En aquest tema abordarem els tres

principals models que fonamenten la

psicologia de la salut.

› El model biomèdic

› El model biopsicosocial

› El model teòric de Prochaska

Es recolza sobre dos principis explicatius:

› El reduccionisme biològic: estableix que qualsevol problema té un origen biològic. Totes les malalties, poden ser explicades per un mal funcionament dels processos fisiològics.

› El dualisme cartesià: planteja que cos i ment són entitats diferents que funcionen de forma independent l’una respecte l’altra.

Des d’aquest model, s’admet doncs que el

càncer pugui originar infelicitat, però no es

considera que l’estat d’ànim del pacient

contribueixi a l’evolució de la seva malaltia.

L’individu no té responsabilitat sobre la

malaltia, tan sols és la víctima de forces

alienes a ell que produeixen canvis en el

seu organisme

La intervenció terapèutica està guiada per

principis biològics i mecanicistes basats en

explicacions unicausals.

Rebutja el reduccionisme del model biomèdic, en emfatitzar la importància que cada àmbit (psicològic, social i biològic) té per a la salut.

Evita el dualisme cos - ment i subratlla l’existència d’interconnexions dels diferents sistemes.

Introdueix el concepte d’autoregulació, ja que cada sistema s’orienta per aconseguir un equilibri en el seu funcionament.

Emfatitza tant la salut com la malaltia, ja

que són dos aspectes d’un mateix

procés.

Concedeix una gran importància a la

prevenció de la malaltia i la promoció

de la salut.

La salut s’entén com un problema social

i polític i per tant, es demana la

participació activa i solidària de la

comunitat.

Aquest model s’utilitza per canviar

diferents conductes de salut. Ens seria útil

doncs, perquè un individu passi de

realitzar conductes patògenes a realitzar

comportaments immunògens.

Considera que per a canviar una

conducta, l’individu passa per una sèrie

de etapes o estadis.

Les diferents etapes descrites en aquest

model són:

› Pre - contemplació: és l’estadi on els

individus encara no pensen sèriament en

canviar una conducta determinada.

› Contemplació: els individus ja pensen

sèriament en canviar una conducta.

› Preparació: els individus es troben preparats per a l’actuació.

› Actuació: es produeix la modificació de

conducta problemàtica.

› Manteniment: comença als sis mesos de produir-se el canvi de conducta.