TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.755

Divendres7 DE JUNY DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

CADAQUÉS L’Ajuntament ordena aturarles obres d’urbanització de sa Guarda 16

BLANES La Policia Local deté el presumpteautor de la crema dels vehicles 18

PLANXA EASY GRILL3x1 panini grill, graella elèctrica, planxa i sandvitxera, tot en un

Acord entre ERCi SGdP per ferPiferrer alcaldede Palafrugell 20

Una dona, la númerodos de Mossos perprimer cop, i l’excapl’envien al Pirineu27

A més a DdG

Els presos facilitenla investidura deSánchez en decidirmantenir l’acta

PÀGINES8, 29 I 27

Putin: «Rússia noté gens d’interès en la desintegraciód’Estats europeus»

Vespa asiàtica,mosquit tigre i paneroles,principalsamenaces deplagues d’estiu

EXPERTS ALERTEN QUE LES

FORMIGUES TINDRAN UNA

INCIDÈNCIA ESPECIAL A LES

COMARQUES DE GIRONA

4

3

Els accidents laboralss’incrementen un 5,53%aquest 2019 a Girona

El sindicat Comissions Obreres considera «inacceptable» que any rere anycontinuïn augmentant i veu «deficients» les mesures de prevenció a les empreses

24

EL SOLDAT DESCONEGUT DE CASSÀ REP SEPULTURA. La consellera de Justícia, Ester Capella, va presi-dir l’acte d’enterrament i homenatge d’un soldat de la Guerra Civil caigut al municipi que va ser exhumat fa dos anys ique no ha pogut ser identificat. Tot i que dues famílies s’han fet mostres d’ADN, els resultats han estat negatius. Tal commarca la llei de fosses, les despulles del soldat s’han situat al cementiri de Cassà de la Selva. FOTO: MARC MARTÍ 6

Cuevillas(JxCat) és eldiputat gironíamb méspatrimoni

EL SEU COMPANY SERGI

MIQUEL ÉS, EN CANVI,

EL QUE EN TÉ MENYS

4 Unzué es perfilacom l’entrenadorque vol el Gironaper al curs que ve

EsportsDdG32 i 33

DINS DEL SEU COS TÈCNICHI HAURIA CHICHO PÈLACH

4

jamargant - 07/06/2019 07:56 - 83.50.203.225

El president Torra i el conseller Bosch, amb els delegats de la Generalitat a l’estranger, ahir davant la Comissió Europea ■ ACN

Torra insta a difondre pels canals diplomàtics el dictamen de l’ONU

Ofensiva internacional

Edició de GironaDIVENDRES · 7 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15021 - AVUI / Any XLI. Núm. 13891 - EL PUNT

1,20€

1111

13-1

2102

84LCASSÀ DE LA SELVA P24,25

No s’ha esbrinat la identitatdel brigadista que fa 80 anysva ser enterrat en un marge La consellera Capella, al cementiri de Cassà ■

Comiat digneal soldatdesconegut

URBANISME P30

El govern deCadaquésfa aturarles obres deSa GuardaNo s’hi preveu laconstrucció d’un pou

BIPARTIT · Els comuns i el PSCescenifiquen, sense encaradonar-ho per fet, la recta finald’un acord per l’alcaldia

ENDAVANT · La coordinadorade Barcelona en Comú proposaque Ada Colau presenti la sevacandidatura a la reelecció

Colau, a un pasLÍMITS · La federació delssocialistes beneeix la negociacióen “exclusivitat” d’un governamb els comuns

P6-12

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Demà, a partir de les 15.00 hDemà, a partirde les 15.00 h

1099

02-1

2115

19Q

L’ESPORTIU

Unzué apunta a labanqueta del Girona

Futbol

La directiva aposta per l’ex del Celta

Concentracions eldarrer dia del judici

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE JUNY DEL 201926 | Comarques Gironines |

1180

22-1

2009

85L

1062

70-1

2122

02L

Salut Memòria de Dipsalut (2015-2018)

Després d’un període(2015-2017) d’estabilitza-ció de la presència del bac-teri de la legionel·la en ins-tal·lacions municipals,com per exemple en dut-xes de pavellons espor-tius, l’any passat va haver-hi un canvi de tendència iel bacteri es va localitzaren 16 cada 100 espais d’altrisc (sistemes d’aigua ca-lenta) revisats pels tècnics

de Dipsalut. Anterior-ment, la taxa d’incidènciaera d’un 10%. I en relacióamb les instal·lacions debaix risc (en les quals s’usaaigua freda), es va detec-tar en cinc de cada cent(abans era un 2%). A més, isegons van destacar ahirtècnics de Dipsalut, dinsde les instal·lacions d’altrisc, un 16% mostren re-sistència a les desinfec-cions que es fan per elimi-nar-la, de manera que s’hiha d’estar més a sobre

amb controls trimestrals.La gerent de Dipsalut, Síl-via Oliveras, va explicarahir que aquesta situacióes repeteix a molts indretsdel món i que es relacionaamb l’augment de la tem-peratura de les aigües coma conseqüència del canviclimàtic. Amb tot, entre el2015 i el 2018 no s’ha re-gistrat cap brot de legio-nel·losi associat a espaismunicipals, segons va res-saltar Oliveras. Aquestesdades es van donar a co-

nèixer ahir en la presenta-ció de la memòria 2015-2018 de Dipsalut.

Acció socialUna altra dada que es vasubratllar ahir va ser queaquest organisme de salutpública que depèn de la Di-putació de Girona, i que apartir del 2016 va assumirla competència d’acció so-cial, destina actualmentun 40% del pressupost aprogrames contra la po-bresa i l’exclusió social.

Accions desenvolupades en els darrers quatre anysGestió i control de la salubritat de les instal·lacions per a la transmissió de legionel·losi (en %)

Aigua calentasanitària

97,5

11 10 10

16

Banyeresd’hidromassatgei similars2,5

Regsurbans

37,4

Aigua fredasanitària

0,7

Fontsornamentals3,8

Aigua calentasanitària58,1

2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

TIPUS D’INSTAL·LACIONS MUNICIPALS D’ALT RISC

INSTAL·LACIONS AMB PRESÈNCIA DE LEGIONEL·LA

11 10 10

2015 2016 2017 2018

TIPUS D’INSTAL·LACIONS MUNICIPALS BAIX RISC

INSTAL·LACIONS AMB LEGIONEL·LA (NOVES I REINCIDENTS)

0

20

40

60

80

100

2015 2016 2017 2018

69

2045 48

31

8055 52

Instal·lacions amb presència de legionel·la per 1r cop

Instal·lacions amb presència de legionel·la reincident0

5

10

15

20

Núria AstorchGIRONA

Repunt de legionel·laen espais municipalsa Dipsalut, que s’encarrega del control i la neteja, ho relaciona amb l’augmentde les temperatures pel canvi climàtic a No s’ha produït cap brot de la malaltia

| Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE JUNY DEL 2019

1816

77-1

2018

25Q

1235

62-1

1816

46L

“L’objectiu era incidir di-rectament sobre el princi-pal determinant de l’estatde salut i benestar de lespersones: les condicionssocioeconòmiques”, vamanifestar ahir el presi-dent en funcions de Dipsa-lut, Josep Maria Coromi-nas.

El primer any, la dota-ció pressupostària va serde 3.268.000 euros, unapartida que s’ha incre-mentat progressivamentfins a arribar, el 2018, als4.685.000 euros, la qualcosa representa un incre-ment d’un 43% respecte al2016.

També dins de l’àmbitsocial, la gerent de Dipsa-lut va fer notar el creixe-ment del servei de teleas-sistència per a personesgrans, que va tancar el2018 amb 8.778 usuaris,2.034 més que el 2015 (un30% més). Oliveras va ex-plicar que, si bé inicial-

ment aquest servei va co-mençar amb una cobertu-ra d’un 5,89%, actualments’ha situat en el 7,5% i l’ob-jectiu és arribar al 12% delcol·lectiu que ho necessi-ta. I una de les novetatsd’aquest 2019 és que s’hacreat una nova línia de su-port econòmica per a ac-cions d’acollida i inclusiósocial d’infants que hanmigrat sols.

Psicòlegs d’urgènciaUn altre dels serveis deDipsalut que ha tingut unademanda creixent ha es-

tat el de psicòlegs d’emer-gència, que ha dut a termeuna intervenció cada deudies. S’activa en cas demorts traumàtiques, vícti-mes de delictes violents,accidents, desastres ambmúltiples afectats i agres-sions sexuals. Les actua-cions en casos d’agres-sions sexuals han crescut:el 2015 es va intervenir endues ocasions i l’any pas-sat, en divuit.

Desfibril·ladors mòbilsDes que es va posar enmarxa el programa de des-plegament de desfibril·la-dors automàtics pel terri-tori, 55 persones han po-gut salvar la vida desprésde tenir una aturada car-díaca. En el període 2015-2018 s’ha posat en relleuque els aparells més utilit-zats són els que porten elsvehicles dels cossos d’e-mergències (Policia Muni-cipal i Mossos). ■

Servei local de teleassistència Dipsalut i l’acció social

NOMBRE DE PERSONES USUÀRIES I GRAU DE COBERTURA L’ACCIÓ SOCIAL EN XIFRES

GESTIÓ DE TRUCADES I EMERGÈNCIES (2015-2018)

Truc

ades

em

eses

Recursos destinats Projectes

Truc

ades

rebu

des

Emer

gènc

ies g

estio

nade

s

2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

2016 2017 2018 TOTAL

128

197 159442

* Destinats a 442 projectessocials promoguts pel mónlocal i les entitats.

0

100.000

200.000

300.000

70.5

72

67.2

18

67.2

18

67.8

57

140.

661

146.

204

162.

027

191.0

40

211.233

213.422 229.245 258.897

0

20.00

4.000

6.000

8.000

5.55

2

6.59

0

6.78

2

6.92

8

0

1.000000

2.000000

3.000000

4.000000

5.000000

Món local 279Entitats 163

+40% Part del pressupost anual destinat a acció social (Inclou Benestar i Comunitat)

1.143

.727

€

1.818

.629

€

2.02

3.33

7€

4.98

5.69

3€ *

TIÓ DE TRUCADES I EMERGÈNCIES (2015-20

des

1 4 7 0

1.233213.422 229.24

5 258.897972

6.000

8.000

5,89%6.744

2015

6,38%7.298

2016

6,48%7.422

2017

7,50%8.778

2018

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

8.778persones grans són usuàriesdel servei de teleassistènciaque ofereix Dipsalut. La co-bertura és del 7,5%.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Comarques

Diari de Girona DIVENDRES, 7 DE JUNY DE 2019 11

ACN/DdG GIRONA

■L’organisme de Salut Pública dela Diputació de Girona, Dipsalut,ha detectat un repunt de la pre-sència del bacteri de legionel·la enles instal·lacions públiques du-rant el , que la gerent de l’or-ganisme, Sílvia Oliveras, va atri-buir ahir a «l’augment de les tem-peratures i el «canvi climàtic».

Dipsalut va informar, en la pre-sentació de la memòria de l’anypassat, que ha destinat el delpressupost a programes i subven-cions centrats en reduir les desi-gualtats socials. El principal pro-jecte d’aquesta branca és el de lateleassistència a la gent gran, quecompta amb . usuaris. Detota manera, l’objectiu és poderincorporar més persones els pro-pers anys. El , l’ens també haestrenat un programa per a me-nors estrangers no acompanyats.

Pel que fa a polítiques de salutambiental, l’organisme ofereix alsmunicipis analitzar l’aigua de lesaixetes i comprovar si hi ha legio-nel·la en els equipaments públics,com ara pavellons poliesportius,

camps de futbol o llars d’infants.En aquest cas, Dipsalut analitzaels dipòsits d’aigua dos cops l’anyper comprovar si hi ha aquest bac-teri o no. Habitualment, decada instal·lacions que utilit-zen aigua calenta donaven posi-tiu, però el han detectat «unrepunt» d’equipaments amb elbacteri. Un de les instal·la-cions d’alt risc analitzades han do-nat positiu, que són les que utilit-zen aigua calenta. Quan surtaquest resultat, Dipsalut netejatots els dipòsits i espais afectatsperquè no es converteixi en unbrot i cada tres mesos es fa unaanalítica per controlar que el bac-teri no torni a aparèixer.

Contra les desigualtats socialsL’acció social s’ha convertit en unade les potes més importants del’organisme de salut pública de laDiputació, una vessant més socialque ja es va introduir el ambun pressupost de .. euros;que el va augmentar a.. , un de totes lespartides de l’organisme.

El president de Dipsalut, JosepMaria Corominas, va destacarque després de l’inici de la crisivan comprovar que «per millorarla salut de les persones és impres-cindible garantir el seu benestar»i una de les vies per aconseguir-ho és reduint les desigualtat so-cials. La gerent, Sílvia Oliveras, vadestacar que «incorporar l’acciósocial ha estat complicat, però a lavegada molt enriquidor».

Un dels programes estrella del’àmbit social és la teleassistènciadomiciliària. El tenia .usuaris, prop d’un de les per-sones majors de anys a les co-marques gironines. Oliveras vaassegurar que l’objectiu per alspropers anys és ampliar la taxa decobertura per «superar el ».

Per altra banda, en els últimsquatre anys s’ha desenvolupat elservei d’Atenció psicològica d’ur-gència. Es tracta d’un equip d’on-ze psicòlegs que ajuden a víctimesi familiars d’accidents de trànsit,atemptats o també casos d’asset-jament sexual a sobreviure el trau-ma que han patit. Arreu de la de-

marcació hi ha «persones qua-lificades» encarregades de trucara aquest equip per activar-los enun cas d’emergència.

Oliveras va remarcar que en elsúltims anys ha augmentat el nom-bre d’atencions a víctimes d’asset-jament sexual, gràcies a la millorade la coordinació entre equips. Sial van atendre a víctimes,l’any passat ja n’eren.

Diferents tipus d’assetjamentUn dels tècnics de l’organisme vadetallar que normalment atenena tres tipus de víctimes: aquellesque han patit assetjament per partdels membres de la pròpia famí-lia, les que l’han patit per part d’unconegut en locals d’oci nocturn oespais lúdics i també noies turis-tes que han resultat víctimes d’as-setjament durant la seva estada ales comarques gironines. Enaquest últim cas, la unitat s’ocupad’atendre a la víctima i també repla seva família quan arriba a la de-marcació. Des de Dipsalut van ex-plicar que han atès víctimes d’Ale-manya o Itàlia.

Dipsalut detecta un repunt del bacteride legionel·la en equipaments públicsL’òrgan de salut pública de la Diputació ha augmentat les atencions a víctimes d’assetjament sexual

ACN/DdG GIRONA

■ El Departament de Salut aug-menta un , l’oferta de placesde formació especialitzada per al’any vinent a Girona, un incre-ment que supera el , de mit-jana a Catalunya. D’altra banda,Salut oferirà . places de Met-ges Interns Residents (MIR), un més que l’any passat, per al’examen estatal del .

Així, la Generalitat oferirà places en centres i unitats do-cents a Girona. Aquests centressón l’Hospital Universitari DoctorJosep Trueta, de Girona; l’Hospi-tal de Palamós; l’Institut d’Assis-tència Sanitària (IAS), amb resi-dents al Santa Caterina, de Salt, ia la Xarxa de Salut Mental; i al’atenció primària de l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS), amb placesals CAPs de Can Gibert, Montilivi,Taialà, Salt, Sarrià de Ter i Canetde Mar –que també forma part dela regió sanitària de Girona–;l’Hospital de Figueres; l’AtencióPrimària dels Serveis Integrats deSalut del Baix Empordà; a més del’Hospital Sant Jaume, de Calella.

Salut augmentaun 16,5% aGirona les placesde formacióespecialitzada

jamargant - 07/06/2019 07:56 - 83.50.203.225

El pati de les Magnòlies de la seude la Generalitat de Catalunya seràaquest vespre (.) l'escenari d'unanova edició de les Medalles de l’Es-port que atorga anualment la Re-presentació Territorial de l’Esportde la Generalitat de Catalunya a Gi-rona. Des de l’any , serveixen

per homenatjar totes aquelles per-sones que d’una manera anònimai desinteressada havien treballat otreballaven per l’esport.

Els quinze premiats en aquestanova edició de les Medalles de l’Es-port són Juli Amat (Tir amb Arc/Pa-lamós), Josep Avellana(Natació/Waterpolo Banyoles), Ma-

nel Català (Judo-Figueres), JordiCongost (Handbol-Bordils), EnricDalmau (Halterofília-Girona), JosepMaria Dausà (Tennis-Cassà de laSelva), Manel Fernández (Atletisme- Santa Coloma de Farners), Fran-cisco Güell (Tennis-Santa Pau), Joa-quim Juanola (Futbol-Sant Llorençde la Muga), Francesc López (Es-

ports d'hivern - Aiguaviva), Lluís Lo-zano (Futbol-Palafrugell), TerseeaPascua (Social i Esportiu-Girona),Manuel Toro (Natació-Figueres) iMontserrat Torras (Bàsquet-Olot).

