Gràcies, Manuel, per presentar aquesta conferència. Aquests dies han estat durs per a tu i la teva família, t’agraeixo doblement que siguis avui aquí amb tots nosaltres. 

L’any  ha  estat  intens.  Cadascun  de  vosaltres —des  de  la  vostra  associació,  des  del vostre sindicat, des de la vostra empresa, des de la vostra entitat o simplement com a veïns  i veïnes— heu treballat de valent per al dia a dia  i també per definir el futur de L’Hospitalet, per somiar quina ciutat volem construir.  

Ho hem fet junts, amb un procés sincer, un procés participatiu i de diàleg. Ho hem fet a través del que hem denominat L’Hospitalet on. 

Ha estat un any amb més reptes que mai: heu treballat molt, hem treballat molt. Hem definit plegats el camí i hem començat a caminar. 

La tercera transformació de L’Hospitalet ja està en marxa! 

Gràcies per ser avui aquí i pel vostre compromís! 

Fa un any, en la meva conferència, us demanava el vostre ajut per iniciar un procés de debat i reflexió col∙lectiu sobre el futur estratègic de la ciutat. 

El procés ha estat un èxit.  1

Hem fet entre tots un excel∙lent equip.  

Hem demostrat un cop més que aquí sabem fer les coses de forma diferent. 

La  ciutadania ens demana participar en  la vida política que  l’afecta  cada dia.  I quan hem  demanat  compromís  i  participació,  quan  des  de  la  política  hem  escoltat activament els ciutadans i les ciutadanes, han pres la paraula. Més de 1.200 persones presencialment i més de 6.000 persones a través de les xarxes s’han compromès amb el futur de la ciutat.  

Hem decidit  transformar econòmicament L’Hospitalet per generar ocupació estable  i de  qualitat.  I  volem  que  tota  la  riquesa  que  generem,  tecnològica  i  econòmica, reverteixi  en  favor  de  la  ciutadania.  Volem  continuar  garantint  la  igualtat d’oportunitats i la redistribució de la riquesa, entre persones i entre barris... Això és el que anomenem model L’Hospitalet. 

El model  L’Hospitalet  és  redistribució,  seny  i  sostenibilitat.  A  L’Hospitalet  no  hem impulsat monuments a la crisi. Tot el que hem planificat s’ha desenvolupat, malgrat la situació econòmica. I tot el que s’ha fet respon a les necessitats de la ciutat. 

Malgrat els moments difícils que vivim, estem mostrant que podem lluitar amb esforç i tenacitat per estar al costat de  les persones que ho passen malament per  la crisi, per gestionar el dia a dia, per garantir la igualtat d’oportunitats i, alhora, continuar somiant i construint futur i esperança. I per fer‐ho, tenim una fórmula: la suma. 

L’Hospitalet on ens ha marcat el camí del desenvolupament econòmic com a fórmula de transformació de la ciutat. L’economia al servei de les persones.  

Deixeu‐me abans fer una reflexió. Sóc una ferma convençuda que és el moment de la política per canviar la política, de fer les coses de forma diferent, de canviar allò que ja no serveix. 

Antón Costas, president del Cercle d’Economia, fa unes setmanes deia que el que calia a Espanya per sortir de la crisi econòmica i institucional és un canvi econòmic, social i polític. I té tota la raó. 

Cal  un  canvi  del  model  econòmic  en  el  qual  el  valor  afegit  de  la  recerca,  el desenvolupament  i  la  innovació  siguin  cabdals per  ser  competitius.  I  cal  també que aquesta  economia  estigui  al  servei  de  les  persones,  i  no  les  persones  al  servei  de l’economia.  

Cal un canvi en el model social, per garantir l’estat del benestar, l’educació, la sanitat, la  dependència  i  les  polítiques  socials.  Cal  garantir  drets  tan  bàsics  com  el  de l’alimentació, l’educació, la sanitat o l’habitatge. 

2

I cal un canvi en la forma d’entendre i de fer la política. Hem de fer les coses de forma diferent, hem de replantejar‐nos el model.  

