1.antic règim 2012 13
-
Upload
vicent-puig-i-gasco -
Category
Documents
-
view
154 -
download
5
Transcript of 1.antic règim 2012 13
© Vicent Puig i Gascó
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
2012
1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1. CONCEPTE.
2. ECONOMIA AGRÀRIA.
3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.
4. COMERÇ ESCÀS.
5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.
6. SOCIETAT ESTAMENTAL .
7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME
8. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM:
1.LA CONJUNTURA DEL XVIII
2. LA IL.LUSTRACIÓ
Sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalisme
medieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX).
Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789).
TRETS:
a)Predomini d’una economia rural.
b)Majoria de la població viu en les zones rurals.
c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc)
d)Relacions de dependència personal
e)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil.
f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.
CONCEPTE
•
Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII
Desenvolupament de noves activitats econòmiques
Ascens de nous grups socials: Burgesia
Moviment ideològic: La Il·lustració
Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell
sistema feudal i el nou sistema liberal
Revolució Anglesa
Revolució Americana
Revolució Francesa
Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
L’ECONOMIA AGRÀRIA
Pieter Pauwel RUBENS (1577-1640). Estiu, 1620. Royal Collection, Windsor
Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés
industrial des de mitjans del segle XVIII.
La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura > 80%
L’agricultura aporta més del 75% la riquesa
Agricultura interior orientada al consum intern
Autoconsum = només consumeix allò que produeix i produeix tot el
necessari pel consum
Baixa productivitat = policonreu i manca d’especialització, estancament
tecnològic.
1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat
interior / demanda interna.
Agricultura interior orientada al consum intern
2. Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la innovació i
el canvi.
3. Relacions senyorials
• Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).
• Camperol sense INCENTIUS per a millorar ( les millores se’n van
en més rendes)
• El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,
relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)
• El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi
ha inversions
Agricultura colonial de plantació: orientada a l’exportació: intensiva de baixa
productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).
EL MÓN RURAL
1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència
a. Organització de las tasques agràries.
b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.
c. Sistema de solidaritat i control social.
d. La parròquia: control ideològic i font d’informació ( rector, Quinque libri)
2. La família unitat de producció bàsica:
1. Mà d’obra necessària
2. Nombre de boques que pot alimentar
3. Sistema de solidaritat joves – adults – vells
3. Un mundo dividit:
1. La aldea como hàbitat
2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que hom
no pot produir)
ESCASSETAT DE FEM
GUARET
MANCA DE PRADERIES
BAIXA PRODUCTIVITAT
CEREALS
POCARAMADERIA
"Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna
LA INDÚSTRIA TRADICIONAL
• GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva,
eviten la competència, sense innovació tècnica)
• TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els
camperols dels voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el
producte acabat)
• Superen les limitacions gremials
• Augmenten la producció i els guanys
• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials
• MANUFACTURES
a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesa
b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de
producció
c) Productes de luxe= consum minoritari
d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna
EL COMERÇ ESCÀS
COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals
Escassos excedents
Baix nivell d’especialització agrària
Sistema de transports insuficient
Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials
Vehicles usats: carro i diligència: cavalls
Navegació marítima i fluvial
o Empra la força del vent
o Transport fàcil i barat
o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa
d’una xarxa de canals d’interconnexió de la xarxa fluvial
Las activitats no agràries: artesania i comerç
1.Vinculades al comerç exterior:
1.Comerç interior molt escàs:
1. Transport més eficient: el marítim.2. Demanda colonial.3. Colons progressivament més rics.4. Exèrcit colonial.5. Administració colonial.6. Indígenes (molt pobres, però nombrosos)7. Intercanvi amb altres civilitzacions.8. Intercanvi amb alres potències. 9. Productes ultramarins (espècies, té, cafè,
cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)
Mercantilisme: 1.Gremis 2.Monopolis comercials
Quan la demanda fou major que l’oferta:
•Protoindustria.•Intents d’industrialització•Lluita contra els gremis i els monopolis.
