INFORMACIÓ 162

AGOST 2014 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

CENS DE NIUS D´ORENETA CUABLANCA 2014

Un any més el grup d´ornitologia realitzà el cens de nius d´Oreneta cuablanca (Delichon urbica) al nucli urbà de Torrelles de Llobregat. Es va fer el diumenge, 13 de juliol, a la tarda. Hi participaren els membres del grup següents: Tomás Blasco, Pep Domènech, Juan Mora, Vicenç Roig i Rosa Simon. Una vegada comptabilitzats els resultats es publicaran al nostre web i es comunicaran a l´Institut Català d´Ornitologia i es publicaran al web www.orenetes.cat, junt amb els resultats de tots els censos realitzats a Catalunya. Taula comparativa 2010 2011 2012 2013 2014 Ocupats per D. urbica 119 103 59 64 62 Ocupats per altres sp. 8 5 2 1 3 Sense senyals d´ocup. 39 63 92 68 59 Nius en construcció 3 5 2 0 4 Nius trencats o restes 18 10 27 28 32 Totals 187 186 182 161 160 Després de la important disminució en el nombre de nius ocupats de l´any 2012, durant els anys 2013 i 2014 s´ha mantingut més o menys la mateixa població d´aquesta espècie que, com a mínim, es troba en clar declivi en el municipi de Torrelles de Llobregat, en relació als primers anys d´aquest segle i als últims del segle passat. Cal tenir en compte que és una espècie protegida i que la legislació protegeix els seus nius. Per tant, cal respectar-los i no ensorrar-los.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

L´any 2013 es va celebrar el 115è aniversari de la creació del Kruger National Park, a Sud-àfrica. Inicialment, l´any 1898, anomenada Reserva del riu Sabie, més tard va rebre el nom de Paul Kruger, el president de la República de Transvaal que en va impulsar la creació. Cal tenir en compte que, fins aleshores, l´únic territori extens protegit era el Parc Nacional de Yellowstone, als Estats Units. Amb motiu d´aquest aniversari Australphoto va organitzar un viatge al parc l´agost del 2013. Fruit d´aquest viatge es va escriure l´article d´Albert Masó i Lluís Solé, publicat a la revista Mètode la tardor del 2013, acompanyat de les magnífiques fotografies aconseguides en el viatge per diversos autors, alguns vinculats a la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura. L´èxit d´aquell viatge ha impulsat a la mateixa empresa a preparar-ne un altre per a les vacances d´enguany com s´informa en el blog personal d´Albert Masó. Hem cregut interessant reproduir aquest article per realitzar el document, el nº 147 dins de la col·lecció, que acompanya aquest full informatiu. Les fotografies que il·lustren el text d´Albert Masó sobre la història del parc, on surten Kruger i Stevenson-Hamilton, així com els mapes de situació, s´han extret de la Viquipèdia.

RECULL DE PREMSA Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el nº 65 dins la col·lecció, amb el títol “Ordre del MAGRAMA del 9 de juliol de declaració de 39 noves ZEPA marines”. Inclou informacions extretes del Diari de Tarragona i del diaris digitals elBaix.cat, aguaita.cat/NacióDigital.cat i Menorca.info. En aquesta ordre del Ministeri d´Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern d´Espanya es declaren 39 noves Zones d´Especial Protecció de les Aus marines. A la costa de Catalunya s´engloben les que ja havien estat aprovades per la Generalitat, però la del delta de l´Ebre s´allarga fins a les illes Columbretes, al País Valencià, i al cap de Creus la zona comprèn la plataforma marina entre la frontera i Palamós. A continuació reproduïm informacions del web de la Generalitat. Xarxa Natura 2000

Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni natural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies que millor el representen. Actualment a Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a Llocs d’Importància Comunitària (LIC) i 73 com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D’entre els primers, 29 d’ells ja han estat declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) culminant, així

el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país(dades a 31 de desembre de 2013). Tipus d’espais de Natura 2000 (ZECs i ZEPAs)

Directiva d'hàbitats i Directiva d'aus La xarxa Natura 2000 consta de dos tipus d’espais: les ZEC i les ZEPA ZEC. Zones especials de conservació. La Generalitat, mitjançant un Acord del Govern, proposa una llista de llocs d’importància comunitària – LIC- que la Comissió Europea ha d’aprovar definitivament. Aquesta aprovació es formula de forma única per a tots els LIC pertanyents a una mateixa regió biogeogràfica. Un cop s’ha aprovat, la Generalitat té 6 anys de termini per declarar aquests espais com a ZEC (vegeu l’apartat

d’elaboració de propostes). El fet que un espai de Natura 2000 estigui designat com a LIC o com a ZEC indica que és d’interès comunitari per a la conservació dels hàbitats de l’annex I i les espècies de l’annex II de la Directiva hàbitats i, per tant, se li aplica el règim establert a la Directiva d’hàbitats. La designació de les ZEC ha d’anar acompanyada de la definició de les mesures de conservació necessàries per garantir el bon estat de conservació dels diferents hàbitats i espècies d’interès comunitari i prevenir-ne el seu deteriorament. ZEPA. Zones d’especial protecció per a les aus. Espais designats d’acord amb la Directiva d’aus que són aprovats directament per la Generalitat de Catalunya i integrats automàticament a la xarxa Natura 2000. El fet que un espai sigui designat com a ZEPA indica el seu interès comunitari per a la conservació de les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus i li és automàticament aplicable el règim de protecció establert per la Directiva d’hàbitats per als espais de la xarxa Natura 2000. Val a dir que un espai inclòs a Natura 2000 pot haver estat designat com una ZEC o com una ZEPA, però també com ambdues coses a la vegada. Xarxa Natura 2000 i integració al PEIN D’acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la inclusió d’un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració automàtica al PEIN. L'aprovació de la proposta catalana de Natura 2000 per part del Govern de Catalunya (Acord de 5 de setembre de 2006) ha comportat una ampliació substancial del PEIN. En efecte, quan va aprovar-se l'any 1992, el PEIN incloïa un 21 per cent del territori català; actualment, després de les ampliacions puntuals dels darrers anys i un cop incorporats els espais de Natura 2000, l'àmbit terrestre del

PEIN s'aproxima al 30 per cent del territori i els espais marins sumen poc més de 80.000 hectàrees. Els espais que componen Natura 2000 Els espais naturals protegits catalans que formen part de la xarxa Natura 2000 i ocupen un total d’1.062.371 ha, de les quals 977.230 ha són terrestres i 85.141 ha marines. Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats o espècies rellevants en l’àmbit europeu (contenen hàbitats de l’annex I o espècies de l’annex II de la Directiva 94/43/CEE) o per ser zones d'especial protecció per a les aus (espècies d’aus de l’annex I de la Directiva 2009/147).

13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les vuit últimes fotografíes del concurs, corresponents als mesos de març a juny, són les següents:

Foto nº 5: Ardeola ralloides Martinet ros Squacco Heron Garcilla Cangrejera

Foto nº 6: Corvus monedula Gralla Eurasian Jackdaw Grajilla Foto nº 7: Motacilla flava Cuereta groga

Yellow Wagtail Lavandera Boyera Foto nº 8: Streptopelia senegalensis Tórtora del Senegal Laughing Dove Tórtola Senegalesa Foto nº 9: Calidris alpina Territ variant

Yellow Wagtail Lavandera Boyera Foto nº 10: Ammomanes deserti Terrerola del desert Laughing Dove Terrera Sahariana Foto nº 11: Pernis apivorus Aligot vesper

European Honey-buzzard Abejero Europeo Foto nº 12: Corvus corone Cornella negra Carrion Crow Corneja Negra A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografíes del concurs corresponents al mes de juny. Les solucions, com la majoria heu encertat: Aligot vesper (Pernis apivorus)- Fraga Cornella negra (Corvus corone corone)- Aspa Cada vegada m'ho poseu més difícil, he, he!

