O BC

2012-2013

Núm. 26

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

30 i 31 De maig De 20141 De juNy De 2014

Pablo goNzález director

Sala 1 / Pau CaSalS

ReNauD CaPuçoNviolí

Pablo goNzález DIRECTOR TITULAR

L’OBCiQUADRESD’UnAEXPOSICIÓ

Fotografia → ©may/zircus

2

beNeT CaSablaNCaS i DomiNgo compositor

BenetCasablancas,undelsautorscatalansambmésressòinternacional,éscompositorenresidènciadeL’Auditori2013-2015.

Casablancas, un dels compositors més rellevants de la seva generació, es va formar com a tal a Barcelona i a Viena, a més d’estudiar Filosofia i Musicologia. Potser per això ha compaginat sempre la creació amb la pedagogia i la investigació; ha publicat articles i llibres i ha estat professor universitari i director pedagògic de la JONC. Actualment és director acadèmic del Conservatori del Liceu. La seva música destaca per la individualitat, la complexitat estructural i la riquesa de textures, amb rigor constructiu i força expressiva. Les seves obres, fruït d’encàrrecs nacionals i internacionals, s’interpreten regularment a festivals com el Klangspuren Schwaz Tirol, Encuentros de Buenos Aires, Spitalfields Music de Londres, Atempo de Caracas i Paris, Music Biennale de Zagreb, Icebreaker VI de Seattle o el de Música i Dansa de Granada i sales com el Musikverein de Viena, el Barbican de Londres, el Bozar de Brussel·les o el MoMA de Nova York, amb les millors formacions i els directors més prestigiosos.

També ha rebut, entre d’altres, el premi Ciutat de Barcelona, el Composer´s Arena Amsterdam i el Nacional del Disco del INAEM. L’any 2007 va rebre el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya, el 2008 els seus New Epigrams van ser seleccionats als ISCM World Music Days de Vilnius i el 2013 va rebre el Premio Nacional de Música del Ministerio de Cultura. Casablancas ha enregistrat per als segells Stradivarius, Anemos, Columna Música, Emec, Tritó i amb Naxos un d’ells amb l’OBC. Treballa en l’òpera L´Enigma di Lea, un encàrrec del Gran Teatre del Liceu que s’estrenarà el 2017.

33

13min.

10min.

9min.

1/

2/

3/

BENET CaSablaNCaSSabadell 1956

HENRI DuTilleuXAngers 1916 París 2013

MAURICE RaVelCiboure, 1875París 1937

Tres epigrames (2001) I. Allegro -Esultante- II. Molt lent -Notturno- III. Finale. Allegro assai - Giocoso

Sur le même accord. Nocturn per a violí i orquestra (2002) 1a audició Renaud Capuçon violí

Promenade / 1. Gnomus / Promenade / 2. Il vecchio castello / Promenade / 3. Tuileries /4. Bydlo / Promenade / 5. Ballet des poussins dans leurs coques / 6. Samuel Goldenberg und Schmuyle / 7. Limoges – Le Marché / 8. Catacombae (Sepulcrum Romanum. Cum mortuis in lingua mortua) / 9. La Cabane sur des pattes de poule (Baba – Yaga) / 10. La Grande Porte de Kiev

30min.4/ MODEST P. muSSoRgSKiKarevo 1839 Sant Petersburg 1881

CONCERT 26

DiSSabTe 31

DiumeNge 1

19h

20.30h

11h

maig 2014

juNy 2014

DiVeNDReS 30

20 min.PAUSA

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats. Programa presentat per

Pablo goNzález DIRECTORReNauD CaPuçoN VIOLí

L´autor dedica les presents audicions de la seva obra a la memòria de Maria del Carme Casablancas Porti

Tzigane. Rapsòdia de concert per a violí i orquestra (1924) Renaud Capuçon violí

Quadres d’una exposició (1874) Orquestració de Maurice Ravel (1922)

