19 de febrer de 2016 LLa Casa a Casa VVicens ja icens ja ...Tancar la llibreria Europa, ascensor al...

núm

. 610

19 de febrer de 2016

Després de tres sortejos i d’una baixada d’associats, ‘La Petita’ dóna per finiquitat el projecte

Inquietud dels botiguers per la suspensió d’una loteria del comerç de proximitat

pàg. 7pàg. 7

ISSN - 1695-4793

4Tancar la llibreria

Europa, principal

idea popular al PAD

13Eclosió d’art urbà

grafiter amb C215,

Btoy i Arte es Basura

X.T

X.T

SUPLEMENT

Ratpenats i control

d’erugues a Turull

Aula Bosc Turull

La Casa La Casa Vicens ja Vicens ja es defineixes defineix

Xa

vi T

ed

ó

pàg. 6pàg. 6

El museu, que apunta l’obertura a la

primavera de 2017, farà entrar el públic

per l’actual accés de l’ampliació de 1925

El públic començarà pujant en

ascensor al mirador, passarà per

les exposicions de les plantes 1 i 2 i

acabarà veient un audiovisual

La i ita es f àààààààààààààààààààààààààà de 20 personesLa i ita es f àààààààààààààààààààààààà de 20 persones

prprprprprrprpprpprprpprprprprprprprrprprrrprprrpppprprrpprprprppprpprprprrppprprprprprprprprpprprprprprprprprprprprprpprprprprprprprpprprprprprppprprprprprpprrpprrprrprprprprpppprprprprrrr

La visita es farà en grups de 20 persones

cada 30 minuts i amb un sistema de

prereserva per evitar aglomeracions

2

19 de febrer de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

No estem en la recta final perquè falta un any llarg perquè Gràcia

estreni un equipament cultural privat de primera magnitud i de

primer nivell en oferta turística com la Casa Vicens, però aquesta

setmana els veïns han pogut conèixer de primera mà a través dels

promotors i arquitectes els primers detalls del funcionament: hora-

ris, model de venda d’entrades, estructura de la visita, serveis, data

aproximada d’obertura, principals reformes internes i externes...

A partir del contrast final amb els portaveus i amb els documents

oficials aprovats definitivament a l’Ajuntament, en aquest número

també concretem altres detalls interns com els grups i la cadència

d’entrada i algunes preguntes sobre mobilitat externa que dime-

cres en la sessió informativa a l’Espai Jove La Fontana van quedar

sense contestar per part dels responsables municipals.

Punt primer: Casa Vicens és un negoci en el qual la banca andor-

rana Morabanc ha invertit 30 milions d’euros en la compra i 2,5

milions en la reforma. Punt segon: La casa museu obrirà portes

tot l’any com a oferta privada,

amb un sistema de visites per

prevenda i amb un horari de

matí a vespre. Punt tercer: l’ober-

tura de la casa contrasta amb el

caràcter de residència familiar,

només oberta per Santa Rita,

que ha tingut des de finals del

segle XIX. Punt quart: la posada en marxa de l’activitat generarà

un impacte en l’entorn que ha generat certa inquietud o almenys

ganes d’una informació acurada per part dels veïns.

Creiem que s’ha fet un bon plantejament museològic perquè Grà-

cia tingui un nou atractiu cultural i alhora entenem també aquesta

inquietud que regna entre el veïnat del carrer Carolines –on no es

parla de res més des de fa mesos- per l’impacte que tindrà. Que

ja té. En els últims anys i ara ja cada dia a les nou del matí s’aturen

els autocars a Príncep d’Astúries i els turistes col·lapsen les voreres

del davant de la casa. Les furgonetes que s’aturen al Botafumeiro

també circulen a velocitat lenta per Carolines perquè els visitants

facin fotos en marxa. I falta un any per a l’obertura. I el Districte es

presenta en la sessió informativa davant dels veïns sense donar

explicacions detallades de mobilitat que ja estan concretades en

el pla de mobilitat. Tant costava explicar que tres places d’àrea

verda van fora? Que es preveuen 150.000 visitants (i així ho diu el

pla de negoci citat en el pla de mobilitat)? És el que menys s’entén,

el silenci de l’autoritat municipal. Els veïns han de tenir paciència

però necessiten encara més transparència.

Paciència i transparència

cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i

DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Las que limpian los hoteles,

d’Ernest Cañada, expert en Tu-

risme Responsable, ha donat

veu a cambreres de pis que

denuncien les condicions de

precarietat en què treballen.

Se’ns ven que això del turisme

aporta diners i llocs de treball,

però els hotels tenen el mínim

personal en nòmina, per

estalviar-se el sou de conve-

ni: 1.251€. Se les contracta a

través d’empreses de serveis

per dies, setmanes, mesos. “Els

contractes en moltes ocasions

no superen els 2’5€ l’hora i

netegen 18 habitacions cada

jornada. Els hotels no han

notat la crisi i s’omplen, ja que

se n’estan fent més i encara

en demanen més i els drets i

salaris d’aquest col·lectiu s’han

vist reduïts a extrems inèdits”,

segons els sindicats. ”El sector

turístic creix però cada cop hi

ha menys persones fent més

treball”. “L’externalització és la

causa que aquest ofici femi-

nitzat s’hagi precaritzat”. Se les

considera “netejadores, que

es tradueix en una pèrdua de

categoria laboral, amb menor

salari i condicions pitjors”. De

vegades no els paguen els

festius, ni les vacances, encara

que els cotitzin. Els hotels de

luxe cobren 300 i 400 € per

habitació i tenen el servei

externalitzat. Cap hotel sense

drets laborals!

La sessió informativa sobre Casa Vicens dimecres a l’Espai Jove La Fontana tenia totes les garanties per acabar dominada pels veïns més veterans del carrer, però l’auditori va acabar girant cap a posicions tècni-ques ja que al barri també hi viuen arquitectes que parlen el mateix llenguatge que l’administració i que els promotors. A Casa Vicens el procés fins a l’obertura serà seguit amb lupa, també per veïns actors com Olalla Moreno, que no va dubtar a liderar les veus més crítiques amb el possible impacte de la nova oferta cultural en el barri.

Cambreres de pis

Conxa

Garcia

TOTS IGUALS DAVANT LA LLEI?

Per una suposada desobediència

al “singular” Tribunal Constitu-

cio nal es va iniciar una inves-

tigació judicial de caire penal

contra Artur Mas, Joana Ortega i

Irene Rigau on ara sembla que es

vol incloure Francesc Homs. Ara

per ara no existeix cap resolució

judicial ni provisional ni molt

menys ferma, malgrat el “desig”

dels que cerquen una sentència

amb una condemna tan àmplia

com segons el seu “dret” sigui

aplicable. Abans de seguir, cal

que digui, que no sóc votant de

Convergència.

Durant molts anys he treballat en

el món del dret, desitjant sempre

i en tot moment, que la justicia

reflecteixi i afermi que davant la

llei tots som iguals i així hem de

ser tractats. Si les actuacions re-

alitzades el 9N no han provocat

cap resolució que acrediti de-

sobediència, em pregunto quin

o quins procediments judicials

s’han incoat per reiterades inva-

sions competencials en matèries

de gestió i concessió de subven-

cions amb finalitats d’assistència

i serveis socials per part del go-

vern espanyol, des de Rajoy pas-

sant per Wert i tuti quanti? Em

refereixo als incompliments de

sentències fermes i executives

del Constitucional en matèria de

beques i ajuts universitaris i de

nivell mitjà o també de creació

del fons estatal per l’ocupació i la

sostenibilitat local.

Si la millor defensa és un bon

atac no entenc que estan espe-

rant els grups parlamentaris ca-

talans, sindicats sense les mans

brutes o institucions legals a ini-

ciar un procediment penal con-

tra Mariano Rajoy i alguns dels

seus ministres o exministres per

reiterats incompliments del “seu”

i “sempre estimat” TC, que algu-

nes –poques- vegades ha donat

la raó a resolucions aprovades

des de Catalunya. O l’únic camí

que ens queda és trucar a la por-

ta dels tribunals europeus?

