«1416».600anysdelareuniód ’arquitectes’ala Catedral’de’Girona’ · 3!...

2

«1416». 600 anys de la reunió d’arquitectes a la Catedral de Girona

La història de la catedral gòtica de Girona és fascinant. S’hi conjuguen el desafiament tècnic, la recerca de la bellesa i l’ambició per aconseguir un edifici inigualable. L’aventura edilícia, que va durar gairebé tres segles, va viure un dels seus moments culminants l’any 1416, quan el capítol* va reunir un grup de dotze arquitectes arribats de tota la geografia catalana i del sud de França perquè oferissin les seves opinions sobre com s’havia bastir la nau de la monumental construcció. La principal conseqüència d’aquest debat és clarament perceptible quan entrem a la seu gironina: l’aclaparador i enorme espai únic de 34 metres d’alçada i 23 metres d’amplada, la nau gòtica més ampla construïda al llarg de l’edat mitjana, a l’època de les grans catedrals. Un somni de pedra. Els inicis de la catedral gòtica i el projecte de nau única

Tot havia començat poc més d’un segle enrere, l’any 1312, quan es van emprendre les obres per substituir la capçalera de la vella catedral romànica del segle XI per una nova construcció d’estil gòtic, el model arquitectònic que aleshores triomfava arreu d’Europa. Sota la direcció dels mestres Henri i Jacques de Fauran, arribats de Narbona –on s’aixecava una de les catedrals més innovadores del Migdia francès-‐, es va construir una gran capçalera de tres naus de tipus basilical i una girola* amb nou capelles radials. El projecte degué satisfer plenament les expectatives dels canonges gironins, els seus promotors, que desitjaven disposar d’un major nombre de capelles per a fundacions particulars i, paral·lelament, d’un presbiteri* més gran i escenogràfic que permetés celebrar, amb tota la solemnitat possible, les grans cerimònies litúrgiques i, en especial, el Corpus Christi. Més enllà d’aquests objectius d’ordre funcional, la nova construcció també els va aportar un edifici icònic i representatiu capaç de rivalitzar amb les catedrals i edificis d’estil gòtic que s’estaven aixecant arreu de Catalunya; un edifici que havia d’atorgar fama i renom a la seu gironina i al seu capítol.

Aquest mateix orgull i ambició que inspirava els promotors de la nova catedral va constituir probablement un dels estímuls clau per a la definició d’un agosarat projecte de nau única que havia de servir per renovar totalment el vell edifici romànic. Diversos indicis tècnics i documentals (els alçats de les naus de la girola, les dates de construcció d’algunes capelles de la nau i les declaracions d’alguns canonges i mestres d’obres) permeten afirmar que l’autor va ser Jacques de Fauran, mestre d’obres entre 1321 i 1330. És a dir, abans de la conclusió de la capçalera l’any 1347 ja s’havia pensat continuar l’obra catedralícia amb una tipologia arquitectònica que s’allunyava de les tradicionals fórmules de tres naus esglaonades. Bastir una enorme i espectacular nau única, la més gran aixecada mai, no era la millor manera d’aconseguir un edifici sorprenent i fascinant? Una o tres naus? Pors, certeses i anhels A partir dels anys cinquanta del segle XIV el ritme constructiu s’alentí, i s’aixecaren tan sols algunes de les capelles laterals de la futura nau. Al marge de les dificultats econòmiques, tot sembla indicar que els dubtes sobre la viabilitat del projecte de nau única expressats per alguns arquitectes havien arribat a orelles dels canonges. Enlloc no s’havia construït una nau gòtica amb una amplada de gairebé 23 metres com la que es plantejava alçar a Girona! Es tractava, és clar, d’un projecte que generava pors i incerteses. D’aquí que se succeïssin les consultes a arquitectes, alguns dels quals actius al Migdia francès, on ja s’havien bastit catedrals amb naus de gran amplada. El cert és que passaren més de tres dècades, i la manca d’una posició clara sobre l’estabilitat de la nau projectada va acabar desembocant en la convocatòria d’una primera reunió d’especialistes l’any 1386. Hi assistiren vuit mestres d’obres i pedrers procedents de Barcelona i Girona. Els barcelonins es van posicionar unànimement contra la nau única, que consideraven impossible de sostenir («una navi est magnum periculum», indicà Bernat Roca), i, per tant, recomanaren adoptar un model de nau tripartida. Per contra, els tres especialistes gironins –entre ells Pere Sacoma, mestre d’obres de la catedral-‐ van considerar que el projecte no només era perfectament viable sinó el més convenient. Primer, perquè creien que les tècniques i materials constructius usats a Girona, especialment la qualitat de la pedra, la calç i el morter –que, segons ells, els mestres d’obres barcelonins desconeixien– permetien executar una obra estable i segura («estabile et firmum»). També perquè consideraven, ara des d’una perspectiva estètica, que la nau única seria més bella i notable («pulcrius et multo notabilius») que qualsevol altra. Un document datat el desembre del mateix 1386 ens informa que els especialistes gironins tenien el suport d’alguns dels promotors de l’obra. Tres canonges havien redactat una defensa abraonada –i, al mateix temps, argumentada– de la nau única, en la qual subratllaven l’antiguitat del projecte i l’existència de nombroses opinions favorables a tirar-‐lo endavant. També és interessant la seva demanda que, en cas de no portar-‐se a terme el projecte de nau única, es construeixi un destacat cos arquitectònic –com ara un cimbori o campanar– per atorgar distinció i originalitat a la nova catedral gòtica. Una prova més que una de les principals motivacions de l’ambiciós projecte de nau única era