4

ComeNTaRi

Des de la seva reeixida estrena el 2001, a càrrec de l’OBC sota la batuta de Salvador Mas, els Tres epigrames per a orquestra han tingut un paper rellevant en la difusió internacional de la música de Benet Casablancas. De fet, ocupen un lloc estratègic per valorar l’extraordinària evolució i depuració d’un estil que ha guanyat en refinament i poder expressiu amb el pas del temps. El terme epigramàtic es refereix a una forma literària d’origen clàssic, relativa a la sentència aguda i enginyosa, que molt sovint conté un propòsit moral o ètic, així com lúdic i divertit. Som davant, doncs, de l’art de la concisió al servei de la màxima expressivitat, que Casablancas aconsegueix amb el sentit del contrast, tant en els tempi com en l’atmosfera, el progressiu mestratge en la diferenciació del material harmònic, la riquesa i el refinament de les textures tímbriques, i un altíssim nivell d’exigència en l’escriptura orquestral.

Curiosament, les dues peces concertants per a violí del programa comparteixen la dificultat tècnica d’una escriptura que explora les possibilitats del violí amb mestratge i sentit dels contrastos. Composta a l’abril del 1924, Tzigane és una brillant Rapsòdia de concert per a violí i orquestra concebuda per Ravel com a peça d’exhibició i dedicada a la violinista hongaresa Jelly d’Aranyi, acompanyant habitual de Béla Bartók, que la va estrenar a Londres en la seva redacció original per a violí i piano acompanyada per Henri Gil-Marchex. Poc després, Samuel Dushkin i Beveridge Webster en van estrenar a París una versió per a violí i luthéal, un instrument que recorda les sonoritats del cimbalom, escollit per Ravel per recrear l’esperit gitano que impregna la peça, mentre que la versió amb orquestra es va estrenar un mes i mig més tard als Concerts Colonne, amb Jelly d’Aranyi com a solista i direcció de Gabriel Pierné. El joc de contrastos, els diabòlics passatges solistes i les singulars transformacions temàtiques suposen un enorme desafiament.

D’estètica contemplativa, Sur le même accord és una peça de Henri Dutilleux que explora també els contrastos, els canvis i la recerca tímbrica per produir una paleta de colors molt personal. Formalment, és un Nocturn per a violí i orquestra, escrit el 2001 per a Anne-Sophie Mutter i revisat el 2002, any en què va tenir lloc la seva estrena al Royal Festival Hall de Londres amb Mutter i la London Philharmonic Orchestra sota la direcció de Kurt Masur. La peça, d’una durada de 10 minuts, és una desconstrucció d’un acord de sis notes que escoltarem en una infinitat de variacions harmòniques i d’una intensa càrrega poètica.

Hi ha obres que, al marge de la seva estètica musical, permeten calibrar el nivell de qualitat i precisió d’un conjunt simfònic. La meravellosa orquestració dels Quadres d’una exposició de Mussorgski signada per Ravel, l’extrem virtuosisme de la rapsòdia d’aquest últim a Tzigane i la depurada tècnica de Dutilleux i de Casablancas, capaços de conjugar tradició i avantguarda amb subtils matisos orquestrals, conviden a gaudir del bon nivell de l’OBC a l’últim programa de la temporada

jaVieR PÉRez SeNz

5

L’art de Ravel com a orquestrador brilla a la seva versió dels Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski, músic desordenat, impulsiu i visionari que compensava el seu limitat bagatge tècnic amb una intuïció musical fora de sèrie. Un dels seus millors amics va ser l’arquitecte i pintor Viktor Hartmann, que va morir el 1873 a l’edat de 39 anys. Va ser un cop molt dur per a Mussorgski, que va viure amb angoixa la desaparició del seu amic. L’any següent es va organitzar una exposició en honor de Hartmann que recollia una panoràmica de la seva obra pictòrica. Els dibuixos i els esbossos del seu amic li van inspirar la composició d’una suite per a piano de deu il·lustracions, amb el recorregut per l’exposició com a fil conductor.

De fet, únicament tres de les imatges pintades musicalment per Mussorgski figuraven a l’exposició esmentada: el Ball dels pollets dins la seva closca, extret del disseny d’un vestit; La cabana sobre potes de gallina (Baba-Ïaga) i La gran porta de Kíev, un esbós d’un projecte arquitectònic mai realitzat. La resta eren majoritàriament dibuixos de la col·lecció privada del compositor, imatges que conviden a la descripció musical: El gnom, dissenyat per a un trencanous de joguina; Tulleries, que mostrava un jardí buit; Bydlo, que ben podria ser el dibuix d’una carreta de bous; Samuel Goldenberg i Schmuyle, retrats units en una sola peça pel compositor, i Catacumbes, un dibuix fet a les catacumbes de París. Les peces restants podrien ser fruit de l’exacerbada imaginació de Mussorgski.

