a l’escola… bullying o feeling?

QUÈ ÉS I COM S’ACTUA

DAVANT L’ASSETJAMENT ENTRE COMPANYS

Maria Carme Boqué Torremorell

UNIVERSITAT RAMON LLULL – FPCEE BLANQUERNA

2013

GAROTA

Sota l’aigua poc fonda de la costa

ancoro la cuirassa.

No faig nacre ni perles,

la bellesa no m’importa:

sóc un guerrer de dol que,

amb negres llances,

s’amaga en una escletxa de la roca.

Viatjar és arriscat però, a vegades,

em moc amb les espines fent crossa

i em rebolquen, maldestre les onades.

En el mar perillós busco la roca,

d’on ja no moure’m mai. Dins l’armadura

sóc el meu propi presoner: la prova

de com fracassa, sense risc, la vida.

A fora hi ha la llum i el cant del mar.

Dins meu la fosca: la seguretat.

Joan Margarit

3

Problemes d’indisciplinaIncompliment de normes de manera reiterada (negativa a complir ordres,

tirar coses...)

Conducta antisocialIndiferència greu davant de les normes amb ostentació i sense cap

sentiment de culpa (robatoris, destrosses de mobiliari, falsificació de signatures...)

Conductes disruptivesComportaments molestos que succeeixen amb impulsivitat, falta de

motivació i marginació del treball escolar (molestar freqüentment a classe, deambular per la classe, aixecar-se constantment sense permís...)

Desinterès acadèmicComportament d’apatia i desinterès. Són alumnes que no estan atents,

poden arribar a adormir-se a la classe, no reaccionen...)

Maltractament i intimidació entre iguals

ELS PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA ALS CENTRES

4

Trianés, 2002

1 La violència és innata, totes les persones són violentes.

2 Els maltractaments són petites bromes gairebé inofensives.

3 Els nois maltracten els seus companys/es més que les noies.

4 Els comportaments negatius ocasionals o baralles es poden considerar part d’un episodi de maltractaments .

5 El maltractament psicològic és el que genera més patiment a la víctima i és el que té més incidència a les escoles.

6 Normalment les víctimes tenen algun tret físic o psicològic diferent i això és el que els fa objecte de l’assetjament.

7 Les conductes de maltractament i assetjament entre companys són un fenomen grupal.

8 Els espais on s’acostuma a realitzar l’assetjament són: el pati, el menjador i els passadissos.

9 És molt fàcil identificar a l’alumne/a que adopta el rol d’agressor principal, ell/a sempre participa activament en les agressions.

10 El maltractament entre iguals és evident i fàcil d’identificar.

5

xx

xxx

xx

xxx

ELS MALTRACTAMENTS ENTRE ALUMNESveritat o mentida

V M

MALTRACTAMENT ENTRE ALUMNES

Situació d’abús en què un alumne adopta el rol d’agressor, i un altre el de víctima.

Es crea una relació de domini- submissió continuada i negativa.

Coneguda pels companys i companyes.

Menys visible pels adults.Relació amb el tractament

mediàtic de la violència.

6

DEFINICIÓ

"Un alumne és agredit o es converteix en víctima quan està exposat, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives dutes a terme per un altre alumne o per un grup d’alumnes”

Dan Olweus

7

EL TRIANGLE DEL MALTRACTAMENT ENTRE

ALUMNES8

1

3

2

NO ÉS EL MATEIX9

Comportaments negatius

Intimidacions puntuals

Agressions puntuals

Baralles entre diferents persones

TIPOLOGIA D’AGRESSIONS

FÍSIQUESVERBALSGESTUALSSOCIALSSEXUALSVIRTUALSÈTNIQUESGÈNEREORIENTACIÓ SEXUALCIBERBULLYING

10

LES DADES

40% pateix burles, insults, riotes

3% pateix violència física o psicològica

3,5% es declara víctima i intimidador

37% pensa que si no tornes el cop ets un covard

16% ha participat en exclusions

30% troba dificultats en pensar solucions no violentes als conflictes

11

ELS ESTUDIS INDIQUEN QUE...

Es produeix en tots els països estudiats

Arreu es promou el desenvolupament de programes d’intervenció

Al llarg de la vida tots podem adoptar el rol de víctima o el d’agressor

12

13

L’ESPIRAL

...EL SILENCI

TOTS HO SABEN

CONEIXEN LA SITUACIÓ

CONTRIBUEIXEN A MANTENIR ELS MALTRACTAMENTS

!!!!!!!!!!

