26 / març-abril 2006Pla estratègic de

cultura 2006-2015

Entrevista a Isabel Coixet

Picasso 2006 avança

Exposició “Postcapital” a la Virreina

2

L’Institut de Cultura ha engegat un procés de revisió i actualització del

Pla estratègic del 1999, amb la perspectiva que al final del 2006 el II Pla

estratègic de cultura de Barcelona estigui llest per servir de referència

per a les polítiques culturals futures de la ciutat de Barcelona.

Aquest procés significa, d’una banda, una anàlisi en profunditat de la

realitat de la ciutat, de les persones que hi viuen i de les seves neces-

sitats i, de l’altra, la identificació dels processos culturals de renovació

urbana. Per dur a terme aquesta tasca, es vol comptar amb la parti-

cipació dels sectors implicats en el desenvolupament de la cultura a

la ciutat.

Els canvis que està vivint Barcelona en els darrers anys tenen a veure

amb la diversitat cultural de la població –avui prop del 15% és de

nacionalitat estrangera–, el turisme i la cultura com a motors d’atracció

de la ciutat, l’efervescència creativa que ha fet augmentar els nivells de

creació, com també els nous equipaments culturals de futur i en relació

amb els centres amb pes dins del sector associatiu. Les noves demandes

i les necessitats que s’estenen al voltant de les noves tecnologies també

són factors destacats de canvi.

Els àmbits de treball i d’anàlisi del Pla estratègic de cultura són tant les

diferents disciplines artístiques com qüestions transversals com ara les

relacions entre cultura i economia, cultura i educació, diversitat cultural

i ciutadanaia, joves i cultura, i cooperació internacional. Més enllà del

context de ciutat, també caldrà veure la presència i les aportacions de

Barcelona en les polítiques culturals de tot Catalunya i en els debats

internacionals amb qüestions com l’Agenda 21 de la cultura o la xarxa

Eurociutats.

Per seguir de prop aquest inici del procés de reflexió a l’entorn de la

cultura i la ciutat, us convidem a participar en el cicle de conferències

“Quina cultura per a la ciutat actual”, que obrirà el regidor Ferran Mas-

carell el 22 de març.

En aquest número de març-abril, també trobareu la programació d’expo-

sicions del Palau de la Virreina i la Capella per al 2006 i començament del

2007, amb propostes per descobrir l’estat de la creació contemporània;

els Premis Ciutat de Barcelona del 2005, amb Isabel Coixet, premiada en

l’àmbit audiovisual, a qui hem dedicat l’entrevista; més exposicions i acti-

vitats al voltant de la vida i l’obra de Picasso, i el programa d’activitats que

fa memòria dels setanta-cinc anys de la República espanyola i els setanta

de l’esclat de la guerra civil.

E D I T O R I A L

Consell d’administració

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezJosep SànchezXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Lluïsa Pedrosa Secretària delegada

Oriol Balaguer Gerent

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 www.bcn.es/culturainfoicub@mail.bcn.es

Imatge de la coberta: Capitalism Copy de Daniel García Andújar. Exposició “Postcapital” al Palau de la Virreina.

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Carles Giner, Ramon Aymerich, Rosa Mach, Toni Mataix, Ferran Mascarell, Isabel Montané, Conxa Rodà, Carles Sala, Vladimir de Semir, Xavier Suñol i Joan Torrella

RedaccióJordi Canyissà, Isidre Esteve i Judit Lara

TraduccióRicard Bonmatí i Carl Mac Gabhann

Coordinació editorialJudit Lara i Anna Porta

AgendaÀngels Pomarol

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

3març-abril 2006

Sumari

Pla estratègic de cultura de Barcelona II (2006-2015)

Quina cultura per a la ciutat actual?

Premis Ciutat de Barcelona 2005

Entrevista: Isabel Coixet

Picasso 2006 BCN

Ciutat, memòria i comunicació. La Virreina Exposicions

Retrat de Riga

Teatres de joguina de Catalunya

Agenda març-abril

Una mirada a la Catalunya dels anys trenta

Sensualitat, erotisme i humor a “Íntim”, de Margit Denz

El Cercle del Museu d’Història de la Ciutat

Han visitat Barcelona

Barcelona al món

Es roda!

Novetats editorials

Click Cultura

Textos en castellano

English version

Selecció d’articles Barcelona Cultura (2002-2006)

març-abril 2006

4

8

9

10

12

14

16

18

19

23

24

25

26

27

28

29

30

31

35

39

4

Nous accents de cultura

Pla estratègic de cultura

de Barcelona II (2006-2015)Barcelona viu, com moltes altres ciutats europees, processos de canvi que cal identificar per tal de preveure tendències de futur i maneres d’afrontar-los. La realitat canvia, i la cultura urbana en temps de globalització evoluciona, es transforma i planteja noves necessitats davant les quals és essencial reflexionar-hi i incidir-hi des de les administracions públiques.

Els plans de ciutat, pensats i definits en un context determinat, necessiten revisions i actualitza-cions per tal de donar resposta a les noves demandes i als nous temps. És per això que des de l’Institut de Cultura engeguem un procés de revisió i actualització del Pla estratègic del sector cultural del 1999, que vol comptar amb la participació i la complicitat dels sectors implicats directament o indirectament en el desenvolupa-ment cultural de Barcelona.

Contrastar i debatre la diag-nosi sobre el moment actual que viu la ciutat, identificar els proces-sos culturals de renovació urbana més significatius, detectar i prio-ritzar les necessitats de cada sec-tor, per acabar definint els nous reptes estratègics per al futur de la ciutat, són els objectius que ens proposem des de l’Institut de Cultura en iniciar aquest procés.

La Barcelona que necessita repensar-se Partim de la premissa que la ciutat és globalment un projecte cultural, de les persones i per a les persones. I que els nous problemes urbans

són culturals, com també ho són les noves oportunitats.

Entrant a l’any 2006 i fent un breu diagnòstic del context de partida actual de la ciutat de Bar-celona, es posen de manifest una sèrie de necessitats que obliguen a la reflexió. Una reflexió que volem que sigui compartida i enri-quida des de la coresponsabilitat dels diferents agents implicats.

Pel que fa a les dinàmiques de caire global, cal destacar el creixement dels fluxos migratoris

i la diversitat cultural a la ciutat; una evolució demogràfica que tendeix a l’envelliment de la població local; els canvis en les estructures familiars; la creixent mobilitat territorial; la deslocalit-zació empresarial dels sectors de la indústria tradicional i la pro-gressiva implantació d’empreses destinades als sectors intensius de coneixement; el creixement del turisme, i la incorporació de les noves tecnologies en la vida quotidiana i laboral. Uns canvis

Mercè 2005.

Foto

: Pep

Her

rero

5març-abril 2006

que afecten la dinàmica de la ciutat i el seu desenvolupament cultural.

La composició poblacional de Barcelona avui és diferent de la de fa deu anys. Un 14,6% de la població és de nacionalitat estrangera, un percentatge que l’any 2000 només era del 3,5%. Noves identitats d’arreu del món, per tant, però també minories urbanes, subcultures i identitats transversals filles de l’era digital i de la globalització que van més enllà de l’ancoratge territorial, però que totes necessiten uns espais d’autoafirmació i de reco-neixement públic.

Avui, a Barcelona, la densitat cultural, conjuntament amb altres factors, dóna pas, també, a una efervescència creativa molt sig-nificativa. Els nivells de creació a la ciutat, en la majoria de disci-plines artístiques, són considera-blement superiors als de fa una dècada. La internacionalització d’aquesta creació i la projecció d’alguns festivals i projectes cul-turals que tenen lloc a Barcelona, denoten el bon estat de salut de la creació, tot i que sovint la trans-ferència al sistema productiu i la sostenibilitat econòmica de la majoria de creadors i de les indús-tries creatives de la ciutat no estan del tot garantides.

D’altra banda, el volum de turisme a la ciutat de Barcelona creix i s’estabilitza al llarg de gai-

rebé tot l’any (cinc milions de visitants durant el 2005), la qual cosa repercuteix en les xifres de visitants als museus i als espais culturals de la ciutat. Les enques-tes realitzades als turistes confir-men que l’atractiu cultural de la ciutat és un dels motors principals de visita a Barcelona. Aquest fenomen suposa múltiples opor-tunitats per al creixement i la millora de l’oferta cultural de la ciutat, però també planteja con-seqüències sovint no desitjades per part de la ciutadania que cal analitzar i ponderar.

Pel que fa al sistema d’equi-paments culturals de la ciutat, aquest s’ha ampliat en els darrers anys amb una voluntat d’incidèn-cia en l’accés a la cultura per part de tots els ciutadans de Barcelona. S’han resolt (o estan en procés de resolució) els històrics problemes de finançament i d’articulació dels equipaments de capitalitat de la ciutat: CCCB, MACBA, MNAC, Auditori, Teatre Lliure, el nou Centre de les Arts de Moviment al Mercat de les Flors, el Gran Teatre del Liceu, etc. Cal destacar, també, el fet que alguns dels pro-jectes de ciutat actuals són futurs equipaments culturals: el Centre Cultural del Born, el Centre del Disseny de Barcelona, l’edifici Fòrum, el nou Museu de la Músi-ca, la nova Filmoteca i la Biblio-teca Central Urbana. La Xarxa de Biblioteques Públiques ha crescut

”“Un 14,6 % de la població de Barcelona és de nacionalitat estrangera; l’any 2000 ho era el 3,5%

en els darrers anys a la ciutat i ha multiplicat de manera significa-tiva el nombre d’usuaris. La recent obertura i popular arrencada ciu-tadana de la biblioteca més gran i més avançada de ciutat, la Bibli-oteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps, és un indicador de la bona salut de la Xarxa. Els centres cívics i culturals han incorporat, així mateix, nous equipaments, volum d’activitats i xifres d’assistents, tot i que el sector reclama canvis i millores que cal tenir en compte.

A Barcelona es detecta també, sortosament, un nou gruix de pro-jectes i propostes ciutadanes de desenvolupament cultural comu-nitari que complementen la tasca de cohesió social lligada als cen-tres culturals de proximitat i que sumen dinamisme al sector associatiu, que tradicionalment ha

Foto

: L’e

stud

i

Biblioteca Jaume Fuster.

6

tingut un pes en la construcció de la vida cultural de la ciutat.

La utilització de l’espai públic i la configuració urbana de Barcelona tenint en compte les necessitats i les demandes cultu-rals de la ciutadania emergeixen, també, com a fenòmens can-dents, ambivalents i polèmics que requereixen una anàlisi en pro-funditat a càrrec dels diferents agents implicats.

Les tecnologies de la infor-mació i la comunicació s’estenen cada vegada més al territori, i creixen els índexs d’accés i ús d’aquestes per part de la ciu-tadania. Els equipaments i les empreses culturals de la ciutat les incorporen progressivament, i s’obre un conjunt d’oportunitats per millorar els sistemes d’orga-nització i gestió que cal conside-rar seriosament, així com noves formes d’expressió artística i de consum cultural. La propera ampliació de la xarxa televisiva amb la tecnologia digital ter-restre amplia la finestra de conei-xements i entreteniment a la qual tindrà accés el ciutadà de Barcelona, i posa en evidència la creixent complexitat i sofisti-cació dels mitjans de comunica-ció, com també la necessitat de conèixer les conseqüències que tindran aquests per al ciutadà i per a la cultura.

D’altra banda, i en el pla ins-titucional, Barcelona es troba avui en un context favorable i actiu pel que fa a debat i reflexió sobre polítiques culturals i estratègies de ciutat. El lideratge de Barcelona en els debats internacionals sobre cultura és una constant en els dar-rers anys i es tradueix en l’apro-vació (liderada des de Barcelona l’any 2004) de l’Agenda 21 de la Cultura, en la presidència que ocupa avui en el Grup de Treball en Cultura de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units, així com en la presidència del Fòrum Cultura d’Eurociutats.

Cal tenir en compte, també, la creació i el desenvolupament del Pla estratègic metropolità i del Fòrum Metropolità de Regi-

dors de Cultura, que destaquen en les seves previsions i anàlisis el creixent valor afegit que repre-senta la cultura com a sector quinari per al desenvolupament de les metròpolis.

Per acabar, és important des-tacar el procés que ha viscut el sector cultural de Catalunya en el decurs del darrer any pel que fa a la creació del Consell de Cultura i de les Arts, cosa que denota una clara voluntat de par-ticipació en les polítiques culturals per part del teixit associatiu i empresarial del país. Cal estar atents a la configuració final d’aquest Consell, com també a l’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona per part del Govern central, dos processos que tin-dran una clara incidència en el futur protagonisme de la cultura a la ciutat de Barcelona.

Per tots aquests factors con-textuals, hem considerat opor-tú des de l’Institut de Cultura de Barcelona articular un procés participatiu de debat i reflexió sobre la cultura a la ciutat

”“El lideratge de Barcelona en els

debats internacionals sobre cultura és una constant en els darrers anys

Foto

: Pep

Her

rero

Sala de Las Meninas del Museu Picasso.

7març-abril 2006

que integri els compromisos de l’Agenda 21 de la Cultura i que defineixi l’estratègia cultural de la ciutat per als propers anys.

Procés de revisió i actualització del Pla estratègic de culturaLa definició dels processos, com acostuma a passar en múltiples projectes culturals, és tan o més important que la concreció dels objectius. En aquest sentit, el procés de revisió i actualització del Pla estratègic de cultura de Barcelona no tindria gaire sentit si no es plantegés des de l’optimització de les noves tec-nologies i del que aquestes ens permeten millorar: la connectivi-tat i el treball en xarxa.

L’articulació d’aquest II Pla estra-tègic de cultura de Barcelona gira, doncs, entorn del doble canal pre-sencial i virtual, amb la voluntat d’aconseguir una alta participació i un plantejament de treball seqüen-cial que permeti la reflexió progres-siva, la lliure aportació d’idees i propostes d’una manera rigorosa, la digestió/contrast dels continguts que s’hi vagin plantejant i la trans-parència de tot el procés.

Els àmbits de treball definits des de l’Institut de Cultura giren entorn de més de vint taules de treball, que aborden perspectives sectorials (música, arts plàstiques i visuals, teatre, dansa, lletres, patrimoni, ciència, etc.), així com temàtiques transversals (cultura i economia, cultura i educació, diversitat cultural i ciutadania, joves i cultura, cooperació inter-nacional, etc.).

En aquest sentit, es farà una convocatòria tan transversal com

sigui escaient segons l’àmbit de treball. La centralitat de la cultu-ra en la definició i el desenvolu-pament de la ciutat passa per anar més enllà del sector cultural tra-dicional pròpiament dit i buscar complicitats i cooperació amb altres agents de la ciutat, i requereix una perspectiva més holística (global, integral) de les diferents dimensions de la cultu-ra (simbòlica, creativa, social, econòmica, etc.). Durant aquest procés, es pretén assolir uns objectius coherents amb la visió de la ciutat com a projecte cul-tural: la presència tant del sector públic com del privat i associatiu; la participació de grans projectes i entitats, però també de mitjanes i petites empreses i associacions del sector; i l’articulació de l’àm-bit cultural amb altres àmbits com ara l’educació, l’economia, l’ur-banisme, etc.

Al llarg del primer semestre del 2006, es preveu dur a terme tot el procés de reflexió col·lectiva, que s’iniciarà al mes de març i que s’acabarà entrat l’estiu. Una feina que coincidirà amb la primera onada de debats del cicle “Quina cultura per a la ciutat actual”, que impulsa també enguany l’Institut de Cultura amb la intenció de posar sobre la taula les reflexions més rellevants que es fan avui arreu del món sobre els processos de canvi cultural i els interrogants que se’n deriven a escala de ciutat.

Posteriorment, i havent reco-llit opinions i consensuat propos-tes de futur, es redactarà una proposta de II Pla estratègic de cultura de Barcelona. Un pla que es presentarà al final del 2006, un cop s’hagi contrastat i revisat amb

els diferents òrgans de participa-ció constituïts en el procés, i que suposarà el marc de referència, actuació i compromís per a les polítiques culturals futures de la ciutat de Barcelona.

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

”“El web del Pla

estratègic vol aconseguir una alta participació i la lliure aportació d’idees

Alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el passat febrer al Senat amb motiu de l’apro-bació del projecte de Llei de Carta Municipal de Barcelona

8

Durant el 2006, l’Institut de Cultura de Barcelona impulsa diversos processos i espais per a la reflexió estratègica sobre la cultura i sobre la ciutat.

D’una banda, el programa “Nous accents” per-metrà actualitzar el Pla estratègic de cultura a partir, especialment, de l’articulació i la realització d’un con-junt de taules de treball amb una àmplia participació dels diversos sectors de la cultura de la ciutat.

D’altra banda –i de manera simultània a l’actu-alització del Pla– l’Institut presenta el Primer Cicle de Conferències i Debats “Quina cultura per a la ciutat actual?”, concebut com un espai per a la difu-sió i la circulació d’idees i pensament sobre la cul-tura i el seu valor en la construcció de la ciutat.

“Quina cultura per a la ciutat actual?” és un cicle obert a tots els públics, però especialment adreçat a persones interessades en el debat sobre la cultu-ra i sobre les seves quatre principals dimensions.

El Cicle s’iniciarà el proper 22 de març, amb una conferència de Ferran Mascarell, regidor de Cultura, Educació i Benestar Social, que presentarà la seva visió sobre la cultura i la ciutat contemporània. A partir d’aquí, el programa combina la presència de

Quina cultura per a la ciutat actual?Cicle de Conferències i Debats

Primera edició. Barcelona, primavera del 2006

pensadors, creadors, gestors culturals i responsables d’institucions i administracions culturals d’arreu del món i us convida a compartir i debatre les idees sobre la cultura en un món canviant.

En primer lloc, “Quina cultura per a la ciutat actual?” proposa el debat sobre els valors i la dimen-sió simbòlica de la cultura, en el marc d’un planeta essencialment urbà. Aquest és l’eix del debat que ens proposa, el 23 de març, Jérôme Bindé, sotsdi-rector general adjunt de Ciències Socials de la Unesco, i autor de Cap on van els valors? (Barcelona: Angle Editorial, 2005), una reflexió sobre el civisme, l’educació i els valors al segle XXI.

El Cicle també reserva un espai destacat per a la creativitat, entesa com a motor de la cultura, sota el guiatge de les idees que aportarà, ja al mes de maig, Ramiro Osorio, director de teatre i actual director del Festival Cervantino de Guanajauto (Mèxic), ex-ministre de Cultura de Colòmbia i coor-dinador de Cultura i Desenvolupament del Banco Interamericano de Desarrollo (BID).