3

l’objectiu d’assolir una singularitat estètica i arquitectònica que contribuís decisivament a l’obtenció de renom i fama per a la catedral gironina.

Finalment, el bisbe i la majoria del capítol van optar pel conservador projecte de tres naus defensat pels arquitectes barcelonins, que tot just tres anys després, el 1389, ja començava a prendre forma amb la contractació del primer pilar del costat nord. Semblava que els somnis de construir una enorme i original catedral s’esvaïen per sempre. Era una impressió vana. El temps acabaria demostrant que els partidaris de la nau única havien perdut una batalla però no la guerra. La reunió de 1416: el triomf de la gosadia i l’ambició Entrat el segle XV, la convicció sobre la viabilitat i conveniència del projecte de nau única definit per Jacques de Fauran encara es mantenia amb força al cap de molts dels protagonistes de la fàbrica catedralícia. Només així s’explica que, aprofitant l’alentiment de les obres, aconseguissin forçar la convocatòria d’una nova reunió d’especialistes durant l’episcopat de Dalmau de Mur. Corria l’any 1416, i en aquesta ocasió es va aplegar un grup de dotze arquitectes –la majoria mestres d’obres catedralicis– procedents de diferents indrets de Catalunya i del Migdia francès. Pasqual de Xulbi i el seu fill Joan arribaren de Tortosa; Pere de Vallfogona i Guillem de la Mota, de Tarragona; Bartomeu Gual i Guillem Abiell, de Barcelona; Antoni Canet, de la Seu d’Urgell; Arnau de Valleres, de Manresa; Antoni Antigó, de Castelló d’Empúries; Guillem Sagrera, de Perpinyà; Jean de Guinguamps, de Narbona, i Guillem Bofill, mestre d’obres de la catedral des de 1404, de Girona. Reunits pel capítol els dies 23 i 24 de febrer –a excepció de Bofill, que va ser entrevistat el 8 de març de 1417–, tots ells van respondre a tres qüestions: 1. Si l’obra d’una nau única era viable tècnicament. 2. Si el recent projecte de tres naus era adequat i mereixedor de ser continuat. 3. Quin dels dos projectes era més proporcionat i adequat a la capçalera acabada el 1347. En resum, el capítol els plantejà una comparació entre els dos projectes a partir de la seva major estabilitat («obra ferma, quitia, bona») i la seva idoneïtat estètica («obra congrua, compatible») respecte a la capçalera. Pel que fa a la primera de les preguntes, es produí un canvi substancial respecte a 1386. Els dubtes i temors sobre l’estabilitat de la nau única expressats pels arquitectes barcelonins en aquella ocasió van desaparèixer. El 1416, tots els especialistes consultats, llevat de Guillem de la Mota, van assegurar que els contraforts aixecats entre les capelles laterals feien que l’antic projecte d’una nau única fos perfectament viable des del punt de vista constructiu, resistent fins i tot a situacions adverses com ara terratrèmols i forts vents, una circumstància que quedaria confirmada pocs anys més tard, en ocasió del terratrèmol de la Candelera, el 1428. Sobre la segona qüestió, hi hagué un reconeixement generalitzat que la proposta de tres naus esglaonades requeriria certes reformes a la zona de la capçalera ja acabada. En concret, s’apuntà que caldria desfer la volta del presbiteri fins als capitells per així poder donar més alçada a l’arrencada dels arcs. L’afirmació constitueix, de manera implícita, una nova prova que la capçalera va ser concebuda per a un projecte de nau única. Les discrepàncies fonamentals van sorgir en el terreny estètic, és a dir, a l’hora de valorar quin dels dos projectes era més proporcionat i compatible amb la capçalera construïda. En aquest punt es va originar un autèntic debat i, com havia succeït l’any 1386, els especialistes es van dividir en dos grups antagònics: els favorables a la proposta de tres naus contra aquells que volien la nau única.