Corrent de pensament econòmic caracteritzat pelprincipi que la riquesa d’un estat depèn del seucomerç exterior, del volum de reserves de metallspreciosos i de fomentar les exportacions i de reduirles importacions.
JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN,MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO,
1. Comerç interior molt escàs:
• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda• Autoproducció en la llar i autoconsum• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un
augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa
1. Pervivència de les relacions de dependència1. Feudalisme
a. Relacions feudo-vassallàtiques = Han perdut completament la importància:perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.
b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productorsagraris i els propietaris de la terra.
c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que esmanté vigent : El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional
d. En Europa oriental y mediterrània: es mantenen els elevats nivells dedependència personal.
1. Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto produir: metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.
2. Productes de luxe per les classes amb diners.3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)
COMERÇ COLONIAL Noves rutes= segle XVI
Estimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats
Comerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de
manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta
mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals
(or i plata)
Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit
Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de
monopoli
Institucions financer (bancs)
Desenvolupament del Capitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que
hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
BANCAPRESTA A LA MONARQUIA,COMERCIANTS I INDÚSTRIA INDÚSTRIA
MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SALCORONA
COMPANYIA COMERCIAL
INDÚSTRIAELABORACIÓ DE PRODUCTES AMBMATÈRIES PRIMERES IMPORTADES
COMERÇMATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES,PRODUCTES SEMIELABORATS
DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI
• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes marítimes
• Metalls preciosos (or-plata)•Matèries Primeres abundants i barates•Mercat per a la venda de Manufactures•Desenvolupament sistemes financer i assegurances (expedicions)
• Augment dels guanys econòmics•Multiplicació de les companyies comercials•Desenvolupament de la burgesia comercial i financera
CAPITALISME COMERCIAL
MERCANTILISME
LA DEMOGRAFIA ESTANCANDA
CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC
SENSE CONTROL DE LA NATALITAT (NO PRESERVATIUS)RELGIÓ CRISTIANA PRO NATALISTAPAPER DELS FILLS = CONTRIBUCIÓ AL MANTENIMENT FAMILIAR
a) EPIDEMIES I GUERRES FREQÜENTSb) MALES CONDICIONS HIGIÈNIQUES I SANITÀRIESc) MALES COLLITES I CRISIS DE SUSBSISTÈNCIA CÍCLIQUESd) ELEVADA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL e) BAIXA ESPERANÇA DE VIDA (= 35 anys)
CREIXEMENT CONSTANT PERÒ LENTESTANCAMENT DEMOGRÀFIC = NO SUPERA 2 ‰ 1000 ANUAL
T.N. 40 ‰
T.M. 35 ‰
C. N.
SENSE CONTROL DE LA NATALITAT
EXTENSA ETAPA REPRODUCTIVA
TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
MILLORA DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
MILLORA DELS TRANSPORTS
AVANÇOS HIGIENICO-SANITARIS
MILLORA DE L’ESPERANÇA DE VIDA
MENOR TAXA DE MORTALITAT INFANTIL
ÈXODE RURAL EMIGRACIÓ A ULTRAMAR
T. N
T. M.
C.N.
EQUILIBRI INESTABLE POBLACIÓ-RECURSOS
• DEPENDÈNCIA AGRÀRIA• CRISIS DE SUBSISTÈNCIES PERIÒDIQUES• FAMS• MORTALITAT CATASTRÒFICA (PESTES, MALES
COLLITES
MALES COLLITES
MANCAFORMENTFAM
GRAN MORTANDAT
SAQUEIG DE COLLITES
AFEBLIMENT DE LA POBLACIÓ
EPIDÈMIES
GUERRA
LA PESTA NEGRA
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
SOCIETAT ESTAMENTAL
Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments quedefineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres
Societat estàticaDesigualtat civilLegislació i tribunals diferentsFuncions diferents
NOBLESA
PRIVILEGIS
•ECONÒMICS: exemptsd’impostos, concentrengairebé 1/3 de les terres,i viuen de les seuesrendes.•JURÍDICS: tribunalsespecials, no pateixenpresó per deutes•JURISDICCIONALS:poden nomenar càrrecspúblics, cobrar impostosi administrar justícia enels seus senyorius.•POLÍTICS: controlen elscàrrecs públics i militars.•SIMBÒLICS: portarespasa, carruatge, sedes,seients preferent al’església
TIPOLOGIA MENTALITAT
•ALTA NOBLESA: titulats (ducs,comtes, marquesos, barons...).Gaudien de nombrosespropietats vinculades, càrrecspolítics, militars, diplomàtics ireligiosos. És una noblesacortesana, viu junt al rei.• NOBLESA DE TOGA: Arriba ala noblesa pels seus serveis al’estat, fonamentalment enl’administració estatal. Formenpart dels consells de lamonarquia resideixen a la cort.•BAIXA NOBLESA: amb menorpoder i recursos, no viuen en lacort i constitueixen elsanomenats “hidalgos”,propietaris de terres, militars oconqueridors d’Amèrica.