La cultura és, també, innovació, creació de riquesa, economia i ocupació. La visió d’Andrew C. Pratt (professor “sènior” del Departament de Geografia i Medi Ambient de la London School of Economics, Anglaterra) ens ajudarà a transitar pels territoris de les indústries creatives, el desenvolu-pament i el capital cultural de la ciutat.

Finalment, la cultura és cohesió social, convivèn-cia i participació. Aquesta és la dimensió on Dragan Klaic (director de l’Institut del Teatre dels Països Bai-xos) situa el seu discurs. Amb la seva participació, prevista per al mes de juny, clourem la primera edi-ció de “Quina cultura per a la ciutat actual?”

Març, maig i juny a la Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22) i al Palau de la Virreina (la Rambla, 99) • Més informació: www.bcn.es/plaestrategicdecultura i 93 316 01 02 Fo

to: P

ep H

erre

ro

Mercè 2005.

9març-abril 2006

Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: Albert Garcia Espuche Jurat: Josep Fontana, Pere Gabriel, Josep M. Muñoz, Mary Nash i Manel Risques

Arquitectura i Urbanisme: EMBT, Arquitectes AssociatsJurat: Enric Batlle, Lluís Cantallops , Itziar González Virós, David Mackay i Anatxu Zabalbeascoa

Arts Escèniques: Anna LizaranJurat: Joan Anton Benach, Jacinto Antón, Marcos Ordóñez, Gonzalo Pérez de Olaguer i Magda Puyo

Arts Plàstiques: Joan ColomJurat: Rosa M. Malet, Juan Bufill, Daniel Giralt-Miracle, Glòria Picazo i Catalina Serra

Assaig: Ramón AndrésJurat: Lluís Izquierdo, Carles Geli, Anton M. Espadaler, Anna Rodríguez i Dolors Oller

Audiovisuals: Isabel CoixetJurat: Elisenda Nadal, Lluís Bonet Mojica, Conxita Casanovas, Quim Casas i Carmen Isasa López

Dansa: Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi i Pascal Comelade Jurat: Carmen del Val, Rosli Ayuso, Joaquim Noguero i Bàrbara Raubert

Disseny: Estudi Summa Jurat: André Ricard, Enric Franch, Isabel Campi, Xavier Costa i Yves Zimmerman

Investigació Científica: Luis Alberto Pérez JuradoJurat: Ricard Guerrero, Marta Aymerich, Mara Dierssen, Gonzalo Casino i Óscar Vilarroya

Investigació Tecnològica: Josep Maria Guilemany, Javier Fernández i Joan Ramon Miguel Jurat: Alícia Casals, Josep Casanovas, Francesc Xavier Gil, Marc Lloveras i Josep Miquel Piqué

Literatura en Llengua Catalana: Jordi SarsanedasJurat: Ramon Pla, Flàvia Company, Xavier Pla, Carme Arnau i Màrius Serra

Literatura en Llengua Castellana: Álvaro Pombo Jurat: Ana Maria Moix, Mihály Dés, Ignacio Echevarría, Juan Antonio Masoliver Ródenas i Domingo Ródenas

Mitjans de Comunicació en Premsa Escrita: Enric JulianaJurat: José Antonio Sorolla, Alfredo Abián, Tomàs Delclós, Albert Sáez i Àlex Sàlmon

Mitjans de Comunicació en Ràdio: Toni Soler, Francesc Novell i Manel Lucas Jurat: Josep M. Martí, Josep Maria Francino, Roser Garcia, Eugeni Sallent i Oleguer Sarsanedas

Mitjans de Comunicació en Televisió: Lurdes Cortès, Cesc Tomàs, Toni Lòpez Comas, Manel Andreu i Carme RiolJurat: Joan Tàpia, Ricard Domingo, Francesc Escribano, Josep Maria Girona i Albert Rubio

Multimèdia: Xavier Serra i Bram de JongJurat: Vicent Partal, Antoni Esteve, Rosa Franquet, Carmen Garrido i Sergi Jordà

Música: Abel Tomàs Realp, Jonathan Brown, Vera Martínez i Arnau Tomàs RealpJurat: Mari Carmen Palma, Luis Hidalgo, Josep Maria Hernández, Lourdes Morgades i Joan Oller Projecció Internacional de la Ciutat de Barcelona: Frédéric Edelmann Jurat: Beth Galí, Josep Ramoneda i Xavier Folch

Traducció en Llengua Catalana: Albert NollaJurat: Maria Pilar Estelrich, Sean Golden, Xavier Pàmies, Joan Sellent i Mercè Tricàs

Premis Ciutat de Barcelona 2005

El passat 13 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona va atorgar els Premis Ciutat de Barcelona en reconeixement a la producció més destacada realitzada durant el 2005 a Barcelona, en setze àmbits diferents de la creació i la investigació.

9març-abril 2006

10

Entrevista:

Isabel Coixet, directora de cinemaLa seva àvia venia entrades en un cine de la ciutat. Ella volia dedicar-se al cinema però sense ser actriu. La directora Isabel Coixet, nascuda a Barcelona l’any 1962, és autora d’una personal obra cinematogràfica que per ara culmina amb La vida secreta de las palabras, una història d’amor en una planta petrolífera amb Tim Robbins i Sarah Polley de protagonistes. La cinta ha rebut quatre premis Goya i el Premi Ciutat de Barcelona 2005 en la categoria de Cinema.

La vida secreta de las palabras ha estat àmpli-ament premiada. En aquest context, què supo-sa el Premi Ciutat de Barcelona?Que et reconeguin la teva feina sempre és maco, i més a casa teva. És el segon cop que el rebo, i ara suposo que ja no en puc esperar cap més fins potser d’aquí a deu anys. Però la meva idea és que després me’l tornin a donar [riu]. Això voldrà dir, com a mínim, que segueixo fent cinema.

Diu que això de fer promoció li costa. Per timi-desa?Costa a molts directors perquè no té res a veure amb allò que fas. La feina del director, tot i que comptes amb un equip que t’envolta, és un treball molt soli-tari. De sobte, trobar-te amb tantes entrevistes pro-mocionals, les fotos o descobrir que la gent t’atura pel carrer, és una cosa que xoca. Ho accepto perquè un director sense públic no és ningú i no existeix, però és una cosa que en realitat té poc a veure amb la meva feina i que s’ajusta més al treball d’un actor, que sí que està acostumat a donar la cara. Últimament he viscut una sobreexposició crec que excessiva...

El fet de rodar en anglès pot ser un problema perquè un film sigui reconegut aquí. ¿El reco-neixement que ara ha tingut La vida secreta

de las palabras als Goya vol dir que el concep-te de cinema espanyol es va ampliant?Penso que sí. La veritat és que no esperava aquests premis, tan sols el de guió em semblava factible. El que sí que és veritat és que molta gent de l’Aca-dèmia em va reconèixer que la pel·lícula els havia tocat. És un film transgeneracional, i això pot haver ajudat a obtenir els premis.

Rodar en anglès i en llocs allunyats és el preu que cal pagar per fer un cinema personal?No. És una cosa que ha vingut així per la meva manera d’explicar i pel tipus d’històries que expli-co. Cada director ha de trobar el seu territori i el seu paisatge. I, si resulta que està a molts quilò-metres de casa teva, ho has d’acceptar i ja està. Jo ho visc com una cosa molt natural. El que no em sembla natural és la perplexitat que això genera. De fet, s’oblida sovint que molts directors nord-americans tenen orígens europeus.

Com recorda aquest primer moment rodant a l’estranger?Vaig escriure el guió de Cosas que nunca te dije en una època en què estava molt als Estats Units. Estava treballant en aquell país i em trobava molt influenciada per les vivències i per la gent que hi vaig conèixer. Vaig escriure una història que pas-sava allà i la vaig filmar allà.

Foto

: Man

uel O

utum

uro

11març-abril 2006

Què la va moure a debutar com a directora teatral amb 84 Charing Cross Road?És una obra que vaig llegir fa anys i que m’havia agradat molt. Vaig veure’n també l’adaptació en cinema i una versió teatral a París que no em va agradar perquè no li feia justícia. Això va ser el que realment em va motivar a fer-ne la meva versió teatral. És una obra que tracta qüestions molt pro-peres a les meves obsessions: l’amor als llibres, els llibres com a camí per arribar als altres, però també com a protecció... Però crec que no tornaré a fer teatre, com a mínim fins d’aquí a molts anys...

La direcció de publicitat i de videoclips modi-fica la seva manera d’entendre el cinema?Això ajuda a no tenir por de les eines que maneges. Totes les coses que he fet han estat una gran pràc-tica i m’han permès no tenir por de la càmera. Em sorprèn que hi hagi crítics que em diguin que les meves pel·lícules siguin espots allargats. A l’estran-ger, que no saben que he dirigit anuncis, no m’ho han dit mai. I és que, de fet, crec que l’estil propi de la publicitat no és una cosa que estigui en les senyes d’identitat del meu cinema, en absolut.

Recentment, Víctor Erice i Abbas Kiarostami reclamaven al CCCB la necessitat per part de les institucions d’“educar la mirada” dels espec-tadors. Què en pensa?Penso que els futurs espectadors han de ser educats pels seus pares. Demanar que això ho facin les institucions és, potser, demanar massa. Tampoc sé massa com ho podrien fer. La formació de la mira-da és una cosa pràctica, s’educa mirant, però s’ha d’educar a casa veient o deixant de veure cert tipus de programes.

Veu molta televisió?No. No, justament... No puc opinar molt de la tele-visió perquè no la veig gaire. M’avorreix. De la televisió només miro alguns dibuixos animats, fins i tot les bones sèries em costen de seguir. En sóc incapaç. I els debats, ni en parlem. Si vull debatre, hi ha altres maneres i llocs.

Va rebutjar dirigir Million Dollar Baby perquè no li agradava el repartiment que li van pro-posar, amb Sandra Bullock...

No m’agradava a mi i no li agradava a molts altres directors. Però això és normal. T’ofereixen un pro-jecte, demanes si hi pots fer canvis i et diuen que no. Doncs si no ho pots canviar, el que has de fer és fugir. Finalment, a Clint Eastwood li van deixar fer canvis i va acceptar.

Ho preguntava per si després d’experiències així veu viable, en el futur, rodar una pel·lícula per a un estudi nord-americà...No ho sé. Saps que t’enfrontes amb una gran maqui-nària, i això demana una energia que potser no tinc. En tot cas, hauria de ser un projecte que m’agra-di molt i pel qual he d’estar disposada a lluitar, per ell i per la seva essència. Tinc ofertes que estan bé, que no són cap estupidesa; però, tot i així...

”“No perdo l’esperança

de rodar algun dia a Barcelona

En quina mesura el viatge a Sarajevo per rodar Viaje al corazón de la tortura (2003) és a la base de La vida secreta de las palabras?Jo ja tenia la història de la plataforma al cap, però el viatge a Sarajevo em va influir molt. A Sarajevo vaig conèixer històries mil vegades més dures que les que explico a la pel·lícula i que, a més a més, acaben sense cap mena d’esperança. Em va inspi-rar molt, i vaig pensar que la ficció era la millor manera d’explicar allò que volia explicar.

Es planteja rodar a Barcelona en el futur?Sí, i tant! De fet, rodar a Barcelona és el primer que em plantejo, el que passa és que després la vida et porta per altres llocs. Però no perdo l’esperança.

I fent una comèdia?Ja m’agradaria, però de moment no em surt cap comèdia quan em poso a escriure.

12

“La col·lecció del Museu Picasso. Una nova mirada”Del 21 del març al setembre de 2006, al Museu Picasso

Centrant-nos en el període de formació de Picasso, eix de la col·lecció del Museu Picasso, durant aquest any 2006 hem volgut donar un protagonisme més gran a alguns aspectes de la nostra col·lecció, amb la incorporació d’algunes pintures i dibuixos pro-cedents de fons privats. En concret, hem centrat l’atenció en el període que va des dels anys que Picasso va passar a la Corunya, fins que va entrar en el terreny de l’avantguarda. Així mateix, dispo-sem d’una selecció excel·lent de dibuixos cubistes, una etapa representada d’una manera molt escas-sa al nostre Museu.

Aquesta nova mirada que presentem sobre la nostra col·lecció mostra fins a quin punt el treball

Picasso 2006 BCN Aprofundir en l’obra de Picasso –en la seva etapa de formació i el contacte amb les avantguardes, en les seves fonts d’inspiració en l’art negre i les cultures primitives... – és l’objectiu de les activitats que Picasso 2006 BCN comença a desplegar: la col·lecció permanent del Museu Picasso és objecte d’una nova presentació, el Museu Barbier-Mueller presenta l’exposició “Picasso, l’home de les mil màscares”, i les biblioteques ens ofereixen diferents acostaments a la vida i l’obra del pintor.

de Picasso va ser tenaç i prolífic, i fins a quin punt la gestació dels seus projectes recorria camins diver-sos per, de vegades, prendre vida d’una manera immediata o, de vegades, quedar-se en simples estudis, que reapareixien, insospitadament, amb el pas del temps.

El nostre Museu és emblemàtic pel que fa als anys de formació de Picasso i constitueix un expo-nent clar de la idea rigorosa que, des de ben jove, el pintor havia dissenyat per a la seva car-rera. La incorporació d’aquestes noves obres permet incidir d’una manera especial en aspectes nous de la nostra col·lecció, alhora que mostra el procés que el va portar de l’acadèmia a la innovació, com ara el magnífic conjunt de dibui-xos cubistes abans esmentat.

Maite OcañaDirectora del Museu Picasso

“Picasso, l’home de les mil màscares”Del 6 d’abril al 3 de setembre al Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí (Montcada, 12-14)

El Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona organitza una exposició atípica: gràcies a l’aportació de col·leccionistes públics i privats, l’obra de Picassso s’acompanya d’escultures rea-litzades per artistes del món tribal, de l’Amèrica precolombina i de l’antiguitat mediterrània.

L’exposició constitueix una oportunitat única per presentar per primera vegada a Espanya un

cap de fusta esculpit per Picasso el 1907, com també l’objecte que li va servir d’inspiració: un cap de pedra ibèric, que data del segle IV o III abans de l’era cristiana. La influència de l’art negre queda ben palesa en la impressió que va produir en Picas-so una enorme màscara nimba de la Guinea de nas prominent, i que va ser font directa d’inspiració dels seus famosos caps de guix (retrats de Marie-Thérèse Walter). Així mateix, és ben coneguda la influència formal en l’art de Picasso d’obres anòni-mes d’artistes africans, les quals a l’inici del segle XX passaven de ser objectes recol·lectats com a

13març-abril 2006

documents etnogràfics o curiositats, a ser col-leccionats per raons de gust i d’estètica.

Aquesta exposició ens dóna l’oportunitat de descobrir nous matisos de l’obra picassiana en mostrar-nos els recursos d’art primigeni que va fer servir en les seves pintures, escultures i dibuixos. Volem fer, així, un doble homenatge: a l’obra del

gran geni malagueny, i a l’art de les diverses cul-tures de l’Àfrica, Amèrica i Oceania procedent de les col·leccions Barbier-Mueller.

Anna CasasDirectora del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí

Les biblioteques expliquen PicassoCicle de xerrades “Coneix Picasso”. Del 6 al 27 d’abril a les biblioteques

Picasso és un dels artistes més famosos de tots els temps. Per què, doncs, un cicle de conferències per conèixer Picasso? Evidentment, perquè la fama de Picasso no pressuposa un bon coneixement de l’artista i de la seva obra. O, en sentit invers, perquè la mateixa fama de Picasso desvetlla l’interès per saber més coses sobre ell i els seus mons. Aquest cicle de conferències planteja una visió de l’artista i els seus contextos: l’artístic, el personal i el dels llocs picassians que ens són més propers, en espe-cial la mateixa ciutat de Barcelona, que té en Picas-so un dels seus símbols principals. S’hi parlarà, així, del lideratge de Picasso en l’art del segle XX, de l’empremta de Picasso a Barcelona, o dels indrets de Catalunya on va viure moments significatius de la seva trajectòria. Es posarà èmfasi, així mateix, en les èpoques blava i rosa, quan l’artista va comen-

çar a perfilar la seva identitat i va projectar de mane-ra clara els seus neguits personals en la seva pròpia obra. Es parlarà, també, de la seva conflictiva rela-ció amb les dones, relacions que tenen una doble dimensió, la personal i la que es reflecteix en l’art, no sempre mirall de la veritat. En ple segle XX, Picasso representa un vell mite de l’art, el del geni impulsiu que crea desmesuradament. Els secrets de la creació picassiana seran abordats en dues conferències, una sobre el caràcter polifacètic de l’obra picassiana, més enllà de la pintura, i l’altra, dedicada a l’anàlisi d’una de les obres més emble-màtiques de Picasso i de tot l’art del segle XX: el Gernika. L’objectiu d’aquestes activitats és propor-cionar claus per conèixer i gaudir més intensament de l’obra d’un artista molt lligat a Barcelona.

Josep BraconsPresident de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i coordinador del cicle “Coneix Picasso”

Més activitats de Picasso 2006 BCN

• “Picasso. La passió del dibuix”, exposició fins al 7 de maig al Museu Picasso.

• Cicle de concerts. Del 9 de març al 25 de maig al Museu Picasso.

• Què dibuixes, Picasso?, amb l’actriu Marta Otzet i l’artista plàstic Eduard Novellas. Un conte i un pintor de debò aproparan el públic infantil a la vida i l’obra de Picasso durant tot l’any a les biblioteques públiques.

• Visites guiades a peu per la Barcelona de Picasso.

Edicions

• Guia de la Barcelona de Picasso, de Josep Maria Carandell. El Museu Picasso reedita la guia del 1981 que va celebrar el centenari del naixement de l’artista, amb la col·laboració de Turisme de Barcelona.

• Guia de lectura sobre Picasso a les biblioteques de Barcelona.

www.museupicasso.bcn.eswww.bcn.es/bibliotequeswww.barcelonaturisme.com

14

El començament del segle XXI descriu un símp-toma urbà esglaiador i al mateix temps irrevocable: la ciutat occidental sembla abandonar les seves antigues funcions –les funcions de la vida moder-na– i comença a ser “una altra cosa”. Així, la ciutat com a territori de congregació i treball ha donat pas a la ciutat com a àmbit d’atomització i oci (o desocupació); el perímetre que fins no fa gaire ha funcionat com a fantasia de trobada i realització, es transforma en un espai de pèrdua i fracàs. Des de la ciutat, en fi, sembla decretar-se cada dia la victòria de l’urbanita sobre el ciutadà, de la multi-tud sobre la comunitat, del buit sobre la soledat, de l’expulsió sobre l’acolliment.

