1. UNAAPROXIMACI A VELZQUEZ

2. Biografia

Va nixer el 5 de juny de 1599 i va morir el 6 agost 1660.

Va ser un pintor barroc dels ms importants de lhistoria de lart. 3. Es considerat mestre universal. 4. A Sevilla va desenvolupar un estil naturalista d'illuminaci tenebrista.

Diego Velzquez Autorretrato 45 x 38 cm - Coleccin Real Academia de Bellas Artes de San Carlos - Museo de Bellas Artes de Valencia.jpg Velazquez-CuineraChicago.jpg 5.

Als 24 anys va ser anomenat pintor del rei i ms tard de cambra. 6. El seu estil va evolucionar a una pintura de gran lluminositat amb pinzellades rapides i lliures. 7. Va poder estudiar la collecci reial i va poder viatjar aItlia diverses vegades a Itlia, aix va poder fer el seu propi estil.

8.

En la seva poca va dominar la llum extraordinriament, ell adquireix domini total de la llum, com es pot veure en el quadre Les Meninas. 9. Va ser un referent per als pintors impressionistes francesos.

Diego Velzquez 026.jpg 10. Etapa a Sevilla

Neix a Sevilla a lEsglesia de Sant Pedro. 11. s el gran de 8 germans. 12. Als 10 anys comena aprenent al taller de Francisco Herrera. 13. Un any desprs canvia al de Francisco Pacheco.

Aguador de sevilla.jpg 14.

Es deixa influir per Caravaggio. 15. s durant aquest anys que pinta: La adoracin de los reyes Magos, el aguador de Sevilla i Mujer friendo huevo. 16. El 1617 sexamina en el seu gremi de pintors amb 18 anys per poder obrir el seu propi taller.

17.

Tot i ser Sevilla una ciutat prospera estava limitada per la pintura ja que casi tots els compradors eren monjos i alguns coleccionistes privats. 18. Aixi sen va seguint les ordres de Pacheco a Madrid on per aquells temps hi regnava Felip IV.

Tres msicos, by Diego Velzquez.jpg La mulata, by Diego Velzquez.jpg 19. Vieja friendo huevos Anlisi d'una de les obres ms representatives de la primera poca sevillana. 20. Documentaci general Es tracta de ''Vieja friendo huevos''. Aquestsquadreel va fer Diego Rodrguez de SilvaiVelzquez, aproximadament l'any 1618. La tcnica utilitzada es la pintura al oli en un suport de tela. Actualment estrobaa la National Gallery of Scotland a Edimburgo. Les seves dimensions, son de 99 cm x 169 cm. El quadre explica un fet de la vidaquotidiana. Una persona gran cuinant i un jove que sembla que l'est ajudant. 21. L'anlisi formalPredomini de la lnia corba amb unaperspectivaprou treballada i correcte. Predominen els colors clids cosa que li dona un toc molt hospitalari al quadre. Al quadre no es pot observar d'on prov la llum (Finestra,torxa , llar de foc, etc), per es tracta d'una llum real que prov del costat dret.La pintura fa dos triangles, el principal, la dona fregint els ous i el secundari que es el nen. Es un temps simblic i el ritme est en equilibri esttic que difon serenitat.L'estil de l'autor es tenebrista, naturalista i costubrista, que era l'estil propi del barroc espanyol. 22. Interpretaci El quadre mostra una situaciquotidianade la vida d'una senyora gran que viu, segurament, amb el seu net. Elttoldel quadre descriu totalment l'escena que representa. Es de gnerequotidi i retrats. La seva funci es decorativa ja que no hi ha cap intenci d'anunciar res.Velzquez amb aquest quadre va comenar a introduir l'estil costumista de la vida quotidiana, ja que ning recorria a aquest estil. 23. Primera etapa a Madrid

El 1621 Velzquez realitza el primer viatge a Madrid per poder formar part de la cort reial ja que Felip IV volia canvis a la cort desprs de la mort de Felip III. 24. Va comenar pintanta Llus de Gongora, i aix va fer que tingues xit com a pintor a la cort reial .

Velazquez-2homes.jpg 25.

