WIKIPEDIA

EDICIÓ DE CONTINGUTS DES D’UNA UNITAT

D’INFORMACIÓ

IVAP · 1399 NOVES TECNOLOGIES EN BIBLIOTEQUES, ARXIUS I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ NOVEMBRE 2014

FERRAN SANTONJA CERDÀ

2 2

SOM BIBLIOTECARIS A QUI AGRADA REFLEXIONAR SOBRE

ELS FONAMENTS TEÒRICS I ELS CONEIXEMENTS PRÀCTICS

DE LA NOSTRA PROFESSIÓ

PERÒ QUAN PENSEM EN VIQUIPÈDIA SOM

VENEDORS D'ENCICLOPÈDIES A DOMICILI

3

Wikipedia és una enciclopèdia: •Lliure •Oberta •Poliglota •Col·laborativa

4

La paraula Wikipedia està formada a partir del mot

hawaià wiki i el grec παιδεία

Wiki-Wiki és l'autobús

llançadora de l'aeroport de Honolulu. Wiki en hawaià vol dir «ràpid»

El sufix «-pèdia» prové

del grec clàssic παίδεια que vol dir «educació»

o «ensenyament» 5

6 6

Wikipedia és un projecte iniciat

el gener de 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger

Història El març de 2000, Jimmy Wales va crear Nupedia, un projecte

d'enciclopèdia lliure amb la participació no remunerada de

professors universitaris.

L'ambiciós projecte estava basat en el clàssic sistema acadèmic

de revisió per parells, dissenyat per aconseguir uns articles de

qualitat comparable als de les enciclopèdies professionals. 7

La idea germinal de societat-xarxa ja estava clara:

Creació de coneixement mitjançant aportació i revisió d'informació, a partir d'un procés d'intel·ligència col·lectiva i TIC

8

QUINES TIC FAN POSSIBLE WIKIPEDIA?

9

Wikipedia fa servir MediaWiki

MediaWiki és programari wiki de codi obert, escrit en PHP i construït sobre la base de dades MySQL. MediaWiki està sota la llicència pública general de GNU i s'utilitza en tots els projectes de la fundació Wikimedia.

Una wiki és una producció textual col·laborativa d’edició a la web des del navegador. La primera wiki la va crear Ward Cunningham a Portland (Oregon) el 1995.

Recordem que MySQL era un projecte suec que el gener de 2008 va ser comprat per Sun Microsystems, i l'abril del 2009 per Oracle.

TECNOLOGIA / SOFTWARE

10

11

TECNOLOGIA HARDWARE

La Wikipedia funciona actualment

gràcies a clústers de servidors de Linux (principalment Ubuntu), amb alguns OpenSolaris.

Ha de resoldre desenes de milers de peticions per segon

Hi ha servidors a

Florida, Amsterdam i Seül

12

13

DADES

287 edicions - idiomes

34 milions d’articles

25.000 - 60.000 peticions / segon

1 English 4,610,214

2 Swedish 1,943,619

3 Dutch 1,790,653

4 German 1,760,269

5 French 1,547,447

6 Cebuano 1,173,963

7 Waray-Waray 1,156,613

8 Russian 1,150,517

9 Italian 1,145,720

10 Spanish 1,127,484

11 Vietnamese 1,108,323

12 Polish 1,066,389

13 Japanese 927,742

14 Portuguese 843,514

15 Chinese 788,106

Les llengües amb major nombre

d’articles són les següents:

De les 287 edicions,

23 superen els

300.000 articles.

