Regió7DIMECRES, 25 DE NOVEMBRE DEL 201526

ECONOMIA

El nombre de pensions es vasituar el novembre en1.676.097 a Catalunya, fet querepresenta un increment del0,9% respecte al mateix mes del'any anterior, segons dades delministeri d'Ocupació

1,67LA DATALA TENDÈNCIALA XIFRA

MarcadorsELS MILIONS DE

PENSIONS EL MES DENOVEMBRE A

CATALUNYA

La CNMC diu que el cost delrebut elèctric per a unconsumidor mitjà en els nouprimers mesos de 2015 es vasituar en 0,241 euros elquilowatt hora (kWh), el 4,84%més de l'any passat.

4,84%LA FACTURA

ELÈCTRICA S’HAENCARIT DES DEL

MES DE GENER

El nou bitllet de 20 euros, elde color blau, comença a circularavui a la zona de l'euro. El bitlletde 20 euros, igual que lesdenominacions de 10 i 5 euros,inclou noves marques deseguretat.

AvuiEL NOU BITLLET DE

20 EUROS COMENÇAA CIRCULAR PER LA

ZONA EURO

Iberpotash va duplicar en el pe-ríode 2011-2014 el valor de les se-ves compres globals, fins a arribarals 485 milions d’euros. El 66%d’aquestes compres es van fer aproveïdors catalans. Més concre-tament, a la Catalunya Central, elvalor de les compres en aquest pe-ríode va ser de 286 milions d’euros,amb un import mitjà 1,22 vegadessuperior a la resta de Catalunya.Aquesta és una de les moltes da-des que es desprenen de la Me-mòria de Sostenibilitat 2014 d’I-berpotash, la primera que fa l’em-presa, i que ahir es va presentar pú-blicament a la Cambra de Co-merç de Manresa, en un acte alqual van assistir representants po-lítics, empresarials i sindicals de lacomarca.

La memòria va ser publicitadaper Iberpotash el 3 de novembrepassat. En l’edició del dia 4, Regió7ja va fer una àmplia difusió de lesprincipals dades contingudes enl’informe, que aborda l’activitatd’Iberpotash des dels àmbits eco-nòmic, social i mediambiental.Entre les dades que conté la me-mòria, destaquen les dedicades al’impacte de l’empresa en el des-envolupament de la comunitatlocal i a la responsabilitat socialcorporativa. Així, en aquest blocs’afirma que en el període estudiathi ha hagut un increment del va-lor econòmic distribuït (compresa proveïdors, impostos, taxes, lli-cències, salaris, beneficis a em-pleats, acció social i costos opera-tius) del 43%, i que en conjunt haestat de 834 milions d’euros. El2014, aquest valor va ser de 240 mi-lions d’euros, quatre més que l’a-ny anterior.

La memòria també recorda quel’empresa minera ha destinat mésd’1,4 milions d’euros en projectesde contribució social en el conjuntdel període analitzat. El 27% d’a-questa inversió s’ha destinat a laCàtedra Iberpotash de l’EPSEM,que, apunta l’informe, ha fet mésde 7.700 hores de formació, ha pro-duït més de trenta documentstècnics i més d’una vintena d’es-tudiants han participat en algun

dels projectes que elabora la com-panyia.

En el mateix apartat d’impactelocal, però en termes de produc-ció, la memòria destaca que l’em-presa ha incrementat en més del15% les seves exportacions, fetque ha contribuït en el 45% delcreixement de les exportacionsen el conjunt del sector. A més, in-sisteix la memòria, les d’Iberpotashsuposen el 0,45% de les exporta-cions totals de Catalunya.

L’empresa es «despulla»La Memòria de Sostenibilitat 2014va ser presentada ahir al matí perJoan Güell, secretari del Conselld’Administració d’ICL Iberia; En-carna Baras, directora de Sosteni-bilitat de l’empresa; i Patricia Re-verter, directora de Risk and Com-pliance Advisory de KPMG, que haelaborat la memòria.

La sessió, convocada a 2/4 de 10del matí, va començar amb mésd’un quart d’hora de retard per lesretencions ahir a la C-55, ja que al-guns dels ponents arribaven de

Barcelona. Pere Casals, presidentde la Cambra de Comerç, va apro-fitar la circumstància per insistir areclamar les històricament re-ivindicades millores a la carreteraper «afavorir el moviment de per-sones i mercaderies». Un llast pera un territori que, va recordar Ca-sals, té en la mineria un actiu cadavegada més solvent.

Joan Güell va situar el projectede la memòria presentada ahiren «un continu» iniciat el 2007,quan l’empresa va implantar unsistema de gestió basat en la cer-tificació ISO, i un any després,quan es va començar a concebreel projecte Phoenix, que està trans-formant la mineria bagenca. Lamemòria presentada ahir suposaper a Iberpotash «despullar-se», vadir Güell, ja que s’elabora en basea un estàndard internacional (laGuia GRI) que requereix respon-dre un ampli qüestionari.

Patricia Reverter va donarcompte a bastament de què és elreporting corporatiu, quines són leseines que s’utilitzen per elaborar-lo i per què ja és una exigència glo-bal per a les grans empreses (i nonomés les cotitzades). En línies ge-nerals, el reporting corporatiu des-criu el valor dels tangibles peròtambé dels intangibles d’una com-panyia, una eina per donar a co-

nèixer en detall una empresa tanta clients, com a proveïdors, admi-nistracions i la societat en general.Una eina, va dir Reverter, que posaen valor aspectes de les compa-nyies com la transparència, l’ètica,la integritat, el respecte als dretshumans o les relacions locals.

La intervenció de Reverter vaser, en definitiva, una llarga intro-ducció metodològica que va situ-ar la memòria en el marc dels es-tàndards internacionals.

Finalment, la directora de Sos-tenibilitat d’Iberpotash va referir-se a les principals dades de la me-mòria, que va qualificar d’«exercicide transparència sobre com tre-ballem i què volem ser en el futur».Encarna Baras va insistir que pera la direcció de l’empresa l’im-portant és el «compromís» ambl’impacte del seu projecte en el ter-ritori i amb la seva sostenibilitat.«La llicència social és necessàriaper treballar», va apuntar Baras.

Durant la seva presentació, la di-rectora de Sostenibilitat va referir-se als continguts mediambientalsde la memòria, com la gestió dels«dipòsits» salins (vegeu Regió7del 4 de novembre), així com alperfil de les exportacions, els es-forços en innovació o la respon-sabilitat de producte, entre altresaspectes.

CARLES BLAYA | MANRESA

Iberpotash va fer compres a la CatalunyaCentral per 286 milions entre 2011 i 2014

L’empresa minera presenta públicament a Manresa la seva primera Memòria de Sostenibilitat

L’IMPACTE DE LA MINERIA BAGENCA, DETALLAT Iberpotash va presentar ahir a la Cambra de Manresa laseva primera Memòria de Sostenibilitat, que recull dades del període 2011-2014. Per a l’empresa, l’informe,elaborat per KPMG, suposa un «exercici de transparència sobre com treballem i què volem ser en el futur»

4

Màquina treballant a l’interior de la mina de Súria

ICL

Segons la memòria, lesexportacions d’Iberpotashsuposen el 0,45% de les delconjunt de Catalunya

El benefici net de les empresesno financeres espanyoles aug-menta el 28,6% en els nou primersmesos de l'any respecte al mateixperíode del 2014 gràcies a la mi-llora econòmica, segons les dadesde la Central de Balanços Trimes-tral del Banc d'Espanya que esvan donar a conèixer ahir.

Una evolució, afegeix l'infor-me, que reflecteix la millora de l'ac-tivitat empresarial, així com unessèrie de despeses i ingressos atípicsque van tenir una contribució«positiva i significativa» sobre elsresultats. El director general d'E-conomia i Estadística del Bancd'Espanya, Pablo Hernández deCos, va destacar en roda de prem-sa que aquesta evolució recolza enla fortalesa de la demanda interna,el dinamisme de les vendes a l'ex-terior, els creixements moderatsdels costos laborals i les favorablescondicions de finançament, entrealtres aspectes.

EFE | MADRID

Les empresesaugmenten elsguanys el 28,6%fins al mes desetembre

BVA Research, el servei d'estudisd'aquest banc, estima que el PIBcatalà creixerà aquest any el 3,3 %i l'any que ve el 2,4 %, encara queadverteix que la reivindicació so-biranista i les tensions polítiquesque comporta pot ser «una fontimportant d'incertesa» per a l'e-conomia catalana. Amb tot, l'eco-nomista en cap de BBVA Research,Rafael Doménech, va comentarque no es pot mesurar amb exac-titud quin impacte pot tenir elfactor independentista sobre elcreixement de l'economia catala-na, perquè és «molt difícil de cal-cular». En qualsevol cas, la previ-sió del servei d'estudis de BBVA ésque entre 2015 i 2016 l'economiacatalana generarà 167.000 llocsde treball, la qual cosa portaria aretallar la taxa de desocupació aCatalunya al 15 % a final del 2016.

EFE | BARCELONA

BBVA auguraque Catalunyacreixerà el 3,3%però alerta de laincertesa política

comunicacio@catpress.cat - 25/11/2015 07:45 - 178.23.208.155

Economia | Redacció | Actualitzat el 25/11/2015 a les 13:35

Convocat el 48è concursd'aparadors de Nadal de la CambraEl dia 1 de desembre s'obre el període d'inscripció per a tots els comerços quevulguin participar-hi

La Cambra de Comerç de Manresa convoca un any més el concurs d'aparadors de Nadal, queenguany arriba a la 48ena edició. El proper dimarts 1 de desembre s'obre el termini perquè elsestabliments que vulguin participar-hi facin la seva inscripció. Per a fer-ho, cal que s'adrecin a laCambra, presencialment a les oficines de l'edifici de Can Jorba, per telèfon al 93 872 42 22 o béper correu electrònic a jmonge@cambramanresa.org. La inscripció és gratuïta i en el moment de fer-la es lliurarà als participants un número que hauran de col·locar al seu aparador. Hi ha temps perapuntar-s'hi fins el dia 15 de desembre.