CLASSIFICACIÓ DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les deu primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a juny del 2014, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

23 PUNTS: Marc Pérez

18 PUNTS: Marc Collado Arnau Sales

17 PUNTS: Núria Rodríguez Jaume Duaigües

16 PUNTS: Tomás Blasco Juan Mora Enric Morera

14 PUNTS: Vicenç Roig Pep Domènech Joan Guillamon

9 PUNTS: Neus Solà Eva Reñé

6 PUNTS: Frederic Sanchez Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només cal ser membre de l´ANT i demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de juliol, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 de juliol.

SEGUIMENT DE LA MIGRACIÓ DE LES AUS PLANEJADORES A partir de finals d´agost, i fins a mitjans d´octubre, un any més, es pot seguir la migració, en pas postnupcial, de les aus planejadores en el seu recorregut del nord cap al sud. Essent cap a mitjans de setembre quan es detecta el pas més important i són espècies de rapinyaires com ara l´Aligot vesper, l´Arpella, el Xoriguer, l´Àguila pescadora, etc., i d´altres com ara la Cigonya blanca i la Cigonya negra.

Especialment els caps de setmana, però també qualsevol altre dia, hi ha gent que segueix aquesta migració des de punts elevats. Al nostre entorn el lloc on és més freqüent fer-ho és des del costat de la torre de vigilància contra els incendis del Tabor. Allí hi ha, freqüentment, en Ferran Arenas, el qual acostuma a ser-hi els dissabtes al matí, la majoria de tardes dels dies feiners i alguns diumenges. Per accedir-hi es pot pujar amb vehicle fins a l´aparcament situat al costat de la torre de telecomunicacions i, des d´allí, hi ha un petit recorregut a peu fins la torre de vigilància contra els incendis. També es pot seguir la migració des del Mirador de Begues, accesible des del carrer de la Rectoria i obert dissabtes i diumenges. Dins del Parc de Collserola, es fa des del turó de la Magarola, on, als matins dels caps de setmana, hi ha personal que fa de guia als visitants. A Sant Boi de Llobregat, al Montbaig, al costat de l´ermita de Sant Ramon, cap al setembre, fan algunes sessions guiades els caps de setmana al matí. Si esteu interessats en fer el seguiment, qualsevol que sigui el temps que hi dediqueu, podeu aportar les dades que obtingueu al grup d´ornitologia i/o a en Juan Mora, el qual fa el recull de totes les dades aportades. En el seu blog, en el qual hi ha les impressions personals del seu autor durant el seguiment de la migració i les observacions més remarcables fetes en el transcurs de la temporada, es poden baixar els llistats del seguiment realitzat en el nostre entorn en els anys anteriors. S´hi poden trobar les espècies detectades i el nombre d´exemplars comptats. És l´adreça següent: https://pernisapivorus.wordpress.com/. També hi podeu entrar a partir del web de l´ANT on a l´apartat de migració hi ha l´enllaç al blog.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUESA continuació publiquem les observacions d´ocells que ens han comunicat aquest mes. Duc (Bubo bubo) (1 ex.) escoltat cap al turó de la Bruguera/ penya del Moro. Diumenge, 27 de juliol del 2014, a les 22,15 hores. Observador: Juan Mora Enganyapastors (Caprymulgus europaeus) (x ex.) escoltats a les penyes da can Nicolau. Dissabte, 26 de juny del 2014, a les 22 hores. Observador: Juan Mora Periquito (Melopsittacus undulatus) (1 ex.) observat parat en un fil aprop del semàfor, escapat de gàbia. Dijous, 10 de juliol del 2014, a les 7,25 hores. Observador: Vicenç Roig

NOVA CAMPANYA PER SALVAR LA MONA DE BERBERIA

Un any més a l´estiu es torna a impulsar la campanya a l´estret de Gibraltar per evitar la captura i venda d´exemplars de la Mona de Berberia La campanya és una iniciativa de la Coalició per la Mona de Berbería, formada per Fundació AAP, CAMINA, DEPANA, FAADA, Montagne donis Singes Group, MPC Foundation, Wild Vets i Eurogroup for Animals amb la col·laboració de FRS i l'Autoritat Portuària de la Badia d'Algesires. Tots els membres de la Coalició treballen a més en altres aspectes de la protecció dels exemplars de Macaca Sylvanus, des del rescat a la reintroducció, passant per la sensibilització i la pressió política a banda i banda de l'Estret. Gràcies a aquesta labor s'està observant un canvi de mentalitat en les poblacions del Marroc i Algèria: els habitants locals tenen cada vegada més present la importància de protegir la mona de Berbería, i amb ella la riquesa social, econòmica i cultural que representa aquesta espècie emblemàtica dels seus països.

LA PDE DEMANA LA INTERVENCIÓ DE RAMSAR AL DELTA DE L´EBRE La Plataforma en Defensa de l´Ebre i cinc entitats ambientals més han demanat la intervenció de la Convenció de Ramsar amb l'objectiu d'evitar que el pla hidrològic de la conca de l'Ebre perjudiqui els ecosistemes del delta de l'Ebre, que són un espai Ramsar. Reproduïm, a continuació, una informació publicada al diari El Punt Avui.

Reclamen la intervenció de Ramsar al delta de l'Ebre La PDE aconsegueix el suport de cinc ONG ambientalistes per dirigir-se a la convenció internacional Alerten que el pla hidrològic de l'Ebre perjudicarà l'espai protegit 23/07/14 - TORTOSA - Lurdes Moreso

La Convenció de Ramsar ja va avaluar l'estat del Delta l'any 2000

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha fet un pas més en la lluita administrativa contra el pla hidrològic de l'Ebre. I no ho ha fet sola, sinó que ha aconseguit el suport de Greenpeace, WWF, SEO/Birdlife, Ecologistes en Acció i Amigos de la Tierra. Així, les cinc ONG ambientalistes i la PDE han demanat la intervenció de la Convenció de Ramsar amb l'objectiu d'evitar que el pla hidrològic de la conca de l'Ebre perjudique els ecosistemes del delta de l'Ebre, que són un espai Ramsar des del 1993. “Tots els membres de la Convenció de Ramsar han de fer el possible per no degradar els espais naturals i, en el cas del delta de l'Ebre, hi haurà un greu perjudici amb la reducció del cabal ambiental al tram final”, va manifestar ahir la portaveu de la PDE, Susanna Abella, que va recordar que amb el pla actual el cabal ambiental de l'Ebre al seu pas per Tortosa es limita a 95 metres cúbics per segon (menys que amb el PHN d'Aznar). Els responsables de les entitats ambientals i la PDE han consensuat i firmat una carta i un informe tècnic que van adreçats al secretari europeu de la Convenció de Ramsar i en què adverteixen que la disminució del cabal de l'aigua i el deteriorament de la seua qualitat, així com la retenció de sediments per la construcció de més infraestructures hidràuliques, agreujaran els problemes de subsidència i regressió del Delta. “Des de l'any 1993 s'han incrementat un 80% els regadius a la conca de l'Ebre, s'ha reduït un 55% el cabal ambiental i s'ha incrementat més d'un 50% la salinitat de l'aigua”, va manifestar la també portaveu del moviment social Matilde Font. És per això que la PDE i les entitats ecologistes reclamen a Ramsar que faci un informe sobre l'impacte del pla hidrològic; concretament proposen que una missió de Ramsar es desplace al Delta i analitze el règim de cabals, els usos agraris de l'aigua i el risc que el Delta s'inclogui en el registre Montreux. Això últim voldria dir que el delta de l'Ebre és una zona humida on es produeixen canvis ecològics importants per l'acció humana i que no es conserva en bon estat. “Volem que Ramsar estudie la degradació del Delta des del 1993 i la que hi haurà amb el pla hidrològic”, va dir Font. Per la seua banda, el representant de SEO/Birdlife al Delta, Ignasi Ripoll, va destacar la importància de les llacunes per la seua elevada biodiversitat, de les dunes i els ullals del delta de l'Ebre. Un espai natural que atreu centenars de milers d'aus aquàtiques. “El pla hidrològic no té rigor científic i tindrà un gran impacte sobre el Delta”, va assenyalar Quim Pérez, d'Ecologistes en Acció. Aquesta no serà la primera vegada que la Convenció de Ramsar avalua l'estat del Delta. El 2000, amb l'aprovació del PHN, Ramsar va enviar una missió a l'Ebre que va fer un informe desfavorable sobre el transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals. “Respecte a llavors no hem avançat, el cabal ambiental d'ara encara és pitjor”, va lamentar Abella. La PDE espera que l'informe de Ramsar estigui llest quan la Comissió Europea analitze el pla hidrològic de la conca. LA FRASE: La Convenció de Ramsar ja va intervenir el 2000 i esperem que ara ho torni a fer. Susanna Abella. PORTAVEU DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE. LA XIFRA: 80 per cent s'han incrementat les concessions de regadiu des del 1993, quan el Delta és declarat espai Ramsar.