El procés per a l’obtenció d’aquestguardó s’inicia amb una convocatò-ria, a principis d’any, en la qual es re-meten les bases a les institucions pú-bliques i a les entitats esportives deles comarques gironines, donat quesón aquestes les que han de presen-tar els seus candidats. Amb poste-rioritat, una comissió de recompen-

ses es reuneix per deliberar els can-didats i proclamar els guardonats.Durant les edicions que s’han ce-lebrathan rebut el guardó un total de persones d’arreu de les nostrescomarques i de diverses modalitatsesportives.

Assistiran a l’acte el delegat delGovern a Girona, Pere Vila; el secre-tari general de l’Esport i de l’ActivitatFísica, Gerard Figueras; el presidentde la Diputació de Girona, MiquelNoguer; i el representant territorialde l’Esport a Girona, Josep Pujols.

GIRONA | DdG

Quinze noves Medalles de l’EsportLa Generalitat homenatja una quinzena de gironins per la sevacontribució a l’esport des de diverses disciplines Els premis, creats el 1980, han guardonat ja 638 persones en gairebé quatre dècades

Esports

Diari de GironaDIVENDRES, 7 DE JUNY DE 201836

Amb gairebé 70 anys

continua competint

en Tir amb Arc esport

al que es dedica des

que en tenia 30 com-

petint en Campionats de Catalunya,

d'Espanya, d'Europa I del Món. Va fun-

dar l'Associació Esportiva Arc i el Cos-

ta Brava 3D. Amb la selecció espanyo-

la va guanyar el bronze em Campio-

nat del Món 3D i va ser quart en el

d'Europa 3D.

JULI AMATTIR AMB ARC - PALAMÓS

Breus

■ Els Toronto Raptors es varen re-fer la matinada de la seva derrotade dilluns passat a la seva pista,guanyant amb autoritat per - a Golden State Warriors el ter-cer partit de la final de l’NBA,aprofitant les baixes del seu rivalen un partit on va brillar Marc Ga-sol ( punts i rebots).

FINAL NBA

Marc Gasol brilla en lavictòria dels Raptors

■ La UE Osor, que aquesta tem-porada milita a Quarta Catalana,va celebrar diumenge el seu cin-quantè aniversari. Els actes festiusvan consistir en un partit entre ve-terans i presentació del llibre de lahistòria del club titulat UE Osor-: cinquanta anys d’his-tòria (i una mica més) obra de Fè-lix Bruguera Ligero. La festa es vacloure amb un dinar popular alqual assistiren unes tres-centespersones entre jugadors, anticsjugadors, col·laboradors...

FUTBOL

La UE Osor celebra elcinquantè aniversari

■ La jove tennista nord-america-na Amanda Anisimova va donarahir la gran sorpresa a RolandGar ros, segon Grand Slam de latemporada, i va eliminar (-, -) l'actual campiona, la romanesaSimona Halep, per ficar-se en lesseves primeres semifinals d'un«gran», on es veurà les cares ambl'australiana Asleigh Barty, que vapoder amb la nord-americanaMadison Keys en dos sets (-, -). En vuitens de final, Anisimovahavia eliminat Aliona Bolsova.

FUTBOL BASE

La jove Anisimovafa fora Simona Halep

Alguns veterans de la UE Osor. FOTOGRAFIA DUCH

Va destacar va ser

com a jugador de wa-

terpolo, formant part

de l’equip del Club Na-

tació Banyoles que la

temporada 73/74 va aconseguir l’as-

cens a Primera Divisió, fet que abans

només s’havia aconseguit un cop i que

després va aconseguir repetir la tem-

porada 76/77. Coautor del llibre recull

de La Travessia de l’Estany. Una his-

tòria visual

JOSEP AVELLANANATACIÓ/WATERPOLO - BANYOLES

Amb 16 anys, per un

problema d’escoliosi,

li prescriuen la pràcti-

ca del judo. Va fundar

el Club Esportiu Judo

Vilafant on durant més de 30 anys va

ensenyar aquest esport a molts alum-

nes. El 1998 va ser amb Lluís Gratacós

i Miquel Riera un dels fundadors l’As-

sociació de Judo de l’Alt Empordà-

AJAE, que aplega la major part de ju-

doques altempordanesos.

MANEL CATALÀJUDO - FIGUERES

A l’inici dels anys 80 es

va revelar com un en-

trenador metòdic, in-

novador i estudiós de

l’handbol i la seva

aportació en aquesta faceta va acon-

seguir, en gran part, convertir l’Hand-

bol Bordils en un club referent de

l’handbol català i estatal. Congost

també va entrenar altres equips giro-

nins com Figueres, GEiEG, Banyoles i

Sarrià,

JORDI CONGOSTHANDBOL - BORDILS

Enric Dalmau aixeca

peses, però, s va ado-

nar que la competició

no era el seu terreny,

però llavors li van pro-

posar ser el cap visible de la secció

d’halterofília del GEiEG i va ser en

aquell moment quan va començar el

que seria un llarg camí en el món di-

rectiu, tant en l’àmbit de club com en

el federatiu. Entre el 1968 i el 1998 va

organitzar molts campionats.

ENRIC DALMAUHALTEROFÍLIA - GIRONA

Com a atleta, Manel

Fernández va ser cam-

pió de Catalunya de

marató i de 30 Km en

ruta el 1981 i el 1983, i

va ser posseïdor del rècord gironí de

marató fins el 1987 amb una marca de

2.22.10 (n'ha completat 77). També va

ser campió gironí de 1.500, 5.000 i

10.000 metres. Durant els darrers 30

anys ha treballat per l’esport des del

Consell Esportiu de la Selva.

MANEL FERNÁNDEZATLETISME - SANTA COLOMA DE FARNERS

De jove va dedicar a la

pràctica esportiva del

tennis i sempre ha

mantingut la vincula-

ció amb el Club Tennis

Cassà. Un cop finalitzada la seva llarga

etapa com a alcalde, Dausà va presidir

el club millorarant les instal·lacions

ambla construcció d’una piscina, una

pista de pàdel i la remodelació dels

vestidors, però, sobretot, va obrir el

club de tennis a tots els cassanencs.

JOSEP MARIA DAUSÀTENNIS- CASSÀ DE LA SELVA

Quan es van construir

les pistes de tennis a

les instal·lacions del

Club Esportiu de San-

ta Pau, de les quals ell

en va ser impulsor i un ferm defensor,

Francisco Güell es va implicar amb el

tennis jugant, entrenant i acabar ges-

tionant i coordinant durant molts anys

la secció. Actualment, Güell té 82 anys

i encara entrena joves tres dies a la

setmana.

FRANCISCO GÜELLTENNIS- SANTA PAU

Joaquim Juanola va

ser una de les perso-

nes fundadores del FC

Sant Llorenç de la

Muga, l’any 1984, i ar-

tífex que a Sant Llorenç hi hagués fut-

bol federat. Juanola va passar per tots

els estaments del club: vicepresident,

tresorer, secretari, vocal... i, evident-

ment, delegat de l’equip i com no del

camp, del qual n’és el responsable de

manteniment..

JOAQUIM JUANOLAFUTBOL- SANT LLORENÇ DE LA MUGA

El 1970, Francesc Ló-

pez va ser un dels

membres fundadors

del Club Esquí Fontal-

ba, de Ribes de Freser,

des d’on van impulsar moltes activi-

tats relacionades amb els esports de

neu i muntanya, com la primera Fira

de l’Esquí de Ribes de Freser, activitat

pionera al país. Va ser vicepresident

de la Federació Catalana d’Esports

d’Hivern, des del 1978 al 1983

FRANCESC LÓPEZESPORT D’HIVERN -AIGUAVIVA

Va jugar en equips

barcelonins com el Fa-

bra i Coats, l’Atlètic Ca-

talunya i l Condal o

amb el filial del Ma-

llorca, però es va haver de retirar als

24 anys per una greu lesió quan havia

tornat al Fa Com a entrenador va di-

rigir el Palafrugell, amb qui va acon-

seguir l'ascens a Primera Regional, i

el Guíxols, amb qui pujaria a Regional

Preferent.

LLUÍS LOZANOFUTBOL-PALAFRUGELL

Molts anys avalen la

dedicadació de Teresa

Pascua l’esport i a la

cultura de Girona a

través del GEiEG. Pre-

sidenta de secció socio-cultural va ser

membre de la comissió de la missa del

Gall, vocal de la biblioteca, de la co-

missió de l’aplec de la sardana, de la

comissió de l’aplec anual de l’entitat i

de la junt directiva del GEiEG amb di-

ferents presidents.

TERESA PASCUASOCIAL I ESPORTIU -GIRONA

Jugador, entrenador i

coordinador en dife-

rents equips de bàqs-

quet palamosins com

La Salle Palamós, BC

Palamós, Sant Antoni o CE Palamós

amb qui va aconseguir l'ascens a Se-

gona Catalana. Més endavant va for-

mar part del Bàsquet Vedruna Pala-

mós i el 2014 l'Ajuntament de Pala-

mós li va atorgar la Medalla de l'es-

port palamosí.

RAMON SARRINATBÀSQUET- PALAMÓS

De l’any 1966 al 1973,

va competir amb el

Club Natació Figueres

en diverses proves,

va guanyar la Copa

Pirineus en diverses ocasions i altres

proves individuals d’estil lliure i es-

quena i, posteriorment, ha destacat

en la categoria màster i el 2009 va

fer el rècord de Catalunya de 1.500 i

800 metres lliures i ha seguit obte-

nint bons resultats fins a l’actualitat.

MANUEL TORONATACIÓ - FIGUERES

Amb 13 anys, jugant

amb l'Olot enn partit

amistós contra l’equip

Educació i Descans de

Girona entrenat pel

mític Mateu Pell, va sortir l’interès que

s’incorporés a l’equip que competia a

la Primera Divisió. L’any 1973 va obte-

nir el títol d’entrenadora i va exercir

durant més de 35 anys en iferents

clubs va formar persones que esde-

vindrien grans jugadores.

MONTSERRAT TORRASBÀSQUET - OLOT

jamargant - 07/06/2019 07:56 - 83.50.203.225

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DIVENDRES, 7 DE JUNY DE 2019 37

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

DANIEL BONAVENTURA GIRONA

■ La col·lecció «Quaderns de laRevista de Girona» celebra l’apa-rició del seu número , dedicata Els ibers indigets, amb un redis-seny de la coberta d’aquesta ini-ciativa editorial de la Diputació deGirona i l’Obra Social La Caixaque posa al dia i fa difusió aspec-tes de la història local de les co-marques gironines.

Els historiadors Ferran Codina,Aurora Martín i Gabriel de Pardoguien en aquesta ocasió el lectorper la història dels indigets, undels pobles que formen part de lacultura ibèrica, en concret el po-ble que a partir del segle VI aC ifins la conquesta romana de la pe-nínsula ibèrica, l’any aC, s’este-nia per les comarques orientals deGirona; això és: l’Alt i el Baix Em-pordà, el Gironès i parcialment laSelva i el Pla de l’Estany.

La ciutat ibèrica d’Ullastret, elmés impressionant dels jaci-ments arqueològics dels íbers in-digets, i capital al seu moment dela primera estructura política i te-rritorial del que avui coneixemcom a regió de Girona, acolliràdissabte (. h) la presentaciód’aquest nou títol. Hi seran pre-sents els autors. Gabriel de Pradoés el responsable del Museud’Ullastret, vinculat al Museud’Arqueologia de Catalunya.

Una ciutat dobleLa guia Els ibers indigetsactualitzainformacions revelades els da-rrers anys durant les campanyesd’excavació arqueològica als dife-rents jaciments ibèrics gironins.

Els principals treballs s’han duta terme a Ullastret, on amb gran

sorpresa es va descobrir fa unsanys l’existència d’una «ciutat do-ble», formada pels nuclis de l’Illad’en Reixach i el Puig de Sant An-dreu. Amb els . habitants quese li calculen, aquesta ciutat va es-devenir la capital de la Indigècia.

El llibre reprodueix una de lesimatges més impactants del mónibèric: les restes de cranis clavatstrobats a Ullastret, al puig de SantAndreu. Les diferents tribus ibè-riques van practicar aquest ritualamb els enemics vençuts.

La guia dedica un capítol sen-cer al món funerari, amb ritualsque incloïen banquets funerarisque comportaven la destrucció dela vaixella, com s’ha constatat a lanecròpolis de Serra de Daró.

Capítol propi mereix Mas Cas-tellar de Pontós, un gran centreproductor de cereals que s’expor-taven a la veïna Empúries.

Al cim de la muntanya de SantJulià de Ramis hi va haver l’Oppi-dum de Sant Julià de Ramis, ungran poblat ibèric que va serabandonat al segle I aC, coinci-dint amb la fundació de Girona.

Les vies de comunicació, la re-lació amb els grecs, l’arquitectura,la ramaderia, l’agricultura, la mi-neria, la religió i les creences sónnomés alguns dels capítols d’unllibre molt complert dedicat a laprimera civilització autòctona delterritori nord-est català, que teniafins i tot un sistema d’escripturaque va ser compartit amb els al-tres pobles ibers.

Els autors destaquen l’avenç enl’estudi científic dels indigets duta terme els darrers anys gràcies alMuseu d’Arqueologia de Catalu -nya i a la Universitat de Girona.

La col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» celebra que ha arribat al seu número 200 amb un redisseny de la cobertaLa Diputació de Girona i l’Obra Social La Caixa impulsen aquesta iniciativa editorial que difon la història local gironina

La guia «Els ibers indigets» posa al dia lavida d’uns avantpassats que tallaven caps

A dalt, ritual dels caps tallats i reconstrucció facial; a baix, reconstrucció de l’Illa d’en Reixach.

jamargant - 07/06/2019 07:56 - 83.50.203.225

n l’època del batxillerat clàs-sic de sis cursos i dues revà-lides a quart i a sisè i un cursde preparació per l’accés ala Universitat la porta d’en-

trada a tot el sistema era el famós examend’ingrés. Per a l’ingrés era clau el «dictado»sense faltes d’ortografia i unes operacionsaritmètiques bàsiques: sumar, restar, mul-tiplicar i dividir.

Aquestes operacions bàsiques són lesque sempre van quedar més arrelades iels poc dotats per les sofisticacions mate-màtiques n’hem fet prou tota la vida ambaquests rudiments més elementals. Enuna simplificació extrema podríem dirque per anar pel món n’hi ha prou, o ésimprescindible, saber sumar i restar.

Aquesta és la situació que es plantejaen l’escenari postelectoral un cop es co-neix el resultat en número de llocs electo-rals de representació de cada formaciópolítica. És veritat que el sistema de càlculi els mètodes per determinar aquest nú-mero d’electes requereix ja d’alguna sofis-ticació, però també és veritat que un copatribuïts els escons o els llocs de regidorstorna a prevaldre el joc de les sumes i de

les restes.Des de les primeres eleccions democrà-

tiques després de la mort del dictador haquedat perfectament establert que lesmés altres magistratures, la presidènciadel govern, la presidència de la Generali-tat, les alcaldies i les presidències de lesDiputacions no són d’atribució directasinó que corresponen en primera instàn-cia a les coalicions de formacions políti-ques que sumin la majoria absoluta, deles Corts, dels Parlaments o dels plens deles administracions locals. Només hi hauna cautela: la llista més votada es reservauna certa preeminència si no hi ha majo-ria, i encara no pas sempre.

Aquest és el punt en el que ens trobemara. I cada vegada que hi ha hagut elec-cions des del la situació ha estatsempre la mateixa amb les variacions queha proporcionat l’evolució del mapa elec-toral.

Si retrocedim en el temps i ens situem aGirona al mes d’abril de , ara fa qua-ranta anys, és evident que sense majoriaabsoluta només la consciència tangibleque el PSC i el PSUC sumaven va elimi-nar qualsevol especulació sobre d’altres

possibilitats. Tot i que ara ja no serveixiper res és ben clar que si alternativamentla majoria de l’haguessin sumat CiU i laUCD les coses a Girona haurien anat d’u-na altra manera.

Sempre és així quan no hi ha unes ma-jories clares i quan no hi ha majories ab-solutes. El problema neix quan la natura-lesa de les sumes no es correspon amb elpensament hegemònic o majoritari. Detal manera que en un context molt polarit-zat és evident que hi ha una clara tendèn-cia a desacreditar les majories alternativessempre que no es corresponen amb la vo-luntat associada a la llista més votada.

Però el sistema és sempre el mateix i ésinamovible. Quan el joc de les sumes des-allotja del poder el poder establert aquestes remou en la seva cadira buscant totamena de subterfugis o de desqualifica-cions per reclamar una legitimitat que noté el contrast de la legalitat si s’ha forjatuna majoria alternativa.

Aquest és el problema que resulta d’in-tentar fer dir a les sumes, o a les restes, co-ses que en primera instància no volen dir.El sobiranisme d’una banda intenta su-mar tot el que és sumable per assimilacióen un intent de superar el llindar del tant en els casos concrets pendents d’unjoc de sumes com en les interpretacionsglobals. Els sectors antisobiranistes fantambé les seves sumes i tracten de situarel llistó de les seves posicions al voltantdel mateix cinquanta per cent exhibit perla posició contrària.