• Ser propietaris deterres i viure de rendesés l’ideal de bona partde la societat.•El treball manual i lesactivitats comercials omercantils no elsestaven permeses.•Les possibilitat d’ascenssocial passaven per lacompra d’un títol al rei,o el matrimoni amb unafamília noble, recursosemprats per la burgesia.
CLERGAT
PRIVILEGIS TIPOLOGIA MENTALITAT
•ECONÒMICS: exemptsd’impostos, cobren eldelme i concentrengairebé 1/3 de les terresen règim de “mansmortes”, fruit de lesdonacions dels laics –legats-.•JURÍDICS: tribunalsespecials eclesiàstics, nopateixen presó perdeutes.•Ideològics: tenen graninfluència en la societatgràcies al control sobrel’educació, a la Inquisiciói a les trones de lesesglésies. Exerceixen uncontrol sobre la moralpública i privada delsfidels, inclosos membresde la noblesa i la reialesa.
•ALT CLERGAT: d’origen noble,doncs els segons de les casesnobiliàries professaven eninstitucions religioses,l’església els oferia una posiciósocial i econòmica adient alseu naixement. El formaven elsarquebisbes i bisbes, així comabats i abadesses delsmonestirs rurals.•CLERGAT MITJÀ: membresdels capítols catedralicis(canonges).• BAIX CLERGAT: d'origenhumil, de vegades poc formatintel·lectualment, patia unescondicions semblants al poble.•També cal distingir entreclergat regular: monjos imonges que viuen enmonestirs i convents, sotmesosa una “regla”.•Clergat secular: corresponental clergat diocesà.
Molts membres de l’alt clergat(arquebisbes i bisbes), així comels capítols catedralicisdetentaven senyorius,individuals o col·lectius, enfunció del càrrec que ocupaven.Generalment, tots els membresde l’estament estaven exemptsdel pagament d’impostos,rebien els delmes i i altresdonatius per serveis i llegats.Qualsevol membre del tercerEstat tenia possibilitatd’incorporar-se a les capesinferiors del clergat, ambpossibilitat de promoció social,sense cap recolzament d’unafortuna familiar o influènciasocial.
TERCER ESTAT
•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, ipagaven els impostos directes (eren “pecheros”).•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.
BURGESIA CAMPEROLATCLASSES POPULARS URBANES
•Constitueix el grup mésdinàmic de la societat de l’A.R.• La seua riquesa haviaaugmentat notòriament.•Entre els componentsd’aquest grups hi havia: laburgesia rendista, vivia de lesrendes de les seuespropietats, comprades amb elcapital acumulat en el comerçtriangular; la financera,integrada per banquers icobradors d’impostos; lamanufacturera o industrial, ila petita burgesia, formadaper artesans, comerciants iprofessions liberals.
• Formades pelstreballadors manuals deles ciutats, tan elsartesans (oficials iaprenents) com elsobrers de lesmanufactures, elpersonal domèstic i totsels petits oficis urbans.
