Conferència

Conferència Fòrum Primera Plan@Afavorir l’ocupació de les ciutats

24 de

Fòrum Primera Plan@

Afavorir l’ocupació de les ciutats

de març del 2015

1

Bon dia a tothom Vull agrair la invitació d’El Periódico per poder participar al fòrum de debat Primera Plan@ i poder-vos adreçar aquestes paraules. Permeteu-me també que agraeixi la presentació d’Enric Hernàndez. El director d’El Periódico de Catalunya sap la importància que per a mi, per a la meva ciutat, té que L’Hospitalet tingui presència en un fòrum com aquest. Som la segona ciutat de Catalunya i som el segon motor econòmic del país i, volem que sen’s conegui. Estem a punt de començar la campanya electoral, però el projecte de ciutat, la meva visió de l’àrea metropolitana i de les necessitats de la societat, van molt més enllà de períodes que comencen i acaben cada quatre anys. Avui vinc a parlar-vos del paper que han de tenir les ciutats per afrontar la sortida de la crisi i de com la generació d’ocupació té un paper fonamental per aconseguir-ho. Fa deu dies, El Periódico em publicava un article d’opinió en el qual apuntava alguns elements en aquest sentit i que avui m’agradaria poder explicar amb una mica més de detall i amb alguns exemples. Parteixo de la premissa que l’ocupació és el principal factor de cohesió social i que els ajuntaments hem d’orientar bona part dels nostres esforços per facilitar-ne la creació. Sóc una ferma defensora de la tasca que es fa al món local, del municipalisme. I tinc el convenciment que de la crisi ens en sortirem com a col·lectiu, com a país, des del món local. Avui som l’única administració que trepitgem carrer, que coneixem quines són les necessitats reals de la gent i que donem resposta directa, clara i factible a la ciutadania. Tenim clares les prioritats: crear ocupació, generar riquesa i cohesionar socialment les ciutats. També és cert que els ajuntaments ens trobem molt sols en aquest camí. Els ajuntaments estem cada dia més sols en l’atenció a la ciutadania, en la prestació de serveis per acompanyar les famílies que no arriben a final de mes i en el desenvolupament de projectes de futur. Per garantir que tots els nens i totes les nenes tinguin a l’escola una alimentació adequada, per garantir que cap persona hagi de passar fred perquè

2

no pot pagar la calefacció o per garantir un habitatge a les famílies que pateixen un desnonament. Però també ens trobem sols, moltes vegades, per col·laborar amb els empresaris i impulsar la creació d’ocupació. Aquesta és la realitat que ens trobem avui en dia a casa nostra. Aquesta és la realitat a la qual ens empenyen les polítiques que fa Europa, que fa el Govern central i que fa el Govern de la Generalitat. Polítiques que ens allunyen de la igualtat d’oportunitats, de la cohesió social... i que, juntament amb les retallades en àmbits com l’educació i la sanitat, ens aboquen a un model de dues velocitats: els qui poden pagar uns serveis privats i els qui no ho poden fer. Personalment crec que amb l’excusa de la crisi, tant la dreta espanyola com la catalana, han aprofitat per intentar canviar les regles de joc i desballestar el sistema de l’estat del benestar que havíem construït entre tots. I amb això, els mínims que ens igualaven i que ens garantien igualtat d’oportunitats. En aquests moments el municipalisme és l’última frontera de l’estat del benestar. Els ajuntaments som la primera porta a la qual s’adreça la ciutadania i, actualment, l’administració més desemparada i amb menys capacitat financera. Que veiem, impotents, com cada vegada amb menys recursos, hem de donar més serveis. I si no fos d’aquesta manera, les famílies que més ho necessiten, no rebrien atenció i prestacions de ningú. Per mi, el treball que es realitza des del món local no només és bàsic, és fonamental perquè ningú es quedi a la cuneta. La pregunta ja no és quan Europa, Espanya o Catalunya sortirem de la crisi —que, si ens emparem amb les dades macroeconòmiques, ja ho estem fent. La pregunta és quan els ciutadans sortirem de la crisi. I aquí és on els ajuntaments tenim un paper, com contribuïm a generar ocupació. Essencial per garantir la cohesió social. Municipi és sinònim de proximitat, és conèixer les dificultats de les persones per atendre-les de forma àgil i eficient. Els municipis hem estat i som la primera barrera de defensa de l’estat del benestar. Els municipis hem estat i som la primera barrera en defensa dels ciutadans contra l’austericidi al qual Europa ens sotmet.

