208146.indd 2 10/10/2017 13:23:58

Col·lecció Emaús 146Centre de Pastoral Litúrgica

Ángel Cordovilla

Déu creador

208146.indd 3 10/10/2017 13:23:58

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

Fotografia de la coberta: «Polyommatus bellargus» (Blaveta) d’Eio Ramon

© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona Tel. (+34) 933 022 235 cpl@cpl.es – www.cpl.es

Primera edició: setembre de 2017

ISBN: 978-84-9165-058-4Dipòsit legal: B 22547-2017

Printed in UE

Imprimeix: Ulzama Digital, S.L.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

208146.indd 4 10/10/2017 13:24:02

Sumari

Introducció ......................................................................................................................7

Crec en Déu Pare Creador ......................................................................11La regla de la fe ............................................................................................12La lluita contra el dualisme gnòstic ..............................15Creació del no-res ....................................................................................17

El testimoni bíblic .............................................................................................21El relat dels orígens (Gènesi 1–3) ....................................23

Un Déu que ni es cansa ni es fatiga........................24La creació de l’ésser humà....................................................26Déu crea per establir una aliança ..............................29

La lloança al Déu creador (El llibre dels Salms) .....................................................................34

Jahvè l’únic Déu, Salvador i Creador de tot (Isaïes 40–55) ........................................................................................36

Tot ha estat creat per ell, en ell i per a ell: la creació en Crist .............................................................................38La primacia de Crist sobre la creació

(Colossencs 1,15-20) ...........................................................38Al principi existia la Paraula

(Joan 1,1-18) ...................................................................................40

La creació, obra conjunta del Pare, Fill i Esperit Sant ...............................................................................................................................45La creació és obra del Pare ..........................................................49

5 Emaú

s

208146.indd 5 10/10/2017 13:24:02

L’acció mediadora del Fill ..............................................................52La finalització de l’Esperit ...........................................................53

El Déu creador i provident ...................................................................57Providència ........................................................................................................60Miracle .....................................................................................................................63Pregària de petició ..................................................................................66La qüestió irresoluble del mal ...............................................69Creació i resurrecció .............................................................................73

6Emaú

s

208146.indd 6 10/10/2017 13:24:02

fica). Si la idea de Déu és una idea excessiva que porta l’home a pensar radicalment les qüestions fonamen-tals que afecten la seva existència en el món, la qüestió del mal també excedeix, en el seu revers, la vida dels homes. Potser haurem de dir com Tomàs d’Aquino en la Summa Contra Gentiles III, 51: «Boeci ens parla d’un filòsof que preguntava: “Si Déu existeix, ¿d’on prové el mal?”» (De la consolació de la filosofia, Llibre I, prosa 4). Més aviat caldria argüir el contrari: si es dona el mal, Déu existeix. Ja que el mal no existiria si es suprimís l’ordre del bé, la privació del qual és el mal; i tal ordre no existiria sense Déu». «Perquè existeix el mal, exis-teix Déu». Si aquest mal no ens ha destruït, és perquè l’acció provident de Déu segueix sent eficaç. Com sa-bia Ireneu de Lió, l’obra creada per Déu Pare mai no se n’hi anirà de les seves mans benèvoles i poderoses (Fill i Esperit). Això no significa un replegament en un «pragmatisme fideista», sinó situar la qüestió del mal des de la lògica de l’amor que se’ns desvela en el misteri trinitari des de la revelació de Jesucrist. Des d’aquí els seguidors i imitadors d’aquest Déu (cristi-ans) estan cridats a compartir el dolor identificant-se amb les víctimes des del silenci compassiu i troben alè i esperança per lluitar amb totes les seves forces per destruir les causes del mal i de la injustícia que provo-ca el patiment de tants innocents.

Creació i resurrecció

El primer article del Credo: Crec en Déu Pare Creador, que està realitzat des del segon: Crec en Jesucrist, que ens revela l’ésser del Pare, es desplega en tota la

73 Emaú

s

208146.indd 73 10/10/2017 13:24:04

quiteriaHighlight

seva veritat en el tercer: Crec en l’Esperit Sant que és principi de resurrecció i consumador de la realitat cre-ada, conduint-la a la meta i al fi per al qual havia estat creada: la comunió amb Déu. No és estrany, com hem vist anteriorment, que l’esperança en la resurrecció hagi estat l’àmbit de sorgiment de l’expressió explícita de la fe en el Déu creador. Creació i consumació van de la mà. Si qui està a l’origen com a causa de tota la realitat, sense més moció per crear que la liberalitat de l’amor que vol comunicar-se fora de si mateix, és l’únic principi de tot, aquest mateix ha de ser el lloc on convergeix tota aquesta realitat creada. Qui és l’Alfa és, al seu torn, l’Omega. I qui és l’Omega i fi de tota la realitat, ho és perquè estava ja en el seu inici.

L’obra de la creació, que ha estat realitzada amb el fi de l’oferta de l’aliança, es consuma en la resurrecció de Crist, com a germen i anticipació del compliment escatològic de tot l’univers. L’acció creadora de Déu assoleix la seva expressió suprema en la resurrecció. Déu entra en relació amb el món actuant realment en ell. La resurrecció és l’acció de Déu radicalment innovadora, sense cap mena de mediació humana i que va més enllà de l’horitzó de l’esperança humana universal, sobre la humanitat de Jesucrist, atorgant-li la vida plena i conduint-la a l’àmbit de l’ésser de Déu. Des d’aquesta introducció de la naturalesa humana de Crist en l’ésser de Déu, com a humanitat glorifi-cada, hem d’entendre finalment la forma plena de la seva relació amb el món. Déu s’havia relacionat amb el món de tres maneres: en l’acció creadora de Déu cons-tituint la realitat fora de si mateix (creació); en l’acció

74Emaú

s

208146.indd 74 10/10/2017 13:24:04

creadora en tant que activitat constant i conservado-ra d’aquesta creació per mitjà de les criatures (creació continua); en l’acció especial i provident que guia i va conduint aquesta creació al seu destí (providència). La resurrecció és una acció única i singular de Déu que pot ser il·lustrada en la continuïtat que mostra amb l’acció creadora, conservadora i provident de Déu en el món, però en realitat va més enllà de totes elles, essent la resurrecció l’acció de Déu que il·lumina i ex-plica en la seva rel última què significa que Déu sigui creador i provident.

Quan l’apòstol sant Pau hagi de parlar d’aquesta acció única i singular de Déu, de la qual ningú no en va ser directament testimoni, perquè va esdevenir-se exclu-sivament en la relació entre el Pare i el Fill, ho farà des de l’analogia amb una altra acció de Déu tan única i singular com aquesta: la creació. Tot recordant la fi-gura d’Abraham que va creure i fou fet pare de moltes nacions «i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l’existència allò que no existia» (Rm 4,17), Pau estableix aquesta rela-ció tan estreta entre l’esperança en la resurrecció i la fe en la creació. La fe en el Déu creador és inseparable de l’esperança en la resurrecció. El Déu creador, amb la paraula poderosa del qual crida les coses perquè si-guin, és el mateix que aquell que elegeix i crida, que justifica els pecadors i que dona vida i ressuscita els morts.

75 Emaú

s

208146.indd 75 10/10/2017 13:24:04