Els establiments que participin al concurs hauran de tenir els aparadors exposats almenys fins eldia 26 de desembre. Aquest any, es torna a fomentar la participació ciutadana per tal d'escollir elstres guanyadors del premi del públic, que sorgirà de les votacions electròniques que es podran fermitjançant una aplicació informàtica. Hi haurà dues vies per accedir a l'aplicatiu de les votacions: desdel codi QR que apareixerà al full de participació de cada establiment o bé des del web de laCambra. Les votacions del públic s'obriran el dia 11 de desembre i es tancaran el dia 16 dedesembre a les 12 de la nit.

El jurat, per la seva banda, valorarà tots els aparadors participants en una visita que es farà el dia16 de desembre, i escollirà els tres guanyadors del premi del jurat. El premi del jurat està dotat en250 euros per al primer i 50 euros per al segon i el tercer. El premi del públic consta de 150euros per al primer i 50 euros per al segon i el tercer. Els guanyadors es donaran a conèixer eldia 17 de desembre, en un acte que tindrà lloc a la Cambra.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/55988/convocat/48e/concurs/aparadors/nadal/cambra

El contenido de esta página requiere una versión máAdobe Flash Player.

Santpedor completarà la instal·lació de fibra a quatre dels cinc polígons del municipi Continuena bon ritme les reunions sectorials i territorials dels pressupostos participatius 2016 Presenten

una guia d’acollida per a infants i adolescents que viuen violència masclista en el nuclifamiliar La consellera d'Ensenyament visita l'IES Cal Gravat Manresa rebutja la violència

de gènere amb un acte institucional a la plaça Major Mor un treballador de Navàs a les mines deVilafruns a Balsareny Santpedor finalitza l'arranjament del camí de Burgaroles Súria

convoca un concurs d'ambientació nadalenca als balcons Circ Pistolet clourà aquest divendresel cicle Platea Jove amb l’espectacle ‘Incert’ Convocat el 48è concurs d’aparadors de Nadal de

la Cambra

| 26 de nov

Portada Actualitat Manresa Comarques Cultura Esports Cercador web Google

Cultura 25/11/2015

Convocat el 48è concurs d’aparadors de Nadal de la CambraEl dia 1 de desembre s’obre el període d’inscripció per a tots els comerços que vulguinparticipar-hi.De: Redacció

La Cambra de Comerç de Manresa convoca un any més el concurs d’aparadors deNadal, que enguany arriba a la 48ena edició. El proper dimarts 1 de desembre s’obre eltermini perquè els establiments que vulguin participar-hi facin la seva inscripció. Per afer-ho, cal que s’adrecin a la Cambra, presencialment a les oficines de l’edifici de CanJorba, per telèfon al 93 872 42 22 o bé per correu electrònic ajmonge@cambramanresa.org. La inscripció és gratuïta i en el moment de fer-la eslliurarà als participants un número que hauran de col·locar al seu aparador. Hi ha tempsper apuntar-s’hi fins el dia 15 de desembre.

Els establiments que participin al concurs hauran de tenir els aparadors exposatsalmenys fins el dia 26 de desembre. Aquest any, es torna a fomentar la participacióciutadana per tal d’escollir els tres guanyadors del premi del públic, que sorgirà de lesvotacions electròniques que es podran fer mitjançant una aplicació informàtica. Hihaurà dues vies per accedir a l’aplicatiu de les votacions: des del codi QR queapareixerà al full de participació de cada establiment o bé des del web de la Cambra(www.cambramanresa.org). Les votacions del públic s’obriran el dia 11 de desembre ies tancaran el dia 16 de desembre a les 12 de la nit.

El jurat, per la seva banda, valorarà tots els aparadors participants en una visita que esfarà el dia 16 de desembre, i escollirà els tres guanyadors del premi del jurat. El premidel jurat està dotat en 250 euros per al primer i 50 euros per al segon i el tercer. Elpremi del públic consta de 150 euros per al primer i 50 euros per al segon i el tercer.Els guanyadors es donaran a conèixer el dia 17 de desembre, en un acte que tindrà lloca la Cambra.

Imprimir | Enviar per email

Sé el primero de tus amigos en indicar que le gusta esto.Me gustaMe gusta

Escriu la teva opinio

Imagina una conducciónova campanya de sensviària

ElSetmanari.cat http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=25651&nwl=&f=butlleti

1 de 3 26/11/2015 10:44

Regió7DIJOUS, 26 DE NOVEMBRE DEL 201526

ECONOMIA

Espanya té 389.000habitatges nous buits, el 24,9%dels acabats des de l’any 2008,una xifra que trigarà a absorbiruna mitjana de 2,5 anys, és adir, a l'entorn del primersemestre del 2018.

389L’EMPRESAEL PROTAGONISTALA XIFRA

MarcadorsELS MILERS

D’HABITATGES BUITSQUE HI HA AL

CONJUNT D’ESPANYA

L'empresari català PauGuardans ha traslladat deBarcelona a Madrid el domicilisocial d'algunes de les sevessocietats. Guardans éspropietari d’Únic Hotels inét de Francesc Cambó

PauGuardans

TRASLLADA AMADRID EL DOMICILI

SOCIAL D’ALGUNESSOCIETATS

Cirsa Gaming Corporation, lacompanyia del sector del joclíder a Espanya, ha obtingut elsnou primers mesos de l'any unbenefici operatiu de 280,5milions d'euros, el 16,4 % mésque l’any anterior

CirsaOBTÉ UN BENEFICIDE 280,5 MILIONSD’EUROS EN NOU

MESOS

El nombre de treballadors afec-tats per regulacions d'ocupacióha baixat gairebé el 56% a Catalu-nya des del setembre del 2014fins al setembre del 2015, segonsdades del ministeri d'Ocupació iSeguretat Social. Els acomiada-ments col·lectius, les suspensionsde contractes i la reducció de jor-nada han afectat en total 7.607 per-sones, 2.879 pel primer concepte(el 41,2% menys), 3.497 pel segon(el 62,3% menys) i 1.231 per l'últim(el 59,8% menys). La xifra és gai-rebé vint punts inferior a la regis-trada en el mateix termini detemps com a mitjana al conjunt del'Estat, on el nombre de treballa-dors afectats per ERO ha baixat el37,9%. Catalunya s'ha situat ensisena posició de la llista de co-munitats autònomes amb majorsdescensos per aquest concepte.

ACN | BARCELONA

Baixa el 55,9%el nombre detreballadorsafectats per EROa Catalunya

Catalunya acollirà un total de 454fires durant l'any 2016, segons elcalendari firal 2016 presentat en elmarc del Congrés de Fires de Ca-talunya, inaugurat ahir a Vilanovai la Geltrú pel conseller d'Empre-sa i Ocupació, Felip Puig. D'acordamb les dades facilitades pels di-ferents organitzadors firals, 44 d'a-questes 454 fires seran d'àmbitinternacional i estatal i 410 d'àm-bit català, comarcal o local. Enrelació amb el 2015, l'any que ve secelebraran 8 fires menys, l’1,7 %menys, un lleuger descens que eldepartament explica «sobretot»perquè la majoria de fires inter-nacionals i estatals de caràcter bi-ennal se celebren en anys impa-rells i no parells. Per demarca-cions, a les comarques de Barce-lona se’n faran 194, el 42,7 % del to-tal; a les comarques gironines se’ncelebraran 105, el 23,1 %; a Lleida,90, el 19,8 %; i a Tarragona, 65, el14,3 %.

EFE | VILANOVA I LA GELTRÚ

Catalunyacelebrarà untotal de 454 firesdurant l’anyque ve

El Grup Volkswagen va reafirmarahir, en la tercera reunió del grupde seguiment creat després de co-nèixer-se l'escàndol de les emis-sions, que mantindrà les inversionscompromeses en les seves plantesa l’estat, entre les quals la de Seatde Martorell, mentre que els sin-dicats van mostrar la seva pre-ocupació i van demanar-ne mésdetalls.

A la cita –la primera amb re-presentació de Volkswagen–, quees va celebrar al ministeri d'In-dústria, Energia i Turisme, tambéva assistir la secretària generald'Indústria, Begoña Cristeto, elsecretari d'Estat d'Ocupació, JuanPablo Riesgo, i representants deCatalunya i Navarra, comunitatson es troben les fàbriques del grupalemany a l’estat.

El vicepresident de RelacionsInstitucionals i Governamentals deSeat i del Grup Volkswagen a Es-panya, Ramón Paredes, va asse-nyalar que el grau d'interlocucióque han tingut amb el govern cen-tral, les administracions de Cata-lunya i Navarra i els agents socials«ha estat fantàstica» i que els tre-balls avancen «a bona velocitat».A més, va reiterar l'interès delGrup Volkswagen per la indús-tria a Espanya i va destacar queaquest és un país «importantíssim»per a l'estratègia del grup i les se-ves inversions.

En representació de la Genera-

litat, el director general d'Indústria,Antoni Maria Grau, va demanar algovern central que l'aportació del'Estat a les ajudes a la innova-ció –de les quals depenen les in-versions– sigui més gran que la deles comunitats autònomes. Se-gons Grau, Volkswagen va reiterara la reunió que les inversions a Es-panya es mantenen, però que,respecte a Catalunya, falta saber enquè s'aniran concretant aquestesinversions, «que són a cinc anys».