Tot es complica quan les peces del su-matori esdevenen més heterogènies i méstransversals i quan els demiurgs comen-cen a repartir patents de legitimitat o a ne-

gar-ne en funció no tant de la legalitat delsistema electoral com en funció de les es-tratègies polítiques i la voluntat de fer en-trar sempre el clau de la realitat per la ca-bota dels desigs.

És el moment en el que comença la fes-ta dels convidats a taula i dels que no ter-nen el consentiment per seure a la taula.

La frontera, les línies vermelles, nor-malment, tracta d’esquivar les sumes al-ternatives a la lògica preestablerta i d’a-questa manera nega patent de legitimitata unes formacions polítiques o unes altressegons el punt de vista del que les admi-nistra.

Però les alternatives hi són i el joc desumes i restes traça unes fronteres invisi-bles que com que són invisibles esdeve-nen molt permeables per desesperaciódels uns i dels altres.

En el fons la gran confusió neix del fetque la prioritat es desplaça de l’eix muni-cipal cap a d’altres qüestions i la subordi-nació dels programes municipals a lesqüestions més generals desvirtua el sentitdels tractes i dels pactes.

Només cal veure el problema que s’hagenerat a Barcelona on si bé és molt evi-dent que la ciutat s’ha manifestat com unaciutat històricament de majoria d’esquer-res ara la qüestió de fons, les pors dels unsi dels altres, se situa en una qüestió de le-gitimitat republicana que a més vol dir co-ses diferents per agents diversos.

Si no aclarim el llenguatge, si no apre-nem només a sumar i restar, si no sabemque totes les sumes són possibles, si su-men majories, no estarem fent de veritatun exercici de democràcia madura. Potserperquè encara no ho som.

E

SUMES I RESTES

Joaquim Nadal i Farreras

Opinió

Diari de Girona DIVENDRES, 7 DE JUNY DE 2019 23

a democràcia, les llibertats il’Estat de Dret sempre hancomptat amb perillosos enemics. Fins ara, les seves

amenaces tradicionals figuraven en els lli-bres d’Història sota el paradigma de lesguerres i els conflictes bèl·lics. En l’actua-litat, però, estan adoptant la forma d’atacsterroristes com a vies d’expressió del fona-mentalisme, sigui religiós o polític. Els ris-cos i perills existiran al nostre voltant in-evitablement, si bé evolucionant i adap-tant-se als nous temps. Internet i les xar-xes socials, per exemple, han obert nouscamps de batalla digitals. Conscient d’a-questa realitat, la Unió Europea ha co-mençat a elaborar les seves estratègies percontrarestar algunes pràctiques de desin-formació per tal de protegir els seus siste-mes democràtics i la correcta formaciódel debat públic. Així, s’ha ideat un potentPla d’Acció que va entrar en vigor en elpresent any amb l’ànim de neutralit-zar qualsevol campanya que faci servirl’engany, la desinformació i la mentida

per influir en la manera de pensar de laciutadania.

Aquesta circumstància ha cobrat forçaen aprofitar una nova debilitat del siste-ma. Tota ofensiva contra el tradicionalmodel constitucional de drets i llibertatsconté en el seu origen alguna fragilitatd’aquest. Si en el passat els punts febles secentraven en les matèries de seguretat idefensa, la feblesa actual és patida direc-tament pels ciutadans, a manera de virusintroduït en els seus organismes. Aquestvirus és la ignorància, un perfecte brou decultiu on pot fructificar una fake new finsa l’extrem de manipular la nostra mentali-tat i el nostre vot. Una persona poc o gensformada i mancada, a més, de qualsevolpensament crític, és la dipositària idealper albergar la munició de l’odi, la intole-rància i l’estupidesa. I, des d’aquest puntde partida, el següent pas consistirà en in-tentar detonar-la sobre els fonaments delmodel democràtic.

El Pla d’Acció contra la desinformacióposat en marxa per la Unió Europea pro-

posa un conjunt d’accions que permetinun enfocament conjunt i coordinat de to-tes les institucions europees i dels Estatsmembres per afrontar l’allau de falsedatsque ens inunden tendents a destruir unsèxits que ens ha costat segles conquerir.Se sustenta sobre quatre pilars:

a) L’augment de recursos per frenar eltorrent de desinformació. El grup especialde Comunicació Estratègica i la cèl·lulade Fusió Híbrida de la Unió Europea en elServei Europeu d’Acció Exterior, junta-ment amb les delegacions de la UE en elspaïsos veïns, seran reforçades amb perso-nal especialitzat i potents eines d’anàliside dades.

b) L’establiment de respostes coordina-des als atacs, implementant per a això unsistema d’alerta ràpida entre les institu-cions de la UE i els Estats membres, demanera que es faciliti l’intercanvi de da-des i avaluacions de les campanyes perfer front a la desinformació en temps real.Complir aquest objectiu requereix que elsEstats membres prenguin consciència del’impacte negatiu i de la desestabilitzaciósocial que pot provocar la desinformació.

c) L’exigència del compliment del codide bones pràctiques a les plataformes queofereixen informació en línia, el que pos-sibilita la identificació de comptes falsos iinteraccions no humanes. D’aquesta ma-nera, es busca garantir la transparènciade la publicitat política, ja que s’aconse-guirà tancar comptes falsos actives i co-operar amb els investigadors per detectarcampanyes de desinformació.

d) La creació de grups de verificació icontrast de dades, a més de la sensibilit-

zació a la ciutadania de les possibles cam-panyes de desinformació a través de pro-grames específics i d’un suport ferm aaquests equips de verificadors i investiga-dors que treballen en la seva detecció pri-merenca en les xarxes socials.

En aquest sentit, l’Alta Representant dela Unió per a Assumptes Exteriors i Políti-ca de Seguretat, Federica Moguerini, hamanifestat que «la salut de la democràciadepèn del fet que hi hagi un debat obert,lliure i just. Tenim el deure de protegiraquest espai i no permetre que ningúsembri l’odi, la divisió i la desconfiançaen la democràcia. Com Unió Europea,hem decidit actuar junts i reforçar la nos-tra resposta per impulsar els nostres prin-cipis i millorar la capacitat de resistènciade les nostres societats, tant dins de lesnostres fronteres com en els països veïns.És la manera europea de respondre da-vant d’un dels grans reptes de la nostraèpoca».

Es podria reflexionar sobre quina és lanostra part de culpa davant l’existènciad’aquesta nova amenaça. Hem desatès elnostre model educatiu? Ens hem des-preocupat de l’objectiu d’aconseguir unaciutadania formada i lliure? Hem retroce-dit en la correcció de les desigualtats quemitiguin la frustració i la desesperació deles persones per evitar que es radicalit-zin? Constituïm una societat fàcilmentmanipulable? Som els mateixos ciuta-dans el punt feble de la nostra democrà-cia? Si alguna (o totes) d’aquestes pregun-tes comporta una resposta afirmativa,som sens dubte corresponsables del desastre.

L

LA IGNORÀNCIACOM A ARMA

Gerardo Pérez SánchezDOCTOR EN DRET, PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL

jamargant - 07/06/2019 07:56 - 83.50.203.225

El president de l’Associaciód’Empreses de Control de Plaguesde Catalunya (Adepap), QuimSendra, va alertar ahir que el mos-quit tigre, les paneroles i la vespaasiàtica són les principals amena-ces de plagues d’aquest estiu a Ca-talunya. Sendra va explicar queuna primavera més càlida i menysplujosa del que és habitual, aixícom una previsió d’estiu calorós,poden fer que en les properes set-manes s’identifiqui l’existència denoves plagues.

Les paneroles, la vespa asiàtica,les xinxes als llits i el mosquit tigrepoden afectar arreu, mentre queles formigues poden tenir més in-cidència a les comarques de Giro-na; els rosegadors, a Barcelona;les termites subterrànies, a Lleida,on també afectaran les formigues;i la mosca negra, a Tarragona. Lesempreses de control de plaguesrecomanen prendre mesures pre-ventives i confiar en els professio-nals.

L’expansió de la vespaQuim Sendra va alertar principal-ment de la vespa asiàtica, un in-secte del qual es preveu quen’augmentin els nius i que fa anysque està present a Girona. El s’ha expandit de forma ràpida perles comarques tarragonines i haocupat hàbitats mediterranis ques’allunyen dels requisits de l’espè-cie, en els quals s’ha adaptat ràpi-dament. A les comarques gironi-nes fa temps que es duen a termeaccions preventives, tant a nivellinformatiu –amb campanyes a lesescoles– com d’eliminació de pos-sibles nius.

Aquesta espècie es va introduira finals del a França a travésd’un contenidor procedent de laXina i, després, es va estendre per

terres franceses a una velocitatd’uns cent quilòmetres l’any. Lesseves picades causen un dolor in-tens i una coïssor semblant a lad’una cremada, i són especial-ment perjudicials per a les abellesde la mel fins a l’eliminació de co-lònies senceres.

Si bé davant qualsevol plagaQuim Sendra va reclamar aplicarmesures preventives i confiar enempreses professionals, en el casde la vespa asiàtica va considerarque fer-ho és especialment im-portant.

Una altra de les possibles pla-gues d’aquest estiu és la de les pa-neroles. Les mesures preventivesen aquest cas són principalmentla neteja i el manteniment de totel sistema de canonades i d’arque-tes del clavegueram, una tasca

que és responsabilitat de l’admi-nistració pública. En l’àmbit do-mèstic, es recomana eliminar omantenir tancades qualsevol fontd’aigua o d’aliment a l’abast de lespaneroles.

També s’aconsella propiciaruna bona ventilació, netejar elsllocs on facin niu i corregir les de-ficiències estructurals i les esquer-des dels habitatges. L’Adepap des-aconsella l’ús d’insecticides do-mèstics, perquè considera quepot contribuir a desplaçar la plagaa altres indrets.

Transmissió de malalties Els mosquits són una altra de lesplagues que s’esperen per aaquest estiu. En aquest sentit, l’as-sociació demana impulsar cam-panyes per evitar la proliferació dellocs artificials propicis per laposta d’ous i el desenvolupamentde la fase larvària aquàtica. Enaquest sentit es recomanainstal·lar mosquiteres als habitat-ges, vestir peces de màniga llargai pantalons llargs i utilitzarrepel·lents d’insectes sense abu-sar-ne.

Quim Sendra també va alertarque aquests insectes poden trans-metre malalties vectorials com eldengue, el zica i el chikunguya.L’expert també va destacar espe-cialment l’amenaça del mosquittigre i la mosca negra, que afectaprincipalment l’àrea d’influènciade rius i aigües en curs.

D’altra banda, les empreses decontrol de plagues posen en dub-te l’ús de la nicarbazina per lluitarcontra la plaga de coloms perquèconsideren que no hi ha informa-ció científica consolidada sobreels seus efectes en humans, en al-tres espècies animals i en el mediambient; així com per la incertesalegal d’utilitzar un fàrmac veteri-nari per a un ús biocida, va expli-car Sendra. Pel que fa als coloms,recomanen no alimentar-los imantenir en bones condicions laconservació d’edficis per evitar lanidificació.

MIQUEL CODOLAR/ACN BARCELONA

Mosquit tigre, vespa asiàtica i paneroles,principals amenaces de plagues a l’estiu

Una associació d’empreses especialitzades alerta que les formigues també tindran una incidènciaespecial a les comarques gironines Els experts preveuen un increment de nius de la vespavelutina, present a Girona des de fa anys La primavera càlida i poc plujosa incidirà en les plagues

El president de l’Associaciód’Empreses de Control de Plaguesde Catalunya, Quim Sendra. ACN

Els professionalsespecifiquenels insectesque mésincidènciatindran a cadaàrea territoriali recomanenadoptar mesuresde prevenció

Diari de Girona DIVENDRES, 7 DE JUNY DE 2019 3

TEMA DEL DIAcomarques@ddg.cat

L’ASSOCIACIÓEl 80 per cent de lesempreses de control deplagues de Catalunya L’Adepap agrupa el 80% deles empreses de control deplagues de Catalunya, que sónun centenar, i treballa perprofessionalitzar, formar i ferconèixer el sector a la societat.Es va fundar el 1977 i disposade diverses empresesassociades a les comarques deGirona.

jamargant - 07/06/2019 07:56 - 83.50.203.225

Es defineix com «undavanter de futbolanglès», amb «clas-se», com els futbolis-tes que li agraden, ti-

pus Ibrahimovic o Ronaldo Naza-rio. De gol, a Nico Ortega, ni n’hifalta ni, de fet, n’hi ha faltat gairemai. Aquesta temporada l’avalen gols en partits a Quarta Ca-talana amb el Sant Miquel de Flu-vià, l’equip del seu poble, però ésque amb el Peralada juvenil, quanell encara era cadet, en va arribara fer . Potser el que ara necessitaés un cop de fortuna. Amb anysacabats de fer somia arribar al fut-bol semiprofessional, en una ca-tegoria com la Tercera divisió o laPrimera Catalana. «Per jugar mésavall, em tornaré a quedar al SantMiquel, a casa, amb els amics i lafamilia», perquè allà aquest anyha tingut d’entrenador el seu pare

i un dels seus germans formavapart de la plantilla.

Assumint que és una màquinade fer gols, s’ha d’apuntar quetambé ho és de taller cabells.Compaginant-ho amb l’esport,Nico Ortega treballa a l’Scoun-drels Barbers de Girona, la perru-queria impulsada per Aday Bení-tez i Marc Font. Perquè de petit, abanda de tenir afició per la pilota,ja sentia interés pel món de laimatge i l’estilisme. «Sempre talla-va els cabells als germans o a al-gun amic i la veritat és que m’heanat formant a mi mateix. Em vasorgir l’oportunitat de treballaraquí i la vaig agafar. És una feinaque m’agrada, i com que a diad’avui no em puc dedicar profes-sionalment al futbol, i necessitomenjar, la faig amb passió tanteshores com faci falta», argumenta.

Ortega representa el major go-lejador del futbol espanyol de latemporada. I això que s’ha quedatcurt, perquè la seva meta era arri-bar als . L’estadística la va aca-bar d’arreglar en l’últim partit dela temporada, al camp del SantLlorenç de la Muga (-) on vaser l’autor de set dianes. Sempre

ha vist porteria, excepte el dia queva fer de porter a Espolla perquèel titular del Sant Miquel s’havialesionat, i un altre partit que es vaperdre per sanció. Format al Pe-ralada, amb qui va debutar a Pri-mera Catalana de la mà de NachoCastro quan tot just tenia anys,és un petit rodamon del futbolamateur gironí. Ha passat tambépel Figueres, amb qui va jugar laCopa Catalunya, per La Jonquera,per l’EF Tramuntana, l’Escala, elGironès Sàbat, el Sant Pere Pesca-dor, l’Anglès i el Navata. «M’ha fal-tat tenir un bon padrí. Sempre hevist com jugadors amb menys goli menys qualitat arribava méslluny que jo, per això ara ambicio-no jugar, com a mínim, a PrimeraCatalana la temporada que ve»,assenyala.

Aquesta campanya, completa-da al Sant Miquel de Fluvià, Orte-ga ha recuperat la posició de da-vanter que els últims anys haviaabandonat per problemes físics.El curs passat, per exemple, que elva viure entre Sant Pere Pescadori Navata, va actuar de central «i toti això vaig fer o gols entre elsdos equips». Però a Nico Ortega elque li agrada és jugar a dalt, bara-llar-se amb els defenses. «Soc undavanter de futbol anglès», asse-gura, conscient que «hi poso in-tensitat i mai no dono cap pilotaper perduda».

Durant tota la temporada haestat pugnant per l’honor de ser elmàxim golejador del futbol catalài espanyol amb Alejandro Castillo,de l’Ametlla de Quarta Catalana,tot i que aquest futbolista s’haquedat, amb gols, lluny del ren-diment del depredador de l’àreaempordanès. Tampoc se li acosta,numèricament ni en pintura, LeoMessi, autor de dianes entreLliga, Copa i Lliga de Campions.«Messi no té res a veure amb mi»,diu, per tot seguir assegurar que«poques vegades» l’han comparatamb l’astre del Barça perquè ellreivindica un altre estil. La incòg-nita de l’estiu és saber amb quinasamarreta seguirà disparant elcurs que ve, mentre en paral·lelprossegueix la seva feina de per -ruquer.

Futbol. Nico Ortega, perruquer de l’Scoundrels Barbers de Girona, i davanter delSant Miquel de Fluvià, ha marcat 73 gols aquesta temporada, un rècord a Espanya.

Una màquina de fergols (i tallar cabells)

REPORTATGE

Jordi RouraGIRONA

NICO ORTEGADAVANTER DEL SANT MIQUEL FLUVIÀ

«M’agraden elsdavanters ambclasse, Ronaldo,Ibrahimovic... hiposo intensitat ino dono cap pilotaper perduda mai»

«He jugat decentral i de porterperò el que a mim’agrada és fergols. Em proposoara trobar unequip de Tercera oPrimera Catalanaper al curs que ve»

Esports

Diari de GironaDIVENDRES, 7 DE JUNY DE 201934

DdG BARCELONA

■ El MIC–Mediterranean Inter-national Cup s’expandirà per pri-mer cop als Estats Units el novem-bre d’aquest any amb un nou tor-neig internacional de futbol base.Coincidint amb els mesos previsdel è aniversari del clàssic tor-neig de la Costa Brava, MIC i ISLportaran a terme aquesta novacompetició que es disputarà aFlorida.