16 Ukrainian 527,694

17 Catalan 437,495

18 Norwegian 431,343

19 Persian 424,751

20 Finnish 355,599

21 Indonesian 348,468

22 Arabic 336,613

23 Czech 305,180

24 Korean 289,758

25 Malay 268,663

26 Hungarian 266,797

27 Romanian 252,375

28 Serbian 252,292

29 Turkish 234,678

30 Serbo-Croatian 225,082

31 Minangkabau 221,056

32 Kazakh 208,505

33 Basque 202,749

34 Esperanto 202,334

35 Slovak 195,047

36 Danish 191,570

37 Lithuanian 167,289

38 Bulgarian 166,651

39 Hebrew 161,619

40 Croatian 148,492

41 Slovenian 142,202

42 Armenian 133,565

43 Uzbek 127,698

44 Estonian 126,648

45 Volapük 119,332

46 Norwegian 117,125

47 Galician 116,631

48 Simple English 116,600

49 Hindi 114,743

50 Latin 111,209

51 Greek 108,656

287 edicions diferents

15

Percentatge de visites per llengua

anglès: 54 % japonés: 10,3 % alemany: 8,1 % castellà: 5,7 % rus: 3,5 % francés: 3,5 % italià: 2,9 % polonés: 1,5 % portugués: 1,5 % xinés: 1,1 % àrab: 0,7 % 34è en català 0,1 %

Percent. de visites per país

Estats Units: 23,6 %

Japó: 9,1 %

Alemanya: 8,3 %

Índia: 6,1 %

Regne Unit: 4,3 %

Itàlia: 3,4 %

Rússia: 2,9 %

Mèxic: 2,7 %

França: 2,4 %

Canadà: 2,1 %

Brasil: 1,9 %

Espanya: 1,8 %

Austràlia: 1,6 %

Xina: 1,4 % 16

L’ORGANITZACIÓ

17

Wikimedia Foundation, Inc. és una organització sense ànim de lucre

amb seu a San Francisco (Califòrnia) creada el 20·juny·2003 sota les lleis de l'estat de Florida

18

La Fundació Wikimedia gestiona diversos projectes germans de Wikipedia que complementen a

l'enciclopèdia. Tots ells són multilingües, lliures i creats en la tecnologia wiki.

19

Notícies www.wikinews.org

Guia turística lliure www.wikivoyage.org

Directori d'espècies species.wikimedia.org

Dipòsit multimèdia, imatges, sons vídeos

commons.wikimedia.org

Projectes noves versions lingüístiques incubator.wikimedia.org

Meta-Wiki Coordinació de projectes

meta.wikimedia.org

Projectes noves versions lingüístiques

incubator.wikimedia.org

PROJECTES DE LA

FUNDACIÓ WIKIMEDIA

Base de dades www.wikidata.org

Material lliure per a aprendre

www.wikiversity.org

Citacions i dites www.wikiquote.org Palíndromos — Pangramas

Diccionari i tesaurus www.wiktionary.org

Llibres i manuals www.wikibooks.org

Biblioteca digital www.wikisource.org

N

Projectes noves versions lingüístiques

incubator.wikimedia.org

PROJECTES DE LA

FUNDACIÓ WIKIMEDIA

22

TIPUS D’USUARIS

UNREGISTERED USER

Usuari anònim

Editor que col·labora sense tenir un compte d'usuari a Viquipèdia.

Pot crear articles nous, corregir o participar en discussions.

No pot reanomenar un article, participar en votacions ni modificar les pàgines protegides.

Les intervencions d'un usuari anònim queden registrades amb la seua adreça IP.

23

REGISTERED USER

Usuari registrat

A més de crear i corregir, pot reanomenar pàgines, marcar les edicions com a menors i filtrar la llista de canvis recents, pujar arxius, disposar d'una llista de seguiment, d'una pàgina d'usuari o d'una pàgina pròpia de discussió.

Les intervencions d'un usuari registrat són més anònimes que les d'un usuari anònim perquè queden registrades amb el seu àlies, i la seua adreça IP només pot ser consultada per checkusers sota una estricta política de privadesa.

24

ROLLBACK

ABUSEFILTER

Revertidors ràpids

Poden fer ús de la funció de revertir, que permet desfer ràpidament les darreres edicions en una pàgina.

Gestors de filtres

Els gestors de filtres d'abusos poden crear i modificar filtres d'edicions.

Són funcions protectores per prevenir abusos, vandalisme i casos molt evidents d’spam.