Els set mestres d’obres procedents del sud de Catalunya (Pasqual i Joan Xulbé, Pere de Vallfogona, Bartomeu Gual, Guillem de la Mota, Arnau de Valleres i Guillem Abiell) van decantar-‐se pel projecte de tres naus amb arguments semblants: la construcció seria més equilibrada i proporcionada i, en conseqüència, més bella i segura.

Els cinc arquitectes que van defensar la nau única (Guillem Sagrera, Antoni Canet, Antoni Antigó, Jean de Guinguamps i Guillem Bofill) van emprar arguments semblants. Ara bé, lluny de limitar-‐se a aquesta mena d’afirmacions genèriques van aportar un ventall de noves idees. Així, tot i ser minoria, van mantenir una posició molt més creativa, militant i, a la vegada, racional que els seus oponents. Defensen un projecte que, a més de bo i convenient, consideren que serà més econòmic, atès que no requerirà realitzar reformes al presbiteri. En el terreny estètic, recorden que la proposta de tres naus no és adequada (congrua) respecte a la capçalera perquè, en realitat, aquesta havia estat concebuda inicialment per a una nau única. Per això, diuen Canet i Sagrera, el cap es va construir tan baix. Un altre aspecte que destaquen és la major lluminositat que, segons Guinguamps, Sagrera i Bofill, oferirà la nau única, ja sigui mitjançant els finestrals que es podran obrir damunt les capelles laterals o bé a través de les tres rosasses del front occidental del presbiteri. Canet, per la seva banda, apunta un altre avantatge: la possibilitat de practicar un petit (i bell) trifori al llarg de tot el perímetre de la nau. Amb tot aquest ventall d’arguments no resulta estrany que consideressin que la nau única constituiria la fórmula que permetria aconseguir l’edifici més honorable o, dit altrament, el que aportaria més prestigi al capítol gironí.

