2015 consorci (jornades) ensenyar gramàtica

Ensenyar gramàtica

Anna CampsGrup GREAL (UAB)

IV Jornada Aprendre Llengües al Segle XXIConsorci per a la Normalització Lingüística

Juny 2015

Què entenem per gramàtica

a) Conjunt d’estructures morfosintàctiques pròpies d’una determinada llengua.

b) Descripció completa dels principis d’organització d’una llengua des del punt de vista fonològic, sintàctic, semàntic i lèxic.

Termcat (1992): Diccionari de lingüística

A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

• Té el seu origen en la interacció verbal humana.

• Esdevé la gramàtica interna de cada parlant de la llengua.

• Sotmesa a la variació pròpia de l’activitat humana.

• És la base de la norma (social, compartida).

• Sensible a les situacions de precarietat.

• Sovint se l’ha denominat gramàtica implícita

a) Conjunt d’estructures morfosintàctiques pròpies d’una determinada llengua


b) Descripció “completa” (i sistemàtica) dels principis d’organització d’una llengua des del punt de vista fonològic, sintàctic, semàntic i lèxic

• És sistemàtica; en general de base científica. Requereix l’elaboració de conceptes.

• És un model que pretén descriure i explicar el funcionament de la llengua o guiar-lo (gramàtica normativa); és una construcció sociocultural. Hi ha diversos models: formals, funcionals, …

• És externa (en ocasions se la denomina gramàtica explícita)

• Tendeix a estabilitzar la llengua.


Dos objectius d’ensenyament de la gramàtica d’acord amb els dos conceptes

1)Aprendre a usar les estructures de la llengua

2)Aprendre a explicar el funcionament de la llengua a partir del model sistemàtic elaborat

Activitat metalingüística


Dues vies interrelacionades

Activitats verbals orals i escrites

Ensenyament sistemàtic dels conceptes gramaticals

Espai de l‘ús Espai de la sistematitzacióÚs focalitzat

Ús reflexiu

Observació

Elaboració de corpus

Revisió

Detecció de problemes

Resolució de problemes

Etc.


Activitat metalingüística

És aquella activitat que pren la llengua com objecte d’observació, reflexió i anàlisi.

Pot ser:

• procedimental: repeticions, canvis en el discurs, manipulacions, etc.

• però sovint va acompanyada de verbalitzacions, sigui en llenguatge comú, sigui amb la utilització de termes específics.


1) Aprendre a usar les estructures de la

llengua

Exercicis de comprensió sintàctica (p. 105)

Memorització d’estructures sintàctiques (p. 66)

Inserció i coordinació de frases (p. 109)

Expressió lingüística del context situacional (p. 72)

Històries per ordenar

Operacions lògiques: causals, consecutives, adversatives etc. (p. 93)

A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci de N.L. Juny 2015

Necessitat d’un model que permeti relacionar els aspectes formals, els semàntics i els pragmàtics

2) Aprendre a explicar el funcionament de la llengua a partir del model sistemàtic elaborat per a tal fi.


El procés d’abstracció a partir de l’ús


Usar i designar

Observar

Identificar

Generalitzar (definir)

Integrar en un sistema

Ara arreu les ones corrien, volaven, saltironaven, tintinejaven amb moviments d’una alegre embriaguesa (J. Ruyra)

M’han faltat mans per estirar el pot de les galetes a la llet, destapar l’ampolla del reforçant, posar-ne una mica en una cullera i engolir-ho tot a la vegada, mastegant, glopejant, bevent, empassant, fins que m’he ennuegat, he tossit i tot ha estat a punt d’anar a l’aigüera.

• L’acumulació de verbs de moviment donen la imatge d’acció accelerada.

• Assenyalar el verbs; dir altres verbs de moviment o d’acció i fer petits textos imitant els models.

• No tots els verbs indiquen acció: semblar, servir per, tenir, ...

• Hi ha paraules que es refereixen a accions i no són verbs: la sortida, l’entrada dels alumnes, manifestació, comunicació, correguda, ...

• Com podem distingir els verbs de les paraules que no ho són?

• Les marques del verb: persona, temps, mode, aspecte: la diversitat de les formes del verb.


Observar la llengua i parlar-ne: de l’ús a l’observació i la sistematització

El treball d’observació es basa en el descobriment del funcionament de la llengua mitjançant accions que es duen a terme sobre els enunciats o sobre els textos, utilitzant operacions diverses:

Operacions com aquestes permeten observar quins canvis de significat o de situació potencial d’ús es produeixen en canviar algunes de les formes verbals o, al revés, quines formes són necessàries per produir determinats significats en contextos diversos.