Els partits es jugaran entre el i l’ de novembre del en elscamps Central Broward de FortLauderdale, situat entre els com-tats de Miami-Dade i Palm Beach.La previsió és que durant tres diesmés de . jugadors procedentsde equips -la majoria delsquals americans- de categoriaU, U i U masculina i feme-nina disputin més de partits.Els vencedors del MIC dels EstatsUnits tindran el bitllet asseguratper participar en el MIC de la Cos-ta Brava, que continuarà cele-brant-se per Setmana Santa i queel arribarà a la a edició.

Aquest nou torneig ha sorgit del’aliança entre MICSports i ISL,empresa de gestió i màrquetingesportiu nascuda a Barcelona i araamb seu a Miami. El torneig es vapresentar al Museu Colet de Bar-celona amb la presència de MarcBartra, futbolista del Betis.

El MICFootballtindrà el primertorneig als EstatsUnits aquest mesde novembre

COMUNICA.CAT

L’acte de presentació d’ahir.

Nico Ortega a Scoundrels Barbersde Girona, on treballa, lluint lasamarreta del Sant Miquel deFluvià MARC MARTÍ

EUROPA PRESS BRASILIA

■ El davanter del París Saint Ger-main Neymar no disputarà la pro-pera edició de la Copa Amèrica defutbol amb el Brasil, després quees lesionés el turmell dret enl'amistós contra el Qatar que es vasaldar amb un triomf de la selec-ció canarinha per - ahir a la ma-tinada. «A causa de la gravetat dela lesió, Neymar no tindrà condi-cions físiques ni temps de recupe-ració suficient per participar en laCopa Amèrica », va confir-mar la Confederació Brasilera deFutbol (CBF). Una mala notíciamés per a l'exjugador del Barça,acusat també aquests dies d’haverviolat una jove a París.

Neymar es quedafora de la CopaAmèrica per unalesió al turmell

La XiFRa73 GOLS

Ha marcat aquest curs en30 partits a 4a CatalanaNomés s’ha perdut una jor-nada per sanció i en l’altre vajugar de porter, per lesió delseu titular. En la resta de par-tits que ha fet com a davantersempre ha marcat. El dia quemés, va fer set gols.

jamargant - 07/06/2019 07:56 - 83.50.203.225

��

�

Per a amants del LegoMontblanc (Conca deBarberà)El 5è Brickània, el Festival deLego de Montblanc, arribaamb moltes novetats

�

� Temps de viVilanova i la Geltrú(Garraf)Fins diumenge, fira Temps deVi, que omple la ramblaPrincipal de cellers i lesseves propostes vitivinícoles

��

46 | Sortim | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE JUNY DEL 2019

De prop o delluny, Corpuspel juny

Nuel Galán (deixeble delMago Pop); la Gran GalaInternacional –amb ChrisTorrente, Dani Polo,Huang Zheng, Alexander iManu Llari–, i el televisiuYunke són els tres espec-tacles principals de Fimag2019, la fira de màgia deTorroella de Montgrí, quees desenvolupa a la vilafins diumenge. Una altranovetat anirà a càrrec delmag Manu Llari que, alhall de l’Espai Ter, hi es-trenarà un número pensatper ser fet amb un cotxe.El cartell es completa ambuna programació de pri-mer nivell amb una trente-na d’espectacles i vuitantasessions distribuïts per di-ferents equipaments i es-

pais destacats de la pobla-ció (Fundació Vila Casas,Fundació Mascort, la CasaPastors, l’Aula Educativa

La Tina...), a més de la Firade Programadors de Mà-gia de Catalunya d’avui, enla vessant més professio-

nal. Amb tot, la mostrabusca professionalitzar-se, consolidar la seva apos-ta professional i esdevenir

la fira de referència enaquesta disciplina escèni-ca al país. Les actuacionss’estructuren en quatregrans blocs: La Gran Mà-gia (espectacles de granformat a l’Auditori TeatreEspai Ter), La Màgia 3 Es-trelles (espectacles de mit-jà format al Cine Petit iTerrat Museu Mediterrà-nia), La Màgia Singular(espectacles de proximi-tat en petits recintes de50-75 localitats) i La Mà-gia Popular (espectaclespopulars a places de la vi-la).

Dades d’interèsb Dates: del 5 al 9 de ju-ny.b Paquets especials enels espectacles de paga-ment.b www.fimag.cat

RedaccióTORROELLA DE MONTGRÍ

L’ambient més màgicenvolta Torroella de Montgría La vuitena edició de la fira de màgia Fimag ofereix fins diumenge una trentena d’espectacles ivuitanta sessions distribuïts per diferents equipaments i espais destacats de la vila

El reconegut Chris Torrente participa a la Gran Gala Internacional de demà ■ FIMAG

LLAGOSTERA

L’Atipa’t creix enoferta i capacitat

Més de 40 actes a laFira del Conte La festa major de Llagostera

s’enceta avui a la tarda amb lainauguració del 29è concursexposició de flors, plantes iaparadors, el repic de campa-nes amb la cercavila de ge-gants i la Cuca Feliua i el pre-gó dels Amics del Teatre. Co-mençarà així un llarg progra-ma d’actes fins dimarts ambpropostes com castellers, cor-refoc, correvarans o les actua-cions de Di-versiones, Alber-cocks, Germà Negre, ElèctricaDharma o l’Orquestra Maribel.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Descobrir elsjoguets de sempre

Diumenge, 26a Festa del Jo-guet a la plaça Catalunya deFigueres, una trobada de jo-guets de col·lecció amb trens,nines, cotxes, titelles, avionscòmics... Testimonis únics dela memòria històrica de totsels infants. Amb una setante-na d’expositors de Catalunya,de la resta de l’Estat i de pa-ïsos com França, Holanda, Ità-lia i Bèlgica. També exposicióEl meu joguet preferit, segonaoportunitat.

SANT JOAN DE LESABADESSES

La mostra gastronòmica Ati-pa’t de tapes celebra aquestvespre la 4a edició després del’èxit de les primeres, en quèva reunir uns 500 comensals iva vendre uns 5.000 tiquets.Per això, enguany s’ha prepa-rat una infraestructura per a700 comensals i també creixla participació de restaurants icomerços, amb una vintenade propostes. Abans, presen-tació del Clownia Festival.

Una cercavila inaugural ambfocs artificials enceta, aquestvespre, la 4a Fira del Conte deSant Feliu de Guíxols, que finsdiumenge proposa una qua-rantena d’activitats –i finalitzaamb granissat i orxata per atothom–. La mostra combinatots els elements per fer ballarla imaginació dels més me-nuts, des de parades de llibresi artesans relacionats amb el

Una festa majormolt floral

FIGUERES

conte, fins a espectacles decirc rural, espais de creativitat,jornades de contes inclusius,club de lectura, teatre ambu-lant, contes per aprendre an-glès, contes de por, trobadagegantera... Destaca l’aclama-da comèdia musical infantilAlícia al país de les meravelles,de Marta Buchaca (demà ales 17 h). S’hi esperen uns7.000 visitants.

Diumenge, cap a la plaçaCatalunya ■ AJ. FIGUERES

Arrels del Vi, una de les fi-res vitivinícoles més espe-rades de l’Empordà, arribaaquest cap de setmana ladotzena edició a Sant Mar-tí d’Empúries, amb 28 ce-llers de la DO Empordà iun celler convidat del Ros-selló –i el 15 de juny es faràla festa a Barcelona, al jar-dí de Palau Robert–. Lamostra representa unaoportunitat irrepetibleper gaudir d’un tast oberten copa Riedel de més de100 referències de vi de laDO Empordà de gammaalta en un entorn excep-cional –el parc Creuet–,conèixer de primera màels propietaris i enòlegsdels millors cellers empor-danesos i comprar a preude celler els excel·lentsvins de qualitat i amb per-sonalitat pròpia de la DOEmpordà. També activi-tats com l’Arrels Kids perals més menuts, visites gu-iades a les ruïnes d’Empú-ries, tallers i, com a nove-tat, el Tast Terroir(s).

Més cellersque mai al’Arrels del Vid’Empúries

Dipsalut destina el 40 % del pressupost

a reduir les desigualtats

socioeconòmiquesPor Redacción Girona - 6 junio, 2019

És una de les dades destacades de la memòria de 2015-2018 de l’Organisme de Salut

Pública de la Diputació de Girona. Una altra és el repunt del bacteri legionel·la el 2018,

després d’anys d’anar de baixa gràcies als programes de control. Es tracta d’un

problema global, que es relaciona amb el canvi climàtic. L’Organisme Autònom de Salut

Pública de la Diputació de Girona, Dipsalut, ha presentat aquest matí, a la sala Ferran

Agulló de l’ens supramunicipal, la memòria de 2015-2018, en la qual es recull l’activitat

que ha dut a terme en aquest període i els seus resultats. En la presentació hi han

participat Josep M. Corominas, diputat i president delegat, en funcions, de Dipsalut, i

Sílvia Oliveras, gerent de Dipsalut.

Una de les dades més destacables de la memòria és el creixement significatiu, en tres

anys, del pressupost destinat a l’acció social. El 2016, Dipsalut va assumir aquesta

competència, que, fins llavors, depenia directament de la Diputació de Girona. Josep M.

Corominas ha explicat que «l’objectiu era incidir directament sobre el principal factor

que determina l’estat de salut de les persones: les condicions socioeconòmiques». El

primer any es va comptar amb una dotació pressupostària de 3.268.000 euros. Aquesta

partida ha anat augmentant progressivament fins a arribar, aquest 2018, als 4.685.000

euros. Sílvia Oliveras, ha subratllat que representa cap a un 40% del pressupost total de

l’Organisme. Els recursos s’han destinat a diverses línies de suport econòmic per a

projectes contra la pobresa i l’exclusió social, al Servei Local de Teleassistència, a

subvencions per al bon funcionament d’equipaments socials i de centres d’educació

especial i de formació d’adults, a projectes de cooperació internacional, a altres

iniciatives específiques i a transferència de coneixement. Les accions han incidit en els

àmbits següents: cobertura de les necessitats bàsiques, garantia dels drets fonamentals,

atenció a les persones en risc d’exclusió social, lluita contra la pobresa i la desigualtat

(especialment en la infància), cooperació internacional i atenció a les persones amb

discapacitats.

Des de l’Organisme s’apunta que, aquest 2019, s’ha creat una nova línia de suport

econòmic per a accions d’acollida i inclusió social d’infants i joves que han migrat sols.

Va dirigida a ajuntaments, consells comarcals i organitzacions sense ànim de lucre.

Seguint en l’àmbit social, la memòria de 2015-2018 de Dipsalut evidencia el creixement

del Servei Local de Teleassistència, que va tancar el 2018 amb 8.778 usuaris; és a dir,

2.034 més que el 2015. En aquest període s’han introduït millores al servei, com una

atenció més personalitzada o la introducció de noves prestacions. També s’ha

incrementat el pressupost (el 2018 s’hi van dedicar 800.000 euros) per poder

augmentar la cobertura i arribar a totes les persones que el necessitin. Més riscos per a

la salut deguts al canvi climàtic Un altre àmbit de gran impacte sobre la salut i el

benestar de les persones és el de la salut ambiental. El balanç d’activitat en relació amb

el risc de legionel·losi, evidencia que la presència de legionel·la en instal·lacions

municipals en el període 2015-2017, s’ha mantingut estable. Gràcies a que hi ha més

consciència del risc i de la necessitat de dur a terme una correcta gestió de les

instal·lacions que podrien arribar a transmetre la malaltia de la legionel·losi (sistemes

d’aigua sanitària, fonts, regs per aspersió…). També han contribuït a l’estabilitat, la

millora de les tècniques de tractament i control i el fet de promoure les modificacions

estructurals necessàries en instal·lacions on es detectava legionel·la de forma

recurrent. Malgrat tot això, el 2018 hi ha hagut un canvi de tendència i el bacteri s’ha

trobat en 16 de cada 100 instal·lacions d’alt risc revisades, mentre que els anys

anteriors es detectava en 10 de cada 100. Pel que fa a les de baix risc (les que usen

aigua freda), es va detectar en 5 de cada 100, enfront del 2 % dels anys anteriors.

Aquesta situació es repeteix a molts indrets d’arreu del món i es relaciona amb

l’augment de la temperatura de les aigües com a conseqüència del canvi climàtic. Cal

recordar que, quan es troba legionel·la, es realitzen desinfeccions per eradicar-la i

actuacions perquè no hi torni a proliferar (millora de les pautes de control, neteja i

desinfecció o canvis estructurals). Mentre es duen a terme, per prevenció, s’informa que

cal evitar l’ús de la instal·lació afectada. Això ha permès que entre 2015 i 2018 no hi

hagi hagut cap brot de la malaltia de la legionel·losi associat a instal·lacions municipals.

El canvi climàtic és rere un altra problemàtica: l’augment de plagues, especialment les

d’insectes, i del risc de contraure malalties transmeses per aquestes. La Memòria 2015-

2018 de Dipsalut recull les accions dutes a terme per lluitar contra el mosquit tigre i el

de la febre groga, vectors de malalties com el Zika, el dengue o el chikunguya. Entre

aquestes accions, hi ha els tractaments antilarvaris en els espais públics i la

sensibilització a la població perquè eviti que el mosquit criï en espais privats.

En aquest període s’han fet 152 cartografies dels punts de cria del mosquit tigre.

Aquests mapes identifiquen punts concrets dels espais públics on l’insecte pot dipositar

els ous i les larves, desenvolupar-s’hi. Així, els ajuntaments saben on han d’aplicar el

producte antilarvari o fer canvis estructurals per evitar petits estancaments d’aigua.

S’han atès prop de 400 incidències degudes a la presència de mosquit tigre i uns 26.000

alumnes de la demarcació han participat en el projecte educatiu que pretén sensibilitzar

la població sobre aquest risc per a la salut. Pel que fa a altres plagues, el balanç

d’activitat de l’Organisme posa de manifest que s’ha donat suport econòmic i tècnic a

uns 165 ajuntaments per a la lluita i control de les plagues urbanes. Els recursos

destinats a aquestes accions han augmentat aquest 2018 fins als 700.000 euros. També

s’ha enfortit l’assessorament tècnic i s’ha ofert per a plagues d’ aparició recent, com la

vespa asiàtica. Les accions dels municipis s’han concentrat a combatre insectes

(incloent-hi el mosquit tigre), en primer lloc, seguides de les de rosegadors i, en tercer

lloc, les d’aus. En referència al control de la qualitat de les aigües de consum humà, un

45 % dels municipis de menys de 1.500 habitants compten amb el programa de

Dipsalut de suport a la gestió municipal directa dels abastaments (les poblacions més

grans acostumen a gestionar-los a través d’empreses privades). Les analítiques de

control realitzades en el període 2015-2018 mostren que més del 96% de les mostres

d’aigua eren aptes per al consum humà. El 4 % restant tenien deficiències com

presència de nitrats, arsènic, trihalometans, terbolesa o contaminació per enterococs.

El balanç d’activitat també recull algunes de les millores introduïdes en el programa en

aquests darrers anys, com ara el suport per a la legalització de noves captacions (pous i

rieres), l’increment del control analític en nuclis disseminats o la incorporació de punts

de mostreig alternatius. Des de l’Organisme s’apunta una altra novetat que es

començarà a dur a terme aquest 2019: el control de la radioactivitat de l’aigua. Dipsalut

desenvolupa un segon programa relacionat amb l’aigua: el de control de la seva qualitat

quan arriba a l’aixeta del consumidor. Es prenen mostres a escoles, llars d’infants,

residències d’avis, equipaments municipals diversos, comunitats de veïns, comerç

minorista, bars i restaurants. Els resultats dels controls analítics mostren, en general,

que els paràmetres són correctes. Els incompliments no arriben al 2% de les mostres.

En aquests casos, la deficiència més habitual és la presència de metalls a l’aigua,

alliberats per les canonades antigues dels mateixos edificis. Reptes de futurEl 2018

l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona va complir deu anys. Coincidint

amb aquest aniversari, s’ha iniciat un procés participatiu de reflexió (amb ajuntaments,

altres administracions, col·laboradors i entitats d’àmbits diversos) per elaborar un nou

pla estratègic que substitueixi l’actual. S’hi redefiniran els objectius i les línies d’actuació

de Dipsalut de cara al futur.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Dijous, 06 Juny 2019 14:10 Aleix Freixas

AMPLIACIÓ: Dipsalut dedica el 40% del pressupost a reduir les desigualtats socials L'organisme detecta un repunt de la presència del bacteri de

legionel·la en les instal·lacions públiques durant el 2018

ACN Girona .- L'organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, el Dipsalut, ha

anunciat que ha destinat el 40% del pressupost a programes i subvencions centrats en

reduir les desigualtats socials. El principal projecte d'aquesta branca és el de la

teleassistència a la gent gran, que compta amb 8.778 usuaris. De tota manera, l'objectiu és

poder incorporar més persones els propers anys. El 2018 també ha estrenat un programa

per ajudar als Menors Estrangers No Acompanyats (MENA). D'altra banda, un 16% de les

instal·lacions públiques d'alt risc analitzades han donat positiu en les mostres per detectar

la presència de legionel·la. Es tracta d'un repunt en els resultats que la gerent de

l'organisme, Sílvia Oliveras, ha atribuït a "l'augment de les temperatures i el "canvi climàtic".

