1

«L’estil té el do d’estar al servei del que exigeixen els personatges

i les situacions. És una novel·la escritaamb anàlisi psicològica, ofici

i amb registre visual. És a dir, àgil,atractiva, generadora de sensacions,

miratge d’un submón que la majoria de lectors no viuran mai i, per tant,

ideal per crear addicció.»

ANDREU SOTORRA,Avui

La Catherine és una noia de disset anys,intel·ligent i de bona família, que viu en un barriburgès de Londres. És una estudiant brillant i téun bon futur acadèmic. Sempre ha fet allò ques’esperava d’ella: es comporta correctament, elsseus amics són tan formals com ella...

Però, de sobte, pateix un canvi: comença afer-se preguntes sobre el perquè de tot plegat,entra en una mena de crisi existencial i perd l’in-terès pels estudis. L’apatia i la visió crítica del mónque l’envolta l’obliguen a buscar respostes, novesamistats i noves experiències.

Per mirar d’animar-se, comença a beure, de

primer esporàdicament, però a poc a poc s’habi-tua a l’alcohol, i arriba un punt que no pot passarsense: beu a casa, a la nit, per anar a dormir; al’escola, entre classe i classe...

Paral·lelament coneix en Taz i la Jan, queviuen en mons molt diferents del seu: en Taz ésun noi pakistànès de família humil i homosexual;la Jan és una noia més jove que ella que fa deprostituta i que viu en condicions miserables.Gràcies a ells descobreix aspectes del món queno havia tingut mai a prop, com ara la pobresa ila marginació, cosa que la fa reaccionar i sortir del’estat tan confús en què es troba.

Argument

Desconnectada

Col·lecció: Gran AngularSèrie i número: Alerta Roja, 31ISBN: 84-661-0515-8Pàgines: 208

Lectura adequada per a 2n cicle d’ESOLa novel·la no presenta dificultatsestilístiques ni de vocabulari, i l’argumentmostra qüestions i problemes propis del’adolescència. És una obra que es pottreballar i recomanar tant des de les àreesde literatura com des de les tutories o dinsla proposta curricular anomenada«Desenvolupament personal i ciutadà».

Novel·la realistaTemes que tracta:• Psicològics i de descobriment personal• Socials• Relacions humanes

Autora: Sherry Ashworth

2

Va néixer a Londres l’any 1953,però des de l’any 1977 viu aManchester. L’any 1989 va començara publicar, i des d’aleshores ha escrituna desena de novel·les, tant per a

adults com per a joves. Durant molt de temps va ferde professora de llengua de Secundària i, de fet, diuque el tracte amb els adolescents li va despertar l’in-terès per escriure obres que els fessin venir ganes dellegir. Per això, en les seves obres juvenils tracta deles inquietuds, les il·lusions i els somnis dels adoles-cents i joves actuals. A banda de la seva activitat lite-rària, participa en tertúlies radiofòniques, organitzatrobades amb lectors i xerrades a les escoles, fatallers literaris i escriu articles per a diaris i revistes.

«Jo no tenia ganes de plorar però notava que lescoses no anaven bé. Pitjor encara, era com si res jano fos important. La idea de no fer res era tanatraient... Quin sentit tenia tot?» (p. 22-23)

«Sempre havia tingut aquella pressió a sobre defer el que tothom esperava que fes. I em semblavaque l’única cosa que havia triat jo realment era deixard’estudiar.» (p. 46)

«L’alcohol et fa fer coses estranyes. Ja ho comen-çava a veure. Et fa sentir alegre, et pot fer sentir moltcansat, i també et pot enganyar i fer-te sentir brillantquan no ho ets gens. Et penses que ets molt llest ien realitat sembles un idiota. Però també fa que not’importi què pensa l’altra gent. Et deixa dir el quetens al cap [...].» (p. 90)

«Quan era petita pensava que era estúpid expo-sar-se a riscos. [...] Però ara he descobert que els ris-cos creen energia. T’omplen el cap de llum, i tensaquella sensació increïble que tot és possible. Com siexperimentessis, com un científic boig. I que etpoden fer descobrir l’elixir de la vida, sigui quin sigui.»(p. 151-152)

Sherry Ashworth

L’autora i la seva obra

8

qPer fotocopiar

Llegeix aquests textos i contesta les preguntes següents:

[...] però llavors em vaig distreure amb la meva imatge reflectida al mirall del tocador.