Ramon Besora

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de

L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manza-

nera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna

Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric

Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i

Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-

xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé,

Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí,

Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín,

Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, Da-

vid Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou. Disseny

web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263).

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

Tant costava explicar des del Districte el pla especial i la mobilitat

prevista a Casa Vicens?

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

19 de febrer de 2016l’independent

3

4


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

El PSC debat amb

Terrón i López la crisi

dels refugiats a la UE

La sectorial de Política Europea del PSC va debatre ahir amb l’ac-tual eurodiputat Javi López i la seva antecessora Anna Terrón la crisi dels refugiats a la Unió Eu-ropea en un acte que va tenir lloc al Teatreneu. El diàleg va girar al voltant dels orígens de la crisi, les repercussions a la UE i les respos-tes polítiques i humanitàries que cal donar-hi.

Llach: “La gent, columna

vertebral del procés,

s’ha de posar dreta”

El diputat i cantautor Lluís Llach va omplir com era previsible el CAT dilluns en un nou acte de l’ANC que, com va passar amb Vicent Partal just el dia del pacte per la llista de Junts pel Sí el pas-sat juliol, va servir per aixecar els ànims dels militants i simpatit-zants independentistes. “La co-lumna vertebral s’ha de tornar a posar dreta perquè tenim una feina ingent”, va apuntar Llach en referència a les persones que han impulsat el procés al marge dels partits. L’acte va tenir un sentit record inicial per la memòria de Muriel Casals.

ANC

breus

El procés participatiu agrupa ja un centenar de propostes amb més de 600 vots del veïnat

Albert Balanzà

Tot i que el procés participatiu no és vinculant i que els criteris de valoració tenen en compte la viabilitat, l’adequació a les com-petències municipals i l’afavori-ment al bé comú, els veïns i veïnes s’han mostrat inspirats a l’hora de plantejar fins aquest dimecres 141 propostes, 97 de les quals han ob-tingut algun suport (vegeu a deci-dim.barcelona.cat). El rànquing està encapçalat amb 72 vots per una proposta de tan-cament de la llibreria Europa pel seu foment del nazisme i qualse-vol iniciativa que fomenti aques-ta ideologia, i coincideix amb un reviscolament de les campanyes ciutadanes que des de principis dels anys 90 hi ha hagut a Gràcia. A change.org hi ha una nova cam-panya que suma 323 de les 500 signatures necessàries i el proper 27 de febrer hi haurà una festa a la plaça de la Vila amb una taula

Tancar la llibreria Europa, ascensor al metro Vallcarca i pacificar Travessera, idees al PAD

rodona, un dinar i un concert. La segona proposta veïnal del rànquing amb 26 vots és la instal-lació d’un ascensor a l’estació de metro de la línia 3 per la sortida que hi ha sobre el pont de Vallcar-ca. Els impulsors han argumentat que “hi ha més d’un centenar d’escales per sortir de l’estació, la major part té escales mecàniques, però no la part final”, cosa que a més dificulta l’accés a les perso-nes amb mobilitat reduïda.Finalment, amb 24 vots, un altre grup de veïns proposen ampliar i

Xavi Tedó

Més de 600 suports a un cente-nar llarg de propostes s’han acu-mulat ja en només quinze dies a l’apartat de Gràcia de l’espai de participació que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona per completar el Pla d’Actuació del Districte (PAD), al costat de les 28 pàgines de plantejament inicial de l’equip de govern.

La Llibreria Europa no ha tancat mai tot i les

operacions policials i el procés al propietari

A. B.

Dat i beneït com estava, amb el suport previst dels dos grups mu-nicipals majoritaris, Barcelona En Comú i CiU, el pla especial de protecció de la qualitat urbana i de suport als establiments emble-màtics va quedar aprovat aquest dilluns en el ple extraordinari del districte en una sessió que no es va allargar més de mitja hora. L’interès, però, estava en el po-

El ple aprova el pla de protecció amb l’abstenció de PP i els cupaires

BEC, CUP i PSC, per salvar el comerç emblemàtic amb tempteig i retracta

sicionament dels grups, cosa que va permetre que el pla especial pot tenir encara un cert recorre-gut si prospera d’alguna manera l’acceptació que el portaveu de BEC, Robert Soro, va fer d’algu-nes idees llançades pels porta-veus de la CUP , Quim Serra, i del PSC, Alberto Lacasta. Serra, per exemple, va plantejar la creació d’una empresa pública dedicada a exercir el tempteig i retracta de comerços emblemàtics que esti-

guin en perill de desaparició, com es fa a París. Lacasta va posar com a concreció recent l’adquisició del bar Marsella de Ciutat Vella quan governava el PSC.En qualsevol cas, el pla especial, que inclou 11 comerços de Gràcia, serà objecte d’anàlisi sectorial en el consell de comerç del 24 de febrer i acaba-rà la seva tramitació en el ple de Barcelona del 26 de febrer.D’altra banda, el ple extraordina-ri també va servir per a l’estrena

A.B.

Judith Calàbria, estrenant-se com a nova consellera, tercera per l’esquerra

oficiosa de la nova composició del grup municipal de Barcelona En Comú, ja amb la nova consellera i alhora consellera tècnica Judith Calàbria. La presa de possessió

oficial de Calàbria es produirà en el pròxim ple ordinari, que se ce-lebrarà, sense audiència pública, com ja es va estructurar al desem-bre, el pròxim 2 de març.

Ampliar l’espai verd, més espai infantil, motos fora de la voreraA l’espera de les aportacions que es generin en els consells sectorials -aquesta setmana s’ha celebrat el de Salut i la setmana que ve es farà el con-sell escolar (22-F, Districte, 18.00h), el de turisme (23-F,

Sedeta, 18.00h) i el de comerç (24-F, Districte, 15.00h), les al-tres propostes que estan triom-fant a la xarxa per a Gràcia són l’ampliació de l’espai verd, am-pliar les àrees de jocs infantils i treure les motos de la vorera.

consolidar la mesura de peatona-lització de Travessera de Gràcia, entre el carrer Gran i l’Abaceria

que almenys fins a Torrent de l’Olla ja s’aplica els caps de set-mana.


5

6


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

El museu apunta la primavera de 2017 com a data d’obertura i detalla el projecte amb una visita de

dalt a baix en grups de 20 persones cada 30 minuts i un model de prereserva per evitar cues al barri

Dos anys després de ser adqui-rida per Morabanc i a punt de complir el primer any d’obres, la Casa Vicens ja es defineix i aquest dimecres ha explicat el projecte museològic als ve-ïns. Dates, sistema de venda, recorregut de la visita, orde-nació dels espais... Quasi totes les respostes, a l’espera d’una major definició de la mobilitat externa, ja estan sobre la taula per a una estrena que ja apunta a la primavera de 2017 i que canviarà la dinàmica de l’eix Gran de Gràcia-Carolines- Príncep d’Astúries.

Albert Balanzà

Fases de reforma i obertura.

Un cop eliminats els afegits no originals, la segona fase d’obres està treballant en la façana i en els interiors per definir tres es-pais principals: la casa original, l’ampliació de 1925-1930 amb un ascensor exterior i el jardí amb la cafeteria en lloc del garatge on hi havia Santa Rita. La finalitza-ció, amb la llicència d’activitat, s’apunta a la primavera de 2017.

Entrada i recorregut. L’entrada, segons han explicat als veïns l’as-sessor global del projecte, Tarek Masri, i l’arquitecte David Garcia, es farà per l’actual entrada secun-dària del carrer Carolines, a to-car de l’església de les paüles, pel

La Casa Vicens ja es defineixXavi Tedó

passadís de l’ampliació que Serra Martínez va fer entre 1925 i 1930. Els grups de visites passaran a la part posterior, on hi haurà un es-pai amb guixetes i guarda-roba i un ascensor que els portarà al mi-rador superior. La visita, en sentit antihorari, anirà baixant per l’es-calinata reformada i passant per les exposicions i detalls originals (plantes 2 i 1) i acabarà amb un audiovisual (planta 1).