L'acció social s'ha convertit en una de les potes més importants de l'organisme de salut

pública de la Diputació de Girona, el Dipsalut. De fet, el 2016 es va introduir aquesta

vessant més social amb un pressupost de 3.268.000 euros. Aquest 2018, el pressupost ja

havia augmentat als 4.685.000 euros i representava un 40% de totes les partides de

l'organisme.

El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha destacat que després de l'inici de la

crisi econòmica van comprovar que "per millorar la salut de les persones és

imprescindible garantir el seu benestar" i una de les vies per aconseguir-ho és reduint les

cercar...

desigualtat socials. La gerent, Sílvia Oliveras, ha destacat que "incorporar l'acció social ha

estat complicat, però a la vegada molt enriquidor".

Un dels programes estrella de l'àmbit social és la teleassistència domiciliària. El 2018 tenia

8.778 usuaris, que representa prop d'un 7% de les persones majors de 65 anys a les

comarques gironines. De tota manera, Oliveras ha assegurat que l'objectiu de cara als

propers anys és ampliar la taxa de cobertura per "superar el 10%" per tal d'equiparar-se

amb altres territoris com ara Barcelona. De tota manera, en els últims anys ja s'ha anat

potenciant aquest servei s'han "gairebé duplicat les inversions".

Oliveras ha explicat que dins de la branca d'acció social, el 2018 han arrencat un

programa per ajudar als ajuntaments a lluitar contra la problemàtica dels Menors

Estrangers No Acompanyats (MENA).

Més presència de la legionel·la el 2018

Dins de l'àmbit de polítiques de salut ambiental, l'organisme ofereix als municipis analitzar

l'aigua de les aixetes i també comprovar si hi ha legionel·la en els equipaments públics,

com ara pavellons poliesportius, camps de futbol o llars d'infants. En aquest cas, Dipsalut

analitza dues vegades l'any els dipòsits d'aigua per comprovar si hi ha aquest bacteri o no.

Habitualment només hi havia 10 de cada 100 instal·lacions que utilitzen aigua calenta

donaven positiu. De tota manera, aquest 2018 han detectat "un repunt" d'equipaments

amb aquest bacteri. Fins un 16% de les instal·lacions d'alt risc analitzades han donat

positiu, que són les que utilitzen aigua calenta. De tota manera, quan surt aquest resultat,

l'organisme s'ocupa de netejar tots els dipòsits i espais afectats per tal que no es

converteixi en un brot. A més, posteriorment es fa una analítica cada tres mesos per

controlar que el bacteri no torni a aparèixer.

Segons Oliveras, aquest augment també s'ha produït a la resta de Catalunya i de l'estat

espanyol. La gerent atribueix aquest repunt a "l'augment de les temperatures i el "canvi

climàtic".

Augmenten les atencions psicològiques

Per altra banda, en els últims quatre anys s'ha desenvolupat el servei d'Atenció psicològica

d'urgència. Es tracta d'un equip d'onze psicòlegs que ajuden a víctimes i familiars

d'accidents de trànsit, atemptats o també casos d'assetjament sexual a sobreviure el

trauma que han patit. Arreu de la demarcació hi ha vint "persones qualificades" que són

les encarregades de trucar a aquest equip per activar-los en un cas d'emergència.

Oliveras ha remarcat que en els últims anys ha augmentat el nombre d'atenció a les

víctimes d'assetjament sexual, gràcies a la millora de la coordinació entre equips. Si al

2015 van atendre a dues víctimes, l'any passat ja n'eren divuit.

7/6/2019 Dipsalut dedica el 40% del pressupost a reduir les desigualtats socials

www.acn.cat/text/item/dipsalut-dedica-el-40-del-pressupost-a-reduir-les-desigualtats-socials-2 2/5

Oliveras ha explicat que dins de la branca d'acció social, el 2018 han arrencat un programa per ajudar alsajuntaments a lluitar contra la problemàtica dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENA). Més presència de la legionel·la el 2018 Dins de l'àmbit de polítiques de salut ambiental, l'organisme ofereix als municipis analitzar l'aigua de lesaixetes i també comprovar si hi ha legionel·la en els equipaments públics, com ara pavellons poliesportius,camps de futbol o llars d'infants. En aquest cas, Dipsalut analitza dues vegades l'any els dipòsits d'aiguaper comprovar si hi ha aquest bacteri o no. Habitualment només hi havia 10 de cada 100 instal·lacions que utilitzen aigua calenta donaven positiu. Detota manera, aquest 2018 han detectat "un repunt" d'equipaments amb aquest bacteri. Fins un 16% de lesinstal·lacions d'alt risc analitzades han donat positiu, que són les que utilitzen aigua calenta. De totamanera, quan surt aquest resultat, l'organisme s'ocupa de netejar tots els dipòsits i espais afectats per talque no es converteixi en un brot. A més, posteriorment es fa una analítica cada tres mesos per controlarque el bacteri no torni a aparèixer. Segons Oliveras, aquest augment també s'ha produït a la resta de Catalunya i de l'estat espanyol. Lagerent atribueix aquest repunt a "l'augment de les temperatures i el "canvi climàtic". Augmenten les atencions psicològiques Per altra banda, en els últims quatre anys s'ha desenvolupat el servei d'Atenció psicològica d'urgència. Estracta d'un equip d'onze psicòlegs que ajuden a víctimes i familiars d'accidents de trànsit, atemptats otambé casos d'assetjament sexual a sobreviure el trauma que han patit. Arreu de la demarcació hi ha vint"persones quali�cades" que són les encarregades de trucar a aquest equip per activar-los en un casd'emergència. Oliveras ha remarcat que en els últims anys ha augmentat el nombre d'atenció a les víctimesd'assetjament sexual, gràcies a la millora de la coordinació entre equips. Si al 2015 van atendre a duesvíctimes, l'any passat ja n'eren divuit. Un dels tècnics de l'organisme ha detallat que normalment atenen a tres tipus diferents de víctimes:aquelles que han patit assetjament per part dels membres de la pròpia família, les que l'han patit per partd'un conegut en locals d'oci nocturn o espais lúdics i també noies turistes que han resultat víctimesd'assetjament durant la seva estada a les comarques gironines. En aquest últim cas, la unitat s'ocupa d'atendre a la víctima i també rep la seva família quan arriba a lademarcació. Des de Dipsalut han anunciat que han atès víctimes d'Alemanya o Itàlia. Territori cardioprotegit Un altre dels projectes primordials de la Diputació de Girona és convertir la demarcació en territoricardioprotegit. Això signi�ca que més enllà dels des�bril·ladors que hi ha instal·lats a la via pública o enedi�cis, també s'ha format a unes 20.000 persones de com fer funcionar aquests aparells. A més, tambéhan aconseguit que totes les unitats de Mossos d'Esquadra i policies locals tingui un des�bril·lador mòbil. Això ha fet que en deu anys s'hagin salvat 55 persones que havien patit una aturada cardiorespiratòria. Lamajoria de casos (prop d'un 70%) han estat gràcies als des�bril·ladors que porten els cossos d'emergència

7/6/2019 Dipsalut dedica el 40% del pressupost a reduir les desigualtats socials

www.acn.cat/text/item/dipsalut-dedica-el-40-del-pressupost-a-reduir-les-desigualtats-socials-2 3/5

als vehicles, mentre que la resta (el 30%) han estat ciutadans que han utilitzat els aparells repartits per totel territori.

Text

Secció/Subsecció: Serveis Socials, Societat, SalutCodi�cació territorial: Comarques gironinesCategories: Serveis Socials, Text, Societat, Comarques gironines,

AMPLIACIÓ:Dipsalut dedica el 40% del pressupost a reduir les desigualtats socials

Publicado 6/6/2019 14:13:17 CET

L'organisme detecta un repunt de la presència del bacteri de legionel·la en les

instal·lacions públiques durant el 2018

ACN

Girona.-L'organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, el Dipsalut, ha

anunciat que ha destinat el 40% del pressupost a programes i subvencions

centrats en reduir les desigualtats socials. El principal projecte d'aquesta branca

és el de la teleassistència a la gent gran, que compta amb 8.778 usuaris. De tota

manera, l'objectiu és poder incorporar més persones els propers anys. El 2018

també ha estrenat un programa per ajudar als Menors Estrangers No

Acompanyats (MENA). D'altra banda, un 16% de les instal·lacions públiques d'alt

risc analitzades han donat positiu en les mostres per detectar la presència de

legionel·la. Es tracta d'un repunt en els resultats que la gerent de l'organisme,

Sílvia Oliveras, ha atribuït a "l'augment de les temperatures i el "canvi climàtic".

L'acció social s'ha convertit en una de les potes més importants de l'organisme

de salut pública de la Diputació de Girona, el Dipsalut. De fet, el 2016 es va

introduir aquesta vessant més social amb un pressupost de 3.268.000 euros.

Aquest 2018, el pressupost ja havia augmentat als 4.685.000 euros i

representava un 40% de totes les partides de l'organisme.El president de

Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha destacat que després de l'inici de la crisi

econòmica van comprovar que "per millorar la salut de les persones és

imprescindible garantir el seu benestar" i una de les vies per aconseguir-ho és

reduint les desigualtat socials. La gerent, Sílvia Oliveras, ha destacat que

"incorporar l'acció social ha estat complicat, però a la vegada molt

enriquidor".Un dels programes estrella de l'àmbit social és la teleassistència

domiciliària. El 2018 tenia 8.778 usuaris, que representa prop d'un 7% de les

persones majors de 65 anys a les comarques gironines. De tota manera, Oliveras

ha assegurat que l'objectiu de cara als propers anys és ampliar la taxa de

cobertura per "superar el 10%" per tal d'equiparar-se amb altres territoris com

ara Barcelona. De tota manera, en els últims anys ja s'ha anat potenciant aquest

servei s'han "gairebé duplicat les inversions". Oliveras ha explicat que dins de la

branca d'acció social, el 2018 han arrencat un programa per ajudar als

ajuntaments a lluitar contra la problemàtica dels Menors Estrangers No

Acompanyats (MENA).Més presència de la legionel·la el 2018Dins de l'àmbit de

polítiques de salut ambiental, l'organisme ofereix als municipis analitzar l'aigua

de les aixetes i també comprovar si hi ha legionel·la en els equipaments públics,

com ara pavellons poliesportius, camps de futbol o llars d'infants. En aquest cas,

Dipsalut analitza dues vegades l'any els dipòsits d'aigua per comprovar si hi ha

aquest bacteri o no.Habitualment només hi havia 10 de cada 100 instal·lacions

que utilitzen aigua calenta donaven positiu. De tota manera, aquest 2018 han

detectat "un repunt" d'equipaments amb aquest bacteri. Fins un 16% de les

instal·lacions d'alt risc analitzades han donat positiu, que són les que utilitzen

aigua calenta. De tota manera, quan surt aquest resultat, l'organisme s'ocupa de

netejar tots els dipòsits i espais afectats per tal que no es converteixi en un brot.

A més, posteriorment es fa una analítica cada tres mesos per controlar que el

bacteri no torni a aparèixer.Segons Oliveras, aquest augment també s'ha

produït a la resta de Catalunya i de l'estat espanyol. La gerent atribueix aquest

repunt a "l'augment de les temperatures i el "canvi climàtic".Augmenten les

atencions psicològiquesPer altra banda, en els últims quatre anys s'ha

desenvolupat el servei d'Atenció psicològica d'urgència. Es tracta d'un equip

d'onze psicòlegs que ajuden a víctimes i familiars d'accidents de trànsit,

atemptats o també casos d'assetjament sexual a sobreviure el trauma que han

patit. Arreu de la demarcació hi ha vint "persones qualificades" que són les

encarregades de trucar a aquest equip per activar-los en un cas

d'emergència.Oliveras ha remarcat que en els últims anys ha augmentat el

nombre d'atenció a les víctimes d'assetjament sexual, gràcies a la millora de la

coordinació entre equips. Si al 2015 van atendre a dues víctimes, l'any passat ja

n'eren divuit.Un dels tècnics de l'organisme ha detallat que normalment atenen

a tres tipus diferents de víctimes: aquelles que han patit assetjament per part

dels membres de la pròpia família, les que l'han patit per part d'un conegut en

locals d'oci nocturn o espais lúdics i també noies turistes que han resultat

víctimes d'assetjament durant la seva estada a les comarques gironines.En

aquest últim cas, la unitat s'ocupa d'atendre a la víctima i també rep la seva

família quan arriba a la demarcació. Des de Dipsalut han anunciat que han atès

víctimes d'Alemanya o Itàlia.Territori cardioprotegitUn altre dels projectes

primordials de la Diputació de Girona és convertir la demarcació en territori

cardioprotegit. Això significa que més enllà dels desfibril·ladors que hi ha

instal·lats a la via pública o en edificis, també s'ha format a unes 20.000

persones de com fer funcionar aquests aparells. A més, també han aconseguit

que totes les unitats de Mossos d'Esquadra i policies locals tingui un

desfibril·lador mòbil.Això ha fet que en deu anys s'hagin salvat 55 persones que

havien patit una aturada cardiorespiratòria. La majoria de casos (prop d'un 70%)

han estat gràcies als desfibril·ladors que porten els cossos d'emergència als

vehicles, mentre que la resta (el 30%) han estat ciutadans que han utilitzat els

aparells repartits per tot el territori.

Segueix @AlDiaCat 4.947 seguidors

(/)Divendres, 7 de juny de 2019 �Comarca

Dijous, 6 de juny de 2019 12:45h

ECONOMIA (/NOTICIES/CATEGORIA/ECONOMIA)

Dipsalut dedica el 40% del pressupost a reduir les desigualtats socials

L'organisme detecta un repunt de la presència del bacteri de legionel·la

(/imatges/noticies/dipsalut-corominas-oliveras-6-juny-2019.jpg)

El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, i la gerent, Sílvia Oliveras, en la presentació del balanç © ACN

ACN (AUTOR/ACN), ALEIX FREIXAS (AUTOR/ALEIX-FREIXAS) / Gironès

(noticies/comarca/girones) / Girona

L'organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, el Dipsalut, ha

anunciat que ha destinat el 40% del pressupost a programes i subvencions centrats

en reduir les desigualtats socials.

El principal projecte d'aquesta branca és el de la teleassistència a la gent gran, que

compta amb 8.778 usuaris. De tota manera, l'objectiu és poder incorporar més

persones els propers anys.

El 2018 també ha estrenat un programa per ajudar als Menors Estrangers No

Acompanyats (MENA). D'altra banda, un 16% de les instal·lacions públiques d'alt

risc analitzades han donat positiu en les mostres per detectar la presència de

legionel·la. Es tracta d'un repunt en els resultats que la gerent de l'organisme, Sílvia

Oliveras, ha atribuït a "l'augment de les temperatures i el "canvi climàtic".

L'acció social s'ha convertit en una de les potes més importants de l'organisme de

salut pública de la Diputació de Girona, el Dipsalut. De fet, el 2016 es va introduir

aquesta vessant més social amb un pressupost de 3.268.000 euros. Aquest 2018, el

pressupost ja havia augmentat als 4.685.000 euros i representava un 40% de totes les

partides de l'organisme.

El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha destacat que després de l'inici de

la crisi econòmica van comprovar que "per millorar la salut de les persones és

imprescindible garantir el seu benestar" i una de les vies per aconseguir-ho és reduint

les desigualtat socials. La gerent, Sílvia Oliveras, ha destacat que "incorporar l'acció

social ha estat complicat, però a la vegada molt enriquidor".

Un dels programes estrella de l'àmbit social és la teleassistència domiciliària. El 2018

tenia 8.778 usuaris, que representa prop d'un 7% de les persones majors de 65 anys a

les comarques gironines. De tota manera, Oliveras ha assegurat que l'objectiu de cara

als propers anys és ampliar la taxa de cobertura per "superar el 10%" per tal

d'equiparar-se amb altres territoris com ara Barcelona. De tota manera, en els últims

anys ja s'ha anat potenciant aquest servei s'han "gairebé duplicat les inversions".

Oliveras ha explicat que dins de la branca d'acció social, el 2018 han arrencat un

programa per ajudar als ajuntaments a lluitar contra la problemàtica dels Menors

Estrangers No Acompanyats (MENA).

Més presència de la legionel·la el 2018

Dins de l'àmbit de polítiques de salut ambiental, l'organisme ofereix als municipis

analitzar l'aigua de les aixetes i també comprovar si hi ha legionel·la en els

equipaments públics, com ara pavellons poliesportius, camps de futbol o llars

d'infants. En aquest cas, Dipsalut analitza dues vegades l'any els dipòsits d'aigua per

comprovar si hi ha aquest bacteri o no.