Grcies a Fonseca va visitar les colleccions reialsde pintura, d'enorme qualitat, on Carles V i Felip II havien reunit quadres de Tici, Tintoretto 26. L'estudi de la pintura de Tici, va tenir una influncia decisiva en l'evoluci estilstica de Velzquez, va passar del naturalisme auster de l'poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.

27.

El 1623 es trasllada a Madrid per treballar a la cort del compte duc d'Olivares. 28. Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estncia all. 29. El 30 dagost el rei va posar per primera vegada per a Velzquez. Els esbossos presentats per Velzquez al rei van ser del seu grat, i ms encara del gust dIsabel de Borb, la reina.

30.

Durant els primers mesos del 1623, Velzquez exercia de pintor de cambra, per havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comenaria un altre. 31. Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per cap a l'any 1628 l'artista realitz la seva primera pintura de tema mitolgic: El triomf de Bacus.

32. Los borrachos. Aquesta pintura tamb es coneguda amb el nom de Los borrachos, s de Velzquez i est conservada al museu del Prat des de 1819, la tcnica daquesta pintura es a loli i el seu suport s de tela. Les seves dimensions sn de 165 cm damplada per 225 cm dallargada. El quadre representa una escena on apareix el du Baco, aquest corona amb fulles a un dels set ebris que lenvolten, de mentres un altre personatge observa la coronaci, els altres personatges somriuen observant lespectador que mira el quadre. Baco es representat com el deu que regala als homes el vi i daquesta manera alliberar als homes dels seus problemes. Els rostres dels personatges sn molt realistes i naturalistes. Comencen per la dreta observem un personatge ajupit i fosc amb poc protagonisme i un altre personatge sedent, just al costat hi ha representat el deu Baco, que es el lindividu destacant del quadre. Als seus peus hi han dos gerres i un home agenollat. Al costat de Baco hi ha un home somrient i al seu costat tres homes ms i un posant-se b el barret que porta. 33. Les lnies daquesta pintura les podem interpretar com a lnies fermes i tancades les quals generen una estructura independent, a ms sn continues. Les figures apareixen modelades grcies a d'utilitzaci del clarobscur. Els colors daquesta obra dart sn clids, la utilitzaci daquests fan expandir la llum del quadre, suggereixen aproximaci respecte lespectador, la llum es dirigida, per tant destaca unes part ms que daltres, per exemple en aquest cas, la llum destaca al personatge central, el du Baco. Penso que la llum acumulada en Baco s artificial ja que no surt de cap lloc, surt duna persona. Considero que aquest quadre es tenebrista. La funci daquest quadre es mitolgica i burlesca. La composici s oberta, ja que no tots els personatges es centren al mitg, ni han que estan ms allunyats i que no tenen tan de protagonisme, a ms tamb es una composici profunda, ja que els elements queden diferenciats per el llum i el color. Aquesta pintura i el seu autor sn representatius de lart Barroc. 34. Primer viatge a Itlia

El viatge d'estudis a Itlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.Velzquez va partir amb grans mitjans econmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spnola en la qual anava integrat Velzquez, va arribar a Gnova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Vencia, Velzquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.

35.

En direcci cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, Velzquez va embarcar a Npols. A Roma, principal part de viatge, Velzquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vatic.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconis i sever per Velzquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, desprs d'algunes gestions diplomtiques, va poder residir alguns mesos.

36.

El 1630 Roma era el formiguer artstic del mn i en ell, fins al ms exquisit pintor de retrats del natural-ttol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme rom-bolonys possea la representaci de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Vencia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinmic, va impregnar manifestacions pictriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velzquez. Apolo a la farga de Vulc (La farga) i La tnica de Jos sn les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itlia, pintades per pur delit personal.

37.

El repertori d'ensenyaments acadmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composici.Desapareixen les inconnexi antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artstica italiana. L'atmosfera unitria es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velzquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.

38. Segona etapa a Madrid

El realitza del 1630 al 1649. s aqu on hi ha ms maduresa pictrica. 39. Durant aquest poca es dedica a realitzar infinitat de quadres per encrrec del rei que necessita decorar els palaus. 40. Per al Sal del Tron, realitza quadres eqestres de Felip III i Felip IV, retrats, amb les seves esposes i un ms petit del prncep hereu Baltasar Calres.