•Constituïa la majoria de lapoblació•Propietaris de terres: des del granpropietari (“villano rico”, amb unpoder econòmic superior a molts“hidalgos”), fins a l petit propietario arrendatari, en condicions moltdifícils a causa de la gran quantitatd’impostos que havia de satisfer ala corona, la noblesa i al clergat(més del 50% dels ingressos).•Jornalers: només conten amb laforça dels seus braços per aalimentar-se. Són nombrosos enCastella, Andalusia occidental iExtremadura, on hi predomina lagran propietat nobiliària –ellatifundi. Pateix unes condicions devida molt dures, contractats nomésen temporada de collita (sis mesosa l’any).
LA BURGESIA
una minoria dels habitants de la ciutat que tenien certs
privilegis:
• Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat
• Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de la
ciutat
• Tenien un codi de justícia propi i més benigne
• Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el clergat)
• Mantenien persones dependents (tant en el món rural, com
mitjançant els gremis, etc. )
Podríem incloure’ls en el grup dels Privilegiats rural, como a través
de los gremios, etc.
1. La burgesia: elit urbana amb privilegis
2. Els no privilegiats:
a. Major part de la població rural:
• Diferent grau de dependència
• Diferent grau de pobresa-riquesa
b. Major part de la població urbana:
• Diferent grau de dependència
• Diferent grau de pobresa
c. Els pobres (urbans i rurals): viuen de
la caritat (o de treballs ocasionals) i
sense residència fixa. Poden suposar
1/3 del tercer estat.
Divisió:
1.Els que viuen amb
seguretat davant d’una
crisi de subsistències
(tenen estalvis i o són
propietaris)
2.Els que viuen amb
inseguretat davant …
3.Els que viuen en la
indigència
El baix clergat, no paga rendes, però viu en condicions pròximes a les dels
no privilegiats i depén personalment de l’alt clergat. No accedeix por
naixement / l’alt clergat són els fills-filles de la noblesa nobleza
El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove
“El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo, que no se rigen por la misma ley.Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministrados a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de Dios, que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos ordenes permiten los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz”.Del monje Adalberón en su obra Carmen ad Robertum regem francorum, año 998.
LA MONARQUIA ABSOLUTA
a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.
b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordres
c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles
d) Sotmetiment dels tres estaments
e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimoni
f) Concentra tots els poders de l’estat
• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos
• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos
• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia
• Controla i dirigeix la política exterior
g) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial
h) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat
El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que
l’assessoren:
a)Administració central
o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern
o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etc
o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc
b)Administració provincial= Governadors, Virreis
Amèrica= Virrei = alter ego
Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència
Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal
c)Administració local: Model Castellà i Províncies Exemptes
Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació
Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu
Controla els representants a Corts
Límits:
1.Llei Divina
2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició
3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments,
jurament reial, matrimonis reials, etc.
4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies
exemptes
5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i
modificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de
l’hereu
El poder de la monarquia s’assentava en la seua riquesa
Mercantilisme
1. Desenvolupament colonial.
2. Augments territorials.
3. Lluita contra l’església pel delme.
4. Extensió de la administració reial
• Impostos a les arribades de guanys
• Pagaments a les companyies
explotadores de mines, etc.