AUTORITZACIÓ DE LA TALA DEL BOSC DE BAGUES DE RIU

Després de les Jornades per Preservar els Boscos Madurs de Catalunya (març de 2013), les seves conclusions van ser assumides, per unanimitat, pel Parlament de Catalunya i la moció del 2 de febrer de 2014 instava el Govern, entre altres coses, a "evitar que es talli cap més bosc singular dels inclosos en l'Inventari de Boscos Singulars de Catalunya". Tot i això, recentment, s´ha subhastat la tala del Bosc de Bagues de Riu, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, inclòs dins de l´Inventari de Boscos Singulars de Catalunya. Reproduïm a continuació la nota feta pública al web de Depana i la notícia publicada al diari ARA.

Dilluns, 28 de juliol del 2014 DEPANA, contra la tala del bosc centenari de Bagues de Riu, al Parc Natural del Cadí-Moixeró Les entitats signants, desconcertades per l'incompliment del mandat del Parlament de Catalunya 6 mesos després d'aprovar-se. Les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural de Catalunya i altres entitats del país volem mostrar el nostre desconcert davant la imminent tala d'un dels darrers boscos centenaris de Catalunya, el bosc de Bagues de Riu al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ens sorprèn que s'hagi subhastat la fusta d'aquesta emblemàtica avetosa amb exemplars d'entre 140-160 anys. Bagues de Riu és una de les avetoses més madures i de major interès científic del país. És inclosa a l'Inventari de Boscos Singulars de Catalunya elaborat pel CREAF per encàrrec de la Generalitat de Catalunya entre 2008-2011. Aquest bosc centenari podria ser tallat en un dels seus rodals en els propers dies. El 7 de maig passat al Consell Comarcal de la Cerdanya, amb presència de representants de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, segons la nota de premsa, es va subhastar la tallada de 800 m3 de fusta d'avet a la Muntanya de Riu 79-L, en el rodal 23d. Aquest rodal forestal, d'un valor patrimonial excepcional, és de propietat pública i es troba a l'interior del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La subhasta es va fer tot i l'informe desfavorable de l'òrgan gestor del Parc Natural. Els 292 boscos inclosos en l'Inventari de Boscos Singulars de Catalunya cobreixen només 3.201 ha, i entre ells s'hi troben els darrers boscos centenaris de Catalunya. L'inventari de Boscos Singulars representa només un 0'3 % de la superfície forestal de Catalunya i només el 0,01 % dels boscos que es troben dins d'espais naturals de protecció especial (com és aquest parc natural) formen part d'aquest Inventari selecte. I és una d'aquestes joies forestals, de valor natural i científic excepcional, la que ara es vol destruir. En cap cas es qüestiona la necessitat de la gestió forestal sostenible. És imprescindible per al maneig dels boscos del país, que a més poden generar oportunitats d'ocupació i de desenvolupament al territori, a banda de la seva utilitat per a la prevenció d'incendis. Es tracta de no perdre els darrers boscos centenaris que queden a Catalunya i que són un patrimoni de primer ordre del país. Es vol tallar un altre dels darrers boscos centenaris i de més valor natural i científic de Catalunya, en contra del mandat del Parlament de Catalunya i de l'informe del Parc Natural on es troba situat. Arran de situacions similars, l'any passat es van convocar les II Jornades per Preservar els Boscos Madurs de Catalunya (març de 2013). Les seves conclusions van ser assumides, per unanimitat, pel Parlament de Catalunya i la moció del 2 de febrer de 2014 instava el Govern, entre altres coses, a "evitar que es talli cap més bosc singular dels inclosos en l'Inventari de Boscos Singulars de Catalunya". Atenent aquestes raons, les entitats signants sol·licitem: 1. Que el Departament d'Agricultura de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l'Ajuntament de Riu paralitzin urgentment el procediment pel que fa a aquest sector, de manera que s'eviti la tala d'aquest rodal de bosc centenari. La resta de sectors inclosos en aquesta subhasta no cal que es vegin afectats per la paralització. Es tracta d'un cas molt greu: un bosc centenari singular dins d'un Parc Natural,un bosc de titularitat pública, i s'actua en contra de l'informe del Parc Natural de Cadí-Moixeró que es fonamenta en la normativa vigent al parc natural. 2. Que el Departament d'Agricultura procedeixi a revisar les subhastes de boscos públics en curs o ja adjudicades i paralitzar-les en el cas que incloguin boscos de l'Inventari, excloent-ne la seva explotació. 3. Que la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat acompleixi el mandat del Parlament de Catalunya en la seva Moció 83/X sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural.

4. Que instrumenti urgentment les mesures necessàries perquè no es talli ni es produeixi cap més subhasta dels boscos inclosos en l'Inventari de Boscos Singulars de Catalunya. 5. Que es depurin les responsabilitats tècniques i polítiques que han permès aquesta situació. El Consell de Protecció de la Natura reclama al Govern la preservació dels boscos madurs i singulars de Catalunya Emet un informe després que la Generalitat aprovés la tala d'avets centenaris del bosc de Bagues de Riu, al Parc del Cadí-Moixeró ARA Barcelona | 30/07/2014

La Generalitat ha aprovat que es tallin centenars d’avets del bosc de Bagues de Riu, al Parc del Cadí-Moixeró

El Consell de Protecció de la Natura (CPN), màxim òrgan assessor del Parlament i el Govern en matèria de protecció de la natura i del paisatge, ha emès un informe en favor de la preservació dels boscos madurs i singulars inclosos en l'Inventari de Boscos Singulars de Catalunya. Presidit per Joandomènec Ros -catedràtic d'Ecologia i president de l'Institut d'Estudis Catalans-, el CPN considera que aquests boscos "suposen una fracció molt petita del total forestal català" i que és adequat que "es deixin a una evolució natural", i demana, entre d'altres, "paralitzar immediatament qualsevol tala forestal en boscos inclosos en l'Inventari de Boscos Singulars de Catalunya". La moció arriba després que la Generalitat autoritzés una empresa privada a tallar arbres gairebé centenaris a l'avetosa del bosc de Bagues de Riu, al Parc del Cadí-Moixeró. "La protecció dels boscos madurs i singulars es justifica a bastament per llur elevat valor de biodiversitat i patrimonial, cosa que hauria de conèixer i assumir el departament de la Generalitat que té als seu càrrec, entre d'altres funcions, la preservació del medi natural de Catalunya", indica l'òrgan, que recorda que la moció 83/X del Parlament de Catalunya ja insta al Govern a elaborar un pla específic per tal d'"evitar que es talli cap més bosc singular dels inclosos en l'Inventari de Boscos Singulars de Catalunya". El CPN justifica la moció pel fet que diverses entitats i experts en protecció de la natura a Catalunya han mostrat la seva preocupació en relació a les tales i actuacions forestals programades en diversos boscos protegits (concretament a l'Obaga de Riu de Cerdanya i a la Mata de València, a l'Alt Àneu) i van "manifestar el seu desconcert" quan es va fer pública la subhasta de la fusta de l'avetosa de Bagues de Riu. Segons explica l'òrgan, només aquest 2014 hi ha hagut 10 tales forestals en boscos catalans protegits. "Solució Win-Win-Win" per a l'avetosa de Bagues de Riu D'acord amb una proposta presentada per Acciónatura el 29 de juliol sobre el cas de l'avetosa de Bagues de Riu, el Consell demana traslladar "la zona de tala a una altra zona menys sensible". Una solució, afirma, que "permetria un guany a tres bandes Win-Win-Win": preservar l'avetosa i promoure els seus valors culturals, terapèutics, socials...; permetre que l'empresa que ha adquirit els drets de tala pugui extreure i comercialitzar la fusta i iniciar-ne la valorització; i permetre que l'ajuntament de Riu obtingui els ingressos per l'aprofitament forestal.