En vista d’aquesta situació, la nostra programació indaga en diferents latituds urbanes que poden servir de comparació. Des de la Caracas moderna, fins a les noves tendències artístiques del Berlín posterior a la caiguda del Mur. Des de la relació global entre diners, ciutat i postcomunisme abordada en el projecte “Post-capital”, fins als paisatges solitaris del Xile austral. Des dels projectes de nous creadors de Barcelona, fins a “Horitzontal TV”, una trobada exposició en la qual es perfila l’aventura de les televisions locals, alternatives o digitals dins la societat contemporània.

Mereix una menció especial l’exposició “Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985”. És aquest un recorregut per la guerra, la postguerra i la Transició, sota el guiatge d’aquest creador, fotògraf i publicista, com també per l’impacte del seu treball en fotògrafs, videoartistes i cineastes contemporanis.

Iván de la NuezCap de la Programació de la Virreina Exposicions

Ciutat, memòria i comunicacióLa Virreina Exposicions. Programació 2006

Els espais que l’Institut de Cultura dedica a les tendències de la creació contemporània, el Palau de la Virreina –l’Espai 2 i el Xavier Miserachs– i La Capella ofereixen un avançament de les exposicions i projectes que acolliran durant el 2006 i els primers mesos del 2007. El responsable de la programació, Iván de la Nuez, fa una introducció de les línies mestres que la defineixen.

S A L A X AV I E R M I S E R A C H S . PA L A U D E L A V I R R E I N A

“Austral. Un projecte de Magdalena Correa”

Des d’un extrem del món, el Xile austral, aquesta fotògrafa xilena reflexiona sobre el paisatge, l’isolament i la petja humana en el límit austral de Xile mitjançant diferents suports com la fotografia, capses de llum i vídeos. Comissària: Menene Gras

Del 4 d’abril al 18 de juny

“Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985”

Completa i complementa l’exposició de l’Espai 2.Del 31 d’octubre del 2006 al 4 de març del 2007

“Fotomercè 2005”

Les imatges dels guanyadors i seleccionats del concurs popular de fotografia de la Festa Major de Barcelona. El reportatge del fotògraf convidat, Jordi Bover oferirà enguany una mirada personal sobre la festa.

Del 19 de setembre al 19 d’octubre

“Horitzontal TV”. Neokinok TV 1.

15març-abril 2006

E S PA I 2 . PA L A U D E L A V I R R E I N A

“Postcapital”

El que avui continuem anomenant “la ciutat” ha desembocat en el que ben bé podria comprendre’s com una entitat “postcapital”, en el doble sentit d’aquest concepte. En part, per al·lusió a l’enfonsament de la seva antiga funció de representació (la ciutat com a capital d’un país, un Estat, una nació, una comunitat) i, en part, pel sentit de la seva ubicació en el “postcapitalisme”, en un temps en el qual els fets urbans estan marcats per noves economies, noves tecnologies i noves sensibilitats d’informació i desinformació.En una barreja d’exposició, arxiu, biblioteques, animats, maquetes de ciutats imaginàries, etc., “Postcapital” tracta, sobretot, dels nous reptes de la ciutat, les noves tecnologies i les noves economies. Un projecte de Carlos Garaicoa, Daniel García Andújar i Iván de la Nuez

De l’11 d’abril al 25 de setembre

“Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985”

La gran exposició de l’històric i llegendari fotoperiodista Agustí Centelles, conegut popularment com “el Cappa català”. Recorregut per la seva trajectòria vital i professional, alhora que reflexió sobre les guerres al segle passat i la dissort de l’exili i la repressió.Comissari: Miquel Berga; Instal·lació: Gervasio Sánchez, Joan Fontcuberta i Maite Ninou

Del 31 d’octubre del 2006 al 4 de març del 2007

Altracultura

Edició i publicació d’un llibre que desvetlla les claus d’aquest moviment contracultural que tanta importància va tenir als anys setanta.Idea: Genís Cano

“Soy la ciudad. Alexander Apóstol”

Nous vídeos que indaguen en les contradiccions dels barris més marginals i misèrrims de Caracas. Comissari: Iván de la Nuez

Fins al 2 d’abril

Jornades del Raval

Debats entorn de l’evolució urbanística i social del barri del Raval a partir de la publicació del llibre Quòrum, editat per La Capella com a resultat de l’exposició del mateix títol, i d’altres publicacions que reflexionen sobre aquest espai tant des del territori de l’art com des de les ciències socials. Coordinació: Rosa Pera

Del 25 al 28 d’abril

“Berlin Tendenzen”

Mostra dels artistes més nous de diferents procedències que treballen a Berlín, que vol fer evident la singular efervescència creativa i multicultural que viu actualment la ciutat, on el fet artístic forma part i està en diàleg constant amb els contextos polítics, socials i ideològics des del final de la Guerra Freda. Comissari: Dennys Matos

Del 10 de maig al 23 de juliol

“Escola Massana”

La col·laboració entre La Capella i l’Escola Massana se centrarà, en aquesta edició, en treballs de fi de carrera.

Del 15 de setembre al 15 d’octubre

“Projectes Barcelona 2005”

La Capella, seguint amb la seva tasca d’exploració de nous talents, ofereix l’oportunitat d’exhibir en una mostra col·lectiva el resultat dels treballs artístics seleccionats mitjançant una convocatòria pública oberta a artistes, col·lectius, crítics i comissaris vinculats a Barcelona. Selecció a cura d’Amanda Cuesta, Manuel Olveira i Valentín Roma

Del 24 d’octubre al 10 de desembre

“Horitzontal TV”

Projecte sobre la influència de la televisió i el seu llenguatge en el món de l’art, les televisions locals i la televisió per Internet. Una reflexió sobre els aspectes tècnics, legals i conceptuals que el mitjà televisiu ofereix a la creativitat i la comunicació. Comissària: Clara Garí

Del 21 de desembre al 23 de febrer 2007

Rondabout Encounter Programme

Quarta etapa del programa internacional d’intercanvis, que es realitzarà a Jerusalem. Comissari: Martí PeranGuàrdies d’assalt al carrer Diputació. 19-7-1936

L A C A P E L L A

16

Vaig néixer a Riga fa més de trenta anys. En la meva conscièn-cia sempre s’ha mantingut immu-table una qualitat d’aquesta ciutat: Riga és una metròpolis.

I també és una ciutat multicul-tural. Recordo que, quan anava a escola, passava per davant d’unes cases de fusta amb finestrons dar-rere els quals s’amagava l’intrigant món dels gitanos. I una mica més endavant hi havia molta gent que parlava rus i que feien que la meva àvia se sentís inquieta i preocu-pada, ja que ella no entenia aquest idioma perquè pertanyia a una altra generació de letons: els que havien viscut en la prime-ra República de Letònia indepen-dent. La meva àvia va viure tant la proclamació de la República de Letònia el 1918, com l’ocupa-ció soviètica el 1940 i la recupe-ració de la sobirania el 1991.

El primers habitants de Riga van ser històricament els livonians finoúgrics. Les tribus livonianes ja poblaven el territori de Riga al segle X, però durant el segle XII van ser oprimides pels immigrants alemanys. Aquest fet explica el

desenvolupament posterior de Riga d’acord amb els principis de la Lliga Hanseàtica. A més dels alemanys, el desenvolupament de la ciutat també va estar influït per altres invasors posteriors (polone-sos, suecs, russos i francesos).

Tanmateix, és gràcies a aques-tes influències que el 1997 el centre històric de Riga va ser inclòs en el Patrimoni Mundial de la Unesco. El text que justifica la incorporació al Patrimoni Mundi-al afirma que “el centre històric de Riga, a més d’haver conservat els teixits urbans medieval i posterior relativament intactes, té un impor-tant valor universal per la qualitat i la quantitat d’exemples d’arqui-tectura modernista que conté, únics al món, com també d’arqui-tectura de fusta del segle XIX”.

Les cases modernistes més belles són al carrer Alberta, on la major part dels edificis existents els va construir l’enginyer civil i arquitecte de Riga Mikhail Eisens-tein, pare del mundialment famós director cinematogràfic Sergey Eisenstein. Avui dia, l’arquitectura modernista s’ha guanyat amb jus-

tícia la reputació de ser un dels trets distintius essencials de Riga.

Els letons descrivim Riga com una ciutat jardí. Per exemple, la zona de Mezaparks (o Parc Fores-tal), situada a quatre quilòmetres del centre, va ser construïda com a ciutat jardí dins del nucli urbà i es considera un dels primers pro-jectes urbanístics de ciutat jardí fets a Europa. Riga també és anome-nada “la ciutat de fusta” i posseeix mostres veritablement úniques d’arquitectura construïda amb aquest material en diferents llocs, així com al centre d’estiueig marí-tim de Jurmala.

Històricament, els anys cen-trals del segle XIX van ser molt importants per a Riga, ja que va ser el moment del renaixement cívic letó i de l’exploració de l’he-rència etnogràfica. Les cançons populars tradicionals constituei-xen la base de la percepció mun-dial que es té no només dels letons, sinó també dels nostres veïns lituans i estonians. Durant la segona meitat del segle XX, va néixer a la regió del Bàltic la forma més perfeccionada d’expressió

Retrat de Riga

Riga

Foto

: Lig

a G

aisa

Riga és la capital de Letònia, un país que va recuperar la independència el 1991 després de més de cinquanta anys de govern soviètic. Un recorregut per l’herència històrica i cultural defineix els trets d’identitat d’aquesta ciutat que afronta el seu futur amb energia i optimisme i amb la cultura com a perspectiva.

17març-abril 2006

musical: les cançons a capella de cors amateurs. La tradició de can-tar en comunitat va ser preci-sament un dels elements més importants per a la recuperació de la consciència nacional i la independència del país. I aques-ta tradició també va ser un dels factors clau en la lluita per la inde-pendència durant la Revolució de les Cançons. El Festival de la Cançó letó té lloc cada cinc anys (el proper se celebrarà el 2008) i aplega uns quinze mil cantaires en un cor únic. Aquest és un dels esdeveniments més significatius de la nostra cultura, ja que la nos-tra força rau en la tradició lírica i en els Festivals de la Cançó.

A Riga li agraden les celebra-cions i és seu de nombrosos festi-vals. El Festival de la Ciutat de Riga és el principal esdeveniment cul-tural que hi té lloc i data del 1998, arran de les celebracions que es van fer al llarg de quatre anys per commemorar el 800 aniversari de la fundació de la ciutat. Enguany, el Festival estarà complementat per la Nit Blanca Europea, un pro-jecte conjunt de París, Madrid,

Brussel·les, Roma i Riga. El 2001, Riga va acollir el Mes Europeu de la Cultura, constituït per nom-brosos actes culturals locals i inter-nacionals que van permetre la inclusió de Riga en la llista de capitals culturals europees. El Fes-tival de la Ciutat, juntament amb altres esdeveniments i actes tra-dicionals, com ara el Fòrum Inter-nacional Cinematogràfic Arsenals, el Festival Internacional de Teatre Nou Homo Novus, el Festival de Música Rítmica Riga Rhythms i molts, molts esdeveniments més, confirmen el paper protagonista de Riga entre les ciutats europees líders de la cultura.

Però la ciutat no es fa només de festivals i celebracions, sinó també de vida quotidiana. És per això que Riga té cura de l’edu-cació continuada i de l’ensenya-ment del jovent, per a la qual cosa gestiona deu escoles artístiques i musicals i vuit centres culturals distribuïts pel teixit urbà.

Actualment, un dels projectes més importants en l’àmbit de la cultura és la construcció del Cen-tre d’Exposicions de la Ciutat de

Riga, que es preveu que s’inau-gurarà al final d’aquest any. Amb aquest nou equipament, el cen-tre de la ciutat adquirirà un valor renovat que permetrà promoure’l com un espai democràtic, obert i amb un ambient cultural viu on els moviments amateurs i les ins-titucions artístiques professionals podran conviure i tenir papers complementaris. La ciutat també té, però, altres plans ambiciosos, i en aquest moment, en col-laboració amb el Ministeri de Cultura de la República de Letò-nia, s’estan construint els nous edificis de la Biblioteca Nacional de Letònia, del Museu d’Art Con-temporani i de l’Auditori.

La gent de la meva ciutat natal sap que invertir en cultura és invertir en el potencial creatiu dels seus habitants. No en va l’eslògan de la ciutat és “Riga, la ciutat de la inspiració”!

Ieva Kalnina, MADirectora de Programes de la Sala Municipal d’Exposicions

Festival de la Cançó letó “Riga 800”

Foto

: Im

ants

Pre

del

is

www.riga.lv • www.kultura.lv

”“La nostra

força rau en la tradició lírica i en els Festivals de la Cançó

18

Durant molt de temps, els teatres de paper van ser una joguina molt difosa i apreciada a Europa per adults i infants que s’hi entretenien represen-tant-hi històries de tota mena. A Catalunya, l’origen dels teatres de paper es remunta a mitjan segle XIX, amb els fulls retallables d’ombres xineses. Però gairebé alhora apareixen els fulls, també retallables, plens d’elements per construir un teatre –bastidors, telons, etc. –, de l’editorial Paluzie. Esteve Paluzie, el seu fundador, un gran pedagog, es va dedicar, fonamentalment, a la publicació de materials didàc-tics, entre els quals sobresortien els teatres litogrà-fics, plens de color i fantasia, equiparables als de la famosa casa francesa Péllerin, d’Épinal, o als alemanys de J. Schreiber o J. Scholz.

El 1915, la casa Seix & Barral inicia la seva pro-ducció de teatres de joguina –El Teatro de los Niños–, presentats en capses que contenien tots els elements, que, en aquest cas, ja només calia muntar. Deu teatres i vint-i-tres llibrets d’obres, més un teatre d’ombres –Teatro de Siluetas– amb una obra constitueix el seu repertori, del qual es poden admirar els jocs de llum i color gràcies a les trans-parències dels papers amb què estan construïts.

Gairebé alhora, el 1918, una altra editorial bar-celonina avui del tot desconeguda, Camaleonte, n’edità dos de molt vistosos –un dels quals era de cartó i guix, un cas insòlit en la producció catala-na–, que van competir amb els de Seix & Barral. Al

llarg de la primera meitat del segle XX i fins després, altres cases –Salvatella, El Gato Negro, Hamburg, etc.– en van publicar de més senzills o ben menuts, que es venien en sobres als quioscos.

L’exposició “Teatres de joguina” ha reconstru-ït per primera vegada la història dels teatres de paper a Catalunya, i l’aportació ha estat recollida de manera exhaustiva en el llibre catàleg publicat gràcies a la col·laboració de Francesc d’A. López Sala, col·leccionista i comissari de l’exposició. I la sala ha volgut evocar un petit teatre, els alegres bastidors del qual ens conviden a entrar-hi.

La mostra, tanmateix, no s’acaba a la sala d’ex-posicions, sinó que continua a la denominada Sala de les Diversions del Museu. Allí, el seu fundador, Frederic Marès, hi va aplegar una gran col·lecció de teatres catalans –sobretot de Paluzie– i alemanys –especialment de J. Schreiber i J. Scholz.

I, com a fet excepcional, cal destacar que en formen part també set teatres o diorames, de cap al 1730, obra de Martin Engelbrecht, d’Augsburg, que, gravats a l’aiguafort i acolorits a mà, avui són considerats una autèntica raresa en el món del col-leccionisme internacional.

Pilar VélezDirectora del Museu Frederic Marès

“Teatres de joguina de Catalunya”

Des de les ombres xineses fins als teatres litogràfics –amb els seus proscenis, telons de boca, de fons, bastidors i personatges–, el Museu Frederic Marès acull, fins al final d’abril, una esplèndida exposició que permet resseguir la història dels teatres de paper al nostre país, a través de les edicions de les principals editorials dels segles XIX i XX.

“Teatres de joguina de Catalunya. De l’entreteniment al col-leccionisme. Catalunya, s. XIX-XX” • Fins al 30 d’abril al Museu Frederic Marès (pl. Sant Iu, 5-6)

Seix & Barral. Teatro de Siluetas (1919). Col·l. F. d’A.L.S.

Març-Abril a BarcelonaAquesta selecció conté una mostra de les activitats culturals més destacades organitzades per l’Institut de Cultura de Barcelona o altres entitats. Informació exhaustiva i permanentment actualitzada, a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

març-abril 2006 19

quinze intèrprets escenifiquen l’ambient opressiu que pateixen set dones.

Del 23 al 26 de març al Teatre Mercat de les Flors

Erase-e(x)

Idea de la companyia de dansa belga Joji Inc i coreografia de Wooster Group, A.T de Keermaeker i I. Soupart. Inspirat en el quadre Erased De Kooning Drawing (1953), en el qual Robert Rauschengerg esborrava un dibuix de Willem De Kooning. Dansa amb influència del cinema i del vídeo.

24 i 25 de març al Teatre Lliure, Espai Lliure

Avancé

Amb Sergi Faustino.

Del 30 de març al 2 d’abril al Teatre Lliure, Espai Lliure

Despacito

Coreografia i direcció d’Andrés Corchero.

Del 6 al 8 d’abril al Teatre Lliure, Espai Lliure

DANSA

Akram Khan

Coreògraf i intèrpret londinenc originari de Bangla Desh, aclamat per la crítica internacional, presenta Ma, espectacle en què combina l’elegància de la dansa amb la força de l’emoció.

Del 6 al 9 d’abril al Teatre Mercat de les Flors

Josef Nadj

Aquest coreògraf i director del Centre Coreogràfic Nacional d’Orleans des del 1995,

presenta Comedia Tempio, una performance de teatre-dansa.

Del 27 al 30 d’abril al Teatre Mercat de les Flors

“Roger de La Fresnaye”

1885-1925. Cubisme i tradició.

Fins al 5 de juny al Museu Picasso

“Francesc Gimeno”

Exposició antològica d’aquest artista català (Tortosa, 1858 – Barcelona, 1927), que va treballar

EXPOSICIONS

“L’art del moble a la Xina imperial. Segles 0 a XVIII”

Armaris, cadires, taules de té, arques de viatge... evoquen l’esperit refinat dels habitants de la Ciutat Prohibida.

Fins al 30 de juny a la Fundación Francisco Godia (València, 284)

Les Ballets C de la B i Koen Augustijnen

Presenten Bâche, una peça només amb homes, molt aclamada per la crítica i en la qual es combinen diferents gèneres de dansa: ballet, break-dance, circ, etc.

Del 9 al 12 de març al Teatre Mercat de les Flors

Companyia Metros / Ramon Oller

Presenten Bendita, en la qual es recrea el món de Federico García Lorca y la seva La casa de Bernarda Alba, en què

DANSA

a la Barcelona del final del segle XIX i principi del XX, al marge de la vida cultural de la ciutat, s’interessà a representar la realitat crua sense concessions estètiques ni morals.