• Companyies Privilegiades
Guerres quasi permanents
L’estat és el braç armat de la religió
DRET DE PRESENTACIÓ (control
Església) i percepció de part de les
rendes (SEU VACANT)
Assentar el seu poder i recaptar directament
Sigue…
Impostos i altres percepcions
1. Cuando se consiguen victorias: se
obtienen beneficios
2. Cuando se pierden guerras:
situaciones de fuerte
endeudamiento
Un estat en guerra (quasi) permanent
La monarquía s’afebleix i ha de recorrer als BANQUERS i als posseïdors
de riquesa per aconseguir préstecs o que paguen subsidis (DEUTE
PÚBLIC, DONACIONS, etc)
Costos Elevats
Els poderosos controlen una part del poder
Durante el AR conviuen dues teories sobre el poder polític monàrquic
Teoria absolutista:
1.El poder prové de Déu
2.Tots els poders estan en la monarquia
3.Drets romà: un estat, tots els habitants són súbdits, una sola LLEI
Teoria contractual:
El poder de la monarquia prové d’un CONTRACTE tàcit i consuetudinari entre la
monarquia i la part més sana del poble
1. Obté el poder
2. Ha de respectar les lleis i els costums
3. Ha d’atendre els consells (Corts, Parlaments)
IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME
a) THOMAS HOBBES (1588-1679)
• Polític i filòsof anglès del s. XVII
• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Absolutista-
racionalista
• Autor de “El Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home”
• L’home sempre està en lluita
• Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat
funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta
b) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)
a) Bisbe í escriptor francès del XVII
b) Absolutista
c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític
d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable
JACQUES BENIGNE BOUSSET THOMAS HOBBES
a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659) Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut
comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu dela seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE AL’ARBITRARIETAT REIAL
2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange iMaria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els podersde la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noveslleis al Parlament
Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlicab) Anglaterra = Monarquia Parlamentària
1. Separació de l’executiu i el legislatiu2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris
rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)5. Sense representació de les colònies6. Esclavitud legal
INICIS DEL PARLAMENTARISME
Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CONJUNTURA DEL SEGLE XVIII
1. FASE ECONÒMICA EXPANSIVA
2. EL REGNE UNIT ESTÀ CONVERTINT-SE
EN EL “TALLER DEL MÓN”
3. GUERRES PER L’HEGEMONIA MUNDIAL
EXPECTATIVES DE GUANY
EL MODEL = REVOLUCIÓ
LIBERAL (1689)
FORT ENDEUTAMENT DELS
ESTATS = CONFLICTES AMB
ELS PRESTAMISTES
L’ANTIC RÈGIM PERCEBUT COM U OBSTACLE
a) MILLORA CLIMÀTICA
b) AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT AGRÀRI
1. FASE ECONÒMICA EXPANSIVA
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
DESCENS DE LA MORTALITAT CATASTRÒFICA
• GENERALITZACIÓ DE LA CREÏLLA, DACSA
• ROTACIÓ DELS CONREUS : UK, PAÏSOS BAIXOS
• REDUCCIÓ DEL GUARET
DESCENS DE LA MORTALITAT CATASTRÒFICA
AUGMENT DE LA PROBLACIÓ
a) AUGMENT DE LA MÀ D’OBRA DISPONIBLE
b) AUGMENT DE LA DEMANDA
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I LA PRODUCTIVITAT
AUGMENTA LA RENDIBILITAT= MÉS DEMANDA
L’ANTIC RÈGIM ÉS UN OBSTACLEGREMIS, ORDINACIONS, ENDEUTAMENT ESTATAL ( INESTABILITAT FINANCERA I MONETÀRIA) , MONOPOLIS, PRIMOGENITURA, ETC
2. EL PARADIGMA = EL REGNE UNIT LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
QUÈ TÉ EL REGNE UNIT QUE NO HAN ACONSEGUIT ELS ALTRES PAÏSOS?
