2009_1109-El llarg camí des de l’extrema esquerra fins al centre dreta independentista

8/4/2019 2009_1109-El llarg cam des de lextrema esquerra fins al centre dreta independentista

1/22

09/11/2009-El llarg cam des de lextrema esquerra fins al centre dreta

independentista( http://blocgran.cat/?page_id=978 )

.

Tinc vint minuts per pensar, escriure i enviar aquest escrit per s ben sabut que deixar-se acollonir, sobretot

aquells que, tot plegat, no tenim res a perdre, condueix a la frustraci de tota la societat. Una veritable catstrofe

comena en un gest aparentment intranscendent !

Aquesta reflexi em fa venir al cap en Joan, un pags de la Conca de Barber, que vaig conixer a mitjans dels

vuitantes en una parada que havem posat a la fira de St. Feliu de Llobregat. Ell els seus dos fills uns homenots

cepats que probablement no tenien ms de setze anys per que em depassaven de gruix i dalada- shavien acostat

atrets per les estelades que venem. No va adonar-se, fins desprs de fer la compra, del mot socialista (PSAN -

Partit Socialista dAlliberament Nacional) i, en confondrens amb el PSC, tot indignat, va dir que ja nestava tip

despanyols, que estava tremendament decebut de lespanyolisme extrem del govern convergent que llavors

governava Catalunya, i que aix dhaver de comprar estelades a cals socialistes ja curullava la frustraci que sentia.

En Joan estava escandalitzat per un gran adhesiu de color vermell on hi havia un dibuix, que semblava de

Novecento, simulant una manifestaci de treballadors sota el lema Obrers, camperols, socialisme,

independncia. Com a propietari rural no estava disposat a ser expropiat ni collectivitzat. Li vaig preguntar si era

prou conscient del significat de lestel roig que hi havia a la bandera que macabava de comprar i em va haver de

reconixer que, efectivament, lextrema esquerra era en aquell moment el puntal de lindependentisme. Des de feia

pocs anys havem passat de ser els quaranta que ens coneixem de tot arreu a ser ms de quaranta mil a les

manifestacions de la Diada degut, en bona part, a lefecte encoratjador entre el jovent de la repercussi meditica

de les accions de propaganda armada de Terra Lliure, aix com de les accions de solidaritat envers els patriotes

catalans repressaliats.

Els independentistes actuals que ara reclamen governs de coalici entre CiU i Esquerra segurament no recorden, o

no van viure (no estaven lluitant al carrer, patint la repressi del govern civil espanyol i el desinters

collaboracionista de govern convergent), els durssims anys, per lindependentisme, de la Catalunya comandada

per un Jordi Pujol que acabava de ser nomenat Espanyol del Ao pel diari ABC . Recordo la frase exacta den

Joan, que estava sorprs del nostre origen immigrant:: ...em fa rbia que vosaltres, que sou andalusos o

aragonesos, arrel daix del comunisme, sigueu ms patriotes catalans que els suposats nacionalistes que manen a la

Generalitat....

En tot cas en Joan era assenyat i va advertir-nos, amb to de saviesa pagesa, que lhora de les revolucions a lestil de

Presa del Palau dHivern o de Guerrilla de Sierra Maestra, ja havia acabat, i que Catalunya no seria independent

per obra i grcia duna colla de comunistes. No va servir de gaire explicar-li el sistema dHerri Batasuna (calcat dels

rgims de socialisme real de lEuropa de lEst) basat en una Front Patritic dirigit pel partit comunista dirigent, entant que reconeguts els comunistes com els ms patriotes i sacrificats. En Joan va sentenciar: ...fins que la dreta no

sigui independentista no farem res de res de res.... No era un comentari amb to desperana en el futur, tot el

contrari, supurava amargor per levidncia de la tradoria de la dreta catalana, dreta que no volia la independncia

de Catalunya.

Per nosaltres, que encara tardarem mitja dcada a decebrens per la caiguda del mite de la Uni Sovitica, no ho

veiem com en Joan, per a nosaltres no era una anomalia del sistema, sin la constataci de lencert daquella

estratgia que compartem amb els bascos. Ja hi havia hagut el fenomen de leurocomunisme, fenomen que tamb

havia afectat lindependentisme en la clarificaci de Nacionalistes dEsquerra, i que havia acabat derivant, als

nostres ulls, en posicions menys patritiques, o sigui, que quan vaig conixer el pags Joan, la realitat del momentens donava la ra. Anys ms tard tot canviaria, les revolucions ja no serien possibles i lextrema esquerra

esdevindria necessriament insignificant en laspecte electoral per ostentaria el paper fonamental de fer de

conscincia moral del centre esquerra (com ho s lextrema dreta en relaci al centre dreta) en un sistema, el de la

democrcia burgesa, on el centre s hegemnic electoralment.


2/22

Tanmateix, anys ms tard, lanomalia romania. Comenava a estructurar-se el sistema catal de partits, per era un

sistema coix, on lindependentisme romania encara a lextrem, tot i que ja hi havia intents en lentorn Colom per

conquerir el centre. De la mateixa manera que als pasos normals hi ha un centre dret i un centre esquerra

hegemnics, flanquejat pels respectius extrems-concincia, als pasos amb un doble projecte nacional (projecte

duna Catalunya federada dins dEspanya/projecte duna Catalunya independent) allo que toca s tenir un doble

sistema de partits. Quan ERC a la fi aconsegueix esdevenir el partit de centre esquerra del sistema sobiranista de

partits, el panorama (grupsculs dextrema dreta-PP-PSC-ICV pel projecte catalanoespanyol, i grupsculs

dextrema dreta-CiU-ERC-gestaci de la CUP pel projecte que hauria de ser sobiranista) continua coix, perqu

CiU continua sense definir-se sobiranista. Aquesta s actualment la gran anomalia de la poltica catalana, lanomalia

que amargava el Pags Joan fa un quart de segle i que continua irresolta.

I de quina manera aconseguirem resoldre la gran anomalia? Hi ha opinions i prediccions per a tots els gustos. Hi ha

els que preveuen la caiguda dels partits tradicionals, algunes vegades emmirallats per experincies alienes que sovint

cauen en el populisme de curta durada. Hi ha els amnsics optimistes, que tanquen els ulls davant les tracions

convergents i creuen que CiU haur aprs la lli, de manera que la propera vegada que governin ho faran amb

conductes ms patritiques. Entre els primers nhi ha que recorden els origens de centre esquerra de CDC (Miquel

Roca) i dEDC (Trias Fargas i Maci Alavedra) i com, en coalici amb UDC van aconseguir lalqumia perfecta

de lxit electoral, s a dir, la transversalitat, ni de dretes ni desquerres, nacionalista! Al principi no nego que va

funcionar, jo he conegut fora gent al meu poble que votava CiU a les eleccions autonmiques i PSOE a les

eleccions espanyoles.

Malauradament el determinisme sistmic s trador i, quan ocupes el paper que ocupes difcilment tens altre espai,

de manera que els suposats transversals van haver de sotmetres als interessos de la dreta en moltes decisions,

perqu el dia a dia parlamentari s molt variat, i sovint el patriotisme s inversament proporcional als interessos dels

rics. Sortosament la realitat s dinmica i altres projectes transversals (quan dius que no ets de dretes ni desquerres

acabes derivant en la dreta) podrien acabar desembarcant en la Casa Gran, obligant, en la negociaci del procs de

fusi, a que el conjunt de CiU s defins sobiranista, resolent de cop la maledicci del pags Joan i completant el

sistema de partits que ens ha de dur a la independncia.

Fantassin Manel

45 comentaris

45 respostes

1. Quico Ventall diu:

novembre 10, 2009 a les 8:55 am

Molt bon article!, lcid i anant de cara a barraca. Enhorabona ,Manel!2. vallfosca diu:


Hola, bon dia a tothom.


3/22

Tot i que trobo aquests an lisis molt interessats, trobo tamb que son de manual, dun manual que

preveu i postula unes premisses sorgides duna realitat restringida i trastocada.

En Joan, pags de la Conca de Barber, s de dretes? s desquerres?, (per cert Manel, sembla ser

que per a tu el Liberalisme no existeix, potser que tho miris.).

Primerament, ens cal veure que S lesquerra, quina ns la gnesi.

Lempirisme, que nega de facto la naturalesa humana, sorgeix com a resposta condicionada, reactiva,

al determinisme extrapolat propi del paradigma organitzatiu dels Pobles ARIS, fortament oligrquics.

Les societats Ibers, preexistents a lAritzaci, no rem classistes, el nostre paradigma civilitzador

organitzatiu no era o ligrquic ni classista.

Els Ilergets varem atacar les legions den Kaesar al seu pas pel Segre, no com a reivindicaci de

classe, sin de Poble, de matriu civilitzadora. De fet, noms ens varem organitzar i fortificar quan

ens varem veure amenaats de mort pels Aris Romans.