Habitualment només hi havia 10 de cada 100 instal·lacions que utilitzen aigua calenta

donaven positiu. De tota manera, aquest 2018 han detectat "un repunt"

d'equipaments amb aquest bacteri. Fins un 16% de les instal·lacions d'alt risc

analitzades han donat positiu, que són les que utilitzen aigua calenta. De tota manera,

quan surt aquest resultat, l'organisme s'ocupa de netejar tots els dipòsits i espais

afectats per tal que no es converteixi en un brot. A més, posteriorment es fa una

analítica cada tres mesos per controlar que el bacteri no torni a aparèixer.

Segons Oliveras, aquest augment també s'ha produït a la resta de Catalunya i de

l'estat espanyol. La gerent atribueix aquest repunt a "l'augment de les temperatures i

el "canvi climàtic".

Augmenten les atencions psicològiques

Per altra banda, en els últims quatre anys s'ha desenvolupat el servei d'Atenció

psicològica d'urgència. Es tracta d'un equip d'onze psicòlegs que ajuden a víctimes i

familiars d'accidents de trànsit, atemptats o també casos d'assetjament sexual a

sobreviure el trauma que han patit. Arreu de la demarcació hi ha vint "persones

qualificades" que són les encarregades de trucar a aquest equip per activar-los en un

cas d'emergència.

Oliveras ha remarcat que en els últims anys ha augmentat el nombre d'atenció a les

víctimes d'assetjament sexual, gràcies a la millora de la coordinació entre equips. Si al

2015 van atendre a dues víctimes, l'any passat ja n'eren divuit.

Un dels tècnics de l'organisme ha detallat que normalment atenen a tres tipus

diferents de víctimes: aquelles que han patit assetjament per part dels membres de la

pròpia família, les que l'han patit per part d'un conegut en locals d'oci nocturn o

espais lúdics i també noies turistes que han resultat víctimes d'assetjament durant la

seva estada a les comarques gironines.

En aquest últim cas, la unitat s'ocupa d'atendre a la víctima i també rep la seva família

quan arriba a la demarcació. Des de Dipsalut han anunciat que han atès víctimes

d'Alemanya o Itàlia.

Territori cardioprotegit

Un altre dels projectes primordials de la Diputació de Girona és convertir la

demarcació en territori cardioprotegit. Això significa que més enllà dels

desfibril·ladors que hi ha instal·lats a la via pública o en edificis, també s'ha format a

unes 20.000 persones de com fer funcionar aquests aparells. A més, també han

aconseguit que totes les unitats de Mossos d'Esquadra i policies locals tingui un

desfibril·lador mòbil.

Això ha fet que en deu anys s'hagin salvat 55 persones que havien patit una aturada

cardiorespiratòria. La majoria de casos (prop d'un 70%) han estat gràcies als

desfibril·ladors que porten els cossos d'emergència als vehicles, mentre que la resta

(el 30%) han estat ciutadans que han utilitzat els aparells repartits per tot el territori.

ETIQUETES

Dipsalut (/etiqueta/dipsalut) • MENA (/etiqueta/mena)

S’alliberen exemplars de tortuga d’estany al riu Ter per recuperar

l’espècie

S'han alliberat 14 nous exemplars d'aquesta espècie en diversos punts del Ter des de

Bescanó a Foixà

PER ELENA SANTÍN - 6 de Juny de 2019

Aquest 5 de juny al matí s’han alliberat 14 nous exemplars de tortuga d’estany al riu Ter

amb l’objectiu de recuperar aquesta espècie amenaçada. En els últims 4 anys s’hauran

alliberat 190 nous exemplars criats en captivitat en el marc del projecte de recuperació de

tortuga d’estany (Emys orbicularis) al riu Ter i els seus hàbitats.

L’acció s’ha fet a la zona de Sobrànigues, entre Flaçà i Sant Jordi Desvalls, i hi han

participat dos grups d’escolars de primària de les escoles Les Moreres de Flaçà i de Sant

Jordi Desvalls. L’àmbit d’actuació d’aquest projecte, que va començar la tardor passada,

és l’espai Xarxa Natura 2000, ZEC Riberes del Baix Ter.

La Diputació de Girona i la Fundació Bancària “la Caixa” impulsen diverses actuacions del

projecte: el reforçament poblacional i el seu seguiment, el control de tortugues exòtiques

i les activitats de difusió i de sensibilització amb escolars. En els últims quatre anys, des

del 2015, i a través del projecte LIFE Potamo Fauna, s’han alliberat 160 exemplars més i la

tardor passada, 16. En concret, el 2015 es van alliberar 70 exemplars; el 2016, 50; i el

2017, 40.

Imatge del Consorci del Ter

MAT� CAPITAL

Marc Clap�S

Emissora:Ràdio Capital En HD

La tortuga d’estany és un dels rèptils més amenaçats del Baix Ter i un dels vertebrats

amb major risc d’extinció, relegat a escassos enclavaments naturals, on les poblacions, a

més de l’aïllament, continuen patint la desaparició i degradació del seu hàbitat. Es tracta

d’una espècie protegida de fauna salvatge autòctona.

Les tortugues es crien en captivitat al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera,

que disposa d’un programa de reproducció d’Emys orbicularis des de l’any 1992, quan es

van capturar els 12 últims exemplars d’aquesta espècie a la part baixa del Ter. Cada

tortuga està marca amb un xip subcutani per facilitar-ne la identificació individualitzada i

el seguiment a llarg termini. Alguns exemplars, recapturats, també se’ls posa un

radiotransmissor per poder efectuar-ne un radio seguiment.

Dins el mateix projecte, es porta a terme un seguiment i un monitoratge de les poblacions,

fins que la població s’estabilitzi, a través del mètode de captura-recaptura, amb trampes

específiques per a quelonis aquàtics. Els treballs es fan amb el suport d’una brigada

d’inserció social que efectua el transport, la col·locació i la retirada de les trampes. Els

seguiments es realitzen des del 2015 i s’han detectat uns ritmes de creixements bons i

bona adaptabilitat al terreny. A finals d’aquest any, es disposarà de l’informe de seguiment

detallat.

També es porta a terme una campanya de divulgació amb xerrades dirigides a escolars

per conscienciar-los sobre la problemàtica de les espècies de tortugues exòtiques.

S’incideix en el missatge de prohibició d’alliberar exemplars al medi natural i l’impacte que

tenen els exemplars alliberats sobre aquestes espècies. S’han efectuat xerrades a les

escoles Pompeu Fabra d’Anglès, Sant Jordi de Sant Julià de Llor i Bonmatí, Doctor

Sobrequés de Bescanó, Agustí Gifre de Sant Gregori, Sant Jordi de Sant Jordi Desvalls,

Les Moreres de Flaçà i Francesc Cambó i Batlle de Verges.

MAT� CAPITAL

Marc Clap�S

Emissora:Ràdio Capital En HD

La Diputació de Girona i la Fundació Bancària “la Caixa”, col·laboren en el projecte

impulsat pel Consorci del Ter en el marc del conveni sobre conservació del medi ambient

i la biodiversitat. A més però, dels alliberaments, és necessari crear i mantenir nous

hàbitats favorables per a l’espècie. Per això, a través un ajut del Departament de Territori i

Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, es va desenvolupar una primera fase del

projecte consistent en la millora i creació d’hàbitats per a tortuga d’estany. En total, entre

els anys 2018 i 2019, s’hauran invertit gairebé 50.000 euros en la conservació de la

tortuga d’estany a les riberes del Baix Ter.

Elena Santín

�

�S

Emissora:

Diari de GironaDIVENDRES, 7 DE JUNY DE 201942

La Bisbal d’Empordà, les Planes

d’Hostoles, Platja d’Aro, Pineda

de Mar, Porqueres,Portbou, Port

de la Selva, Salt, Sils.

ANGLÈS

Contes A 2/4 de 6 de la tarda

a la biblioteca Joaquim Bauxell

sessió de l’hora del conte amb

«Blancaneus i els 7 nans» i taller

«Construïm unes ulleres liles» a

càrrec de Capgiralla Contes.

FIGUERES

Presentació llibre A les 6 de

la tarda a la biblioteca Fages de

Climent presentació del llibre

«Miopies. Poesies de curta dis-

tància» d’Azucena Moya.

GIRONA

Contes A 2/4 de 6 de la tarda

a la biblioteca Antònia Adroher

nova sessió de l’hora del conte

«Storytelling» dirigida al públic

infantil.

Club de lectura A les 6 de la

tarda a la biblioteca Salvador

Allende club de lectura amb

«Matilda».

PORQUERES

Jocs A les 5 de la tarda, a la

bibliotetca Carles Fontserè, ses-

sió de Bibliojocs.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Poemes A les 7 de la tarda, a

la biblioteca Josep Picola, recital

del poemari «Colors primaris» a

càrrec de Gemma Arimany,

acompanyada de la rapsode

Montse Maestre i el músic Arnau

Tintó.

BANYOLES

Arqueologia A 2/4 de 8 del

vespre a la sala d’actes del Mu-

seu Darder conferència de Mari-

bel Fuentes sobre els enterra-

ments islàmics localitzats a la

necròpolis alt medieval del riu

Galligants, a Girona.

GIRONA

Economia A les 7 de la tarda

al centre cívic de Sant Narcís

conferència «Economia del bé

comú» amb Susana Mota i Josep

Maria Carbó, membres d’EBC.

FIGUERES

Representació A 2/4 de 9 de

la nit a la Cate representació es-

cènica «Aniversari Roig» amb La

Funcional Teatre.

ROSES

Representació A 2/4 de 8 del

vespre a la biblioteca municipal

La Cata adptació teatral del con-

te de Roal Dah a càrrec del grup

de teatre de Roses.

BLANES

Concert A 2/4 de 9 de la nit a

la parròquia de Santa Maria

concert de l’Escolania de Mont-

serrat acompanyada al piano

per Vicenç Prunés i sota la direc-

ció de Llorenç Castelló com a

acte central dels 700 anys de la

parròquia.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Concert A 2/4 de 10 de la nit a

l’escalinata de l’església de la

plaça major concert de Bauma

dins del Festival Daró Folk.

FORNELLS DE LA SELVA

Fira del vehicle d’ocasió De

les 10 del matí a les 8 del vespre

a la zona de darrera dels conces-

sionaris celebració de l’Expoca-

sió la fira del vehicle d’ocasió

que reunirà cotxes, furgonetes,

autocaravanes, quads i motos

amb entrada gratuïta.

SANT FELIU DE GUÍX0LS

Fira del conte A 2/4 de 9 de la

nit des del Monestir cercavila

inaugral «The Wolves» amb mo-

tiu de la fira del conte.

- A 2/4 d’11 de la nit a la platja

castell de focs artificials.

- A les 11 de la nit a la plaça del

Mercat espectacle «Ye Orbayu».

BLANES

Festa Blanes canta al Mar A

partir de les 10 del matí al pas-

seig de la Mestrança, a l’alçada

del monument del Fare, festa de

cloenda de Blanes canta al Mar.

GIRONA

Festa major de Montilivi A

les 6 de la tarda al casal cívic

campionat de tennis taula.

- A partir de les 8 del vespre nit

de ball de saló amb Joan Sol.

LLAGOSTERA

Festa major A les 6 de la tar-

da a la sala de plens inauguració

del concurs-exposició de flors,

plantes i aparadors.

- A 2/4 de 7 de la tarda repic de

campanes.

- A 2/4 de 8 del vespre a la plaça

de Catalunya prego amb els

Amics del Teatre.

- A les 8 del vespre a la plaça del

Castell prèvia del correbars.

- A 2/4 de 9 de la nit correbars.

- A les 12 de la nit a l’edifici poli-

valent concert amb Germà Ne-

gre, Orquestra Maribel i Som-

boits.

PALAFRUGELL

Festes de primavera A 2/4

d’11 del matí a la plaça del Camp

d’en Prats Fanguejada.

- A les 4 de la tarda a la piscina

torneig de pàdel.

- A les 5 de la tarda a la plaça de

Can Mario inflables esportius.

- A les 8 del vespre al Teatre pre-

gó de les festes amb Marià Jú-

dez.

- A les 9 de la nit a Can Bech so-

par popular i actuació de The

Funker’s Society.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Festival de Màgia A les 11 del

matí a la Sala fira de programa-

dors de màgia de Catalunya.

- A les 6 de la tarda a la plaça de

la Vila actuació de Toni Cors.

- A les 9 de la nit a l’Auditori Tea-

tre Espai Ter actuació de Nuel

Galán.

- A 2/4 d’11 de la nit al Museu de

la Mediterrània actuació d’Àlex

Navarro.

L’ESCALA

Cicle A les 7 de la tarda a l’Al-

folí de la Sal projecció de la

pel.lícula «L’eternitat i un dia»

dins del cicle sobre els debats a

l’Alfolí i amb la presentació a cà-

rrec de Pere Alberó, professor

de l’escola de cinema de Barce-

lona.

VIDRERES

Campanya De les 5 de la tar-

da a les 9 de la nit al Teatre Casi-

no la Unió campanya de donació

voluntària de sang dins del pro-

grama de sortides del banc de

sang i teixis de les comarques

gironines.

GIRONA

Exposició A les 7 de la tarda a

l’Espai Amics del Museu d’Art

inauguració de «Labor of love, la

revelació del retrat».

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició A 2/4 de 8 del ves-

pre, a l’espai La Peixera del Te-

rracotta Museu, inauguració de

l’exposició col·lectiva dels alum-

nes del CFGM de Terrisseria de

la Bisbal.

SALT

Exposició A les 8 del vespre, a

la casa de cultura Les Bernar-

des, inauguració de l’exposició

de fotografia «Fang» de Jordi

Oliver.

PORQUERESParc urbà A 1/4 de 4 de la tar-

da, al Parc de Salut, sessió de di-

namització amb acompanya-

ment d’un professional.

GIRONA

Premis Xifra A les 7 de la tar-

da a l’Escola Politècnica Supe-

rior festa professionald els en-

ginyers amb la concessió dels

premis 2019 Manel Xifra i Boada

amb els guardons a la transmis-

sió del coneixement tècnic i tec-

nològic, premi a la millor trajec-

tòria professional, premi al grup

de recerca aplicada o centre tec-

nològic i premis de reconeixe-

ment als guardonats del Patro-

nat de l’Escola Politècnica Supe-

rior de la Universitat de Girona

pel millor projecte de final de

carrera. A continuació i per a

tancar l’acte conferència «Evolu-

ció tècnica. Evolució cultural» a

càrrec d’Eudald Carbonell.

GIRONA

Casa Masó A les 6 de la tarda

a la Casa Masó visita guiada

«Descobreix cent anys de llibres

al cor de Girona».

PALAMÓS

Subhasta peix i llotja A partir

de 2/4 de 5 de la tarda, en dife-

rents sessions, visita guiada a la

subhasta de peix a la llotja.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Mostra gastronòmica A les 8

del vespre, a la plaça Major,

mostra gastronòmica Atipa’t de

Tapes amb maridatge amb vins i

cervesa artesana.

TOSSA DE MAR

Campanya fideus a la cassolaFins el pròxim 30 de juny cam-

panya gastronòmica de fideus a la

cassola amb els restaurants: Ba-

hia, Can Carlus, Can Pini, Capri,

Castell Vell, El Petit de Can Carlus,

L’Ajustada, Marina, Mestre d’Aixa,

Sa Barca, Sa Muralla, Victòria i

Víctor.

CAMPDEVÀNOL

Caminada nocturna A les 9

del vepre, amb sortida a la pista

d’skate, caminada nocturna a la

Font de Querol.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanentes pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.

BEGUR

Exposició A la Sala d’Exposi-

cions Municipal, es pot visitar

l’exposició «La pesca de Begur».

Fins el 28 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició L’Ecomuseu-Fari-

nera, acull l’exposició de foto-

grafia «Pa &.» de Francesc Gui-

llamet. Fins al 30 de juny.

Exposició Al Museu d’Histò-

ria Medieval de la Cúria-Presó,

es pot visitar la mostra «Carles

Fages de Climent. L’Arcàdia em-

pordanesa». Oberta fins a fi-nals del mes de juny.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org.

GIRONA

Exposició El Caixa Forum Gi-

rona acull, fins el 25 d’agost,

l’exposició «Faraó, rei d’Egipte».

Els Faraons, els Senyors de les

Dues Terres, eren els encarre-

gats de protegir Egipte dels seus

enemics i de garantir la maat,

l’ordre de l’univers. A través

d’una col·lecció d’objectes pro-

cedents del British Museum,

aquesta exposició explora els

ideals, el simbolisme i la ideolo-

gia d’aquests faraons, com tam-

bé les realitats de la vida a la

vall del Nil. Entrada lliure.

Exposició Fins al 16 de junyel Museu d’Art acull l’exposició

«De París a Girona. Mela Muter i

artistes polonesos a Catalunya».

La pintora Mela Muter (Varsò-

via, 1876 - París, 1967) va fer es-

tada a Girona, la primavera de

1914. L’expectativa fou immen-

sa; venia de París i arribava pre-

cedida de dos èxits expositius a

les galeries Dalmau de Barcelo-

na. Mela Muter torna ara a la

ciutat. L’exposició permet endin-

sar-se en els paisatges d’una

dona viatgera, en l’ànima dels

seus retrats, en la seva escriptu-

ra i en el compromís social d’una

artista que no es cansà mai de

reivindicar les llibertats perdu-

des i el seu país.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins el 3 de no-vembre, l’exposició «Valentí

Fargnoli. L’art en la fotografia».