Molts compositors han orquestrat els Quadres d’una exposició, des de Toushmalov, el primer, fins a les versions de Leopold Stokowski i Vladimir Ashkenazy, passant per l’edició de Jukka-Pekka Saraste, que combina les orquestracions de Funtek i Gortschakov.

SuggeRimeNTS DiSCogRÀFiCS

l’FNaC ReComaNa

beNeT CaSablaNCaS→ Dark Backward of time; Three Epigrams; Postlude; Love poems oRQueSTRa SimFÒNiCa De baRCeloNa i NaCioNal De CaTaluNyaSalvador mas-Conde directorofelia Sala sopranoNAXOS (2010)

HeNRi DuTilleuX→ Dutilleux, Bartók, Stravinsky boSToN SymPHoNy oRCHeSTRa, PHilaRmoNia oRCHeSTRa, oRCHeSTRa NaTioNal De FRaNCe Seiji ozawa, Paul Sacher, Kurt masur directorsanne-Sophie mutter violíDEUTSCHE GRAMMOPHON (2005)

mauRiCe RaVel→ Ma mère l’oye, Pavane pour une infante défunte,Tzigane... Real FilaRmoNÍa De galiCia antoni Ros marbà directorbenjamin Schmid violíWARNER MUSIC SPAIN (2012)

mÓDeST muSSoRgSKimauRiCe RaVel→ Pictures at an exhibition CHiCago SymPHoNy oRCHeSTRa Carlo maria giulini directorVIRTUOSO, DEUTSCHE GRAMMOPHON (2011)

De totes, la millor és la que va fer Ravel el 1922, en què va transformar la suite pianística en una exuberant obra orquestral dotada d’una llum, un color, una fantasia i un virtuosisme enlluernadors.

Ima

tge:

Ku

pfe

rsti

ch-K

ab

inet

t, S

taa

tlic

he

Ku

nst

sam

mlu

ng

en D

resd

en. F

oto

: Her

ber

t B

osw

an

k

Exposició temporal Del 15 de maig al 19 d’octubre de 2014Vestíbul Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori

Horari: de dimarts a dissabte de 12 a 18 h. Diumenges, de 12 a 20 h. Els divendres i dissabtes amb programació de concerts, fi ns a les 21 h. Dilluns tancat

Exposició temporal Del 15 de maig al 19 d’octubre de 2014Vestíbul Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori

Ima

tge:

Ku

pfe

rsti

ch-K

ab

inet

t, S

taa

tlic

he

Ku

nst

sam

mlu

ng

en D

resd

en.

7

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados.D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. A partir del setembre 2015 el director titular serà Kazushi Ono.Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