Catn es ventava dhaver matat 40.000 ibers.

Amb tot, les nacions Aris van comenar a reformar el seu propi model, sempre emmirallant-se en elmodel Ateneu, Joni, Iber, des de el Renaixement fins al Liberalisme.

Lempirisme,mare i avia de les Esquerres, s una daquestes reformes protagonitzades en el si

mateix del paradigma Ari oligrquic.

Loke, Hume, varen encapalar al segle XVIII el moviment empirista, que enfrontava el

determinisme oligrquic postulant la radical igualtat dels ssers humans.

No s estrany en absolut, que el Poble Catal sotms al model organitzatiu Ari oligrquic trobs en

les reivindicacions igualitries empiristes una eina adient per defensar e l seu model cultural secular,

que sens dubte NO s lAri oligrquic, tanmateix ladopci daquesta e ina no fa del Poble Catal unasocietat desquerres com molts ingnuament creuen.

La lluita per la igualtat en e l paradigma Iber no es present perqu no tenia sentit.

Laltre dia, la professora deuskara explicava que tradicionalment e ls euskars quan son preguntats

com es diuen, contesten amb el nom i quatre cognoms, ella no en sap molt b e l perqu, per jo s

que en tinc una explicaci, que per ms agosarada que sembli no de ixa de tenir inters.

Resulta que els Romans, els que podien ostentar aquest estatus, els ciutadans romans, tenien tres

noms, Pblio Cayo Kaesar, etc, aix era un tret distintiu destatus, de classe, davant daix no s

estrany que e ls Ibers anomenssim pares,mares, avis i avies, com dient: s qui soc i quina s lameva ascendncia, la meva procedncia, i a ulls del meu Poble s clar i transparent.

Tot i no estendrem ms en totes aquestes consideracions, penso que fan al cas per tal dentendre

millor, potser, que la reivindicaci dels Drets Collectius dels Pobles s una qesti que est fora del

camp restringit de la ideologia poltica. Aqu per, en aquest punt, ens haurem de demanar quina

s ladscripci poltica que ms s escau al nostre tarann com a Poble.

Us donar la meva opini, el Liberalisme.

De bon antuvi el nostre Poble organitzat en un model de proto-masia, nucli familiar

dautosuficincia, apamant e l terreny, estvem avesats al aplec i a lassemblea, tanmateix per mai

hem estat tribu com tants Ignorants llustrats han divulgat, cadasc a ca seva prenia les decisions

prpies al seu inters exclusiu, i al seu tros i plant el que a ell li fes ms el pes sense haver de

donar explicacions a ning.


4/22

Aix sexplica millor potser, que noms amb la promesa de propietat sobre la terra, pogussim bastir

amb lesfor dels particulars tot un Pas als segles X i XI, La Catalunya Nova, encara que diem

inoculat e l virus classista de lAritzaci, que ben aviat es deixaria veure i fer-se notar en reconduir la

dinmica en benefici propi, de classe, oligrquic.

B, arribats en aquest punt, entendrem millor potser, com molts catalans no podem estar dacord

amb lestratgia desplegada per ERC, que prioritza ligualitarisme de classe per damunt de la

transversalitat identitria de Poble.

Per a ltre banda, si b CiU sha constitut de bon comenament en una transversalitat identitria de

Poble, i daqu el seu xit en les passades dcades, a dia davui ha quedat obsolet perqu la

resposta en que ens habilita no s adaptativament creixent, el resistir ja no s guanyar sin perdre.

Personalment crec, estic convenut, que C iU, els actius nacionals i nacionalistes que hi romanen

captius, noms es posaran en valor, convertits en moneda corrent, en vots, quan hi hagi un altre

fora transversal Cata lana, maximitzada, que els procuri a C iU una davallada important de vots i

representaci, quan els procuri un FRACS sonat.

Agosaradament vallfosca.

3. salvidiu:

novembre 10, 2009 a les 5:59 pm

Una pregunta Manel..

Si Convergncia fes una proposta independenstita (diguem les coses pels eu nom), creus que tindria

el mateix suport electoral que en lactualitat? En tindria menys? o, potser en tindria ms?

Salut!

4.salvidiu:


Benvolguda Vallfosca

Reconeixent la teva e rudici en Histria i la teva defensa del liberlisme, matreveixo a fer una preguta

agosarada:

Creus que lindividu-persona sha de sotmetre als des ignis del Poble-Naci?

Salut!!

5. vallfosca diu:


NO

6. vallfosca diu:


NO, en democrcia no hem de parlar de submissi, perqu tothom ha de tenir VEU suficient per

manifestar la seva opini, i defensar-la, no s el mateix acceptar e ls convenis collectius, que

sotmetres a la voluntat dalg altre, sense veu, i encara pitjor sense criteri.Tanmateix a casa prpia

lnic conveni s dels que h i viuen.

Espero haber-la sado llat, ni qu sigui en part.

Afectuosament.

Ah! en el meu post anterior, no s tan que defenss el Liberalisme com que exposes els fets, si b

dun punt de vista diferent, al menys aquesta era lintenci.


5/22

Cordialment.

7. Fantassin Maneldiu:


Salvi, dius: Si Convergncia fes una proposta independenstita (diguem les coses pels eu nom), creus

que tindria e l mateix suport e lectoral que en lactualitat? En tindria menys? o , potser en tindria ms?

Jo crec que en tindria menys per en comptes de mirar la pela cal mirar els sacrificis que cal fer pel

pas, i aix vol dir saber donar un pas enrere un pas enrere per poder donar dos passos endavant.

Jo crec que la conseqncia seria e l creixement de lindependentisme en e l centre dreta (la gent

catalanista de centre dreta no votaria ni PSC ni PP) i, per tant, desprs, a llarg termini recuperaria el

vot o potser laugmentaria, perqu potser la clientela a llarg termini estaria engrescada, com passa

a Esccia i a Quebec.



Hosti, vallfosca, la teva anlisi que comences esmentant els ibers i el liberalisme, lhaur destudiar

amb temps, perqu soc lanttesi dun intelectual i realment no en s ga ire de l que dius. La meva tesi

s simplement intutiva (tant potser, encara que diferent, com el pags que esmento) i sols basada

en la meva experincia i en coses que vaig llegir fa un quart de segle en la meva poca de militant.

Tot i aix, quan ho hagi rumiat prometo donar-te la meva opini sobre la teva crtica, sols opini, que

no conceptes intelectuals, eh!



He rebut comentaris directes a la bstia de correu criticant-me que larticle s provocatiu sols per a

insinuar que REAGRUPAMENT desembocar a CiU. A part de que seria millor escriure aqui i posar-ho

en com, en comptes descriurem en privat, s veritat que al darrer pargraf, de forma (com mhan

criticat) mecnicament determinista faig aquesta predicci, per no veig que ning shagi denfadar,

perqu no ho dic pas en negatiu ni per provocar. Al contrari, no veig que sigui dolent, crec fermament

que s lespai que li quedar i que es repetiran a lgunes clarificacions que e l faran desembocar all,

per ho considero EXTREMADAMENT POSITIU I NECESSARI, tal com proclamo als darrers rengles del

meu article.

10. Jordi Gomara diu:novembre 10, 2009 a les 8:57 pm

Amb tant de patriotisme, potser estem perden el mn de vista. Sc independentista per no

nacionalista, com moltssima a ltra gent. Vull la independncia dels pobles, autogestionats pe l poble.

No recolzar mai que els enemics de l poble liderin cap independncia del meu poble. Ja em sembla

b que apareguin partits om Reagrupament per acollonir els partits actuals que es delecten en el

sistema actual govern-oposici molt cmode per ells i que els permet seguir robant, per hem de

tenir molta cura de donar la m a aque lls que mai no han volgut ni mai no voldran renunciar als seus

privilegis per ning ni per cap causa a favor del dret elemental de la igualtat (malgrat la implcitadiferncia) entre les persones. Independncia S, del poble, ple poble i pe r al poble. Visca els

referndums independentistes que sorgeixen diniciatives populars, aquest s un dels camins

11. Manel Bargall diu:


6/22


Reagrupament no s cap partit i no ho vol ser-ho. s una associaci de patriotes que passen

daquestes histries dEsquerra i de Dreta, de pluja fina o de daurada. Pensar que Reagrupament

som uns po ltics que volem entrar a una casa gran, encara que aquesta s igui el millor puticlub del

barri, es no entendre res de l que sest gestant.

Reagrupament vol fer una candidatura que proclami la independncia i desprs ens dissolem.

Mentrestant demanem per higiene democrtica, mesures per regenerar la poltica. Per aquestesmesures no som per a benefici de Reagrupament, sn per poder ajudar a aconseguir la

independncia. Creiem que s incompatible la ser honest amb voler lencaix amb Espanya. Per tant

Reagrupament no entrar mai a jugar a les cartes amb la resta de ls partits, perqu no s jugador ni

encara menys t ludopatia.