DEMANDA PER DANYS AMBIENTALS A L’EMPRESA IBERPOTASH

Les entitats Federació Ecologistes de Catalunya, Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i Col·lectiu Ecologista l’Alzina del Bages van presentar una demanda de responsabilitat per danys ambientals a l’empresa iberpotash per la seva activitat minera al Bages. Reproduïm a continuació el comunicat que van emetre el dimarts, 22 de juliol.

LES PRINCIPALS ENTITATS ECOLOGISTES DE CATALUNYA PRESENTEM UNA DEMANDA DE RESPONSABILITAT PER DANYS AMBIENTALS A L’EMPRESA IBERPOTASH PER LA SEVA ACTIVITAT MINERA AL BAGES Es tracta de la primera vegada que es presenta una sol·licitud d’aquest tipus a Catalunya, que emana d’una directiva europea sobre responsabilitat mediambiental Les entitats Federació Ecologistes de Catalunya, Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i Col·lectiu Ecologista l’Alzina del Bages agrupem entitats ecologistes de tota Catalunya També es presenta el primer vídeo que denuncia la situació de greu dany ambiental a la zona

Barcelona, 22 de juliol de 2014 En un escrit presentat davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i adreçat personalment al Conseller Santi Vila, les entitats Federació Ecologistes de Catalunya (EdC); Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC); la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i el Col·lectiu Ecologista l’Alzina, del Bages, hem presentat la primera demanda per responsabilitat ambiental a Catalunya (segons l’article 41 de la Llei 26/2007 de 23 d’octubre de Responsabilitat Ambiental), pels danys causats històricament a la conca del Llobregat a causa de l’activitat minera d’Iberpotash al Bages, i pel risc associat a la generació de danys futurs com a conseqüència de l’ampliació dels projectes extractius (Pla Phòenix). Demanem la suspensió provisional de les obres associades al projecte Phòenix perquè no s’han avaluat els nous impactes ambientals que poden comportar. A més, exigim a l’empresa Iberpotash que adopti i executi les mesures establertes per la sentència de 2011 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –i ratificada fa només uns dies pel Tribunal Suprem- per tal de solucionar definitivament el problema derivat de l’acumulació de residus salins als runams, presentant un pla de restauració adequat i una fiança ajustada a la seva activitat. I finalment demanem també a la Generalitat de Catalunya que realitzi la valoració dels danys produïts fins al moment, i que estableixi les mesures necessàries per restaurar i rehabilitar el medi afectat. Així mateix, avui presentem també el primer vídeo que denuncia el dany provocat a la zona per l’activitat minera desenvolupada per l’empresa i autoritzada per la Generalitat de Catalunya. (http://youtu.be/m5jAUJ4U1tk). El nostre objectiu és que aquest audiovisual actuï com a revulsiu social per agitar la consciència de tots el ciutadans, i no tan sols la dels que estem especialment preocupats per l’ecologia o la dels habitants del Bages. El problema ambiental de la Catalunya Central associat a la mineria de la potassa és el més greu que pateix Catalunya, i el vídeo “La Muntanya de la Vergonya” el vol denunciar, a ser possible, fins i tot més enllà de les nostres fronteres.

Pel que fa a l’escrit presentat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, sol·licitem el següent: - L’inici de l’expedient de responsabilitat ambiental en relació als danys ambientals i a les amenaces de danys que causa l’activitat d’Iberpotash a les masses d’aigua de la conca del riu Llobregat. - Que s’exigeixi a Iberpotash que adopti i executi sense demora mesures per evitar els danys ambientals produïts i de

prevenció de futurs danys ambientals associats a la seva activitat. - Que es procedeixi a la suspensió provisional de les obres de construcció de la rampa de la mina de Cabanasses a Súria, d’acord amb el que es disposa a l’article 44 de la Llei 26/2007, vist que no s’han avaluat els efectes que aquesta ampliació de l’activitat tindrà sobre el medi ambient en general i sobre les aigües de la Conca del Llobregat en concret. - Que es faci una valoració dels danys ambientals i es defineixin les mesures de reparació corresponents. - -Que s’identifiquin les autoritats i el personal de la Generalitat de Catalunya sota la responsabilitat dels quals s’ha de tramitar i resoldre aquesta sol·licitud, i l’expedient d’exigència de responsabilitat ambiental. - Que es notifiqui als sota signants totes les actuacions que es portin a terme en relació amb la present sol·licitud i se’ls doni l’audiència que determinen les normes. La sol·licitud de responsabilitat per danys ambientals presentada és la primera acció d’aquestes característiques que es dóna a Catalunya. Dimana de la Llei 26/2007 del 23 d’octubre de responsabilitat ambiental, norma que transposa el contingut de la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell del 21 d’abril de 2004, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals. Aquesta normativa es basa al principi de que “qui contamina, paga” i entén que la responsabilitat mediambiental és il·limitada, ja que l’obligació de reparació (o, en el seu cas, de prevenció) que assumeix l’operador responsable consisteix a tornar els recursos naturals danyats al seu estat original, sufragant el total dels costos que comporti. Posant l’èmfasi en la restauració total dels recursos naturals i dels serveis que presten, es prima el valor mediambiental, la pèrdua del qual no es pot compensar mitjançant una mera indemnització dinerària. Les organitzacions signants estem convençudes que aquestes accions que demanem reforcen el futur de la mineria sostenible al Bages mentre que els clams i la demagògia per mantenir unes pràctiques ambientalment inacceptables i fora llei, no tenen cabuda en un país amb futur. Federació Ecologistes de Catalunya (EdC): Ramon Minoves; tel. 675 88 93 71; correu@ecologistes.cat ; http://ecologistes.cat/ Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC): Josep-Lluís Moner; tel. 687 40 49 65; cepa@pangea.org ; www.cepa.cat Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA): Lluís Toldrà; tel. 655529245; info@depana.com; www.depana.org Grup Ecologista l’Alzina: Florenci Vallès/Jordi Badia; monsalat@gmail.com; http://www.lasequia.cat/montsalat/

TAULA METEREOLÒGICA DEL 1r SEMESTRE DEL 2014 Publiquem les dades metereòlogiques, corresponents al primer semestre del 2014, recollides per en Lluís Agustí al seu observatori situat entre can Balasc de baix i can Tarrida.

MES TMA TM T Tm Tma P PA GENER 18 13 8,8 4,6 0 64 64 FEBRER 20 15 9,9 5,1 0 28 92 MARÇ 24 18 12,1 6,2 2 37 129 ABRIL 24 20 14,8 9,7 7 39 168 MAIG 27 22 16,7 11,5 8 70 238 JUNY 33 26 21 16,2 13 30 268

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada de l´any (l/m2)

SIBOC En l´últim cens d´aus nocturnes realitzat el diumenge, 20 de juliol, es va aconseguir detectar el Siboc (Caprymulgus ruficollis). Aquesta espècie, si bé de moment no ha desaparegut del nostre entorn, cada vegada és més difícil de trobar i, enguany, fins ara no s´havia aconseguit de detectar quan, en anys anteriors, les primeres observacions es feien habitualment a primers de juny. En els últims anys només es troba en una zona molt reduïda del municipi, quan en dècades anteriors es podia sentir des del casc urbà. A diferència de l´Enganyapastors (Caprymulgus europaeus) més abundant i distribuït per tot el terme, que és propi d´hàbitats més tancats, el Siboc busca hàbitats més oberts, en el nostre entorn els camps de conreu. En l´últim cens es

comentava que es podria veure perjudicat pel retrocés de les zones agrícoles i, potser, per la depredació dels nius pel Senglar (Sus scrofa).

GUINEU Informa Juan Mora que el dissabte, 26 de juliol, al vespre, cap a la zona de les penyes de can Nicolau, al davant del raval Torrelletes, va observar 2 exemplars de Guineu (Vulpes vulpes). Acompanyem aquesta informació amb dues fotografies nocturnes realitzades a la mateixa zona l´11 i el 14 de juliol, amb càmera parany a càrrec de Tomás Blasco, en les quals s´intueix la presència d´una guineu i un porc senglar.