Fargnoli va ser un fotògraf am-

bulant, circumstància que li va

permetre fixar l’objectiu de la

seva càmera en múltiples esce-

naris i esdeveniments i, segura-

ment l’impel·lí a conrear, sem-

pre des de l’excel·lència diversos

gèneres fotogràfics: retrat indi-

vidual i col·lectiu, fotografia pu-

blicitària i reportatge social.

Exposició El Museu d’Història

dels Jueus acull, fins el 15 desetembre, l’exposició «Pedres

amb nom. El patrimoni jueu gi-

roní en una fotografia de Farg-

noli». L’exposició parteix d’una

reproducció de mida molt gran

de la fotografia que Fargnoli va

fer de cinc làpides hebrees

col·locades expressament fent

una composició (vers 1910). Va-

lentí Fargnoli Annetta (1885-

1944) fou un dels fotògrafs més

destacats de les comarques gi-

ronines durant la primera mei-

tat del segle XX, i un dels pocs

que signava les seves obres.

Exposició El Taller del Barri

(C/ de Canonge Dorca, 20) acull,

fins el pròxim 25 de juny l’ex-

posició «ObservArbres». En

aquesta mostra de Jordi Jimé-

nez (@thedoglaika), l’artista

aborda la seva fascinació pels

arbres mitjançant tintes, pas-

tels, acrílics i retoladors cali-

brats sobre suports de caixes de

cartró recuperades.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Exposició A l’Espai Art del Pa-

lau de l’Abadia, exposició «Gui-

novart a l’Abadia de Sant Joan

de les Abadesses: Sant Joan de

les Abadesses a Guinovart». De

dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i

de 16 a 19 h. Diumenge, de 10 a

14 h. Fins al 21 de juliol.

Mercats

Música

Festivals

Festes

Fires

Projeccions

Gastronomia

Lletres

Conferències

Teatre

Inauguracions

Salut

Donació sang

Premis

Visistes

Marxes

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Torroella de Montgrí

El jove mag Nuel Galán inaugurael FIMAG 2019 amb «Hidden» A les 9 de la nit a l’Auditori de l’Espai Ter, espectacle inaugural delFIMAG amb «Hidden» de Nuel Galán. Especialitzat en la branca de lamanipulació, el jove il·lusionista presenta un estil fresc i ple d’humorque l’està convertint en el mag del moment. El seu estil i professio-nalitat l’han portat a ser assessor creatiu a DMAX. Preu: 9 € / 18 €

Girona

Dead Bronco, New Day i TheLizards, al Festival In-Somni A 2/4 d’11 de la nit a la sala La Mirona, segona jornada del festivalIn-Somni amb les actuacions dels grups Dead Bronco (imatge), NewDay i The Lizards. Els primers oferiran la seva original proposta abase de bluegrass, rockabilly, country i folk, amb la qual s’han gua -nyat el respecte del públic i de la crítica. Preu: entre 12 € i 15 €

Girona

El Taller del Barri aborda en unamostra la fascinació pels arbres El Taller del Barri (c/ de Canonge Dorca, 20) acull, fins al pròxim25 de juny, l’exposició «ObservArbres». En aquesta mostra de JordiJiménez (@thedoglaika), l'artista aborda la seva fascinació pels ar-bres mitjançant tintes, pastels, acrílics i retoladors calibrats sobresuports de caixes de cartró recuperades.

jamargant - 07/06/2019 07:56 - 83.50.203.225

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE JUNY DEL 201950 | Apunts |

Mercats� La Bisbal, Celrà, les Planesd'Hostoles, Platja d'Aro, el Port dela Selva, Portbou, Porqueres, Salt,Sant Esteve d'en Bas i Sils.

BallsCAMPLLONG� 21.15. Local social. Ball-classede country i line-dance.

QUART� 17.45. Local social. Berenar ballamb l’actuació de Pep i M. José.

ConcertsBESALÚ� 19.00. Sant Julià. Audicions del’Escola de música municipal.

GIRONA� 23.30. Yeah Indie Rock Club. Ac-tuació del grup She’s Crazy.

L’ESCALA� 17.15. Música a les places, enmotiu de la celebració del 30èaniversari de l’Escola municipalde Música El Gavià. Itinerari desde la plaça de les Escoles fins a laplaça de l’’Ajuntament.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 21.30. Plaça Major. Concert delgrup Bauma. Festival Daró Folk.� 23.00. L’Alternativa bar musical.Sessió de Dj Alternatiu.

LLÍVIA� 23.00. Restaurant Plus by CanVentura. Versions acústiques acàrrec d’Andrés Redondo.

LLORET DE MAR� 19.30. Església de Sant Romà.Concert a càrrec de la coral Frôk-negardskolan.

PLATJA D’ARO� 17.00. Centre l’Avenir Fanalenc.Audició de música i teatre a càr-rec dels alumnes de l’Escola Mu-nicipal de Música i del Taller deTeatre del centre cívic Vicenç Bou.

SALT� 22.00. La Mirona. Actuació delsgrups Dead Bronco, New Day iThe Lizards. Festival In-Somni.

SANTA CRISTINA D’ARO� 18.00. Espai Ridaura. Audicionsde fi de curs de l’Escola municipalde música. Guitarra i piano.

VERGES� Al vespre. Mas Pi. Actuació deNoël Meya & Jaume Ibars, Rumba& Catxondeio.

DansaBESALÚ� 20.30. Cal Tronc. Funció de ba-llet i jazz a càrrec d’Estela Ballet.

GIRONA� 19.00. Centre cívic Ter. Especta-cle de danses d’arreu del món.

FestesBLANES� Blanes canta al mar, de 09.30 a12.00, al passeig de la Mestrança.

BONMATÍ� Festa major. 20.30. Pavelló. So-par popular. Presentació de la Pu-billa i l’Hereu.� 22.00. Representació de l’obrade teatre Cordeu-vos els cintu-rons, amb la Cia. Esquetx Teatre.� 23.30. Festa jove a la plaça delsPins, amb l’actuació de l’orques-tra Mitjanit i el grup Pelukass.

CAMPDEVÀNOL� VIII Festa major infantil i XI Jor-nades esportives. 18.00 a 20.00.Biblioteca. Votació de la pubilleta il’hereuet de Campdevànol.� 21.00. Des de la pista d’skate.Inici de la caminada nocturna a laFont del Querol.

GIRONA� Festa major de Montilivi. 18.00.Casal cívic. VI Campionat de ten-nis taula.� 20.00. Sessió de balls de salóamb en Joan Sol.

LLAGOSTERA� Festa major. 18.00. Sala dePlens. Inauguració del 29è con-curs-exposició de flors, plantes iaparadors. Lliurament del Premide l'Associació Llagostera en Flor.� 18.30. Repic de campanes i cer-cavila amb els gegants de Llagos-tera i la Cuca Feliua. De la plaçadel Castell a la plaça Catalunya.� 19.30. Plaça Catalunya. Pregó acàrrec dels Amics del Teatre deLlagostera.� 20.00. Plaça del Castell. La Re-pública Varanera, la prèvia delCorrevarans, amb Dj Xirgo.� 20.30. Correvarans i concurs desamarretes, amb inici a la plaçadel Castell. Amb la presència deSandro Rey. Cercavila amb la ban-da de percussió PercuArt, des dela plaça del Castell fins a la plaçaBarceloneta, amb parada final alBar Modoni.� 00.00. Edifici polivalent. Con-cert dels grups Germà Negre, Or-questra Maribel i Somboits.

OLOT� Festa del barri de Bonavista.22.00. Casal. Representació del’obra Ai... homes!!!, a àrrec delgrup de teatre Sal i Pebre.

RIUDAURA� Festa major. 19.30. Davant l’es-cola Lluís Castells. Inici de la cer-cavila dels gegantons, pels car-rers de Riudaura fins al centre cí-vic.� 21.00. Sala del centre cívic. 8èSopar de carmanyola.� 23.30. Sala del centre cívic.Balls de saló amb l’actuació delDuet d’Ambient. A continuació,festa amb el Dj Misari.

SANT FELIU DE PALLEROLS� Festa major. 19.30. Aparcamentdel Soler. Pregó de festa majoramb espectacle a càrrec de DCCompany, companyia de dansa,ball i performance de Girona.� Tot seguit, sopar popular.� A continuació, 1a nit de ball, acàrrec del grup L’Eskerda. I espec-tacle a càrrec de Dj Georg Foloto-ve.

FiresFORNELLS DE LA SELVA� ExpOcasió, fira del vehicled’ocasió. Cotxes, furgonetes, au-tocaravanes, quads i zona motos.De 10.00 a 20.00, darrere els con-cessionaris.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 40a Fira del Conte. 20.30. Cer-cavila inaugural The Wolves, ambla Cia. La Fam. Itinerari des delMonestir fins al passeig del Mar.� 22.30. Platja. Castell de focs ar-tificials.� 23.00. Plaça del Mercat. Ye Or-bayu, espectacle de circ ruraltrash a càrrec de la Cia. Vaques.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Fimag. A partir de les 11.00 i du-rant tot el dia, a La Sala, II Fira deProgramadors de Màgia de Cata-lunya.� 18.00. Plaça de la Vila. Especta-cle de màgia teatralitzada Andrewi el Bagul Màgic, a càrrec de ToniCors.� 21.00. Auditori Teatre Espai Ter.Espectacle d’il·lusionisme Hidden,a càrrec de Nuel Galán.� 22.30. Terrat del Museu de laMediterrània. Espectacle de mà-gia i humor Canalla e irreverente,amb Álex Navarro.

InfantilsGIRONA� 17.00. Espai centre cívic La Ro-saleda. Espai lúdic familiar basaten el joc, amb Esfera Lúdica.� 17.30. Biblioteca Antònia Adro-her. L’hora del conte en anglès.� 18.00. Biblioteca Salvador Allen-de. Club de lectura amb el llibreMatilda, de Roald Dahl.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� 17.30. Biblioteca. L’hora del con-te. Mango, a càrrec de Lola Arqué.

SardanesGIRONA� 21.30. Espai cívic La Rosaleda, alparc de la Devesa. Ballada de sar-danes per aprendre’n.

TeatreCASTELL D’ARO� 21.30. Antic Casino. Les Nits del’Antic Casino, amb l’espectacleMeloncolia, de Juancállate.

CELRÀ� 21.00. Escola L’Aulet. Represen-tació de l’obra Un càstig de pel·lí-cula, dels alumnes de 4t B.

PALAMÓS� 19.00. Punt Jove. Teatre crític, através de monòlegs, escenes ogags de creació pròpia.

ROSES� 19.30. Biblioteca. Representacióde l’obra La cata, adaptació tea-tral del conte de Roal Dahl, a càr-rec del Grup de Teatre de Roses.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 21.00. Auditori. El grup de teatreLa Salle presenta Fent camí. Ni unpas enrere, dirigida per Juan A.Serrano.

PoesiaSANT JOAN DE LESABADESSES� 19.00. Biblioteca Josep Picola.Poemari Colors primaris, a càrrecde Gemma Arimany, acompanya-da de la rapsode Montse Maestrei el músic Arnau Tintó.

ConferènciesBANYOLES� 19.30. Museu Darder. Els enter-raments islàmics localitzats a lanecròpolis alt medieval del riu Ga-lligants (Girona), a càrrec de Mari-bel Fuentes. VII Cicle de conferèn-cies d’Actualitat Arqueològica ales comarques gironines.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 19.30. Biblioteca Ramon Bordasi Estragués. Còmic i vi. Una relaciórefrescant, a càrrec de ManelFontdevila, dibuixant de còmics.Tot seguit, presentació i degusta-ció del celler *lavinyeta.

GIRONA� 17.00. Llibreria Ulyssus. Xerradasobre Costa Oest dels EstatsUnits, conduïda per Quim Iglésies.Dins el cicle Trobades de viatgers.� 19.00. Centre cívic Sant Narcís.Xerrada sobre l’economia del bécomú, L’economia al servei de lespersones, a càrrec de Susana Mo-ta i Josep Maria Carbó, membresd’EBC Girona.

OLOT� 17.30. Casal Marià. Conferència iaudició comentada a càrrec deMarçal Ramon i Ivó Jordà, sobremúsica popular.

RIPOLL� 19.00. Biblioteca Lambert Mata.Xerrada 100 anys del tram ferro-viari Ripoll-Ribes de Freser, a càr-rec d’Agustí Dalmau i Font. Dins elcicle Parlem d’història local.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 18.30. Biblioteca Joan Vinyoli.Espai d’autors - Espai Pere Bas-sols. Visita de l’escriptor ÀlvarCaixal.

SANTA CRISTINA D’ARO� 20.00. Sala d’exposicions de laCaixa. Xerrada i sortida guiadaper conèixer el món dels ratpe-nats, amb el Grup de Natura Ster-na.

VILALLONGA DE TER� 19.00. Sala de la Cooperativa.Conferència Els valors geològicsde Coma de Vaca, a càrrec delCentre per a la Sostenibilitat Ter-ritorial.

JornadesGIRONA� 18.00. CINC Centre de Negocis.Womantalks: espai femení, amb eltema Resiliència. Ponents: Khaou-la Boumaaza, Macarena García,Jèssica Martínez i Raquel Tulleu-da.

PLATJA D’ARO� 6es Jornades fotogràfiques.18.30. Masia Bas. Inauguració deles jornades. Lectura dels guanya-dors del Concurs internacional deprojectes fotogràfics Educant lamirada.� Conferència inaugural La disso-lució del paisatge, a càrrec de Ro-sa Vázquez.

� Tallers: L’edició en fotografia,amb Carlos de Andres; De terres abotigues, amb Sebastian Erras; Elprojecte fotogràfic personal, ambRosa Vázquez; Noves maneresd’explicar històries, amb CharlieCordero, i El llenguatge fotogràficen el retrat, a càrrec de BárbaraTraver.

GastronomiaL’ESCALA� Jornades gastronòmiques de lasèpia. Fins al 15 de juny.

OLOT� Ruta de les Tapes. Tot el juny.

PALAMÓS - CALONGE - SANTANTONI - VALL-LLOBREGA� Jornades gastronòmiques Menúde la gamba. Fins al 14 de juliol.

ROSES� Campanya de degustació decòctels florals. Fins al 9 de juny.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya del Peix Blau Ganxo.Fins al 16 de juny.

SANT JOAN DE LESABADESSES� 20.00. Plaça Major. 4a Mostragastronòmica Atipa’t de tapes.

TORROELLA DEMONTGRÍ-L’ESTARTIT� Tastets de mar, jornades gastro-nòmiques de la clova. Tot el juny.

TOSSA DE MAR� Jornades gastronòmiques Fi-deus a la Cassola.Tot el juny.

InauguracionsGIRONA� 19.00. Espai 22. Inauguració del’exposició Galeria de papers. Lli-bres, cartells i obra gràfica, deQuim Corominas.� 19.00. Amics del md’A. Inaugu-ració de l’exposició Labor of love,la revelació del retrat, d’Alicia Cay-uela.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 19.00. Castell Palau. Inaugura-ció de l’exposició Contemplant, deSusan Bataller.� 19.30. Terracotta Museu. Inau-guració de l’exposició de les obresdels alumnes del Cicle Formatiude Grau Mitjà de Terrisseria.

LLANÇÀ� 20.00. Casa de Cultura. Inaugu-ració de l’exposició d’obresd’Eduard G. Yzquierdo.

SALT� 20.00. Les Bernardes. Inaugura-ció de l’exposició Fang, de JordiOliver. Mostra Primavera Foto, defotografia social i documental.

VILABLAREIX� 20.00. Can Gruart. Inauguracióde l’exposició d’escultures d’AbelPruñonosa.

PresentacionsCELRÀ� 19.00. Cultural Rizoma. Presen-tació de les publicacions Determi-nant les sobres, de Jordi Mitjà, iLapidum, de Jaime Vallaure i LaComunidad Sanguínea.

FIGUERES� 18.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Presentació del llibre Mio-pies. Poesies de curta distància,d’Azucena Moya. Interpretaciómusical de Cristina Comaposada.

GIRONA� 19.00. Fundació Valvi. Presenta-ció del llibre Miquel Pujadó. Elbard incombustible, de Miquel-Lluís Muntané. Intervindran XeviPlanas, periodista i cronista de lacançó: Miquel-Lluís Muntaner, au-tor, i Miquel Pujadó, cantautor queoferirà un petit concert.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 20.00. Castell Palau. Presenta-ció del poemari Desintegrar-se,d’Ester Xargay.

Donació de sangVIDRERES� 17.00 a 21.00. Casino.

DiversosBEGUR� 16.45. Pavelló d’esports. Exhibi-ció de bàsquet en cadira de rodes.

CELRÀ� 17.00. Davant l’escola L’Aulet. 4tBerenar Holi.

EL PORT DE LA SELVA� IX TramuntanArt, amb obres re-lacionades amb la tramuntana.Fins al 9 de juny.