Una vegada obtenim la independencia, desprs que vinguin els salvadors de la ptria amb les seves

poltiques desquerra, socialista, liberals o conservadors, per ara, amb la migrada sobirania que

tenim, s perdre e l temps

12. Fantassin Maneldiu:novembre 10, 2009 a les 10:17 pm

VALLFOSCA, he trobat un moment (entre acabar de sopar i posar a dormir la criatura) per a pensar-

me la resposta al teu escrit:

Tens ra que les meves anlisis sn de manual, per tinc els meus dubtes de si sabem percebre

correctament la realitat. Pensa que als independentistes sempre ens hem caracteritzat pe l defecte

de mirar-nos el melic. Fa anys, en un entorn jove de cntics revolucionaris ens pensvem que

alliberarem el pas amb quatre trets, desprs en un entorn de nous votants independentistes vaig

veure com baixava el nombre dindependentistes, abans havia vist com moltes persones conegudesque no solament no eren independentistes sin que rebutjaven explcitament lindependentisme,

votaven ERC (com a vot protesta) lany 1993, i tamb he vist com gent amb un discurs

independentista de tota la vida votaven PSC durant anys i panys per la nica ra de que som

desquerra i independentistes per no podem votar la dreta. Darrerament he vist com una

cinquantena dindependentistes estan convenuts de que e l cinquanta per cent de la poblaci

catalana s independentista i desprs els he fet veure que tots e lls, als respectius centres de treball,

sn els nics independentistes de cada centre de treball.

Preguntes si el pags que esmento s de dretes o desquerres o si podia ser LIBERAL. No s que nopensi que el liberalisme no existeix, s que penso que una cosa no treu laltra perqu tamb hi ha

liberals dextrema Esquerra, s a dir, anarquistes. Penso que e ls liberals d ERC sn desquerres i que

els que hi ha al PP sn de dretes i que els que hi ha a CiU anaven abans del centre Esquerra al

centre dreta per que ara, havent ocupat ERC lespai de centre Esquerra, els liberals de CiU deuen

tenir al centre dreta. En el cas del pags de la conca, el Joan, no crec que tingus ni idea de quines

diferencies hi havia entre les famlies de CiU (democristians, liberals i socialdemcrates), sin que,

com la majoria dels ciutadans, sindentificava amb Pujol (per tant amb la CiU ms centredretana). En

el cas del Joan, per, se sentia trat pel seu espanyolisme suposadament catalanista.Sobre la gnesi de lesquerra, jo no crec que la societat catalana tingui caracterstiques especifiques

derivades de la histria. Encara que en determinats moments hagi hagut tendncies un o altre sentit.

Quan shan creat dos bndols, un de propietaris (i aliats) i laltre de poble (ja sigui aquest la burgesia


7/22

o els proletaris, amb els seus aliats) en aque ll moment hi ha hagut una divisi en dreta i Esquerra. I

quan leconomia ha canviat sha modificat la relaci. De fet, Catalunya no se sembla en gaire als

perodes passats de la nostra histria. Les reivindicacions de ls drets dels pobles no estan tan lluny

de la ideologia, noms has de llegir llibres a l respecte de l mateix Stalin, o de Lenin, o de Ho Txi

Mihn, per apuntes la tradici de la masia en el nostre substrat, i potser tens ra, seria absurd

negar els substrats, per tamb crec que exageres quan ho lligues amb la resistncia dels catalans a

ligualitarisme que preconitza ERC. Quin igualitarisme preconitza ERC? Quin igualitarisme preconitza el

centre Esquerra? (no s e l mateix igualitarisme que reduir rases millorant oportunitats) Quin

igualitarisme preconitza el liberal Carod-Rovira? En tot cas si el poble t una tendncia de vot que

lha dut a votar PSC a molta gent que he conegut com independentistes de sempre que malgrat ser

independentistes, i a falta dun partit independentista de centre Esquerra (quan encara en Colom no

havia desembarcat a ERC), no ser jo qui dir que el poble est equivocat. Ms que res perqu

desprs s el poble el que vota i ens enterra (com ha enterrat el poble anteriors opcions electorals

molts optimistes (BEAN, Catalunya Lliure, PI, Iniciativa Internacionalista). En tot cas, a tots els

pasos del mon la realitat transversal, que dius tu, es manifesta en forma de front patritic dels

partits just en el moment que cal fer pinya per la independncia per a trencar-se desprs, quan ja

son un pas normal, per tornar a la confrontaci entre dreta i Esque rra.

Humilment des de la meva ignorncia, Fantassin Manel

13. Jordi Gomara diu:


Manel, no estava pas criticant Reagrupament

14. vallfosca diu:


Manel Fantasin, en primer lloc thaig de dir que s un plaer conversar amb tu, i ms tenint en compta

que lintercanvi ha estat sempre un factor de creixement.

Quan parlem de doctrines ideolgiques sociopoltiques s fcil caure en compte de que el marc

contextual, la realitat en la que varen ser instrudes i implementades ha canviat den a hores dara,

aix doncs, per exemple les esquerres han acceptat la economia de mercat com a instrument til per

generar creixement social, de manera semblant, avui dretes i esquerres estan ms o menys dacord

en que les societats que millor funcionen tenen en el seu si unes classes mitjanes aglutinants, que

donen cohesi, i que ens s bo tractar de subvencionar les capes que corren risc de quedardespenjades per tal de no perdre aquesta cohesi social.

Si ens posss im dacord en a ix, tindrem encara dos problemes damunt la taula, un dordre teric i

un a ltre d ordre prctic, (hi poso cometes perqu en realitat teric i prctic tampoc no em semblen

compartiments estancs).

El dordre teric ens manaria a les fonts per tal de veure i apreciar les diferencies grans o xiques que

baste ixen una i altre doctrina, aquestes diferencies rauen en la mateixa gnesi, i son fonamentals

per entendre la bastida que senlaira a partir daquestes premisses gentiques generadores.

Noms aqu s pot entendre amb suficient claredat que e l Liberalisme enfronta tant e l model social

del rusc, determinista, que ho ramet tot a una naturalesa humana tancada, acabada, com el

model empirista que nega de facto la naturalesa humana i ho ramet tot al entorn social que

condiciona lexperincia, menystenint aix el lliure a lbir, atribut i capacitat clau que rau en el mig del


8/22

pensament Liberal.

En lordre prctic per, ms enll de discutir si la forma de subvencionar ms adient s la llet en pols,

en tetrabric, uperisada o condensada, el problema que tots els sistemes socioeconmics han

denfrontar, s el del creixement, el problema don hem de dur a pasturar les vaques?, quines

pastures tenim?, per a quin nmero de ramat?, hem de decrixer per tal de reordenar la dinmica?,

etc etc.

Tanmateix tots podem apreciar fcilment els problemes i contraindicacions que els diferents sistemes

desenvolupen en desplegar-se, la concentraci de capital financer i poder que es deriva del model

Liberal, el Totalitarisme que es deriva del desplegament de l socialisme, per no parlar de les

teocrcies aristcrates .

El problema que tenim a Catalunya, s que res de tot aix no ho podem decidir els catalans, sin que

son e ls espanyols els que decideixen, tan a traves del govern central espanyol com a traves de la

colnia espanyola que viu a Cata lunya, perqu aquests darrers voten en clau espanyola.

Les poltiques demogrfiques de transculturalitzaci forada per la colonitzaci, apunten directament

a soscavar la Identitat del Poble colonitzat, aquestes poltiques shan desplegat i aplicat des de la

proto-histria com a primera mesura per augmentar el poder sempre que ha estat possible, i

aquesta estratgia poltica no s ni de dretes ni desquerres, per tant que les esquerres catalanes

diguin que La Catalanitat en tant que Identitat del Poble Catal no pot ser referencial a lhora de

construir un Estat a Catalunya perqu aix seria essencialista, s com a mnim contradictori i falla.

En canvi no consideren essencialista la poltica de Colonitzaci i transculturalitzaci de codi

castellanitzant amb que volen homogene tzar socialment la demos a Catalunya.

Tot aix deriva duna concepci falla intrnsicament desquerres, que s que s essencialista.

I, aqu, en aquest punt, arribem al moll de los de la qesti, La Identitat, qest i que des de ja fa

massa temps ha quedat segrestada i que no en te res dessencialista com han volgut fer creure, com

els apstols del igualitarisme prediquen amb aires de condescendncia propis dels que es creuen

moralment superiors.

Nhaurem de parlar, no s perqu costa tant, s un tema estigmatitzat, prohibit, tab, malgrat ens

creiem desinhibits i lliures, resulta que vivim subjectes a una mena dinquisici moral i intellectual, i

encara gosem parlar de Llibertat, Coses veieres San, que no les cregueres.