4

Segura, ferma, més econòmica, més compatible amb la capçalera, més lluminosa i més espectacular. El pes de tots aquests avantatges de la nau única, afegits a l’apassionada defensa que en feren els seus partidaris, van fer que el bisbe i el capítol resolguessin, el 15 de març de 1417, optar per l’innovador projecte malgrat que aquest no havia obtingut l’aprovació majoritària entre els especialistes reunits l’any anterior. Al final, els eclesiàstics van decidir-‐se per la solució que van considerar que era més solemne, notable i proporcionada («Sollemnius, notabilius et proporcionabilius»); aquella, en definitiva, que millor podia satisfer les seves expectatives i anhels. Presa la decisió, els esdeveniments es van accelerar. El 18 de març, Antoni Canet, un dels més destacats i inquisitius participants a la reunió, va ser nomenat mestre d’obres al costat del vell i expert Guillem Bofill, actiu a la catedral des de feia gairebé cinquanta anys. Tots dos es van encarregar de dissenyar i pintar un nou plànol de l’obra i de dirigir la represa de l’activitat constructiva, que en els següents anys avançà decididament: el 1424 ja es col·locava la clau de volta del primer tram i només dos anys més tard, la del segon. Poc temps després els problemes econòmics i les dissensions entre els membres del capítol van provocar una nova aturada de les obres i que la catedral romangués inacabada fins al 1604. De fet, al llarg de gairebé un segle i mig la seu gironina va ser un curiós híbrid arquitectònic, amb una capçalera i dos trams de nau d’estil gòtic, mentre que la resta de la nau, la façana i els campanars encara pertanyien al vell edifici romànic. Quan, al darrer terç del segle XVI, es van tornar a endegar les obres per posar fi a aquesta situació, els mestres d’obres van cenyir-‐se al plànol de Bofill i Canet, aquell que rememorava l’antiga proposta de Jacques de Fauran. S’escrivien així les darreres pàgines de la història de l’espectacular i grandiosa nau única. Epíleg La consulta de 1416 va suposar la culminació d’un debat que va dominar la història la catedral de Girona des de gairebé els inicis de l’obra gòtica, un segle abans. La voluntat dels canonges de promoure un edifici icònic i singular va estimular la concepció d’un dels projectes arquitectònics més arriscats i innovadors a la Catalunya d’època gòtica. Que els anys 1386 i 1416 es decidís reunir un grup d’especialistes locals i forans per respondre als dubtes que preocupaven els promotors de l’obra és del tot lògic. La construcció de les grans catedrals gòtiques a Europa sovint va comportar consultes d’aquesta mena, com demostren els casos de les catedrals de Canterbury i Milà, entre molts d’altres. Les reunions servien per obtenir més informació sobre les problemàtiques que afectaven les grans fàbriques, però també per generar una disputa escolàstica al voltant de diferents proposicions i plantejaments. Això és el que també va passar a Girona, on els mestres d’obres del sud de Catalunya –ja sigui per desconeixement de les tècniques constructives locals, ja sigui per rivalitats entre ells– es van oposar reiteradament a un projecte de nau única que, per contra, va ser defensat aferrissadament pels mestres gironins i els seus aliats. Les qüestions tècniques i estètiques van centrar tothora el debat, però s’ha de reconèixer que l’eix de la discussió va anar canviant amb el pas del temps. Així, mentre a la reunió de 1386 el principal argument de controvèrsia va ser la viabilitat estructural de la nau única, la consulta de l’any 1416 es va dedicar sobretot a dirimir quin dels dos projectes faria l’edifici més bell i singular. D’aquesta manera, i com succeí en moltes altres reunions de mestres d’obres medievals, a Girona la dimensió estètica va acabar ocupant el lloc preferent del debat arquitectònic. La recerca de la bellesa i de la solemnitat, i no els condicionants tècnics, van ser doncs els motius fonamentals per aixecar la monumental nau única que encara podem admirar en creuar les portes de la catedral.

Joan Molina Figueras Universitat de Girona

Glossari Capítol: grup de canonges que governen la catedral. Girola: prolongació de les naus laterals d’una església que les uneix per darrere del presbiteri,

al voltant de l’absis. Presbiteri: zona de la capçalera de l’església on hi ha l’altar, més elevada i separada per un o

dos graons de la resta del temple.

5

Agenda d’activitats:

2016

Octubre

1/10 – Trobada Girona Urban Sketchers.

10/10 – Presentació de l’Agenda d’activitats.

19/10 – Congrés UdG / Obra còngrua, 1416. 30/10 – Taller familiar: Comptant el temps, fes el teu rellotge de la Catedral.

Novembre

1/10 – Pujada dels Marrecs de Salt a les escales, i pilar a l’interior de la Catedral.

12/10 Posem en funcionament el rellotge de la Catedral.