41.

El rei vol cobrir la sala de quadres de gran format amb les principals victries militars dels ustries. 42. Lepisodi de la Rendici de Breda el reserva per la Torre de Parada del Palacio del Prado. Pinta a la famlia real com caador.

http://www.elrelojdesol.com/museo-del-prado/images/VELAZQUEZ---LA-RENDICION-DE-BREDA-O-LAS-LANZAS.jpg 43.

Pinta retrats tan de la noblesa com dels bufons de la cort, a qui els hi dna la mateixa dignitat que a laristocrcia.

La costurera.jpg 44. El prncep Baltasar Carles caador es un quadre pintat per Diego Velzquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La tcnica utilitzada s oli sobre tela,va ser pintada a Madrid i actualment est situat al Museo del Prado. Les dimensions d'aquesta pintura sn 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix noms una persona que s el Prncep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos caadors .En primer pla apareix el prncep vestit amb roba de caa i amb la m dreta s'arrepenja a una escopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensaci d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que est descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un arbre. A l'horitz del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant ms i es veu un terreny molt extens .

Comentari: Prncep Baltasar Carles caador.

45. Les lnies predominants sn les corbes, tamb utilitza colors clids sobretot en el primer pla i colors ms freds al segon, la part ms illuminada de l'obra s la cara del prncep i a la resta del quadre dona sensaci de foscor. La pintura dna sensaci de reps tant per el prncep com per els dos animals, per tant, el temps s esttic. Durant aquesta poca, el seu estil es basa en els retrats de la famlia reial. T una funci decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a Velzquez per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construda expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix s la importncia de la famlia reial i la seva classe social. s un quadre molt important d'aquesta poca de Velzquez, ja que la famlia reial era una pea essencialde la societat d'aquella poca, i era un honor representar-los en un quadre. 46. Segon viatge a Itlia

El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alczar. 47. Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves aix va poder obtenir prestigi entre els pintors italians. 48. A Roma al 1950 va ser elegit membre del'acadmia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi.

Diego Velzquez 012.jpg La mulata, by Diego Velzquez.jpg 49.

Desprs de posar per el seu serf Juan Pareja, es familiaritza amb els pinzells , i la llibertat absoluta l'aconsegueix al 1650. 50. Velzquez tenia com encrrec acabar de decorar lAlczar amb pintors frescos.

Velzquez - Marte.jpg 0112vela.jpg 51.

Per aix, va contractar a Angelo Michele y Agostino Mitelli, experts en pintura del seu temps, i li va ocupar molt de temps fer-ho. 52. Va viatjar buscant pintures de mestres antics, seleccionant pintures antigues per poder-les copiar.

Diego Velzquez 057.jpg Diego Velzquez 065.jpg 53.

1650, fou elegit membre de les 2 principals organitzacions d'artistes :

• • Academia de San Lucas (gener) 54. Congregazione dei Virtuosi del Panthen (febrer).

El excellent treball del papa va fer que altres membres de la cria papal volguessin que Velzquez els fes retrats. 55. Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la seva mort.

56. Obres del segon viatge a Itlia

Paisaje de la vila de Medicis :pinta al natural, sorprn en aquest quadre la visi del paisatge, una tcnica que utilitzarien els pintors 200 anys desprs. 57. El cardenal Camilo Astalli:podem veure al cardenal amb el tocat propi del seu crrec amb una expressi que no arriba a comunicar res. 58. Juan de Pareja:el realitza perqu vol impressionar al papa Inocenci X en el quadre que pintar desprs. 59. La venus del mirall:una de las pintures ms reconegudes de Velzquez, i de la pintura del segle XVII. 60. Papa Inocencio X:s'ha dit que es el millor retrat de roma, va imposar el seu toc de novetat, sorprn per la seva veracitat en aquest quadre dominant els tons vermells.