Agosaradament i molt Cordialment vallfosca.



Des del moment que tenim dades empriques sobre e l pensament i les activitats de lsser hum, hi

ha hagut dues ideologies diferenciades:

- Parmnides, Plat, etctera: la negaci del moviment (locus de control extern) no intentis canviar

les coses perqu tot ens ve donat

- Herclit, Aristtil, etctera: el moviment es demostra caminant, (locus de control intern), les teo ries

dinmiques, el marxisme, e l comunisme llibertari

s evident que del primer neix LA DRETA i del segon LESQUERRA. Sempre qui ha negat que no

existeixen diferncies entre lesquerra i la dreta sn aquells que sn de dretes o defensen les teories

dretanes (competitivitat, mercat lliure, liberalisme econmic, individualisme) Aquells que sempre


9/22

demostren que lesquerra i la dreta tenen clares diferncies sn aquells que defensen la cooperaci,

lajuda mtua i la solidaritat entre iguals, el comer just, que admeten la DIFERNCIA entre iguals -

homosexuals, dones, etctera tamb sn persones i tenen els mateixos drets-

Els primer neguen el canvi, i soposen al canvi

Els segons creuen en la possibilitat del canvi, per aix se ls diu progressistes

Fins ara no h i hagut mai un govern desquerra en cap pas. Dir que e l partit socialista s desquerra

s una trampa, com a molt practiquen un LIBERALISME DESQUERRA

El LIBERALISME s lenemic a combatre en una societat on vulguem que la gent tingui els mateixos

drets, les mateixes oportunitats, garanties socials, etctera. El liberalisme s a ll oposat a

lanarquisme (FANTASSIN MANEL va per tu), el liberalisme s el LAISSEZ FAIR, la llei de la se lva, la llei

del ms fort, sense cap control social portat a lextrem. Una altra cosa s que hi hagi gent que no vol

la igualtat de drets entre les persones, per no ens deixem enganyar. El liberalisme porta en si

mateix els principis de coacci, coerci i jerarquitzaci, lanarquisme es basa en labsncia daquests

principis

La dreta es basa en e l principi dels bens privats, en loportunisme, en el benefici mxim, en el

creixement sense lmits i en el principi de dna-li aquell segons el seu es for

Lesquerra es basa en e ls principis de l b com, en la solidaritat, en el benefici i creixement ecolgics,

en la sostenibillitat, i en el principi de dna-li a aque ll o aquella segons les seves necessitats i

capacitats per corregir aix estan les a judes socials (no tothom t les mateixes capacitats ni les

mateixes oportunitats -diferncies fsiques i ps quiques-) Etctera, no vull carregar a la gent amb

teories de llibre que no expliquen res ms que a ll que no volen explicar

FANTASSIN MANEL: El meu primer comentari no anava com un atac a ning, potser es va

malinterpretar, era una reflexi que em feia cap a tots i cap a mi mateix. Em dna por que de tant

mirar-nos el melic no veiem ms enll que el nostre entorn ms immediat, i aix es perdre el mn de

vista



Amic Jordi Gomara, em temo que em confons amb el Manel Bargall, perqu quan tu has esmentat

Reagrupament ha estat e l Manel Bargall qui ha escrit desprs sobre el tema. Per e l Mane l Bargall

no ho ha fet per a replicar-te a tu, sin al meu comentari, anterior al teu, on deia que vaticino/desitjo

que Reagrupament acabi integrant-se a CiU per tal que CiU acabi declarant-se sobiranista.



No, Fantass in, no et confon amb el M. Bargall, probablement mhe equivocat quan e ll ha respost

pensant que anava cap a mi i que estava criticant Reagrupament. Aprofito per dir que

Reagrupament no em sembla malament, en quan aquest grup sorgeixi com a iniciativa popular. El

problema s que els comentaris del blog no sactualitzen automticament i un sest llegint el post i

quan posa un comentari resulta que hi havia escrit un comentari, o ms, anterior que tu no podies

llegir. Per noms volia puntualitzar quan tu has dit que hi ha liberals dextrema esque rra. El

liberalisme en lesquerra es s itua en el lmit on lesquerra i la dreta es donen la m, el PSOE/PSC s

un exemple clar, ERC en alguns moments tamb. Si fem un continuum Esquerre-Dreta, lanarquisme


10/22

es podria trobar a lEsquerre de lEsquerre o b fora daquest continuum, per el liberalisme,

tericament i emprica quedaria just enmig daquest continuum i el liberalisme aplicat a leconomica

(neoliberalisme) quedaria des de la meitat cap a la dreta del tot. Aquest centrisme reformista que

practiquen en general els partits poltics s e l que pot fer confondre que no hi ha d iferncies entre

dreta i esquerra, la qual cosa no s veritat, doncs hi ha clares diferncies. De fet lespectre poltic es

defineix millor a travs dun eix, on hi posarem la dreta i lesquerra com a contnuum creuades amb

un altre contnuum on shi collocaria lautoritarisme en un extrem i el llibertarisme a laltre

extrem Political Compass. Us aconse llo fer aquest test, tal vegada us sorpreneu



Malgrat que veig que alguns ja lhavem fet, incls tu, Fantassin, com les dades sn pbliques no veig

cap problema en re-publicar-les:

- Resultats 1

- Resultats 2



No funcionen els enllaos. Ho torno a fer. Per cert, com el meu nom no hi apareix, ja us dic que sc el

que surto amb el puntet vermell compartit amb el meu amic Daniel Lobo:

Resultats 1

Resultats 2



De nou falla, coi, deixo els enllaos directes i noms es tracta de copiar-los a la barra dadreces del

navegador:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AYGtfehoTqUdZGQ3ZHJ0eDNfMjQ4Zzd3ZzNmY3M&hl=ca

http://docs.google.com/Doc?docid=0AYGtfehoTqUdZGQ3ZHJ0eDNfMjUwbW1uNzNqZDM&hl=ca

21. vallfosca diu:


Amic Gomaravols dir queGandhi era desquerres???? Tal com afirmen en aquesta pgina que ens

recomanes? Don has tret que el Liberalisme s la llei de la selva?, la llei del ms fort?, vols dir que no

confons alguns e fectes (indirectes) amb les causes?

Per cert Aristtil pre-suposava una causa primera que movia tot, restant ella mateixa inamovible.

Has sentit a parlar del Socialisme Fabi?

Lesquerra es basa en els principis del b com, en la solidaritat, en el benefici i creixement

ecolgics, en la sostenibillitat, aix en serien a lgunes possibles conseqncies no ni mai les causes,

i, per altre banda, qui tha dit que el b com per exemple no pugui ser un camp dacci duna

comunitat Liberal?

Massa Inquisici hi veig, els que than instrut than enganyat, ho sento, per e ls panflets tpics em

costen molt dempassar, i s que en tot all que dius no hi s veure cap argument, tant sols

declamacions, i aix s difcil raonar.


11/22



Sense anar ms lluny, mha donat per passar-me per la Viquipdia, clar, potser la qestiones basant-

te en largument dautoritat:

La frase laissez faire, laissez passer s una expressi francesa que significa deixeu fer, deixeu

passar, referint-se a una completa llibertat en leconomia: lliure mercat, lliure manufactura, baixos o

nuls impostos, lliure mercat laboral, i mnima intervenci dels governs. Va ser usada per vegada

primera per Jean-Claude Marie Vicent de Gournay, fisicrata del segle XVIII, contra el

intervencionisme del govern a l economia.

[edita] Histria

En la segona meitat del segle XVIII, a la calor de la Revoluci industrial anglesa, Adam Smith va

ocupar un paper molt important en la popularitzaci de les teories econmiques del laissez-faire, sent

considerat el pare de les teories de lliure mercat o lliurecanvisme. La idea principal daquestes teories

era la no ingerncia dels estats en assumptes econmics. Segons Adam Smith, havia una m invisible

que guiava a leconomia capitalista per la qual la suma dels egoismes responsab les repercutiria en

benefici de tota la societat i el desenvolupament de leconomia. Les regulacions socials, des daquest

punt de vista, resultaven poc desitjables.

En la Frana del segle XVIII lexpressi laissez faire era la frmula mitjanant la qual els revolucionaris

comprimien el seu programa. El seu objectiu era lestabliment duna societat de mercat sense

obstacles. Amb la finalitat darribar a aquesta fi advocaven per labolici de totes les lleis que

prevenien que gent ms e ficient supers a competidors menys preparats.

Avui dia sutilitza com sinnim deconomia de liberalisme econmic o neoliberalisme mes no obstant

aix, la teoria laissez-faire suposaria reduir drsticament la influncia dels governs comenant per

abstenir-se de participar en leconomia. Aix tamb suposa una mass iva reducci de la grandria de ls

programes socials i el predomini de la llei de loferta i la demanda en tots e ls mbits de la vida.