* col·laboradors

Pablo goNzález director titular / emmaNuel KRiViNe principal director convidat

PRimeRS VioliNS: zolt-Tihamér Visontay*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl garcía, assistent concertino / maría josé aznar / Sarah bels / josé Valentín Centenero / Walter ebenberger / ana isabel galán / Natalia mediavilla / Katia Novell / maría Pilar Pérez / anca Ratiu / jordi Salicrú / jozef Toporcer / ana Chiu* / Francina e. moll* SegoNS VioliNS: alexandra Presaizen, solista / olga aleshinski*, solista invitat / emil bolozan, assistent / maría josé balaguer / Hug bosch / jana brauninger / Patricia bronisz / assumpta Flaqué / mireia llorens / melita murgea / antoni Peña / josep maria Plana / Robert Tomàs / Tatiana bilba* / angela e. gherasim* / annedilia Riestra* VioleS: ashan Pillai, solista / josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de lacoste / Sophie lasnet / michel millet / miquel Serrahima / jennifer Stahl / andreas Süssmayr / alina gurgu* / laura erra* / Vicent Nogués* / albert Romero* VioloNCelS: josé mor, solista / Vincent ellegiers, assistent / Núria Calvo / lourdes Duñó / jaume güell / olga manescu / linda D’oliveira / jean-baptiste Texier / magdalena Cristea */ marc galobardes* / erica Wise* CoNTRabaiXoS: Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / jonathan Camps / apostol Kosev / josep mensa / albert Prat / Nenad jovic* / Stanislava Stoyanova* FlauTeS: bea Cambrils / Frederic Sánchez* / Christian Farroni, assistent / Ricardo borrull, flautí oboèS: Disa english, solista / josé juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / molly judson, corn anglès ClaRiNeTS: larry Passin, solista / Francesc Navarro / josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons Reverté, clarinet baix SaXÒFoNS: ignasi gascón* FagoTS: Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TRomPeS: juan manuel gómez, solista / joan aragó / juan Conrado garcía, assistent solista / David bonet / David Rosell, assistent TRomPeTeS: mireia Farrés, solista / adrián moscardó / javier Navasquillo* / angel Serrano, assistent TRomboNS: eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / ignacio j. Valera* / gaspar montesinos, assistent / Raul garcía, trombó baix Tuba: Pablo manuel Fernández PeRCuSSiÓ: Roxan jurkevich, assistent / joan marc Pino, assistent / juan Francisco Ruiz / ignasi Vila / Daniel ishanda* / Roberto oliveira* / manuel Roda* aRPa: magdalena barrera CeleSTa: Daniel espasa* eNCaRRegaT D’oRQueSTRa: Walter ebenberger ReSPoNSable De DoCumeNTaCiÓ muSiCal: begoña Pérez ReSPoNSable TèCNiC:ignasi valero PeRSoNal D’eSCeNa: joan luis

Fotografia → ©may/zircus

8

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

Catalunya música i Radio Clásica de RNe.

Pablo goNzálezdirector

Al marge del seu compromís amb l’OBC, Pablo González desenvolupa una carrera ascen-dent. Propers projectes inclouen dirigir com a convidat les filharmòniques de Varsòvia, Països Baixos i Ràdio Alemanya de Saar-brücken Kaiserlautern, Simfònica de Bour-nemouth o l’Orquestra de la Suïssa Italiana. També té previst debutar amb la Filharmòni-ca de Malàisia, la Simfònica de Queensland, la SWR de Baden Baden i la BBC de Gal·les.

La temporada 2012/13 va debutar als EUA amb la Simfònica de Dallas i la 2011/12 ho va fer al Concertgebouw dirigint la Filharmònica dels Països Baixos i al Japó amb la Simfònica de la NHK. González ha dirigit les principals orquestres espanyoles i altres orquestres europees com la Simfònica de Londres i la Tonkünstler al Musikverein. A més de L’Elisir d’amor amb Glyndebourne on Tour el 2013, en l’àmbit operístic properament dirigirà l’OBC en un programa doble amb La Voix Humaine de Poulenc i Una voce in off de Montsalvatge al Liceu. Altres produccions inclouen Carmen, Don Giovanni, La flauta màgica, Daphne i Rienzi. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R.Capuçon, Hagner, Mullova, Gerhardt. Nascut el 1975 a Oviedo, va estu-diar a la Guildhall School de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i l’any 2006, va guanyar el premi Internacional de Direcció de Cadaqués.

www.pablogonzalez.eu

PabloGonzálezéseldirectortitulardel’OBCdesdelatemporada2010-2011

Fotografia → ©Darmigny

9

ReNauD CaPuçoN violí

Capuçon va estudiar al Conservatori de París amb Gérard Poulet i Veda Reynolds, amb Thomas Brandis a Berlín i amb Isaac Stern. El 1998 Abbado el va escollir concertino de la Jove Orquestra Gustav Mahler, amb la qual va treballar sota la direcció de Boulez, Ozawa, Barenboim i Welser-Möst. També ha rebut premis com ara el Victoires de la Musique 2000, l’Estrella Emergent i el Nou talent de l’any i el Solista instrumental 2005. Té previst actuar amb la Filharmònica de la BBC i Noseda, la Simfònica de Chicago i Haitink, la Filharmònica de Los Angeles i Harding, la Simfònica de Boston i Dohnanyi, la de Cambra d’Europa i Nezet-Seguin, i la Nacional de França i Daniele Gatti. El 2013 va fer l’estrena mundial del Concert per a violí de Pascal Dusapin amb la WDR de Colònia i va oferir concerts de cambra a la Musikverein de Viena. A més, actua sovint amb M. Argerich, N. Angelich, K. Buniatishvili, Y. Bronfman, H. Grimaud, K. i M. Labèque, G. Caussé, M. Maisky i J.Y. Thibaudet.