Serveis afegits. La visita, de fet, acabarà al soterrani, on hi hau-rà botiga i un petit auditori, fins a sortir al jardí, on hi haurà els margallons i els clavells de mo-ro de sempre. Masri i Garcia van

Els promotors i arquitectes de Casa Vicens, dimecres a l’Espai Jove amb el portaveu de l’equip de govern, Robert Soro, de peu Exposició dels premis

Gràcia Solidària al

Districte fins al 4-M

La xarxa d’entitats Gràcia Solidà-ria ha engegat aquest dijous i fins al 4 de març a la sala d’actes del Districte l’exposició de les vint obres seleccionades enguany com a referent de la quarta edició del premi de fotografia que retrata els projectes de les entitats de co-operació. Aquest divendres paral-lelament ha tingut lloc, també al Districte, el lliurament de premis que enguany ha considerat com a número 1 una imatge d’un recinte escolar dels camps de refugiats de Tinduf (vegeu L’Independent núm. 608).

Mor Quim Torres,

líder veïnal del

barri de la Salut

Qui va ser president de l’Associa-ció de Veïns de la Salut i vicepre-sident del consell de barri, també de la Salut, Quim Torres, va morir el passat divendres després de no poder superar un ictus que havia patit en els últims mesos. El líder veïnal, portaveu de la comissió Park Güell-La Salut i carismàtic en els últims anys per la lluita dels veïns contra el col·lapse dels au-tocars que tradicionalment acce-dien al Park Güell, va ser enterrat en la intimitat.

Arxiu

breus

insistir que la cafeteria serà un espai “no obert al barri sinó de suport a la visita”. El pla especial detalla una construcció de 75 m2 amb 20 m2 de cuina i 43 places.

Reserves i dimensió de grups. “No volem reproduir el model de Casa Batlló”, va dir Garcia. “No a un altre Botafumeiro”, deien els veïns. La venda de tiquets preveu un sistema de prereserva per evi-tar cues al barri i un accés de 20 persones cada 30 minuts en hora-ri de 10 del matí a 7 de la tarda.

Mobilitat externa. La presència actual de grups diaris de turistes, sobretot sud-coreans, inquieta

els veïns per l’augment que tin-drà amb la posada en marxa del museu. El Districte no preveu una peatonalització del carrer. El pla de mobilitat detalla una parada de taxis i una parada del bícing, on ara hi ha zona verda, i mantin-drà la càrrega i descàrrega.

Santa Rita. La imatge de Santa Rita, que als anys 50 va tenir un petit temple quan Casa Vicens feia tota la cantonada, es reubicarà del garatge on ara hi anirà la cafeteria i s’emplaçarà a la paret mitgera que toca als edificis, amb marga-llons pel voltant. Enguany, per les obres, la celebració es farà per se-gon any a l’església de les paüles.

Cedida

L’obertura de Casa Vicens causarà un impacte en la mobilitat de Príncep d’Astúries

Una previsió de 150.000 visites anuals

amb 20 treballadors contractats

L’estudi d’avaluació de la mo-bilitat generada, que forma part del pla especial definitiva-ment aprovat per l’Ajuntament el desembre de 2015, dóna pis-tes del pla de negoci que Mo-rabanc té per a la Casa Vicens. També conté algunes respostes que el Districte no va donar en la sessió de dimecres.L’estudi de viabilitat econò-mica citat en el pla de mobi-litat apunta una previsió de visitants de 150.000 persones, sent el juliol el mes amb més

afluència, amb 16.050 visi-tants. Tot i que segons parà-metres oficials de metres qua-drats i entorn l’Ajuntament calcula una afluència de 335 visitants per dia, l’estudi de vi-abilitat en preveu 518. A la ca-sa hi treballaran 20 persones.Atenent a aquesta afluència, l’estudi de mobilitat creu que un 53% dels desplaçaments a Casa Vicens es faran en me-tro o FGC i un 17% en taxi. Un 9% en bus (s’entèn que s’hi inclouen autocars). El can-vi exterior més important és la substitució de dues places d’aparcament d’àrea verda per a taxis i la reconversió d’una plaça verda més i l’espai de motos per encabir 28 amarra-dors del Bícing.

Els XXI Premis Vila de

Gràcia reben fins a l’11

de març candidatures

Els Premis Vila de Gràcia, que ar-riben a la XXI edició, han obert el termini de presentació de candi-datures d’ara i fins a l’11 de març. Com ja és habitual, hi ha nou categories: els dos premis d’ho-nor a títol individual i col·lectiu, sostenibilitat i medi ambient, mi-llor iniciativa pedagògica, millor defensa dels valors cívics, millor projecte comercial, millor inici-ativa en defensa de les llibertats nacionals, millor recerca històri-ca i millor actuació comunicati-va. L’Independent de Gràcia va ser guardonat en les edicions de 2001 i 2004 i el seu antecessor Vilaweb Gràcia l’any 2003.

[1]

105gener2016

Gràcia s’erigeix en el gran referent de la venda a granel

editorial

Ratpenats i control de la processionària a Turull

El malbaratament alimentari

L’Ajuntament va instal·lar a principis de mes als horts munici-pals de la ciutat una vintena de torres niu per a ratpenats, una d’elles a l’Aula Ambiental del Bosc Turull i una altra a l’Hort de l’Avi de Torrent del Remei. L’Aula segueix potenciant, doncs, la biodiversitat. I precisament relacionat amb la biodiversitat i

el control de plagues, aquest darrer mes s’han col·locat paranys per a la processionària a tots els pins de l’Aula. D’aquesta ma-nera s’evitarà que les erugues arribin al terra per enterrar-se i passar a la fase de crisàlides. La instal·lació es va fer en una jornada oberta amb una vintena de persones.

Proliferen les botigues d’aliments ecològics i de proximitat a la Vila Una tercera part dels aliments produits al món es perden o es descarten. A Catalunya llencem 35 quilos de menjar per habitant a l’any. Unes xifres que ens han de fer refl exionar perquè quan ma-labaratem aliments també estem llençant els recursos que hem destinat a la seva producciói estem contribuint de forma indi-recta a l’increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera. I més quan el 58% del malabaratament prové de les llars per només un 16% de la restauració i un 26% del comerç. Davant d’aquest desalentador context és d’agraïr l’aparició de nombroses botigues a Gràcia que es dediquen a vendre aliments ecològics, naturals i de proximitat venuts a granel. L’èxit d’aquest tipus d’establiments l’exemplifi -ca Gra de Gràcia, que després d’instal·lar-se al carrer Puigmartí ara ha obert una altra botiga una mica més amunt, a Astúries. La seva propietària, Sara Ingelmo, destaca que “el granel ha deixat de ser una moda per convertir-se en una forma de pensar”. També subratlla la diversitat de la seva clientela, fet que denota que la consciència mediambiental no té edat. Ja no són només joves els que opten per comprar de manera racional, sinó que els més grans també han vist en la venda a granel una manera de tenir una dieta equilibrada i alhora variada. Els petits gestos de cada dia, també en l’àmbit alimentari, con-tribueixen a tenir cura del nostre maltractat planeta.

Aula Ambiental Bosc Turull

[2] [el tema del mes]

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Escoles + sosteniblesLa Fàbrica del Sol. Pg. de Salvat Papasseit, 1. Tel 93 256 25 99. Fax 93 237 08 94 [www.bcn.cat/escolessostenibles]

Mapa ecològic de recursos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

més sostenible

El treball per la biodiversitat a Turull posa l’accent en ratpenats i pinsL’Ajuntament va ins-

tal·lar a principis de

mes als horts munici-

pals de la ciutat una

vintena de torres niu

per a ratpenats, una

d’elles a l’Aula Ambi-

ental del Bosc Turull

i una altra a l’Hort de

l’Avi de Torrent del

Remis. L’Aula segueix

potenciant la biodi-

versitat.