1. DES DE 1689 DISPOSA D’UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
a. Separació de poders (Justícia independent, govern responsable
davant del Parlament, eleccions)
b. Menarquia limitada per les decisions del Parlament
c. Llibertats
• Llibertat individual (Habeas Corpus, Bill of Rights )
• Propietat privada
• Llibertat d’impremta
• Impostos aprovats pel Parlament
2. AGRICULTURA MODERNA
a) Propietat privada
b) Relacions contractuals
c) Mercat
d) Innovacions tècniques
3. SEGLE XVIII = GUERRES PER L’HEGEMONIA MUNDIAL
ENDEUTAMENT DELS ESTATS
1. DEBILITAT FINANCERA DELS ESTATS = INCAPACITAT PER IMPOSAR LA SEUA
AUTORITAT
2. MALESTAR DELS PRIVILEGIATS
• CREDITORS DE L’ESTAT = PERILLEN LES INVERSIONS
• ELS BENFICIARIS DEL DOMINI COLONIAL
• DETERIORMAENT DE LA IMATGE DE LA MONARQUIA
3. L’ESTAT NECESSITA LA CONTRIBUCIÓ DELS PRIVILEGIATS
L’ESTAT ÉS INCAPAÇ D’IMPOSAR REFORMES
DESCONTENTAMENT DELS PRIVILEGIATS
ELS PRIVILEGIATS DEMANANEN UN CANVI DEL SISTEMA DE GOVERN
4. CAUSES CONJUNTURALS DE FINALS DEL SEGLE XVIII
a. EMPITJORATMENT CLIMÀTIC I SÈRIE DE MALES COLLITES
b. PROCÉS DE CONCENTRACIÓ DE LA PROPIETAT AGRÀRIA
a. AGREUJAMENT DE LA PETITA PROPIETAT (PROLETARITZACIÓ)
b. AUGMENTEN LES DIFERÈNCIES ENTRE LA PETITA I GRAN
PROPIETAT RURAL
c. MALESTAR DELS INVERSORS AGRARIS = MALES COLLITES
AUGMENT DEL MALETAR SOCIAL
CONFLICTIVITAT SOCIAL : PLETS, “REVOLTES DE LA FAM”
LA IL.LUSTRACIÓ
1. CONCEPTE: moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa delXVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa.
a. Grup reduït de persones pertanyents a les classes dominants
b. Conjunt d’idees de les quals es pot deduir la necessitat de REFORMES
• Critiquen la supervivència de l’Antic Règim
• Volen millorar la vida de la població en general
c. No és un teoria política contra l’Antic Règim = NO SÓN REVOLUCIONARIS
d. ESTRATÈGIES: fomentar la EDUCACIÓ mitjançant les CLASSES DIRIGIENTS(agents)
e. Aquestes idees interpretades pels REVOLUCIONARIS els permeten construir laideologia de la revolució liberal= EQUÍVOCS = LLIBERTAT, IGUALTAT, CANVI....
2. EL PENSAMENT IL.LUSTRATa. LA RAÓb. LA NATURAc. L’HOMEd. LA SOCIETAT
NEWTON
DESCARTES
• Allò irracional = superstició enganyós
• Necessitat d’educar la raó per a conèixer les lleis de les coses
LA RAÓ
1. Els fenòmens de la natura poden analitzar-se i expressar-
se mitjançant principis universals simples o lleis .
2. La raó és capaç de conèixer = tot s’ha de sotmetre a la raó
La ignorància està menys allunyada de la veritat que el prejudici (Diderot)
LA NATURA
a. La natura és allò objectiu
b. La natura no necessita res extern per a ser o funcionar
c. La Natura és racional
L’HOME
a) Forma part de la natura = sotmés a les lleis naturals.
b) Animal racional
1. Individualitat (diferència)
2. Igualtat
3. Capacitat = autonomia
4. Podem diferenciar “allò que és” i “allò que vol ser”
5. Cerca la felicitat
c) Esperit de conservació = assegurar la supervivència apropiar-se sinó és lliure
LA SOCIETAT
a. L’home conviu amb altres homes
b. La Societat presenta tres nivells:
a. Natural: la societat en la natura
b. Civil: la societat racional
c. Estat: les institucions de la societat racional
IMPEDEIX A L’HOME SER LLIURE
Xoc d’interessos i llibertats 1. Lluita per l’apropiació 2. La llibertat d’uns limita la dels altres
L’home en estat natural:
