20150325 - El Periódico - Fòrum Primera Plan@ _ El Model de l’Hospitalet Proposa Redistribuir La...
2
«Els ajuntaments ja són l’última barrera disponible per conservar l’Estat del benestar» «No és cert que impostos com l’IBI siguin més alts a l’Hospitalet que a la resta de municipis. En reali- tat, la pressió fiscal està per so- ta de la dels municipis limítrofs», va assegurar l’alcaldessa Núria Marin, en resposta a la pregunta dels lectors d’EL PERIÓDICO. Pe- rò, malgrat això, va voler subrat- llar que els impostos municipals són necessaris per prestar ser- veis públics. Marín va prevenir ai- xí contra aquelles formacions po- lítiques que prometen fer més amb menys, una recepta que, segons va dir, s’ha demostrat in- viable. web La pregunta de la @ ¿Els impostos són més alts a l’Hospitalet? MARÍA CARMEN DEL RÍO VIZCAYA Com un mantra que s’ha de des- mentir cada vegada que s’acos- ta una cita amb les urnes, Núria Marín va haver de negar ahir no- vament que els immigrants tin- guin prioritat per percebre aju- des socials o que siguin objecte d’exempcions impositives espe- cials si volen obrir un negoci. Aquestes afirmacions sense cap base, però pesades de desmentir, són habituals, i ella mateixa en va posar una altra molt comuna so- bre la taula. «No és cert, com s’in- sisteix a afirmar, que jo no visc a l’Hospitalet. Visc al mateix pis des que em vaig casar fa 26 anys». ¿Mantenim la immigració amb els nostres diners? EMILIO GARCÍA MARTÍNEZ Marín: «El model de l’Hospitalet proposa redistribuir la riquesa» L’alcaldessa reivindica la gestió municipalista com a «motor» per superar la crisi Sol·licita a l’àrea metropolitana que repliqui a l’«austericidi» de la Generalitat i el Govern VÍCTOR VARGAS / CARLES COLS BARCELONA E l barri com a motor del can- vi socioeconòmic i com a principal beneficiari d’aquesta nova dinàmica per superar el flagell de la crisi. L’en- torn quotidià com a principi i final d’un cercle virtuós que l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, propo- sa perquè les dades macroeconòmi- ques que auguren un canvi de cicle es traslladin definitivament a la rea- litat de les cases catalanes. Un full de ruta per al qual va postular a la ciutat que representa, «el model l’Hos-pitalet», com el referent inequívoc d’una es- tratègia de gestió «basada en la redis- tribució de la riquesa entre barris i persones». La dirigent del PSC va aprofitar la seva intervenció en els esmorzars de Primera Plana@, organitzats per EL PERIÓDICO i Banc Sabadell, per fer gala del municipalisme, «l’Admi- nistració que trepitja el carrer i co- neix les necessitats reals de la gent», la que els dóna «una resposta clara i factible», erigint-se en «l’última fron- tera de l’Estat del benestar». No obs- tant, va denunciar la soledat amb què es troben els gestors locals per acompanyar les famílies en el seu es- forç per poder suportar els estralls de massa anys de revessos econòmics. «Hi ha gent que mira cap a una altra banda, però a la Catalunya d’avui dia es passa gana. Per això in- tervenim a l’Hospitalet», va alertar Marín. Tot seguit va al·ludir a les xi- fres, flagrants, per exorcitzar tot in- dici de dubte. Va parlar de les 5.000 famílies de la ciutat que estan «en situació d’emergència social» i que han portat el consistori a doblar el pressupost que tenia previst. Va re- cordar els més de 5.500 nens que s’han beneficiat d’una beca menja- dor només després que els pressu- postos municipals multipliquessin per nou aquesta partida. Va apel- lar a les 1.275 persones que s’havi- en beneficiat dels plans d’ocupació. Va elevar a un centenar els desno- naments de cases que es van evitar l’any passat... COMPETITIVITAT / Marín va retratar el panorama de vulnerabilitat de l’Hospitalet, com a exemple de l’ac- tual realitat social. I ho va fer tant per insistir en el desemparament de què són objecte les ciutats per les polítiques «austericides» de la Gene- ralitat, del Govern i de Brussel·les, com per