Silvia Manzanera

L’Aula Ambiental del Bosc Turll i l’Hort de l’Avi, al carrer Tor-rent del Remei, s’han sumat a la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona d’instal·lar torres niu per a ratpenats. Es tracta d’una estructura de fusta de tres me-tres d’alçada que té a l’extrem 2 caixes niu. En condicions òptimes aquestes poden donar refugi a uns 300 exemplars.Segons expliquen els tècnics de l’Aula, tenen com a objectiu po-tenciar la presència de ratpenats a la ciutat donat el gran valor ecològic que desenvolupen en el control d’insectes. De fet,

Itinerari Descobrim Va-llcarca des del Bosc Tu-rull. Activitat per descobrir els aspectes històrics, ambi-entals i paisatgístics del barri de Vallcarca tot passant per l’Aula Ambiental Bosc Turull i arribant al mirador del Park Güell. Ruta de descoberta on també es farà un tastet de les activitats autoguiades que ens ofereix l’aula. Es faran dues tandes: de 10 a 12 h i de 12 a 14 h. A càrrec de l’Arnau Mundet.Dissabte 20 de febrer

Criteris de qualitat de les activitats d’educació ambiental. Taller didàctic i refl exiu entorn les activi-tats educatives que es fan a l’Aula, amb una doble fi nalitat: aprendre a analitzar les variables educatives que intervenen i fer propostes de millora. Es basa en l’apli-cació de criteris de qualitat educativa, consensuats en els equips de treball de la SCEA. Continguts: Com són les activitats d’educació ambiental? Caracterització i anàlisi de variables en el con-cepte “Activitat educativa a l’entorn”, avaluació de les activitats, indicadors de qua-litat educativa, propostes de millora... A càrrec de Jesús Canelo (professor). Preu: 10 euros. Inscripcions a [email protected] o bé trucant al 93 213 39 45Dimarts 23 de febrer

Itinerari per descobrir Vallcarca

els ratpenats poden arribar a menjar un miler d’insectes al dia; el 60% del seu pes és el que han consumit en una nit. Això sí, només pesen quatre grams.Amb aquesta iniciativa es pre-tén atreure els animals que ara estan hivernant fora de la ciutat i que a l’abril tornaran als espais verds de Barcelona. Aquests refugis els facilitaran les condicions òptimes per a la nidifi cació i el naixement de les cries al juny. Des de l’Aula


Imatge d’una trampa per a la processionària en un dels pins de l’Aula Ambiental del Bosc Turull

s’anirà fent seguiment de la seva ocupació. Per altra banda i també rela-cionat amb la biodiversitat i el control de plagues, aquest darrer mes s’han col·locat pa-ranys per a la processionària (Thaumetopoea pityocampa) a tots els pins de l’Aula, al voltant de 25. D’aquesta manera s’evita que les erugues arribin al terra per enterrar-se i passar a la fase de crisàlides. La instal·lació es va fer en una jornada oberta on una vintena de persones van conèixer què és la Proces-sionària, el seu cicle de vida, els efectes que causa sobre la salut

humana i sobre els ecosistemes forestals, i els mitjans de control existents. Entre totes les perso-nes participants van col·locar les trampes als pins de l’equipament i van acabar amb un vermut per recuperar forces i agrair-los la participació activa en el mante-niment i la millora de l’Aula. Els seus responsables esperen que la mesura serveixi per reduir-ne la població de cara l’any vinent. L’aula tancarà el mes de febrer amb dues activitats, una pensada per al públic en general amb un itinerari que descobreix Vallcar-ca, i una altra per a mestres i educadors (veure quadre).

Caixa niu per a ratpenats al Bosc Turull


Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Coordinadora del suplement De Verd: Silvia Manzanera. Redacció: Xavi Tedó, Ignasi Fortuny, Mar Romero, Òscar Mejías. Maquetació i disseny original: Sergi Lou. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00

Amb el suport de:

[4] [per darrere][4]

“El granel ha deixat de ser una moda per convertir-se en una forma de pensar”

Podríem parlar d’un part doble? La segona criatura es va avançar quinze dies i al cap d’una setmana obríem la bo-tiga d’Astúries sense poder estar present. Mentre anava de part trucava als proveï-dors, va ser de pel·lícula d’Almodóbar. A més ens va coincidir amb la mudança del pis i sense oblidar que teníem una nena de dos anys i mig. Molt heavie.

L’obertura d’aquesta segona botiga demostra l’encert de la iniciativa? La d’Astúries ha funcionat més ràpid que la de Puigmartí perquè és un lloc de pas. És un carrer que sempre ens ha agradat, però els locals eren molt cars fi ns que

Malgrat la crisi, la Sara Ingelmo

va arriscar obrint un negoci a

Puigmartí fa tres anys i mig. El

Gra de Gràcia, una botiga de

productes ecològics, naturals

i de proximitat a granel servits

en envasos biodegradables.

Ara n’ha obert un altra al car-

rer Astúries i no descarta una

tercera a la Vila o en un altre

barri. ” Vaig a botiga per nen”

assenyala rient. L’obertura de

les botigues ha coincidit amb

el naixament dels seus fi lls.

La Sara Ingelmo a la primera botiga que van obrir al carrer Puigmartí fa tres anys i mig

vam trobar un lloguer bé de preu i en dues setmanes ja estava muntada perquè tenim la sort que el meu marit és arqui-tecte i s’hi ha abocat.

Quina és la clau de l’èxit? És un concepte que funciona, n’han obert vàries a Gràcia. S’està creant un hàbit en-tre els clients, que tornen a la botiga petita amb una compra més responsable defu-

Xavi Tedó

gint de la compra gran als supermercats. Busquen un tracte més proper que el que ofereixen els supers, més estandaritzats.

Es consolida la venda a granel? El granel ha deixat de ser una moda per convertir-se en una forma de pensar de la gent, sobretot a Gràcia perquè hi ha consciència ambiental i negocis innova-dors, si no funciona aquí no ho farà enlloc.

Quin és el perfi l de la clientela? Famílies amb molts fi lls, joves que com-parteixen pis o àvies que viuen soles que busquen una dieta variada i compren no-més cinquanta grams de llegums o d’arròs. El nostre target és molt ampli.

Bona part dels aliments són de km 0?El 70% són de proximitat. La gent valora que les llegums siguin de Canovelles, els fruits secs de Reus, els olis de La Selva del Camp o la pasta de Castellterçol.

Quins són els aliments que tenen demanda? El rissoto de ceps de Castellar de N’Hug té molt bona sortida. La tahina, que és una pasta de sèsam, les avellanes i les anous de Reus, la fruita deshidratada, la pasta o el sucre de canya també tenen molta demanda.

Amb el valor afegit que són eco-lògics. Tots els nostres productes són ecològics i/o naturals sense conservants ni afegits químics. Alguns no tenen el segell eco perquè no volen pagar el certifi cat. La majoria dels nostres proveïdors són pe-tits productors de Catalunya que cuiden cada detall del que cultiven i que són la nostra ànima.

Una altre dels trets que els ca-racteritzen és que lliuren els productes en envasos biodegra-dables. Guerra al plàstic? Res de bosses de plàstic! Fem servir paperines de paper reciclat i bosses de fècula de patata que són compostables per reduir residus.

X.T


7

societatsocietat

Els talonaris de ‘La Petita’, en una de les botigues consultades

Després de tres sortejos i d’una baixada d’associats, els impulsors donen per finiquitat el projecte

Una cinquantena de comerciants del nucli històric de Gràcia són els principals afectats de la desa-parició ara fa quinze dies d’una loteria del comerç de proximitat en la qual hi han invertit des del setembre petites quantitats a canvi d’oferir números gratuïts per a sortejos mensuals amb l’objectiu de fidelitzar clients. Els impulsors de ‘La Petita’ han finiquitat el projecte per la baixada d’ingressos.

Albert Balanzà

La loteria La Petita ha tingut un recorregut curt i està generant inquietud des que el passat 27 de gener els comerços que es van vin-cular a la iniciativa de l’Associació per la Promoció del Petit Comerç van rebre un correu electrònic i després una carta que anunciava la suspensió del sorteig previst per al 4 de febrer. “La quantitat recap-

Inquietud entre botiguers per la suspensió d’una loteria del comerç de proximitat

Josep Maria Contel

tada ha estat insuficient per aten-dre els pagaments del sorteig”, apuntava el comunicat, que a més sostenia la decisió en les bases de promoció, que preveia aquesta suspensió “si per qualsevol con-tingència de baixes, faltes de pa-gament, el nombre d’establiments associats fos inferior a 1.500”.Des que a l’abril un equip de co-mercials va començar a pentinar

Gràcia, La Petita havia aconseguit adherir establiments com Oli Sal, Món Pelut, Del sac al plat, Paica Bar, Món animal 3, cafès Nelson i va apostar per una difusió de gran format amb un espot rodat al Fruit Sa2Pe de Torrent de l’Olla que s’emetia a TV3. Els comerciants, invertint uns 100 euros al mes, asseguraven un sorteig amb 213 premis per valor de 84.000 euros.