A L’Hospitalet estem compromesos amb el canvi del model econòmic, amb el canvi del model social i amb el canvi amb la forma d’entendre i de fer política.  

Avui afirmo amb rotunditat que el món local, els ajuntaments, som la solució. Que no ens  enganyin,  els  municipis,  els  ajuntaments,  som  l’última  defensa  de  l’estat  del benestar. La pèrdua de drets accelerada que, amb  l’excusa de  la crisi, s’ha produït en aquest país, la pateixen de forma directa els nostres veïns i les nostres veïnes.  

Els  alcaldes  i  les  alcaldesses  ho  sabem.  Pep  Fèlix  Ballesteros  a  Tarragona, Anna  del Frago a Barberà o Toni Poveda a Sant  Joan Despí, nosaltres estem al costat cada dia d’aquell veí que es queda sense habitatge, de la vídua que amb la seva petita pensió ha de mantenir els seus fills a l’atur o de la mare que pateix perquè no sap com omplirà la nevera aquella setmana. 

Els alcaldes i les alcaldesses estem al seu costat i volem continuar ajudant les persones que pitjor ho estan passant. 

Som conscients que la reforma laboral ni promou l’economia ni fomenta l’ocupació de qualitat, que  la nova  llei de pensions va en detriment del poder adquisitiu de  la gent gran, que la reforma de la llei de l’avortament va contra les dones o que la situació que pateix l’educació elimina oportunitats futures.  

Pas a pas, gota a gota, llei a llei, la societat és cada cop més desigual i més injusta.  

La passada setmana Intermón va presentar l’informe sobre desigualtat econòmica.  

Apunta  una  reflexió  interessant:  les  desigualtats  estan  provocant  un  “monopoli d’oportunitats” per als fills dels més rics. El mateix informe constata que a Espanya els 20 espanyols més rics tenen la mateixa riquesa que el 20% de la població més pobra. 

Hem de tornar a recuperar els drets que hem perdut. Tinc el ferm convenciment que serem  els  ajuntaments  els  que  liderarem  la  sortida  de  la  crisi.  I  serà  des  dels ajuntaments des d’on tornarem a recuperar  la  justícia social  i  l’estat del benestar. La regeneració  política  serà  de  baix  cap  a  dalt.  Comença  per  les  administracions més properes als ciutadans, els ajuntaments.  

No  ens  ho  posen  fàcil:  la  nova  llei  d’administracions  locals  aprovada  pel  govern  de Mariano Rajoy no va contra els alcaldes  i  les alcaldesses, va contra els ciutadans  i  les ciutadanes.  

3Sí  o  sí,  hem  de  continuar  treballant.  Hem  de  donar  solucions:  fent  polítiques d’acompanyament,  apuntalant  l’educació,  reforçant  les  polítiques  socials  i  les  de l’habitatge i impulsant l’economia per fomentar l’ocupació. 

Continuarem treballant pel present.  

Malgrat el pèssim finançament que patim els ajuntaments, a L’Hospitalet l’Ajuntament no  fa  retallades en  serveis a  les persones. Davant  les  retallades de drets  socials  i de serveis d’altres administracions, nosaltres oferim més serveis a la ciutadania. 

I com ho fem? Prioritzant i amb eficiència i rigor.  

Si els  governs d’Espanya  i de Catalunya  redueixen  les  seves  aportacions  tenim dues opcions: baixar‐ne la qualitat i retallar serveis o apujar els impostos. I la nostra opció és que no volem retallar allò que considerem fonamental.  

I sí, apugem els    impostos de forma raonable. En moments de dificultat apel∙lem a  la solidaritat  per  ajudar  a  qui més  ho  necessita.  Aquest  és  el  tarannà  que  sempre  ha caracteritzat aquesta ciutat, un dels seus trets definitoris.  

   

L’aliança dels partits d’esquerres que governa  la ciutat es basa en els principis de  la justícia  social  i  la  igualtat  d’oportunitats.  I  aquests  principis  i  valors  són  els  que marquen  el  nostre  pla  d’actuació,  els  pressupostos  i  el  dia  a  dia  a  cada  barri  de  la ciutat. 