25/10 + 26/10 Gran recapte.

Desembre

3/10 – Philippe Herreweghe i Collegium Vocale Gent / concert a la nau.

2017

Gener

Girona10 (visita nocturna emmarcada a la nau gòtica).

Març

Activitat del COAC.

Abril

23/04 Representació de Sant Jordi.

Maig

Temps de Flors.

Juny

03/06 + 04/06 Taller/trobada de gremis medievals.

18/06 Corpus amb la participació de la Fal·lera Gironina.

Juliol

Nits de clàssica (concerts destacats a la nau).

Festival de Mapping.

Agost

15/10 Celebració de Maria Assumpta, patrona de la Catedral. Missa d’acció de

gràcies.

7

Octubre

19/10 Congrés UdG / Obra còngrua, 1416

Miércoles 19 de octubre de 2016

09:00 h Apertura del simposio. Parlamentos institucionales.

09:30 h Ponencia inaugural: La nave de la Catedral de Girona y la cultura del gótico

meridional. P. Freixas.

10:30 h Presentación de la Red Temática: DOCOGOTHIC Red para la documentación de la

arquitectura tardogótica hispánica. A. López y P. Ferreira.

11:00 h Pausa-‐café.

SESIÓN I. Consultas y peritajes arquitectónicos en la Europa gótica. Presidente: Enrique

Rabasa.

11:30 h “Deposar de la continuació de dita obra”. Una relectura de la consulta de Girona

(1416). J. Domenge y M. Sureda.

12:15 h Les expertises d’architectes dans les cathédrales françaises vers 1500. F. Meunier.

13:00 h Comunicaciones.

13:00 h “Mestres de la ciutat de Barcelona, experts en aquest art”: la participación en la

consulta de Girona de 1386. M. Bernaus.

13:15 h Los precedentes de las medidas de la catedral gótica de Girona. F.J. González, A.

Millán-‐Gómez y J. Giner.

13:30 h Debate.

14:00 h Almuerzo.

15:30 h Parieri e perizie per il Duomo di Milano nel XV secolo. M. R. Nobile y I. Balestrieri.


16:15 h 1778: peritaje y reconstrucción del pilar del cimborio gótico de la Catedral de

Valencia. L. Cortés y J. Pardo.

16:30 h Bóvedas tardogóticas en los oratorios sevillanos. El caso de la capilla de la

flagelación de la casa Pilatos. J. M. Guerrero, J. M. Mora, F. Pinto y M. Redondo.



17:15 h El modelo hallenkirchen o iglesia-‐salón en el reino de Castilla de Ultramar. La

Catedral de Santo Domingo. V. Flores.

17:30 h El sistema estructural de la arquitectura gótica mediterránea. El caso de la Catedral

de Valencia. V. Llopis, A. Alonso y A. Martínez.

17:45 h El coro de la iglesia arciprestal basílica de Santa María de Morella. Levantamiento

gráfico y análisis no destructivos. A. Zaragozá y R. Marín.

18:00 h Trazado y construcción de las bóvedas pétreas nervadas gallegas. M. J. Freire y S. B.

Tarrío.

8

18:15 h Debate.

18:45 h Final de la sesión.

19:15 h Recepción en el Ayuntamiento de Girona.

Jueves 20 de octubre de 2016

SESIÓN II. El perfil profesional del maestro de obras. Presidente: Gerardo Boto.

09:00 h “Convocarunt artifices peritissimos”. Acerca de los arquitectos llamados a la

consulta gerundense de 1416. M. Carbonell.

09:45 h Pere Sacoma, el gran maestro de obras en la Girona del siglo XIV. M. A. Chamorro.



11:00 h Els germans Pere i Arnau Sacoma a Peralada i Castelló d’Empúries (1357-‐1366). J.

M. Gironella.

11:15 h Análisis geométrico y constructivo de la obra de Juan de Colonia en las torres de la

Catedral de Burgos. N. Menéndez.

11:30 h La bóveda de la Capilla Real del antiguo convento de Santo Domingo de Valencia.