Noia treballant.O noia no treballant.Anava tota escabellada perquè m’havia desfet lacua.Tenia la cara sense expressió.I automàticament vaig fer la pregunta que sempre feiaal meu mirall: «Sóc guapa, jo?» I aquest cop em va donar una resposta: «És igual això.»En realitat suposo que la cara em canvia depenent de l’humor. Quan somric sóc boni-ca, tinc els ulls grossos i això ajuda. Però de vegades tinc la cara dura i sense forma.

[...]

A més, qui era la Catherine Holmes? Els noms no tenen cap significat, si els pronun-cies moltes vegades seguides. Què era jo? Només una creació dels meus pares, un noma la llista entre Hill i Iqbal als arxius de l’escola.

SHERRY ASHWORTH,Desconnectada

Sofia va deixar la motxilla a terra, i va posar un bol ple de menjar per a Sherekan.Després va asseure’s en un banc de la cuina, amb la carta a la mà.

Qui ets?

En veritat no ho sabia. Era Sofia Amundsen, evidentment, però qui era? Encara no hohavia esbrinat mai.

I si s’hagués dit d’una altra manera? Anne Khutsen,per exemple.Hauria sigut una altrapersona, llavors?

De sobte va recordar que el seu pare, al principi, havia volgut que es digués Synneve.Sofia va intentar imaginar-se ella mateixa donant la mà i presentant-se com a Synneve Amundsen,però no podia.Era sempre una altra noia, la que es presentava així.

Va posar-se dreta, i va anar fins al lavabo, amb l’estranya carta a la mà. Va posar-sedavant del mirall, i va mirar-se fixament els ulls.

–Sóc Sofia Amundsen –va dir.

La noia del mirall no va fer ni tan sols una petita ganyota. Fes el que fes Sofia, l’altrafeia exactament el mateix.Sofia va intentar anticipar-se al seu reflex,però l’altra noia eratan ràpida com ella.

–Qui ets? –va preguntar.

Tampoc no va rebre cap resposta,però va dubtar momentàniament de si era ella o elseu reflex, qui havia fet la pregunta.

Sofia va aixafar el nas del mirall amb el dit índex i va dir:

–Tu ets jo. [...]

Sofia Amundsen estava sovint insatisfeta amb el seu aspecte. Moltes vegades li deienque tenia uns ulls bonics en forma d’ametlla, però això ho deien probablement perquèel seu nas era massa petit, i la boca una mica massa gran. [...]

No era estrany que no sabés ni qui era? No era lògic que ni tan sols li haguessin con-sultat quin aspecte volia tenir? Simplement havia sortit així perquè sí. Podia triar elsamics, però no es podia triar a si mateixa. Ni tan sols havia escollit ser un ésser humà.

Què era un ésser humà?

JOSTEIN GAARDER,El món de Sofia

1

Activitats prèvies a la lectura

9

qPe

r fo

toco

piar

a) Què els passa a les protagonistes dels textos que has llegit?

b) Compara els dos textos i enumera les diferències i les semblances que hi veus:

c) Creus que les experiències que expliquen la Sofia i la Catherine poden ser reals? Per què?

d) Has llegit cap altre llibre en què el protagonista es faci preguntes semblants a les que es fan laSofia i la Catherine? Fes-ne un resum breu:

Activitats prèvies a la lectura

10

qPer fotocopiar

2

Activitats durant la lectura

Llegeix el fragment següent, que explica la sensació d’impotència que experimenta la Catherinedavant l’allau de treballs, exàmens i tasques acadèmiques que hauria de dur a terme:

a) Subratlla les frases que reflecteixen aquesta sensació d’impotència.

b) Has tingut mai una sensació semblant davant dels estudis? Explica què senties i què vas fer:

c) Escriu una carta a la Catherine en què li donis algun consell que l’ajudi a superar l’estat en quèes troba:

–Bé, Cathy, ja saps per què et volia veure, oi?

Vaig decidir seguir-li el joc i proporcionar-li les paraules que volia sentir.Així era mésfàcil i, a més, no la volia amoïnar, vostè no tenia la culpa de res.

–Perquè m’he endarrerit molt en totes les assignatures –vaig dir.

[...]

–Tens algun problema? Em vols explicar res? Sempre que pugui quedarà entre nosal-tres i si ho haig de comunicar a algú abans t’ho comentaré.

[...]

–És que m’és impossible treballar ara.

–Per alguna raó en concret?

–No ben bé. És que...Tinc tanta feina...