• incloure o inserir,• substituir, • suprimir o elidir, • completar, • ampliar, • relacionar, • comparar,

• compondre textos o frases

• segmentar,• recompondre, • canviar d’ordre• classificar, • reconèixer, • etc.


Activitats verbals orals i escrites

Ensenyament sistemàtic dels conceptes gramaticals

Espai de l‘úsEspai de la sistematització

Ús reflexiu

Ús focalitzat

Elaboració de corpus

Observació

Revisió

Detecció de problemes

Resolució de problemes

Etc.

Proporcionen exemples, corpus, situacions, problemes, etc.

Es constitueixen en models per

a l’ús

Són base per a la construcció del coneixement sistemàtic

Són eines per a la reflexió i per al millorament de l’ús


Comprensió d’estructures sintàctiques

Agrupa les frases que tenen un significat semblant

A Barcelona els dies d’estiu són molt calorosos.Pujar a la muntanya enforteix les cames.La calor dels dies d’estiu a Barcelona és insuportable.Barcelona és una ciutat insuportable. L’aire de la muntanya és saludable.La salut millora amb l’aire de la muntanya.


Memorització d’estructures sintàctiques

Mare, si fos mariner,mariner de bona traçame n’iria mar endinstot sol amb la meva barca

(Miquel Martí Pol)

Quan sortirà el sol, tot marcant el pas, cap a la muntanyaanirem plegats

(F. Bofill, A. Puig, F. Serra)


Alexandre Galí (1934)

• Una serp es fica dintre una casa. La serp veu un ocell dintre d’una gàbia. La serp entra a la gàbia per entremig dels ferros. La serp es menja l’ocell. La serp amb l’ocell a la panxa no pot sortir. Entra l’amo de la casa i troba la serp a la gàbia. L’amo de la casa mata la serp.


Operacions lògiques: causals, consecutives,

adversatives…

Amb aquests grups de paraules pots fer una frase, però compte, que n’hi ha un que no lliga.

Com que el mes que ve hi ha eleccionsperquè vull estar ben informadaper això escoltaré bé les músiques dels espotsaquests dies em compraré tots els diaris


Incloure o inserir elements

• Els cotxes van molt bé per circular per la ciutat.• Els cotxes petits van molt bé per circular per la ciutat. • Porta’m un gerro.• Porta’m un gerro gros.

• M’agraden les novel·les• M’agraden les novel·les policíaques


Substituir

Compra ( ) pa Compra ( ) panetsCompra el pa Compra els panetsCompra un pa Compra algun panet

Compra tres panets

Compra ( ) farinaCompra la farina

Ús dels articles determinat i indeterminat a la narració


Suprimir

• Aquest matí abans de les deu els meus amics de Badalona han anat cap al parc zoològic amb els seus pares.

• .....• .....• Els meus amics han anat al parc.


Relacionar: La subcategorització verbal i la col·locació

Es pot fer una recerca amb l’ajut del diccionari per veure les diferències de significat segons els arguments que accepti un verb i les repercussions en l’estructura sintàctica (per exemple: veure, caure, anar, venir,

No veig res/ Veig el marAquest noi no hi veuEncén el llum que no m’hi veig

Sentits figurats:Ara veig el meu error….

Frases fetes: Ja l’has vist prouÉs molt antipàtic, no el puc veure….


Busco un noi que sap italiàBusco un noi que sàpiga italià

Vull una barra de paVoldria una barra de pa

(Duran 2013)


Problemes gramaticals

Exemple: dos “els” diferents

• La Maria va treure els coberts del calaix• La Maria va eixugar els coberts fins que van quedar lluents.

• La Maria va treure els coberts del calaix i els va eixugar fins que van quedar ben lluents.

• La Maria va treure el ganivet de l’armari i el va eixugar ....

• En Pere va parlar amb la Maria i en Joan.• En Pere va proposar a la Maria i a en Joan d’anar a passar el dia a la

muntanya.

• En Pere va parlar amb la Maria i en Joan i els va proposar de passar el dia a la muntanya

• En Pere va parlar amb la Maria i li va proposar


L’activitat de recerca gramatical, un camí per aprendre

Dos exemples:

El pronom hiCamps, A.; Fontich, X. (2003). La construcció del coneixement Gramatical a través de la recerca I el raonament: l’ús del pronom “hi” en el català oral. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 31, 99-110

Els relatiusGutiérrez, X. (1999). Com funcionen els relatius? Aprendre gramàtica investigant. Dins Vilà, M.; Fargas, A. (eds): Normativa i ús de la llengua. Barcelona: Graó


2015 consorci (jornades) ensenyar gramàtica

Education

Transcript of 2015 consorci (jornades) ensenyar gramàtica