Fins al 21 de maig al MNAC

La petita i el seu companyó

Foto

: Col

in H

atte

rsle

y

20

Encara es poden veure...

“Soy la Ciudad”, d’Alexander Apóstol. Fins al 2 d’abril a la Capella (Hospital, 56)

“Arxiu F.X.// La ciutat buida”. Pedro G. Romero. Fins al 16 d’abril a la Fundació Antoni Tàpies

“Toulouse Lautrec. L’origen del cartell modern”. Fins al 17 d’abril al MNAC

“Mitologia dels dinosaures”. Fins al 21 d’abril al Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Museu Zoologia)

“Ibèria, Hispània, Spania. Una mirada des d’Illici”. Fins al 7 de maig al Museu d’Història de la Ciutat

“La mirada de l’artista: la proposta de Juan Uslé”. Fins al 7 de maig a CaixaForum

“Col·lecció Annick i Anton Herbert. Inventaire”. Fins al 8 de maig al MACBA

“Diane Arbus. Revelacions”. Fins al 15 de maig a CaixaForum

“Erice-Kiarostami”. Fins al 21 de maig al CCCB

“L’imperi oblidat. El món de l’antiga Pèrsia”

Braçalet d’or del Tresor d’Oxus. Segles V-IV a.C. (c) British Museum

Mostra sobre l’Imperi persa aquemènida, que aplega una tria inèdita d’obres procedents del Museu Nacional de Teheran. Juntament amb aquestes, es podrà admirar un important nombre de peces cedides pel Britsh Museum i el Museu del Louvre.

Del 8 de març a l’11 de juny a CaixaForum

EXPOSICIONS

“Pirates!”

Exposició sobre el fenomen de la pirateria i el corsarisme al llarg de la història. Inclou una revisió de la història del corsarisme a la Mediterrània des de l’antiguitat, i també en altres mars, especialment al Carib i els mars d’Àsia.

Del 15 de març al 15 d’octubre al Museu Marítim*

“Austral” Un projecte de Magdalena Correa, fotògrafa xilena que reflexiona sobre el paisatge, l’isolament i la petja

humana en el límit austral de Xile.

Del 4 d’abril al 18 de juny a l’Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina

Foto: Ventisquero o’Higgins

Foto

: Cap

ital

ism

, de

Dan

iel

Gar

cía

And

újar

“Douglas Gordon”Exposició sobre el treball d’aquest artista anglès en el terreny de les projeccions, que reflecteixen el seu interès per la dualitat i pels temes de la doble personalitat i dels contraris.

Del 24 març al 4 de juny a la Fundació Joan Miró

“Postcapital”

Un projecte de Carlos Garaicoa, Daniel García Andújar i Iván de la Nuez. Barreja d’exposició, arxiu, biblioteques, animats, maquetes de ciutats imaginàries, etc., “Postcapital” tracta dels nous reptes de la ciutat, les noves tecnologies i les noves economies.

De l’11 d’abril al 25 de setembre al Palau de la Virreina

“Representacions àrabs contemporànies. L’equació iraquiana”

Tercera part d’un projecte a llarg termini, que se centra ara en l’Iraq, que inclou presentacions de treballs d’autors de diferents disciplines (arts plàstiques, arquitectura, literatura, pensament i cinema) seminaris, exposicions, publicacions, etc., que pretén reflexionar i facilitar l’intercanvi amb centres culturals del món àrab.

Del 28 d’abril al 9 de juliol a la Fundació Antoni Tàpies

març-abril 2006 21

En Patufet

De la Cia. Teatre Imaginari.

Del 4 al 24 de març al Guasch Teatre

Concert “Els colors del metall”

Concert dirigit per Pep Gol, dins del cicle “Concerts en família. Llamps, trons, vents!”.

De l’11 al 28 de març a l’Auditori

“Somiant el carnaval dels animals”

Espectacle de titelles amb música de Saint-Saëns i Debussy.

Del 18 al 26 de març al Gran Teatre del Liceu

“La volta al món amb vuitanta instruments de percussió”

A càrrec de Percussions de Barcelona.

Del 19 al 26 de març al Palau de la Música Catalana

Món Llibre

És la gran festa del llibre per a nenes i nens fins a dotze anys... Un festival de contes,

escriptors, tallers, exposicions, pel·lícules,

gimcanes i laberints, on trobaràs els paratges singulars que només es troben als llibres: l’Illa dels ratolins, el Carreró dels misteris, el Bosc de les fades i la màgia, el Laberint dels enginys...

1 i 2 d’abril al CCCB, pl. Joan Coromines i MACBA

INFANTIL

Nous sons ’06

Concert de música contemporània, música de cambra, electroacústica o minimalista fins a simfonismes, free-jazz i improvisació.

Fins al 7 d’abril a l’Auditori

Festival de Música Contemporània

Dirigit per Xavier Güell, aquesta primera edició s’articula entorn de la figura del compositor català Robert Gerhard.

Fins al 27 de maig a l’Auditori Caixa Catalunya. La Pedrera (pg. de Gràcia, 92)

Cicles “Arco y Flecha” i “Pocket Club”

Concerts i música d’estar per casa: Fred Frith, Frog Pocket,

The Thing + Scorch Trio i Bitter Spring + The Epic Kind.

7, 10, 15 i 24 de març al Teatre Mercat de les Flors

Mahalia Jackson Tribute

Amb Brenda Alford, Josef Spencer i l’America Jazz Band.

18 de març a l’Auditori

Joves Intèrprets Catalans

Un cicle de concerts dedicat exclusivament a la promoció musical de joves artistes. Òpera El misteri de Sant Francesc, de Josep Soler; i Ona Cardona (clarinet) i Roger Sans (piano).

18 de març i 2 d’abril al CCCB

Jackson Browne

22 de març al Palau de la Música Catalana

Barnasants

XI Festival de Cantautors de Barcelona. Miró Casabella, “El Chivi”, Maria del Mar Bonet, Javier Álvarez, Javier Krahe, Labordeta, etc.

Març-abril a Luz de Gas i en altres espais de la ciutat

Idomeneo

De Wolfgang Amadeus Mozart. Direcció musical: Sebastian Weigle.

Estrenada el 1781, quan Mozart tenia vint-i-cinc anys, va ser el primer gran èxit del compositor.

Del 14 al 26 de març

Òpera al Gran Teatre del Liceu

Die tote Stadt

(La ciutat morta). D’Erich Wolfgang Korngold. Direcció musical:

Sebastian Weigle. Direcció d’escena: Willy Decker.

Del 12 d’abril al 8 de maig

Foto: Armind Bardell

Foto: Klaus Lefebvre

MÚSICA

Foto: Bill Frisell

22

Les mil i una nits

Versió de Comediants, dirigida per Joan Font, amb l’Espai Escènic de Frederic Amat.

Fins al 19 de març al Teatre Tívoli

Mentiders

D’Anthony Neilson, dirigit per Abel Folk.

Fins al 16 d’abril al Teatre Borràs

Aigües encantades

De Joan Puig i Ferrater. Del 1907, s’inscriu en el context dels drames d’idees i passions del modernisme.

Del 2 de març al 3 d’abril al Teatre Nacional de Catalunya

La nit àrab

TEATRE

Les joies de la col·lecció del monestir de Pedralbes

Cicle de conferències dedicades a donar a conèixer les col·leccions del Museu Monestir de Pedralbes.

Del 14 de març al 4 d’abril al Museu d’Història de la Ciutat - Conjunt Monumental de la Plaça del Rei

Combinat de Circ 30

Un espai d’oportunitat, experimentació i trobada entre artistes i públic al voltant del circ.

1 i 2 d’abril a l’Ateneu Popular Nou Barris

“A setanta anys de la II República, els grans debats”

Dins del “Cicle de converses a Barcelona”, es revisaran les grans qüestions d’aquest cabdal període històric. Amb la participació de reconeguts historiadors com ara Josep Fontana, Joan B. Culla, Julián Casanova, Santos Julià, Ricard Vinyes i Enric Ucelay da Cal.

Del 18 d’abril al 30 de maig al Palau de la Virreina

Fira d’Abril de Catalunya

Del 22 d’abril a l’1 de maig al Fòrum

XVIII Trobada de Col·leccionistes de Punts de Llibre

23 d’abril al Museu Frederic Marès

Diada de Sant Jordi

23 d’abril

MÉS CULTURATemporada de música clàssicaL’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i el seu director titular, Ernest Martínez Izquierdo, ofereixen aquest mes de març a l’Auditori La cançó de la terra de Mahler, i a l’abril, el Primer Concert per a piano de Brahms. Entre els directors convidats, cal assenyalar Josep Pons, que al capdavant de l’ONE interpretarà la Vuitena de Xostakòvitx, i Vasily Petrenko, que amb Luís Claret al violoncel oferirà L’heroica de Beethoven. Eliahu Inban dirigirà l’Orquestra Simfònica de Berlín amb la Simfonia número 9 de Mahler.

El Palau de la Música Catalana continua oferint els cicles de concerts Palau 100 –dins del qual el 16 d’abril cantaran Maria Guleghina, Jaume Aragall i Marco Evangelisti–, la XXII Temporada Ibercàmera, Euroconcert i els Diumenges al Palau. La celebració dels 250 anys del naixement de Mozart tindrà un espai destacat en la programació de concerts. Entre els intèrprets convidats aquests mesos, destaquen els pianistes Grigorij Sokolov i Radu Lupu.

De Roland Schimmerlpfennig. Direcció: Toni Casares. Teatre alemany contemporani.

Del 15 de març al 16 d’abril a la Sala Beckett

Hamelin

De Juan Mayorga. Direcció: Andrés Lima

Del 13 de març al 23 d’abril al Teatre Romea

El malentès

D’Albert Camus, sota la direcció de Joan Ollé. “La Mare i la Filla regenten un hotelet de muntanya al país de la Boira, d’on el Fill va fugir ja fa temps...”

Del 23 de març al 23 d’abril al Teatre Lliure

Última oportunitat

De Carol López. Fer o no fer. Som, de fet, la suma total de les nostres eleccions (Crimes and Misdemeanors, Woody Allen).

Del 20 de d’abril al 14 de maig al Teatre Lliure Fo

to: K

nut

Schw

inze

r

23març-abril 2006

“La memòria d’una ciutat: Quan arribà la Repú-blica, quan esclatà la guerra” és un conjunt d’una quarantena d’activitats organitzades per l’Institut de Cultura de Barcelona per tal de commemorar aquests dos moments històrics. El cicle no vol limitar-se a revisar els dos esdeveniments, sinó incidir en la vida quotidiana dels seus protagonistes, dels milions de ciutadans anònims que van ser els actors i les víctimes d’alguns dels episodis més intensos i dramàtics del nostre passat. Les exposicions, concerts, conferènci-es i altres activitats estan pensades per relativitzar la lectura dels anys trenta en clau tràgica i fer ressaltar, en canvi, l’atmosfera vibrant i plena d’energia que es respirava en un país que volia deixar enrere el passat i apostar pel canvi i la modernització. Convertida en una frontissa entre dues dictadures, la dècada dels trenta va ser un moment extraordinari, ple d’encerts i equivocacions, dur i feliç a la vegada.

Una de les activitats més interessants de l’any serà “A setanta-cinc anys de la Segona República, els grans debats”: els mesos d’abril i maig, el cicle “Converses a Barcelona” torna al Palau de la Vir-reina amb set conferències dedicades a explorar l’abast dels intensos debats polítics i socials de l’època, com també el seu marc ideològic. Josep Fontana, Joan B. Culla i Borja de Riquer seran tres dels historiadors que hi prendran part, i tocaran tota mena de qüestions, des del paper de l’Esglé-sia fins al debat autonòmic, des de la crispació

Una mirada a la Catalunyadels anys trenta

“La memòria d’una ciutat: Quan arribà la República, quan esclatà la guerra”. Març del 2006 - març del 2007. Biblioteques de Barcelona, Palau de la Virreina, Museu d’Història de la Ciu-tat, Teatre Grec i Arxiu Històric de la Ciutat • Més informació: www.bcn.cat i 93 316 10 00

política fins a les inèrcies monàrquiques. Les bibli-oteques de Barcelona acullen, al mes de març, un conjunt de trobades entre intel·lectuals, periodistes i testimonis de l’època, amb la voluntat d’apropar-se a la vida quotidiana d’aquella dècada.

Un altre dels capítols que cal destacar del cicle és el de les exposicions. Del conjunt de sis mostres programades, en destaca la que acollirà el Museu d’Història de la Ciutat al voltant del Gatpac, el cor-rent d’arquitectes que van volen crear una arqui-tectura nova per a una ciutat nova (del maig a l’octubre), i la gran antològica que el Palau de la Virreina dedicarà a Agustí Centelles, un dels pre-cursors del fotoperiodisme modern.

Lectures poètiques, itineraris literaris, exposi-cions virtuals, programes de televisió i l’actuació al Teatre Grec de l’Orquestra Mundial de Joves i l’Or-feó Gracienc –tot rememorant el concert que havia de tenir lloc al teatre de Montjuïc el 19 de juliol del 1936 amb motiu de la inauguració de l’Olimpíada Popular– són altres de les activitats programades al llarg d’aquest any dedicat a revisitar la il·lusió i les ferides d’una dècada els efectes de la qual encara són presents avui.

Aquest 2006 es compleixen setanta-cinc anys de la proclamació de la Segona República, i setanta de l’esclat de la Guerra Civil. Són dos moments històrics que han quedat units per sempre més en la nostra memòria col·lectiva, per a molts la cara i la creu d’una dècada complexa, caòtica i violenta. Però, més enllà del drama que el conflicte bèl·lic i la seva gestació representen, la dècada dels anys 1930-1940 és un període especialment intens i ric, uns anys que van assistir a una tempesta de fets, d’idees i de canvis polítics i socials sense precedents en la història.

Agustí Centelles.

24

Cors, vulves, melics i mugrons de porcellana constitueixen els elements amb els quals Margit Denz ha construït el seu llenguatge artístic. Revisita els llocs comuns de l’imaginari amorós, que han arribat fins a nosaltres mitjançant els mites clàssics i també a través del kitsch. Denz treballa les seves obres en sèrie, les sotmet a diverses manipulaci-ons, les organitza en vitrines, les clava a la paret o les disposa endreçadament damunt d’una taula. D’aquesta manera aconsegueix atmosferes carre-gades de sensualitat que també deixen entreveure una ombra d’amenaça. L’humor hi és un component fonamental, ajuda a prendre distància dels senti-ments i obre una via d’alliberament personal. En el seu tractament de l’erotisme i de la sexualitat femenina, Denz coincideix amb artistes contem-porànies com ara Frida Kahlo, Meret Oppenheim, Jenny Holzer o Helen Chadwich.

Fruit d’un treball de deu anys, l’exposició es compon de quatre instal·lacions, cada una de les

quals pren com a referència una de les figures de la mitologia clàssica següents: Baubo, Afrodita, Eros i Psique, i Demèter, per evocar un món de desitjos i emocions.

A la primera de les instal·lacions, l’artista mostra una sèrie de peces en què el sexe femení s’exhi-beix de manera impúdica, en un joc obert/tancat de colors i de materials que evoquen el conflicte implícit en la història de Demèter i Baubo: el plaer, el goig de la maternitat i el dolor del part.

Al segon espai, s’evoca el món d’Afrodita, la deessa de l’amor carnal i de la bellesa femenina. Tres-cents cors alineats fan referència al joc de seducció; els diferents colors, materials i textures tenen a veure amb els estadis de l’amor: la passió, el neguit, la gelosia, el sexe esbojarrat i la malaltia d’amor.

Margit Denz també ha revisitat amb una gran ironia el mite d’Eros i Psique, un dels més bells de l’antiguitat. Enfront de la màgica evanescència de l’amor de la parella, la sèrie d’obres de porce-llana fa presents els aspectes més materials de les relacions afectives, els més allunyats de la subli-mació amorosa.

En l’últim espai, una gran taula folrada de pell blanca al·ludeix a la tradició de celebrar banquets per agrair la collita. Es tracta d’un ritual de fecun-ditat, d’una celebració que es perd en la nit dels temps, dedicada a les deesses de la terra –com ara Demèter– i en el qual només participaven dones.

El Museu de Ceràmica de Barcelona acull una singular exposició de l’artista austríaca Margit Denz (Dornbirn, 1964). A mig camí entre l’objecte, l’escultura i la instal·lació, Denz treballa la porcellana amb motlle per parlar sobre el cos, la sensualitat i l’erotisme femení.

“Margit Denz. Íntim”. Fins al 27 d’agost al Museu de Ceràmica (Palau Reial de Pedralbes, av. Diagonal, 686) www.museucera-mica.bcn.es

24

Sensualitat, erotisme i humor

a “Íntim”, de Margit Denz

25març-abril 2006

El passat 14 de juliol, es va constituir el Patronat de la Fundació Barcelona Cultura, presidit per l’alcalde Joan Clos i format per representants de l’Ajunta-ment i personalitats del món empre-sarial, amb el propòsit d’incentivar un augment del patrocini privat en les activitats culturals i en la conservació i difusió del patrimoni cultural i artístic.

La implicació amb Barcelona i la cons-ciència que el futur de la ciutat només es pot entendre a partir del coneixement i la preservació de la seva història i del seu patrimoni, ha reunit les empreses i institu-cions que s’agrupen en el Cercle del Museu d’Història de la Ciutat (MHCB). Al voltant, doncs, d’aquest gran equipament d’història urbana que és el Museu, i lluny de pretendre ser una figura jurídica independent o un organisme influent, el Cercle ambiciona servir el Museu fomentant i mantenint xarxes de relacions i de col·laboració. El resultat és una connexió entre la gestió pública i l’entorn social i econòmic de la ciutat, una fórmula innovadora que enllaça amb l’àmplia tradició barcelonina d’implicació i suport de la societat civil en defensa de la seva història i la seva cultura.