En un mn com el nostre, on existeix lherncia (que implica lherncia de patrimoni i lherncia de

privilegis) que significa e l Laissez Faire, quan shi donen des de l naixement desigualtats

econmiques, socials, doportunitat? No hi ha la mateixa oportunitat quan parteixes de 0 que quan

parteixes de 10. I encara si lhagus, no tenen les mateixes oportunitats un disminut fsic o psquic

que una persona normal. Si el govern no participa de leconomia (un dels primers principis de

lesquerra), don es treuen els fons necessaris per fer minvar aquestes desigualtats externes a

lindividu?



JORDI GOMARA: Si ho prefereixes, no dir que els anarquistes sn liberals dextrema esquerra

aprofitant el grfic del Political Compas, dir antiautoritaris o, com diu el Political Compas, llibertaris

dextrema esquerra. Jo he fet la prova i funciona, els meus amics liberals de dreta i els meus amics

anarquistes surten tots clarament al mateix eix per en extrems contraris. En canvi, jo sempre

tendeixo a lautoritarisme (lgic, atesa la meva extracci marxista.

Per tant, jo soc un autoritari desquerres, per aix no treu que jo sigui desque rres, perqu si no fos


12/22

aix, no podrem dir que els jacobins eren un partit burgs desquerres, entesa lesquerra com els

partidaris dels drets collectius en confrontaci amb lindividualisme i el conservadurisme.

En conseqncia jo no confrontaria e l concepte Dreta/Esquerra amb el liberalisme (que el podem

trobar en posicions molt conservadores (sempre i quan no restringeixin la llibertat individual) i en

posicions de centre esquerra (com en Carod) a molt desquerres (lnia Bentham). Tampoc no

barrejaria el seu collega de leix antiautoritari o llibertari del Political Compas (lanarquisme), ats

que ambds participen dun i altre extrem de leix dreta/esquerra, com ho demostra el Political

Compas.

Lindependentisme sha catapultat a la societat des del 68 es de lextrema esquerra marxista degut

al moment histric que va viure (vietnam, algria, cuba, eta, psan, mgann). Per lindependentisme

no ha completat el sistema catal de partits, no est encara en el centre dreta, per podria ser que

hi arribs aix espero- a travs de Reagrupament. Ho necessitem per a completar el sistema catal

de partits del projecte independentista:

http://photos1.blogger.com/x/blogger2/1004/953056596249956/240/z/147629/gse_multipart5084.jpg

25. vallfosca diu:


Aix que exposes no son les causes, sin alguns efectes, alguns certament menys desitjables que

altres.

La Causa del Liberalisme s la preservaci del lliure albir com a b substantiu inherent a la

conscincia humana.

Ning diu que aix no tingui problemes en e l desenvolupament, com ning nega avui, cap Liberal

tampoc, que e l mercat shagi de regular, la qesti s COM?

B, ara mateix no tinc temps,per dem, si tot va b, prometo continuar amb el tema, perqu a la fi

La Identitat tornar a emergir indefectiblement.

Valgui avanar per, que els problemes darrel doctrinaria fan al problema ntic del sser, Entitat,

per no a la qesti de La Identitat, qesti maltractada i menys tinguda indiscriminadament.

Cordialment.



Vallfosca, tu i jo partim de paradigmes llunyans, no arribarem mai a acostar postures ni que

estigussim aqu discutint setmanes senceres. Aix ja mha passat a rgumentant llargament amb gent

de la Red Liberal que la majoria sn votants o membres del PP (empricament demostrat), com

tamb amb aquells Anarcocapitalistes que sn s i fa no fa de la mateixa corda. Per sort, els diferents

paradigmes lluiten per centrar les poltiques, i la maduresa social veu cada dia ms injust les

desigualtats entre les persones. El problema s que els mitjans de comunicaci massius no

mossegaran mai la m de lamo que els dna de menjar i que la impunitat dels poderosos financers i

econmics s tan a lta (paradisos fiscals, bancs, multinacionals, etctera) que ha ig dagrair que hagi

encara gent amb mentalitat esquerrana que lluita al carrer (acci directa) o daltres formes percontrarestar tot aquest poder. Luc Ferry, exministre d Educaci de lestat francs, i amic de Sarkozy,

ho va de ixar ben clar en una entrevista a TV3 al programa La nit al dia, quan explic que els governs

es debatien entre les pressions dels poderosos i les pressions de la gent del carrer. Al final qui ms


13/22

fora t sen porta el gat a laigua. En aquest sentit si hagus una veritable democrcia, directa i

representativa (no liberal, com ara), les coses fossin diferents. Per tu em sortirs argumentant amb

els teus manuals de text, i a mi no em serveix de res, jo argumento sobre els meus 51 anys destar

en aquest planeta on les he vistes de tots e ls colors i on les injustcies em semblen terribles i mentre

uns intenten canviar les coses (progrs) uns altres intenten que tot continu igual o torni a un estat

anterior de privilegis.

S, s evident que Aristtil no s el millor exemple perqu, malgrat que era materialista en la formaera idealista en el fons (entenent lidea lisme partint del paradigma de Parmnides) per no podem

obviar que va se r el primer en explicar el moviment i el canvi (no s si el primer per si ms no el

Zeitgest el va empnyer a desenvolupar la teoria). Ara b, el va demostrar que s possible que

quelcom que s potencial pot acabar sent actual. Sha de partir de quelcom real per que s

totalment transformable. Aix s la societat, totalment transformable perqu tenim un locus de

control intern i no de control extern, contrriament a com ens volen fer creure les teories

deterministes. El sentit daquest canvi vindr determinat sempre pwr la nostra ideologia i els nostres

interessos. Jo aposto per una ideologia que impulsa valors i no per aquella que impulsa contravalors.

s molt simple. El pots anomenar Eaquerra-Dreta o A-B, aquesta s una realitat i no em deixo pas

enganyar



Vallfosca, tu i jo partim de paradigmes llunyans, no arribarem mai a acostar postures ni que

estigussim aqu discutint setmanes senceres. Aix ja mha passat a rgumentant llargament amb gent

de la Red Liberal que la majoria sn votants o membres del PP (empricament demostrat), com

tamb amb aquells Anarcocapitalistes que sn s i fa no fa de la mateixa corda. Per sort, els diferents

paradigmes lluiten per centrar les poltiques, i la maduresa social veu cada dia ms injust les

desigualtats entre les persones. El problema s que els mitjans de comunicaci massius no

mossegaran mai la m de lamo que els dna de menjar i que la impunitat dels poderosos financers i

econmics s tan a lta (paradisos fiscals, bancs, multinacionals, etctera) que ha ig dagrair que hagi

encara gent amb mentalitat esquerrana que lluita al carrer (acci directa) o daltres formes per

contrarestar tot aquest poder. Luc Ferry, exministre d Educaci de lestat francs, i amic de Sarkozy,

ho va de ixar ben clar en una entrevista a TV3 al programa La nit al dia, quan explic que els governs

es debatien entre les pressions dels poderosos i les pressions de la gent del carrer. Al final qui ms

fora t sen porta el gat a laigua. En aquest sentit si hagus una veritable democrcia, directa i

representativa (no liberal, com ara), les coses fossin diferents. Per tu em sortirs argumentant amb

els teus manuals de text, i a mi no em serveix de res, jo argumento sobre els meus 51 anys destar

en aquest planeta on les he vistes de tots e ls colors i on les injustcies em semblen terribles i mentre

uns intenten canviar les coses (progrs) uns altres intenten que tot continu igual o torni a un estat

anterior de privilegis.

S, s evident que Aristtil no s el millor exemple perqu, malgrat que era materialista en la forma

era idealista en el fons (entenent lidea lisme partint del paradigma de Parmnides) per no podem

obviar que va se r el primer en explicar el moviment i el canvi (no s si el primer per si ms no el

Zeitgest el va empnyer a desenvolupar la teoria). Ara b, el va demostrar que s possible que

quelcom que s potencial pot acabar sent actual. Sha de partir de quelcom real per que s

totalment transformable. Aix s la societat, totalment transformable perqu tenim un locus de


14/22

control intern i no de control extern, contrriament a com ens volen fer creure les teories

deterministes. El sentit daquest canvi vindr determinat sempre pwr la nostra ideologia i els nostres

interessos. Jo aposto per una ideologia que impulsa valors i no per aquella que impulsa contravalors.

s molt simple. El pots anomenar Eaquerra-Dreta o A-B, aquesta s una rea litat i a la meva edat ja

no em deixo fcilment enganyar



VALLFOSCA:

Puc estar dacord amb tu, amb matisos, fins el pargraf que dius: que les esquerres catalanes

diguin que la catalanitat, en tant que identitat del poble catal, no pot ser referencial i que aix

deriva duna concepci falla intrnsecament desquerres

Aqu all que s falla s la teva identificaci esquerra=esquerra espanyola a catalunya. Jo tamb

podria fer el mateix i dir que els liberals catalans sn e l PP.