D’altra banda, la directora dePolítica Econòmica, Empresarial iTreball del Govern de Navarra,Pilar Irigoien, va apuntar que lareunió va ser «positiva i realista»,encara que va matisar que po-dria ser fins i tot optimista si les in-versions ja s'haguessin concretat.Això no obstant, Irigoien va avan-

çar que «la notícia positiva està aprop».

Per contra, el president del co-mitè d'empresa de Seat, MatíasCarnero, va afirmar que el balanç«no és gaire positiu» ja que el grupalemany «ha dit que estan garan-tides les inversions, però no les hadetallades». «Això ens preocupa»,va reconèixer. «Sembla que lesadministracions i l'empresa es-tan esperant per veure qui posa elsdiners al final a sobre de la taula,i és un tema que pot entorpir les fu-tures reunions», va posar en relleuCarnero.

El secretari general de la secciósindical de CCOO a Seat, RafaelGuerrero, va coincidir amb Car-nero que l'empresa manté que lesinversions estan garantides, peròno concreta els anys, els terminis

o els projectes. Guerrero va apun-tar que han sortit de la reunióamb la sensació «de no haver fet lafeina que esperàvem».

Fonts del ministeri van explicaren una nota que, encara que no ésl'objecte específic d'aquest grup deseguiment, van posar al corrent alsassistents de les diferents mesurespreses pel govern en relació ambles emissions d'òxid de nitrogen(NOx) i de diòxid de carboni(CO2). Indústria també va desta-car la campanya d'assajos de ve-hicles al mercat que durà a termea partir de la primera setmana dedesembre.

En aquests assajos, que es faranen trenta vehicles, es verificaran lesemissions de CO2, NOx i altrescontaminants en trenta modelsde mercat que estan sota la nor-mativa d'emissions Euro 5 i 6.

A Alemanya, el fabricant auto-mobilístic va informar ahir que elsmotors dièsel de dos litres afectatsper la manipulació d'emissionsnomés necessiten una actualit-zació de software, mentre que elpropulsor 1.6, també dièsel, ne-cessita una reforma menor.

En tots dos casos, les modifica-cions, amb un temps d'intervencióen el concessionari mínim, no al-teren ni el consum ni el rendimentd'aquests motors, ha remarcat. ElGrup ha explicat que està treba-llant en les modificacions neces-sàries per al tercer motor afectat,el 1.2 TDI.

EFE | MADRID/BARCELONA

VW reafirma les inversions a l’estat peròels sindicats en demanen més detalls

Tant la Generalitat com el comitè d’empresa lamenten que el grup no concreti els seus plans

Imatge parcial dels assistents a la reunió d’ahir a Madrid

EFE

EL FUTUR DE SEAT El director general d'Indústria, Antoni Maria Grau, va dir ahir que Volkswagen va reiterar ala reunió celebrada ahir a quatre bandes que les inversions a Espanya es mantenen però que, respecte aCatalunya, falta saber en què es concretaran aquestes inversions, «que són a cinc anys»

4

La Cambra de Comerç de Man-resa ha convocat la 48a edició delconcurs d’aparadors de Nadal. Elproper dimarts 1 de desembres’obre el termini perquè els esta-bliments que vulguin participar-hifacin la seva inscripció. Per fer-ho,cal que s’adrecin a la Cambra,presencialment a les oficines de l’e-difici de Can Jorba, per telèfon al

93 872 42 22 o bé per correu elec-trònic a jmonge@cambramanre-sa.org. La inscripció és gratuïta i enel moment de fer-la es lliurarà alsparticipants un número que hau-ran de col·locar a l’aparador. Hi hatemps per apuntar-s’hi fins al dia15 de desembre. Els establimentsque hi participin hauran de tenirels aparadors exposats almenysfins al dia 26 de desembre. Aquest

any es torna a fomentar la partici-pació ciutadana per tal d’escollir elstres guanyadors del premi del pú-blic, que sorgirà de les votacionselectròniques que es podran fermitjançant una aplicació infor-màtica. Hi haurà dues vies peraccedir a l’aplicatiu de les vota-cions: des del codi QR que apa-reixerà al full de participació decada establiment o bé des del web

de la Cambra (www.cambraman-resa.org). Les votacions del públics’obriran l’11 de desembre i es tan-caran el dia 16 de desembre a les12 de la nit. El premi del jurat estàdotat amb 250 euros per al primeri amb 50 euros per al segon i el ter-cer. El premi del públic consta de150 euros per al primer i 50 eurosper al segon i el tercer. El veredic-te es farà públic el 17 de desembre.

REDACCIÓ | MANRESA

La Cambra de Comerç de Manresa convoca la48a edició del concurs d’aparadors de Nadal

comunicacio@catpress.cat - 26/11/2015 08:11 - 178.23.208.155

Regió7DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE DEL 20152

TEMA DEL DIA

EL PROCÉS SOBIRANISTA VIST DES DE LA CATALUNYA CENTRAL Quan es compleixen just dos mesos de les eleccions catalanes quevan donar una victòria aritmèticament diabòlica a l’independentisme, representants de la societat civil local opinen que, malgrat el momentd’impàs, el procés tira endavant emparat en la decisió de la gent, alhora que demanen arribar a un acord per desbloquejar la incertesa

4

La societat civil confia en la salut del procés

Mas és un líder a quiamb els anys es valo-

rarà més que ara»

Amb inquie-tud i amb incer-tesa. No sabemquè passarà d’a-quí a un temps iel fet que l’equipde govern siguiprovisional fa

que molta gent es demani comanirà tot plegat. Al cap i a la fi, totsvolem saber si el nostre benestarcontinuarà i si hi haurà grans can-vis que ens afavoriran o no, i aju-daran la gent més desafavorida.

Penso que no s’han de repetirsinó que s’ha d’arribar a un acordabans. La responsabilitat és de tot-hom, tot i que crec que, si s’han fetunes eleccions que ha guanyat ungrup que es diu Junts pel Sí, si nos’ha arribat a un acord és perquèuns grups més minoritaris han fetque siguem on som.

Artur Mas té molt futur, faci elque faci. Ha demostrat que és unlíder, un home intel·ligent que haestat criticat per coses que ha fetperquè no tenia cap altra opció.Crec que és un líder a qui amb elsanys es valorarà més que ara.

Aquesta demora no ha ajudat lapolítica de país ni Catalunya. To-cat, ho està.

En aquest aspecte, sempre heposat l’exemple del Cameron. Elgovern central hauria d’haver es-coltat la gent com va fer ell amb Es-còcia. Això no hauria garantit que

els resultats fossin d’una manerao d’una altra, però s’hauria solu-cionat d’una manera molt dife-rent. Veient com ha anat tot i comestà anant, és difícil que desprésdel 20-D hi hagi un canvi.

Som en un bon mo-ment perquè s’està

negociant i parlant»Hem de tenir

present que es-tem vivint unsmoments moltespecials i im-portants per aCatalunya i queho estem fent

amb molta normalitat. Totes lescoses funcionen amb normalitat ila gent està responent bé.

No seria un fracàs però, en can-vi, sí que penso que convé que noes repeteixin perquè el normal ésque s’acceptin els resultats de lesque es van celebrar i que es formiel govern que s’hagi de formar, oque sigui possible formar. Seriacompartida. El que sí que és certés que el grup parlamentari mésgran és el que es queda amb la part

més alta d’aquesta responsabilitatperquè és el que ha de fer possibleformar govern i ha de ser prou di-ligent per poder-ho fer.

Sí. Lligar el futur d’una personanomés a la política no està bé.Penso que en té per fer el que vul-gui i fins i tot en té a la política. Elseu futur és a les seves mans. Noestà en mans de ningú altre.

Penso que el procés sobiranis-ta està passant per un bon mo-ment, no pas per un mal moment,i que ningú no es podia pensarque això seria un camí de flors ivioles, tot i que, si els resultats deJunts pel Sí haguessin estat mésamplis, potser hauria estat més rà-pid. Tal com va anar, serà més llargi tindrà més dificultats, però somen un bon moment perquè s’estànegociant i parlant. El que és do-lent és quan no es parla i no es ne-gocia. Tots tenim una mica massade pressa, però estic convençutque sortirà bé perquè les personesque se n’ocupen en tenen ganes.

El govern central està fent elmateix que feia abans, que és re-centralitzar i fer la traveta al mà-xim a l’autonomia de Catalunya ia totes les autonomies. Sobretotdes que va arribar el PP. A qui per-judica abans, i ara molt més, és a

la ciutadania. Tenir segrestada laGeneralitat impedint que faciefectius els seus pagaments ésmolt greu. S’està posant fora de lallei però, per desgràcia, vivim enun Estat on la justícia està al ser-vei dels polítics i, sobretot, del po-der central. No. Per a això hem d’a-nar amb molta tranquil·litat i pen-sar que aquest procés serà moltllarg i complicat perquè ens com-plicaran molt més les coses, enca-ra. No podem pensar que un pro-cés que va sobre la independèn-cia no tindrà uns costos.

L’important ha de serel procés i no pas els

personalismes»Hi ha una

mica de desen-cís en els repre-sentants polí-tics, que hau-rien de ser unamica més cor-responsables

amb el que volem la gent. L’im-portant ha de ser el procés i no pasels personalismes, ni Mas, ni Ba-ños. S’hauria d’anar per feina i do-

nar una imatge internacional queno s’ha donat tan bé com caldria.

Més que fracàs o no, seria posarsobre la taula que no hem estat ca-paços d’entendre’ns i de veure elque realment és important. Seriaperdre energia i diners i en aquestmoment de crisi que vivim no tocaperdre ni temps ni diners. Està béparlar de responsabilitat i no deculpa. Tot i això, com que el nom-bre de votants dels partits és moltdiferent, si miréssim en qui recausegons aquests votants, hi hauriamés gent que donaria la respon-sabilitat a la CUP. Vull evitar feraixò perquè penso que l’error ésparlar de partits i de partidismes.