14

EL CICLE DEL BULLYING15

ROL DE VÍCTIMA

ROL

D’AGRESSOR

ROL DE

SEGUIDOR ACTIU

ROL DE

SEGUIDOR PASSIU

ESPECTADOR

DEFENSOR

PASSIU

DEFENSOR

ACTIU

ELS / LES ALUMNES QUE ASSUMEIXEN EL ROL DE VÍCTIMES

No hi ha patrons homogenis

Prudents i introvertits

Baixa autoestima

Millor relació amb els adults

Físicament més dèbils

Conducta ansiosa i tensa

16

SENYALS D’ALERTA PER DETECTAR UNA POSSIBLE VÍCTIMA

Repetidament li gasten bromes i

burles

Molesten sovint, empentes

Prenen i amaguen objectes

Morats, ferides, roba trencada

Situacions de conflicte....fuig plorant

Últim/a en ser escollit

Normalment està sol/a

Li costa parlar davant del grup

Té un aspecte trist, deprimit

17

GENERALMENT LA VÍCTIMA ACOSTUMA A SER ESCOLLIDA EN

BASE A UNA DIFERÈNCIA QUE SERVEIX D’EXCUSA PER A

ESTIGMATITZAR-LA.

RISCS PER A QUI ASSUMEIX EL PAPER DE VÍCTIMA

18

•Baixa el rendiment acadèmic•Li costa anar a escola•Es troba malament sovint•Autoinculpació•Pèrdua de confiança en si mateixa

ELS / LES ALUMNES QUE ASSUMEIXENEL ROL D’AGRESSORS

Impulsivitat Sotmetre als altresManca d’empatiaDesafiament a

l’autoritatConductes antisocialsForça físicaNo tenen problemes

d’autoestima Prestigi social Beneficis concrets

19

SENYALS D’ALERTA PER TAL DE DETECTAR UN POSSIBLE AGRESSOR

20

Gasta bromes desagradables

Insulta, intimida, amenaça, ridiculitza

Cops de peu, fa malbé coses

Indueix a d’altres companys

Manipula les relacions d’amistat

Propaga rumors

RISCS PER QUI FA EL PAPER D’AGRESSOR

Augment de conductes antisocialsTransgressió sistemàtica de normesExtensió de la violència en l’entorn immediatPropensió a la delinqüència i a la drogoaddicció

21

INTERVENCIÓ EN CAS DE MALTRACTAMENT

QUALSEVOL NEN O NENA, NOI O NOIA POT

SER OBJECTE D’ASSETJAMENT A L’ESCOLA

22

Hem de construir una societat segura i saludable en base al respecte i promoció dels drets humans.

Hem d’enfortir els grups-classe fomentant el suport mutu entre els seus membres.

TOTHOM TÉ DRET A TORNAR A CASA CONTENT I SATISFET

23

Hem de poder reconèixer la víctima per tal de retornar-li el control de si mateixa.

Hem d’oferir suport a qui agredeix per tal que aprengui a establir relacions afectives amb les altres persones.

TRENCAR LA CULTURA DEL SILENCI

Mantenir el silenci afavoreix sempre a l’agressor

Destapar situacions injustes no és ser “xivato”

Quan algú t’apunyala per l’esquena, vol dir que tu vas al davant

Cal evitar créixer pensant que la violència és normal i inevitable

No fer res està malament

24

PUNTS CLAU PER AL GRUP

CAL DIR PROU !!!

Cal que tots i totes

diguem prou als

maltractaments

entre companys i

companyes a

l’escola i creem

una comunitat

educativa segura i

acollidora.

25

QUÈ POT FER LA FAMÍLIA?26

Rebutjar qualsevol conducta que resulti humiliant o violenta.

Educar en la gestió no violenta de conflictes i en la solidaritat.

Marcar normes de convivència positives i consistents, perquè afavoreixen la vida en comú.

Estar amatent a les necessitats canviants amb l’edat.

Crear un clima familiar democràtic, ni autoritari ni negligent.

Informar-se de les actuacions preventives i d’intervenció al centre educatiu.

Estar atenta als senyals en qualsevol dels rols possibles: víctima, agressor, seguidor, testimoni o defensor.

27

QUÈ POT FER LA FAMÍLIA?

“Si l’única eina que una persona té és un martell, tot ho haurà de resoldre picant”

Abraham Maslow

28

Ensenyeu al vostre fill/a relacionar-se amb els altres sense molestar-los i presteu-li especial atenció.

Parleu regularment amb el noi/a per saber com van les coses a l’escola.

Demaneu una entrevista amb el tutor/a, expliqueu-li els problemes del vostre fill/a i acordeu de quina manera podeu aturar les conductes negatives.

Feliciteu i animeu el vostre fill/a quan cooperi o tingui actituds i comportaments positius envers les altres persones.

QUÈ POT FER LA FAMÍLIA?

CODI D’ACTUACIÓ DEL CENTRE

1. EDUCAR EN LA CONVIVÈNCIA, LA SOLUCIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES I LA CULTURA DE LA PAU

2. INFORMAR, DEBATRE I PREVENIR

3. DETECTAR, FORMAR I AVALUAR

4. DOCUMENTAR, ACTUAR I RECONSTRUIR

EL MÈTODE PIKAS: COMPARTIR RESPONSABILITATS

29

30

«EL VESTIT DE FERRO»