3

I és per això que vull aprofitar aquesta tribuna per anunciar que recolzo totalment la proposta de Jaume Collboni de crear una xarxa internacional de municipis contra l’austeritat. I us anuncio que si finalment Barcelona no la impulsa, L’Hospitalet es compromet a tirar-la endavant. Si els dirigents dels nostres països estan tan lluny de la realitat que no veuen que les seves polítiques només porten patiment i inseguretat, els municipis teixirem una xarxa que els empenyerà a fer el canvi, a mirar cap als ciutadans i descobrir que hi ha una altra forma de fer política. Al llarg d’aquests últims 36 anys hem après a construir els municipis de la mà de la ciutadania, adaptant el nostre model als canvis econòmics, demogràfics i socials. Treballem cada dia perquè els nostres pobles i ciutats siguin còmodes i habitables, concebuts per a les persones que hi resideixen o treballen i, també, per als visitants. Avui més que mai, hem de donar resposta a les expectatives d’una població cada vegada més exigent i diversa, que reclama una major qualitat dels serveis i espais públics, millors polítiques socials. En definitiva, més benestar i qualitat de vida. La reforma local o l’insuficient finançament local posa en perill els serveis municipals de qualitat. I amb això la igualtat d'oportunitats de la ciutadania. A L’Hospitalet la crisi ha provocat que 5.000 famílies es trobin en situació d'emergència social. I, davant d'aquesta realitat, el Govern municipal ha doblat el pressupost destinat als ajuts a les famílies. Hem multiplicat per nou l’aportació a les beques menjador i enguany hem atès 5.500 infants. L’any passat vam destinar tres milions d’euros exclusivament a projectes d’alimentació. La setmana passada Creu Roja feia públiques dades que posen de manifest que el 16,5% de les famílies vulnerables que atenen diuen que els seus fills han passat gana i que el 92% pateixen inseguretat alimentària. Unes dades que ens haurien de preocupar, a tots plegats, com a país. I parlant de Creu Roja deixeu-me que us parli d’un projecte desenvolupat aquests anys del que em sento especialment orgullosa: els horts socials urbans. És un projecte innovador que reflexa com els ajuntaments hem imaginat solucions davant la crisi. És un projecte nascut de la col·laboració entre una UTE d’entitats socials i l’Ajuntament. Els horts es destinen col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat, físicament, mentalment i econòmicament. Circumstàncies que s’agreugen per l’actual crisi econòmica.

4

Els usuaris a més de la possibilitat d’obtenir uns recursos alimentaris, milloren en la seva autoestima. Són 40 parcel·les que ja han donat fruits en forma de cols, tomàquets i albergínies. També en forma d’oportunitats per a famílies que complementen la dieta dels seus fills amb productes frescos. Hi ha gent que mira cap a un altre costat, però a la Catalunya d’avui hi ha gana. Més enllà de les obligacions legals, hi ha les obligacions morals. Per això, hi intervenim a L’Hospitalet. Inseguretat alimentària, inseguretat laboral i inseguretat d’habitatge. Un desnonament vist per les estadístiques és un desnonament, però per als ajuntaments és una família, moltes vegades amb criatures, que no sap on anirà a dormir. Només en l’últim any hem pogut el desnonament de més de 100 famílies i n’hem evitat molts més gràcies a la negociació prèvia amb les entitats financeres. Hem aconseguit que els bancs posin a disposició de la borsa municipal de lloguer social gairebé un centenar d’habitatges buits, s’han fet més de 200 contractes de lloguer social, s’han donat més de 1.500 ajuts d’urgència perquè les famílies puguin fer front a les factures de la llum o del lloguer. Però és indubtable que la gran preocupació per a la ciutadania és l’atur. De competències, com sabeu, no en tenim els ajuntaments, però no ens hem oblidat en aquests anys de fer polítiques que incideixen directament en aquelles persones que, no només s’han quedat sense feina, sinó que també han esgotat les seves prestacions. A la meva ciutat, en aquests quatre anys, 1.275 persones s’han beneficiat de plans d’ocupació. A banda de rebre un salari digne, s’han reciclat professionalment i han recuperat l’esperança de trobar de nou una ocupació. Hem donat esperança, hem donat dignitat. Però el més important és que hem aconseguit que, malgrat la crisi, cada mes s’instal·lin noves empreses a la ciutat. És una forma ben clara i efectiva d'atreure i crear ocupació. Per sortir de la crisi, calen canvis en la manera de fer i en la manera d’orientar. Cal orientar el nostre model productiu cap a l’excel·lència i cap al talent. La crisi no pot llastrar una aposta per la recerca, el desenvolupament i la innovació i cal invertir més en formació com a element clau per guanyar en competitivitat. Cal guanyar competitivitat obrint-nos a més mercats i millorant les nostres infraestructures. Els municipis hem de ser capaços d’alçar la nostra mirada més enllà del nostre terme municipal i fer plantejaments més globals.

5

L’objectiu ha de ser Catalunya, amb una àrea metropolitana com a motor, per consolidar-nos com a referent en recerca i innovació a Espanya, a Europa i al món. Hem de sumar esforços i sinergies, construir ponts de col·laboració i entendre que hem de ser més competitius. I si entenem que el futur és dels qui estableixen xarxes i no dels qui competeixen individualment, generarem oportunitats. I aquesta és la millor manera d’ajudar a la transformació social i econòmica del país. Cap projecte individual no té futur si no es fa amb una visió compartida amb Barcelona i l’àrea metropolitana. Les ciutats, en aquest context, hi tenim molt a dir. Hi ha projectes que van més enllà de les nostres competències i que són imprescindibles per al desenvolupament del territori, l’exemple més clar és el de les infraestructures. Imprescindibles per ser més competitius però que necessiten de la implicació dels governs competents per poder desenvolupar-se. —per exemple, l’arribada de l’L9 a la Fira que per fi arribarà el proper any. Tard, però per fi arriba. I és probable que aquest fet contribueixi a poder retenir el Mobile després del 2018. Any en que finalitza el contracte actual. Per millorar la competitivitat de l’Àrea Metropolitana cal millorar una infraestructura: la xarxa de rodalies. I aquesta millora passa inequívocament pel túnel ferroviari de L’Hospitalet, el qual torno a reivindicar. Sense fer el túnel, per molt que anunciem als 4 vents la connexió de la T1 i la T2 de l’aeroport, els trens continuaran passant cada 30 minuts. La freqüència ferroviària per un aeroport modern serà tan escassa que no podrem dir que l’aeroport de Barcelona tindrà una bona connexió ferroviària. Aquests són projectes amb una repercussió directa en el conjunt de l’àrea metropolitana pels quals tots hem d’apostar. Per fer-los possible cal el lideratge i la voluntat política i un clar enfocament de les prioritats en infraestructures del país. La formació és una altra qüestió fonamental. En contra de la tendència actual del Govern central i de la Generalitat, cal millorar la formació perquè és el nostre millor actiu. Cal millorar molt més la formació obligatòria, la formació contínua, invertir en idiomes i fer un salt cap a l’excel·lència en l’àmbit universitari i en la formació professional moltes vegades oblidada, però tan important i valuosa per a la nostra economia. L’educació és competència del Govern de la Generalitat però tots hi hem posat el nostre granet de sorra.