Qui s catal? El que viu a catalunya o hi ha nascut? Aix ens duria a posiciones gaireb racistes i

injustes , acabariem qualificant com esquerra rab o dreta rab el partits francesos que hi havia a

Algria abans de la independncia.

La nica manera de qualificar els partits s pel seu objectiu. Ni en Vidal Quadras s cata l ni els

partits desquerres partidaris del projecte nacional espanyol sn catalans. Cata l i espanyol, en tant

que projectes incompatibles (1.catalunya dins duna espanya tan federal com vulguin / 2.catalunya

independent) noms poden ser incompatibles. Com no qualificarem per on has nascut o on treballes,

sin pel projecte (i no direm que el PP s catal) tampoc no podem dir que lesquerra que es belluga

per catalunya per partidaria dEspanya s catalana.

Vallfosca, menteixes quan dius que per les esquerres catalanes la catalanitat, en tant que identitat

del poble catal, no pot ser referencial. Aix ho diuen les esquerres espanyoles a catalunya. Les

esquerres catalanes sn el PSAN, OSAN, MAULETS Si vols saber qu diuen les esquerres cata lanes

llegeix els llibres de Josep Guia, per exemple.

Com som part dun procs, al principi el sistema catal de partits estava coix. Ara ha aparegut ERC al

centre esquerra. A Algria fins la independncia tampoc no hi havia res. Daix en dic sistmica

independentista.

http://photos1.blogger.com/x/blogger2/1004/953056596249956/240/z/147629/gse_multipart5084.jpg

Com dic, en cas contrari haurem de dir que els liberals catalans sn partidaris dEspanya i contraris a

la independncia de Cata lunya perqu aix ho he sentit al cap de ls liberals catalans, el senyor Vidal

Quadras.



Estic dacord amb tu Fantassin, i avui dia ja aposto per Reagrupament. Et juro que quan va sortir no

magradava ni gens ni mica, entre daltres coses perqu limpulsava un lder (bigotut = aires de

grandesa, p.ex. Carod, Hitler, etctera :-) s broma, per) amant de les teories del neoliberal XavierSala i Martin, i que se situava al pol ms dret dERC. Ara b, quan aquesta organitzaci comena a

ser una veritable iniciativa popular de tots e ls colors (normalment e ls que van de tots e ls colors van a

la dreta com volia fer veure en e ls comentaris anteriors i per aix tu la situes dins desfera de C iU =


15/22

transversalitat poltica; carai!) que noms aposten per la independncia de Cata lunya, coi,

benvinguts siguin!!! Si jo em declaro INDEPENDENTISTA NO NACIONALISTA perqu haig de ser el pol

contrari de CiU en aquest pas nostre (ells sn NACIONALISTES NO INDEPENDENTISTES) si ara b

aquesta gent a ocupar aquest buit independentista que sempre hi hagut a la dreta, doncs millor!

Per e l que no vull s que una coalici que aconsegueixi la llibertat de Catalunya, desprs es quedi

de ga rant daquesta llibertat, tipus Lenin i F. Castro). Ells diuen que faran el contrari. De puta mare,

tu! Potser fins i tot e ls voto perqu a dia davui ja no sabria a qui votar si hem de ser sincers, vista

lexperincia

30. vallfosca diu:


Hola, caram nois si que aneu forts!!!

En tot aix hi ha una qesti apriorstica, em sembla.

Els sistemes.

Els sistemes son un seguit deines articulat entre si, aquests sistemes son generalment tancats,

mexplico.

Imaginem que un ser dun altre Planeta arriba sobtadament a la Terra amb un llenguatge oral ning

coneix, ell per du amb ell un diccionari, i tel ofereix, diu: *:\ D, suposant que aconsegueixes

identificar el signari amb el fonema, vas i cerques en el diccionari *:\D, per all, en aquella entrada

set remet a tot un seguit de signes desconeguts, quan vas cercant cada un daquests signes et

trobes amb el mateix, i aix fins al infinit, aix s un sistema tancat, bviament quan aconseguim obrir

una escletxa, mitjanant la gesticulaci posem per cas, i comencem aix a traduir els impulsos fontics

en inputs entenedors haurem comenat a poder-nos comunicar.

Aleshores, el sistema danlisi de la rea litat a l us que es centre en lanlisi histric de la dialctica

de la lluita de classes com a motor histric, s manifestament restringit al no poder analitzar, per

exemple, La Identitat, NO ho pot fer perqu tot el seu discurs es basa en La Entitat, si existeix o no

com a realitat substantiva, si s fixa o dinmica etc, per respecte de la Identitat lo que en diu s

que no compta, en s ntesi, perqu comptar-hi suposa un problema per a la Igualtat, La Identitat per

te una rea litat manifesta, i lactitud de ignorar-la de facto s ms aviat retrgrada perqu rebutja

explicar una part de la realitat operativa, ho sento, aix son fets .

He tractat d exposar i explicar com, per exemple, Les poltiques demogrfiques de

transculturalitzaci forada per la colonitzaci, apunten directament a soscavar la Identitat del Poble

colonitzat, aquestes poltiques s han desplegat i aplicat des de la proto-histria com a primera

mesura per augmentar el poder sempre que ha estat possible, i aquesta estratgia poltica no s ni

de dretes ni desquerres, i afegeixo ara, que aquest fet noms el podem analitzar amb el vostre

sistema danlisi si considerem La Identitat com un actor de classe, s a dir i per entendrens, els

Acadis constituts com a una classe social davant els Sumeris, o, els Aris Llatins davant els Ibers,

per ha e stat debades, res men heu dit al respecte, perqu res en podeu dir, perqu aquesta

realitat rau fora del vostre sistema analtic, que s manifestament restringit i gens flexible.

Ara us dir per exemple, i ja dins del vostre sistema ana ltic, que presuposar que e l PP s una fora

Liberal s una solemne estultcia, ho sento, aix no te llum, aquesta lnea discursiva s pobre de

solemnitat, de veritat.

Per altre banda, negar que el discurs de lesquerra manifesta, ja em perdonareu, per el que diu el


16/22

PSAN, OSAN, MAULETS, la gent no sap que diuen perqu la seva veu no se sent, deia que negar

que e l discurs de lesquerra manifesta, situa La Identitat en un museu s una fallcia, per exemple,

hem de construir una Nova Identitat Nacional on els, Mascarell dixit, o, La Naci Catalana

lhaurem de construir entre totsbla bla bla, com si hores dara no tingus cap realitat, Carod dixit.

Sintetitzant.

1- El model analtic de la dialctica de la lluita de classes s insuficient, no permet una diagnosi

curosa.

2- Jo tamb vull el canvi, la transformaci, justcia i llibertat per a tothom, i no entenc com alg es pot

arrogar aquests atributs en exclusiva, en funci de la seva adscripci ideolgica poltica,

condemnant als altres al anatema, em sembla Totalitari i demaggic.

3- Tenim un problema de diagnosi i tractament, en e ls que no estem dacord, per cap problema pot

ser tan ample que no es pugui salvar si hi ha veritable bona voluntat de fer-ho.

4- La meva nica intenci en aquest a rticle, s fer-hi una aportaci enriquidora en plantejar certes

coses i aspectes poc o gens tinguts normalment en compte, que no noms em semblen bons sin

necessaris.

Cordialment Vallfosca.

31. salvidiu:


Benvolguts companys

Us agrae ixo lesfor que representa elaborar els vostres textos

Per no puc acabar-ne cap No s que no magradin s que no disposo de temps..

Alg ha dit que s independentita per que no s nacionalista.

Jo estic segur de que no sc nacionalista, penso que tampoc sc independentista per alhora de la

veritat votaria que SI, i si convingus aniria a Fraga a parar els tancs espanyols..



Vallfosca:

1-El model analtic de la dialctica de la lluita de classes s insuficient? Probablement, no serem gaire

racionals si quedssim ancorats en una teoria tan antiga, i ms a ts que la societat tamb

evoluciona. Tamb ha esdevingut insuficient Darwin i Freud.

2-Justcia i llibertat per a tothom sn conceptes insuficients per a dividir la societat entre els partidaris

del canvi social i els altres (els partidaris de mantenir si cal la submissi a Ecspanya per tal de no

posar en perill els propis interessos). Hi ha llibertats que no deriven de la llei sin de la capacitat

econmica. El ric t llibertats que li manquen al pobre.

3-Els autors de les esquerres de les colonies han tractat e l tema de la identitat i com la identitat s

un atribut del poble ras. Els ms patriotes han estat histricament els comunistes (els comunistes

dels pobles ocupats) en front dels comunistes de ls pasos ocupants (com Frana a Algria) que eren

igual de tradors com la dreta de ls pasos ocupats, perqu el patriotisme s lnima de ls treballadors i

s prescindible per a la burgesia.