No em preocupa el seu futur.Em preocupa el de Catalunya, i enaquests moments necessitàvemuna persona forta que fes aquestpas però que ja sabíem que des-prés no tindria futur.

En els anys recents, en què hemavançat molt i ràpid, hem fet er-rors repetidament i els hem sabutremuntar i espero que aquesta ve-gada també sigui així.

És clar que el govern central ac-tuarà amb tota la força i el que pu-gui, però no ens ha d’espantar per-què ja ho sabíem. El que m’estra-nya és que no ho hagi fet abans. Éspossible que, com que tothompromet coses, facin dubtar la gentque buscaran solucions al proble-ma però jo no crec en les solucionsque ens puguin donar a Madridperquè, fins ara, no han estat bo-nes i no han pensat mai en nosal-tres, i això no canviarà. En això ésen el que estan més units que mai.

«

ENRIC MARTÍPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE BARRIS

1

2

3

4

5

ELISABET DESCALSDIRECTORA DEL CAP BAGES

«

1

5

5

4

3

2

1

«

MONTSERRAT ALSINAPROFESSORA I INVESTIGADORA EN MATES

4

3

2

Dos mesos després del 27-S, representants socials, empresarials, culturals i esportius reclamen un acord per superar la incertesa

Són temps d’inquietud, incer-tesa, empipament, decepció i can-sament. Però també encara d’il·lu-sió que el procés sobiranista sabràsuperar l’obstacle actual de no

tenir president investit per conti-nuar fent passos cap a l’objectiuque desitja una part notable de lasocietat catalana. Aquesta és, enresum, la diagnosi que fan de la si-tuació postelectoral, dos mesos

després del 27-S, una vintena derepresentants de la societat civil dela Catalunya Central consultatsper aquest diari.

Es demana que les dues for-macions independentistes, JxS i la

CUP, arribin a un acord, perquèrepetir eleccions, tot i que no se-ria una tragèdia, alentiria un pro-cés que es veu tocat, però no en-fonsat. En un moment d’impàs su-perable. També es coincideix a re-

clamar defugir els personalismes,tot i que es valora molt la figurad’Artur Mas. On hi ha unanimitatés a carregar contra l’actitud del’Estat, que no creu que canviï des-prés del 20-D.

C. BLAYA/G. CAMPS | MANRESA

LES PREGUNTES

1 Com creu que està vivint el país els dos mesos transcorreguts des del 27-S?2 Repetir les eleccions seria un fracàs? Qui en seria el principal responsable?3 Artur Mas té futur si no pot ser president?4 Veu el procés sobiranista tocat definitivament, o només travessa un mal moment?5 Com veu la posició del govern central? Espera un canvi després del 20-D?

comunicacio@catpress.cat - 27/11/2015 07:38 - 178.23.208.155

Veig el país una micatip, però també espe-

rançat amb el fet que elprocés acabarà bé»

Veig el paísuna mica tip,però també es-perançat amb elfet que el procésacabarà bé.

No seria unfracàs, però mi-

llor que no passi, i més encara ve-ient com s'està posant el governcentral. Cap partit català es potpermetre entorpir el procés, per-què és el que vol la majoria de lagent. La responsabilitat seria detots dos, però inversament pro-porcional als vots obtinguts, per-què el que té menys vots s’ha desupeditar al que en té més.

Sí, té futur. Perquè la idea inicialés un govern de 18 mesos i despréses pot tornar a presentar.

No crec que estigui tocat ni quetravessi un mal moment. Està enun moment boníssim.

És lògic des del seu punt de vis-ta, és la seva manera de fer, i aixòajuda el procés, perquè com méstraves posin més emprenyats es-tarem. Depèn de la coalició quegoverni a partir del 20-D el canviés possible.

El problema de Masés que arrossega la

corrupció de CiU, però ésun gran polític»

Veig el paísamb inquietud iesperança. Es-tem una micanerviosos per-què la cosa nos’acaba de solu-cionar, però no

perdem l’esperança.Les eleccions sempre són una

incògnita. La moneda sempre tédues cares: podria ser un fracàs,però també hi podria haver algunpartit que en sortís més reforçat.

El problema de Mas és que ar-rossega tot el llast de la corrupcióde CiU, però és un gran polític.

És només una crisi. De cap ma-nera està tocat, al contrari, renai-

xerem amb més força.Del govern central se’n pot es-

perar qualsevol cosa, tenim unspolítics a Madrid, començant perRajoy, que com a polític, zero, icom a mandatari, menys. Semprehan anat en contra i no han volgutapreciar mai el que venia de Cata-lunya. Tot plegat és també un llastper a la política espanyola. És el re-sultat de no voler negociar quans’havia de fer. Els catalans n’hempassat de molts colors, però sem-pre tornem a sortir i amb més for-ça. El canvi hi hauria de ser, peròdepèn de com reaccioni la restad’Espanya. Encara hi ha esperitfranquista, arrels molt profundesque encara marquen molta gent.

No veig la gent angoi-xada, però política-

ment és un desastre»No veig la

gent angoixada,però política-ment crec queés un desastre»

No, de capmanera. Oi quesom molt de-

mòcrates? A mi les eleccions noem preocupen. L’altra cosa és quepreocupin a qui especula d’un co-lor o un altre.

Penso que qualsevol altre enaquesta situació a Europa hauria

plegat fa temps. Però mai se sap.El procés, com a procés polític,

ja fa temps que no veig clar cap onva. Ara, crec que el percentatged’independentistes ho continua-rà sent. No sé si està tocat o no,però clar no ho veig.

No em sembla bé, però desco-nec molt com s’ha de gestionar lapart administrativa. Tot i això, es-tem parlant d’un govern amb ma-joria del PP. I a vegades confonemgovern PP, Espanya i els espa-nyols. I no és el mateix. Desprésdel 20-D hi pot haver canvi, peròpotser se’ls està posant fàcil per-què repeteixin la majoria.

L’estat agredeix deli-beradament part del

seu territori actual»Crec que el

país està en ge-neral empre-nyat, i decebut.

Crec que no.Seria un risc,però no crecque fos un fra-

càs. La culpa la tenen els electors,que són els que van votar. I la deno posar-se d’acord és de Junts pelSí i la CUP.

A la llarga sí.Ni molt menys. És menys que

un refredat, és un esternut. Afor-tunadament el procés és de baix

cap amunt i és mes fort del quepensem.

Com una agressió deliberadacontra una part del seu territoriactual i de la seva població. No es-pero cap canvi a partir del 20-D,surti qui surti.

El procés travessa unmal moment a nivell

polític, però no de la gent»El que veig al

meu entorn ésque la gent estàuna mica can-sada.

Sí. La respon-sabilitat crecque seria de tots

els polítics, principalment deJunts pel Sí i la CUP. Crec que vaquedar bastant clar el que volia lagent i el fet de no posar-se d’acordfa que hi hagi aquest esgotament.

A nivell polític crec que hi hamoltes coses a fer i de feina n’hi haper a tots. Si no ocupa el número1 pot estar al 2 o al 3 o a qualsevolaltre lloc com qualsevol altre mi-litant.

Travessa un mal moment a ni-vell dels grups polítics, a nivell dela gent tira endavant.

Com sempre. No ens ha de sor-prendre gens. No espero cap can-vi després del 20-D, i a millor se-gur que no anem.

Ningú ens va dir queseria fàcil; el senti-

ment és el mateix»

Hi ha hagutalts i baixos,però ja veig uncansament ge-neralitzat. Tot iaixò, sóc opti-mista.

Seria un fra-càs per a uns i un guany per a d’al-tres. No podem estar sense govern.

Pot agradar o no, però és unad’aquelles persones amb una clas-se diferent, molt vàlida, que segu-rament estaria més ben valorat ala privada.

De cap manera. Ningú va dirque seria fàcil. El procés no està to-cat, perquè el sentiment del pobleés el mateix.

Clarament de càstig. Com queno poden enviar tancs fan servirles armes que tenen. Però ja ens vabé, perquè retroalimenta el senti-ment d’aquí.

Si al final hi ha elec-cions, no s’han de

buscar culpables»Hi ha una in-

certesa per sa-ber quin governhi haurà. Ne-cessitem un go-vern estable.

Crec que sí.S’hauria de mi-

rar que pogués governar algú.Però al final és un tema de demo-cràcia. No s’han de buscar culpa-bles, la democràcia ens diu ques’han d’administrar uns resultats,i si al final no és viable s’han de re-petir les eleccions i ja està, sensebuscar responsabilitats.

Posar-lo en una figura que nosigui la de president no és correc-te políticament. Era el candidat.

Ni tocat ni malament. Les elec-cions van deixar una majoria par-lamentària molt clara.

Haurien de donar respostes po-lítiques i en donen de jurídiques.No espero cap canvi: els dos granspartits pensen igual. I els altres dosque poden tenir capacitat d’inci-dència tampoc tenen la força perdonar solucions polítiques.

5

4

3

2

1

«

ABEL PIÉPRESIDENT D’ADVOCATS DE MANRESA I CATALUNYA

5

4

3

2

1

«

PAU PINTADOPRESIDENT DEL CENTRE EXCURSIONISTA DEL BAGES

5

4

3

2

1

«

JOSEP PELEGRÍNSOMMELIER DE CASTELLFOLLIT DEL BOIX

4

5

5

5

5

3

2

1

«

DAVID GALLARDO-PUJOLPROFESSOR DE PSICOLOGIA UB DE SANT VICENÇ

4

3

2

1

«

ALBERT FÀBREGAHISTORIADOR DE SÚRIA

4

3

2

1

«

RAMONA BRUCHACTIVISTA SOCIAL DE BERGA

«

TONI BARATPRESIDENT D’HOSTALERIA I TURISME DEL BERGUEDÀ

4

3

2

1

TEMA DEL DIARegió7 DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE DEL 2015 3

Gent votant a l’escola Renaixença de Manresa a les eleccions del 27-S passat

ARXIU/MIREIA ARSO

31/12/15

*Consulta condicions a la clínicaFinançament sense interessos a la teva mida

comunicacio@catpress.cat - 27/11/2015 07:38 - 178.23.208.155

Hem passat d’un pri-mer moment d’il·lu-

sió a un d’incertesa»

Hem passatd’un primermoment d’il·lu-sió a un d’incer-tesa. I ara seriabo que aquestaetapa s’acabésamb un nou go-

vern o una investidura. I si no, quehi hagi eleccions. L’important ésque hi hagi una decisió perquè noes pot continuar amb més tempsd’incertesa.

