2btx societats i moviments socials al segle xix
-
Upload
angels-candela -
Category
Education
-
view
1.669 -
download
0
Transcript of 2btx societats i moviments socials al segle xix
Societat i moviments socials al segle XIX
De la societat estamental a la societat de classes
Dissolució estaments
igualtat jurídica
Noblesa: pèrdua de privilegis. Mantenen poder econòmic i polític
Classe treballadora:
proletaris, treballadors
urbans,servei domèstic...
Classe social
Desigualtat econòmica
Burgesia: agrària,
financera, industrial
La noblesa seguia exisint
Institut Agrícola de Sant Isidre
Petita burgesia: càrrecs,
funcionaris, professionals, comerciants
Les classes popularsO Artesans i grups urbans
O Artesans: productes manufacturats
O Menestrals: petits artesans i comerciants
O Treballadors serveis
O Servei domèstic
Pagesia
O Reforma agrària liberal concentracióO Pagesos sense terra
O Latifundistes / jornalers (2,6 milions)
O Diferències regionalsO Castella – Lleó, Andalusia, Extremadura: propietat
plena dels antics senyors
O Castella-La Manxa, Aragó, València: pagesos van millorar
O En general: «fam de terres»
O Influència propietari: cacic
O Analfabetisme. Conflictivitat social
O Catalunya: emfiteusi: domini útil. Contractes de conreu a llarg termini.
Sorgiment proletariat
Orígens classe obrera
•= origens industrialització Catalunya s.XIX
Mà d’obra assalariada
•Indústria tèxtil cotó (Catalunya)
Patró ocupa obrer a canvi
d’un salari
• Jornades laborals molt llargues. Salari de subsistència. Condicions molt dures.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/01-el-
naixement-del-mon-industrial/page/2/
Vida quotidiana i comportaments socials: classes
dominants
Model espanyol
Terratinents agraris
(rendistes)
Model emprenedor
Valor del treball
Esforç i autoritat
Nou model burgès
Ostentació
Poder econòmic
Comercialització de l’oci: Liceu.
Jardins, cafès
http://mirallmemoria.wordpress.com/2009/05/
Les dones al segle XIX
Condició subsidiària al món masculí
Dones de classe alta: el destí era el
matrimoni
Llei Moyano (1856): ensenyament
obligatori i segregat
Dones de classe obrera: força de treball. Ideologia
hipòcrita
Dones rurals: tasques agrícoles,
elaboració productes de la vida familiar
Vaga de 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any
1881, en demanda de millors condicions de treball.http://vedruna-angels.org/blocs/socials/category/general/
Olga Sacharoff
“Noies a la finestra”, c.
1910-1914
gouache, 53 x 41 cm
Thermalia. Museu de
Caldes de Montbui
Núm. reg. 629
Les primeres organitzacions obreres
Naixement sindicats
•Luddisme: incendi fàbrica Bonaplata (1835)
•Associacionisme obrer: socors mutus: Associació de Teixidors de Barcelona (1840)
•Primeres vagues (1840). Els moderats les van prohibir.
Consolidació
•Bienni Progressista (1854-1856): Vaga de les selfactines (1854): crema de fàbriques (luddisme). Repressió molt dura, i reacció solidària. Van augmentar salaris.
•El govern va prohibir drets obrers. Acomiadaments massius.
•En conseqüència: 1855, primera vaga general.
•Comissió mixta obrers-patrons.
•1857: moderats prohibien associacions obreres.
Revoltes agràries
•Problema social molt greu a Andalusia.
•1840: jornalerisme va fer moltes mobilitzacions, algunes luddistes
•Insurreccions pageses durament reprimides.
•Extensió del bandolerisme.
Imatge sobre l’incendi de la fàbrica Bonaplatahttp://altresbarcelones.blogspot.com/2009_02_01_archive.html
L’arribada de l’internacionalisme (1868-1864)
Ruptura del FRE. Majoria AIT espanyola: anarquista.
1871 Paul Lafargue (marxista) impulsà grups madrilenys cap al marxisme
1870: 7000 afiliats AIT. Federació Regional Espanyola (FRE),
sobretot a Catalunya i Andalusia
Arribada de la Internacional: 1868, Fanelli (bakuninista)
Difusió d’ideals anarquistes: Supressió de
l’estat
Teatro del Circo, Barcelona. Junio de 1870.
Primer Congreso de la FRE y Primer Congreso Obrero en España.
Anarquisme i socialisme(1874-1900)
Corrents anarquistes
•Prohibició de la internacional: FTRE
•Molta afiliació a Catalunya. Sindicalisme reivindicatiu.
•Davant la repressió: acció directa contra L’ESTAT, LA BURGESIA I L’ESGLÈSIA.
•1893-1897: violència (atemptats polítics). Processos de Montjuïc.
•Divisió:
•Acció directa
•Acció de masses (Anselmo Lorenzo, Federico Urales): Solidaritat Obrera (1907) – CNT (1910)
Socialisme obrer
•Nueva Federación Madrileña (marxista) PSOE
•Reformes reivindicades:
•Dret a associació i a reunió
•Sufragi universal masculí
•Reducció horari laboral
•Prohibició del treball infantil
•II Internacional (1889)
•Celebració del Primer de Maig (1890)
•Primer Congrés UGT (1888)
•Per oficis
•Reivindicació de millores en condicions laborals
Reformisme
•Liberalisme (pensament burgès) preocupat per les condicions de vida de la classe obrera.
•Demanaven a l’estat que regulés les condicions de treball.
•1878: Regulació dels treballs perillosos per a infants.
•Creació d’asils
•Comissió de Reformes Socials (1883): Recaptar informació sobre les condicions obreres.
Atemtat de Juan Oliva contra el rei Alfons XII