El Cercle del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona està encapçalat per Salvador Gabarró (presi-dent del Cercle) i Ferran Mascarell (president de l’Institut de Cultura de Barcelona i vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Cultura) i està integrat per: Patrons: Gas Natural (Salvador Gabarró, president); Caja de Ahorros del Mediterráneo (Vicente Soriano, director general i secretari general); El Periódico (Román de Vicente Batlle, director general de Prem-sa del Grupo Zeta)

Patrons institucionals: Societat Eco-nòmica Barcelonesa d’Amics del País (Miquel Roca i Junyent, president); Consell Econòmic i Social de Barcelona (Rosa Virós, presidenta); Ateneu Barce-lonès (Oriol Bohigas, president); Fun-dació Sport Cultura Barcelona (Manuel Carreras, president); Associació Consell de Cent (Joan Torres, president).Benefactors: Repsol YPF (Jaume Giró,

director de Comunicació).Associats: Abacus (Mercè Fluvià, presidenta); Elogia (Manel Gómez, president) Amics: Canon (René Ruiz, director a Catalunya).Vocals nats: Institut de Cultura de Barcelona (Ferran Mascarell, president); Fundació Barcelona Cultura (Oriol Balaguer, director general); Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Antoni Nicolau, director, i Jordi Carrió, responsable de Desenvolupament i Relacions Externes).

La complicitat, les aportacions i la xarxa relacional del Cercle suposen un impuls bàsic per al desenvolupa-ment de l’activitat del MHCB. Per la seva banda, el Museu ha desenvolupat un programa d’avantatges i contraprestacions per als membres del Cercle que pretén reforçar la seva imatge pública, tot identificant-los amb la ciutat i amb una tasca social d’integració.

El Cercle del Museu

d’Història de la CiutatEl 2005, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la creació de la Fundació Barcelona Cultura per tal de donar suport al desenvolupament de les seves activi-tats. És en el seu si que s’ha creat el Cercle del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

Més informació: Museu d’Història de la Ciutat (pl. del Rei, s/n). Tel. 93 315 11 11

Capella de Sant Miquel. Pintura mural de Ferrer Bassa del Monestir de Pedralbes (MHCB)

26

Barcelona...Han visitat

L’arquitecte Richard Rogers (Florència, Itàlia, 1933) conegut internaci-onalment per obres com el Centre Pompidou de París (juntament amb Enzo Piano) i la Millenium Dome de Londres, ha estat a Barcelona per acompanyar l’alcalde de la ciutat, Joan Clos, en la visita a les obres de cons-trucció del nou centre lúdic de les Arenes, projec-te del qual és l’arquitecte responsable. En el nou centre, que està previst que s’inauguri al final del 2007, hi conflueixen diversos usos dedicats a l’oci, amb un estil que manté la façana neomudèjar jun-tament amb l’avantguarda en el disseny i les solu-cions tecnològiques i mediambientals.

El pensador, escriptor, agent literari i empre-sari dels Estats Units John Brockman (1941) ha estat a Barcelona i ha parlat de la “tercera cultu-ra” com la “superació de les dues cultures: la científica i la literària, per integrar-les en una ter-cera en la qual només hi ha coneixement [...]” i, en ella, “la intel·ligència és una xarxa, una xarxa d’independents, un teixit neuronal de cervells lliures en perpètua estimulació reticular, lluny del pensament orgànic dels grans monstres corpo-ratius públics i privats”.

El pianista i director israeliano-argentí Daniel Barenboim va rebre el passat mes de gener a Barcelona el Premi per la Pau 2005 que atorga l’As-sociació per a les Nacions Unides a Espanya, com també una distinció com a soci d’honor del Círcu-lo de Lectores. El Gran Teatre del Liceu en va ser l’escenari, on s’ha pogut veure, fins al 27 de febrer, l’exposició “Palestina, una mirada diferent. Música com a contrapunt a la por”, sobre els projectes formatius de la Fundació Barenboim-Said. Baren-

boim va parlar sobre “el paper de l’educació com a única arma amb què Europa, Occident en el seu conjunt, pot lluitar contra la violència creixent al Pròxim Orient”.

Els escriptors Mas-simo Carlotto (Pàdua, 1956), Giorgi Faletti (Asti, Itàlia, 1950), Leo-nardo Padura (l’Hava-na, 1955) i Maud Tabachnick (París), entre d’altres, han participat en la II Trobada de Novel·la Negra i de Misteri de Barcelona, al costat d’escriptors de l’Estat espanyol, com ara Andreu Martín i Alicia Giménez Bartlett.

El tenor argentí José Cura ha interpretat Otello, de Verdi, al Gran Teatre del Liceu, amb Antoni Ros Marbà com a director musical i Willy Decker en la direcció escènica. Molt apreciat pel públic liceístic, Cura, de quaranta-tres anys, està considerat un dels tenors més destacats dels darrers temps.

Amb motiu de la inauguració de l’exposició “Espai públic / Dues audiències. Obres i docu-ments de la Col·lecció Annick i Anton Herbert” al Macba, aquests col·leccionistes de Gant han estat a Barcelona per participar en el debat sobre col·leccionisme i l’art conceptual amb artistes com ara John Baldessari, Luciano Fabro, Daniel Buren, Robert Barry, Didier Vermeiren, Lawrence Weiner i, Michael Baldwin i Mel Ram-sden, d’Art & Language.

L’autor argentí Alberto Manguel (1948) va clausurar, el passat febrer, al Saló de Cent l’Any del Llibre i la Lectura 2005, amb una conferència en què va destacar la lectura com a plaer, com a acte d’intel·ligència i com a forma de relacionar-se amb el món.

27

Barcelona al món

27març-abril 2006

Cooperació internacional

Dins del programa d’ac-tuacions que l’Ajuntament de Barcelona dedica a projectes de cooperació internacional i programes multilaterals, el 2006 finalitzarà el projecte de rehabili-tació de la Medina de Tetuan, que pretén revaloritzar aquest patri-moni de la humanitat respectant el teixit social que l’habita. També aquest any acabarà el Med’Act, projecte pilot de cooperació descentralitzada al Mediterrani finançat per la Comissió Europea, que té com a objectiu modernit-zar la gestió de les biblioteques mediterrànies, facilitar-hi l’accés dels ciutadans i promoure polí-tiques de cooperació i diàleg cultural entre ciutats euromedi-terrànies.

Barcelona i Nova YorkEl calendari d’activitats cultu-

rals dels darrers mesos a la ciutat de Nova York te l’empremta de Barcelona i de la creació catala-na, tant en les arts plàstiques i el disseny com en l’arquitectura. El passat desembre, es va poder veure una exposició sobre dis-seny de llibres a Espanya amb el títol “Ready to Read. Book Design From Spain”, que incloïa quatre llibres sobre Barcelona editats per l’Ajuntament: Barcelona +, Barcelona Lab, On Barcelona i Barcelona Colors. Aquesta mos-tra viatjarà a Mèxic, São Paulo i Buenos Aires. A mitjan gener, es va inaugurar, a l’Aperture Foun-

dation, l’exposició “Paisatges sense memòria”, de Joan Fontcu-berta. S’obrien, així, a Nova York dos mesos de fotografia, cine i literatura, en què també han par-ticipat Isabel Coixet, Cesc Gay i Marc Recha. Al febrer, l’expo-sició “On site: New architecture in Spain” es va obrir al MOMA amb les imatges de la Torre Agbar

de Jean Nouvel, i de la coloris-ta coberta del Mercat de Santa Caterina de Miralles/Tagliabue. La mostra, que recull la millor i la més innovadora arquitectura que es fa actualment a Espanya, inclou altres edificis de Barcelona, com ara la seu de Gas Natural de Miralles/Tagliabue, el Centre de Serveis Socials de Carlos i

Lucía Ferrater, i l’Hotel Habitat d’Enric Ruiz-Geli a l’Hospitalet de Llobregat.

Premis i giresAl mes de gener, el cinema

rodat a Barcelona ha rebut un bon nombre de guardons. El curtme-tratge La ruta natural, dirigit per Àlex Pastor, ha estat premiat al Festival Internacional de Cinema de Sundance després de rebre més de vuitanta premis en diver-sos festivals nacionals i interna-cionals. I la pel·lícula El triunfo, de Mireia Ros, ha estat seleccionada per a la secció Panorama a la 56a edició de la Berlinale; protago-nitzada per Ángela Molina i Juan Diego, es va rodar en escenaris del barri del Raval.

L’OBC, sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo, va actuar, el desembre passat, al Musikve-rein de Viena –on regularment actua l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat– amb obres de Montsalvatge, Falla i Prokòfiev. El amor brujo, de Falla, amb la interpretació de la cataora Ginesa Ortega, va ser un dels moments més apreciats pel públic vienès. L’OBC té en projecte, per al 2007, actuar a París i Roma.

El teatre fet a la ciutat també viatja. Santa Joana dels escorxa-dors, la personal versió d’Àlex Rigola de l’obra de Brecht que va ser premiada el 2004 al Fes-tival de Salzburg amb el Young Directors Award, ha estat al Teatre Argentina de Roma, i té previst viatjar a Berlín i Frankfurt.

La Medina de Tetuan

28

Pluja de guardonsL’inici del 2006 s’ha caracteritzat per la pluja de guardons que han rebut diversos projectes atesos per l’oficina de l’Institut de Cultura de Barcelona, Barcelona Plató Film Commission. A més de les produccions que esmentàvem a la pàgina anterior dedicada a Barcelona al món –el curtmetratge La ruta natural, dirigit per Àlex Pastor i produït per Escándalo Films, i la pel·lícula El triunfo, dirigida per Mireia Ros i produïda per Public Special Evens, Canónigo Films i Filmax–, cal destacar tres produc-cions que han rebut premis Goya 2006: la pel·lícula Tapas, amb la qual José Corbacho i Juan Cruz han obtingut el premi a la Millor Direcció Novella; la pel·lícula Cineastes contra magnats, dirigida per Carles Benpar i produïda per Producciones Kili-manjaro; i la producció Frágiles, dirigida per Jaume Balagueró i produïda per Filmax i Just Films, amb la qual Barcelona Plató Film Commission va col-laborar en tasques de recerca de localitzacions.

Càmping, un nou telefilmLa productora del grup DeAPlaneta Prodigius Audiovisual ha estrenat l’any amb el rodatge d’aquest

Es roda!

telefilm dirigit per Lluís Arcarazo. María Barranco i Joaquim Climent protagonitzen aquest film, que tracta sobre la lluita d’un grup de treballadors d’una empresa que ha decidit emportar-se la producció a un país de l’est d’Europa. L’acció transcorre en un 90% a Barcelona, al districte de les Corts. Barcelona Plató Film Commission ha treballat amb l’equip de producció de la pel·lícula en l’obtenció dels permi-sos de rodatge. La Guàrdia Urbana de Barcelona, el Districte de les Corts i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins també hi han col·laborat.

Todos amamos a Gloria ColeDes de mitjan febrer i durant set setmanes, es roda a Barcelona aquest film dirigit per Manuel Lombar-dero i produït per Pastora Delgado PC. Todos ama-mos a Gloria Cole centra la seva acció en un club de jazz barceloní en el qual conflueixen una sèrie de personatges molt diversos. Cadascun té una història, i cada història, un secret referent a la vida, el sexe, el passat que torna, el futur incert, la traïció, la música o un crim. Els actors Rubén Ochandiano, Flora Martínez, José Coronado, Nancho Novo i la cantant Caroline Henderson en són els protagonis-tes. Barcelona Plató Film Commission, la Guàrdia Urbana i el Districte de Ciutat Vella, entre altres entitats, han treballat amb l’equip de producció.

Marc Martínez, en un moment del rodatge de Càmping al jardí de les Infantes, a les Corts.

Foto

: Jor

di S

erra

/ B

arce

lona

Pla

tó

L’actor Pep Cruz rep indicacions en un moment del rodat-ge de Càmping.

Foto

: Jor

di S

erra

/ B

arce

lona

Pla

tó

Novetatseditorials

març-abril 2006 29

Picasso. La passió del dibuixLa passió que Picasso va mostrar pel dibuix al llarg de tota la seva vida, queda palesa en els milers de fulls i els nombrosos quaderns en què va abordar tota mena de temes –el nu, el retrat, la natura morta, les figures d’animals, els decorats teatrals, etc. Més de dos-cents setanta

dibuixos, procedents del Musée Picasso de París i del Museu Picasso de Barcelona, ens permeten copsar la curiositat inesgotable de l’artista i l’intens treball de reflexió que precedia les seves obres. Editat amb motiu de l’exposició al Museu Picasso del febrer al maig, a càrrec de l’Institut de Cultura de Barcelona i la Réunion des Musées Nationaux de França, està disponible en tres edicions separades en català, castellà i francès. 303 pàgines.

QuòrumAcurat i extens catàleg de l’exposició del mateix nom que va tenir lloc a la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu durant el 2004. Es tracta d’un projecte artístic centrat en el barri del Raval de Barcelona. L’espai museístic de la Capella va ser pres amb la voluntat de destacar-

ne la dimensió d’espai públic, tot acollint projectes que es van desenvolupar en el temps i van evolucionar segons la participació dels veïns. El catàleg inclou textos de Rosa Pera, Jordi Borja, Nadja Monnet, Gaspar Maza, Iván de la Nuez i Manuel Delgado, entre d’altres. En català, amb traduccions al castellà i a l’anglès. 330 pàgines.

Margit DenzAmb motiu de l’exposició itinerant “Margit Denz. Íntim” que es fa al Museu de Ceràmica, s’ha editat un opuscle en català, castellà i anglès per acompanyar el catàleg original publicat en alemany, amb reproduccions de les quatre instal·lacions que es poden veure al Museu, amb poemes de Daniela Egger. Aquest catàleg és d’edició limitada, i cada exemplar està numerat i signat per

l’artista i conté una petita peça original de porcellana a la coberta. 47 pàgines.

El procés de definició de l’Ajuntament de Barcelona, 1714-1726

Estudi de la política municipal d’aquest període, que va des de la supressió de l’antic règim del Consell de Cent fins a la resolució dels conflictes el 1726, caracteritzat per la manca de coherència de l’edifici juridicopolític de la Nova Planta en contrast amb la dinàmica social d’una ciutat en expansió. Text de Marina López

Guallar. Editat pel Seminari d’Història de Barcelona, dins la col·lecció Quaderns. 106 pàgines. En català.

Barcelona 1843. Progressisme versus muralles

Estudi sobre procés d’en-derrocament de les mura-lles el 1843, que, dins del context del pronunciament contra Espartero i la con-tradictòria aliança entre progressistes i moderats, va seguir un ritme trepidant marcat per la successió dels esdeveniments polí-tics. Text de Glòria Santa-Maria Batlló. Editat pel Seminari d’Història de

Barcelona, dins la col·lecció Quaderns. 90 pàgines. En català.

30

Clickcultura

30

www.bcn.es/mesapropEl web + a prop ja té cinc anys de vida i el passat febrer ha entrat en una nova etapa. Amb una nova imatge, pretén mostrar l’oferta cultural que ofereixen els districtes en cinc disciplines: art contemporani, teatre, dansa, espectacles infantils i música. El web ha incorporat nous equipaments i projectes, l’agenda d’activitats, els recursos que ofereix cada centre cívic i cultural, les convocatòries, mostres, festivals, etc., i cada mes recomana una activitat per tal que es pugui gaudir de la millor oferta cultural de cada àmbit.

www.bcn.es/plaestrategicdecultura Web dissenyada per ser una eina informativa de tot el procés d’elaboració del Pla estratègic de cultura de Barcelona, i també un canal més per a la partici-pació. L’espai permet anar seguint els debats temà-tics de cada taula, conèixer les opinions més relle-vants i poder fer-hi aportacions. Un complement necessari per enriquir el debat i la reflexió sobre les polítiques culturals de la ciutat.

http://freesound.iua.upf.edu/ Base de dades col·laborativa, The freesound project ofereix la possibilitat de compartir més de tretze mil sons en accés lliure i que han estat utilitzats en prop d’un milió i mig de descàrregues. Xavier Serra, director del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, i l’investigador Bram de Jong, que han fet possi-ble aquest projecte, han rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2005 en la categoria de Multimèdia.

www.cineuropa.orgPortal del cine i l’audiovisual europeu adreçat als amants d’aquesta disciplina i, sobretot, als professio-nals del sector: productors, directors, distribuïdors i institucions encarregades de promoure la cultura europea i la seva diversitat a escala mundial. Cineuro-pa.org és una iniciativa de Cinergie i de Cinecittà Holding. Pàgina web en anglès, francès, italià i castellà.