No seria cap fracàs perquè la in-certesa no és bona per a ningú.

Té molt prestigi i si ell no fos pre-sident, evidentment que pot tenirrecorregut, però no sé quin.

No el veig tocat i té un suport ésmés o menys estable perquè ve delluny. Ara pot haver retrocedit unamica perquè hi ha el problema delgovern, però el camí tornarà a ti-rar endavant. I hi ha formacions nosón independentistes i reclamenun referèndum i sumen més queels que estan en contra del procés.

Té una actitud antimocràtica.Catalunya és un poble que té dreta autodeterminar-se. I respecte ales eleccions, el PP baixarà, C’stindrà presència, hi ha Podem...Però la pilota és més al camp deCatalunya que al del govern cen-tral. El context estatal pot canviar,però l’important s’ha de fer aquí.

Estem en un puntd’incertesa que no és

bo»Estem en un

punt d’incerte-sa i això no és boper a les pers-pectives econò-miques. Bàsica-ment, cal salvar

el Govern perquè es puguin pren-dre iniciatives. Hi ha notes coses afer al marge de la política.

Prolongaria la incertesa i seriaun símptoma que la cosa s’allarga,però millor això que passar sis me-sos més de potes en l’aire. Si s’aca-ba nomenant un govern feble quenomés pot durar dos mesos, mi-llor fer eleccions. Però també calpensar que si no hi ha acord és cul-pa de tots els colors polítics per-què al Parlament hi ha més de dosgrups que es poden posar d’acord.

És una cosa d’ell i el seu partit.El seu futur serà el que li vulgui do-nar al seva gent.

Coses definitives n’hi ha moltpoques. El que puc dir és que tiriendavant o no, el sector empresa-rial continuarem fent la nostra fei-na i mirant pel progrés econòmicdel país.

Està una mica fora de lloc. I enaquest moment s’està jugant a fergestos i a fer campanya. Ja veuremquè passa, però l’essència és quetothom s’haurà d’adaptar als re-sultats que hi hagi.

És una situació moltdifícil d’entendre per

a la societat»Crec que la

situació és forçaconvulsa. No hiha eleccions, nohi ha president,no hi ha governi tot està paralit-zat. I per això la

societat viu una situació de tensió.No és normal que amb els tempsque corren hi hagi un govern enfuncions i que no es pugui dedi-car a governar. És una situaciómolt difícil i difícil d’entendre pera la societat. Cal que es posi fil al’agulla i s’intenti arribar a unacord per tirar endavant el paísamb tots els problemes que hi ha.

El govern ha d’intervenir enl’assumpte i si s’han de convocar

eleccions no passar res. És una si-tuació que no hauria de donar-se,però davant la tensió i inoperàn-cia que hi ha ara, no passa res del’altre món si es convoquen elec-cions, es treu dramatisme al temai els ciutadans decideixen.

Crec que les persones són im-portants, però ningú és impresci-dible. Té un valor i penso que téuns coneixements extraordinaris,però ell ha d’assumir la situacióque hi ha i no significa que per se-guir s’hagi d’aferrar al càrrec. Aixòno vol dir, que no ser president si-gui el seu final polític.

Està en un impàs. El govern dela Generalitat no deixa de fer co-ses, seguint amb el procés i el del’Estat tampoc enviant-ho tot alConstitucional. El que cal és unacord i poder tirar endavant un re-ferèndum pactat.

El govern de Rajoy està pressio-nant i posa totes les traves que pot.Crec que s’equivoca i el que hau-rien de fer els mandataris és seu-re a negociar per desbloquejartota aquesta situació. Les previ-sions són que hi hagi algun canvi.El PP pot tornar a guanyar peròsense majoria absoluta, de mane-ra que hauran de baixar del pe-

destal i negociar. Si no és així, seràdolent per a tots.

L’Estat coacciona,però des d’aquí tam-

bé se’ls fa el joc»La societat

està bastant di-vidida i estemen un camí sen-se sortida per-què qui ha dedecidir, no deci-deix. A més, po-

dria haver-hi un govern que notingués cap continuïtat d’aquí auns mesos perquè després de lesdiferents concessions, els votantspodrien castigar tant CDC com laCUP per haver cedit.

Seria un fracàs positiu. No crecque l’alternativa del suport de laCUP sigui factible i positiva enunes altres eleccions, que de mo-ment perjudicarien el poble, queés qui ho acaba pagant tot. Per-dríem dos mesos més de govern,però al final per a qui guanyés se-ria més positiu perquè tot estariamés clar.

Sí, perquè ha arribat fins on haarribat i ja no pot estar més coac-cionat.

És un tema que va més enllà.S’ha de veure, es pot pensar d’aquía 8 o 10 anys. Ara hi ha molta gentjove que vol la independènciaperò no és una qüestió de dos diesni que s’hi arribi amb imposicions.S’ha de negociar i veure com aca-ba, però és a llarg termini.

L’Estat coacciona la Generalitatamb tot aquest tema, però des d’a-quí també es busca que li facin eljoc. Després del 20-D no sé si hihaurà canvis. Potser amb el finan-çament, però les dues bandeshaurien d’afluixar les seves posi-cions.

Si no hi ha govern, laculpa serà dels polí-

tics que es miren el melic»Amb intran-

quil·litat. Em-presaris i treba-lladors necessi-ten estabilitat.Estàvem en unaremuntada iaquesta inesta-

bilitat no ajuda. Estaríem dilatant molt temps la

incertesa. El que caldria és formargovern de seguida. En cas que aixòno es fés, la responsabilitat seriadels polítics que es miren al melicdel curt termini, de la individuali-tat política, no tant el bé comú. Iaixò ara ho està fent la CUP.

Crec que no. La persona que hasortit escollida a les urnes és ArturMas. I no hi ha pla B. La majoriade la societat no considera que nosigui president.

Està tocat, però no definitiva-ment. La societat en general estàepr aquesta via.

Ja van avisar que prendrien me-sures dràstiques i contundents. Ija han començat. Quant a les elec-cions, si la força que governa és elPP el canvi serà a pitjor.

5

4

3

2

1

«

ESTEVE PINTÓPRESIDENT DE PIMEC CATALUNYA CENTRAL

5

4

3

2

1

«

SALVADOR COTSPRESIDENT FED. EMPRESARIAL CAT. CENTRAL

5

4

3

2

1

«

MIQUEL ESPEJOSECRETARI GENERAL UGT BAGES-BERGUEDÀ

5

4

3

2

1

«

PERE CASALSPRESIDENT CAMBRA DE COMERÇ DE MANRESA

5

4

3

2

1

«

LLUÍS VIDAL SIXTOSECRETARI D'ACCIÓ SINDICAL CCOO

Regió7DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE DEL 20154

TEMA DEL DIA

Artur Mas i Antonio Baños, en una fallida investidura al Parlament

ARXIU/EFE/ANDREU DALMAU

l nombre exacte de di-putats de cada forma-ció política es va saberla nit mateixa del 27 de

setembre, junt amb el total devots a forces independentistes i laseva traducció en percentatge:1,96 milions i el 47,8 % respecti-vament. Que passats per la lleielectoral donaven una majoriaabsoluta de 72 diputats, repartitsen 62 de Junts pel Sí i 10 de la CUP.I aquest 62 de Junts pel Sí suposa-va una gran complicació, perquè

implicava que el candidat de la for-ça guanyadora, Artur Mas, nomésseria investit si la CUP s’abstenia ialgú li regalava dos vots favorables.Algú com la mateixa CUP. Peròaquesta s’havia passat la campa-nya dient que per res del món in-vestiria Mas, el president de les re-tallades que en el seu primer man-dat acordava pressupostos amb elPP. Això se sabia des del dia 27 a lanit, és a dir, fa dos mesos. Aquellanit començava per a la coaliciód’Artur Mas –CDC, ERC i inde-pendents– el compte enrere per re-soldre un maleït trencaclosquesaritmètic i polític. Un compte en-rere que s’esgotaria, per llei, aprincipi de gener. Però que con-tenia, entremig, una altra cita amb

les urnes: les eleccions generals del20 de desembre, la campanya deles quals comença oficialmentd’avui en vuit.

I per resoldre aquest trenca-closques, Junts pel Sí va triar unaúnica via d’atac: pactar amb laCUP. Era coherent amb el fet d’ha-ver plantejat les eleccions en ter-mes plebiscitaris. Aritmèticamenthi hauria altres possibilitats, peròla coalició amb Esquerra amb elsuport de les entitats sobiranisteshauria saltat fet a miques si CDChagués llançat cables a partits noindependentistes, com en els vellstemps. Tothom és amo dels seus si-lencis i esclau de les seves parau-les, i les pronunciades al llarg delsdarrers anys només permetien

aquesta via. Per reforçar-la, els deMas van cremar les naus signant ivotant la resolució 1-XI, d’inici dela desconnexió, que va fer queMadrid brandés la destral de guerra i multipliqués els gestosd’hostilitat, amb la intervenció deles finances com a exemple preclari avís a navegants.