Hipótesis de trazas de cantería con la aproximación al arco. P. Navarro y E. Rabasa.

11:45 h “Inter se disputando”. Debate y proyecto arquitectónico en la Edad Media. J. Ibáñez

y A. Zaragozá.


12:30 h La documentación de arquitectura: el caso de las Casas de Misericordia

portuguesas (siglos XV y XVI). J. Balsa.

12:45 h La arquitectura tardogótica en Portugal y su representación gráfica: el caso del

monasterio de Batalha. R. J. Nunes.

13:00 h Las bóvedas de combados portuguesas. S. Genin.

13:15 h The superior hydraulic system in Girona Cathedral. Study cases. A. P. Rodrígues.

13:30 h Debate.

14:00 h Almuerzo.

SESIÓN III. Traza y proyecto en la arquitectura gótica. Presidente: Joan Domenge.

15:30 h Soporte, escala y proyección en la traza gótica. J. Calvo.

16:15 h “Fer e pintar un patró de l’obra”. Algunas consideraciones sobre las trazas en la

arquitectura gótica catalana. A. Conejo. 17:00 h Pausa-‐café.


17:30 h Las basas de la Catedral de Girona. E. Rabasa y M. A. Alonso.

17:45 h Bóvedas góticas en América, geometría de trazo y estereotomía de la piedra en tres

iglesias del siglo XVI en la Mixteca, México. B. Ibarra.

18:00 h La cuestión de la girola. R. Senent.

18:15 h Catedrales dibujadas: reflexiones en torno al dibujo arquitectónico gótico en

Castilla. B. Alonso.

19:00 h Debate.

9

19:30 h Final de la sesión.

Viernes 21 de octubre de 2016

SESIÓN IV. Técnicas y procesos constructivos góticos. Presidente: Marc Sureda.

09:00 h La piedra de Girona. M. Vendrell.

09:45 h Construcción de bóvedas. J. C. Palacios.


11:00 h Las escaleras de caracol tardogóticas en el ámbito mediterráneo: diseño y

construcción. A. Sanjurjo.


11:45 h Las estructuras desmontables en la construcción gótica. Construir versus

deconstruir. J. Lluís, A. Costa, S. Coll y M. López.

12:00 h El conocimiento de los medios auxiliares en la construcción tardogótica a través de

las representaciones pictóricas. V. Blasco, A. Mas, C. Lerma y M. E. Torner.

12:15 h La bóveda nervada de la capilla de los Vélez de la Catedral de Múrcia.

Levantamiento y estudio constructivo. M. Albaladejo y J. Calvo.

13:15 h Contenido técnico del debate de las actas. S. Huerta.

13:15 h Debate.

14:00 h Almuerzo.

15:30 h Visita a la Catedral de Girona. J. Molina.

17:00 h Clausura.

30/10 – 10:30 h Taller familiar: Comptant el temps, fes teu rellotge de la Catedral

Diumenge 30 d’octubre. 10.30 h

Museu d’Història de Girona

Preu: 4 euros

Diumenge 20 de novembre. 10.30 h


Activitat gratuïta en el marc de la 21a edició Setmana de la Ciència

Taller familiar: Comptant el temps, fes teu rellotge de la Catedral

Activitat dinamitzada que conduirà el rellotger Carles González, amb qui coneixerem els

aspectes bàsics de la història del rellotge (els tipus d’esferes que ha tingut, el fet que abans

hi havia un rellotge de sol, la utilització del número 4 additiu en les esferes...). I ens

mostrarà l’antiga màquina del rellotge i compararem la seva mida amb les actuals.

Finalment, s’acabarà amb un taller pràctic de construcció del teu propi rellotge seguint el

model del campanar gironí.

Ell taller pràctic té diferents propostes adaptades a cada edat, a partir de 6 anys. Es

recomana que els participants vagin acompanyats d’un adult.

A càrrec de Carles González.