Jo estic convençuda que  les administracions, en  lloc de retallar, hem de fer esforços  i fer  inversió pública. No  faré  la  llista de tot el que hem  fet o  farem, però crec que és important destacar que les inversions milloren els barris, enforteixen la cohesió social, beneficien els ciutadans i ens fan més forts. 

Per  això,  aquest mandat  donem  a  joves  i  aturats més  oportunitats  al  nou  espai  de Torre Barrina. 

A l’abril obrirem un nou espai de lleure i d’aprenentatge a l’antic Cinema Romero.  Un nou  punt  de  trobada  perquè  els  joves  i  els  infants  puguin  desenvolupar‐se  com  a ciutadans. 

El  nou  Centre Municipal  Ana  Díaz  Rico  ha  donat  resposta  a  les  demandes  de  les entitats  de  la  Florida  que  sol∙licitaven  un  espai  on  poder  realitzar  activitats. Aquest centre s’està convertint en un element de cohesió i dinamització per al barri. 

En aquest barri també, en pocs dies s’iniciaran les obres del nou Mercat de la Florida, que serà un nou espai de revitalització comercial on hi haurà més i millor comerç.  4

En  el  nou  equipament  del  Gornal,  a  l’estiu  hi  haurà  noves  oportunitats  per  a  la formació i la pràctica esportiva. 

Les inversions que fem representen noves oportunitats d’ocupació, necessàries per als diferents barris i per a la ciutat en el seu conjunt.  

A més,  hem  introduït  com  a  condició  a  les  empreses  que  realitzen  aquestes  obres l’obligatorietat de contractar aturats de la ciutat. 

I  sí:  alguns  ens  han  criticat  amb  l’argument  de  l’estalvi,  però  us  dic  que  el  petit increment  sobre  el  cost  que  significa  serà  un  estalvi  per  al  pressupost  dels  serveis socials.  

A més, i és el més important, serà una forma de donar autoestima i dignitat a persones que  estan  a  l’atur  i  que  sense  la  inversió  pública  difícilment  tindrien  una  altra oportunitat, parlo dels joves i de les persones aturades majors de 50 anys.  

   

Avui  faré  un  repàs  per  alguns  dels  aspectes  estratègics  que  ens  hem marcat  per  al futur  de  L’Hospitalet  i  explicaré  com  ja  hem  començat  a  caminar.  Us  parlaré d’educació, de cultura, de tecnologia al servei de les persones, de la universitat. 

Us  parlaré  també  d’infraestructures  i  de  la  necessària  cooperació  entre administracions i de la cooperació entre el sector públic i el sector privat. 

I  la  formació  ha  de  ser  una  base  sòlida,  els  nostres  fonaments.  Fa  anys  que l’Ajuntament  s’esforça per  reforçar més  enllà de  les  seves  competències  l’educació. L’educació en el seu sentit més ampli. 

En  aquesta  ciutat —gràcies  a  l’esforç municipal  que  ha  cobert  necessitats  bàsiques com  les  beques menjador,  que  ha  impulsat  programes  com  l’Escola  de Música,  el projecte Clau o d’altres projectes educatius—, s’ha produït una millora de l’èxit escolar d’un 16 % a primària i d’un 9 % a secundària.  

L’educació és el futur. 

El meu compromís és continuar invertint en les escoles bressol, en l’educació primària i en l’educació secundària.  

També en la formació professional, molts cops oblidada però estratègica.  

5Us vull anunciar que aviat tindrem un nou centre de formació professional a  l’entorn del Campus de Bellvitge que avui ens acull.  Impulsat per  la Universitat de Barcelona, serà un centre de  referència. Formarà  tècnics especialitzats en salut. La seva creació pal∙liarà  el  dèficit  de  formació  que  en  l’àmbit  biosanitari  tenim  no  solament  a L’Hospitalet sinó també a Catalunya. 