Convergència està atrapada en-tre les parets del que no pot fer, iaixò deixa la investidura d’ArturMas en mans de la CUP, queaquest diumenge celebrarà a Man-resa una assemblea multitudinà-ria per discutir-ho. Teòricament, laCUP també està atrapada per lesseves paraules, i el seu dirigent Be-net Salelles ja ha dit que passar-losaquesta pilota pot fer esclatar la for-

mació, acostumada a fonamentarla seva unitat a compartir nega-cions i somnis. La transacció i la re-núncia, que són propis tant de lapolítica com de la vida diària,sempre són un tràngol, i posen aprova les organitzacions.

Mentrestant, l’ofensiva del go-vern central, que ha convertit la re-solució de desconnexió en un pre-text bèl·lic per treure pit en dies devetlla electoral, està sent gestio-nada per un govern en funcionsque no sap fins quan durarà. La ci-clotímia habitual de l’escenari so-biranista ha passat de l’entusiasmeper una lectura excessiva d’un re-sultat escàs a una mena de de-pressió perquè tot plegat no surt.Diumenge sabrem més coses.

E

Atrapats per les parets del que no poden fer L’ANÀLISIS

Xavier DomènechMANRESA

La lectura plebiscitària del 27-S i la resolució del 9-N només han situat la decisió en mans de la CUP

comunicacio@catpress.cat - 27/11/2015 07:38 - 178.23.208.155

Estic decebuda. Calescoltar la majoria i

ja es negociarà en acabat»

La situacióem decep. Hemd’anar tots a l’u-na i per damuntde tot s’ha d’es-coltar la majo-ria. Les nego-ciacions que

calgui fer ja es faran després, quanhaguem aconseguit el propòsitprincipal.

El problema d’aquest país ésque les esquerres sempre hem es-tat dividides. S’ha de ser menys in-transigent. La responsabilitat ésdels senyors polítics, de tots ells.El poble ja ha fet la seva feina.

Jo em pregunto per què ArturMas no pot ser president. Se l’estàposant al mateix sac de tots els ca-sos de corrupció quan contra ellen concret no s’ha descobert res.Va canviar i ens va escoltar. Se li hade donar confiança i, si de cas, d’a-quí a 18 mesos ja votarem una al-tra vegada.

No està acabat. Només ens tro-bem en un moment d’estira-i-ar-ronsa però la solució hi serà, se-gur. Arribarem a aconseguir allòque desitgem.

Del govern central ja no se’n potesperar res. Ha estat un matrimo-ni que ara mateix ha fracassat i ca-dascú ha de fer vides separades,paral·leles.

És penós, som elscatalans que no ens

entenem entre nosaltres»És penós. No

té cap altre nomel que veiem, elque passa; somels catalans queno aconseguimque hi hagi unacord. Per unes

qüestions personals, de partit, nos’atén el que va manifestara travésde les urnes una majoria que vaser important de ciutadans.

Sí, totalment, un fracàs absolut.De tots plegats, en aquest cas perno fer valdre el pes de 72 diputats,els de Junts pel Sí i la CUP. Crec queés la CUP qui tindria un grau mésalt de responsabilitat, perquè s’haenrocat que no vol Artur Mas coma president.

No ho sé, sóc incapaç de fer unpronòstic del que pot passar. Peròen tot cas s’ha de reconèixer queMas ha defensat i ha representatbé el procés. S’ha de recordar queen el 9-N es va quedar gairebé soldefensant la consulta. Tot això seli ha de reconèixer.

El procés està debilitat, crec queés evident que ha perdut una doside credibilitat.

Tant de bo hi hagi un canvi, crecque és molt necessari. El governdel PP ha continuat amb la políti-ca de la dictadura encoberta, ellmana i ordena, com en temps de

Franco. No hi ha diàleg. En el fi-nançament passa el mateix, t’hasportat malament, doncs ara etcastigo.

Artur Mas no té futur;ell mateix es va posar

data de caducitat»Frustració.

Durant uns me-sos, per no diranys, s’explica-va que l’assoli-ment de la in-dependènciaseria quelcom

fàcil d’aconseguir i que el món engeneral i Europa en particular di-rien que sí a la independència deCatalunya. Ara estem pitjor que faun any.

Totalment. La culpa sens capmena de dubte és de Junts pel Sí id’Artur Mas en particular; la CUPno ha enganyat ningú amb el seuprograma, per tant, no crec quese’ls pugui fer culpables en el casque s’hagin de repetir les elec-cions al Parlament.

No crec que Artur Mas tingui fu-tur, en el seu dia ell mateix va po-sar-se data de caducitat si no erareelegit President

Com està plantejat actualmentsí. Un altre tema és tornar a co-mençar, tenint en compte que elmarc constitucional actual no fa-cilita poder fer algun dia un refe-rèndum pactat amb el govern cen-tral i que el resultat d’aquest hipo-tètic referèndum sigui vinculant;per tant, crec que el que s’ha de ferés treballar per canviar la Consti-tució.

L’arrogància de Montoro fa quela gent pensi que la posició del go-vern és negativa, però després dela declaració efectuada pel Parla-ment de Catalunya instant a ladesobediència, l’obligació del go-vern central és fiscalitzar les ar-ques. Si hi ha un canvi de governa Espanya, crec molt sinceramentque sí.

A mi m’agradariarepetir les eleccions,

seria molt positiu»Destrempats.

Hi ha cansa-ment perquèhem perdut rit-me i excitació.Jo no. Ja eraconscient queel procés anava

per llarg, 10 o 15 anys i que, pertant, és una cursa de resistència.El cansament és momentani. S’hade persistir.

No. A mi m’agradaria molt repe-tir-les, seria molt positiu. No s’hanentès JxS i la CUP? No és fàcil.

Seria una llàstima desaprofitar-lo. Aquí no sobra ningú, i ningú ésningú. Mas ha aconseguit moltaforça i ara toca sumar per lluitarcontra un enemic molt poderósque no vol deixar anar la seva úl-tima colònia.

Tocat definitivament? En abso-lut. És allò del suflé. I continuantamb la semàntica sexual, la nit ésllarga i pot passar de tot. És un pro-cés intern molt sòlid, molt madur,que ve de molt enrere i que dura-rà. N’estic segur.

Jo veig fluix al govern central iaixò és un gran avantatge. Tenenmolta culpa de ser on som i ho sa-ben. No crec que hi hagi cap can-vi, governi qui governi.

Governi qui governia Espanya no hi

haurà cap canvi»Desànim.

Ningú no s’hopensava quecostaria tant in-vestir un presi-dent. Però tam-bé veig moltesganes que s’ar-

ribi a un acord. No crec que la genttiri la tovallola.

L’ideal seria no haver de tornara convocar eleccions. Però si s’haintentat tot i no hi ha hagut mane-ra de desencallar les negocia-cions... De qui seria la màxima res-ponsabilitat? De tots.

Ell mateix es va marcar el seutermini polític, un compromísamb el procés fins un moment de-terminat.

Travessa un mal moment. Peròjo no conec cap independentistaque faci marxa enrere o que can-viï d’opinió. Al contrari, jo crec queel procés sobiranista s’activarà.

El govern central va directe a li-quidar l’autonomia. I respecte del20-D desitjo que els espanyols tin-guin un canvi de govern, però, pelque fa a la situació a Catalunya, no

veig que, governi qui governi, hihagi cap canvi ni ningú amb lapredisposició suficient per encar-rilar-ho.

No m’imagino Massense ser president

i continuant en política»Amb un cert

desànim. Els re-sultats erenmolts favora-bles i fa dos me-sos que estemencallats.

No seria unfracàs. Si les dues forces que s’hande posar d’acord no ho fan, noquedarà cap més remei que con-vocar unes noves eleccions. No ésel desitjable però fracàs tampocno seria la paraula.

No m’imagino Artur Mas senseser president i continuant en po-lítica.

Crec que travessa un mal mo-ment. En general havia sortir totmolt rodó però aquest és un pro-cés llarg i complicat. Ens van emo-cionar i il·lusionar, i ara és cert quehi ha desànim. Però jo estic con-vençut, malgrat el moment actu-al, que el procés és irreversible.

El fet que ara ja estiguem pràc-ticament en campanya fa que totel que podria ser mínimament fa-vorable deixi de ser-ho perquè es-tar en contra del procés sobira-nista dóna vots a Ciutadans i al PP.Si ara no hi hagués eleccions, pot-ser hi hauria més possibilitats deparlar-ne. Però, un cop es voti, el20-D, i tant si governa el PP comqualsevol altre, tothom, aquí i allà,es veurà obligat a dialogar.

1

«

MANEL BURÓNPRESIDENT DE L’IGUALADA CALAF GRUP

5

4

3

2

1

«

JOAN MORROSRESPONSABLE DEL GALLINER

5

4

3

2

1

«

CONXITA PARCERISASMEMBRE DE CINECLUB MANRESA

5

4

3

2

«

GENÍS SINCAESCRIPTOR

5

4

3

2

1

«

JOSEP EMPEZPRESIDENT DEL CONSELL ESPORTIU DEL BAGES

5

4

3

2

1

5

«

NÚRIA PICASCORREDORA DE MUNTANYA

4

3

2

1

TEMA DEL DIARegió7 DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE DEL 2015 5

Una imatge de l’11 de setembre passat a la Meridiana amb participants de la Catalunya Central

ARXIU/SALVADOR REDÓ

comunicacio@catpress.cat - 27/11/2015 07:38 - 178.23.208.155

Regió7 DISSABTE, 28 DE NOVEMBRE DEL 2015 33

ECONOMIA

CaixaBank, la UBIC i les asso-ciacions de comerciants CentreHistòric Manresa, Carrer Sobrer-roca, plaça Major i Sant Miquel, icarrer Barcelona impulsen con-juntament la campanya Nadal So-lidari 2015, mitjançant la qual pre-veuen destinar més de 20.000 eu-ros a repartir entre quatre projec-tes socials de Càritas, Creu Roja,Arans i l’Associació de Familiars del’Azheimer i altres Demències delBages, Berguedà i Solsonès.