Ha enregistrat obres de Dutilleux, Mendelssohn, Schumann, Mozart, Beethoven, Korngold, Brahms, Berg, Saint-Saëns i en el seu darrer CD, com a solista i director al front de l’ Orquestra de Cambra d’Europa, interpreta obres de Bach i Vasks. A més, és fundador i director artístic del Festival de Pascua d’Aix-en-Provence. El 2011 va ser nomenat Chevalier dans l’Ordre National du Mérite i toca el violí Guarneri del Gesù “Panette” que havia estat d’Isaac Stern.

RenaudCapuçonvaparticiparenlaTemporadadel’OBCaL’Auditoriperdarreravegadaelmesd’abrilde2008ambl’OrchestrenationalduCapitoledeToulouse,interpretantelConcert per a violínúm. 2deMendelssohn.

10

Lepant 150 08013 Barcelona

www.auditori.catwww.obc.cat

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors de l’OBC Visiteu les nostres pàgines a

A i x í PA r l à Z A r At u s t r A

s i m f o n i A d e l n o u m ó n

p e e r gy n t l A C i n Q u e n A d e XO S tA KÓV I t X

e l S e n yO r d e l S A n e l l S

h I l A r y h A h n to C A b r A h m s

e l r è Q u i e m d e fA u r é

wAt e r m u s i C d e h ä n d e l

l A 4 0 s i m f o n i A d e m Oz A r t

m A h l e r l’ Ú lt i m A s i m f o n i Ar A K h m à n I n OV e l v i o l í d e S A r A C h A n g

f e s t i vA l B e e t h OV e nt h e A r t i s t

f r e i r e i n t e r P r e tA C h O p I nl A Q u A r tA d e t X A I KOV S K I

e l P i A n o d’ h é l è n e g r I m A u d

l A i tà l i A d e m e n d e l S S O h n n I B e r l I Oz

www.auditori.cat

abonaments ja a la venda

deixA’t AtrAPAr Per lA ClàssiCAabona't a la nova temporada 2014-15

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONA I NACIONALDE CATALUNYAPA b lo g o n Zá l e Z dIreCtor tItUlar

abonaments 6 concerts

a PaRtIR De 140 €

abonaments 12 concerts

a PaRtIR De 220 €

abonament música de

cinema i espectaclea PaRtIR De

95 €

abonaments a la carta

15%De DescomPte

a partir de 6 concerts

11

Restarà a la memòria dels afeccionats com el director de la internacionalització de l’Orquestra, un músic que va col·laborar de manera cabdal a millorar la vida simfònica de la capital catalana. Quan es va pensar en la transformació de l’Orquestra, se’l va nomenar titular (1987-1991) i després va continuar uns anys com a principal director convidat. El mestre Decker va saber incorporar nous repertoris i una manera de fer música més d’acord amb els models actuals. Tots tenim a la nostra memòria les seves meravelloses interpretacions principalment del repertori centreeuropeu, oferint al públic barceloní una nova manera d’entendre la música orquestral. Franz-Paul Decker ha estat un dels mestres que han marcat època. Descansi en pau.

Franz-paul decker (1923-2014)

buSCa l’auDiToRi a la XaRXaComenta aquest concert amb l’etiqueta #obCcloenda

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

@lauditori@orquestraobC

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i El Periódico us conviden a un concert excepcional21 de juny, a les 20.30 h Platja de la barceloneta (davant de l’Hotel WBarcelona)

l’orquestra al complet interpretarà un programa amb obres tan populars com carmen de bizet, la forza del destino de Verdi, el somni d’una nit d’estiu de mendelssohn o el peer gynt de grieg.

T’hi ESPErEm!

concert gratuït a la platja el 21 de juny

Donem la benvinguda a l’estiu!!