61. Anlisi d'una obra; Venus del mirall

Venus del mirall, quadre de Diego Velzquez pintat entre el 1647 i el 1651 utilitzant la tcnica d'oli sobre tela. Actualment exposat al National Gallery de Londres les seves mides sn 122cm x 177cm. s figuratiu, ens presenta de dreta a esquerra a la deessa Venus en una posici ertica despullada d'esquena i tombada en un llit mirant-se en un mirall, aquest est aguantat per Cupido el qual es mira a la deessa. Cupido t les mans lligades amb una cinta al mirall, metfora que sembla dir que lamor sempre va lligat a la bellesa tot i que aquesta es contempla al mirall, smbol de vanitat. Al fons i trobem una tela vermella que dna un toc de color i ressalta la pell blanca de Venus i tamb es veu el joc de llum en la cortina vermella la paret marr comena fosca i a mesura que sacosta a la verge es torna de color ms clar. Predominen les lnies corbes amb colors clars i amb molta llum tan en el cos de ella com en el de Cupido, tamb podem observar colors foscos a la teva de sota la deessa. La composici es tancada i superficial, el temps s referencial i el ritme reps. El va pintar en el seu segon viatge a Itlia o poc desprs de la seva tornada. No s una pintura realista, s mitolgica, ja que es tracta de dos deus tot i que Velzquez li dna un tracte molt normal, fent com si la deessa fos una dona qualsevol. Anteriorment el quadre era propietat de la Casa de Alba i estava guardat al Palacio de Buenavista a Madrid per actualment s troba exposat al National Galley de Londres amb el nom de The Toilet of Venus. T funci histrica i decorativa.

62. La tercera etapa a Madrid

Velzquez torna a Madrid el 1651desprs de ser cridat per el rei perqu decors una de les sales de lAlcsser amb motius mitolgics. Va pintar quatre obres de les quals noms se nha conservat una, Mercuri i Argos. 63. En aquesta etapa tamb va pintar dues de les seves obres ms conegudes. Una de les obres ms importants es Les Hilanderes o Rondalla de Aracne, el 1656 realitza el que tots diuen que s la seva obra maestra Les Meninas.

Fbula de Mercurio y Argos, by Diego Velzquez.jpg 64.

En aquesta poca els deures que tenia com a cortes li ocupaven tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats les encarregava al seu gendre. 65. El 1659, Velzquez s nomenat cavaller de Santiago, desprs de vncer algunes dificultats amb la noblesa, aquest ttol el encastella al capdamunt de la vida social espanyola.

Velazquez-CondeBenavente.jpg 66.

Velzquez mort el 6 dagost de 1660 a causa duna malaltia. Desprs de la seva molt alguns enemics el van acusar dhaber-se enriquit amb els diners de la corona. Els seus bns van ser confiscats per desprs dinvestigacions va quedar net de culpa. 67. La seva devoci per Itlia fa pensar que estava en desacord amb la forma de vida espanyola i que anhelava llibertat, Tot aix queda demostrat en els traos de la seva pintura.

El barbero del Papa Velazquez.jpg Diego Velzquez 027.jpg Felipe IV de castao y plata, by Diego Velzquez.jpg 68. Les filadores: Les filadores s un dels quadres ms importants de Velzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. s una pintura de Velazquez, est feta a loli i sobre tela.En un primer pla tenim a la jove Aracne, que s la que est desquenes i que treballa molt gilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minervaque fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un taps, al costat de les dones podem veure-hi tamb un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritriament la linia corba ja que on estn situades les filadores est ple dobjectes obalats, els colors sn freds i la llum es irreal ja que capta la llum naturaldistribuint-la de manera homognia. Lobra est en moviment perqu com podem veure, Minerva com que treballa mol rpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadorafa girar la roda molt rpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls sn els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema s domstic ja que mostra una escena cuotidiana, tamb podem dir que la seva funci s decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce. 69. Obres ms importants

La seva collecci consta de 120 125 obres. 70. Va pintar grans obres com :

• La rendici de Breda. 71. Retrat del papa Inocenci X. 72. Les Menines. 73. Les Hilanderes. 74. Venus en el mirall.

I la part fonamental dels seus quadres integren la collecci reial molts dels quals es conserven en el Museu del Prat a Madrid. 75. Els seus quadres sn coneguts arreu del mn, sent actualment el pintor barroc ms destacat de l'historia .