6

Nosaltres tenim una estreta relació amb la Universitat de Barcelona, i aprofito per saludar de forma afectuosa el rector Dídac Ramírez i agrair les complicitats dels darrers anys. La Universitat de Barcelona és ja la universitat de L’Hospitalet i el campus sanitari de Bellvitge, és la pedra angular del Campus d’Excel·lència de la Universitat de Barcelona. Treballem amb els agents socials per planificar l’oferta formativa, perquè s’adapti a les necessitats del nostre teixit productiu, en l’oferta reglada, la contínua o la de reciclatge professional. Al gener vam obrir portes a un nou equipament, el Gornal Activa, per oferir formació específica a empreses, emprenedors i autònoms. A vegades donem importància als projectes en funció del seu cost, en aquest cas més de 3 milions i mig d’euros; però per mi la importància està en que passa cada dia dintre, quan s’obre aquest espai: donem esperança, tranquil·litat i acompanyament. Reorientem laboralment persones que estan a l’atur. És un instrument que dóna suport a les empreses i als emprenedors per créixer i consolidar-se. És una eina eficaç per a la formació de professionals en sectors amb molt bones perspectives de futur com el de les energies renovables i el de l’esport. L’objectiu es fer créixer les habilitats, la gestió i les competències de les empreses, dels emprenedors i de les persones en actiu o de les persones que es troben en situació de recerca de feina per tal de millorar el teixit productiu, les competències professionals individuals i, en conseqüència, l’economia local. La importància rau a oferir recursos efectius que donen oportunitats. Com deia, el capital més important és el capital humà. Sense una societat formada i capacitada no tindrem futur com a col·lectiu. Mirant cap al futur tinc el ferm convenciment que els mercats internacionals són el factor clau per sortir de la crisi. Us deia abans que cap projecte individual no té futur si no es fa amb una visió compartida amb Barcelona i l’àrea metropolitana. Els magnífics resultats del Mobile World Congress d’aquesta última edició, amb 93.000 assistents i 450 milions d’euros d’impacte econòmic són un clar exemple de com un projecte s’ha de dur a terme amb una estratègia col·lectiva que ens repercuteix a tots positivament. Més enllà del dia a dia, el futur econòmic l’hem de pensar en clau d’àrea metropolitana, en clau de marca Barcelona, ja que és l’element que ens uneix i ens fa forts per sortir al món i competir amb la resta de mercats internacionals.

7

L’Hospitalet, Cornellà, Badalona... Individualment podríem competir entre nosaltres, però si ens unim tots la nostra lliga canvia, passem de jugar de la 2a B a la Champions. És l’hora d’impulsar plegats, teixit empresarial i administracions, l’àrea metropolitana com a veritable motor econòmic de Catalunya. Es l’hora de sumar per impulsar amb eficiència l’economia, perquè fent cadascú la guerra pel nostre costat no ens en sortirem. En el desenvolupament econòmic estem tots en el mateix vaixell i hem de compartir l’objectiu comú de guanyar competitivitat econòmica. I és aquí on les ciutats hem de planificar el nostre futur econòmic, diversificant i complementant l’entorn, aprofitant les nostres potencialitats i cercant sinergies per fer-nos més competitives. Nosaltres, en moments de dificultats com els que hem viscut, ens hem convertit en un dels pols d’atracció d’empreses més importants de Catalunya; cada mes s’instal·len noves empreses a la ciutat i hem contribuït activament al creixement que ha viscut la Fira de Barcelona. Ahir amb l’Alcalde Trias, el Conseller Puig i el vicepresident del Consorci de la Zona Franca vam donar la benvinguda a la ciutat al primer laboratori europeu de certificació dels nostres productes per exportar a la Xina. Tenir a L’Hospitalet aquest laboratori permetrà a les nostres empreses exportar els seus productes cap al gegant asiàtic i arribar a un mercat amb un gran potencial de creixement. Des de L’Hospitalet a la Xina! I això ha estat possible perquè hi ha el Districte econòmic. Quan es va planificar el Districte Econòmic i la plaça d’Europa hi havia gent que el veia irrealitzable. Ara tothom ho posa com a exemple de desenvolupament. Tenir una estratègia de viabilitat econòmica i una política clara de promoció econòmica ens permet poder aplicar el que anomenen Model L’Hospitalet . Un model basat en la redistribució de riquesa entre barris i persones. Els 18 milions d’euros d’ingressos que l’Ajuntament obté per les empreses instal·lades a la plaça d’Europa i al Districte Econòmic, els destinem a construir equipaments als barris, a mantenir programes socials i serveis d’atenció a la ciutadania.

Amb els guanys del Districte Econòmic fem ciutat. El que rebem de les empreses ho redistribuïm directament cap a la ciutadania en forma de serveis i equipaments per millorar la seva qualitat de vida.