Al Campus Universitari de Bellvitge ja hi ha més de 4.000 alumnes i aquests nous cicles de  formació professional complementaran  l’oferta  i sens dubte  faran de L’Hospitalet La Masia sanitària de Catalunya. 

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, i Miquel Viñas, delegat del rector al Campus de Bellvitge, coneixen el seu potencial  i han fet una aposta clara pel futur del  Campus.  I  els  vull  agrair  i  reconèixer  que  per  primer  cop  en  la  història  de L’Hospitalet, universitat i ciutat treballem plegades. 

El juliol passat vam estrenar un nou aulari. És una nova oportunitat per ampliar l’oferta formativa. 

   

Ara ja, el nou aulari posa a l’abast dels estudiants unes millors condicions per aprendre i anar fent camí cap a la seva futura professionalització. Aquest magnífic espai acollirà el nou centre de formació professional. 

Amb  la  Universitat  de  Barcelona  estudiem  nous  projectes  que  aniran  a  poc  a  poc desenvolupant el Campus de Bellvitge i fent realitat la nova universitat de L’Hospitalet. Tenim diversos projectes en marxa, el primer dels quals es materialitzarà demà mateix quan  signem  el  rector  i  jo  l’acord  per  a  la  construcció  d’una  nova  residència universitària en el Campus.  

A més,  estudiem  altres  projectes  que  consolidaran  la  presència  de  la  universitat  a L’Hospitalet,  treballem  en  la  instal∙lació  d’un  nou  centre  d’idiomes  universitari, treballem  per  la  creació  d’un  nou  campus  a  la  ciutat  vinculat  a  les  àrees  socials  i treballem per fer realitat un conveni perquè els estudiants del Campus de la Diagonal es puguin ubicar als barris de Collblanc, la Torrassa i Pubilla Cases, al nord de la ciutat. 

Com veieu estem en marxa.  

L’Hospitalet on ha definit la cultura com a motor de ciutat.  

És  un  instrument  profundament  transformador  de  la  societat,  és  un  bé  de  primera necessitat que dóna oportunitats, millora la vida, cohesiona les comunitats i ajuda a la realització  personal.  A més,  és  un  potent  instrument  de  dinamització  econòmica  i industrial.  

6

Avui us vull anunciar una molt bona notícia: l’obertura de la Nau Ivanow a L’Hospitalet. A  l’antiga Mistral,  al  barri  de  Sant  Josep,  abans  de  l’estiu  veurem  una  planta  baixa  —ara  buida  i  bruta—  plena  de  vida  i  inundada  d’artistes.  És  la  primera  pedra  del Districte de les Arts i de la Cultura de L’Hospitalet. 

Xavier Basiana, impulsor i fundador de la Nau Ivanow, és un visionari que ha cregut en la cultura com a motor de desenvolupament del territori. Ell va construir la Nau Ivanow al barri de la Sagrera a Barcelona. Des de l’Associació de Veïns del seu barri va impulsar un espai de difusió  i creació de  la cultura. Un espai especialitzat en arts escèniques, especialment adreçat als joves creadors. Serà per a nosaltres un privilegi que s’instal∙li a la ciutat.  

La cultura és font d’ocupació, de promoció econòmica. Darrere de qualsevol expressió artística  i  cultural,  hi  ha  uns  artistes,  una  indústria  de  producció  i  distribució,  uns serveis  associats, uns  ingressos  i,  al  capdavall, uns beneficis  socials  i  econòmics.  Els ajuntaments hem d'invertir en cultura com a estratègia per generar riquesa a la llarga. La cultura i l’economia van de la mà.  

No partim de  zero. Una part de  la  feina  ja  la  tenim  avançada.  Equipaments  com  el Teatre  Joventut, el Barradas o  la Tecla Sala són  ja  referents a  l’àrea metropolitana.  I tenim una important xarxa d’entitats, equipaments i artistes distribuïts a tot el territori de la ciutat. 

No  tota  la  iniciativa  és  pública,  tenim  també  grans  empreses  de  la  cultura  que  són referents en  la seva especialitat. Tenim creadors  i  tenim espais de  formació públics  i privats que no només formen creadors, també fan planter d’espectadors. 