CARTA DE L´ANT A ENDESA Després de l´incident provocat per l´electrocució d´un exemplar de Duc (Bubo bubo) en una torre elèctrica situada a la costa del Pedró, la junta de l´ANT va acordar enviar una carta a Endesa queixant-nos de l´actuació dels operaris de l´empresa. Reproduïm la carta a continuació. Torrelles de Llobregat, 7 de juliol del 2014 Sra. Isabel Buesa Directora General d´Endesa a Catalunya Gran Via de les Corts Catalanes, 608 08007 – Barcelona

Benvolguda senyora, L´objecte d´aquesta carta és, primer de tot, informar-la de la següent incidència: El dijous, 8 de maig del 2014, diverses persones varen informar a membres del grup d´ornitologia de la nostra associació de la presència d´una rapinyaire nocturna morta en una torre elèctrica situada per sobre del casc urbà del municipi de Torrelles de Llobregat. El divendres, 9 de maig, un membre de la nostra associació comunicà als Agents Rurals l´existència d´un exemplar de Duc (Bubo bubo) mort dalt de la torre, els quals es posaren en contacte amb Endesa. A mitjanit d´aquell mateix dia, operaris de l´empresa elèctrica retiraren el cos de dalt la torre i sembla que, amb la voluntat de desfer-se´n, buscaren un contenidor d´escombraries on llençar-lo. Com que a Torrelles de Llobregat es realitza la recollida selectiva de residus sòlids urbans porta a porta, als carrers només hi ha contenidors de vidre. De forma molt incorrecta llençaren el cos a un contenidor de vidre de forma que els agents rurals hagueren de buscar-lo per tots els contenidors de vidre de la zona. En segon terme, comunicar-vos que la junta directiva de la nostra associació acordà posar-nos en contacte amb la vostra empresa per queixar-nos del procediment emprat en aquesta incidència: Calia que el cos d´aquest exemplar d´espècie protegida fos lliurat als membres del cos d´Agents Rurals, per realitzar la corresponent necròpsia, i no llençat a un contenidor de vidre. I que els operaris de servei de la vostra empresa, o de l´empresa subcontractada si fos el cas, rebin les ordres de procediment en aquests casos més correctament i, si fins ara no n´hi havia, s´estableixi un protocol d´actuació per a aquestes situacions. Considerem greu aquesta actuació i així ho comuniquem a la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya i a l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Pel que fa a la correcció tècnica de les torres elèctriques d´aquesta tipologia que faciliten la mort per electrocució d´exemplars d´aus protegides esperem que Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i els Agents Rurals us ho comuniquin oportunament. Agraint la vostra atenció, us saludem atentament.

La Presidenta de l´ANT

RESULTATS DE LES RECOLLIDES SELECTIVES DEL 2013 A continuació reproduïm el comunicat emès l´11 de juliol per l´entitat Centre d´Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) en relació a la presentació de les dades facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya sobre les recollides de residus sòlids urbans de l´any 2013. NOTA DE PREMSA SOBRE ELS RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA ANY 2013: La recollida selectiva perd pistonada a Catalunya La recollida selectiva disminueix del 40% el 2011 al 38% el 2013 La crisi fa que els residus disminueixin prop d’un 4% entre 2012 i 2013 Les comarques que fan recollida porta a porta dupliquen la recollida selectiva respecte les que recullen mitjançant contenidors Hi ha una tendència a allargar la vida útil d'aparells elèctrics i roba Continuen els furts de materials valuosos, com paper, cartró i ferralla, en contenidors de les grans ciutats i en deixalleries El 51,8% de la fracció resta, la que no es recull de forma selectiva, es tracta en plantes previ a la seva disposició en dipòsits controlats o incineradores i se'n separen alguns materials aprofitables La producció de residus i la recollida selectiva disminueixen La producció de residus l’any 2013 va disminuir un 4% respecte l’any 2012, situant-se en 3.588.822 tones. La generació de residus per capita ha continuat millorant. En un any s’ha reduït d’1,35 kg/habitant/dia el 2012 a 1,30 kg/hab/dia el 2013, que ens situa en xifres de l’any 1997. Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament un 38%, és a dir, 1.361.815 tones. Les plantes de tractament de la fracció resta són poc eficients Els Ecoparcs són les plantes que reben la meitat de la fracció

resta –la que no es recull de forma selectiva- per tal d'intentar recuperar-ne materials. Tanmateix tenen una eficiència molt baixa i, dels materials que reben, només se'n recupera un 35%. La resta va a abocadors, incineradores o cimenteres per servir com a combustible en el que es coneix com a incineració encoberta; més de 335.000 tones es van cremar en cimenteres o incineradores després de passar per Ecoparcs. Un 70% dels residus s'aboquen o incineren Malgrat que l'objectiu marcat per la Unió Europea és de reciclar el 50% l'any 2020, la recollida selectiva a Catalunya segueix amb tendència a la reducció i s'ha passat del 40% el 2011 a un 38% el 2013. Això suposa que s'han perdut 260.000 tones de materials recollits selectivament. Un cop descomptats els impropis –tots aquells residus que no formen part de la fracció en la qual es recullen– la recollida selectiva neta arriba només al 30%. Per tant, el 70% dels residus van a parar directa o indirectament a abocadors o incineradores, perdent-se el valor dels materials. Les recollides selectives estan estancades a la baixa L'anàlisi de les dades de recollida selectiva mostren nivells molt baixos de recollida selectiva. Així, els envasos no arriben al 25% de recollida selectiva, el paper es queda en el 38% i només el vidre arriba al 66%. Pel que fa a la principal fracció dels residus municipals, els residus orgànics, la seva recollida selectiva de l'orgànica només arriba al 26% i amb un nivell d'impureses que fa que sigui difícil la seva utilització en agricultura després de ser compostats. La conseqüència dels baixos nivells de recollida selectiva de les fraccions d'envasos lleugers, paper i vidre és que més del 60% (800.000 tones) d'aquestes fraccions completament reciclables s'envien a abocadors o incineradores. Sobra capacitat d'incineració En un context de reducció de la producció de residus caldria anar cap a una estratègia de tancament de les instal·lacions més obsoletes. Per això no són acceptables les propostes de noves inversions en incineradores com les que s'estan proposant a Girona (25.000.000 €), Sant Adrià de Besòs (38.000.000 €) o Tarragona (55.000.000 €). Aquestes instal·lacions són innecessàries si s'aposta per augmentar la recollida selectiva d'aquestes poblacions, que no arriben a la mitjana catalana. Cal impulsar MODELS de separació i recollida més ecoeficients: com la recollida porta a porta i instruments econòmics dissuasius D’acord amb les dades de recollida selectiva, les comarques amb un major índex de recollida selectiva neta són les que han optat per recollides porta a porta. Osona, la Terra Alta, la Segarra, el Priorat, l’Alt Urgell, i el Pla d’Urgell presenten nivells de recollida selectiva que oscil·len entre el 50-60% que dupliquen els que es produeixen en l'àmbit metropolità. Cal prioritzar la separació i tractament de la brossa orgànica de qualitat i la prevenció de residus. Per impulsar aquests resultats la Generalitat hauria de promoure mesures econòmiques més ambicioses. Els actuals cànons d'abocament i incineració s'han mostrat com a insuficients per a incentivar polítiques ambicioses per part dels municipis. Quant a la recollida selectiva, caldria impulsar sistemes d'incentiu econòmic com el sistema de dipòsit, devolució i retorn per a envasos d'un sol ús (SDDR) que permet multiplicar per tres l'actual nivell de recollida selectiva dels envasos lleugers. Cal impulsar sistemes de dipòsit per altres residus com piles o aparells elèctrics que actualment tenen nivells de recollida selectiva inferiors al 30%. En definitiva, s'ha d'optar per polítiques més valentes i ambicioses, per canviar les prioritats i apostar per un canvi de model de producció, distribució i gestió de residus.

PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS DEL 2014 Com cada any publiquem el recull de les primeres observacions d´espècies d´aus estivals. Els observadors que han aportat dades personals són: Tomás Blasco Martín (TBM), Juan Mora Moreno (JMM), Vicenç Roig Vidal (VRV) i Rosa Simon Julià (RSJ). Les observacions fetes durant la marató ornitològica del dissabte, 26 d´abril, són de les persones següents: Grup A: Juan Mora, Ted Byrne, Sarah Byrne i Lourdes Jodas. Grup B: Francesc Capdevila, Conchi de Linares, Pep Domènech i Vicenç Roig. Grup C: Tomás Blasco, Rosa Simon, Adolf Perez, Paul Perez i Carla Ollé. Les dades corresponents al cens de nocturnes (CN) són de les persones següents: Tomás Blasco Martín, Josep Maria Domènech, Rosa Simon i Vicenç Roig.

Espècie Nom comú Lloc Observadors Data Hora Hirundo rustica Oreneta vulgar c. Martí Mas,10-12 RSJ 15/3 7,30 Hirundo rustica Oreneta vulgar cal Guillem VRV 16/3 8,10 Delichon urbica Oreneta cuablanca casc urbà VRV 18/3 16,50 Delichon urbica Oreneta cuablanca c. Sta. Caterina TBM 18/3 16,55 Apus melba Ballester ca la Cinta TBM 5/4 20,20 Apus melba Ballester Església VRV 6/4 19,30 Jynx torquilla Colltort c. Montserrat VRV 7/4 7,30 Merops apiaster Abellerol can Mas TBM 9/4 9,55 Jynx torquilla Colltort can Güell TBM 9/4 11,55 Apus melba Ballester c. Martí Mas RSJ 9/4 18,30 Jynx torquilla Colltort can Roig TBM 10/4 12,10 Luscinia megarhynchos Rossinyol can Pi JMM 12/4 0,00 Luscinia megarhynchos Rossinyol cal Canut VRV 13/4 7,30 Luscinia megarhynchos Rossinyol la Clota RSJ 13/4 10,00 Jynx torquilla Colltort la Clota RSJ 13/4 10,30 Luscinia megarhynchos Rossinyol cal Deu TBM 13/4 11,20 Merops apiaster Abellerol casc urbà VRV 13/4 15,45 Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl.lid camí de can Roig TBM 14/4 18,45 Otus scops Xot can Mas TBM 15/4 19,30 Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid can Balasc de baix VRV 18/4 8,45 Ficedula hypoleuca Mastegatatxes serra can Valent VRV 18/4 9,55 Apus apus Falciot negre puig Vicenç VRV 18/4 10,45 Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Avda. 8 TBM 18/4 12,30 Sylvia cantillans Tallarol de garriga penya del Moro VRV 18/4 13,45 Oenanthe oenanthe Còlit gris can Bruguera VRV 18/4 15,50 Cuculus canorus Cucut Tabor VRV 18/4 18,15 Apus apus Falciot negre c. Martí Mas RSJ 22/4 19,00 Otus scops Xot vall can Mas B/C 26/4 6,30 Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar vall can Mas B 26/4 Falco subbuteo Falcó mostatxut creu de St. Pau B 26/4 Upupa epops Puput B 26/4 Streptopelia turtur Tórtora A/B/C 26/4 Sylvia cantillans Tallarol de garriga A/B 26/4 Circaetus gallicus Àguila marcenca casc urbà A/B/C 26/4 14,00 Oriolus oriolus Oriol Catal. en Miniatura VRV 27/4 7,15 Caprimulgus europaeus Enganyapastors can Riera/can Mas VRV 25/5 21,40 Caprimulgus europaeus Enganyapastors can Riera/can Mas CN 20/7 22,00 Caprimulgus ruficollis Siboc can Balasc de dalt CN 20/7 22,45

ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS D´EUROPA A iniciativa de l´European Bird Census Council (EBCC), associació d´experts en aus europea, s´estan realitzant els treballs per redactar un nou Atles dels ocells nidificants d´Europa. A Catalunya se n´encarrega l´Institut Català d´Ornitologia que ja va realitzar l´Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. A més l´ICO, junt amb la Societat Ornitològica Txeca i l´Institut Suís d´Ornitologia, coordinen i gestionen la feina sota la direcció de l´EBCC. A continuació reproduïm una informació extreta del web de l´ICO. Actualització dels mapes dels ocells nidificants de Catalunya 2014-2017 Fins el 2017 encarem un gran projecte: el segon Atles dels ocells nidificants d’Europa, que cobrirà més d'11.000.000 km2 i 50 països. En aquest marc, l’ICO planteja una actualització dels mapes dels ocells nidificants de Catalunya i participarà en la coordinació del tercer

Atles d'ocells nidificants d'Espanya. Ara farà 10 anys d’ençà de la publicació de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, el segon que s’ha realitzat a Catalunya. Hores d’ara no es planteja un tercer atles de nidificants, una fita que sovint s’encara al voltant dels 20 anys després de l’anterior atles. Ara mateix, la situació econòmica a casa nostra no és gens favorable per impulsar una obra de la magnitud de la publicada fa una dècada. Malgrat això, la participació en els projectes de seguiment com el SOCC i en els portals on-line és molt alta i permet plantejar una actualització de mapes de distribució de les espècies. Aquesta actualització trigarà uns anys a fer-se però pot ser de gran utilitat per a millorar la informació disponible per a la ciència i la conservació. A més, hores d’ara apareixen en escena elements que afavoreixen el plantejament d’aquesta actualització. D’una banda el nou atles dels ocells nidificants d’Europa, del qual l’ICO n’és el coordinador conjuntament amb la Societat Ornitològica Txeca. Aquest atles ha de recopilar informació a 50x50 km i 10x10 km entre 2013 i 2017. D’una altra, coincidint amb l’Atles Europeu, SEO/BirdLife també ha posat en marxa un nou atles d’Espanya, en el qual l’ICO hi col·laborarà coordinant la feina a nivell de Catalunya. L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 conté dos tipus de mapes, un mapa de

probabilitat de nidificació a 10x10 km i un d’abundància relativa modelitzada a una resolució a 500x500 m. Aquests dos productes són el focus principal d’aquest treball d’actualització de mapes que ara ens plantegem. El SOCC ja ha estat clau en els mapes publicats a l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009, i la implantació del seguiment d’ocells comuns com element, no només per a elaborar tendències sinó per fer mapes, ha transcendit ara també a escala europea. El SOCC, per tant, serà clau en aquesta actualització de mapes tant a Catalunya com a Espanya com a Europa, i és important mantenir o fins i tot incrementar la seva cobertura. En aquest nou escenari es plantegen prioritats SOCC diferents segons l’indret. Així, per exemple, en determinades àrees (parcs naturals) és fonamental buscar sinèrgies amb els seus gestors per millorar la informació d’aquests espais de conservació especial, en d’altres la sinèrgia es planteja amb altres projectes com l’Atles dels ocells reproductors d’Espanya, tot això sense oblidar mai els objectius primordials del SOCC quant a cobertura homogèniament repartida pel conjunt del país. Però el SOCC és només un dels elements a considerar en aquest context d’actualització de mapes. A escala espanyola cal un esforç molt intensiu en determinats quadrats 10x10 km (60 seccions amb censos amb bandes, 20 censos cada any) i per això, partint dels quadrats amb més itineraris SOCC, els col·laboradors que vulguin participar en aquest projecte de caire estatal caldrà que es posin en contacte amb l’ICO per acabar de cobrir aquests quadrats mitjançant transsectes de cens extres. D’altra banda, ornitho.cat representa una valuosíssima eina per a obtenir informació d’utilitat per fer mapes de distribució i abundància d’ocells nidificants. Durant el 2014 el focus se centrarà en l’impuls de la recopilació d’ocurrència i d’evidències de reproducció a nivell de cada quadrat 10x10 km gràcies a l’ajut d’un nou mòdul ornitho expressament dissenyat per aquests casos. L’objectiu ha de ser registrar les espècies que hi ha en cada quadrat durant el període reproductor i la seva evidència de reproducció més alta possible. En el nou mòdul d’ornitho s’anirà actualitzant en temps real la informació obtinguda a cada 10x10 km, de tal manera que els col·laboradors puguin saber en tot moment quines són les àrees menys mostrejades i en les que cal, per tant, fer més esforços.