8

El Districte Econòmic també genera ocupació i nous contractes de treball. Us deia a l’inici que el major factor de cohesió per a una societat com la nostra és l’ocupació, i a L’Hospitalet, malgrat la crisi, hem aconseguit convertir-nos en un gran motor econòmic. De fet els 75 mil llocs de treball localitzats a la ciutat fa que haguem esdevingut el segon motor econòmic de Catalunya. El primer com és lògic és Barcelona. És ocupació al voltant de diferents sectors com per exemple el turisme de negocis. Són visitants que venen per fer negocis i assistir als múltiples salons i fires que, al llarg de l’any, se celebren al recinte de Fira Granvia L’Hospitalet. Els últims anys hem vist com diferents cadenes hoteleres s’han instal·lat a la ciutat, el nombre de places ha passat de 300 a 3.612 en deu anys. El 2014 a L’Hospitalet hem superat les 600.000 pernoctacions. Les persones que s’hi allotgen esdevenen clients potencials per als nostres comerços i restaurants. Avui L’Hospitalet som una de les deu primeres destinacions turístiques de Catalunya. Un turisme de negocis amb un alt poder adquisitiu i, que a poc a poc, comença a gaudir del nostre comerç i la nostra gastronomia. A ningú no se li escapa que la transformació de la Granvia per convertir-la en l’eix del Districte Econòmic ha estat bàsic per entendre L’Hospitalet d’avui. Aquest, que és un model d’èxit necessita fer un pas més per continuar el seu creixement, per això hem plantejat continuar la transformació de la Granvia fins al riu. Serà un nou impuls per a l’economia i per a la generació d’ocupació. La transformació de la Granvia era parcial, ja que faltava arribar fins al riu Llobregat. El projecte ideal comptava amb que de forma prèvia s’havia realitzat l’obra del soterrament de les vies. Un projecte f que ja fa més de 5 anys que espera la licitació del Ministeri de Foment. Veient que el soterrament no arriba encara hem buscat alternatives. Això és el que hem de fer els ajuntaments, buscar solucions viables als problemes que se’ns presenten per tirar endavant els nostres projectes. Hem decidit que L’Hospitalet ha de seguir avançant amb vies o sense vies i sense renunciar al somni col·lectiu de veure un dia un L’Hospitalet sense vies.

En aquest cas hem trobat la col·laboració i la implicació de la Generalitat per impulsar aquest projecte. Un pla de desenvolupament urbanístic al servei de l’economia, i l’economia, al servei de les persones.

Amb el Pla director urbanístic la Granvia des de plaça Europa fins al riu Llobregat deixarà de ser una autopista per esdevenir una gran avinguda integrada a la ciutat.

9

Amb aquesta transformació oferim també a Catalunya un espai de desenvolupament econòmic en el sector de la biomedicina. És urbanisme al servei de la millora econòmica i social. I ho farem sense que això costi cap euro als ciutadans de L’Hospitalet. És una actuació ambiciosa, que afecta un 8 % del nostre territori, i que ens permet trencar definitivament una de les barreres arquitectòniques que trinxen la ciutat. Un milió de metres quadrats que oferim a Catalunya per al desenvolupament del sector de la biomedicina. A l’entorn de Bellvitge, tenim la zona de Catalunya que concentra més potencial en el sector sanitari.. A més, disposem de sòl perquè s’hi instal·lin noves activitats que converteixin aquesta zona en un clúster d’investigació sanitària líder al món. Volem afavorir en un món global la creació de negocis líders en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la innovació social, i fer-ho aprofundint en mecanismes de finançament públic i privat. La salut i la investigació ja són, avui, motors de progrés econòmic i social. Però el que cal aconseguir és que aquest impacte nodreixi totalment la ciutat. Podem afirmar que L’Hospitalet compta amb les peces necessàries per ser un referent europeu i mundial, però cal seguir treballant perquè aquestes peces encaixin perfectament i facin funcionar la nostra economia com un motor ben greixat. Tenim la Universitat, els hospitals i la recerca; ara calen les empreses, per a les quals també preparem el territori amb un urbanisme de qualitat. I per facilitar l’arribada d’aquestes empreses, la setmana passada vaig signar un conveni amb en Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, per impulsar l’Agència de Desenvolupament Econòmic de L’Hospitalet. Esdevindrà una eina de col·laboració pública i privada que facilitarà la interacció de l’Administració amb l’empresa, prestant especial atenció a les necessitats del teixit empresarial. Els tres objectius que tindrà seran atreure empreses a la ciutat, que creixin les existents i donar suport als emprenedors, i tot plegat amb la voluntat clara de generar llocs de treball. Una nova eina perquè totes les peces encaixin. L’èxit del Districte Econòmic no va ser casualitat i que continuem creixent tampoc.