Textos en castellano

Página 4Nuevos acentos de culturaPlan estratégico de cultura de Barcelona II (2006-2015)

Barcelona vive, como otras muchas ciuda-des europeas, proce-sos de cambio que hay que identificar a fin de prever tenden-

cias de futuro y maneras de afrontarlos. La realidad cambia, y la cultura urbana en tiempo de globalización evoluciona, se transforma y plantea nuevas necesidades ante las cuales es esencial reflexionar e inci-dir desde las administraciones públicas.Los planes de ciudad, pensados y definidos en un contexto determinado, necesitan revisiones y actualizaciones a fin de dar respuesta a las nuevas demandas y a los nuevos tiempos. Por eso es por lo que des-de el Institut de Cultura ponemos en mar-cha un proceso de revisión y actualización del Plan estratégico del sector cultural de 1999, que quiere contar con la participa-ción y la complicidad de los sectores impli-cados directamente o indirectamente en el desarrollo cultural de Barcelona. Contrastar y debatir la diagnosis sobre el momento actual que vive la ciudad, identi-ficar los procesos culturales de renovación urbana más significativos, detectar y priori-zar las necesidades de cada sector, para acabar definiendo los nuevos retos estraté-gicos para el futuro de la ciudad son los objetivos que nos proponemos desde el Institut de Cultura al iniciar este proceso. La Barcelona que necesita repensarse Partimos de la premisa de que la ciudad es globalmente un proyecto cultural, de las personas y para las personas. Y que los nue-vos problemas urbanos son culturales, como también lo son las nuevas oportunidades.Entrando en el año 2006 y realizando un breve diagnóstico del contexto de partida actual de la ciudad de Barcelona, se ponen de manifiesto una serie de necesidades que obligan a la reflexión. Una reflexión que queremos que sea compartida y enri-quecida desde la corresponsabilidad de los diferentes agentes implicados. Por lo que respecta a las dinámicas de carácter global, cabe destacar el creci-miento de los flujos migratorios y la diver-sidad cultural en la ciudad; una evolución demográfica que apunta al envejecimien-to de la población local; los cambios en las estructuras familiares; la creciente movilidad territorial; la deslocalización empresarial de los sectores de la industria tradicional y la progresiva implantación de

empresas destinadas a los sectores inten-sivos de conocimiento; el crecimiento del turismo, y la incorporación de las nuevas tecnologías en la vida cotidiana y laboral. Unos cambios que afectan a la dinámica de la ciudad y a su desarrollo cultural.La composición poblacional de Barcelona hoy es diferente a la de hace diez años. Un 14,6% de la población es de naciona-lidad extranjera, un porcentaje que en 2000 sólo era del 3,5%. Nuevas identida-des de todo el mundo, por lo tanto, pero también minorías urbanas, subculturas e identidades transversales hijas de la era digital y de la globalización que van más allá del anclaje territorial, pero que todas necesitan unos espacios de autoafirma-ción y de reconocimiento público.Hoy, en Barcelona, la densidad cultural, conjuntamente con otros factores, da paso, también, a una efervescencia creati-va muy significativa. Los niveles de crea-ción en la ciudad, en la mayoría de disciplinas artísticas, son considerable-mente superiores a los de hace una déca-da. La internacionalización de esta creación y la proyección de algunos festivales y pro-yectos culturales que tienen lugar en Bar-celona, denotan el buen estado de salud de la creación, aun cuando a menudo la transferencia al sistema productivo y la sos-tenibilidad económica de la mayoría de creadores y de las industrias creativas de la ciudad no están del todo garantizadas. Por otra parte, el volumen de turismo en la ciudad de Barcelona crece y se estabi-liza a lo largo de casi todo el año (cinco millones de visitantes durante 2005), lo cual repercute en las cifras de visitantes a los museos y a los espacios culturales de la ciudad. Las encuestas realizadas a los turistas confirman que el atractivo cultural de la ciudad es uno de los motores prin-cipales de visita en Barcelona. Este fenó-meno supone múltiples oportunidades para el crecimiento y la mejora de la ofer-ta cultural de la ciudad, pero también plantea consecuencias a menudo no deseadas por parte de la ciudadanía que hay que analizar y ponderar.Con respecto al sistema de equipamientos culturales de la ciudad, éste se ha amplia-do en los últimos años con una voluntad de incidencia en el acceso a la cultura por parte de todos los ciudadanos de Bar-celona. Se han resuelto (o están en proce-so de resolución) los históricos problemas de financiación y de articulación de los equipamientos de capitalidad de la ciu-dad: CCCB, MACBA, MNAC, Auditori, Teatre Lliure, el nuevo Centre de les Arts de Moviment en el Mercat de les Flors, el Gran Teatre del Liceu, etc. Debe destacar-se, también, el hecho de que algunos de los proyectos de ciudad actuales son futu-ros equipamientos culturales: el Centre Cultural del Born, el Centre del Disseny de Barcelona, el edificio Fòrum, el nuevo Museu de la Música, la nueva Filmoteca y la Biblioteca Central Urbana. La Red de

Bibliotecas Públicas ha crecido en los últi-mos años en la ciudad y ha multiplicado de forma significativa el número de usuarios. La reciente apertura y popular arranque ciudadano de la biblioteca más grande y más adelantada de ciudad, la Biblioteca Jaume Fuster, en la plaza Lesseps, es un indicador de la buena salud de la Red. Los centros cívicos y culturales han incorpora-do, asimismo, nuevos equipamientos, volumen de actividades y cifras de asisten-tes, aun cuando el sector reclama cambios y mejoras que hay que tener en cuenta.En Barcelona se detecta también, afortuna-damente, un nuevo grueso de proyectos y propuestas ciudadanas de desarrollo cultu-ral comunitario que complementan la tarea de cohesión social vinculada a los centros culturales de proximidad y que suman dina-mismo al sector asociativo, que tradicional-mente ha tenido un peso en la construcción de la vida cultural de la ciudad.La utilización del espacio público y la con-figuración urbana de Barcelona teniendo en cuenta las necesidades y las demandas culturales de la ciudadanía emergen, tam-bién, como fenómenos candentes, ambi-valentes y polémicos que requieren un análisis en profundidad a cargo de los diferentes agentes implicados.Las tecnologías de la información y la comunicación se extienden cada vez más en el territorio, y crecen los índices de acce-so y uso de las mismas por parte de la ciudadanía. Los equipamientos y las empresas culturales de la ciudad las incor-poran progresivamente, y se abre un con-junto de oportunidades para mejorar los sistemas de organización y gestión que deben considerarse seriamente, así como nuevas formas de expresión artística y de consumo cultural. La próxima ampliación de la red televisiva con la tecnología digital terrestre amplía la ventana de conocimien-tos y entretenimiento a la que tendrá acce-so el ciudadano de Barcelona, y pone en evidencia la creciente complejidad y sofis-ticación de los medios de comunicación, así como también la necesidad de conocer las consecuencias que tendrán éstos para el ciudadano y para la cultura.Por otro lado, y en el plano institucional, Barcelona se encuentra hoy en un contex-to favorable y activo con respecto a deba-te y reflexión sobre políticas culturales y estrategias de ciudad. El liderazgo de Barcelona en los debates internacionales sobre cultura es una constante en los últi-mos años y se traduce en la aprobación (liderada desde Barcelona en 2004) de la Agenda 21 de la Cultura, en la presidencia que ocupa hoy en el Grupo de Trabajo en Cultura de la red Ciudades y Gobiernos Locales Unidos, así como en la presiden-cia del Foro Cultura de Eurociudades.Hay que tener en cuenta, también, la crea-ción y el desarrollo del Plan estratégico metropolitano y del Foro Metropolitano de Regidores de Cultura, que destacan en sus previsiones y análisis el creciente valor

març-abril 2006 31

añadido que representa la cultura como sector quinario para el desarrollo de las metrópolis. Para acabar, es importante destacar el proceso que ha vivido el sector cultural de Cataluña en el transcurso del último año por lo que se refiere la creación del Consell de Cultura i de les Arts, cosa que denota una clara voluntad de participación en las políticas culturales por parte del tejido asociativo y empresarial del país. Hay que estar atentos a la configuración final de este Consejo, así como a la aprobación de la Carta Municipal de Barcelona por parte del Gobierno central, dos procesos que tendrán una clara incidencia en el futuro protagonismo de la cultura en la ciudad de Barcelona.Por todos estos factores contextuales, hemos considerado oportuno desde el Institut de Cultura de Barcelona articular un proceso participativo de debate y reflexión sobre la cultura en la ciudad que integre los compromisos de la Agenda 21 de la Cultura y que defina la estrategia cultural de la ciu-dad para los próximos años.Proceso de revisión y actualización del Plan estratégico de culturaLa definición de los procesos, como acos-tumbra a pasar en múltiples proyectos culturales, es tan o más importante que la concreción de los objetivos. En este senti-do, el proceso de revisión y actualización del Plan estratégico de cultura de Bar-celona no tendría demasiado sentido si no se planteara desde la optimización de las nuevas tecnologías y de lo que éstas nos permiten mejorar: la conectividad y el tra-bajo en red.La articulación de este II Plan estratégico de cultura de Barcelona gira, pues, en torno al doble canal presencial y virtual, con la voluntad de conseguir una alta par-ticipación y un planteamiento de trabajo secuencial que permita la reflexión pro-gresiva, la libre aportación de ideas y propuestas de una manera rigurosa, la digestión/contraste de los contenidos que en él se vayan planteando y la trans-parencia de todo el proceso. Los ámbitos de trabajo definidos desde el Institut de Cultura giran en torno a más de veinte mesas de trabajo, que abordan perspectivas sectoriales (música, artes plásticas y visuales, teatro, danza, letras, patrimonio, ciencia, etc.), así como temá-ticas transversales (cultura y economía, cultura y educación, diversidad cultural y ciudadanía, jóvenes y cultura, coopera-ción internacional, etc.). En este sentido, se realizará una convoca-toria tan transversal como sea oportuna según el ámbito de trabajo. La centralidad de la cultura en la definición y el desarro-llo de la ciudad pasa por ir más allá del sector cultural tradicional propiamente dicho y buscar complicidades y coopera-ción con otros agentes de la ciudad, y requiere una perspectiva más holística (global, integral) de las diferentes dimen-

siones de la cultura (simbólica, creativa, social, económica, etc.). Durante este pro-ceso, se pretende lograr unos objetivos coherentes con la visión de la ciudad como proyecto cultural: la presencia tanto de sector público como del privado y aso-ciativo; la participación de grandes pro-yectos y entidades, pero también de medias y pequeñas empresas y asociacio-nes del sector; y la articulación del ámbito cultural con otros ámbitos como la educa-ción, la economía, el urbanismo, etc. A lo largo del primer semestre de 2006, se prevé llevar a término todo el proceso de reflexión colectiva, que se iniciará en el mes de marzo y que finalizará entrado el verano. Un trabajo que coincidirá con la primera ola de debates del ciclo “Qué cultura para la ciudad actual”, que impul-sa también este año el Institut de Cultura con la intención de poner sobre la mesa las reflexiones más relevantes que se hacen hoy en cualquier parte del mundo sobre los procesos de cambio cultural y los interrogantes que de ellos se derivan a nivel de ciudad. Posteriormente, y habiendo recogido opi-niones y consensuado propuestas de futu-ro, se redactará una propuesta de II Plan estratégico de cultura de Barcelona. Un plan que se presentará a finales de 2006, una vez se haya contrastado y revisado con los dife-rentes órganos de participación constituidos en el proceso, y que supondrá el marco de referencia, actuación y compromiso para las políticas culturales futuras de la ciudad de Barcelona. Ferran MascarellRegidor presidente de la Comisión de Cultura, Educación y Bienestar Social

Página 10Isabel Coixet, directora de cine

Su abuela vendía entra-das en un cine de la ciu-dad. Ella quería dedicarse al cine pero sin ser actriz. La directora Isabel Coixet, nacida en Barcelona en 1962, es autora de una personal obra cinema-

tográfica que por ahora culmina con La vida secreta de las palabras, una historia de amor en una planta petrolífera con Tim Robbins y Sarah Polley de protago-nistas. La cinta ha recibido cuatro pre-mios Goya y el Premi Ciutat de Barcelona 2005 en la categoría de Cine.La vida secreta de las palabras ha sido ampliamente premiada. En este contex-to, ¿qué supone el Premi Ciutat de Barcelona?Que te reconozcan tu trabajo siempre es bonito, y más en tu casa. Es la segunda vez que lo recibo y ahora supongo que ya no puedo esperar ninguno más hasta qui-zás dentro de diez años. Pero mi idea es que después me lo vuelvan a dar [risas]. Eso querrá decir, como mínimo, que sigo haciendo cine.

32

Dice que esto de hacer promoción le cuesta. ¿Por timidez?Cuesta a muchos directores porque no tiene nada a ver con lo que haces. El tra-bajo del director, aunque apoyado en un equipo que te rodea, es un trabajo muy solitario. De pronto, encontrarte con tan-tas entrevistas promocionales, las fotos o descubrir que la gente te para por la calle, es una cosa que choca. Lo acepto porque un director sin público no es nadie y no existe, pero es algo que en realidad tiene poco que ver con mi tra-bajo y que se ajusta más al trabajo de un actor, que sí está acostumbrado a dar la cara. Últimamente he vivido una sobre-exposición creo que excesiva...El hecho de rodar en inglés puede ser un problema para que un filme sea reco-nocido aquí. ¿El reconocimiento que ahora ha tenido La vida secreta de las palabras en los Goya quiere decir que el concepto de cine español se va ampliando?Pienso que sí. La verdad es que no espe-raba estos premios, tan sólo el de guión me parecía factible. Lo que sí que es verdad es que mucha gente de la Academia me reconoció que la película les había tocado. Es un filme transgeneracional, y esto pue-de haber ayudado a obtener los premios.¿Rodar en inglés y en lugares alejados es el precio que tiene que pagar para hacer un cine personal?No. Es una cosa que ha venido así por mi forma de contar y por el tipo de historias que cuento. Cada director debe encontrar su territorio y su paisaje. Y, si resulta que está a muchos kilómetros de tu casa, lo tienes que aceptar y ya está. Yo lo vivo como una cosa muy natural. Lo que no me parece natural es la perplejidad que esto genera. De hecho, se olvida a menudo que muchos directores norteamericanos tienen orígenes europeos.¿Cómo recuerda este primer momento rodando en el extranjero?Escribí el guión de Cosas que nunca te dije en una época en la que estaba mucho en Estados Unidos. Trabajaba allí y me encontraba muy influenciada por las vivencias y por la gente que allá conocí. Escribí una historia que pasaba en ese sitio y la filmé allí.¿Qué le llevó a debutar como directora teatral con 84 Charing Cross Road?Es una obra que leí hace años y me había gustado mucho. Vi también la adaptación en cine y una versión teatral en París que no me gustó porque no le hacía justicia. Eso fue lo que realmente me motivó a hacer mi versión teatral. Es una obra que toca temas muy próximos a mis obsesio-nes: el amor a los libros, los libros como camino para llegar a los demás, pero tam-bién como protección... Pero creo que no volveré a hacer teatro, como mínimo has-ta dentro de muchos años...¿La dirección de publicidad y de videoclips modifica su manera de enten-der el cine?

Ayuda a no tener miedo a las herramien-tas que manejas. Todas las cosas que he hecho han sido una gran práctica y me han permitido no tener miedo a la cáma-ra. Me sorprende que haya críticos que me digan que mis películas sean spots alargados. En el extranjero, que no saben que he dirigido anuncios, nunca me lo han dicho. Y es que, de hecho, creo que el estilo propio de la publicidad no es algo que esté en las señas de identidad de mi cine, en absoluto.Recientemente, Víctor Erice y Abbas Kiarostami reclamaban en el CCCB la necesidad por parte de las instituciones de “educar la mirada” de los especta-dores. ¿Comparte esa idea?Pienso que los futuros espectadores deben ser educados por sus padres. Pedir que esto lo hagan las instituciones es quizás pedir demasiado. Tampoco sé muy bien cómo lo podrían hacer. La for-mación de la mirada es una cosa práctica, se educa mirando, pero se debe educar en casa viendo o dejando de ver cierto tipo de programas.¿Ve mucha televisión?No. No, precisamente... No puedo opinar mucho sobre la televisión porque no la veo demasiado. Me aburre. De la televi-sión sólo miro algunos dibujos animados, incluso las buenas series me cuesta seguirlas. Soy incapaz. Y de los debates, ni hablemos. Si quiero debatir, creo que hay otras maneras y lugares.Rechazó dirigir Million Dollar Baby por-que no le gustaba el reparto que le propusieron, con Sandra Bullock...No me gustaba ni a mí ni a otros muchos directores. Pero esto es normal. Te ofre-cen un proyecto, pides si puedes hacer cambios en él y te dicen que no. Pues si no puedes cambiarlo, lo que debes hacer es huir. Finalmente, a Clint Eastwood le dejaron hacer cambios y aceptó.Lo preguntaba por si, después de expe-riencias así, ve viable en el futuro rodar una película para un estudio norteame-ricano...No lo sé. Te enfrentas a una gran maqui-naria, y eso requiere una energía que quizás no tengo. En cualquier caso, debe-ría ser un proyecto que me gustase mucho y por el que estuviera dispuesta a luchar, por él y por su esencia. Tengo ofertas que están bien, que no son ninguna tontería, pero incluso así...¿En qué medida su estancia en Sarajevo para rodar Viaje al corazón de la tortura (2003) está en la base de La vida secre-ta de las palabras?Yo ya tenía en mente la historia de la pla-taforma, pero el viaje a Sarajevo me influ-yó mucho. En Sarajevo conocí historias mil veces más duras que las que cuento en la película y que, además, acaban sin ningún tipo de esperanza. Me inspiró mucho en ellas y pensé que la ficción era el mejor modo de explicar lo que quería explicar.¿Se plantea rodar en Barcelona en el futuro?

Sí, ¡por supuesto! De hecho, rodar en Barcelona es lo primero que me planteo, lo que pasa es que después la vida te lleva por otros sitios. Pero no pierdo la esperanza.¿Y haciendo una comedia?Ya me gustaría, pero por el momento no me sale ninguna comedia cuando me pongo a escribir.

Página 12Picasso 2006 BCN Profundizar en la obra de Picasso –en su etapa de formación y el contacto con las vanguardias, en sus fuentes de inspiración en el arte negro y las culturas primiti-vas...– es el objetivo de las actividades que Picasso 2006 BCN empieza a desple-gar: la colección permanente del Museu Picasso es objeto de una nueva presenta-ción, el Museu Barbier-Mueller presenta la exposición “Picasso, el hombre de las mil máscaras”, y las bibliotecas nos ofre-cen diferentes acercamientos a la vida y la obra del pintor.“La colección del Museo Picasso. Una nueva mirada”Del 21 de mayo al septiembre de 2006, en el Museu Picasso Centrándonos en el período de formación de Picasso, eje de la colección del Museu Picasso, durante este año 2006 hemos que-rido dar un mayor protagonismo a algunos aspectos de nuestra colección, con la incor-poración de algunas pinturas y dibujos pro-cedentes de fondos privados. En concreto, hemos centrado la atención en el período que va desde los años que Picasso pasó en La Coruña, hasta que entró en el terreno de la vanguardia. Asimismo, disponemos de una selección excelente de dibujos cubis-tas, una etapa representada de una manera muy escasa en nuestro Museo.Esta nueva mirada que presentamos sobre nuestra colección muestra hasta qué punto el trabajo de Picasso fue tenaz y prolífico, y hasta qué punto la gestación de sus proyectos discurría por caminos diversos para, a veces, tomar vida de una manera inmediata o, a veces, quedarse en simples estudios, que reaparecían, insos-pechadamente, al cabo de un tiempo.Nuestro Museo es emblemático con res-pecto a los años de formación de Picasso y constituye un exponente claro de la idea rigurosa que, desde muy joven, el pintor había diseñado para su carrera. La incor-poración de estas nuevas obras permite incidir de un modo especial en aspectos nuevos de nuestra colección, a la vez que muestra el proceso que lo llevó de la aca-demia a la innovación, como por ejemplo el magnífico conjunto de dibujos cubistas antes mencionado.Maite OcañaDirectora del Museu Picasso“Picasso, el hombre de las mil máscaras”Del 6 de abril al 3 de septiembre en el Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí (Montcada, 12-14)

El Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona organiza una exposición atípica: gracias a la aportación de colec-cionistas públicos y privados, la obra de Picassso se acompaña de esculturas rea-lizadas por artistas del mundo tribal, de la América precolombina y de la antigüedad mediterránea.La exposición constituye una oportunidad única para presentar por primera vez en España una cabeza de madera esculpida por Picasso en 1907, así como también el objeto que le sirvió de inspiración: una cabeza de piedra ibérica, que data del siglo IV o III antes de la era cristiana. La influen-cia del arte negro queda muy patente en la impresión que produjo en Picasso una enorme máscara nimba de la Guinea de nariz prominente, y que fue fuente directa de inspiración de sus famosas cabezas de yeso (retratos de Marie-Thérèse Walter). Asimismo, es bien conocida la influencia formal en el arte de Picasso de obras anó-nimas de artistas africanos, las cuales a inicios del siglo XX pasaban de ser objetos recolectados como documentos etnográ-ficos o curiosidades, a ser coleccionados por razones de gusto y de estética.Esta exposición nos da la oportunidad de descubrir nuevos matices de la obra picas-siana al mostrarnos los recursos de arte primigenio que usó en sus pinturas, escul-turas y dibujos. Queremos hacer, así, un doble homenaje: a la obra del gran genio malagueño, y al arte de las diversas cultu-ras de África, América y Oceanía proceden-te de las colecciones Barbier-Mueller.Anna CasasDirectora del Museu Barbier-Mueller d’Art PrecolombíLas bibliotecas explican a PicassoCiclo de charlas “Conoce a Picasso”. Del 6 al 27 de abril en las bibliotecas Picasso es uno de los artistas más famosos de todos los tiempos. ¿Por qué, pues, un ciclo de conferencias para conocer a Picasso? Evidentemente, porque la fama de Picasso no presupone un buen cono-cimiento del artista y de su obra. O, en sentido inverso, porque la misma fama de Picasso despierta el interés por saber más cosas sobre él y sus mundos. Este ciclo de conferencias plantea una visión del artista y sus contextos: el artístico, el personal y el de los lugares picassianos que nos resul-tan más próximos, en especial la propia ciudad de Barcelona, que tiene en Picasso a uno de sus símbolos principales. Se hablará, así, del liderazgo de Picasso en el arte del siglo XX, de la impronta de Picasso en Barcelona, o de los lugares de Cataluña donde vivió momentos signifi-cativos de su trayectoria. Se pondrá énfa-sis, asimismo, en las épocas azul y rosa, cuando el artista empezó a perfilar su identidad y proyectó de manera clara sus inquietudes personales en su propia obra. Se hablará, también, de su conflictiva rela-ción con las mujeres, relaciones que tie-nen una doble dimensión, la personal y la que se refleja en el arte, no siempre espe-

març-abril 2006 33

34

jo de la verdad. En pleno siglo XX, Picasso representa un viejo mito del arte, el del genio impulsivo que crea desaforada-mente. Los secretos de la creación picas-siana serán abordados en dos conferencias, una sobre el carácter polifacético de la obra picassiana, más allá de la pintura, y la otra, dedicada al análisis de una de las obras más emblemáticas de Picasso y de todo el arte del siglo XX: el Gernika. El objetivo de estas actividades es propor-cionar claves para conocer y disfrutar más intensamente de la obra de un artista muy vinculado a Barcelona.Josep BraconsPresidente de la Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) y coordinador del ciclo “Conoce a Picasso”Más actividades de Picasso 2006 BCN: “Picasso. La pasión del dibujo”, exposición hasta el 7 de mayo en el Museu Picasso.Ciclo de conciertos. Del 9 de marzo al 25 de mayo en el Museu Picasso¿Qué dibujas, Picasso?, con la actriz Marta Otzet y el artista plástico Eduard Novellas. Un cuento y un pintor de verdad acercarán al público infantil a la vida y la obra de Picasso. El espectáculo itinerará durante todo el año por las veintinueve bibliotecas públicas de la ciudad. Ediciones Guia de la Barcelona de Picasso, de Josep Maria CarandellEl Museu Picasso reedita la guía de 1981 que celebró el centenario del nacimiento del artista, con la colaboración de Turisme de Barcelona.Guía de lectura sobre Picasso en las biblio-tecas de Barcelona.www.museupicasso.bcn.eswww.bcn.se/bibliotecas

Página 16Retrato de Riga

Nací en Riga hace más de treinta años. En mi conciencia siempre se ha man-tenido inmutable una cualidad de

esta ciudad: Riga es una metrópolis. Y también es una ciudad multicultural. Recuerdo que, cuando iba a la escuela, pasaba por delante de unas casas de madera con postigos detrás de los cuales se escondía el intrigante mundo de los gitanos. Y algo más adelante había mucha gente que hablaba ruso y que hacía que mi abuela se sintiera inquieta y preocupa-da, puesto que ella no entendía ese idio-ma porque pertenecía a otra generación de letones: los que habían vivido en la primera República de Letonia indepen-diente. Mi abuela vivió tanto la proclama-ción de la República de Letonia en 1918, como la ocupación soviética en 1940 y la recuperación de la soberanía en 1991. Los primeros habitantes de Riga fueron históricamente los livonianos finoúgricos. Las tribus livonianas ya poblaban el terri-

torio de Riga en el siglo X, pero durante el siglo XII fueron oprimidas por los inmi-grantes alemanes. Este hecho explica el desarrollo posterior de Riga de acuerdo con los principios de la Liga Hanseática. Además de los alemanes, el desarrollo de la ciudad también estuvo influido por otros invasores posteriores (polacos, sue-cos, rusos y franceses). Aun así, es gracias a estas influencias por lo que en 1997 el centro histórico de Riga fue incluido en el Patrimonio Mundial de la Unesco. El texto que justifica la incor-poración al Patrimonio Mundial afirma que “el centro histórico de Riga, además de haber conservado los tejidos urbanos medieval y posterior relativamente intac-tos, tiene un importante valor universal por la calidad y la cantidad de ejemplos de arquitectura modernista que contiene, únicos en el mundo, así como también de arquitectura de madera del siglo XIX”.Las casas modernistas más bellas están en la calle Alberta, donde la mayor parte de los edificios existentes los construyó el ingeniero civil y arquitecto de Riga Mikhail Eisenstein, padre del mundialmente famoso director cinematográfico Serguey Eisenstein. Hoy en día, la arquitectura modernista se ha ganado con justicia la reputación de ser uno de los rasgos dis-tintivos esenciales de Riga. Los letones describimos Riga como una ciudad jardín. Por ejemplo, la zona de Mezaparks (o Parque Forestal), situada a cuatro kilómetros del centro, fue construi-da como ciudad jardín dentro del casco urbano y se considera uno de los primeros proyectos urbanísticos de ciudad jardín realizados en Europa. Riga también es denominada “la ciudad de madera” y posee muestras verdaderamente únicas de arquitectura construida con este mate-rial en diferentes lugares, así como en el centro de veraneo marítimo de Jurmala. Históricamente, los años centrales del siglo XIX fueron muy importantes en Riga, pues fue el momento del renacimiento cívico letón y de la exploración de la herencia etnográfica. Las canciones popu-lares tradicionales constituyen la base de la percepción mundial que se tiene no sólo de los letones, sino también de nues-tros vecinos lituanos y estonianos. Durante la segunda mitad del siglo XX, nació en la región del Báltico la forma más perfeccio-nada de expresión musical: las canciones a capella de coros amateurs. La tradición de cantar en comunidad fue precisamen-te uno de los elementos más importantes para la recuperación de la conciencia nacional y la independencia del país. Y esta tradición también fue uno de los fac-tores clave en la lucha por la independen-cia durante la Revolución de las Canciones. El Festival de la Canción letón se celebra cada cinco años (el próximo se celebrará en 2008) y reúne a unos quince mil canto-res en un coro único. Éste es uno de los acontecimientos más significativos de

nuestra cultura, puesto que nuestra fuerza radica en la tradición lírica y en los Festivales de la Canción. A Riga le gustan las celebraciones y es sede de numerosos festivales. El Festival de la Ciudad de Riga es el principal aconteci-miento cultural que se llevan a cabo y data de 1998, a raíz de las celebraciones que se hicieron a lo largo de cuatro años para con-memorar el 800 aniversario de la fundación de la ciudad. Este año, el Festival estará complementado por la Noche Blanca Europea, un proyecto conjunto de París, Madrid, Bruselas, Roma y Riga. En 2001, Riga acogió el Mes Europeo de la Cultura, constituido por numerosos actos culturales locales e internacionales que permitieron la inclusión de Riga en la lista de capitales culturales europeas. El Festival de la Ciudad, junto con otros acontecimientos y actos tradicionales, como el Foro Internacional Cinematográfico Arsenales, el Festival Internacional de Teatro Nuevo Homo Novus, el Festival de Música Rítmica Riga Rhythms y muchos, muchos aconteci-mientos más, confirman el papel protago-nista de Riga entre las ciudades europeas líderes de la cultura. Pero la ciudad no se hace sólo de festiva-les y celebraciones, sino también de vida cotidiana. Por eso es por lo que Riga se cuida de la educación continuada y de la enseñanza de la juventud, para lo cual gestiona diez escuelas artísticas y musica-les y ocho centros culturales distribuidos por el tejido urbano. Actualmente, uno de los proyectos más importantes en el ámbito de la cultura es la construcción del Centro de Exposiciones de la Ciudad de Riga, que se prevé se inaugure al final de este año. Con este nuevo equipamiento, el centro de la ciu-dad adquirirá un valor renovado que per-mitirá promoverlo como un espacio democrático, abierto y con un ambiente cultural vivo donde los movimientos ama-teurs y las instituciones artísticas pro-fesionales podrán convivir y tener papeles complementarios. La ciudad también tiene, sin embargo, otros planes ambiciosos, y en este momento, en colaboración con el Ministerio de Cultura de la República de Letonia, se están construyendo los nuevos edificios de la Biblioteca Nacional de Letonia, del Museo de Arte Contempo-ráneo y del Auditorio. La gente de mi ciudad natal sabe que invertir en cultura es invertir en el poten-cial creativo de sus habitantes. ¡No en vano el eslogan de la ciudad es “Riga, la ciudad de la inspiración”!Ieva Kalnina

English version

Page 4New accents in culture Barcelona’s Second Strategic Cultural Plan (2006-2015)

Barcelona, like many other European cit-ies, is experiencing changes which must be identified in order to predict and face

future trends. The city’s reality is chang-ing: globalisation means that urban cul-ture evolves, transforms and poses new challenges, and these challenges must be analysed and faced by public admin-istration.City planning, conceived and defined in specific settings, requires revision and updating if it is to respond to new needs and new times. Barcelona’s Institute of Culture has launched a process of revision and updating for the Strategic Cultural Plan 1999, which aims to draw on the par-ticipation and cooperation of all those sectors both directly and indirectly involved in Barcelona’s artistic and cul-tural development. The objectives of this process are to dis-cuss and confirm diagnostic analysis of the city today, to identify the main urban renewal processes, to detect and prioritise sectoral needs, and finally, to establish the new strategic challenges facing the city. A Barcelona that needs to rethink itself We set out from the premise that the city is a cultural project, executed by and for people. And that the new urban problems are essentially cultural ones, just as the new urban opportunities are also cultural opportunities. A brief diagnostic analysis of the city of Barcelona in early 2006 reveals a number of challenges which demand a response. Our aim is that this response should be a joint, shared one on the part of all the involved parties. In the realm of overall city dynamics, the main features are the growing inflow of migrants and the city’s increasing cultural diversity, demographic pat-terns which point to an aging local population, changing family structures, growing regional mobility, relocation of traditional industries and the pro-gressive consolidation of companies in the new knowledge-based sector, the growth of tourism, and the incor-poration of new technologies into daily and working life. All these changes have

an impact on the city’s dynamic and cultural development.The composition of Barcelona’s popula-tion today is quite different from that of ten years ago. A total of 14.6% of the population are of foreign nationality, whereas the figure for 2000 was only 3.5%. The result is new identities from all around the world, and also urban minorities, sub-cultures, and cross-cutting identities: the product of the digital era and globalisa-tion, transcending territorial frontiers, yet all requiring a space for self-affirmation and public recognition. Together with other factors, this cultural density is giving rise to a notable creative effervescence in today’s Barcelona. The standard of creativity in the majority of artistic disciplines is considerably higher today than a decade ago. The interna-tional scope of much of this creativity, coupled with the impact of several of Barcelona’s festival and cultural projects, highlights the present good creative health of the city, although frequently there is a less than satisfactory guarantee of commercial or economic sustainability for the city’s creative industries. The numbers of tourists visiting the city continue to grow, and are stabilising throughout most of the year (5 million visi-tors in 2005), leading to a growth in the numbers visiting the city’s museums and cultural facilities. Visitor surveys confirm that the city’s attractiveness as a cultural centre is one of the main factors motivating visits. This provides multiple opportunities for improvement and expansion of the city’s cultural and arts programmes, yet it can also lead to negative consequences for local inhabitants, and these must be ana-lysed and considered carefully.The city’s cultural infrastructure has been expanded in recent years in a drive to improve access to arts and culture for all Barcelona’s citizens. The traditional prob-lems with funding and coordination of the city’s flagship facilities - CCCB, MACBA, MNAC, the Auditori, Teatre Lliure, the New Centre for Movement Arts at Mercat de les Flors, the Gran Teatre del Liceu... have either been solved or are in the pro-cess of being solved. It must also be noted that several of the city’s prime cur-rent projects are also arts and culture facilities: the Born Cultural Centre, the Barcelona Design Centre, the Fòrum building, the new Music Museum, the new Filmoteca, the Central Urban Library. The public library network has grown signifi-cantly over recent years with a corre-sponding growth in the number of users. The recent opening and successful public reception of the city’s biggest and most advanced library, the Jaume Fuster Library in Plaça Lesseps, is another indicator of the good health of the city’s library system. The civic and cultural centres have also obtained new facilities, expanding the range of activities and users, although

further improvements and changes are also being called for.A new range of community cultural projects and initiatives is emerging in Barcelona and these feed into the improved social cohe-sion aimed for by the proximity cultural centres, and also add dynamism to the asso-ciations which have traditionally played a role in the city’s cultural life.The use of public space and Barcelona’s urban development in terms of its cultural needs and demands is another vital, ambi-valent and controversial issue, demanding in-depth analysis on the part of all those concerned.Information and Communication Techno-logies are increasingly widespread through-out the region as is access and use by the public. The city’s cultural infrastructure and initiatives are gradually incorporating ICT into their systems, providing a range of opportunities for improved organisation and administration, in addition to providing new forms of artistic expression and con-sumption. The upcoming expansion of the television network with Digital Terrestrial technology will provide a wider window of knowledge and entertainment for the city, and highlights the growing complexity and sophistication of the media, together with the need to study the consequences for the city’s inhabitants and culture.At institutional level, Barcelona today finds itself in a favourable and active con-text for discussion and consideration of city culture policies and strategies. Barcelona’s leading role in these interna-tional debates has been a constant fea-ture in recent years and was instrumental in acceptance of the Cultural Agenda 21 project (led by the city in 2004), and is also reflected in the city’s chairmanship of the cultural working group of United Cities and Local Government, and of the Eurocities Culture Forum. The creation and development of the Metropolitan Strategic Plan and the Metro-politan Forum of Culture Councillors must also be borne in mind. Their projections and analysis emphasise the growing add-ed value of culture as a fifth sector for metropolitan development. Finally, it is also important to mention the creation of the Catalan Culture and Arts Council over the last year, a development which reveals the willingness of Catalonia’s associations and industry to participate in cultural policy. The final structure of this council will also merit attention as will the approval of Barcelona’s Municipal Charter by the Central Government, both pro-cesses having a definite bearing in the role of culture in our city.In the light of all these contextual factors, the Barcelona Institute of Culture has undertaken a participative discussion and consultation process on the role of art and culture in the city, integrating the Agenda 21 commitments and defining the city’s strategy in this field for coming years.

març-abril 2006 35

Revising and Updating the Strategic Cultural Plan As in numerous cultural projects, process definition is equally or more important than definition of objectives. The revision and updating of Barcelona’s Strategic Cultural Plan would be meaningless if it failed to harness the potential of new technologies, i.e., connectivity and networking. The Second Barcelona Strategic Cultural Plan is based on a twofold physical and virtual basis, aiming to ensure a high level of participation and a sequential approach facilitating progressive consideration of issues, together with free yet rigorous con-tribution of ideas and proposals, assimila-tion and confirmation of content, and process transparency. The areas of activity defined by the Institute of Culture encompass some twenty secto-ral perspectives (music, plastic and visual arts, theatre, dance, literature, heritage, science, etc.) together with cross-cutting areas (culture and economics, culture and education, cultural diversity and the public, young people and culture, international cooperation, etc.). The process will be as cross-cutting in nature as possible, in accordance with each area of activity. Ensuring a central role for culture in definition and develop-ment of the city means transcending the traditional arts and culture sector and seeking participation and cooperation from other areas, it means taking a more holistic, overall and integrated view of all dimensions of culture (symbolic, creative, social and economic, etc.). Therefore, it is vital to ensure participation not only by the public and private sectors, associa-tions, large-scale projects and bodies, but also small and medium-sized sectoral enterprises and associations, and to forge links between the world of culture and fields such as education, business and urban plan-ning, in keeping with our vision of the city as a cultural project.It is planned to complete the collective consultation and reflection process within the first half of 2006 – beginning in March and closing in early summer. This work will coincide with the first debates in the series “Quina cultura per a la ciutat actual” (“What culture for the contemporary city”) also organised by the Institute of Culture, aiming to present the main insights emerg-ing worldwide on cultural change proc-esses and the challenges for cities. Having assembled contributions and reached consensus on the main features of future development, a draft of the Second Barcelona Strategic Cultural Plan will be prepared. It is projected that the final plan will be presented by late 2006, once definitive confirmation and consulta-tion has taken place with all the process participants. The Plan will then constitute the city of Barcelona’s frame of reference for action and commitment in the area of cultural policies.