L´ASSOCIACIÓ TRENCA ES FA CÀRREC DE LA CUSTÒDIA D´ALFÉS

Reproduïm a continuació la informació penjada al web de Trenca sobre el conveni signat entre del departament de Territori i Sostenibilitat i aquesta associació per la custòdia de la finca de l´aeròdrom d´Alfés, propietat de la Generalitat.

Trenca signa un nou acord de custòdia: Alfés. 14, jun, 2014

Timoneda d’Alfés. © Jordi Bas La finca d’Alfés, propietat de la Generalitat de Catalunya, té una extensió de 112,9 ha. Està situada a l’interior de l’espai natural protegit de Secans de Mas de Melons-Alfés, a Lleida. La finca se situa a l’interior de l’espai natural protegit de Secans de Mas de Melons-Alfés, un espai inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) des de l’any 1992 i a la xarxa Natura 2000, des de l’any 2003, com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Està ocupada principalment per una comunitat vegetal, la timoneda, única a Catalunya i de gran valor ecològic. Conserva les característiques d’una estepa àrida continental, caracteritzada per una geomorfologia d’altiplà (uns 200 m sobre el nivell del mar). S’han comptabilitzat més de 300 tàxons vegetals diferents, entre els quals s’hi troben plantes endèmiques i rareses vegetals, com ara la Sideritis scordioides var. carvanillesii, el Narcissus dubius, diverses orquídies, etc. Cogullada vulgar. © Gerard Plana / Trenca És un hàbitat important per a moltes espècies d’ocells, entre les quals hi destaquen els alàudids i els ocells esteparis, com ara la ganga, el torlit, la calàndria, la terrerola vulgar, l’alosa vulgar, la cogullada fosca, el sisó i més rarament la xurra. També és hàbitat freqüentat per nombroses espècies d’ocells rapinyaires, com ara l’esparver cendrós, el xoriguer comú, el milà reial, etc. Per altra banda, també destaca per les seves poblacions d’insectes, fins el punt de trobar-s’hi espècies que no es troben enlloc més a Catalunya, com ara l’ortòpter Prionotropis flexuosa, un endemisme ibèric, l’ortòpter Calliptamus wattenwylianus o l’heteròpter Tholagnus flavolineatus. Signatura de l’acord de custòdia del territori. © Trenca Ahir, 13 de juny, es va signar l’acord entre Trenca i el

Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) de la Generalitat. El propi conseller de TES, sr. Santi Vila, va ser el signant de l’acord en representació del Departament i va valorar molt positivament la participació de la societat civil en l’actuació conjunta sobre el territori. L’objectiu d’aquest acord és dur a terme actuacions de conservació i millora de l’hàbitat existent, tot fomentant la biodiversitat de l’espai natural. En aquesta finca es troba l’aeròdrom d’Alfés. Les actuacions es faran de manera que siguin compatibles amb l’ús aeronàutic, i de manera consensuada amb tots els agents presents a la zona. La custòdia del territori és una estratègia de la societat civil per a la conservació dels valors naturals, culturals i pasatgístics. Mitjançant un acord de custòdia es fa un pacte voluntari entre una entitat de custòdia i la propietat dels terrenys, dirigit a mantenir o millorar el patrimoni natural o cultural de les finques objecte de la custòdia. Trenca és una entitat de custòdia, membre de la Xarxa de Custòdia del Territori. Hem signat acords de custòdia per gestionar la xarxa de PAS (punts d’alimentació suplementària), el projecte de desenvolupament agroambiental sostenible a Les Garrigues, el projecte de conservació de la trenca (Lanius minor) i fer actuacions a una finca a Alguaire (comarca del Segrià) on es troba una important colònia de xoriguer petit.

FOMENT DE LA BIOMASSA FORESTAL I AGRÍCOLA PER A USOS TÈRMICS

El CEPA ens ha enviat per correu electrònic la informació que reproduïm a continuació, prenent-la amb cautela. Des de fa temps les plataformes contra la incineració lluiten contra els grans projectes de plantes de generació elèctrica a partir de la biomassa. En aquest cas s´anuncien petits projectes de proximitat per aprofitament tèrmic.

24-07-2014 Catalunya aposta pel foment de la biomassa forestal i agrícola per a usos tèrmics El Departament d’Agricultura, la Diputació de Girona i el CTFC acorden desenvolupar la fase pilot del Pla de Foment de la biomassa a Catalunya, que es durà a terme a les comarques gironines El conseller Pelegrí referma el seu compromís per la bioecomomia i l'aprofitament de la biomassa amb l’objectiu d’impulsar el creixement econòmic sostenible, el coneixement i el desenvolupament de les zones rurals

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, i el director general del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Denis Boglio, han signat avui a Barcelona el conveni per desenvolupar la Fase Pilot del Pla de Foment de la Biomassa forestal i agrícola per a ús tèrmic a Catalunya. Aquest conveni té com a finalitat promoure la instal·lació de calderes d’ús tèrmic i petites xarxes de calor per a edificis i equipaments públics municipals amb l’objectiu de dinamitzar l’ús sostenible dels boscos a Catalunya i reduir significativament les quotes de consum per a usos tèrmics que tenen actualment els equipaments municipals, contribuint a assolir els objectius de l'Estratègia per promoure l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i

agrícola i del Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya (PECAC) 2012-2020. La fase prèvia d'aquesta Fase Pilot va acompanyada d’un programa d’inversió que entrarà en funcionament el 2015 i pretén impulsar la gestió forestal sostenible local a través del finançament de la compra i instal·lació de calderes de biomassa llenyosa forestal, i/o xarxes de calor, en forma d'estella, en equipaments de titularitat i/o gestió municipal de Catalunya, així com l’assistència tècnica necessària per portar a terme aquestes inversions. El pressupost d’aquest conveni és de 825.000 euros. Del total de recursos disponibles per a la fase pilot del Pla, 475.000 euros es destinaran a les comarques gironines i 350.000 a la resta de comarques de Catalunya. El foment de la biomassa com a eina de gestió territorial (disminució del risc d’incendis, millora de masses forestals productives, neteges de boscos amb ús social, etc.) i la millora de la gestió forestal sostenible són objectius essencials del Pla en general i d'aquesta fase pilot en particular. El Pla suposarà la implementació d'un nou model de gestió territorial que vincularà la inversió en calderes de biomassa a nivell municipal amb la gestió forestal sostenible local i la reducció del risc d’incendis, i parteix d’una col·laboració entre la Generalitat i les Diputacions i d’un mecanisme de finançament innovador. El Departament d’Agricultura està realitzant una aposta ferma per la bioeconomia dins l’Estratègia Forestal de la Unió Europea 2020 amb l’objectiu d’impulsar el creixement econòmic sostenible, el coneixement i el desenvolupament de les zones rurals. L’estratègia es centra, entre d’altres, en la mobilització de la fusta dels boscos, el foment de l’ús de la fusta en la construcció, l’impuls del sector surer i l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola a Catalunya. En aquest sentit, el conseller Pelegrí ha volgut reafirmar l’aposta ferma que es fa des del Departament d’Agricultura perquè ”els boscos són la infraestructura verda més important del nostre país, ja que proporcionen múltiples serveis (multifuncionalitat) de gran importància: biodiversitat, fixació de carboni, aportació d’oxigen, l’ajuda al recàrrec d’aqüífers i reducció de l’erosió.“ L’objectiu principal del Govern i del Departament en matèria de medi natural, gestió dels espais naturals protegits i de la superfície forestal de Catalunya és “preservar i gestionar de manera sostenible els valors naturals i de biodiversitat dels boscos, de les superfícies forestals i del conjunt del territori de Catalunya perquè la millor manera de conservar i protegir és gestionar”, ha remarcat Pelegrí. Aquest pla compta amb un ampli suport institucional demanat pel món local (Associació ELFOCAT de municipis propietaris forestals), les Diputacions i els departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, de Territori i Sostenibilitat, d’Interior, d’Empresa i Ocupació, i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