recordar que els municipis han de ser capaços d’«aixecar la mi- rada més enllà» dels seus límits geo- gràfics i completar «plantejaments més globals». «Cap projecte indi- vidual té futur si no es desenvolupa a través d’una visió compartida entre Barcelona i la seva àrea me- tropolitana», va sostenir davant l’au- ditori. Per això es va alinear sense em- buts amb la proposta de l’alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Coll- boni, de crear una xarxa internacio- nal de municipis contra l’austeritat. I en això va mostrar novament la se- va fe en el model l’Hospitalet a l’anun- ciar el «compromís» de fer un pas en- davant per liderar el projecte en el cas que Barcelona no l’impulsi final- ment. Marín va incidir en el pes es- pecífic de «la segona ciutat i el segon motor econòmic» de Catalunya, per fondre’s amb la capital i amb el con- junt de l’àrea metropolitana i conso- lidar-se com a «referent en investiga- ció i innovació a Espanya, a Europa i al món». En aquest escenari, va esbossar l’estratègia per contribuir a «la trans- formació social i econòmica del país». Marín va apel·lar a les infraes- tructures, «imprescindibles per ser més competitius», però que neces- siten «més implicació dels governs competents». I va insistir en la neces- sitat de millorar la xarxa de Rodali- es, fent una especial menció al túnel de l’Hospitalet, clau per enlla- çar amb l’aeroport i millorar així la insuficient freqüència de pas amb el Prat. Un altre eix al qual va apel·lar va ser el de la formació, clau per «fer un salt a l’excel·lència», tant en l’àm- bit universitari com en la formació professional. I va perfilar l’horitzó amb apostes com la de Gornal Acti- va, un equipament inaugurat el ge- ner passat que ofereix formació es- pecífica a empreses, emprenedors i autònoms. Una ciutat oberta a la in- novació, sigui autòctona o vinguda de fora. El millor exemple d’això pot Passa a la pàgina següent l’opinió dels assistents JAUME PATAU DIRECTIU DE BANC SABADELL «L’Hospitalet és el segon motor de Catalunya, crea riquesa i fomenta la cohesió social» ROSA FIOL DIRECTORA GENERAL D’AEBALL «Com a alcaldessa ha demostrat que sap escoltar, que és integradora i que sap liderar» DIMECRES 40 25 DE MARÇ DEL 2015 Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat Coses de la vida GRAN BARCELONA Fòrum Primera Plan@ © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
-
Upload
nuria-marin -
Category
Documents
-
view
53 -
download
7
description
Artícle de 2 pàgines a El Periódico resumint la conferència a el Fòrum de Primera Plan@ de l'alcaldessa de L'Hospitalet Núria Marín25/03/2015
Transcript of 20150325 - El Periódico - Fòrum Primera Plan@ _ El Model de l’Hospitalet Proposa Redistribuir La...
-
Els ajuntaments ja sn lltima barrera disponible per conservar lEstat del benestar
No s cert que impostos com lIBI siguin ms alts a lHospitalet que a la resta de municipis. En reali-tat, la pressi fiscal est per so- ta de la dels municipis limtrofs, va assegurar lalcaldessa Nria Marin, en resposta a la pregunta dels lectors dEL PERIDICO. Pe-r, malgrat aix, va voler subrat-llar que els impostos municipals sn necessaris per prestar ser-veis pblics. Marn va prevenir ai- x contra aquelles formacions po-ltiques que prometen fer ms amb menys, una recepta que, segons va dir, sha demostrat in-viable.
webLa pregunta de la@
Els impostos sn ms alts a lHospitalet?MARA CARMEN DEL RO VIZCAYA
Com un mantra que sha de des-mentir cada vegada que sacos-ta una cita amb les urnes, Nria Marn va haver de negar ahir no-vament que els immigrants tin-guin prioritat per percebre aju-des socials o que siguin objecte dexempcions impositives espe- cials si volen obrir un negoci. Aquestes afirmacions sense cap base, per pesades de desmentir, sn habituals, i ella mateixa en va posar una altra molt comuna so-bre la taula. No s cert, com sin-sisteix a afirmar, que jo no visc a lHospitalet. Visc al mateix pis des que em vaig casar fa 26 anys.