Enxaneta i Caspolino no sabran res fins al març

A. B.

Les escoles bressol Enxaneta i Caspolino, els dos centres de Grà-cia que l’Ajuntament ha decidit que canviïn de gestió delegada a gestió pública, no coneixeran el futur dels seus 33 educadors fins a finals de març. Així ho va comu-nicar dijous passat l’empresa que gestiona els dos espais, Ceps, des-prés de reunir-se dimecres amb l’Ajuntament. En aquesta prime-ra reunió, a la qual finalment no hi va poder assistir el comissionat d’Educació, Miquel Àngel Essom-ba, una portaveu dels educadors, Laura Vizuete, ha explicat que “no van aclarir res i van advertir que aquesta seria la situacio fins a finals de març”. A l’abril els dos centres han de fer portes obertes per al proper curs. L’endemà, se-gons la mateixa portaveu, l’em-presa va explicar als educadors que oficialment no havien rebut cap comunicació del canvi de ges-tió. “Això ens genera molta incer-tesa”, ha conclòs Vizuete.

L’associació, amb 1.500 socis in-gressava 150.000 euros, als quals calia restar 20.000 en impostos i la gestió de l’entitat, però mai hi va arribar. “Al novembre vam créixer però al desembre vam tenir 250 baixes de cop”, explica Josep Ma-ria Galí, portaveu de l’APPC. Després dels sortejos d’octubre, novembre i desembre, el premi màxim va baixar de 15.000 euros a 5.000 i no hi ha hagut quart sor-teig. Conseqüències en dos exem-ples: la Sandra Stefani, d’Oli Sal, pagava 280 euros cada trimestre, i la Mon Cascales, de Món Pelut, 98 euros mensuals. La primera ha fet el tràmit de donar-se de baixa i ha tingut dificultats per lliurar la documentació a l’entitat. “Al de-sembre ja no vaig rebre cap cor-reu”, apunta. La segona ho farà i s’ho pren millor, però no ha pogut contactar amb els responsables i la pàgina de Facebook ja no existeix. “Ara faré jo una loteria”, diu. Galí, des de l’APPC, envia un missatge de tranquil·litat: “Estem a la UVI però els números són clars”.

8


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

recomanemFòrum social contra la islamofòbia i to-

ta mena de racisme. Jornada de debat i

reflexió, amb diferents tallers i les inter-

vencions de Fátima Aatar, Daniel Ahmed

Fernández, Marc Almodóvar, Natalia An-

dújar, Nahella Ashraf, Fatima Ayach, Laila

Benaliti Seddiki o Toni Bou, entre d’altres.

Organitzat per Unitat contra el feixisme i

el racisme.

Dissabte 20 de febrer a l’Espai Jove la Fontana de les 10 h a les 20.30 h

Concert: Duo Lira.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h

Concert: Oscar Latorre Trio.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20.30 h

Concert: Gandom Garoussi + V. Santana.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 i 22.30

Dimarts 23 de febrerXerrada: Els espectacles de circ amb ani-

mals, un debat ètic i estètic.

Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h

Concert: Loqueterroting Jam Session.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h

Sessió flamenca: Gandom Garoussi.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h

Concert: Michto Swing.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Dimecres 24 de febrerEspectacle mentalisme: Tony Hellfinger.


Concert: Nocturna Discordia Sessions.

Soda Acústic (Guilleries, 6) a les 21.30 h

Els vespres dels dimecres.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Elisabeth Cutler.


Dijous 25 de febrerCurts: Estrelles de l’humor.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 19 h

Diàleg musical entre marimbes.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Efecto Magnus.


Soda Jam Session: Santi Colomer + Marc

Cuevas + Nico Sánchez.

Soda Acústic (Guilleries 6), a les 22.30 h

ENTITATS

Divendres 19 de febrerConcert del Cor Gregal dels Lluïsos, al

Recinte Modernista de Sant Pau.

Sant Antoni Maria Claret, 167, a les 20.30 h

Diumenge 21 de febrerXXIXè Concurs de Teatre Català a Grà-

cia: Isop, dirigit per Quim Jorge Mosta-

cero, Teatre Tailón.

El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Dissabte 20 de febrerTeatre: Delicades, d’Alfredo Sanzol i T

de Teatre. Casal Corpus Grup de Teatre.

Sala Montseny (Montseny 31-39), a les les 21h

i el 21 de febrer a les 18h

Nanoteatre: Speedating, Joan Xanço +

Está aquí, Elia Tabuenca.

Lluïsos (Plaça del Nord), a les 20, 21, 22 i 23 h

Nanoteatre: Sis autors a la recerca de personatge, Ramon Pardina + 47 fines-tra, Nuri Peix.

Lluïsos, a les 20.30, 21.30, 22.30 i 23.30 h

Amb el suport de:

Concert: Gavin Loughlin.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30

Jazz fusió: Anna Lecoeur Quartet.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Concert: Richie Garcia.


Músic de tabalers: Atabalament + Mon-

trauxa.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Rumbakana.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Dissabte 20 de febrerFolk: Rondalla Montserratina.

Mercat de l’Abaceria, a les 12 h

Folk: Corrandes són corrandes.

Mercat de l’Estrella, a les 12 h

Orquestra Musicus. Flautes dolces, 30è

aniversari.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 18.30 a

les 21.30 h

Tribut a Nina Simone: François e Irene.


Star Fans Wars. Projecció del film I am yo-ur father + trailers 70’s - 80’s + presenta-

ció del llibre Herederos de la guerra de las galaxias + Sopar gal·làctic.

Cinemes Texas (Bailèn, 205), a les 22 h

Concert: Os Balangandans (cor brasiler).

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Concert: Les Violines + Piero Pesce e Le

Question Meridionali Folk.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Arregaetown + The Rollovers +

Timón y Rumba.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Diumenge 21 de febrerConcert i xerrada sobre autoedició: Hans

Laguna + La Vida Padre.

Continental Bar (Providència, 30), a les 12 h

Concert: Èlia Bastida & Carla Motis.


EXPOSICIONS

Fins al 21 de febrerMirades solidàries. Exposició de les foto-

grafies presentades per les ONG del dis-

tricte al Concurs Gràcia Solidaria.

CC La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 22 de febrerExposició Getting around! de Lara Fluxà.

L’artista presenta un treball que dialoga

amb la poesia i la ciència a través de l’art i

és el desenvolupament del treball que va

guanyar l’any 2012 l’Ajut a la Jove Creació

d’Arts visuals en la modalitat d’escultura

que atorga cada any la Fundació.

Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés, 3-11, 3r)

Fins al 23 de febrerExposició L’art de l’Art de Ramon Llull,

de la Universitat de les Illes Balears. Amb

motiu del setè centenari de la mort del fi-

lòsof i escriptor mallorquí, arriba al CAT

una mostra amb una sèrie d’obres plàs-

tiques que fan una nova lectura de Llull.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

Fins al 5 de marçExposició Humor al cinema, un clàssic. El

Centre Cívic El Coll homenatja els come-

diants del cinema clàssic d’humor Un re-

cull de caràtules, cartells i objectes.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)T

Fins al 31 de marçExposició Paco Elvira, vist i llegit. 44

anys de fotoperiodisme d’investigació.

Mostra sobre l’obra del fotoperiodista so-

cial i reporter gràfic Paco Elvira, memòria

gràfica de la transició democràtica i por-

taveu de les veus més humils d’arreu.

Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps)

ACTES

Divendres 19 de febrerMicro obert.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h

Xerrada: Literatura africana, una mirada

a Guinea Equatorial.

Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla 104), a les 19 h

Concert: Pol Cruells.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• El renacido. 15.55, 19.00 i 22.05. Dm. 15.55 i 22.05.• Alvin y las ardillas: Ds i dg 16.05 i 18.05.• La juventud. Dv, ds, dg i dl, 22.15. Dm, dc i dj, 18.05

i 22.30.• Embarazados. Dv, ds, dg i dl, 20.05. Dm, dc i dj,

16.00 i 20.25.• Mejor... solteras. 16.20, 19.20 i 22.20. Ds i dg 20.05

i 22.20• La chica danesa. 19.05 i 22.05.• Carol. 16.10, 19.10 i 22.10. Dm 16.10 i 22.10• Spotlight. 16.10, 19.10 i 22.00. Dj, 16.10 i 22.35.• Deadpool. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• La verdad duele. 16.05 i 22.00.• La gran apuesta. 16.05 i 19.05.• Los odiosos ocho. 22.00.

• Zootropolis. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30..

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • El mal que hacen los hombres. Dv, ds, dg, dc i dj,

18.00 i 22.00 . • Caure del niu. Dj, 20.00. • Truman. Dv, ds, dg, dc i dj, 18.00 i 22.00. • Nadie quiere la noche. Dv, ds, dg, dc i dj, 20.00. • Tortell Poltrona, sense fronteres. Dc, 20.00. • Barcelona, nit d’hivern. Dg, 20.00. Dc, 21.00 i dj,

22.00. • Eva no duerme. Dv, 22.00. Ds i dg, 16.00. Dm i dj

17.30. • Casa Asia: Badil. Ds, 20.00. • LATcinema: El abrazo de la serpiente. Dv, 20.00. • El niño y el mundo. Dv, 18.00. Ds i Dg 16.00 i 18.00• Annemann, la història d’un creador. Ds, 22.10. • Zinemaldia.CAT: Pelota II. Dv, 20.00. • Zinemaldia.CAT: Un otoño sin Berlín. Dv, 22.00.

• Zinemaldia.CAT: Generation Iparretarrak. Ds, 20.00.

• Zinemaldia.CAT: Amama. Ds, 22.00. • Zinemaldia.CAT: Gure sorlekuaren bila. Dg, 20.00. • Una noche con Puccini. Dj, 20.00. • Pesadillas. Ds i dg, 16.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala 1: Irrational Man. 16.00, 18.00 i 20.00. Ds i dg 16.00 i 18.00 Amy. 22.00.

• Sala 2: Cola, colita, colasa. 16.00, 18.00 i 20.00. Victòria. 22.00.

• Sala 3: Una pastisseria a Tokio. 15.50, 18.00 i 20.10. El camí més llarg per tornar a casa. 22.15.

• Sala 4: Ningú vol la nit. 16.00,18.00 i 20.00. El Rey de la Habana. 22.00.

SESSIONS TEXAS NANOS. En català i 3 €. Ds i dg 16.00:• Sala 1: Phantom Boy.

Sessions matinals. Diumenges i festius a les 12.00: • Sala 1: Phantom Boy. • Sala 2: Els cinc i l’illa del tresor. • Sala 3: 10+2. El gran secret • Sala 4: Cher Ami.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • El renacido. 12.00, 16.00, 19.00 i 22.00.• Techo y comida. 16.10.• La gran apuesta. 20.10.• Spotlight. 12.00.• El abrazo de la serpiente. 16.00, 18.00, 20.15 i

22.30. • Ave César. 12.00, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Zootrópolis (VOSE). 12.00.• Nahid. 16.05. 18.15 i 20.25.• Zoolander No. 2. 18.15 i 22.35• La corona partida. 12.00.• Requisitos para ser una persona normal. 20.00.

• Langosta. 22.25.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Informe General II. 16.00.• Truman (subt anglès). 18.15 i 22.30.• La chica danesa. 20.20• Sufragistas. 20.15.• Spotlight. 16.00 i 20.10.• La corona partida. Dv, ds i dg.17.45 i 22.20/ Dl,

dm, dc i dj 16.00, 17.45 i 22.20• Anomalisa. 16.00, 18.25, 20.00 i 22.35• Los odiosos ocho. 21.50. • Dios mio pero que te hemos hecho? 20.15.• Good morning Babilonia. 20.15.

Verdi Kids: Zootrópolis (català). Dv, ds i dl, 11.30. 16.00 i 18.05. Dg, 11.30, 16.15 i 18.15. Belle y Se-bastián. Dg, 11.30. A comptar ovelles. Dg, 11.30.


9

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

Autors com C215, el Bansky francès, Andrea Btoy o l’Arte es Basura exposen les seves creacions

Els carrers de Gràcia, especial-ment els que estan situats sota de la plaça de la Vila, acullen nombroses pintades d’artistes urbans de renom internacional com C215, l’anomenat Bansky francès, la gracienca Andrea Btoy o d’altres com l’Arte es Basura. Els grafiters han trobat en les caixes elèctriques una nova superfície on fer perdurar més les seves creacions. Un dels autors que les utilitza és Fernando de Pájaro, que signa les seves obres com l’Arte es Basura.

Silvia Manzanera

Una signatura que serveix per denunciar la persecució que pa-teixen els artistes urbans. Cansat de rebre multes, l’artista andalús que ha passat una temporada vi-vint a Gràcia, es dedica a pintar i a fer instal·lacions als contenidors de les escombraries. “Barcelona és una de les ciutats més intolerants amb la cultura de l’art urbà, a Grà-cia hi ha més permisivitat però no durarà gaire, ja ni tan sols a les caixes elèctriques et pots expres-sar”. Algunes de les seves pinta-des, però, encara són ben visibles, espeicalment al carrer Sant Pere Màrtir. Més enllà d’aquest autor o de c215, artistes graciencs com Uriginal o Andrea Btoy també pinten a Gràcia, tot i que ara jo no hi viuen. Btoy, que fins al 2012 va tenir el seu estudi al carrer Mo-

X.T

Gràcia viu una eclosió d’art urbà amb la presència de grafiters de fama mundial

Grafit de Arte es Basura en una caixa

d’electricitat al carrer Sant Pere Màrtir

zart, assenyala que “Barcelona ha estat sempre un referent en art urbà i és normal que vinguin artis-tes a veure què s’hi fa per després traslladar-ho als seus països”. El problema de Gràcia, a parer seu, és que “no hi ha espais molt grans per pintar com sí que els tenen a Sant Martí o al Poblenou i tampoc ens ofereixen façanes per pintar, per la qual cosa aquí la nostra fei-na és més il·legal que legal”. Ella, però, segueix pintant dones que han trencat esquemes com Amy Winehouse o Evelyn Nesbit, cada cop que en té l’oportunitat. Btoy, que al 2008 va participar al Cans Festival a Londres, organitzat per Banksy, preparant murals i instal-

Escribano i Pardina, plats forts del NanoTeatre

Xavi Tedó

El soterrani del teatre, el magat-zem, una sala de reunions o els ca-merinos. Aquests nous espais de la recent estrenada seu dels Lluï-sos acolliran la tercera edició del NanoTeatre, un certamen que es caracteritza perquè les represen-tacions es fan en escenaris molts reduïts on hi caben només una quinzena de persones. El certa-men, que es va iniciar el dissabte passat i s’allargarà dos dissabtes més, permetrà veure dotze mun-tatges de diferents gèneres. Cada dissabte es programaran quatre obres simultàniament que es re-presentaran quatre vegades entre les vuit i dos quarts de dotze de la nit perquè l’espectador pugui es-collir. Una d’aquestes serà progra-mada al Píndoles, Festival de Mi-croteatre fora del Teatre, com ja es va fer l’any passat. Un de les més esperades és Apagueu els mòbils del guionista i director del pro-grama Crackòvia, Pau Escribano. El també guionista d’aquest pro-grama i d’altres d’humor de TV3, Ramon Pardina, porta a la plaça del Nord Sis autors a la recerca de personatge. Amb ells dos i els actors el públic hi podrà parlar en-tre funció i funció.

