En el nostre model hem canviat el concepte de gastar pel de gestionar.

Així ens assegurarem que estem optimitzant els recursos propis», explica Jordi Joly, tinent d’alcal-de d’Economia i Organització de l’Ajuntament de Sant Cugat (Vallès Occidental). Aquesta declaració de principis està emmarcada en el PACTE (Pla d’alineació i compe-titivitat estratègica), un model de gestió pioner a Catalunya i l’Estat espanyol que va engegar aquesta població del Vallès Occidental el mes de gener i que ha convertit en la bandera de batalla per a la millora de la competitivitat de l’Administració.

El PACTE és un sistema de ges-tió municipal que fixa objectius estratègics i, per tant, força l’Ad-ministració local a prioritzar la previsió de les seves accions. «El model de treball està organitzat a partir de mapes estratègics com a eina de definició i avaluació de l’estratègia municipal, que està vinculada a una tècnica pressu-postària enfocada als objectius», explica Joly.

Sant Cugat ha pres per al seu Ajuntament un model de gestió empresarial que no solament planifica amb una visió de ciutat més àmplia sinó que, a més, ha de retre comptes al final de l’any. «L’elaboració del pressupost de cada any s’ha de fer vinculat als

objectius», hi afegeix. A més, l’as-pecte més revolucionari d’aquesta manera de gestionar és que tren-ca el determinisme dels mandats polítics de quatre anys, ja que les estratègies s’han d’establir per a períodes més llargs. «Tots els grups polítics hem entès que es tracta d’una eina excel·lent», as-segura Joly.

INCREMENTALISTA. Amb aquest model es trenca, doncs, la pràctica habitual a tots els ajuntaments que és el que es coneix com a pressupost incrementalista, que fa que molts polítics i directius públics executin els seus pressupostos només per

garantir que el de l’any següent tin-gui un increment sense necessària-ment ser necessari ni alineat amb els objectius de l’equip de govern. «Les tècniques pressupostàries clàssiques han resultat perverses i incongruents», diu Joly.

OPTIMITZAR. L’eficiència és, al cap i a la fi, la base d’aquest model de gestió, que entén que els òrgans municipals han d’optimitzar els re-cursos de què disposen. Una estra-tègia que ara pren més sentit entre les administracions locals, que han vist reduïts els seus ingressos amb la davallada de l’activitat econòmi-ca i a les quals, en canvi, s’exigeix els mateixos serveis.

La base metodològica d’aquest model de gestió pública beu d’un sistema angloxasó creat fa uns quants anys a partir dels estudis de Kaplan i Norton.

Darrere d’aquest model, a més, hi ha una autoexigència d’innovació. «Ara com ara, les administracions públiques gestionen el 50% del PIB a Europa. Exigim a les empreses que siguin innovadores i competi-tives, i, en canvi, a l’Administració se li permet que estigui ancorada en el passat. Això, els anglosaxons ho han entès molt bé.»

Ara bé, per desplegar aquest nou model cal una peça imprescindi-

ble, un perfil professional encara inexistent a l’Estat espanyol: el directiu públic. «Han de ser pro-fessionals de la gestió pública que no estiguin vinculats políticament al partit que governa sinó que ocu-pin un lloc de direcció per la seva vàlua professional. Ara com ara les direccions estan pervertides políticament.»

Per a Joly, el directiu públic ha de ser capaç d’implementar amb

professionalitat les accions que l’estratègia política marca, amb criteris d’eficiència. «Al final, la política va bé en la mesura que hi ha bona gestió i això es converteix, a més, en una eina anticrisi», hi afe-geix el tinent d’alcalde d’Economia. Per tant, l’estructura de personal ve a ser el mateix que en una em-presa privada, un òrgan de govern i un equip directiu.

De moment, i sense que encara estigui completament implemen-tat el model de Kaplan i Norton a Sant Cugat, aquesta població ja té un nivell de deute municipal que és la meitat dels seus veïns. Y

un context de crisi econòmica en què la societat demana cada ve-gada més serveis i ajudes, i ho fa en primera instància al Govern de la ciutat on viu. «Hem creat una bossa d’ajudes davant l’augment de casos greus», diu l’alcalde de Cervera.

REDUIR DESPESES. Amb aquest poc marge, els ajuntaments estudien com reduir al màxim la despesa en els seus pressupostos. Per exemple, el consistori de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) ha aprovat un pla de contenció davant la previsió d’ingressar fins a un 70% menys via ICIO, i que contempla la con-gelació de sous, la reducció d’un 25% de les despeses de represen-tació o publicitat, i també l’impuls de la promoció econòmica. «Ara ens hem de tornar a centrar en el reclam a l’economia productiva», diu el regidor d’Hisenda, Joan Maresma.

Millorar l’eficiència de la gestió entra també en els plans de molts municipis i, per exemple, el de Badalona invertirà per instal·lar una nova aplicació. Tot i això, la capital del Maresme no descar-ta acabar l’any amb dèficit. Una realitat que enguany pot ser ma-joritària entre els ajuntaments catalans. Y

DOSSIER ECONÒMIC18-24 D’OCTUBRE DE 2008 5

ANNA PINTERSANT CUGAT DEL VALLÈS

Gestionar per objectiusSANT CUGAT HA ESTAT PIONER EN LA POSADA EN MARXA D’UN MODEL DE GESTIÓ MUNICIPAL

ANGLOSAXÓ QUE PERMET OPTIMITZAR ELS RECURSOS I MULTIPLICA L’EFICIÈNCIA

MENYS GRUES. La caiguda de l’activitat constructora està reduint considerablement els ingressos dels consistoris

Arxiu

TINENT D'ALCALDE. Jordi Joly al seu despatx de l'Ajuntament de Sant Cugat

Una vegada Sant Cugat ha perdut la possibilitat d’albergar la seu de l’Ins-titut Europeu de Tecnologia (IET), que ha acabat anant a Budapest, l’Ajun-tament s’ha negat a desaparèixer del mapa i ha iniciat noves actuaci-ons per tenir-hi presència. La seva voluntat és convertir Sant Cugat en el centre de gestió de l’Institut Euro-peu de Tecnologia, el que seria l’equi-valent al MIT als EUA. La particula-ritat és que l’ens europeu està orga-nitzat mitjançant xarxes temàtiques repartides arreu d’Europa i cadas-cuna, amb un govern propi. Es trac-ta, doncs, d’un model complex que, segons Jordi Joly, necessitarà una gestió conjunta. «Nosaltres, junta-ment amb l’escola de negocis ESADE, hem desenvolupat un model que ser-viria, a més, de pont entre l’Est, on hi ha la seu, i l’Oest, que lideraria la gestió», assegura Jordi Joly.

Darrere d’aquesta aposta per l’Ins-titut Europeu de Tecnologia hi ha, tanmateix, una estratègia per pujar al carro de l’economia del coneixe-ment. «És el nostre reclam perquè vinguin empreses innovadores al nos-tre país», considera Joly.

Plans

NOVA ACCIÓ PER ATREURE L’IET

LA CIUTAT REGISTRA LA MEITAT DEL DEUTE PÚBLIC RESPECTE A LES POBLACIONS VEÏNES

EL REPTE ÉS QUE SURTIN DIRECTIUS PÚBLICS, UN PERFIL ARA INEXISTENT

Ricard Novellas