Mantenim la immigraci amb els nostres diners?EMILIO GARCA MARTNEZ
Marn: El model de lHospitalet proposa redistribuir la riquesa
Lalcaldessa reivindica la gesti municipalista com a motor per superar la crisi
Sollicita a lrea metropolitana que repliqui a laustericidi de la Generalitat i el Govern
VCTOR VARGAS / CARLES COLSBARCELONA
El barri com a motor del can-vi socioeconmic i com a pr inc ipal benef ic iar i daquesta nova dinmica
per superar el flagell de la crisi. Len-torn quotidi com a principi i final dun cercle virtus que lalcaldessa de lHospitalet, Nria Marn, propo-sa perqu les dades macroeconmi-ques que auguren un canvi de cicle es traslladin definitivament a la rea-litat de les cases catalanes. Un full de ruta per al qual va postular a la ciutat que representa, el model lHos-pitalet, com el referent inequvoc duna es-tratgia de gesti basada en la redis-tribuci de la riquesa entre barris i persones. La dirigent del PSC va aprofitar la seva intervenci en els esmorzars de Primera Plana@, organitzats per EL PERIDICO i Banc Sabadell, per fer gala del municipalisme, lAdmi-nistraci que trepitja el carrer i co-neix les necessitats reals de la gent, la que els dna una resposta clara i factible, erigint-se en lltima fron-tera de lEstat del benestar. No obs-tant, va denunciar la soledat amb qu es troben els gestors locals per acompanyar les famlies en el seu es-for per poder suportar els estralls de massa anys de revessos econmics. Hi ha gent que mira cap a una altra banda, per a la Catalunya davui dia es passa gana. Per aix in-tervenim a lHospitalet, va alertar Marn. Tot seguit va alludir a les xi-fres, flagrants, per exorcitzar tot in-dici de dubte. Va parlar de les 5.000 famlies de la ciutat que estan en situaci demergncia social i que han portat el consistori a doblar el pressupost que tenia previst. Va re-cordar els ms de 5.500 nens que shan beneficiat duna beca menja-dor noms desprs que els pressu-postos municipals multipliquessin per nou aquesta partida. Va apel-lar a les 1.275 persones que shavi-en beneficiat dels plans docupaci. Va elevar a un centenar els desno-naments de cases que es van evitar lany passat...
COMPETITIVITAT / Marn va retratar el panorama de vulnerabilitat de lHospitalet, com a exemple de lac-tual realitat social. I ho va fer tant per
insistir en el desemparament de qu sn objecte les ciutats per les poltiques austericides de la Gene-ralitat, del Govern i de Brusselles, com per recordar que els municipis han de ser capaos daixecar la mi-rada ms enll dels seus lmits geo-grfics i completar plantejaments ms globals. Cap projecte indi- vidual t futur si no es desenvolupa a travs duna visi compartida entre Barcelona i la seva rea me- tropolitana, va sostenir davant lau-ditori. Per aix es va alinear sense em-buts amb la proposta de lalcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Coll-boni, de crear una xarxa internacio-nal de municipis contra lausteritat. I en aix va mostrar novament la se-va fe en el model lHospitalet a lanun-ciar el comproms de fer un pas en-davant per liderar el projecte en el cas que Barcelona no limpulsi final-ment. Marn va incidir en el pes es-pecfic de la segona ciutat i el segon motor econmic de Catalunya, per fondres amb la capital i amb el con-junt de lrea metropolitana i conso-lidar-se com a referent en investiga-ci i innovaci a Espanya, a Europa i al mn. En aquest escenari, va esbossar lestratgia per contribuir a la trans-formaci social i econmica del pas. Marn va apellar a les infraes-tructures, imprescindibles per ser ms competitius, per que neces-siten ms implicaci dels governs competents. I va insistir en la neces-sitat de millorar la xarxa de Rodali-es, fent una especial menci al tnel de lHospitalet, clau per enlla- ar amb laeroport i millorar aix la insuficient freqncia de pas amb el Prat. Un altre eix al qual va apellar va ser el de la formaci, clau per fer un salt a lexcellncia, tant en lm-bit universitari com en la formaci professional. I va perfilar lhoritz amb apostes com la de Gornal Acti-va, un equipament inaugurat el ge-ner passat que ofereix formaci es-pecfica a empreses, emprenedors i autnoms. Una ciutat oberta a la in-novaci, sigui autctona o vinguda de fora. El millor exemple daix pot
Passa a la pgina segent
lopini dels assistents
JAUME PATAUDIRECTIU DE BANC SABADELL
LHospitalet s el segon motor de Catalunya, crea riquesa i fomentala cohesi social
ROSA FIOLDIRECTORA GENERAL DAEBALL
Com a alcaldessa ha demostrat que sap escoltar, que s integradora ique sap liderar
DIMECRES40 25 DE MAR DEL 2015Connexi a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida gran barcElonaFrum Primera Plan@ LLL
El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.
