Els jugadors de cartes, 1890-1892. Paul Cézanne

Museu d’Orsay. París Postimpressionisme Oli sobre llenç 47,5 x57 cm

Paul Cézanne (1839-1906)

Pintor provençal, descendent d'un comerciant piemontès, visqué sempre folgadament del seu patrimoni.

Estudi de Cézanne en Aix-en-Provence

Vista de Auvers, 1874

Pissarro el va introduir en la tècnica impressionista i en la pintura de “plein air”. Inicialment exposa amb els impressionistes el 1874 i 1877.

A partir de 1877 es va retirar, per tal de poder treballar sense interferències, a la seva ciutat natal d'Aix.

Paul Cézanne

Anàlisi formal

La postura i el gest són simètrics, però l'eix del quadre, el reflex blanc de l‘ampolla, no coincideix en la meitat exacta de la tela: la composició és lleugerament asimètrica

Eix del quadre

Tot el cos del jugador és representat dins del llenç

Part del cos del jugador és fora de la composició

Punt on convergeixen totes les mirades

Qualsevol forma en l’espai és un cos sòlid que té un esquelet, una estructura interna i aquesta sempre són: Cilindres Cons Esferes

Posteriorment omple el dibuix, esquemàtic, amb pinzellades paral·leles de color progressant dels tons freds (ombres) als càlids

Concep la pintura com una pura investigació científica

“Dibuix i color no són dues coses diferents. Es pinta al mateix temps que es dibuixa, com més harmoniós és el color, més complexa és la forma”

pinzellades breus quasi quadrades i sobreposades

la forma s'ha construït a base d'un mosaic de pinzellades

jaqueta de tonalitats verdes

pantalon de tonalitats grogues

jaqueta de tonalitats grogues

pantalon de tonalitats verdoses

disposició del color per mostrar confrontació entre els dos jugadors

El color de les cartes és diferent: unes són blanques les altres són grises. Blanc = clarividència, seguretat Grises = lluita difícil, poca seguretat

Metropolitan Museum NY

Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania

Paul Cézanne va pintar cinc versions del tema dels jugadors de cartes.

barret rodo i sense cap arruga

Barret bonyegut i doblegat per la visera

dos personatges antagònics

Sembla més veterà, més experimentat

Aparentment més jove i menys segur

Home de la pipa, 1890-92 Fumador de pipa, 1891-92

Els camperols d’Aix-en- Provence són els seus models. El jugador de l’esquerra és el jardiner del pare de l’artista, anomenat Père Alexandre.

Natures mortes

Degut a la seva meticulosa manera de pintar Cézanne s'especialitza en “natures mortes”. En aquestes assaja el seu nou concepte de pintura tot pretenent recuperar el volum perdut pels impressionistes. “El pintor ha de buscar l’esfera, el con i el cilindre en la naturalesa” “La forma només aconsegueix la plenitud quan el color té la màxima riquesa”

Noi amb armilla vermella. 1890-95Dona amb cafetera . 1890-95

Els personatges de Cézanne experimenten una estilització geomètrica

Muntanya de Sainte-Victorie

Als voltants d’Aix s’aixeca majestuosament la muntanya de Sainte-Victoire. Els seus mil metres d’alçada es varen convertir en el protagonista principal dels últims treballs de Cézanne.

Banyistes En el últims anys realitza la sèrie Els banyistes. En aquests quadres mostra una progressiva abstracció mitjançant la simplificació geomètrica i la utilització de plans geomètrics de color.

L'any 1907, una gran exposició retrospectiva de l'obra de Paul Cézanne al "Salon d'Automne"de París causà un gran impacte en els ambients artístics.

Braque i Picasso queden impressionat per la qualitat estructural de la pintura de Cézanne i s’aventuren en la creació d’una nova línia pictòrica: el CUBISME.

Antecessor directe del CUBISME

Cases a l’Estaque. 1907. Braque Les demoiselles d'Avinyó. 1907. Picasso