25

BOT

Bot

Abreviatura que fa referència a un algoritme o robot controlat per un usuari registrat i que fa servir un programa dissenyat per automatitzar tasques massives i repetitives, com ara ordenar els articles per categoria o verificar que els enllaços externs dels articles no estiguen trencats.

Anem allà:

•Usuario:DestruBOT 26

ADMINISTRATOR

Administrador Editor elegit per la comunitat lingüística amb capacitat per protegir o desprotegir articles, blocar o desblocar usuaris i suprimir o restaurar pàgines o imatges. En castellà rep el nom de bibliotecario.

Buròcrata Classe especial d'administrador que pot nomenar administrador a un usuari.

Verificador de comptes També anomenat checkuser es dedica a comprovar les adreces IP dels usuaris registrats per tal de detectar usuaris titella.

27

28

COMISSIONATS

Steward Un comissionat o steward (mayordomo en castellà) és un usuari elegit per la comunitat per tal de gestionar els drets d'usuari de tots els wikis de Wikimedia.

Oversight Usuari amb la funció oversight pot esborrar permanentment edicions de l'historial d'una pàgina amb l'objectiu d’eliminar contingut difamatori o dades personals.

Administrador de sistema L’administrador de sistema o developer te funcions de manteniment de les bases de dades i dels servidors de Wikimedia i de desenvolupament del programari.

29

POLÍTICA EDITORIAL Edició col·laborativa, basada en el treball col·laboratiu d’un col·lectiu amb un objectiu comú. El treball col·laboratiu es diferencia del simple treball en equip o cooperatiu en uns aspectes fonamentals:

• L'autonomia de cada membre implicat en la tasca.

• Sense l'organització jeràrquica imposada.

• Ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.

• I una darrera característica per al cas de Wikipedia: sense compensació econòmica per la feina feta, ni notorietat ni personalismes.

30 30

POLÍTICA EDITORIAL El coneixement es construeix per interdependència, interacció, compromís, conflicte (justificació i negociació) i manca de competitivitat.

Amb diversitat d’intencions, motivacions i ideologies: no existeix el punt de vista neutral, no el té ningú, ni l’acadèmic.

Anem allà: Polítiques de Wikipedia

POLÍTICA EDITORIAL Edició lliure: qualsevol persona pot crear un article nou i qualsevol visitant pot editar-ne el contingut, i els canvis realitzats són visibles de manera instantània, sense passar revisió.

Aquesta afirmació té algunes excepcions:

31

* Articles protegits. * En l’edició anglesa els

usuaris no registrats no poden iniciar articles nous.

* Les edicions alemanya i hongaresa passen un control de revisió quasi a l’instant dels canvis.

En qualsevol cas, participem sense haver de mostrar les credencials personals.

32

Fiabilitat: dubte i conflicte respecte

als continguts

Detalls erronis, difícils de detectar

32

33

Informació espúria, sense verificació

33 Inconsistències

Punts de vista oposats

Conflicte d’interessos

Parcialitat sistèmica

Vandalisme

34

Exemples Calendari de protecció d’articles (versió espanyol)

Tablón de bibliotecarios

35

36

Propietat intel·lectual dels continguts

El creador d’articles de Wikipedia pot copiar continguts amb llicència lliure, però no podrà utilitzar aquells que tinguen prohibida de manera explícita la seua distribució, reproducció o modificació.

36

El contingut de Wikipedia atén les llicències GNU i Creative Commons.

GNU és un conjunt de programari obert que permet a qui l’usa copiar,

modificar i distribuir de manera lliure.

Creative Commons és una corporació americana sense ànim de

lucre que ofereix llicències que van des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. Amb Creative Commons és el creador-autor qui tria els termes amb els quals vol compartir les seues obres en l’àmbit digital. La llicència Creative Commons no és totalment lliure, es troba entre el Copyright i el Copyleft.

37

La llicència dels continguts Creative Commons de Wikipedia està sotmesa a tres condicions fonamentals:

• Reconeixement, o Attribution (by): l’obra pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament, sempre que es reconega l'autoria.