10

Amb la col·laboració de: González rellotgers, Nowley, Potents i Capítol de la Catedral de

Girona

NOVEMBRE

12/11 – 16:30 h Posem en funcionament el rellotge de la Catedral

LECTURA, CIÈNCIES I HUMANITATS

Presentació

Dissabte 12 de novembre. 16.30 h


Entrada lliure

Aforament limitat. Es recomana la inscripció prèvia a www.girona.cat/museuhistoria

Posem en funcionament el rellotge de la Catedral

Enguany fa 60 anys de la col·locació de les noves agulles del rellotge de la Catedral, i de les

esferes de minuts. Aprofitant el marc de la 21a edició de la Setmana de la Ciència, us

presentem el vídeo amb la simulació del funcionament del rellotge de la Catedral.

A càrrec de Víctor Claver Aguilera i Carles González.

Aquest treball és el projecte de final de curs d’Enginyeria Industrial, que s’ha fet amb la

col·laboració de Carles González, el Museu d’Història de Girona i Capítol de la Catedral i la

Universitat de Girona.

25/11 + 26/10 Gran Recapte

L’entitat Banc dels Aliments organitza en aquestes jornades el Gran Recapte. Per tal

d’incentivar les aportacions i donar a conèixer l’efemèride del 600 aniversari, es

desenvoluparà una plataforma web en la qual es podrà veure un alçat de la nau de la

catedral. Al llarg dels dies de recapte aquesta simulació de la nau s’anirà emplenant de

paquets de menjar, reflectint la gran aportació dels ciutadans de les comarques gironines

que potser, fins i tot, arriben a emplenar de menjar la nau gòtica més ampla del món.

DESEMBRE

3/12 – 20 h. Philippe Herreweghe i Collegium Vocale Gent – Concert a la nau de la

Catedral

Organitza: Auditori Palau de Congressos

Màxims exponents del moviment historicista, Philippe Herreweghe i el seu Collegium

Vocale Gent signaran una versió plena de matisos i profunditat d’una de les obres

fonamentals del primer Barroc: Les Fonts d’Israel, de Johann Hermann Schein. El

compositor manifesta en aquesta peça infinites possibilitats de presentar el madrigal italià

11

adaptat a la llengua alemanya. Un exercici de gran bellesa que brillarà com mai en les mans

de Herreweghe.

Intèrprets: Collegium Vocale Gent / Philippe Herreweghe, director

Programa: J. H. SCHEIN: Israels Brünnlein, 1623

GENER

Girona10. Visita familiar.

Després de l’èxit de les visites tematitzades durant el Girona10 i estiu del 2016, es recupera

aquest format en la nova edició del 2017. El discurs de la visita s’emmarcarà en la

construcció de les grans catedrals (mestres d’obra, picapedrers, vitrallers...).

ABRIL

23/04 Sant Jordi

Una de les activitats que es desenvolupaven a l’interior de les esglésies i catedrals era el

teatre cristològic, marià o hagiogràfic. Amb motiu de la diada del Patró de Catalunya, i sota

la direcció del Sr. Martí Peraferrer Vayreda (director del FITAG), es representarà a la nau

de la Catedral la vida de Sant Jordi.

JUNY

03/06 + 04/06 Taller/trobada de gremis medievals

Amb la finalitat de difondre i donar a conèixer la construcció de les catedrals, al llarg dels

dies 3 i 4 de juny de 2016 es realitzaran diversos tallers gremials (picapedrers, vitrallers...).

L’activitat es durà a terme sota la direcció de l’entitat GRETA (Grup d’Estudi i Protecció de

la Tradició Arquitectònica de les Comarques Gironines) als soterranis de la Catedral.

18/06 Corpus i la Fal·lera Gironina

Part del reconegut i alegre bestiari de la nostra ciutat s’emmarcava segles enrere en

processons i actes religiosos. La Fal·lera Gironina, reminiscència festiva d’aquells temps,

participarà alegrant la processó del Corpus.

«1416».600anysdelareuniód ’arquitectes’ala Catedral’de’Girona’ · 3!...

Documents

Transcript of «1416».600anysdelareuniód ’arquitectes’ala Catedral’de’Girona’ · 3!...