-
JOAN CORTADELLAS
Marn (dreta) i el director dEL PERIDICO, Enric Hernndez, ahir.
Si en comptes denfrontar-nos ens unim a Badalona i Cornell, passarem de jugar a 2a B a disputar la Champions
Suport a Collboni i la seva xarxa internacional de municipis contra lausteritat. Si no la lidera BCN, ho far lHospitalet
Ve de la pgina anterior
ser el Mobile World Congress llti-ma edici es va saldar amb 93.000 assistents i 450 milions dimpacte econmic a lHospitalet, Barcelona i els voltants. Un clar exemple que lestratgia collectiva ens repercu-teix a tots collectivament. Podem competir entre nosaltres, o unir lHospitalet, Cornell i Badalona, i aix passarem de jugar a 2a B a dispu-tar la Champions, va dir. TRANSFORMACI / Lalcaldessa va aca-bar de dibuixar lHospitalet del futur amb la plena transformaci de la Gran Via, unes obres que permetran connectar la plaa dEuropa amb el riu Llobregat, encara que va lamen-tar la demora de cinc anys que acu-mula lesperada licitaci del Ministe-ri de Foment. Una transformaci ur-banstica que far de lautopista davui una avinguda integrada a la
Aposta per una Gran Via soterrada per transformar la ciutat i potenciar el sector de la biomedicina
Creu improbable un pacte amb lHospitalet en com per falta de cultura de coalici, de govern i de ciutat
ciutat, oferint un espai dun mili de metres quadrats per al desenvo-lupament del sector de la biomedici-na i altres activitats en lentorn de Bellvitge que el consolidin com un clster dinvestigaci sanitria l-der mundial. Marn no va voler oblidar-se duna altra aposta que ja va destacar a les pgines daquest diari, la de la cul-tura com a motor econmic, un sec-tor que ocupa el 3,3% de la poblaci activa europea, cinc vegades la del sector de lenergia, i el doble que la indstria de lautomoci. Un repte per al qual la ciutat est de sobres preparada, va dir, abans de citar al-guns referents com el Tecla Sala, el Teatre Joventut o agents culturals com TPK o Salamandra. De cultura i dapostes tamb va donar compte lalcaldessa, aquesta vegada en clau electoral, per qesti-onar labsncia de cultura de coali-ci, de govern i de ciutat de les quals est mancada lHospitalet en com formada per ICV-EUiA, Podem i el Partit Pirata. Per aix, va considerar improbable un pacte amb aquestes forces i es va mostrar determinada a governar en solitari, si s necessa-ri, per seguir apos-tant pel seu model lHospitalet. H
lopini dels assistents
DDAC RAMREZRECTOR DE LA UNIVERSITAT DE BCN
Sap conciliar la competitivitat econmica amb la preocupaci perla justcia social
MIQUEL ICETAPRIMER SECRETARI DEL PSC
Sempre mostra el seu fort lideratge, la seva proximitat i la seva gran obsessi per les persones
AMADEU JUANASSOCIACI 3/4X5/4 DE LHOSPITALET
Ha trobat lequilibri entre crear riquesa a la ciutat i palliar els efectes socials de la crisi
ASUN ROMEROLDER DE CCOO A LHOSPITALET
Ha de parlar ms amb els sindicats perqu locupaci que es cre no sigui de baixa qualitat
Frum Primera Plan@ LLL
DIMECRES 4125 DE MAR DEL 2015
Vegeu el vdeo daquesta informaci amb el mbil o a e-periodico.cat
El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.