I el paper de l’Ajuntament ha de ser afavorir la suma de totes aquestes realitats que ja existeixen  i afavorir noves  realitats. Per  fer‐ho, el proper mes de març  farem un pas més  en  aquesta  direcció,  ja  que  se  celebrarà una  jornada  de  treball de  la  indústria cultural a  la ciutat. Un seminari sobre  la ciutat,  l’economia  i  la cultura que posarà en contacte empresaris, creadors, urbanistes i funcionaris municipals. Servirà com a base de diàleg per fer realitat el nou Districte de les Arts i de la Cultura. 

En el triangle que hem definit com a base per al nou districte hi ha  la  fàbrica Cosme Toda, un edifici protegit del 1923, obra de l’arquitecte local Antoni Puig i Gairalt, amb més de 6.000 metres quadrats de superfície. Serà un nou element que introduirem per fer  d’aquella  zona,  a  cavall  de  Sant  Josep,  Santa  Eulàlia,  la  Torrassa  i  el  Centre,  el districte de la cultura de L’Hospitalet. 

7Tecla  Sala, Cosme Toda  i Can Trinxet han de  ser el  triangle  cultural de  la  ciutat. Els edificis  que  fa  un  segle  eren  centres  de  productivitat  industrial  ara  ens  donaran indústria, riquesa i projecció cultural. 

Us  he  explicat  els  passos  que  ja  estem  fent  per  conquerir  el  futur  que  volem  en educació  i en cultura. A L’Hospitalet on han decidit que  també prioritzem els canvis tecnològics. 

La clau per aconseguir‐ho no és la tecnologia en si mateixa; la clau és que la tecnologia estigui al servei de la ciutadania i les empreses. 

Volem passar de ser una smart city a una smart social city, de ser una ciutat intel∙ligent a  ser una ciutat  socialment  intel∙ligent. Com ho  fem? Hem definit el barri de Pubilla Cases com el nostre laboratori per a l’experimentació de la tecnologia social.  

Hem  ofert  aquest  barri  a  les  universitats,  a  les  empreses  del  tercer  sector  i  a  les empreses  tecnològiques.  Pubilla  Cases  serà  el  laboratori  de  la  innovació  en  la tecnologia social.  

Tenim ja projectes concrets: un de seguiment d’hàbits alimentaris de la gent gran. És el programa  NANA,  destacat  com  una  de  les  22  solucions  urbanes,  socials  i  de participació més innovadores a San Francisco en la trobada del Living Labs. 

La  prova  pilot  ja  està  en marxa.  Si  tot  funciona,  s’estendrà  el  servei  a  la  resta  de persones  grans de  la  ciutat que  tenen  servei d’atenció domiciliària.  La  tecnologia  al servei de  les persones. És  la  filosofia de  la  tercera  transformació de  L’Hospitalet.  La combinació d’economia i transformació social. 

Us he parlat de novetats en educació, en cultura i en tecnologia social. Ara us parlaré de desenvolupament econòmic i de com durant el 2013 hem aprofundit en estratègies de creixement per al comerç i per a les empreses. 

La  segona  transformació  de  L’Hospitalet  va  servir  a  la  ciutat  per  a  la  instal∙lació d’equipaments estratègics per a l’economia de l’àrea metropolitana i de Catalunya.  

La Fira és segurament un dels majors exponents d’aquest fet i un dels majors tractors de l’economia del país, amb una facturació de 117 milions d’euros va acollir durant el 2013 més  de  60  salons  i  congressos  internacionals.  És  un  projecte  d’èxit  gràcies  a l’equip de Josep Lluís Bonet i Agustí Cordón. 

El 2013 a la Fira vam tenir un important repte. Vam acollir per primer cop l’edició del Mobile World Congress.  El  trasllat des dels pavellons de Montjuïc  fins  al  recinte de Granvia  va  ser  un  repte  que  vam  superar  amb  èxit.  Barcelona  i  L’Hospitalet  vam demostrar que estàvem a l’alçada.  