DEPANA PROPOSA MESURES CORRECTORES ALS ACCESSOS AL PORT

Després de la paralització de diversos projectes d´obres per construir nous accessos al port de Barcelona i quan es torna a parlar de la seva reactivació, Depana reclama mesures correctores i compensatòries que no suposen cap gran increment pressupostari per a la seva execució. Reproduïm la informació penjada al seu web. Dimarts, 22 de juliol del 2014

DEPANA proposa mesures correctores i compensatòries als nous accessos viaris al Port de Barcelona Els nous accessos viaris al Port de Barcelona estan basats en estudis d'impacte ambiental totalment desfasats, mostra de la deixadesa de les administracions en aquesta matèria. Un dels últims projectes de la bombolla d'infraestructures que es va patir especialment al delta del Llobregat, i que porta més de 12 anys tramitant-se. Foto cortesia de Ricard Gutiérrez

Nota de Premsa El Prat, 22 de juliol de 2014 El projecte de "Nuevos Accesos Ferroviarios y Viarios al Puerto de Barcelona" va començar a tramitar-se al maig del 2002 i l'Estudi d'Impacte Mediambiental data de maig del 2006. La tramitació va finalitzar amb l'aprovació de la corresponent Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) al setembre del 2007. D'altra banda, els aspectes mediambientals del projecte, s'han fet sobre la base d'informes i estudis que daten d'un període comprès entre el 2002 i el 2006, de fa ja més de set anys, clarament obsolets tenint en compte el dinamisme de la zona. L'any passat es va modificar de forma significativa el traçat dels accessos ferroviaris, plantejant una proposta menys impactant [1]. Es van actualitzar els seus efectes sobre l'entorn, valorant la seva minimització i incloent noves compensacions, com la construcció d'una nova illa per la colònia de gavines corses. Tot això va se convenientment publicat en el BOE[2]. No ha passat el mateix amb els accessos viaris, que no van ser contemplats en la revisió de la DIA del 2007, per tant els efectes que aquesta obra tindrà sobre l'entorn està basat en una realitat i uns estudis de fa deu anys. No s'ha avaluat la seva afectació les noves zones naturals com, l'antiga (riu vell) i la nova llera del riu Llobregat, el riu a l'alçada del pont de Mercabarna, la zona agrícola de Can Trabal, la bassa de laminació de la Torre Gran (aquests dos últims són les últimes zones naturals de l'Hospitalet de Llobregat), en part dintre de l'Àrea Important per les Aus Nº140 (delta del Llobregat, fet que tampoc han avaluat [3]). Una realitat que tampoc va poder ser avaluada en el seu moment va ser el canvi tan significatiu que s'ha produït respecte de la visió i utilització pública de tots aquests espais, sobre tot l'entorn del riu Llobregat al voltant del Prat i l'Hospitalet, el nivell d'impacte paisatgístic que es podia assumir fa deu anys, actualment és inassolible per la població local, i no es pot executar l'obra sense tindré en compte aquesta nova realitat. Per últim, la zona destinada al trajecte de l'autovia de camions està altament contaminada per dipòsits il·legals de cromites d'una antiga fàbrica de la zona. Els abocadors es troben al llarg del marge esquerre del riu. El dipòsit més gran se situa a pocs metres del centre de distribució alimentaria de Mercabarna. L'actuació sobre aquest perillós abocament de residus ha de ser molt acurada, ja que pot tindre repercussió sobre la salut dels treballadors i els usuaris dels espais públics adjacents, inclús sobre la mateixa atmosfera del Mercabarna. Cap d'aquestes implicacions han sigut avaluades de forma pública, o no se sap si s'han tingut en compte en el projecte executiu actual d'autovia per accessos de camions al Port de Barcelona, degut a la manca de transparència. DEPANA, fent la tasca que corresponia a l'Administració, ha presentat un informe [4] amb els valors ambientals de les zones afectades, avaluant els impactes i proposant mesures correctores, que s'ha enviat a les diferents administracions implicades; Ministerio de Fomento, secretaria de Medioambiente del Ministerio de Agricultura, al Departament de Sostenibilitat de la Generalitat, al director del Port i a l'ajuntament de l'Hospitalet. També recorda les responsabilitats administratives o penals de les administracions, atès que actualment, malgrat que es coneix la rellevància del problema, s'ha optat per la no tramitació ambiental del mateix, no realitzant una exposició pública on es puguin avaluar les seves possibles repercussions. Les mesures proposades tenen l'avantatge de no suposar un cost addicional a les obres, ser de fàcil implementació, i inclouen millores paisatgístiques, creació de petites noves zones humides, la descontaminació segura de l'antiga fàbrica i una revalorització de la zona per a l'ús públic, que és reclamada des de fa anys pels veïns. [1] Finalment els accessos al Port de Barcelona respectaran els valors ambientals de la nova llera del Llobregat [2] Resolución de 5 de julio de 2013, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, sobre la evaluación de impacto ambiental del proyecto Nuevos accesos sur, ferroviario y viario al puerto de Barcelona. [3] IBA Nº 140 Delta del Llobregat [4] Informe de DEPANA sobre els accesos viaris al Port de Barcelona

162 AGENDA AGOST 2014

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 25 d´agost, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 25 d´agost, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de la junta directiva.

ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 3 d´agost, a les 18 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 24 d´agost, a les 21 hores, a can Sostres. Cens d´aus nocturnes. Organitzat pel grup d´ornitologia de l´ANT. És obert a la participació de tothom. No cal tenir cap experiència ornitològica. Diumenge, 31 d´agost, a les 17 hores, al Tabor. Seguiment de la migració postnupcial de les aus planejadores. Des de la base de la torre de vigilància contra els incendis. Diumenge, 31 d´agost. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes d´agost del 13è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Diumenge, 7 de setembre, a les 17 hores, al Tabor. Seguiment de la migració postnupcial de les aus planejadores. Des de la base de la torre de vigilància contra els incendis. Diumenge, 14 de setembre, a les 17 hores, al Tabor. Seguiment de la migració postnupcial de les aus planejadores. Des de la base de la torre de vigilància contra els incendis.

ALTRES ACTIVITATS Diumenge, 3 d´agost, de les 9 a les 11 hores, a la Platja Natural dels Salats i Muntanyans de Creixell, Torredembarra i Roda de Barà. Cens de lliri de mar. Trobada a Cal Bofill, al final del passeig Marítim de Torredembarra (direcció Barcelona). Com cada any per aquestes dates, i aprofitant la floració, farem un recompte de lliri de mar (Pancratium maritimum) aquesta flor tan delicada i especial que és capaç de viure i florir damunt l'arena de la platja. Mitjaçant el cens fem un seguiment d'aquesta espècie i recollim dades molt valuoses per la seva conservació. Al mateix temps la donem a conèixer i ajudem a crear consciència de la seva importància en l'escosistema de la platja per tal que sigui respectada. Organitzat per Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dissabte, 9 d´agost, de les 9 a les 17 hores, a Reus – Selva del Camp. Taller: Conservació d'arbres fruiters antics. Aprenem a empeltar. A càrrec de Xavier Jiménez Llobera (biòleg). Com podem multiplicar aquells arbres fruiters antics que encara sobreviuen en algun racó dels masos de les nostres comarques i ens connecten amb els sabors i la cultura tradicionals?Ens introduirem en el coneixement de la riquesa de la biodiversitat agrícola de casa nostra i aprendrem a empeltar.Ho farem en una finca de la Selva del Camp, molt propera a Reus, dedicada a la conservació de varietats antigues d'arbres fruiters i races autòctones d'aviram català.Cal portar ganivet d'empeltar i tisores de podar. Organitzat per Gepec en col•laboració amb La Xicòria de Montblanc. T. 977331142. www.gepec.cat

CENTRES DE RECUPERACIÓ DE FAUNA I TELÈFONS D´INTERÈS

Mòdul de recuperació de Fauna Salvatge Cos d´Agents Rurals Estació Biològica de can Balasc Serveis Centrals Camí de can Balasc, s/n Tel.: 93 574 00 36 08017 – Les Planes Of. de Sant Boi de Llobregat (c. Tints, 13) Tel.: 93 587 95 13 – 600 464 006 Tel.: 93 652 95 08 / Fax.: 93 652 95 39