La campanya, que arriba en-guany a la segona edició, aplegaaquest any 448 comerços, trenta-tres més que l’any passat. Els com-pradors en aquests establimentsfins al 15 de gener que paguin

amb targeta estaran contribuint ala campanya solidària, que desti-narà el 2% de l’import de les com-pres a finançar projectes socials.

Els diners els aportarà Caixa-Bank, que ha fixat un límit de35.000 euros. L’any passat, la cam-panya va reunir 21.000 euros, d’untotal de 26.851 operacions amb tar-geta. Enguany es preveu queaquesta quantitat s’incrementi.«N’hem fet una millor difusió, i l’e-conomia ha millorat una mica»,deia ahir el manresà Jaume Ma-sana, director territorial de Caixa-Bank a Catalunya, per argumentarla confiança en l’increment de larecaptació. Masana, juntamentamb Jaume Pont, de la UBIC, i re-presentants de les entitats socials

participants, van presentar la cam-panya ahir al migdia a la Cambrade Comerç de Manresa.

Càritas destinarà els diners queli pertoquin de la campanya a dosprojectes: un de gestió d’habitat-ges d’acollida i un altre d’inserciólaboral. Aquest segon, va explicarel president de l’entitat, Jaume Es-pinal, ha aconseguit en deu anysun miler de contractes i la regula-rització definitiva d’un centenar depersones. «Això estabilitza la ciu-tadania», va apuntar Espinal.

Creu Roja destinarà la sevaaportació al Casal-Ot, un centreobert per a infants d’entre 3 i 13anys que facilita pautes educati-ves a nois amb risc d’exclusió so-cial, a més d’oferir-los tallers, be-

renars i sopars, i dutxes i servei debugaderia, segons va avançar SaraCuscullola. El projecte escollit perl’Associació de Familiars de l’Al-zheimer és una novetat, i consis-teix a ampliar l’abast dels tallers depsicoestimulació cognitiva per apacients en les primeres fases dela malaltia, perquè aquesta avan-ci més lentament, va explicar An-toni Garcés, en representació del’entitat.

Aquest programa es porta a ter-me amb voluntaris de la FUB, i per-met, a més a més, posar en con-tacte joves i gent gran i incremen-tar la sensibilització social res-

pecte de la malaltia. Quant a Arans,els diners es destinaran a cobrir eldèficit generat pels programes dereeducació auditiva i de llenguat-ge, que s’adrecen principalment anens, molts dels quals no podenpagar la quota.

Durant la presentació de lacampanya, Jaume Masana va des-tacar l’esforç en programessolidaris d’un «banc diferent» comCaixaBank, mentre que JaumePont, president de la UBIC, vaafirmar que la campanya «és unamanera de mostrar el suport de lesassociacions de comerciants a lesentitats socials de Manresa».

CARLES BLAYA | MANRESA

CaixaBank i comerciantsmanresans impulsen unacampanya solidària de Nadal

L’entitat destinarà el 2% de les compres fetes en 450 comerços afinançar quatre projectes socials d’entitats de la capital del Bages

D’esquerra a dreta, Esther Hernández (Cambra), Jaume Masana(CaixaBank), Jaume Pont (UBIC) i Jaume Espinal (Càritas)

C. B.

MadridIBEX 35

-21,60 (-0,21%)10.310,70

MadridGENERAL

-2,26 (-0,22%)1.040,80

València

-0,18 (-0,01%)1.254,75

Barcelona

-2,13 (-0,26%)821,87

Bilbao

-2,79 (-0,16%)1.697,95

Latibex

-19,30 (-1,52%)1.252,00

Euro Stoxx50 P. VALORS

-9,63 (-0,28%)3.488,99

Nova YorkDOW JONES (*)

-4,01 (-0,02%)17.809,38

LondresFTSE 100

-17,98 (-0,28%)6.375,15

TòquioNIKKEI

-60,50 (-0,30%)19.883,90

FrankfurtDAX

-27,00 (-0,24%)11.293,70

La borsa espanyola va caure ahir el 0,21%, tot ique manté el nivell dels 10.300 punts, perjudi-cada pel retrocés de les borses asiàtiques, WallStreet i la resta de places europees.

Amb la prima de risc en 106 punts bàsics, elprincipal índex de la borsa espanyola, l'Íbex 35, vaperdre 21,60 punts, el 0,21%, fins a situar-se en10.310,70 punts.

En el conjunt de la setmana ha guanyat el 0,20%i continua pujant durant l'any, el 0,30%.

La resta de parquets europeus també van cotit-zar a la baixa. París s’hi va deixar el 0,32%; l'índexEuro Stoxx 50 el 0,32%; Londres el 0,28%; Frank-furt el 0,24% i Milà el 0,07%.

En els primers compassos de la sessió, l'Íbex

35, ja sense Abengoa, es veia arrossegat, entre al-tres coses, per la caiguda de les borses xineses(Xangai va cedir el 5,4% i Hong Kong, l’1,9%).

Això succeïa després que es conegués que lesautoritats borsàries d'aquest país estaven investi-gant la signatura de borsa Guosen Securities i queels beneficis de les grans indústries xineses cai-guessin el 4,6% el mes passat.

No obstant això, a mesura que avançava la ses-sió, la borsa espanyola remuntava les pèrdues, d'a-cord amb la resta de parquets europeus, gràcies ala depreciació de l'euro, que baixava d'1,06 dòlars.

D'aquesta manera, l'Íbex 35 fregava els 10.400punts amb una pujada superior al 0,5% desprésdel migdia, amb el suport també per estadístiques

favorables, com la millora de la confiança dels con-sumidors a la zona euro.

Amb l'obertura de Wall Street, que va romandrela vigília tancat per la festivitat d'Acció de Gràciesi que ahir només va obrir mitja sessió, el parquetespanyol va reprendre les pèrdues a causa de lesprimeres estimacions del Divendres Negre, que nocompleixen les expectatives dels inversors.

Amb aquest escenari, entre els grans valors,Banco Santander i Repsol van perdre tots dosl’1,08%; BBVA el 0,65% i Telefónica el 0,30%. Perla seva banda, Iberdrola va guanyar el 0,73% i In-ditex, el 0,56%.

Dins de l'Íbex 35, Arcelormittal va registrar lacaiguda més gran, amb el 3,03%, seguit de DIA,amb el 2,67% i Bankia, amb l’1,44%. Quant alsguanys, Gamesa va pujar el 3,67%, Acerinoxl'1,63%; i Mediaset el 0,79%.

Les borses asiàtiques fan baixar l’Íbex

PREU DIF MÀX. 12M MÍN. 12M

AYCO 0.230 0.00 0.230 0.210B. BILBAINAS 6.500 0.00 7.150 6.020CARTERA REA 1.850 0.00 2.120 1.620CEVASA 104.000 0.00 128.153 93.794CIRCULO V.M. 6.120 0.00 0.000 0.000CLH S/D 45.950 + 0.02 46.010 30.475D.E.ANCLAJES 12.500 0.00 12.500 12.500FINANZAS 39.950 0.00 39.950 39.950HULLERA V.L. 0.360 0.00 0.550 0.360IN.M.BARCINO 1.200 0.00 1.340 1.200INVERFIATC 0.350 0.00 0.460 0.253LIBERTAS 7 2.200 0.00 2.350 2.010LIWE ESP. 11.500 0.00 11.800 10.000MOLINS 9.200 0.00 10.879 7.299U.EUROPEA I. 1.650 0.00 3.211 1.630URBAR 0.490 0.00 0.537 0.303

Abertis 14,515 0,66 14,520 14,345 35.189.820 16,497 13,244Acciona 78,480 0,13 78,750 78,150 13.129.348 78,750 50,368Acerinox 10,045 1,63 10,280 9,770 20.821.842 16,285 7,700ACS 30,905 -0,19 30,990 30,565 33.079.227 33,600 25,060Aena 104,150 -0,29104,400 103,250 16.177.878 108,300 65,000Amadeus 37,465 0,05 37,760 37,025 31.031.373 42,425 30,035ArcelorMittal 4,575 -3,03 4,736 4,552 10.701.013 10,625 4,400Banco Popular 3,316 -0,72 3,385 3,301 21.952.016 4,857 3,150Banco Sabadell 1,714 -0,81 1,744 1,704 19.353.536 2,384 1,577Bankia 1,161 -1,44 1,178 1,157 15.135.142 1,406 0,990Bankinter 6,757 -0,28 6,837 6,740 10.179.872 7,341 5,730BBVA 7,819 -0,65 7,925 7,808231.942.284 9,584 6,971Caixabank 3,449 -1,20 3,516 3,423 31.291.790 4,485 3,316Dia 5,877 -2,67 6,007 5,846 25.715.025 7,487 4,819Enagas 28,430 0,55 28,490 28,110 22.696.069 28,490 22,910Endesa 19,445 0,10 19,545 19,285 27.567.185 20,715 14,002FCC 6,393 -0,90 6,444 6,344 2.912.012 13,475 6,142Ferrovial 22,410 0,49 22,495 22,150 21.320.239 22,972 14,701