8Enguany el Mobile es preveu que novament serà un èxit. Les previsions per al saló que comença  el  proper mes  són  d’un  impacte  econòmic  en  l’àmbit metropolità  de  340 milions d’euros, 75.000 visitants i 7.000 llocs de feina temporals per a aquests dies.  

El nostre repte enguany és que  la ciutat es beneficiï en  la seva totalitat de  la  fira del mòbil. 

El passat mes d’octubre vam  iniciar un programa educatiu  conjunt entre el Mobile  i l’Ajuntament que ha permès realitzar 13 accions formatives per a joves i per a grans.  

Amb  John  Hoffman,  el  màxim  responsable  del  congrés,  vaig  signar  un  acord  de col∙laboració que ens permet treure de la Fira l’esperit mobile. Per a joves, per a grans, a tota  la ciutat, hem fet accions destinades a difondre  la tecnologia mòbil, per donar noves oportunitats i trencar amb l’escletxa digital.  

El  repte social  l’estem superant bé, ara el mes de  febrer  tindrem el  repte econòmic. Treballem amb els hotels  i  la pròpia organització perquè els participants coneguin els nostres  eixos  comercials,  la  nostra  gastronomia  d’autenticitat,  els  nostres establiments. 

Fa  un  any  deia  que  un  àmbit  al  qual  havíem  de  prestar  atenció  era  el  turisme  de negocis. 

La ciutat acull  ja en aquests moments més de 250.000 persones cada any als nostres hotels.  Fa uns anys ningú no hauria dit que  L’Hospitalet  tindria hotels  i molt menys turistes, però aquesta realitat ha canviat.  

Aquesta setmana hem acollit un nou hotel de 4 estrelles a L’Hospitalet.  

Som  la  segona  ciutat de Catalunya  en pernoctacions per  turisme de negocis.  Estem entre  les primeres 10 ciutats en  ingressos per  taxa  turística al costat de ciutats amb llarga tradició com Salou o Lloret. 

Hem passat de no  tenir cap hotel a generar més de 3.000  llocs de  treball, a generar activitat  econòmica  i  a  recaptar  impostos,  que  destinem  a  fer  polítiques  socials  i  a generar més ocupació. 

I en la línia de les primeres accions per al desenvolupament econòmic de L’Hospitalet, vull saludar la creació d’una nova agrupació d’empresaris de l’entorn de plaça d’Europa promoguda per AEBALL. Serà un bon  instrument per difondre  i promocionar  l’entorn, crear sinergies entre  les empreses  i també per establir canals de diàleg efectius amb l’Ajuntament. Ha estat gràcies a la bona feina desenvolupada per Manuel Rosillo i Rosa Fiol: us vull agrair el vostre compromís. 

L’objectiu és clar i cal continuar avançant en les eines per aconseguir‐ho. L’any passat parlava  de  la  necessitat  de  crear  l’Agència  de  Desenvolupament  Econòmic,  com  a instrument que ens ajudi en el camí de creixement de la ciutat.  

9

Les reflexions de L’Hospitalet on ens han definit més clarament quins han de ser els objectius de l’Agència.  

Ha de ser un instrument de concertació pública i privada, que detecti les oportunitats de  creixement  de  l’economia  de  la  ciutat  i  ajudi  a  desenvolupar  el  traçat  fet  per L’Hospitalet  on.  Ha  de  ser  un  instrument  que miri més  enllà  del  terme municipal, capaç  d’acordar  relat  i  serveis.  Capaç  d’atreure  inversions  per  a  L’Hospitalet,  l’àrea metropolitana i Catalunya. 

Amb  visió  de  ciutat  i  de  país.  Per  això,  treballem  amb  la  Cambra  de  Comerç  amb Miquel  Valls,  per  impulsar  la  nova  Agència  de  Desenvolupament  Econòmic  de L’Hospitalet,  perquè  sigui  un  veritable  òrgan  de  promoció  econòmica,  amb  serveis concrets per a  les empreses que s’instal∙lin a  la ciutat, però amb una clara visió en el context metropolità.  