4-La teva intervenci ha partit de la consideraci de que e l liberalisme no s de dreta ni desquerra i

aix no s cert. El liberal Carod no t res a veure amb el liberal Vidal Quadras.


17/22

Diu la viquipdia:

Per a una ideologia tan madura com el liberalisme, els anys han suposat la creaci dun esquema

didees radicalment coherent, o ms ben dit, diversos esquemes. Aix no vol dir, bviament, que tots

els liberals ho siguin: de fet es com trobar-se amb gent dideologia no-liberal (auto)identificada com

a liberal pel simple fet de compartir petits punts amb el liberalisme. Al mn anglosax lescola

americana ha propiciat una identificaci amb corrent de pensament socialistes , mentre que a lEuropa

continental la influncia austraca lha emmarcat dins moviments reaccionaris i conservadors. Perexemple, a lEstat espanyol s com trobar-se amb post-franquistes intentant fer-se passar per

liberals, pel simple fet de sentir afinitat pel sistema capitalista i oposici al progressisme poltic.

Valfosca: No tenim ms remei que encaixar els liberals de dreta dins la dreta (per molt que lamic Jordi

Gomara els fiqui en la finestra antiautoritria del Political Compas) i els liberals desquerra dins

lesquerra.

Continua la viquipedia:

El social-liberalisme desquerres dubta de la coherncia i la responsabilitat de lindividu, assumint que

una persona al llarg de la seva vida pot canviar de preferncies, i pot cometre greus error. Per tant,

tendeix a donar una segona oportunitat a les persones que al llarg de la seva vida cauen en

desgrcia, oferint un sistema de beneficncia ms o menys elaborat (que en alguns casos inclou la

renda bsica), aix com nombroses possibilitats de reciclatge professional, a ms dels drets bsics

oferts pe l social-liberalisme de dretes.

Tamb destaca el fet que, en alguns casos, unes determinades estructures socials prenguin especial

fora per damunt de la voluntat de lindividu, i que per tant fomentarien laparici de desigualtats i

altres injustcies socials. Aquestes estructures, que s identifiquen generalment amb grans empreses

o grans sindicats, haurien de ser controlades per lEstat, qui sencarregaria de mesures darbitratge ide defensa dels ciutadans davant delles.

33. Marc Carrillo Marn diu:


Lenhorabona, Manel. Jo em confesso absolutament incapa descriure un article tan brillant com

aquest. Quant al fet que CDC es declari sobiranista, jo ja vaig plantejar a Pujol i Mas des del

capdamunt del meu perfil fa mesos que refundessin el partit i constitussin Convergncia

Independentista de Catalunya, i els donava una setmana de temps. No ho van voler fer. Per vaig

seguir perseverant: desprs em vaig adrear a Felip Puig i Montserrat Ribera per tal que ho fessinells dos. Fins a un cert punt conec la Montserrat, perqu s diputada de CiU pel Bergued i, en uns

quants sentits, es mereixia ms la meva confiana. Per no, tampoc va passar. Consti per tant que jo

he donat oportunitats a CiU per salvar-los de la foguera. Per, en plata: em tenen fa fins als collons,

per aquest motiu i encara per molts daltres de ms pes. Oblideu-vos de CiU. Mhe plantejat molt

seriosament de liquidar, polticament parlant, tota la plana major de CiU, inclosos Pujol i Marta

Ferrussola. Feu-me costat per tal daconseguir-ho, si el plantejament us escau. Si no, naturalment,

no, i hi teniu tot el dret. En qualsevol cas, jo compto amb lajut, la protecci i el suport dalgunes de

les persones que ms manen sobre la Terra, tots maons, s clar, com jo, i diria que estan molt ben

predisposats a donar-me un cop de m en aquesta comesa. The final countdown for CiU has begun.

Una abraada a tots i a totes, lluitadors per la Independncia de la nostra Naci.

34. Bera diu:


18/22


Bon dia!

Estic bocabadada..!

s que no entenc res.. ser perqu mesperava quelcom ms s imple?

I em pregunto s i em vaig apuntar al blog no vull..en castell !

Segurament us semblar del tot inapropiat el que us vaig ara a escriure, per com que mencanta

opinar, ms sent una estrangera (gavatxa per ser exacta) que va viure ms de 25 anys a catalunya,que va aprendre i fomentar e l que tamb considera la seva llengua, tot havent tingut una vida i una

educaci francesa i per tant, un perspectiva diferent a no viure la repressi franquista i s, caient

pile poil en la normalitzaci lingstica, si em permeteu..

Independncia s : mots cults, raonaments no menys

complexes, allegacions, comparacions?..al cap i a la fi, tot plegat, em dna aquella sensaci amb la

qual vaig conviure 25 anys durant, dincoherncia!

S! Aix, s el que ms caracteritza catalunya : la incoherncia, un carcter paradoxal.

Creieuvull dir de deb, que el fet de ser catal passa per la independncia?

Malaventurat!.. ai no s .. per a mi, em sembla que e ls trets no van per aqu!

No sc cata lana, ni hi vaig nixer, ni estudiar i tampoc hi tenia famlia. Mhi vaig casar, hi vaig tenir 3

fills, em vaig comprometre amb lestudi de la seva llengua aix com del seu s, (em vaig fer el

DNI..tb) i vaig votar, sempre, CIU.

No s e l ms important, per ja k parleu de partits poltics, didependentistes , nacionalistes ..i jo qu

s qu ms noms us puc dir que no sc res de tot aix que esementeu, sc catalana de cor i..res

ms!! Aquestes identificacions que feu servir per classificar-vos/nos/los, ni em serveixen, ni em

convenen, ni em pertanyen.

Mai vaig votar ERC, per a mi sn uns venuts (el top del catalanisme oi?!) i quan va succeir la histria

amb el senyor Barrera, i em perdonereu lexpressi, vaig flipar mandonguilles.. tot confirmant-me el

que ja pensava!!

Amb el smmum del tripartit! Un pacte digne de personatges daquest tipus En fi, aix s una altra

histria i els poltics, noms sn poltics.. tot sigui dit!

..o sigui que no crec que la poltica s igui un referent quant a independncia.

Quan vaig arribar a Catalunya sense saber ni que aix fos una identitat, va ser en plena revoluci

lingstica (que per cert, continua..)

i tot i que es va criticar fora el fet que lelegit i doncs, en J. Pujol pacts amb espanya (com tots!) per

aconseguir que el seu poble tingus una opci i el dret de decidir si volia viure en catal, sempre va

topar, (com qualsevol poltic a crrec daquest petit pas), amb la por, recana i mala concincia dels

seus votants a lhora dexercir aquest dret..

I crec que 25 anys desprs, el problema continua sent vigent!

Aix que, deixeu-vos un xic de tergiversar els mals del pa s a causa dels po ltics, de lesquerra,

dreta..o grcies a e lls o dintentar convncer que la identitat passa per la idenpendncia perqu els

que realment poden i canvien les coses sn la seva gent. I si aquesta gent renega de la seva

identitat, per qu haurien de ser independents?!

Per com carai voleu que parlem dun pas, duna identitat.. quan, els nostres docents desconeixen


19/22

llur llengua i no noms ensenyen un catal errat als nostres fills, si no que, fan faltes dortografia a

lhora de redactar llurs apreciacions trimestrals i titllen els nostres fills de() tot dient-nos t

questudiar ms amb els ulls ben rodons, ben convenuts dhaver trobat largument de pes amb els

mots adients.

..quan, una revista cat, per anomenar-la, com la spiens, t un persona l datenci al client, incapa

descriure dues frases sense fer faltes dortografia i (molt pitjor) dexpress i!?

..quan un poltic, fora del seu discurs escrit, s incapa de parlar correctament 4 minuts sencers

sense

fotre patacades a la llengua!

Un pas sense llengua prpia es mor .. i tot i la ja famosa variant lingstica que fa furor en les aules

de catal per adults de n ivells B C i D, el catal sest dilunt, i no enriquint com solen dir les llenges

poc compromeses i de caire tolerant..

Vaig treballar, els darrers cinc anys de profe de francs al meu compte en un poble de 8000

habitants, amb nens a partir de 7 anys fins a adults preparant-los pe ls exmens de lalliance

franaise de DELF i DALF i senyors meus, tenia gaireb tanta feina a ensenyar-los el francs com

corregir-los i fins i tot ensenyar-los el catal.

I no us penseu! Em va encantar! Perqu magrada de cor.. No obstant aix, em vaig adonar que

totes les prediccions alarmistes, quant a la llengua catalana, sn reals tenint en compte que el 100%

dels meus alumnes eren catalans de pura soca, venint dun medi mitj/alt, amb pares compromesos

amb llur llengua (molts professors, coordinadors.. de la ESO i fins i tot de legats densenyament, entre

altres coses.)