GIRONA� 18.00. Arxiu municipal. Tallerpràctic de lectura de documentsantics, Què en saps de la teva fa-mília?. Dins el Dia Internacionaldels Arxius.� 19.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Trobada-meditació Viure el si-lenci, a càrrec de Pilar Quera, pro-fessora de Pensament Positiu iMeditació Raja Ioga de BrahmaKumaris.� 20.00. Hotel Ciutat de Girona.Mariatge cultural de 3 vins JeanLeon, amb Mireia Torres. Amb lapresència de Martí Gironell, queparlarà del seu llibre La força d’undestí.

L’ESCALA� 19.00. Alfolí de la Sal. Projeccióde la pel·lícula L’eternitat i un dia,de Theo Anguelópulos, amb guióde Petros Màrkaris. Tot seguit, ci-nefòrum amb Pere Alberó i EusebiAyensa.� 19.00. Plaça Catalunya. Exhibi-ció de taekwondo.

PALAMÓS� 11.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00.Biblioteca Lluís Barceló i Bou.Taula informativa sobre l’acolli-ment familiar. Dins la Setmanad’Acolliment Familiar a Catalunya.

PLATJA D’ARO� American Cars 2019, a l’aparca-ment de la Masia Bas. Trobada iexhibició de cotxes nord-ameri-cans.

PORQUERES� 15.15. Dinamització del parc desalut.

RIPOLL� 21.30. Cinema Teatre Condal.Projeccions de cinema de munta-nya, monogràfic esquí de munta-nya. Esquí de muntanya a la pro-víncia de Kola i Esquí de muntanyaal Càucas. Presentació a càrrec deXevi Sadurní i Pito Costa.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 20.00. Biblioteca Octavi Viader iMargarit. Club de lectura de nar-rativa, amb el llibre Gran cabaret,de David Grossman.

SANT GREGORI� 18.00. Plaça Francesc Macià, alcostat del parc urbà de salut. Acti-vitat per provar el parc de caliste-nia.

SANTA CRISTINA D’ARO� 19.00. Biblioteca. Taller de pin-tura amb vi i tast de vins DO Em-pordà. I a les 20.30, contes per aadults de vins i mots.

SARRIÀ DE TER� 19.30. Sala d’exposicions DolorsXabé. Imatges de Sarrià de Ter. Elfons de 100 revistes Parlem deSarrià.

TOSSA DE MAR� 21.30 i 22.30. Tossa, font dellum, espectacle de mapping, llumi so a les muralles de Tossa.

L’agenda

Muntané parla de Pujadó

Miquel Pujadó, en una imatge d’arxiu ■ EPA

GIRONA 19.00 LLIBRESMiquel-Lluís Muntané presenta a la Fundació ValviMiquel Pujadó. El bard incombustible, en un acteque comptarà amb la participació de Xevi Planas,l’autor i el mateix poeta i cantautor tractat al llibre.

| Apunts | 51EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE JUNY DEL 2019

La Bisbal d’EmpordàPilar Cruz Mata. Va morir abans-d’ahir als 84 anys. Vivia a la Bisbald’Empordà. Vídua d’Enric Creus Fabre-llas i deixa cinc fills. Exèquies, avui, a les6 de la tarda, a la parròquia de SantaMaria de la Bisbal d’Empordà.

Cassà de la SelvaJoaquim Llinàs Bonmatí. Vamorir als 88 anys. Vivia a Cassà de laSelva. Vidu d’Emília Suárez Viera i deixaun fill. Exèquies, avui, a les 5 de la tarda,al tanatori de Cassà de la Selva.

FigueresJoan Canadell Joan. Va morirabans-d’ahir als 86 anys. Era natural deDarnius i vivia a Figueres. Casat ambMaria Rigall Gañil i deixa tres fills. Exè-quies, avui, a les 5 de la tarda, a la salade cerimònies de Funerària Vicens de Fi-gueres.Andrés Donoso Calero. Va morirabans-d’ahir als 81 anys. Vivia a Figue-res. Casat amb Carmen Vaquero Sán-chez i deixa dos fills. Exèquies, avui, ales 10 del matí, a la sala de cerimòniesde Funerària Vicens de Figueres.

Consuelo (Encarnación) LópezAranda. Va morir ahir als 85 anys.Era natural de Martos (Jaén) i vivia a Fi-gueres. Vídua de Jordi Vernet Roca i dei-xa tres fills. Exèquies, demà, a 2/4 d’11del matí, a la parròquia de la SagradaFamília de Figueres.

GironaMercè Gomis Colls. Va morir ahirals 93 anys. Vivia a Girona. Vídua d’Al-fons Salleras Cros i deixa dues filles.Exèquies, demà, a les 11 del matí, a laparròquia de Sant Josep de Girona.

Les PresesJoan Güell Roca. Va morir ahir als101 anys. Era de les Preses. Vidu de Pe-peta Dorca Espuña i deixa tres fills. Exè-quies, avui, a les 6 de la tarda, a la par-ròquia de Sant Pere de les Preses.

RipollÀngela Puigbó Carbonell. Vamorir ahir als 95 anys. Era natural deGombrèn i vivia a Ripoll. Vídua de Jau-me Fontanet Noguera i deixa dues filles.Exèquies, avui, a les 5 de la tarda, almonestir de Santa Maria de Ripoll.

SaltAndreu Boada Serrat. Va morirabans-d’ahir a l’edat de 67 anys. Deixados fills. Exèquies, avui divendres, dia 7de juny del 2019, a 2/4 de 4 de la tarda,a la sala de cerimònies del tanatori deSalt.Juana Durán Amaya. Va morirabans-d’ahir als 86 anys. Vivia a Girona.Vídua de Valentín Expósito Rudilla i dei-xa cinc fills. Exèquies, avui divendres,dia 7 de juny del 2019, a les 5 de la tar-da, al tanatori de Salt.

Torroella de MontgríPilar López Vallés. Va morir ahirals 91 anys. Vivia a Torroella de Montgrí.Casada amb Pere Deu Paguina i deixatres fills. Exèquies, avui, a les 4 de latarda, a la parròquia de Sant Genís deTorroella de Montgrí.

VilademulsJosep Pujol Costa. Va morirabans-d’ahir als 59 anys. Era de Vilade-muls. Casat amb Esther i deixa un fill.Exèquies, avui, a 3/4 de 10 del matí, a laparròquia de Cabanes.

Les necrològiques

VisitesBLANES� 12.00. Jardí Botànic Marimurtra.Visita guiada Biodiversitat i Mari-murtra.

GIRONA� 18.00. Casa Masó. Visita guiadaDescobreix cent anys de llibres alcor de Girona.

LLORET DE MAR� 21.30. Cementiri d’ànimes, visitateatralitzada nocturna al cementi-ri modernista.

PALAMÓS� 16.30, 17.00 i 17.30. Museu de laPesca. Visites guiades a la sub-hasta del peix de la Llotja del Peixde Palamós.

ROSES� 10.30. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada diària, Un pas-seig d’història. 10.30, en francès icatalà; 17.00, en francès; 18.00, encatalà; i 19.00, en castellà.� 17.00. Visita guiada al port depesca i a la llotja.� 17.30, 18.30 i 19.30. Visites gu-iades diàries al Castell de la Trini-tat, Un mirador fortificat. En cata-là, castellà i francès.

Cap de setmanaCASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida en trenet pels Aigua-molls de l'Empordà, per diumen-ge. Trobada a les 12.00, al Centred'Informació del Cortalet. Més in-formació, al telèfon 696 14 27 13.

PORTBOU� Sortida familiar Portbou en elsanys de plom de la II Guerra Mun-dial, per diumenge. Més informa-ció i inscripcions, a info@muse-uexili.cat o al telèfon 972 55 6533.

TOSSA DE MAR� Sortida guiada del cicle Tresorsde Ses Cadires, per dissabte: Ruta

dels Suros. Més informació al telè-fon 972 34 28 47 o al 609 173 746,o al c/e mediambient@tossade-mar.org.

ExposicionsBANYOLES� Museu Arqueològic. L’escolad’abans. Memòria de l’educaciódurant el franquisme. Fins al 15 desetembre.� Museu Darder. Mr. Rabbit: es-tem tots bojos, una proposta deMoviment Lantana, de la mà del’artista José Luis MG. Fins al 16de juny.

BEGUR� Escoles Velles. La pesca a Be-gur. Fins al 28 de juny.

BLANES� Casa Saladrigas. Bumpa, deLaia Puig Fontrodona. Fins al 29de juny.

CAMPRODON� Espai Cal Marquès. Pere IgnasiIsern: l’home i la natura. Fins al 30de juny.

CASAVELLS� Where New season / Spring2019. Fins al 21 de juny.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens.Ofrenes, pintura d’Albert Gonzá-lez. Fins al 30 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Cortalet (Parc Natural Aigua-molls de l’Empordà). Exposiciófotogràfica Pobles i Canigó, d’Ilde-fons Clos. Fins al 24 de juny.� Ecomuseu-Farinera. 20 anysd’història rural. Fins al 30 de juny.� Ecomuseu-Farinera. Pa & foto-grafies de Francesc Guillamet.Fins al 30 de juny.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Oberta fins al 31 de de-sembre.

EL PORT DE LA SELVA� Carrer Major, 19. Nanses i pes-cadors, mostra sobre cistelleriade mar. Fins a l’11 de setembre.

EMPÚRIES� MAC. La revolta de les urnes, fo-tografies de Dolors Gibert i CarlesB. Gorbs. Fins al 9 de juny.

FIGUERES� Casa Empordà. Jove CreacióEuropea. Fins al 24 de juny.� Centre cívic Creu de la Mà. XIIIEdició d’Artistes Novells. Fins al 16de juny.� Centre cívic Joaquim Xirau.Capturant l’actualitat, fotografiespresentades als Premis Rahola.Fins al 10 de juny.� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya (COAC). Sigurd Lewerentz,44 fotografies del viatge a Itàlia.Fins al 15 de setembre.� Galeria d’art El Claustre. Pin-tures d’Enric Aguilar. Fins al 22 dejuny.� Museu de l’Empordà. El paísdels cuiners. De Ca la Teta a elBu-lli, sobre 50 anys de cuina a Fi-gueres i la comarca. Fins al 11 desetembre.

GIRONA� Arxiu Històric. Família i paisat-ge, retrats en 3D, 1900-1936. FonsVilallonga. Fins al 28 de juny.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Katartist. El deliri real i catàr-tic de l’artista. Fins al 30 de juny.� Bòlit_LaRambla. Aparences, fo-tografies de la Col·lecció Banc Sa-badell. Oberta fins al 15 de setem-bre.� Bòlit_Pou Rodó. Mapa Katàrtik.Fins al 30 de juny.� CaixaForum. Faraó. Rei d’Egip-te, del Fons del British Museum.Fins al 25 d’agost.� Casa de Cultura. Temps de co-lors, col·lectiva del grup culturalGirona ens emociona. Fins al 28de juny.

� Casa Masó. Treballem per l’art:la Impremta Masó de Girona(1889-1992). Fins al 29 de setem-bre.� Centre cívic Pla de Palau. Acu-dits gràfics de Jaume Busquet.Fins al 15 de juny.� Centre cívic Pont Major. Mos-tra dels treballs realitzats pelsalumnes del curs de dibuix i pintu-ra. Fins al 14 de juny.� Centre cívic Sant Narcís. Mos-tra dels petits artistes del curs deMestres de Creativitat, de JuanjoValero. Fins al 15 de juny.� Centre cívic Santa Eugènia.Mostra i exposició dels cursos itallers del centre cívic Santa Eu-gènia. Fins al 30 de juny.� Centre cívic Ter. Obres d’artis-tes de l’Esquerra del Ter. Fins al 8de juny.� Centre Cultural La Mercè. An-gelus, d’Oxurs. Dins l’espai ArtPropi. Fins al 31 de juliol.� Centre Cultural La Mercè.Emasó a bocins, a càrrec d’alum-nes de l’emaXics. Fins al 15 de ju-liol.� Centre Cultural La Mercè. Llui-tes límitrofes, d’Adrià Gamero.Fins al 31 de juliol.� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya (COAC), sala La Cova. Leo-nardo Finotti. Rio de Janeiro en 20mirades: arquitectura / ciutat /paisatge. Fins l’1 de juliol.� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya. Obres seleccionades i pre-miades dels Premis d’Arquitectu-ra de les Comarques de Girona2019. Fins al 23 de setembre.� Col·legi Oficial de Psicologiade Catalunya. Vermell i or: de do-nes, somnis i flors, pintures de Ra-quel Vidal. Fins a l’1 de juliol.� El Taller del Barri. ObservAr-bres, de l’artista Jordi Jiménez(@thedoglaika). Fins al 25 de juny.� Espai cívic La Rosaleda. Tre-balls dels alumnes del curs

d’aquarel·la. Oberta fins al dia 30de juny.� Espai de l’Associació d’Amicsdel md’A de Girona. Labor of love,la revelació del retrat, d’Alicia Cay-uela. Fins al 28 de juny.� Espai Santa Caterina. PremisNacionals d’Artesania 2017 i 2018.Fins al 29 de juny.� Fundació Valvi. El Joc, fotogra-fia, instal·lació i vídeo de FionaMorrison. Oberta fins al 31 de ju-liol.� Galeria d'Art El Claustre. Pin-tures de l'artista Joaquim Comes.Fins al 8 de juny.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� Galeria Dual. Hi havia un jardí,de l’artista Marta Duran. Fins al 8de juny.� Galeria Richard Vanderaa. ElsCatalans de París, mostra dels ar-tistes Antoni Miralda, Joan Rabas-call, Benete Rossell i Jaume Xifra.Fins al 27 de juny.� Hospital Universitari Dr. JosepTrueta. DesCORda’t, fotografiesde Raquel Llorens. Fins al 7 de ju-ny.� L’Estació Espai Jove. Collagedigital de Lewis L. I tu, què sents?.Fins al 7 de juny.� Llibreria Cafè Context Saps sil’ànima té color?, de Meritxell Ji-ménez Morales. Fins al al 28 de ju-ny.� MAC-Girona, al monestir deSant Pere de Galligants. De villaperfecta. Viure i treballar al Pla del’Horta en època romana. Fins al15 de setembre.� MAC-Girona. De villa perfecta.Viure i treballar al Pla de l’Horta enèpoca romana. Fins al 15 de se-tembre.� Museu d’Arqueologia. De villaperfecte. Viure i treballar al Pla del’Horta en època romana. Fins al15 de setembre.

� Museu d’Art. De París a Girona.Mela Muter i els artistes polone-sos a Catalunya. Prorrogada finsal 16 de juny.� Museu d’Història dels Jueus.Pedres amb nom, el patrimonijueu gironí en una fotografia deFargnoli. Fins al 31 d’agost.� Museu d’Història. Valentí Far-gnoli. L’art en la fotografia. Fins al3 de novembre.

L’ESCALA� Alfolí de la Sal. Diversitats, del’Associació Ceramistes de Cata-lunya. Fins al 25 d’agost.� Sala d’actes de l’Ajuntament.50 anys d’associacionisme sarda-nista escalenc. Fins al 9 de juny.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Terracotta Museu. Can Salamói els colors de la terrissa bisbalen-ca. Fins al 24 de juny.� Terracotta Museu. De terrissa iterrisseries, un tast a la col·leccióde Sergio Sabini Celio.

LA JONQUERA� MUME. A Nation in Retreat. Lesagències fotogràfiques internacio-nals i la retirada. Fins a l’1 de se-tembre.� MUME. Testimoni de l’exili in-fantil a Mèxic durant la Guerra Ci-vil, amb la història de la famíliaBarroso Camarena, dins la seccióBiografies d’exiliats. Fins a finald’any.

LLORET DE MAR� Arxiu municipal. El treball deles dones a Lloret. Fins al 30 de ju-ny.� Casa de Cultura. Ar(c)tual. Finsal 28 de juny.

MAÇANET DE LA SELVA� Biblioteca. Valentí Fargnoli. Elpaisatge revelat. Fins al 30 de ju-ny.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Pintades al carrer (Olot, 1936-2018). Fins al 21 de juny.

L’agenda

Que va morir a Palau-sacosta el 7 de juny del 1969.

Estimat pare, els teus fi lls (✝) Rafel i Joan et recordem sempreamb molt d’afecte i admiració.

Se celebraran dues misses de commemoració del seu aniversari,

a l’església de Palau-sacosta, els propers 22 de juny, a les 8 del vespre,

i 23 de juny, a les 11 del matí.

Cinquantè aniversari del Senyor

Joaquim Ginesta Falgueras

✝

Els seus fi lls, Mercè, Glòria i Jaume; nets, Joan, Jordi, Pere i Martí;

consogra, Paquita; germà, Josep Maria; cunyada, Mercè; nebots,

cosins i tota la família participen a les seves amistats i coneguts tan

sentida pèrdua. La missa exequial se celebrarà demà dissabte, dia 8,

a les 11 del matí, a la parròquia de Sant Josep.

Sala de vetlla: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36.

Va morir cristianament el dia 6 de juny del 2019

a l’edat de 93 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Vídua d’Alfons Salleras CrosMercè Gomis Colls

✝

Girona, 7 de juny del 2019