Un espai de col∙laboració amb els agents  socials de  la ciutat perquè puguin aportar, opinar  i  treballar de  forma conjunta en el nostre  impuls econòmic. La  suma de  tots, teixit empresarial, agents socials i administracions ens farà més competitius. 

Serà un  instrument que ens ajudarà a donar ple sentit a  la marca Barcelona. Perquè, Toni  Vives,  —amb  el  permís  de  l’Ajuntament  de  Barcelona—,  la  marca  Barcelona també és nostra,  i ho sap bé Rosa Clarà,  la nostra ambaixadora de  la moda arreu del món. 

L’objectiu ha de ser generar una àrea metropolitana com a motor, per consolidar‐nos com a referent en recerca i innovació a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. 

I per ser més competitius necessitem algunes  infraestructures bàsiques. L’any passat vaig fer dues peticions: la posada en marxa de la Línia 9 i la millora de Rodalies a través de la construcció del túnel de L’Hospitalet.  

He  estat  molt  crítica  amb  el  conseller  Vila  per  l’endarreriment  d’aquesta infraestructura. Lluís Recoder sap com en puc arribar a ser, de pesada, quan defenso els  interessos  de  la  ciutat.  Ara,  però,  vull  aprofitar  aquesta  tribuna  per  felicitar  el conseller Vila.  

Agraïm des de  la ciutat que hagi reconduït  la situació  i donat  llum verda al ramal que ha de connectar l’Aeroport amb la Fira, la ciutat de L’Hospitalet i la zona universitària de la Diagonal. 

Dimarts passat vaig tenir l’oportunitat de parlar d’infraestructures amb el conseller de Territori i Sostenibilitat i la ministra de Foment, aprofitant la seva visita a la ciutat. Vam parlar  de  la  Línia  9,  de  la  remodelació  de  l’estació  de  Bellvitge  i  del  túnel  de L’Hospitalet.  

10

La  ministra  i  el  conseller  em  van  comunicar  una  bona  notícia:  la  remodelació  de l’estació  de  Bellvitge  s’iniciarà  aquest  any.  És  una  obra  llargament  esperada,  que donarà beneficis als veïns del barri de Bellvitge i del Gornal i al complex biosanitari. 

Són moments d’austeritat, en sóc plenament conscient. Però l’austeritat no pot llastrar l’economia  d’un  país.  Sé  que  tot  no  es  pot  fer,  però  hi  ha  obres  que  si  no  es  fan alentiran l’economia. 

La millora de Rodalies de  la regió metropolitana passa per  la construcció del túnel de L’Hospitalet. És una obra fonamental en termes d’eficiència en mobilitat i en termes de competitivitat per al país. 

És una obra  cabdal per  a  la  connexió de  la  línia de  la  costa. Per  a  la mobilitat dels ciutadans que ens trobem entre Mataró i Vilanova. 

A més,  l’alliberament  de  sòl  pel  nou  túnel  ferroviari  podria  arribar  a  generar  una producció anual directa propera als 3.400 milions d’euros i uns 22.000 llocs de treball directes.  

Necessitem  que  l’obra  del  túnel  vegi  la  llum.  És  bàsica  per  al  desenvolupament econòmic  de  Catalunya. A més,  des  de  la  ciutat  continuarem  insistint  i  reivindicant l’actuació  perquè  la  no‐construcció  del  túnel  ha  paralitzat  el  desenvolupament  de zones estratègiques de la ciutat.  

Una de  les quals és  la segona fase del soterrament de  la Granvia. Una obra que ja no pot esperar més.  

L’eix de Granvia, des de la plaça d’Europa fins al riu, no està acabat i és necessari per al desenvolupament del clúster biosanitari.  

Per això, l’Ajuntament hem pres la iniciativa, hem presentat a la Generalitat una nova proposta de transformació de  la Granvia que no necessita el soterrament de  les vies. Hem  iniciat  ja els primers passos per a  la redacció del Pla director urbanístic entre  la plaça d’Europa i el riu Llobregat.  