Pel que fa els adults, va ser molt pitjor .. clar que hi havia la gent que va estudiar els temps del

franquisme i per tant, mai va tenir la oportunitat daprendre com du mana..per i tots aquests que

s, van estudiar en catal i fins i tot van fer estudis superiors (carreres)i sn incapaos descriure

dues lnies correctament i ja no esmentem lexpressi oral..!? Com sexplica tot p legat?

Com s possible??!

Home! Suposo que el fet de ser bilinge no a juda.. el fet de tenir una administraci on sen's dna el

dret, per exemple, daccedir als tribunals en la nostra llengua amb un jutge castell (que ni parla, ni

entn la nostra llengua), no a juda.. podrem exigir-lo?! Cert.. per a quin preu?

Perqu deixem-nos dhsties, ser catal t un preu, s mal vist i si tothom t e l dret i la obligaci de

conixer les dues llenges Val la pena lluitar pel dret a viure en catal?.. ara ja.. no s qu dir-vos..

i no s un afer poltic, desenganyeu-vos!

s la gent.. que parla de nacionalisme, didependncia, de la seva cultura amb mfasi.. per a la qual

falta el fonament : la coherncia a lhora dutilitzar els estris que lidentifiquen com a tal : la seva

llengua!

Per li s igual.. t altres preocupacions, fills a criar, hipoteques a pagar, feina a cumplir.. i tant que

va fent, doncs no li compliqueu la vida, eh!

I aquesta gent no aspira a ser independent.. no t sentit..ni crec que limporti massa! s ms, emsembla que la majoria creu que ser independent allargar encara ms les coses a lhora de gestionar

els negocis, ms paperassa i complicacions.. per qu? Per obtenir lestatut dindependent? I en qu hi

guanyen? Poder parlar lliurement la seva llengua (ja la parlen s i volen), redistribuir els impostos a l


20/22

pas.. que els tocar pagar igualment? Pfff. aquesta s la gran resposta!

s clar que s injust que paguem ms que o per a les altres comunitats autnomes, per tamb s

injust que en tema dherncia a catalunya es pagui el que es paga quan, en altres comunitats, el cost

s mnim o ..ni existeix!

I vull dir amb aix que el govern catal no s cap exemple daltruisme i igualtat!

Va tenir governs de dreta i desquerra..i aix no va canviar gran cosa a ls problemes de normalitzaci..

hi ha un gran problema de concincia : fa vergonya ser catal, est mal vist i forosament parlar en

catal s un senyal de nacionalisme, mai un dret i encara menys un fet normal!

Es pot ser ms catal que la botifarra i contestar en caste ll quan alg parla o respon en aquesta

llengua. I daix, en diuen respecte!! Molt bona aquesta..totalment paradoxal per s el pa de cada

dia.

Es pot predicar el catal i renegar dell en el quotidi

perqu mola ms el cast, perqu s una llengua de segona..

Es pot ser suficientment tolerant i cosmopolit com per oblidar que e l respecte lingstic sempre

comena per un mateix. A cpia de tolerncia, adoptem i ens adaptem al caste ll.

La veritat, estic contenta dhaver aprs les dues llenges, per sc concient que he aprs el castell

sense voler, mai el vaig estudiar, com s, vaig estudiar el cat. Volem o no, estem submergits en el

castell i no crec que sent independents canvi res.. continuarem tenint la televisi en cast..perqu si

no, ens quedarem amb dues cadenes.. imposs ible!! Les revistes i un llarg etc.

No podem somiar truites creient-nos que si efectivament, algun dia, catalunya fos independent, les

coses canviarien aix com aix, sobretot pel que fa la llengua!

Podrem invertir en reformes.. s! Ara, faltaria que el poble respongus, perqu com b ha demostrat

la histria, la normalitzaci s una gran teoria, per el poble ns la prctica i est clar que les bones

intencions de fa 25 anys van ser insuficients!

Com diu la dita o carn o peix i pel que fa els catalans, queda un llarg cam!



Bera: Crec que et puc entendre perqu parlo amb molta gent i en concret amb gent que est fora

dels cercles independentistes per al costat, s a dir, amics i companys. Aquesta gent va b perqu

s com tenir un supervisor, una persona que est a costat sense estar involucrada en cap de lesdues parts. Aquesta gent desprs sovint mhan fet la devoluci dient-me que ens mirem massa el

melic i que quan parlem sembla que estiguem en un a ltre planeta per que la trista realitat s que

fora de nosaltres hi ha uns percentatges minsus de catalans conscienciats, i que sovint nosaltres

som els nostres principals enemics.

Tanmateix aix tamb ho vaig viure fa un quart de segle, per en aquella poca era pitjor perqu fins

i tot no descartvem la possibilitat dalliber-nos en una revoluci tradicional (realment el nivell de

fantasia era com estar en un altre planeta). Testic parlant duna poca que rem quaranta i que tots

ens coneixem. Tot i aix, grcies a a ll a ra som un percentatge singificatiu, s a dir, ens hem

multiplicat per 100. Amb aix vull dir que, amb els nostres errors i, per tant, ms lentament del que

caldria, avancem. Queda un cam ms llarg del que alguns pensen (els que creuen que farem un acte

de sobirania en poc temps), per tamb s cert que aquest mirar-nos el melic (creient la


21/22

independncia a la cantonada) tamb ens fa treure forces de la fantasia per a continuar lluitant, i al

cap del temps ja no sm cent, ja en som dos-cents, i desprs tres-cents

Una vegada una persona em va dir que s com estar mirant la Sagrada Famlia a veure s i

lacaben No sha de fer ! s una cosa que posa nervis. s millor deixar de mirar-la o acabars

creient que no sacabar mai. En realitat lacabaran ms tard de l que pensem i del que som capaos

dassumir sense deprimir-nos. Per quan ens la imaginem acabada tornem a creure que acabar

abans del que realment acabar i aix ens permet continuar esperant.

Per a ix preconitzem la independncia, per aix lluitem per ella encara que s iguem pocs i que parlem

com si fssim milions, pe r s e l cam.

36. litus diu:

desem bre 2, 2009 a les 10:16 am

aquesta transversalitat on tamb les dretes sern independentistes ens porta a que la

independncia s igui quelcom ms real, ms proper, ms tangible per tamb menys ideal, menys

perfecte.

creieu que en una catalunya independent el castell ser tamb idioma oficial?? per integrar alproces independentista a la meitat de la poblaci, que actualment es castellanoparlant, shaur de

cedir en una coexistncia idiomtica?? andorra e l catal s lidioma oficial de referncia per no pas al

carrer i a catalunya com seria aix??

37. Catalana diu:

desem bre 28, 2009 a les 9:33 pm

En una Catalunya independent no sha de plantejar cap ms idioma que els nostres, arans incls. El

castella, lngles e l francs i daltres sense ser oficials, tamb es poden ensenyar a lescola.

I al carrer, com sempre tothom paralr com vulgui, es evident.38. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Primer de Maig: Sense els treballadors no hi ha

sobirania diu:

abril 29, 2010 a les 11:59 pm

[...] -El llarg cam des de lextrema esquerra fins al centre dreta independentista [...]

39. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive 8 maig a lONU (Ginebra) per lEstat Propi 9 maig a

Europa diu:

maig 7, 2010 a les 12:19 am

[...] El llarg cam des de lextrema esquerra fins al centre dreta independentista [...]

40. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Atur i Espoli entre Transversals i Carismtics diu:

maig 14, 2010 a les 8:25 am

[...] El llarg cam des de lextrema esquerra fins al centre dreta independentista [...]

41. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive De lindependentisme electoral a la naci

independentista diu:

maig 27, 2010 a les 6:04 pm

[...] -El llarg cam des de lextrema esquerra fins al centre dreta independentista

( http://blocgran.cat/?page_id=978 ) [...]

42. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Abans danar a missa cal escorcollar Du per esbrinar qu

amaga i qu pretn! diu:

juny 4, 2010 a les 8:34 am


22/22



43. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Visca el Tribunal Constitucional !!!! diu:

juny 10, 2010 a les 11:21 pm



44. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive No perdeu el temps en ximpleries catalanistes ! diu:

juny 18, 2010 a les 1:22 am



45. El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Les prioritats dels nostres poltics diu:

juny 25, 2010 a les 12:19 am

[...] que la gran anomalia de l sistema sobiranista de partits s que e l centre dreta encara no es

declara independentista. El tacticisme, o la mala gesti o [...]

2009_1109-El llarg camí des de l’extrema esquerra fins al centre dreta independentista

Documents

Transcript of 2009_1109-El llarg camí des de l’extrema esquerra fins al centre dreta independentista