11

qPe

r fo

toco

piar

Escriu les idees que et suggereixen aquests fragments del llibre (cal que tinguis present el con-text en què es troben):

«[...] eres tan diferent...I t’envejava aquesta diferència.[...] Llavorsvaig caure que el problema era que m’havia cansat de ser jo.» (p.35)

«Era difícil saber què fer en aquell moment,per tant, li vaig tornara passar el vodka.» (p.74)

«Perquè vaig descobrir que el color de la pell d’en Taz no era elproblema.Si el seu pare hagués estat cirurgià o el cap d’una empre-sa, ja hauria pogut ser verd poma que a tu t’hauria encantat igual-ment conèixer-lo.» (p.88)

«Potser les relacions es comencen a espatllar quan pretens tenir eltot d’una persona.» (p.117)

«Em vaig preguntar si jo devia ser l’única persona que s’estima elsseus pares però no li cauen gaire bé.» (p.184-185)

3

Activitats durant la lectura

12

qPer fotocopiar

4 Apunta, a mesura que llegeixis la novel·la, els adjectius que defineixin millor els següents personatgesadolescents de la història, de tal manera que al final en puguis fer una descripció força detallada:

a) Catherine:

b) Taz:

c) Lucy:

d) Jan:

e) Melissa:

Activitats durant la lectura

13

qPe

r fo

toco

piar

5 La Catherine ha hagut de passar per una crisi abans de descobrir què vol fer i què la fa feliç. Elpoema següent, de Bertolt Brecht (Poemes i cançons, Grup Editorial 62, s.l.u., Editorial Empúries,1998; traducció de Feliu Formosa), ens ajuda a reflexionar sobre la necessitat que totes les per-sones tenim de saber què ens agrada. Llegeix-lo i després escriu-ne un altre de semblant sobreel que t’agrada, el que vols i el que et fa feliç a tu:

PLAERS:

El primer esguard per la finestra al matí

El vell llibre retrobat

Rostres plens d’entusiasme

Neu,el canvi de les estacions

El diari

El gos

La dialèctica

Dutxar-se,nedar

Música antiga

Sabates còmodes

Comprendre

Música nova

Escriure,plantar

Viatjar

Cantar

Ser amable.

ELS MEUS PLAERS:

Activitats després de la lectura

14

qPer fotocopiar

Activitats després de la lectura

6 Llegeix aquest fragment del final de la novel·la (p. 200-201), subratlla les idees més importantsrelacionades amb el procés que ha patit la Catherine, i després escriu-les amb les teves paraules:

–A mi em sembla una llàstima que no ho aprofitis,si ets intel·ligent.–Però i si no ho vull aprofitar?–Això ho has de decidir tu.Ho feies semblar tot molt senzill,però no ho era.Perquè ja veia que

una opció porta a una altra. La Jan havia triat fugir de casa i despréshavia descobert que l’única opció que tenia per poder-se mantenirsola era prostituir-se. Era una decisió racional, però també potencial-ment mortal. En Taz no podia triar entre ser gai o heterosexual. Lamare d’en Taz es penedia de la seva decisió. Com podia saber si joestava prenent l’opció correcta,si tothom al meu costat s’equivocava?

–He suspès tots els exàmens –vaig dir.–Els pots tornar a fer. –Sabia que era veritat.–Però,i després què? –vaig argumentar–.Més exàmens? Més pressió?–Què t’agradaria fer? De carrera, vull dir.Era la pregunta de sempre, em vaig aturar. «Què volia ser quan fos

gran?» Però aquesta vegada alguna cosa em va fer parar a pensar-hi.M’havies dit «què t’agradaria fer».Això sonava diferent. Què volia fer?

–Ajudar les nenes com la Jan, suposo. No ho sé...–I per això segurament et cal formació.Vaig fer que sí. [...]Em començaven a rondar pel cap pensaments diversos. No calia

que em paguessin un altre any d’escola privada.Podia anar a una aca-dèmia. Potser en una acadèmia em sentiria millor i tot. I podia fer uncurs d’orientació professional. Havia de valorar amb sinceritat laquantitat de pressió que era capaç d’aguantar. Els meus pares hohavien d’acceptar, i jo havia de començar a assumir que per a ells noseria fàcil tampoc, el fet d’acceptar que jo era radicalment diferentd’ells.Tots tenim els nostres somnis i les nostres il·lusions: la Jan,jo,finsi tot els meus pares.

IDEES IMPORTANTS:

15

qPe

r fo

toco

piar Activitats després de la lectura

La Catherine fa servir l’escriptura com a instrument per a la reflexió i per poder-se explicar a ellamateixa el que li ha passat. Escriu una carta dirigida a alguna persona (real o inventada) en quèexpliquis algun episodi singular de la teva vida personal o acadèmica:

Digues si la novel·la Desconnectada t’ha agradat, si l’has trobat interessant o avorrida, quinsaspectes de l’obra t’han cridat més l’atenció i quins menys... Raona la resposta:

7

8