Estem  parlant  d’una  acció  que  afecta  més  d’un  milió  de  metres  quadrats,  que representen el 8,6 % de la superfície total de L’Hospitalet. 

Es tracta d’aplicar un tractament similar entre la plaça d’Europa i el riu Llobregat al que es va  fer entre  la plaça Cerdà  i  la plaça d’Europa. Una obra  sense  cap  cost ni per a l’Ajuntament ni per  a  la Generalitat.  La Granvia es  convertirà en una gran  avinguda urbana integrada en el barri de Bellvitge, pensada per als vianants, que facilitarà el pas i les connexions dins del clúster biomèdic. 

11

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha cregut també en aquesta proposta i per això  aquesta  zona  és  un  dels  10  plans  directors  estratègics  que  vol  impulsar  a Catalunya  fins  al  2017. Urbanisme  al  servei  de  l’economia,  col∙laboració  entre  dues administracions  en  el  Consorci  de  la  Granvia.  Així  és  com  plantegem  la  tercera transformació de L’Hospitalet. Sumem... 

Victor Hugo deia que “el  futur  té molts noms. Per als dèbils és  l’inabastable. Per als temorosos, el desconegut. Per als valents és  l’oportunitat”. Ara és el moment de ser valents  i  cercar  oportunitats,  amb  seny  però  sense  covardia.  Tenim  la  força  per continuar la nostra transformació econòmica i social. 

És un projecte agosarat però realista per a L’Hospitalet, per a l’entorn metropolità i per a Catalunya. L’Hospitalet, com a segona ciutat de Catalunya, és una peça clau, i un dels motors econòmics de l’àrea metropolitana.  

La realitat és que si Barcelona i l’àrea metropolitana volem tenir futur i competir en el món  global,  cal  fer  una  política  econòmica  coordinada  en  l’àmbit metropolità.  Cal complementar‐se i ajudar‐se i, entre tots, créixer. 

12

El projecte econòmic,  cultural  i  social de  L’Hospitalet és  realista  i està a  l’alçada del país. La solvència que hem demostrat com a ciutat per assumir  reptes difícils  fa que estigui  convençuda  que  L’Hospitalet  té  la  capacitat  de  tenir  un  paper  cabdal  en  el desenvolupament econòmic de l’àrea metropolitana. 

No  hem  d’oblidar  que  el  nostre model,  el model  L’Hospitalet  treballa  cada  dia  per guanyar  competitivitat. Però  també per  generar ocupació estable  i de qualitat  i per oferir oportunitats de futur a la ciutadania d’avui i a les properes generacions. Per això, a L’Hospitalet posem l’economia al servei de la ciutadania. 

En aquests moments de dificultats cal més  imaginació, visió de  futur  i estratègia que mai. És el moment d’aixecar  la mirada. El  jo  ja no  funciona, no és  suficient. Ara  les receptes  clàssiques  estan  obsoletes  i  és  l’hora  de  pensar  en  el  nosaltres,  en  el col∙lectiu.  

I  amb  una  visió  crítica,  valenta  i  compromesa  amb  els  valors  progressistes  que  ens caracteritzen,  L’Hospitalet afronta el 2014 amb  la  vista posada al 2025. Aquest any, 100 anys després que comencéssim a ser ciutat, segur que ens sentirem orgullosos del que hem construït plegats. 

Us  demano  el  vostre  compromís,  aquest  és  un  projecte  col∙lectiu,  de  cadascun  i cadascuna de nosaltres. Tots som necessaris, tots hem d’aportar el nostre gra de sorra. 

Vull  traslladar‐vos  el meu  ferm  compromís  i  el  de  l’equip  de  govern  per  continuar treballant  amb  dedicació  i  il∙lusió  en  la  construcció  d’un  L’Hospitalet  més  just  i igualitari. 

Estic convençuda que amb el vostre talent i la vostra empenta ho aconseguirem. 

Sé que puc comptar amb vosaltres!  

Moltes gràcies!