Pintor autodidacta, Fermí Pru-nés és, sobretot, una ment inqui-eta. Després d’una vida dedicada al sector de l’automoció, fa anys que aquest gracienc que es va inventar una moto (veure l’Inde-pendent, 490) ha optat per l’art i la pintura, una passió no la seva família ocupa un lloc destacat. Confessa que fa anys que dibui-

Arxiu

Fermí Prunés en una imatge d’arxiu

La Gioconda i altres joiesxa; l’atracció per la pintura li ve de lluny però ha estat en els dar-rers anys quan Prunés -que ha après algunes de les tècniques en cursos realitzats en centre cívics de la Vila- s’ha pres més seriosa-ment aquesta afició, fins al punt d’editar un llibre que recull la se-va obra pictòrica i literària. No és només una recopilació dels seus

Fermí Prunés recull en un llibre la seva obra pictòrica

Tècnic i artista, Fermí Prunés ha realitzat diversos estudis d’investigació a més d’haver estat peça clau a l’empresa del carrer Venus, Artés de Arcos (Jaeger-Ibérica). Ara publica un recull de la seva obra pictòrica i literària.

reportatge Silvia Manzanera

quadres més destacats, com La Gioconda o Los Borrachos, de Velázquez, sinó una mostra de la seva altra passió, la literatu-ra. “Quan al 2004 vaig iniciar el que després ha estat la meva obra”, explica Prunés, “ho vaig fer per expressar i recopilar els meus sentiments amb les imatges dels quadres”. Com ell mateix subratlla al pròleg del llibre, “recordar és tornar a viure”. Ha mostrat les seves obres en algunes exposicions col·lectives i té diversos pro-jectes per seguir compartint el seu art.

Lluïsos

lacions en un túnel de l’estació de Waterloo, és una de les artistes que l’ICUB ha escollit pel progra-ma Creadors en Residència i que

es clourà amb un mural al Museu Nacional. Perseguits i idolatrats alhora per les institucions. Aques-ta és la paradoxa de l’art urbà.

Montana Colors obre una nou establiment al carrer GuilleriesL’empresa catalana Montana Colors ha obert una nova boti-ga a Gràcia (Guilleries, 28) de la famosa marca d’esprais que es fabriquen al Bages i que s’ex-porten arreu del món. L’obertu-ra de l’establiment (el segon de Barcelona després del que hi ha al Born des del 2004) demostra la importància de Gràcia en l’art

urbà i agafa el relleu de Bún-ker, que es va posar en marxa el 1995 a Torrent de l’Olla sent el primer de tots: “Tornem a casa vint anys després” afirma l’encarregat Darío Chemello, que revel·la que la nova Monta-na Shop “estarà més lligada al món de la il·lustració amb esco-la d’art inclosa per fer tallers”.

10


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

Els graciencs empaten amb el Rubí i sumen deu partits sense perdre abans de rebre el filial arlequinat

Els escapulats no van passar de l’empat a Rubí tot i gaudir d’ocasions per endur-se els tres punts. La manca d’encert va evitar una nova victòria de l’Eu-ropa, que porta deu partits sense perdre sumant 24 dels darrers 30 punts. Els triomfs de Vilafranca i la Montañesa, però, allunyen l’equip a quatre punts del play-off d’ascens a 2B. Contra el filial del Sabadell no es pot fallar.

Xavi Tedó

Els arlequinats estan signant una gran temporada, però en princi-pi no podran lluitar per l’ascens perquè el primer equip està lluny de les quatre primeres places del grup tercer de 2B. Tot i així, el fili-al del Sabadell no afluixa i només ha perdut cinc partits, el darrer dels quals diumenge contra el Prat, però per la mínima. Un duel que és una revàlida per l’Europa, que segueix en línia ascendent i ho vol ratificar al Nou Sardenya per no quedar despenjat dels pri-mers llocs. Bàsicament perquè la plaça que deixaria lliure el Sa-badell B l’ocuparia ara el Gavà, que té un punt més que l’Europa i aquesta setmana visita el cuer, el Masnou, en una sortida propícia per sumar tres punts més. Una victòria serviria als homes d’Al-bert Poch per refermar la seva candidatura i afrontar el darrer tram de la lliga amb opcions de ser fins i tot subcampió perquè el

Àngel Garreta

Europa i Sabadell B van empatar a zero en el

partit de la primera volta

Sabadell B, com el Vilafranca i la Monta, tenen només quatre punts més. Els del Penedès es trobaran diumenge un Júpiter que conti-nua donant guerra a dos punts de l’Europa i que vol classificar-se pel play-off l’any del seu retorn a Tercera. L’altre equip de la ciutat, la Monta té una sortida més plàci-da a Terrassa contra un equip que està a tan sols cinc punts del des-cens. Poch considera que haver-de deixat dos punts a Rubí pot ser positiu: “Fa dos mesos érem un desastre i ara som el millor equip de la categoria, els partits de Ter-cera són molt complicats, potser va bé per baixar els fums, per re-baixar l’eufòria”.

L’Europa presenta candidatura a l’ascens contra el Sabadell B, segon classificat

Sant Medir accepta l’Europa amb debat i amb La TradicionalL’Europa tornarà a sortir amb les colles de Sant Medir el proper 3 de març gràcies a un acord del club amb la Federa-ció de Colles que es va adoptar no sense un fort debat intern en l’entitat organitzadora en la seva última assemblea. Aquest acord comporta que l’Europa, tal com havia fet als anys 20 del segle passat (vegeu tribu-na pàgina 3), surti com ho fe-ien els romeus europeistes de la colla Els Ben Plantats, però ara per ara aniran empotrats

amb la colla La Tradicional. El fet que l’Europa no tingui colla pròpia va motivar el rebuig de l’assemblea de la Federació a la proposta però a petició d’al-guns romeus, entre els quals el president, Joan Antoni Torral-ba, finalment va ser acceptada la fórmula sui generis. “Hem entrat amb calçador”, apunten fonts del club, que sorteja dues places per acompanyar la di-rectiva i els jugadors amb una butlleta d’1€ que es pot adqui-rir a les oficines fins el 29-F.

Els Lluïsos apallissen

el cuer i s’enfilen a

la tercera plaça

El conjunt de la plaça del Nord no va tenir pietat del CB Ipsi A- Otto Sylt, cuer del grup primer de la Copa Catalunya, i el va derrotar per gairebé vint punts de dife-rència. Amb aquest nou triomf, els Lluïsos escalen fins al tercer lloc i caminen amb pas ferm cap al play-off d’ascens a EBA amb una victòria de marge amb el se-gon i tercer classificat i a tres del cinquè. L’altra cara de la moneda és el SAFA Claror, que va tornar a caure, aquest cop a casa contra el Càmping Bianya Roser A per 52 a 77 i baixa a la penúltima plaça, però empatat a sis victòries amb tres equips més.

El Catalunya diu adéu

a la lliga en perdre al

final amb el Barcelona

En un derbi apassionant, el conjunt de Tato Garcia va per-dre al darrer sospir amb el CN Barcelona per 7 a 8. Els gra ciencs van arribar al descans amb un avantatge de dos gols, però un gran tercer període dels visitants els va permetre empatar i al dar-rer quart es van endur els tres punts i enfonsa l’equip de La Sa-lut, que necessita un miracle per disputar el play-off per la lliga perquè està a 11 punts del vuitè classificat a falta de 5 jornades.