10

Amb la segona transformació de la Granvia també tenim l’oportunitat d’aconseguir una vella reivindicació ciutadana: l’accés al riu. Crearem un nou pulmó verd: el parc de Cal Trabal. Les seves 25 hectàrees el convertiran en un dels parcs urbans més grans de l’àrea metropolitana i permetran conservar el nostre passat agrícola i preservar el patrimoni, a través de la rehabilitació de les tres masies de l’entorn i, alhora, integrar el riu a la ciutat. Aquest és un clar exemple de com, des de les ciutats, podem fer projectes per afavorir l’ocupació de qualitat i amb valor afegit; de com, des de les ciutats, podem fer projectes que superin l’àmbit municipal i esdevinguin de país. Un altre element, que vaig destacar a l’article d’El Periódico, va ser la cultura com a motor econòmic. Invertir en cultura és una manera intel·ligent de generar cohesió, d’estimular progrés, però també una estratègia per desenvolupar l’economia. El mes de desembre es va presentar a Brussel·les un informe en el qual s’avaluava l’estat de la indústria cultural a Europa. La principal conclusió d’aquest estudi és que el sector de les indústries creatives i de la comunicació no només se sobreposa a l’actual crisi, sinó que té sòlides perspectives de futur i de creixement. A Europa, 7 milions de persones treballen en aquest sector; un 3,3 % de la població activa de la comunitat. La xifra supera cinc vegades l’ocupació generada pel mercat de l’energia i dues vegades i mitja el sector de l’automoció. Tot plegat, indica el seu enorme potencial. Les indústries creatives són una oportunitat. Avui a la L’Hospitalet tenim més de 200 empreses amb 1.500 treballadors que facturen 300 milions d’euros. Tenim ja un gran potencial, per això estem convençuts que tenim marge per créixer i projecció de futur. A L’Hospitalet cada dia les entitats culturals recullen i potencien el talent dels nostres ciutadans. Tenim una xarxa d’equipaments culturals potents com el Tecla Sala, el Teatre Joventut o la Fundació Arranz-Bravo o privats com l’edifici de Can Freixes. Agents culturals de reconegut nivell con el TPK o el Salamandra. Tenim escoles de formació de primer nivell com la Serra i Abella, el plató de cinema, l’escola de dansa de Catalunya i l’Escola Municipal de la Música-Centre de les Arts com a gran llavor de professionals. L’Hospitalet aposta per la cultura com a eix estratègic de futur, i per això crearem el Districte Cultural. Ara que els creadors es troben una mica orfes del suport de les administracions, a L’Hospitalet els volem donar la benvinguda. Vull que sigui un projecte viu, viable i, sobretot, estimat i volgut pels nostres ciutadans.

11

Per això compaginarem la tasca d’atracció de creadors, artistes i emprenedors forans, amb el reconeixement i la promoció dels locals. Continuarem promocionant la vinculació entre la cultura i l’educació per crear planters de creadors i espectadors. Alhora, construirem un model de beneficis i estímuls econòmics que promoguin l’emprenedoria cultural. El Districte Cultural és una proposta que vincula tres conceptes que qualsevol ciutat moderna ha de tenir en compte: urbanisme, economia i cultura. El Districte Cultural és també una oportunitat d’ocupació. Us he volgut explicar projectes de L’Hospitalet, que dibuixen com, en una ciutat es pot fer molt per l’economia i per l’ocupació, sense desatendre’n les necessitats diàries i especialment les necessitats i urgències de la ciutadania. He volgut explicar-vos quina és la meva visió i quina és la meva línia d’acció i planificació en el moment actual. Les meves prioritats són, com heu pogut veure: justícia social, educació, economia i ocupació. L’Hospitalet ha demostrat tenir una solvència contrastada per assumir reptes difícils, per això estic convençuda que tenim la capacitat d’assumir un paper cabdal en el desenvolupament econòmic de l’àrea metropolitana. I necessitem una àrea metropolitana forta que tingui una estratègia institucional conjunta econòmicament i socialment. No hem d’oblidar que treballem cada dia per guanyar competitivitat. Però també per generar ocupació estable i de qualitat i per oferir a la ciutadania d’avui i a les properes generacions oportunitats de futur. Un futur que, sens dubte, passa pels municipis.