Gamesa 16,390 3,67 16,460 15,735 68.650.316 16,740 7,061

Gas Natural 20,450 -0,15 20,540 20,250 26.167.645 22,320 16,760

Grifols 44,800 0,29 45,250 44,400 19.378.834 45,250 29,901

IAG 8,030 -0,62 8,116 7,950 23.371.246 8,720 5,580

Iberdrola 6,666 0,73 6,676 6,567 87.612.513 6,676 5,183

Inditex 33,465 0,56 33,620 32,915205.092.030 34,540 21,197

Indra 9,660 0,41 9,700 9,506 5.142.932 11,525 7,460

Mapfre 2,594 0,12 2,609 2,576 8.530.418 3,527 2,260

Mediaset 10,790 0,79 10,825 10,620 12.432.699 13,195 9,441

OHL 6,381 -0,64 6,450 6,325 10.655.539 14,569 6,057

REC 81,230 0,12 81,420 80,590 27.301.897 81,880 65,085

Repsol 12,330 -1,08 12,500 12,295 68.151.684 18,214 9,900

Sacyr 2,330 0,04 2,337 2,300 7.159.573 4,063 1,900

Santander 5,117 -1,08 5,206 5,100292.200.342 6,973 4,507

T Reunidas 37,380 0,19 37,770 36,960 14.131.596 47,650 32,176

Telefónica 11,635 -0,30 11,745 11,595129.380.784 13,896 10,079

IBEX 35TÍTOL TANCAM DIF. (%) MÀXIM MÍNIM VOLUM MÀX. 12M MÍN. 12M TÍTOL TANCAM DIF. (%) MÀXIM MÍNIM VOLUM MÀX. 12M MÍN. 12M Els més contractats

Santander 5,173 5,117 -1,08 292.200.342

BBVA 7,870 7,819 -0,65 231.942.284

Inditex 33,280 33,465 +0,56 205.092.030

Telefónica 11,670 11,635 -0,30 129.380.784

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Els que més pugen

Gamesa 15,810 16,390 +3,67 68.650.316

Mediaset 10,705 10,790 +0,79 12.432.699

BME 33,145 33,400 +0,77 3.595.427

Iberdrola 6,618 6,666 +0,73 87.612.513

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Els que més baixen

ArcelorMittal 4,718 4,575 -3,03 10.701.013

Dia 6,038 5,877 -2,67 25.715.025

Bankia 1,178 1,161 -1,44 15.135.142

Caixabank 3,491 3,449 -1,20 31.291.790

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Dòlars EUALliures esterlines

Francs suïssosIens japonesos

1,0600,704

1,091130,182

Mibor 0,128Euríbor 0,128

IRS 0,315IRPH Conjunt Entitats 2,127

Tipus hipotecaris

Divises EQUIVALÈNCIES D’UN EURO

MetallsMERCAT UNITAT PREU ANTERIOR

Or Londres Dòlars/unçaPlata Londres Dòlars/unça

1070,50014,290

1064,650

14,110

ÍNDEXS BORSARIS * Dades de la Borsa de Nova York a mitja sessió.

BORSA BARCELONA Renda variable

La setmana

comunicacio@catpress.cat - 28/11/2015 12:11 - 178.23.208.155

ira tu! No és habitual que coinci-deixi amb opinions oficialistes,però sense que serveixi de prece-dent i això no vol dir que em faci

gran, ho faré amb l’article «Al rovell de l’ou»que el president de la Cambra de Comerç deManresa va publicar en un mitjà digital, analit-zant el gran problema de la ciutat.Quanta raó, quan explica que en els centreshistòrics idealitzats conflueixen un comerç ac-tiu, un oci atractiu, poc trànsit motoritzat i unmodel de ciutadà motivat. L’encerta de pledient que hauríem de deixar de dir-ne barrivell per anomenar-lo centre històric, que estracta d’un espai molt complicat, que s’hi hanfet intervencions però sense parlar de granssolucions, o que la gent no hi sap trobar l’en-cant necessari per conviure-hi. M’agrada que més enllà del discurs «happyflower» políticament correcte, s’atreveixi aparlar del problema de les persones amb«risc d’exclusió social», moltes d’elles

nouvingudes i que formen espais tancats deconvivència; perquè segurament hi té molt aveure que una part de la població no hi vulguiviure. És valent quan escriu que per fomentarla rehabilitació o augmentar l’activitat amb co-merços, restauració i serveis, cal una «decididaflexibilització de la normativa» i que «l’admi-nistració i les seves normes aplanin el camí».Com dirien els Dupond i Dupont d’en Tintín,jo encara diria més, no solucionarem el que elpresident Casals anomena «el rovell de l’ou» ique per a la ciutat és «el problema dels ous» siles normes i els tècnics municipals no deixende tocar-los als qui volen obrir negoci i donarvida al sector. Què els sembla descomptes pelsaparcaments, espectacles, permissivitat horà-ria per als locals d’oci, col·laboració, un bonpla de mobilitat, empenta i imaginació?... no,al Passeig no, al centre històric i amb una apor-tació econòmica important centrada a dina-mitzar; ho han fet aquesta setmana a Reus i hacostat quatre-cents mil euros. El primer polític

que faci servir el tòpic «d’on els traiem?», queaprengui que hi ha una paraula que es diu«prioritat» i un joc que es diu parxís, que és alque el formulant de la pregunta s’hauria dededicar. Coincideixo amb el president de laCambra i ell coincideix amb la columna quevaig publicar fa tres setmanes, en el gran en-cert del govern municipal pel nomenamentd’un comissionat per al centre històric. EnPere Casals acaba el seu article d’opinió dient:suposo que no farem allò tan manresà de criti-car la designació de la persona en lloc d’arre-mangar-nos per col·laborar. Homeeeee!!! Comtambé deia a la meva columna, aquesta és laciutat del no perquè sí i el no fer ni deixar fer, sino ja no seria Manresa; però està molt bé quela Cambra tingui un president amb tant sentitde l’humor; el dia que siguem capaços de ferbroma de les nostres pròpies misèries i accep-tar-les obertament, no sé si solucionarem el«rovell de l’ou» però segurament el comença-rem a cuinar amb encert.

MNo hi ha ousper a tant

rovell

SANT IGNASI ÉSDE TORNADA...MANRESA ESTÀSALVADAper Galdric Sala galdrics.blogspot.com

Joan Barbé

GUIONISTA I AUTOR TWITTER: @Joan_Barbe

Regió7

DOMINICALS

a CUP desmentirà avui aquellsque diem que és un partit antisis-tema. Ens desmentirà perquè laseva multitudinària assemblea de

militants al Nou Congost de Manresa serà laprova inqüestionable que el col·lectiu estàavançant cap a una centralitat pragmàticadistanciada de posicionaments transgressors.Aplegar a Manresa gairebé dos mil cupairesvinguts d'arreu del país per prendre la decisióde la seva vida és l'acceptació que la centrali-tat és una virtut, un valor a l'alça. Començarper la geogràfica ja és un primer pas impor-tant. Si fos tan fàcil triar President..., oi?En aquesta ciutat sempre s’ha defensat allòde que som al centre de Catalunya, equidis-

tants de tot arreu, la qual cosa ensconverteix en territori de confluèn-cia, de lloc de trobada excel·lent,atractiu per a totes les opcions que

hom hi vulgui buscar, trobar i su-mar.Si el catalanisme polític vaprendre cos en aquesta ciutatamb la solemne aprovació deles Bases de Manresa al Salóde Sessions de l’ajuntament

fa gairebé 125 anys, la data d’avui també pas-sarà a la història perquè la pista i les graderiesdel Nou Congost de Manresa seran l’escenarion es representarà el darrer acte de la llarga itortuosa representació en què s’ha convertitdonar el vist i plau a un govern d’unitat capaçde tirar endavant el procés per desconnectarCatalunya d’Espanya. Guaita tu, si n’és d’im-portant això de la centralitat!Els dirigents, el ferro d’aquest territori, hau-rien d’aprofitar la trobada cupaire per fer-losarribar la petició que, posats a ser pragmàtics,la seva formació política atorgui un vot deconfiança (revisable en períodes de quatreanys fins al 2050) al projecte Phoenix que ICLha posat en marxa per eliminar els runamssalins de Sallent. Els dirigents locals, amb l’al-calde Junyent al capdavant, haurien de con-vèncer-los que és necessari que l’empresaminera tiri endavant els seus projectes, per-què per al Bages és un autèntic pla de xoc so-

cial, atesa l’ocupació laboral que es mantin-drà i augmentarà, les inversions en infraes-tructures ferroviàries que ens connectaranamb la via d’ample europeu del CorredorMediterrani, el revertiment de part dels be-neficis econòmics a l’activitat social, cultural iesportiva del territori i, sobretot, en la regene-ració mediambiental de la zona dels runams,que si s’aturés l’activitat minera quedariapendent. És a dir, que valorin com d’impor-tant és que la CUP mantingui la seva intransi-gència en el respecte pel medi ambient, la se-guretat en les condicions de treball dels mi-naires i la defensa dels drets del poble palestí,però que deixi de torpedinar el mantenimentde la principal activitat econòmica de la co-marca, l’ocupació laboral que genera i elsprojectes que poden impulsar l’activitat so-cioeconòmica del territori a les cotes que ha-via ocupat fins fa pocs anys.Finalment, posats a aprofitar la seva força ne-gociadora, aniria bé guanyar el suport cupa-ire envers la causa de les comunicacions im-pròpies de la centralitat d’aquest territori: siarriben a venir dilluns passat encara seriahora que tinguéssim president o data de novaconvocatòria electoral. Va, som-hi!

LLa centralitatpragmàtica

inspira la CUPen la reunió

d’avui a Manresa

GonçalMazcuñán i Boix

PERIODISTA. PRESIDENTDEL CONSELL EDITORIAL gonzalmb@gmail.com

«Els dirigents locals haurien d’aprofitar latrobada cupaire per demanar-los que, posatsa ser pragmàtics, donin un vot de confiançaal projecte d’ICL per eliminar el runam salí»

comunicacio@catpress.cat - 29/11/2015 19:42 - 178.23.208.155