RFEN

breus


11

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica

gar”. Ho corrobora Suárez: “El 80% de la gent que entra per la porta busca lloguer”. Els preus de Montgat i Gràcia no varien gaire. Un pis de 80 metres qua-drats amb tres habitacions cos-ta uns 1.000 euros de mitjana, tot i que pot baixar una mica si no té ascensor, com passa amb molts habitatges de la Vila. “El més barat que hem llogat era una planta baixa de dues habitacions que costava 650 euros” anota el propietari de la immobiliària, que revela que alguns dels seus clients són “estrangers que ve-nen a viure una temporada aquí per feina”. Hi ha una premisa que compleixen com un principi irrefutable: “No lloguem cap pis on no hi viuríem, sinó és digne no el posem en cartera, tot i que oferim pressupostos de refor-ma”. La filosofia de Niu.cat és clara: “El nostre pilar és que una immobiliària és una empresa de

X.T

Andrés Montero, al mig de la imatge, amb Suárez i Baqués

La immobiliària que torna a casaEl gracienc Andrés Montero obre una seu de Niu.cat a Gràcia

L’Andrés Montero no era un bon estudiant i als 16 anys el seu pare el va posar a treba-llar de manobre en una finca de la seva propietat a Torrent de l’Olla. Un edifici que es va reformar en despatxos i amb els anys en habitatges. En un d’ells s’hi va instal·lar amb la seva dona fins que van tenir el segon fill i van marxar a viure a Montgat.

reportatge Xavi Tedó

serveis i no un simple actor que cobra comissions, assesso-rem els propietaris en tot per-què no tinguin cap problema, la nostra funció és servir a la gent, no som una franquícia” sentencia Montero. El nom de l’empresa és un homenatge al seu pare que sempre va relaci-onar la llar amb un niu. El ger-mà de l’Andrés, que és divuit anys més jove, va posar aques-ta idea en un paper que ha es-devingut un logo que causa fu-ror. Una imatge gràfica que es limita a subratllar que “el més important no és el niu, sinó el pollet, la gent que hi viu”. Ben-vinguts a la llar!

En aquest poble de la costa van muntar la immobiliària Niu.cat al 2010. Cinc anys més tard han obert una altra dele-gació a Gràcia. Concretament al número 15 de Torrent de l’Olla, molt a prop de la finca que encara és propietat de la família: “Volíem obrir una seu a Barcelona i a finals de l’any passat ens van oferir aquest local i em va arribar al cor perquè aquí hi he viscut jo, les meves germanes i he treballat, tinc un vincle amb Gràcia molt fort”. El 20N obria, el mateix dia que es va treure el carnet de conduir però ja fa una pila d’anys, amb la seva dona com a sòcia i dos amics seus com empleats, en Rafael Suárez i en Marc Baqués. “Aquí la compe-tència és ferotge no com al Ma-resme” reconeix Montero, que afegeix que “hi ha moltíssima demanda de pisos de lloguer, molt més que de compra, i ens manca cartera de pisos per llo-

Niu.cat defuig de la

política comissionista

i es postula com una

empresa de serveis

12


gràcia escapulada

L’Europa planta la llavorDirà la llegenda que mentre en Medir sembrava faves damunt la gespa erma del Nou Sar-denya, se li aparegué el bisbe Omella, que fugia de les ires d’una nova Setmana Tràgica. Com segles enrere, en Medir tampoc no va saber mentir i va confessar que havia vist córrer muntanya Pelada amunt el prelat barceloní. Miracle!L’Europa tornarà a la romeria de Sant Medir. Certament, no hi torna com a colla sinó com a afegitó de la Tradicional (1999), un fet que no agrada a tothom, però que finalment ha obtingut el vistiplau dels organitzadors. Res d’obra mi-raculosa. Causa humana: la tossuderia de dos romeus eu-ropeistes, Ramon Ortiz i Joan Antoni Torralba, ha estat la clau de volta que ha obert la porta a aquest retorn anhelat de l’Europa a la festa més dol-

Arxiu Europa

ça de la vila. “Moltes d’aquestes colles estigueren relacionades o sorgiren del mateix teixit associ-atiu... Així, hi hagué colles .... a la societat la Formiga del Camp d’en Grassot, a la societat obrera l’Artesà de Gràcia, al Grup Ex-cursionista el Rap, també graci-enc, al Casal Català de la matei-xa vila, al Club Esportiu Europa, a la cooperativa de consum la Lleialtat o a la societat recreati-va La Orquídea, amb dues igual-ment de Gràcia..”, va escriure un altre romeu il·lustre, l’Albert Musons. No ens ha de sorprendre, doncs, que els europeistes vulguin re-trobar-se amb la seva història i homenatjar, de passada, els Ben Plantats del CD Europa, una colla de vida efímera però sona-da (tenim referències dels anys 1926 i 1927). Fou promoguda per un grup de directius, socis i jugadors graciencs que durant

dos anys van desfilar per l’ales-hores carrer Salmerón amb l’or-gull de pertinença a Gràcia i al seu club de futbol de referència. Era l’època daurada de l’Europa, amb prop de 7.000 socis i una presència real a la vida social de Gràcia. Temps de celebracions al cafè Monumental i de discus-sions eternes contra els segui-dors culers. L’Antoni Vila, propietari de la sastreria l’Estisora i vicesecre-tari de l’Europa, era el president de la colla. El reconegut doctor i vicepresident europeista Vicenç Vea i l’històric defensa Francesc Alcoriza (10 temporades a l’Eu-ropa, 1921-1931) en van ser els abanderats, els anys respectius. Dos porters de renom com Joan Bordoy (al club des de l’etapa infantil) i Llàtzer Florenza (del 1926 al 1931) van fer de cordo-nistes. Pelai Sugot (germà d’en Francesc, directiu i anys des-

prés president del club), Lluís Ablanedo, Joan Brunet i Martí Riera, van ser altres romeus insignes dels Ben Plantats. I al seu darrere, centenars de se-guidors que durien cridar hur-res a l’Europa mentre collien els caramels de terra.Han hagut de passar 89 anys perquè l’Europa torni a des-filar pel carrer Gran. La set-mana vinent, els nois i noies del futbol base escapulat, al matí i una representació dels jugadors amateurs i directius, a la tarda, agafaran el relleu d’aquella colla europeista. La posada en escena no serà tan galana com la dels anys 20. Els jugadors no aniran da-munt de cavalls sinó dalt d’un camió. Aquest cop el públic no els aclamarà ni els engrescarà. Però, tan se val perquè la vo-luntat és clara: tornar a sem-brar aquella llavor de la colla dels Ben Plantats i acostar-se a les tradicions del territori que ens va veure néixer l’any 1907. Des de fa uns quants anys, els penons de les colles llueixen un cop l’any al balcó de la tri-buna del camp del Nou Sar-denya. Ara farem un pas més, aquest cop serà l’estandard de l’Europa qui honorarà el sant dolç. Celebrem-ho plegats! Visca!

La tossuderia d’Ortiz i Torralba ha permès el retorn de l’Europa a la

festa de Sant Medir

Albert Benet

Orla dels Ben Plantats rescatada dels anys 20 del segle passat

Els Ben Plantats de l’Europa van ser una colla de vida efímera

però sonada als anys 20

la torratxa

ADN

La parla quotidiana acaba

per incorporar les termino-

logies de les avantguardes

científiques i artístiques

però sense ser gaire fidel al

seu significat. Els científics

i els artistes poden fabricar

algunes metàfores interes-

sants, però qui s’en ocupa

de la imaginació analògica i

en fa ús, és el llenguatge po-

pular: “Això és surrealista” es

diu d’una situació inespera-

da o absurda. Quan Einstein

i la seva teoria de la relati-

vitat es van posar de moda,

a principis dels anys 60, les

seves fotografies i la fórmula

E=mc2 es van estampar en

samarretes i posters i va

néixer el costum popular

de dir, de forma resignada,

“tot és relatiu...”. O bé: “això

que dius és molt relatiu”,

per desautoritzar algú. Són

expressions generalment

desafortunades, frases fetes

que no tenen gaire sentit,

de fet, traeixen el sentit

original, però s’utilitzen amb

entusiasme. Ara mateix, fa

furor el tema genètic: no

passa dia que no aparegui

algú dient que determinada

virtut o estil de fer les coses

“forma part de l’ADN” d’un

col·lectiu, una empresa o un

país. Com que les entitats

jurídiques no tenen cèl•lules

que emmagatzemin l’àcid

desoxiribonucleic ni cromo-

somes ni res de tot això, no

tenen ADN. Aquesta és la

trista conclusió, encara que

si el tinguessin, les coses

podrien anar pitjor. L’ADN

està en constant perill:

mutàgens, translocacions

cromosòmiques o agents

oxidants poden modificar-lo

i fins i tot esborrar-lo.

Víctor

Nubla

19 de febrer de 2016 LLa Casa a Casa VVicens ja icens ja ...Tancar la llibreria Europa, ascensor al...

Documents

Transcript of 19 de febrer de 2016 LLa Casa a Casa VVicens ja icens ja ...Tancar la llibreria Europa, ascensor al...