totalment lliure i capaç, conviu
amb altres homes
CONFLICTE
TEMOR
INFELICITAT
LA RAÓ ASSENYALA
LA NECESSITAT DE
REFORMES
1. LA SOCIETAT NATURAL
2. LA SOCIETAT CIVIL
INTERÉS PARTICULAR = EGOISME = LLUITA
INTERÉS GENERAL = BÉ COMÚ = PAU
Davant de la infelicitat, la
raó assenyala el camí
PACTE
1. TOTS ELS INDIVIDUS DELEGUEN EN LA SOCIETAT LA SEUA LLIBERTAT (PER FER LES LLEIS)
1. DRET APROPIAR-SE2. DRET A LA LLIBERTAT SENSE LÍMITS
2. LA COL.LECTIVITAT ASSUMEIX AQUEIXA LLIBERTAT: FER LES LLEIS.
L’INDIVIDU PERD LA
SEUA LLIBERTAT ,
PERÒ GUANYA LA
LLIBERTAT
D’ACTUAR SENSE
POR
DIFERENCIA
FELICITAT
PACTE
3. L’ESTAT
GARANTIA DE LLIBERTAT:
Divisió de podersDelegació de la sobirania en la societatLa societat exerceix la SOBIRANIA
PACTE = CONSTITUCIÓ
SOCIETAT CIVIL : CONJUNT DE CIUTADANS
INSTITUCIONS
1. FER LES LLEIS = PODER LEGISLATIU
2. EXECUTAR-LES = PODER EXECUTIU
3. JUTJAR-LES = PODER JUDICIAL
QUI FORMA PART DE LES
INSTITUCIONS: SUFRAGI
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa
2. Antecedents: Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior
comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)
John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder Revolucions Angleses de 1640 i 1688
3. Trets Generals Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el
món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància Natura font de justícia i bondat Ésser humà naix per a ser feliç Importància de la ciència i la tecnologia Creuen el progrés lineal i continuat Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política
i social nova, llibertat i igualtat Propugnen el LIBERALISME
LIBERALISME• Divisió de Poders (Montesquieu)• Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics dels
individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau)• Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i
mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassats
FISIOCRÀCIA (Françoise Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del liberalisme econòmic
• La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metalls preciosos
• S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica i iniciativa individual
LIBERALISME ECONÒMIC (Adam Smith)• La riquesa d’un país resideix en el treball dels seus habitants.• L’home ha d’actuar per l’impuls del seu interès personal (individualisme
econòmic) i realitzar l’activitat econòmica que millor li semble.• Només sotmés a les “lleis naturals” i a l’oferta i la demanda• Aquesta llibertat d’acció només s’aconseguirà si els governs concedeixen la
llibertat a la producció nacional i el comerç internacional
Rebutgen l’Autoritatbasada en la Revelació ila Tradició
PRIMACIA DE LA RAÓ (Universal= de tots els homes)
Observació de la Natura=LLEISMillorar el MónElaborar l'Enciclopèdica
Dret a la llibertat del geniConciliar interessos individuals i socialsNous valors: Tolerància, humanitat, DeureSocialUtilitarisme
IMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I TECNOLOGIA
HOME CENTRE DE L’UNIVERS: SER RACIONAL I LLIURE
LA IL·LUSTRACIÓ
CERCA DE LA FELICITAT I LLIBERTAT TERRENAL
LAICITZACIÓ I DESACRALITZACIÓ DEL PENSAMENT I LA VIDA
PROGRÉS LINIAL I CONTINU (CONDORCET)
DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALSMATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMARELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)
MONTESQUIEU: DIVISÓ DELS PODERS I DEFENSA DEL LIBERALISME MODERAT
OPINIÓ
PÚBLICA:
la PREMSA
ACADÈMIES I LÒGIES MASÒNIQUES
SALONSARISTOCRÀTICS
VIATGES ESCRIPTORS PER PAÏSOS I CIUTATS
SUBTITUCIÓ MECENATGE PELS DRETS D’AUTORS
L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ
PENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEESI AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ
L’ENCICLOPEDIA: DIDEROT I D’ALEMBERTCOMPENDI DEL SABER I LES IDEES IL.LUSTRADES
VOLTAIREPARTIDARI DEL SISTEMA POLÍTIC ANGLÉSCONTRA L’ESGLÉSIACONTRA LA GUERRA I LA TORTURA
ROUSSEAUSISTEMA REPUBLICÀSOBIRANIA NACIONALLLIBERTAT, IGUALTAT I DEMOCRÀCIA DIRECTA
John Locke (1632-1704) Mostesquieu (1689-1755)Jean Jacques Rousseau (1712-1778)
François Quesnay (1694-1774)