• No comercial, o Non Commercial (nc): l'obra no pot ser utilitzada amb finalitats comercials.

• Compartir igual, o Share alike (sa): l’obra transformada o derivada queda subjecta a la mateixa llicència que l'obra original.

38

WIKIPEDIA I LA NOSTRA

UNITAT D'INFORMACIÓ

39

Som professionals del sector serveis, de l’àrea cultural. Treballem a un arxiu, biblioteca, centre de documentació, museu, centre d’interpretació del patrimoni, taller de conservació o a qualsevol altra institució cultural.

Què te a veure Wikipedia

amb les unitats d’informació?

40

Editar la Wikipedia per enriquir els continguts vinculats al territori i a la història local, o millorar els del propi àmbit d'interés.

Des de la nostra unitat d’informació podem...

41

Aprofitar les guies bibliogràfiques i de lectura que elaborem per ampliar la bibliografia i les referències dels articles corresponents a l'enciclopèdia.

42

Podem...

Alliberar continguts del propi fons històric o documental que estiguen exempts dels drets d'autor, com ara imatges antigues o textos del segle XIX, per exemple.

43

Podem...

Crear enllaços externs cap a biblioteques i arxius, per mostrar col·leccions especials, biblioteques digitals o fons personals.

Viquipèdia millora

la visibilitat dels nostres fons

44

Exemples

Projectes amb Wikipedia al

nostre àmbit i internacionals

45

• Relacionar el Pla Nacional de Lectura amb el projecte Viquitexts (Wikisource en anglès) ja que afavoreix l'accessibilitat a la cultura i a les obres de la literatura mundial.

• Transcriure, copiar, validar i escanejar textos clàssics per fer-los accessibles en línia de manera gratuïta.

• Viquipedistes residents a les biblioteques.

• Viquipedistes contractats des de la regidoria de cultura dels ajuntaments.

La biblioteca com institució normativitzadora.

La utilitat d’una feina costosa, minuciosa i de qualitat com és el catàleg d'autoritats.

Viquipèdia i Wikidata

han connectat CANTIC

(registres d’autoritat de

noms i títols de de la

Biblioteca de Catalunya) a

més de 21.000 articles.

46

CANTIC

a Viquipèdia i a Wikidata

Organitzar i coordinar tallers d’edició

Maratons d’edició:

Editatón (set 2014)

Biblioteca Nacional de España, Real Academia Española i l’Instituto Cervantes.

Viquiprojectes

Biblioteques públiques de Catalunya.

47

El Walters Art Museum de Baltimore va lliurar 22.000 imatges de la seua col·lecció que actualment il·lustren centenars d'articles de la Viquipèdia, aconseguint molta més visibilitat.

Els Arxius Nacionals dels Estats Units han insertat milers d'imatges i textos que permeten il·lustrar i referenciar amb qualitat milers d'articles.

La Biblioteca estatal de Queensland (Austràlia) va alliberar 50.000 fotografies, que documenten la història de tots els seus municipis.

Les imatges de la col·lecció del MNAC reben unes 60.000 visites al dia a la Viquipèdia, molt més que a les sales del museu.

48

El moviment GLAM-WIKI

Transcendir la natural vocació de preservar. Les

nostres fons primàries, que són les de més qualitat

(obres d'art, documents, fotos, llibres...) esdevenen

autèntics “recursos culturals lliures” per a

tothom.

Arquitectura de la informació José Ramón Cruz Mundet Senda del Poeta RODERIC Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament, la Recerca i la Cultura

Catxirulos de Benaguasil Mas del Jutge

Star Wars Knights of the Old Republic

Steve Krug T.S. Spivet

Set It Off (grupo de música)

Quiet Company Malsujeto

49

Prà

ctic

a d

’ed

ició

UV

---------------------------- Exemples d’edició

IVAP · 1399 NOVES TECNOLOGIES EN BIBLIOTEQUES, ARXIUS I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ NOVEMBRE 2014

FERRAN SANTONJA CERDÀ