Ferran MascarellCouncillor-Chairman of the Culture, Edu-cation and Social Welfare Committee

Page 10Interview. Isabel Coixet, film director

Her grandmother used to sell tickets in one of the city’s cinemas. She herself wanted to work in cinema, but not as an actress. Film director Isabel Coixet, born in Barcelona in 1962, is

the author of highly personal films, the latest of which, The Secret Life of Words, a love story set on an oil rig with Tim Robbins and Sarah Polley, has won four Goyas and the Ciutat de Barcelona 2005 prize for Cinema.The Secret Life of Words has won many prizes. In this context, what does the Ciutat de Barcelona prize mean to you?It’s always nice to have your work recog-nised, especially in your hometown. It’s the second time that I’ve won it, so I sup-pose now I can’t expect to win it again for the next ten years or so. But I hope to get it again [laughter]. At least, that would mean that I am still making films.You say that you don’t like having to promote your films. Is it shyness?Many directors find it difficult, because it’s got nothing to do with your work. OK, you work with a team around you, but the director’s work is quite solitary. Then, all of a sudden you find yourself doing pro-motional interview after interview, non-stop photos and people recognising you on the street, and so on, and it takes you aback. I accept it, because a director without an audience is nothing, but it really has very little to do with my work. It’s more like the work of an actor, they’re used to being in the public limelight. Lately, I’ve had an overexposure which was really, I think, too much...Making films in English could make it difficult to gain recognition here. Do you think the Goya prizes for The Secret Life of Words mean that the concept of Spanish cinema is broadening?I think so. I didn’t really expect those prizes, the only one I thought might have been possible was for the script. What is true though is that many members of the Academy told me that the film had moved them. The film is cross-generational, and that might have helped it to win prizes.Is the fact that you shoot in English in distant places part of the price you have to pay to make films with the stamp of your own personality?No. It’s just something that happened that way due to my way of telling a story and the kind of stories I want to tell. Every director has to find his or her own terri-tory and landscape. And, if you turn out to be miles away from home, well that’s it, you just have to accept it. I see it as an

36

entirely natural thing. What doesn’t seem natural to me is that it should be so difficult for people to understand it. People seem to forget that many directors in the States are from Europe.What are your memories of the first time shooting a film abroad?I wrote the script for Things I Never Told You at a time when I was spending a lot of time in the States. I was working there and felt influenced by that experience and the people I met there. I wrote a story that was set there and I filmed it there.What led you to make your debut as a theatrical director with 84 Charing Cross Road?I first read it years ago and really liked it. I also saw the film adaptation and a theatri-cal version in Paris which I didn’t like since it didn’t do it justice. That was what really motivated me to do my own stage version. The work deals with things which are very close to my own obsessions: love of books, books as a way of reaching other people, but also as a form of protection... But I don’t think I’ll be doing any more theatre, not for a good few years at least...Does your experience making advertis-ing and videoclips influence your way of seeing cinema?That helps you to get over any fear of the tools you have to use. All the things I’ve done have been a great form of practice, a way of learning not to be afraid of the camera. It surprises me to hear some critics saying my films are like feature-length publicity spots. Abroad, where people don’t know that I used to make ads, nobody has ever said that to me. And in fact, I don’t think that the features of advertising are part of my films at all.Recently, Víctor Erice and Abbas Kiarostami reminded the CCCB of the need that insti-tutions should “teach viewers how to watch”. What’s your view?I feel that future audiences should be edu-cated by their children. Maybe expecting the institutions to do it is a bit much. In fact, I don’t really see how they could do it. Teaching people to watch is practical, it’s learned by watching, but this happens at home by deciding to watch or not watch certain kinds of programmes.Do you watch much television?No. Not at all... I can’t really give an opinion on the issue of TV because I hardly ever watch it. It bores me. I only watch certain cartoons, I even find it hard to watch the good series. I just can’t. As for discussion programmes, forget it. If I want a discus-sion, there are other ways and places.You turned down the chance to direct Million Dollar Baby because you didn’t like the casting, with Sandra Bullock...I didn’t like it and neither did a lot of other directors. That’s something that hap-pens quite normally. You get offered a project, you ask if you can make changes and they say no. Well, if you can’t change it, what you’ve got to do is leave it. In the

end, they allowed Clint Eastwood to make changes and he accepted.I was interested to know whether, after experiences like that, you think there is any chance that you might make a film for a US studio someday?I don’t know. You know that you’re dealing with a huge machine, and that demands more energy, more than I’ve got maybe. In any case, it would have to be a project that I was really interested in and ready to fight for - for the project and its essence. I get good offers, that are anything but silly; but even then...To what extent was the trip to Sarajevo to film Viaje al corazón de la tortura (2003) the basis for The Secret Life of Words?I had the oil rig story in my head, but the trip to Sarajevo had an impact on me. In Sarajevo I learned of things a thousand times worse than what I show in the film, and worse again - stories that end without a ray of hope. This inspired me, and I felt that fiction was the best way to tell the story that I wanted to tell.Do you plan to film in Barcelona in the future?You bet! In fact, filming in Barcelona is what’s uppermost on my mind, but then life takes you elsewhere. But, I haven’t lost hope.And how about a comedy?I’d really like to, but at present when I sit down to write, comedy just doesn’t come out.

Page 12Picasso BCN 2006 The activities of the Picasso BCN 2006 programme have now begun, the objec-tive being to explore the painter’s work in his formative years, his entry into con-tact with the avant-garde, and the sources of his inspiration in African art and primitive cultures. The activities include a new focus on the permanent collection of the Picasso Museum, and the “Picasso, the man of a thousand masks” exhibition presented by the Barbier-Mueller Museum. Meanwhile the city’s libraries offer us a range of insights on the painter’s life and work.“The Picasso Museum Collection. Another Perspective”From 21 May to September 2006, at the Picasso Museum By focusing on Picasso’s formative years –the central axis of the Picasso Museum– and incorporating a number of paintings and drawings from private collections, we aim to highlight certain aspects of the col-lection throughout 2006. Specifically, we focus on the period stretching from the painter’s time in La Coruña until his first incursions into the avant-garde. We also have an excellent selection of Cubist draw-ings, a period which has had rather scanty representation at the Museum until now.This new approach to our collection shows how tenacious and prolific Picasso was;

how his ideas followed a range of different development paths before taking shape - at times more or less immediately; on other occasions, they were simply studies, which would turn up when least expected in his later work.Our Museum is emblematic as far as the painter’s formative years are concerned and provides clear illustration of the rigor-ous ideas that the painter had formed regarding his artistic career from an early age. The incorporation of these new works enables us to focus on different aspects of our collection while also illustrating the process which led him from the painting academy to innovation, such as for exam-ple, the magnificent set of Cubist draw-ings mentioned above.Maite OcañaDirector of the Picasso MuseumPicasso, the man of a thousand masksFrom 6 April to 3 September at the Barbier-Mueller Museum of Pre-Columbine Art (C/ Montcada, 12-14)The Barbier-Mueller Museum of Pre-Columbine Art has organised an unusual exhibition: drawing on other public and private collections, we see Picasso’s work alongside tribal sculptures from Pre-Columbine America and the ancient Mediterranean. The exhibition is a unique opportunity to see the first ever exhibition in Spain of a wooden head sculpted by Picasso in 1907, alongside the source of his inspiration: an Iberian stone head dating from 400-300 BC. The influence of African art on Picasso is clear in the famous plaster heads (portraits of Marie-Thérèse Walter), which took their inspiration from an enormous Nimba mask complete with prominent nose, from Guinea. Also well known is the influence on Picasso’s art in formal terms of the anonymous works of African artists which were beginning to be collected for aesthetic reasons at the start of the 20th century, as opposed to the purely ethno-graphic or novelty value attributed to them before then.This exhibition gives us the opportunity to discover new nuances in Picasso’s work by presenting samples of the resources from primitive art which he used in his paintings, sculpture and drawings. Our aim in doing this, is to pay a twofold hom-age: first to the work of the Malagan genius, and secondly, to the art and cul-tures of Africa, America and Oceania, as represented by the Barbier-Mueller col-lections. Anna CasasDirector of the Barbier-Mueller Museum of Pre-Columbine ArtThe Libraries and PicassoSeries of talks: “Know Picasso”. From 6 to 27 April at libraries Picasso is one of the most famous artists of all time. Why then do we need a series of talks entitled “Know Picasso”? Clearly, because the fact that he is famous does

not guarantee in-depth knowledge of the artist and his work. Or, the other way around... perhaps Picasso’s fame arouses people’s interest and desire to learn more about him and his “worlds”. This series of lectures and talks sets out to provide a view of the artist and his contexts: the artistic and personal contexts, and the set-tings which are closest to us, especially the city of Barcelona itself, of which Picasso is one of the main symbols. Themes covered will include Picasso’s leadership in 20th century art, his imprint on the city of Barcelona or the other areas of Catalonia where he spent significant periods of his career. Emphasis will also be laid on the artist’s blue and pink peri-ods, when he began to develop his iden-tity and reflect his personal concerns in his art. His conflictive relationships with wom-en will also be looked at from a double perspective, the personal dimension, and the dimension reflected in art –not always the mirror of life. Picasso was the 20th century representation of an ancient artis-tic myth –the impulsive genius who cre-ated ceaselessly. The secrets of Picasso’s creativity will be the subject of two talks, one on the multifaceted nature of his work– above and beyond painting, and the other given over to analysis of one of his most emblematic works and indeed of all 20th century art: Guernica. The overall objective of these activities is to provide guidelines enabling the public to better enjoy the work of this painter with such close links to Barcelona.Josep BraconsPresident of the Catalan Association of Art Critics (ACCA) and coordinator of the Know Picasso seriesOther Picasso 2006 BCN Activities: “Picasso. The passion of drawing”, an exhibition running until 7 May at the Picasso MuseumConcert cycle. From 9 March to 25 May at the Picasso MuseumQuè dibuixes Picasso? (What are you drawing Picasso?) with actress Marta Otzet and visual artist Eduard Novellas. A story and a real-life painter bring Picasso’s life and work to life for a young audience. This will run throughout the year around the city’s 29 public libraries. Books Guia de la Barcelona de Picasso, by Josep Maria CarandellIn collaboration with Turisme de Barcelona, the Picasso Museum is reissuing the 1981 guidebook originally published to mark the centenary of the artist’s birth.Guide to Reading on Picasso at the city libraries.www.museupicasso.bcn.eswww.bcn.es/biblioteques

març-abril 2006 37

3838

Page 16Riga – the City of Inspiration by Ieva Kalnina, MA

I was born in Riga more than thirty years ago. At that time I did not know there were other cit-ies in the world, I

discovered that later. However, in my mind one quality of Riga has remained unchanged forever - Riga is a metropolis. Riga is a multinational city, too. I remem-ber, when going to school I used to pass wooden houses with window shutters inhabited by the intriguing gipsy world. Then, there were many Russian-speaking people that made my grandmother feel uneasy and bewildered. She could not speak Russian as she belonged to another – the first independent Latvian Republic’s generation. She witnessed the proclama-tion of the independent Republic of Latvia in 1918, the Soviet occupation in 1940 and the renewal of independence in 1991.However, historically the first inhabitants of Riga were the Finno-Ugrian Livs. The Livonian tribes had already inhabited the Riga territory by the 10th century. During the 12th century they were oppressed by immigrating Germans. This fact explains the later development of Riga according to the Hanseatic League principles. Besides the Germans, the development of the town was influenced by all later invaders – Poles, Swedes, Russians, and French. Thanks also to these influences, in 1997 the historical centre of Riga was included in the UNESCO World Heritage List. The Justification of Inscription says: “The his-toric centre of Riga, while retaining its medieval and later urban fabric relatively intact, is of outstanding universal value by virtue of the quality and the quantity of its Art Nouveau architecture, which is unpar-alleled anywhere in the world, and its 19th century wooden architecture”.The most beautiful Art Nouveau houses can be found in Alberta Street where most of the buildings are by the Riga civil engineer and architect Mikhail Eisenstein, father of the world-famous film director Sergey Eisenstein. Today the Art Nouveau architecture is justly considered to be one of the essential brands of Riga. Its emer-gence and prosperity is associated with the expansion of Riga in the second half of the 19th century and beginning of the 20th century, which started when the former fortress ramparts were leveled to carry out a complex city reconstruction program. We call Riga a garden city. For instance, the Mezaparks area (Forest park), situated at 4 km from the city center, was devel-oped as a garden city within the city of Riga. It is considered to be one of the first garden city urban developments in Eu-rope. It envisaged the development of a villa colony with informal layout and spa-cious plots for houses, and was intended to bring together the economic and cul-

tural advantages of the city and country living, while at the same time discouraging metropolitan sprawl and industrial cen-tralization. Riga could also be called a wooden city. It is rich in unique samples of wooden architecture – in various areas of the city and the seaside resort, Jurmala, once part of the city of Riga.Historically, the middle of the 19th century was highly important to Riga as it was the time of Latvia’s civic rebirth and exploration of ethnographic heritage. Traditional folk songs created the basis for perception of the world not only for Latvians but also for our neighboring Lithuanians and Estonians. During the second half of the 19th century and early 20th century, the most consum-mate form of musical expression emerged in the Baltic Sea region - a capella singing by massed amateur choirs. The tradition of community singing was one of the most important elements that motivated our national awareness and the first independ-ent state; it was also one of the key factors in our struggle for independence during the Singing Revolution. The Latvian Song Festival takes place once every five years (the next will be in 2008). Bringing together some 15,000 singers in a massed choir, it is one of our most significant cultural events. Our strength lies in the singing tra-dition and our Song Festivals. Riga likes to celebrate; it is home to many festivals. Riga City Festival is the city’s main cultural event. Riga City Festival began with the four year long celebrations of Riga’s 800th anniversary in 1998. This year the City Festival will be complemented by The European White Night, a joint project between Paris, Madrid, Brussels, Rome and Riga. In 2001, Riga hosted the European Month of Culture with numerous local and international cultural events that inscribed it in the list of European cultural capitals. The City Festival, together with other traditional festivals and events, such as the International Film Forum Arsenals, the International New Theater Festival Homo Novus, the Rhythmic Music Festival Riga Rhythms, and many, many others, is vigor-ous evidence of Riga’s record in the star charts of European culture metropolises.The city is not only festivals and celebra-tions, it is also everyday life. Riga is con-cerned with life-long education and youth education. It runs ten music and arts schools and eight culture centers in differ-ent parts of the city. One of the most important current projects in the field of culture is construction of the Riga City Exhibition Hall, which is due to open at the end of 2006. With the opening of this institution, the city will place addi-tional emphasis on the renewed adminis-trative center of the city by promoting it as a democratic, open, and living cultural environment, of which amateur move-ments and professional art institutions form equally significant parts. The city has other ambitious plans, too. Joining forces with the Ministry of Culture of the Republic

of Latvia, the new buildings of the Latvian National Library, the Museum for Con-temporary Art and the Acoustic Concert Hall are under construction.People in my native city understand that investing in culture means investing in the city-dwellers’ creative potential. No won-der that Riga’s motto should be: Riga – the City of Inspiration!

39març-abril 2006

Índex temàticSelecció d’articles de la revista Barcelona Cultura (2002-2006)

39

NÚM. REVISTA MESOS ANY ARTICLES DE QUATRE PÀGINES ENTREVISTES O CONVERSES RETRATS DE...

1 Gener-febrer 2002 “Redescobrir (o descobrir) Gaudí el 2002”, per Daniel Giralt Miracle

París-Barcelona. De Gaudí a Miró. Conversa entre Brigitte Léal, conservadora en cap del Centre George Pompidou, i Maite Ocaña, directora del Museu Picasso

2 Març-abril 2002 “Barcelona, la reivindicació de la creativitat”, per Ferran Mascarell

Vicent Partal, director de Vilaweb Rotterdam (Països Baixos)

3 Maig-juny 2002 “El Debat sobre la conservació de les restes arqueolò-giques”, per Antoni Nicolau

Gabriel Planella, director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona

Turku (Finlàndia)

4 Juliol-agost 2002 “Fòrum Metropolità de Regidors de Cultura”, per Ferran Mascarell

Nova York (EUA)

5 Set.-oct. 2002 “La festa, instrument de participació”, per Josep Fornés

Manuel Borja-Villel, director del MACBA, conversa amb Jordi Soley, col·leccionista

Londres (Gran Bretanya)

6 Nov.-des. 2002 “La política cultural europea i les ciutats”, per Robert Palmer

A. Campo Dall’Orto, director de MTV Estocolm (Suècia)

7 Gener-febrer 2003 “Any del Disseny 2003. Una aposta ciutadana per la creació contemporània”, per Joan Vinyets

Saskia Sassen, professora de Sociologia a la University of Chicago

Anvers (Països Baixos)

8 Març-abril 2003 “El 2002: participació i debat”, per Ferran Mascarell El nou Picasso: un gran museu d’Europa. Ferran Mascarell conversa amb Maite Ocaña

Berlín (Alemanya)

9 Maig-juny 2003 “Barcelona, ciutat de festivals”, per Àlex Gorina Ernest Martínez Izquierdo, director titular de l’OBC Porto Alegre (Brasil)

10 Juliol-agost 2003 “Grec 2003, la cita de l’estiu” Borja Sitjà, director del Grec Melbourne (Austràlia)

11 Set.-oct. 2003 “Una Mercè amb vistes al Fòrum” Julio Jung, agregat cultural del Consolat de Xile a Barcelona des del 2001

Dormunt (Alemanya)

12 Nov.-des. 2003 “La cultura i la qualitat de vida. Eurociutats, Porto 2003”, per Jordi Pascual

Artur Serra, de la Universitat Politècnica de Barcelona Vancouver (Canadà)

13 Gener-febrer 2004 “Les polítiques culturals de Barcelona 2004/2007”, per Ferran Mascarell

Sergio Vila-Sanjuán, comissari de l’Any del Llibre i la Lectura’05

Lilla (França)

14 Març-abril 2004 “La festa de la qualitat i la creativitat”, per Ferran Mascarell

Andreu Buenafuente Gènova (Itàlia)

15-16 Maig/juny/juliol/agost

2004 “El Fòrum Barcelona 2004: Un tercer format de gran esdeveniment”, per Ferran Mascarell

Peter Sellars, Àlex Rigola, directors teatrals i Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí

17 Set.-oct. 2004 “La Mercè com a metàfora de la ciutat-memòria”, per Lluís Calvo

Juan Insua, director de Kosmopolis Birmingham (Gran Bretanya)

18 Nov.-des. 2004 “Avaluar és crear valor”, per Eduard Miralles Narcís Serra, president del Patronat del MNAC

19 Gener-febrer 2005 “L’Any del Llibre i la Lectura 2005” Sebastian Weigle, director musical del Gran Teatre del Liceu

Mont-real (Canadà)

20 Març-abril 2005 “El 2004, tot un any de cultura” Carme Riera, comissària d’“El Quixot i Barcelona” Bilbao (Espanya)

21 Maig-juny 2005 Xarxa Europea en Cultura Científica Joan Fortuny, Companyia Elèctrica Dharma Zagreb (Croàcia)

22 Juliol-agost 2005 “El Grec es transforma en el Festival de Barcelona” Rafel Duran i Mercè Arànega, director i protagonista de Yerma

23 Set.-oct. 2005 “Tots som la Mercè! Visquem-la amb civisme” Julià Guillamon, crític literari

24 Nov.-des. 2005 “Picasso 2006 BCN” Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors Singapur

25 Gener-febrer 2006 “Pressupost per a la cultura del 2006, reptes i objectius del segle XXI”

Esteve Polls, director teatral Buenos Aires (Argentina)

26 Març-abril 2006 “Pla estratègic de cultura Barcelona II (2006-2015)”, per Ferran Mascarell

Isabel Coixet, directora de cinema Riga (Letònia)

Recollim els articles més interessants publicats durant aquests quatre anys per facilitar la recerca. Trobareu la col·lecció sencera a www.bcn.es/cultura

26 / març-abril 2006Pla estratègic de

cultura 2006-2015

Entrevista a Isabel Coixet

Picasso 2006 avança

Exposició “Postcapital” a la Virreina