Denis Diderot (1713-1784)Jean le Rond D’Alembert (1717-1783)
Gregori Maians i Siscar ( 1699-1781)
François Marie Auret “Voltaire” (1694-1778)
David Hume (1711-1776)
Jorge Juan i Santacilia Novelda, 1713-1773
Antoni Cavanilles i Palop (1745 -1804) Francesc Perez Baier (1711-1794)
Reunió en el saló de Madame Geoffrin. Gabriel Lemonnier, 1812
Rousseau
Voltaire
D’Alembert
Diderot
Mme. Geoffrin
AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
John Locke (1632-1704)
• Filòsof empíric = el coneixement que no pugaderivar-se de l'experiència s’ha de bandejar•Concepte de Societat civil•Monarquia absoluta incompatible•Separació del poder executiu- legislatiu• Societat civil = contracte social entre governats igovernants , els Primers abandonen l’estat naturalamb la finalitat de garantir millor els seus drets(vida, llibertat, propietat)•L’estat garantia de les llibertats individuals
Dos tractats sobre el govern civil(1690) Carta sobre la tolerància (1765)
Charles Louis deSecondat, Baró deMostesquieu(1689-1755)
• Rebutja la monarquia absoluta• Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisió de poders i contrapès
L'esperit de les lleis (1748)
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)
• Problema social • Critica la propietat i defensa la igualtat• Sobirania popular •Contracte social entre els ciutadans
Discurs sobre l’origen i fonaments de la desigualtat entre els homes (1754)
Contracte Social (1762)
François Quesnay (1694-1774)
• Principal font de riquesa l’agricultura• principal grup social propietaris de la terra
AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
Adam Smith (1722-1790)
• La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació demetalls preciosos (mercantilisme) niexclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinóen la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir enl’activitat econòmica•Home actua per l’impuls personal= individualisme econòmic • Llei natural oferta i demanda• Lliurecanvi
Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions (1748)
François Diderot (1713-1784
L'Enciclopèdia (1751-1784)
Jean le Rond D’Alambert (1717-1783)
L'Enciclopèdia (1751-1784)
François Marie Arouet “Voltaire” (1694-1778)
• Difusor del pensament de Locke• Reivindica la llibertat de consciència• Defensa la tolerància religiosa
Cartes angleses (1734) Diccionari filosòfic (1764)Càndid o L'optimisme (1759)
AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
Antoni Josep Cavanilles i Palop
• Botànic• Director del Jardí Botànic de Madrid (1801-04)
• Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura y frutos del Reino de Valencia
Jorge Juan iSantacilia
• Militar de marina i modernitzador de l’armada.• Participà en l’expedició científica internacional
per a mesurar l’arc del meridià terrestre en lalínia equatorial en l’Amèrica del sud.
• Fundador de l’Observatori Astronòmic de Madrid (1757)
Gregori Maians i Siscar
• Família austracista d’Oliva• Catedràtic de Dret• Estudis de filologia i història• Bibliotecari reial (1730-1740)• Maians significa l'esforç màxim per modernitzar
l’educació i la història (des de l'erasmisme a laIl·lustració)
• Obres de Lluís Vives• Obre sobre Cervantes
Gabriel Siscar i Siscar
• Mariner, polític i matemàtic valencià, nebot deGregori Maians.
• Liberal, ministre de Marina (1810) i diputat delTrienni Liberal
Va presidir la comissió espanyola que va per a l’establiment del sistema mètric decimal (1798)
Francesc Perezi Baier
• Canonge i Bibliotecari Reial (1783-1794)• Filòleg, arabista i catedràtic d’hebreu.• Membre de la Reial Acadèmia de la Història
DESPOTISME IL·LUSTRAT
a) Experiència reformista= modernització de l’estat
b) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)
c) Trets generals
Absolutisme centralitzador
Racionalització de l’administració
Foment de l’educació i la cultura tècnica
Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament
de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc
Paper del rei: garant de la felicitat dels súbdits
d) Experiències limitades:
Reformes econòmiques
Repartiment de la propietat
Lliure circulació comercial
Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta