3.3

Criteri arbitral i els seus principis

1.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

1

El criteri és l’eina principal de l’àrbitre, ja que es tracta del conjunt de recursos que ha d’aplicar l’àrbitre per decidir si sanciona o no cadascuna de les jugades i situacions que es produeixen durant el partit. El CA-EABQ estableix una sèrie de criteris que són els que els àrbitres han d’aplicar a les competicions de l’FCBQ. L’objectiu és que els criteris siguin únics, i no estiguin sotmesos al punt de vista particular de cada àrbitre, permetent d’aquesta manera, que tot l’estament arbitral sota un criteri unificat.

3.1. Técnica de l’arbitratge per dos àrbitres FIBA

3.2. Annex de tècnica de l’arbitratge FCBQ

3.3. Criteri arbitral

1. Objectius del Manual

2. Directrius del Criteri Arbitral 2.1 Criteri i arbitratge 2.2 Marc històric del criteri 2.3 L’esperit de les regles 2.4 Arbitratge preventiu 2.5 Arbitratge consistent 2.6 Avantatge/desavantatge 2.7 Drets i responsabilitats 2.8 Acció- reacció. 2.9 Arbitrar és arriscar.

3. Anàlisis i principis dels contactes 3.1 Situacions de contactes. 3.2 Principis bàsics per

valorar els contactes. 3.3 Acció de tir/contínua 3.4 Faltes antiesportives

4. Coneixement del joc.

4.1 Joc de pivot 4.2 1 X 1 4.3 Pantalla i continuació 4.4 Jugador en moviment 4.5 Rebots 4.6 Simulacions

5. Consells Pràctics per millorar el

criteri arbitral.

Darrera versió: gener 2013

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3

1. Objectiu del Manual

Aquest Manual s’ha realitzat i desenvolupat amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’arbitratge dins l’àmbit de l’FCBQ i pretén ser, el material de suport, per a tots els àrbitres, en el judici de les accions que concorren durant els encontres. De la mateixa manera, aquest Manual resulta una eina vàlida per a tota la resta d’ agents participants en aquest esport, ja siguin entrenadors o jugadors, en la mesura que els permetrà ser millors jugadors i aconseguir millors resultats per l’equip. Per fer més pràctic el Manual, s’han inclós hipervincles a jugades del nostre canal youtube. Cada vegada que observeu un text en blau subratllat vol dir que teniu disponible un clip que il·lustra la jugada.

Amb aquest document, pretenem homogeneïtzar i alleugerir el camí per tal d’aconseguir la millora del Criteri Arbitral, del que es sanciona i del que no es sanciona, i evitar la presa de decisions en base a criteris individuals, de manera que siguem capaços d’aportar al partit tot allò que sigui necessari per facilitar el seu millor desenvolupament.

El Manual es un treball fruit de la feina d’un equip de persones que durant anys, han intentat facilitar la tasca als àrbitres i incorpora una selecció de continguts de circulars, xerrades i presentacions sobre criteri anteriorment publicades per aquest Comitè i Escola. Les directrius aquí descrites, recullen i es basen en les experiències viscudes i les actuacions exitoses de molts àrbitres. Els àrbitres trobaran en aquest Manual, una guia de suport, per unificar el criteri per sancionar o no les infraccions que es realitzen envers les Regles de Joc tenint en compte que la intel·ligència, la perspectiva, el sentit comú i el bon judici sempre han de ser els valors que facin possible l’aplicació dels conceptes que aquí es descriuen.

El joc s’hauria de decidir sempre per les accions LEGALS dels jugadors i entrenadors i NO per les IL·LEGALS. Resulta INACCEPTABLE que un àrbitre s’

excusi amb un jugador o entrenador dient que no va penalitzar un contacte il·legal o bé una violació que va veure clarament, al·legant que va tenir lloc fora de la seva àrea de responsabilitat. Traspassar la responsabilitat als companys demostra una manca de valors a l’hora de penalitzar una sanció “impopular” i també mina el respecte de l’equip arbitral.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4

Alguns Àrbitres tampoc comprenen la terminologia, els conceptes bàsics del basquetbol o no disposen de la capacitat de reconèixer moviments tècnics bàsics que es produeixen al llarg d’un partit. És important que la formació bàsica dels Àrbitres incorpori els coneixements i l’experiència dels entrenadors, inclús que aprenguin dels seus comentaris. Això però, en cap cas vol dir que s’hagin de deixar influenciar o pressionar PER CAP MEMBRE DEL JOC. Cal

comprendre que durant un partit, poden sorgir situacions controvertides o punts de vista divergents, això és normal.

El que no podem permetre són actituds de caràcter antiesportiu on jugadors i entrenadors intentin influenciar els àrbitres mitjançant protestes, deixant-se caure, fent qualsevol mena de sorolls (encara que el contacte sigui lleu) o fins i tot, simulant lesions en les jugades crucials. Caure en aquests paranys pot crear llacunes en el criteri aplicat a la pista, sent aquest un dels motius principals de conflicte a la pista.

Un àrbitre serà millor quan més gran sigui la seva capacitat de recordar les nombroses fonts d’informació que hi ha a l’abast de tots els àrbitres (documents, vídeos, etc...) ha de servir per esperonar-vos a aprendre i créixer. Qui millor sigui capaç d’aprofitar i infondre dins del seu arbitratge tots aquests coneixements i recursos serà qui marqui la diferència entre un àrbitre excel·lent d’un altre mediocre.

El coneixement de les Regles de Joc, del llibre de mecànica i d’aquest Manual de criteri arbitral, són fonamentals per assolir un bon nivell d’arbitratge, entenent, no només un partit determinat, sinó referit al global dels partits desenvolupats en el nostre territori.

2. Directrius del Criteri Arbitral

2.1. Criteri i arbitratge

El terme criteri té el seu origen en una paraula grega que significa “jutjar”. El criteri és el judici o discerniment d’una persona. El criteri, per tant, és una espècie de condició subjectiva que permet concretar una elecció. Es tracta, en definitiva, d’allò que sustenta un judici de valor.

Una mateixa situació pot entendre’s de maneres diferents d’acord al criteri. Per exemple, sobre la conducció amb excés de velocitat, algunes persones poden estar d’acord i en canvi altres condemnar l’acció. D’acord al criteri del primer grup, l’excés de velocitat no és una temeritat per si mateix.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

5

Els que no estan a favor, en canvi, tindran un criteri diferent al creure que conduir per sobre de la velocitat permesa posa en risc als altres usuaris. Si un magistrat hagués de jutjar aquesta acció, independentment de la seva opinió personal, hauria de castigar al conductor. El criteri de la magistratura s’imposa al propi del magistrat, pel bé de la cohesió i la coherència de la llei.

El Basquetbol fa 100 anys que es pràctica al nostre país. Aquell joc escolar inventat pel professor Naismith és jugat actualment a les competicions organitzades per la nostra Federació Catalana, per prop de 4000 equips cada jornada. No cal dir que no només l’organització de les competicions, sinó que també el propi joc s’ha tornat molt més complex, fent necessari disposar d’unes directrius i criteris arbitrals per resoldre satisfactòriament els partits.

Els jugadors cada vegada entrenen més, són més hàbils i més atlètics, provocant moviments amb una certa velocitat, i esdevenint el joc una experiència bella i estètica. Aquesta vessant atlètica també ha donat lloc a jugadors més forts, provocant també un joc més espectacular.

Però aquesta força, si és malentesa, dóna lloc a situacions on la imatge del joc s’embruta a causa d’aquells jugadors i entrenadors que fan ús d’accions i conductes il·legals. El criteri és l’encarregat d’establir els marges entre la legalitat i la il·legalitat. L’objectiu del joc és encistellar i evitar que t’encistellin. Com es pot veure encistellar va en primer lloc. Cal preservar aquesta filosofia i no la contrària. Hem d’ajudar a la creació del joc i penalitzar la destrucció del mateix.

La majoria d’esports neixen amb unes regles bàsiques i acostumen a ser arbitrats pels propis participants. A mesura, però, que aquest esport es va fent competitiu, molts dels participants segueixen un corrent: “forçar les regles al màxim per obtenir un avantatge competitiu”. És en aquest moment quan sorgeix el conflicte, i quan només algú aliè als participants, l’àrbitre, pot mantenir el joc just, en funció d’unes Regles.

Moltes regles del joc i l’arbitratge, giren a l’entorn del contacte físic en el terreny de joc, més encara quan l’espai on es desenvolupa l’acció és limitat. Des que un àrbitre comença la seva carrera, escolta constantment que quan 10 jugadors (10 cilindres) s’estan movent ràpidament dins dels límits d’una pista de basquetbol EL CONTACTE ÉS INEVITABLE, però no tots els

contactes són il·legals.

Saber diferenciar quins contactes són legals i quins són il·legals forma part del desenvolupament del propi Àrbitre, així com del seu procés d’aprenentatge. La capacitat de reconèixer les accions tècniques i jutjar les conseqüències de la solució més fàcil, quan hi ha que analitzar una infracció, determina quins àrbitres progressaran i seran capaços d’arribar a categories superiors. Sempre ha d’ existir un equilibri entre penalitzar un contacte clar, que

situa als adversaris en una situació de desavantatge i un contacte que, de vegades, és accidental però no interromp el ritme del joc.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

6

El joc, en l’actualitat, és regulat per la FIBA, que n’edita les regles de joc. Però tot i que la fàcil comprensió d’aquestes és un dels objectius prioritaris, sovint es plantegen dubtes en la seva aplicació. Conscient d’això, la pròpia FIBA edita les Interpretacions Oficials de les Regles de Joc, que posen exemples concrets de possibles situacions que poden donar-se durant la celebració d’un partit de basquetbol.

Tot i això, apropar la teoria a la pràctica és una tasca difícil. Des de fa anys, el Comitè/Escola d’Àrbitres, conjuntament amb la Direcció Tècnica del l’FCBQ, valora les prioritats i les necessitats del nostre joc i de les nostres competicions. Tot això dóna com a resultat el criteri arbitral de l’FCBQ, el qual no només s’explica en forma de xerrades o circulars, sinó que també ens arriba de forma visual a traves del material i d’altres eines que es troben al Canal de l’Àrbitre.

Recentment la FIBA ha començat a editar material sobre criteri (els anomenats “Teaching Material”, del qual aquest any se n’ha editat el 6è volum), essent conscient que cal unificar a nivell global les decisions dels àrbitres a la pista. I és que per a que un criteri sigui eficaç cal una aplicació homogènia, evitant la presa de decisions en base a criteris individuals.

Cal pensar que el criteri no apareix del no res, sinó que és el fruit d’un treball madurat per tècnics de diversos àmbits (entrenadors i àrbitres) a partir de les directrius marcades per FIBA de l’anàlisi de diferents escenaris i competicions. El joc net, l’eliminació de la violència i l’equilibri atac-defensa són les bases sobre les quals s’estructura anualment un criteri destinat a aconseguir un joc més espectacular.

Però res d’això serviria si els transmissors d’aquest criteri, els àrbitres, no el seguissin. Per aquest motiu, es fa necessari que tothom el coneguem. Cadascú de nosaltres pot tenir opinions molt diverses sobre una mateixa situació i totes són molt dignes de ser exposades allà on calgui, però a LA PISTA només ha d’existir UNA SOLA OPINIÓ i UNA ÚNICA DECISIÓ que mantingui concordança amb el criteri arbitral establert. Cal que pensem que res descentra més als participants que arbitratges dispars durant una mateixa temporada o fins i tot durant el mateix partit. Penseu que el criteri, ens facilita la nostra tasca com a àrbitres i auxiliars ja que nosaltres no decidim sinó que l’ APLIQUEM.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

7

2.2. Marc històric del criteri

El nostre basquetbol ha evolucionat històricament a través dels canvi de les Regles de Joc, que han afavorit la millora no només en la qualitat física i tècnica dels jugadors, sinó també en el treball dels àrbitres sobre la pista.

Les regles del Basquetbol, i les seves interpretacions, han evolucionat de forma gradual, a vegades no en una única direcció, ja que per exemple, en un moment puntual, i per aconseguir adaptar el joc defensiu de l’NBA al bàsquet FIBA, es va confondre la línia que marcava la punibilitat o no dels contactes, permetent-hi de tota mena, provocant d’aquesta manera autèntiques batalles físiques entre els jugadors.

Històricament l’article que tracta els contactes ha estat inclòs dins de l’apartat dedicat a les faltes. Oswald Tower (redactor de les Regles de Basquetbol entre 1915 i 1960) així ho va fer a la primera edició del Reglament. Actualment les Regles de joc de la FIBA (també les de l’NBA i l’NCAA) inclouen els principis que recullen el contacte personal dins de la Regla número 6, dedicada a les Faltes. Això provoca que de forma errònia es produeixi una associació immediata considerant que els contactes són faltes.

Qualsevol que formi part activament del món del basquetbol no pot comprendre’l sense l’existència dels contactes. Aquests sempre han estat, estan i estaran presents al nostre esport perquè en formen part d’ell i és tasca dels àrbitres decidir-ne quins són legals (anomenats marginals i incidentals) i quins no (anomenats faltes). Per aquest motiu, arbitrar un joc, es intentar mantenir els esdeveniments esportius dins dels límits marcat per les Regles de Joc. La " Filosofia Tower ", creada per Oswald Tower, resumeix aquesta idea en afirmar: "el propòsit de les normes és penalitzar al jugador que, per raó d'un acte il·legal ha posat el seu oponent en desavantatge“.

Aquesta semblava una definició molt simple, directa i fàcil d'utilitzar pels àrbitres, però tenia algunes implicacions subjacents importants. Potser la més important era que els àrbitres no havien d’assenyalar totes les infraccions que es produïen. L’objectiu de l’arbitratge havia de ser mantenir el joc equilibrat i fluid. En aturar el joc, segons Tower, l’àrbitre posava en risc el ritme del joc. Cal pensar que les victòries dels equips es fonamenten sovint en ratxes anotadores, i aquestes són extremadament difícils de mantenir, especialment quan el joc s'interromp. Per aquesta raó els bons àrbitres de bàsquet intenten aturar el joc només quan és absolutament necessari. En canvi, els àrbitres ineficients o inexperts sancionen totes les infraccions del joc sense tenir en compte les conseqüències d’aturar el partit contínuament.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

8

El director executiu a l'Associació International d'Oficials de Basquetbol, va descriure això explicant que "no és la intenció de les normes que aquestes s'interpretin literalment, sinó que s'han d'aplicar en relació amb l'efecte que les accions dels jugadors tenen sobre els seus oponents". Això també comporta que els millors àrbitres no només han de conèixer les regles molt bé, sinó com les regles afecten el flux i l'esperit del joc.

La Filosofia Tower tenia un però, es podria argumentar que aquesta filosofia de l’arbitratge donava massa poder als àrbitres i que això els hi permetia manipular fàcilment tots el joc. Aquesta idea va quedar descartada, quan els responsables arbitrals van ser capaços d’elaborar una normativa que garantia de manera clara i eficaç el joc just. És el que anomenem, actualment, criteri. Un exemple en podria ser que totes les faltes flagrants, tàctiques o intencionades sempre havien de ser sancionades com antiesportives. No s’ha de permetre a cap jugador embrutar el partit amb aquestes accions.

Tanmateix, les faltes que es consideren incidentals i no afecten el joc han de ser ignorades. Amb aquesta distinció, es produiran menys interrupcions innecessàries de joc, però els jugadors se sentiran protegits dels contraris que actuen violentament.

Els Comitès de Regles de la FIBA, al llarg dels anys, han operat sota aquesta filosofia fonamental en l'establiment de les seves Interpretacions. Òbviament, aquesta filosofia suposa que els àrbitres han de tenir una comprensió completa i unificada del joc, cosa que no sempre passa, i és aquí on els Comitès Tècnics, formats per àrbitres i entrenadors, han de definir què és arbitrar bé. Sense por a equivocacions es pot afirmar que per arbitrar bé cal establir un criteri que cohesioni el joc, que apropi la regla a la realitat del moment i permeti als àrbitres encertar a les seves decisions, tenint en consideració si es viola l'esperit i la finalitat de la regla.

2.3. L’esperit de les regles

Les regles del joc ens diuen textualment, que a l’hora de decidir penalitzar o no una infracció els àrbitres hauran de valorar “l’esperit i intenció de les regles i la necessitat de respectar la integritat del joc”. Però tenim tots clar el significat d’aquesta expressió?

El basquetbol és un dels esports més evolutius tant pel que fa a l’estil de joc, com per tot allò referent a les seves Regles. Tot i que algunes Regles són fruit de la casualitat (per exemple, l’alçada de la cistella, 3’05 metres, és l’alçada de les baranes del gimnàs del Springfield College, on Naismith va inventar el basquetbol), generalment aquestes, i els seus successius canvis o incorporacions, sempre busquen complir els següents objectius:

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

9

Fer el joc més espectacular i dinàmic.

Equilibrar atac/defensa.

Eliminar el joc violent.

Aconseguir un guanyador just.

És a dir, que la FIBA sempre que edita una nova regla o promou el canvi d’una existent ho fa amb un sentit i una intenció. De fet l’organisme responsable, la Comissió Tècnica de la FIBA, acompanya cada canvi de regles d’un petit text en el qual explica els motius que l’han portat a realitzar aquest canvi i el que espera de la nova regla. A mode d’exemple podem utilitzar la regla dels tres segons, que s’instaurà l’any 36 per evitar que els jugadors atacants obtinguessin un profit excessiu de la proximitat a la cistella, a més de variar els tipus d’atacs i les seves defenses.

Tota regla té la seva intenció i a l’hora de sancionar els àrbitres ho han de tenir en compte, és un mandat de les regles de joc. Per tant, si un jugador cau a terra dins de l’àrea restringida i triga tres segons a aixecar-se, cap àrbitre podria sancionar tres segons, doncs no és intenció de la regla perseguir als jugadors que accidentalment cauen a terra sense obtenir-ne cap benefici.

2.4. Arbitratge preventiu

La figura de l’àrbitre ha guardat, històricament, certa similitud amb altres estaments socials com els mestres, els jutges o els policies; i de la mateixa manera que aquests últims han evolucionat conjuntament amb la societat, també ho ha fet l’arbitratge amb l’esport. Mestres, jutges i policies, tot i polèmiques aïllades, tenen consideració de servidors socials, és a dir, han deixat la regla, el martell o la porra de banda.

Els àrbitres no hem deixat el xiulet de banda, però sí que hem rebut una formació en un entorn més pluridisciplinar, que ens permet un grau d’adaptació molt alt al nostre esport, sent capaços de controlar certes accions abans que es produeixin.

Avui dia, s’espera molt més d’un àrbitre; no només ha de dominar els aspectes del joc, sinó que també ha d’estar preparat a nivell físic i psicològic, entre d’altres. De les seves habilitats socials en depèn el seu èxit. La facilitat d’un àrbitre per comunicar-se es veurà traduïda en una important reducció dels conflictes, perquè el millor conflicte és aquell que no es crea, tal com fa referència el parany: “mes val prevenir que curar”

Aquesta visió moderna de l’àrbitre, però, no sempre ha estat ben entesa. Alguns han entès que no crear conflictes és equivalent a no afrontar els conflictes que sorgeixen, cosa rotundament falsa.

Fora mans

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

10

Prevenir un conflicte és absolutament diferent que negar la seva existència. Un paral·lelisme clar podria fer-se amb una malaltia com el refredat, hom pot prevenir-la prenent suc de taronja, però un cop es té, calen medicaments. De la mateixa manera, els àrbitres poden prevenir els conflictes, però un cop aquest sorgeix, el que cal és actuar de la manera convenient. És a dir, poden arbitrar preventivament el joc de pivots, però si els jugadors s’estan empentant el que han de fer és sancionar.

Per poder aplicar l’arbitratge preventiu, el primer requisit és el coneixement del joc. Difícilment algú que desconeix el basquetbol i com es desenvolupa pot veure amb antelació el que pot ocórrer en un futur immediat.

El sentit comú i l’experiència són, de la mateixa manera, bàsics per a l’aplicació de l’arbitratge preventiu. Ambdós van units i requereixen de temps per ser adquirits i millorats, però podem avançar ràpidament si treballem seriosament tots els nostres partits i aprenem dels errors i encerts dels nostres companys.

El visionat de partits, sigui en viu o per televisió, és una bona manera d’enriquir-se en el coneixement del joc i de l’arbitratge. Si aquest visionat, a més a més, es pot fer amb un grup d’àrbitres, millor , ja que això permetrà una anàlisi més rica i una lectura més real del joc i l’arbitratge.

2.5. Arbitratge consistent

La consistència és vital en l’arbitratge. Una paraula que podria actuar de sinònima en el món del basquetbol podria ser equilibri. Mantenir l’equilibri en el partit, també ha estat malentès durant anys al món de l’arbitratge. Sovint es miren estadístiques per veure si es va sancionar el mateix número de faltes a ambdós equips, com a prova d’haver realitzat un arbitratge equilibrat. Però aquesta dada no és valor que ho demostri. Només persones poc coneixedores del joc o amb un interès particular poden utilitzar un simple número com a factor d’avaluació de l’arbitratge.

Mantenir un arbitratge equilibrat, afavorint la cohesió del joc, vol dir fer el joc dinàmic tot adaptant-se als canvis de ritme que s’hi produeixen. Ser capaç de llegir el joc i les seves necessitats és el que separa un bon àrbitre coneixedor de les regles i ben preparat físicament, d’un àrbitre excel·lent i acceptat pels participants. Els àrbitres hem de ser capaços de veure com el joc va augmentat en intensitat i pot necessitar més de les nostres intervencions. Saber quan cal actuar és un factor clau en l’arbitratge, que obliga a actuar amb poc marge, doncs fer-ho abans o després, ens pot conduir directament al fracàs.

Massa sovint veiem àrbitres fer una mala lectura del partit, iniciar-lo sancionant molt per sobre del que demanda el joc, castigant a jugadors per accions no punibles. Això provoca amb freqüència que aquest àrbitres, a mesura que avança el joc, deixin de sancionar buscant un fals “equilibri”.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

11

Aquest és un clar exemple d’incoherència, gastem els “cartutxos” quan no cal i estalviem “munició” quan és necessari. Aquest tipus d’actuacions contribueixen a desestabilitzar el joc, doncs els jugadors no se senten guiats per uns àrbitres que sancionen un petit contacte en situacions on caldria aplicar el concepte d’avantatge/desavantatge i en canvi deixen de sancionar un clar contacte apel·lant una falsa verticalitat “perquè ja portem moltes”.

Els jugadors i entrenadors de basquetbol són intel·ligents i amb les nostres decisions coneixeran el criteri a aplicar, però només si sancionem d’acord a ell, si en canvi, no agafem el fil del partit, el nostre arbitratge serà inconsistent i estarem destinats al fracàs. La consistència és donar al partit el que necessita en cada moment. Però què és, aleshores, el que un entrenador exigeix als àrbitres quan parlem de consistència? És ben senzill, simplement espera que tots els àrbitres sancionin amb el mateix criteri en les àrees on el reglament és precís.

El problema és que el reglament és clar, però no estrictament precís. Amb freqüència hi ha faltes que no es sancionen perquè agafen per sorpresa a l’àrbitre i en no estar segur decideix no sancionar-les. No es tracta d’un problema amb la regla (que es coneix), ni el criteri (que també es coneix), però el que està clar és que desequilibra el partit. No hi ha una solució concreta; però estar en forma, concentrat, entendre el joc, l’experiència i el coneixement de les regles ajuden als àrbitres a l’hora de prendre decisions correctes.

2.6. Avantatge i desavantatge

Sense un sòlid coneixement de les Regles de joc, tant dels aspectes específics com dels genèrics, i dels conceptes generals del basquetbol, no és possible realitzar una aplicació adequada del Reglament.

L'objectiu de tot bon àrbitre és passar el més desapercebut possible en realitzar la seva tasca, tant des del punt de vista d'apreciació (aplicació de les regles) com de la tècnica d'arbitratge (gesticulació, senyalització, etc. ). Però en referència a l'apreciació o, millor dit, al que es sanciona, cal aplicar la filosofia establerta per l’FCBQ, que no és únicament extensible als contactes sinó a totes les incidències del joc.

Sense cap mena de dubte es pot afirmar que les claus d’un arbitratge excel·lent són el domini del Reglament i la correcta aplicació de la filosofia de l’avantatge - desavantatge. El primer pas per definir de forma correcta aquesta filosofia, és conèixer els objectius de les Regles, que es poden resumir en cinc punts:

1) Equilibri entre el joc d’atac i el de defensa.

2) Igualtat d’oportunitats independentment de les condicions físiques dels jugadors.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

12

3) Seguretat (protecció contra lesions).

4) Esportivitat i Fair Play.

5) Afavorir la intel·ligència, l’habilitat i la tècnica;

aquests punts, i la seva aplicació en funció de les característiques dels jugadors a cada situació, determinen el desenvolupament de les Regles i la seva constant evolució de forma paral·lela a la dels jugadors.

L’arbitratge modern es desenvolupa en un bàsquet cada vegada més professionalitzat, i requereix que l’enfocament per part dels àrbitres sigui objectiu i d’acord amb l’esperit de cada competició, cosa que ha de permetre que en el moment de sancionar una determinada acció, l’àrbitre es faci tres preguntes claus per poder fer una valoració acurada de la situació de joc:

1) Què va ocórrer?

2) Com va ocórrer?

3) Per què va ocórrer?

La resposta a aquestes qüestions porta a tenir en compte la consideració de dos factors de summa importància per poder jutjar tot tipus d'accions:

Factor absolut

Analitzar l'acció en relació amb les regles de joc, basant-se en els conceptes i principis a tenir en compte en cada acció en particular, ja siguin contactes o violacions, buscant el màxim responsable del succeït.

Factor relatiu

Analitzar el contacte o la violació al reglament en funció de les circumstàncies en què es va produir i la seva influència sobre el joc, tenint en compte si:

a) Dóna avantatge al jugador que la causa o bé al seu equip.

b) Causa un desavantatge per al jugador contrari o bé per al seu equip.

c) Quan, en el cas dels contactes, aquests, en ser sistemàtics, entren en contradicció amb l'esperit del joc, doncs porten al mateix a una duresa que no és desitjable per aquest esperit.

La introducció del factor relatiu, comporta l’aplicació de l’enfocament avantatge - desavantatge a totes les Regles que composen el Reglament de joc.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

13

2.7. Drets i responsabilitats

Cal recordar que no tot contacte és FALTA i que no tota les faltes són FALTES DEFENSIVES. La defensa té els mateixos drets que l’atacant, només cal que s’executi

correctament.

DRETS RESPONSABILITATS

Els mateixos per a l’atac que per a la defensa tant en DEFENSA COM EN ATAC

Defensar/Atacar

Un espai a la pista i mantenir-lo

L’espai per sobre i mantenir-lo

Moure’s

Una trajectòria el cilindre

Enlairar-se

Enlaire, un espai per aterrar si aquest espai no era ocupat

Ser jutjat amb equitat.

Defensar/Atacar segons el Reglament

No interferir en els drets dels adversaris.

Respectar les decisions arbitrals

Ajudar a un bon desenvolupament del joc

La responsabilitat bàsica i fonamental d'un àrbitre de bàsquet, mentre dirigeix un partit és que aquest sigui jugat i transcorri amb la menor interferència possible per part seva. Això no significa que l’àrbitre no hagi de xiular quan es produeixi una infracció d’una regla; ja

que en aquesta situació, el que succeeix és que no es sanciona una infracció que s’ha comés. El que realment es pretén és sancionar únicament allò que no està dins de l'esperit de les regles. Dins d’aquesta filosofia, tot i no estar relacionat amb el criteri, quan es diu que l’àrbitre ha d’actuar "amb la mínima interferència" també fa referència a l’excés de gestos ostensibles i molt vistosos per al públic. L'àrbitre ha de passar totalment desapercebut.

"El propòsit de les regles és sancionar el jugador que, per mitjà d'un acte il·legal, ha posat a un contrari en desavantatge".

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

14

Aquest és, sense cap mena de dubtes, un enfocament modern que per una banda ha de servir als àrbitres per poder prendre les decisions més adequades, i en una altra vessant serà útil als entrenadors per entrenar d'acord a aquest esperit i fer-ho arribar als seus jugadors.

Com a exemple valgui el següent cas: les Regles de bàsquet defineixen que un jugador que té a un contrari dins del seu camp de visió no ha de tocar-lo amb les mans. Si l'àrbitre no actués amb la filosofia abans descrita, sancionaria la totalitat dels contactes que es produeixen, convertint el partit en una cadena d'interrupcions constants, que provocarien l'avorriment de jugadors i espectadors. El bon àrbitre és el que aplica el concepte d'avantatge - desavantatge explicat anteriorment i aprecia la incidència d'aquest contacte sobre el joc, sancionant-ho únicament quan l'acció descrita afecta al desenvolupament normal del joc (restricció de moviments, etc.). Aquesta concepció serveix no només a aquesta jugada particular, sinó també per a la resta de situacions que es puguin produir durant el joc.

Tal i com ha estat explicat en apartats anteriors, "la finalitat de les regles no és que siguin interpretades literalment, sinó que han de ser aplicades en relació amb l'efecte que l'acció dels jugadors té sobre els oponents. Si aquests són afectats negativament com a resultat de la violació d'una regla, aleshores l'infractor ha de ser penalitzat". En el

cas que no es produeixi un efecte apreciable sobre el transcurs del joc, no cal interrompre’l. L'acció haurà de ser ignorada: és incidental i no vital. El quadre resum drets i responsabilitats és de molta utilitat per aclarir aquest concepte.

De nou cal fer una reflexió sobre el fet que no s’ha de confondre tot allò exposat amb anterioritat amb el mal anomenat “deixar jugar”. El criteri establert per l’FCBQ és que no s’ha de deixar jugar, si s'entén per deixar jugar el no sancionar una falta o

una violació. Tanmateix, s’ha de compatibilitzar aquest criteri amb el fet de sancionar només el que veritablement és punible segons el que ha estat descrit en aquest punt.

Òbviament, aquesta manera d’interpretar l’arbitratge assumeix que l'àrbitre posseeix una gran comprensió global del joc, no solament de les regles. Per això, la nostra insistència en què els àrbitres facin el diferents cursets de entrenadors i participin en quants clínics puguin. En el si d'aquesta filosofia entra una idea, o millor dit, una altra percepció de l'àrbitre, més com a director del joc que com a jutge.

El director del joc és aquell àrbitre que posseeix una actitud mental i psicologia adequada: una comprensió de l'ambient i del clima que envolta cada partit. L'àrbitre ha d'exercir un judici madur en cada situació, fonamentat en la filosofia bàsica establerta. Amb una simple visió dels partits oferts per televisió o dels disputats cada cap de setmana pels diferents camps de Catalunya, podem comprovar com els àrbitres i entrenadors es preocupem massa per detalls trivials i no rellevants de situacions del joc. Es perd temps i esforç extraient conclusions que no porten, en el moment concret, a res més que a crear mal ambient en una relació difícil per la seva pròpia idiosincràsia.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

15

Moltes vegades, no només els àrbitres sinó també els entrenadors es perden en discussions tècniques sobre el reglament o sobre la seva apreciació, arribant a obcecar-se amb situacions que possiblement només es produeixin una vegada a la vida.

Aquestes actituds i formes d'actuar no només no realcen el joc, sinó que el fan malbé. Alguns àrbitres i entrenadors desitjarien disposar d’unes Regles detallades fins al més ínfim detall, per així evitar haver d'emetre judicis, descartant totalment el factor relatiu. L'esport del bàsquet necessita àrbitres amb una bona filosofia, un enfocament del Reglament segons el principi global avantatge - desavantatge i una visió més humanista de l'arbitratge, ja que el conjunt d’aquests factors és el que dóna la verdadera qualitat a l’arbitratge.

Si un àrbitre tracta d'arbitrar amb aquesta filosofia aconseguirà gaudir de la seva tasca. Sovint es pot observar la cara de satisfacció dels àrbitres, quan el partit discorre amb fluïdesa i no és necessari interrompre’l per sancionar faltes personals o violacions. És la demostració palpable de que estan contents amb la seva labor, en contraposició a les cares d’ estres i tensió que veiem en altres àrbitres, que es veuen superats pels esdeveniments.

2.8. Acció - Reacció

Cal controlar les primeres accions il·legals de forma IMMEDIATA i evitar d’aquesta manera, haver de sancionar després, les reaccions posteriors; ja que aquet fet avoca a l’arbitratge a una situació difícil de ser acceptada. Prendre decisions diferents davant situacions similars, genera un conflicte innecessari.

Sortida amb passes i falta posterior.

Violació durant el llançament d’un tir lliure i falta posterior.

Empènyer amb les mans en 1c1 i resposta del contrari.

Cop després d’un rebot i resposta del contrari.

Hooking ofensiu i resposta del defensor.

Simulació d’un jugador sancionada amb falta del contrari

Etc.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

16

Els equips són reticents a ser sancionats amb faltes antiesportives o tècniques, però el nostre deure és sancionar-les de manera justa i apropiada en tot moment. De totes maneres, recordeu que, generalment, un criteri consistent és la primera arma per evitar que es produeixin conflictes, i per tant una bona primera manera d’evitar el conflicte.

És important aplicar el mateix criteri en la resolució de les següents situacions, evitant interpretacions personals. Recordeu que tots hem de seguir la mateixa línia d’actuació.

2.9. Arbitrar és arriscar

L’àrbitre ha de ser conscient que arriscar, no significa por, ni renunciar al control del partit ni a la lògica autoritat arbitral dins del terreny de joc. Ha violat el jugador l'esperit i la finalitat pretesa per aquesta filosofia?

Els següents punts són una possible referència per a àrbitres, entrenadors i jugadors perquè el joc pugui transcórrer amb la menor intervenció possible en el joc. No estan ordenats per ordre d'importància, però tots són de gran importància si el que es vol és aconseguir un gran arbitratge de bàsquet.

1. L'àrbitre ha d'estar el més proper possible a la jugada o enfront d' ella, per així poder enjudiciar-la correctament. Hi ha una relació directa entre la posició i proximitat de la jugada pel que fa a l'àrbitre i la correcta decisió. El bon àrbitre es mou per assegurar-se la correcta decisió, l'àrbitre ha de lluitar per la millor posició.

2. La raó per la qual hi ha dos àrbitres (esperem que en un futur puguin ser tres), és per tenir més controlat tot el partit i dominar més terreny de joc, tenir més ulls, parant esment al joc. Quan un àrbitre diu: "no em tocava assenyalar a mi" demostra l'esperit i la finalitat de passar de 2 a 3 àrbitres.

3. El bon àrbitre no s'anticipa a una infracció, sinó que decideix després de veure l'acció i les conseqüències. Donada les grans capacitats físiques dels jugadors actuals, l'anticipar-se a la jugada pot privar al jugador d'acabar l'acció de forma espectacular i legal. Algunes vegades "La millor xiulada és una no xiulada."

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

17

4. Els àrbitres que no intenten veure la totalitat del joc sinó només una part, situen a un equip en desavantatge. Gran part del joc violent desenvolupat durant un partit de bàsquet és el resultats de no veure l'acció completa, de no saber qui va ser el primer en establir el contacte il·legal. Perquè un àrbitre pugui decidir en una acció de Falta en Atac, per exemple, cal veure l'acció globalment, per fixar-se finalment en la defensa, però sense oblidar-se del atacant el que nosaltres cridem, arbitrar al defensor.

5. No es tracta de qui tingui raó, sinó del que és correcte. Només hi ha una regla i una interpretació, aquella que ha estat aprovada pel Comitè Tècnic de la F.I.B.A, sota l'esperit de la regla. Sobretot quan es dóna una nova interpretació a les regles, sempre existeix l'àrbitre que té la seva pròpia interpretació, sent reticent per la seva banda. Aquells que pensen així no han d'arbitrar cap partit de bàsquet. Els àrbitres tenen la responsabilitat d'arbitrar el joc d'acord amb la filosofia i directius enunciada per la FCBQ. Existeix una i només una interpretació, l' establerta i explicada per la Comissió Tècnica. El que l'àrbitre li agradi o no, és irrellevant, la seva responsabilitat és dirigir els partits d'acord amb les normes i interpretacions oficials de la FIBA i FCBQ el nostre cas.

6. Un bon àrbitre deu, no tan sols posseir un coneixement de les regles i la seva filosofia, sinó també posseir una bona preparació física per poder estar a l'altura exigida, cuidar la seva imatge i els seus gestos transmetent un aspecte de calma i confiança, tant abans, durant i després del partit. Quan un àrbitre posseeix aquestes característiques a més de ser acceptat en la seva categoria pels equips, si aplica bé el concepte d'avantatge - desavantatge, el CABQ_EABQ sabrà que el partit estarà ben arbitrat.

7. El gran repte de l'àrbitre modern és controlar sense xiular, la qualitat d'un arbitratge ve determinada avui dia per la qualitat i apreciació dels contactes personals. Per acabar, la qualitat del joc del bàsquet va evolucionant conforme evolucionen els jugadors i tècnics, l'arbitratge no s'ha de quedar ressagat. Per a això ha d'evolucionar fins a un màxim desenvolupament del concepte avantatge - desavantatge.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

18

Si els àrbitres dirigeixen els partits amb aquestes directrius i filosofia tot redunda en una major acceptació i sortiran guanyant tots:

Els espectadors perquè podran gaudir dóna la força i espectacularitat d'aquest esport.

Els jugadors perquè podran desenvolupar tot el seu bàsquet.

Els entrenadors que podran plasmar la seva filosofia i tàctica.

I,finalment, els àrbitres, ja que les seves intervencions en el joc seran les mínimes i necessàries.

3. ÀNALISIS I PRINCIPIS DELS CONTACTES

3.1. Situacions de contactes

Gran part del treball dels àrbitres durant un partit esdevé en establir els límits i determinar les responsabilitats dels contactes que s’hi produeixen. Saber interpretar i relacionar aquests contactes amb les accions tècniques bàsiques del joc, tenint clara quina és la línia a seguir

i què es pretén amb cadascuna de les accions del joc, facilitarà que el nostre arbitratge sigui acceptat.

Sempre ha d’existir un equilibri entre penalitzar un contacte clar, que situa els adversaris en una situació de desavantatge i un contacte incidental, que no interromp el ritme normal del joc.

L’àrbitre que no sap distingir adequadament aquests límits i que, sanciona tots els contactes que es produeixen, simplement fa una cosa (que és la contrària del que hauria de ser arbitrar un partit correctament): aturar el joc i no permetre que tingui ritme, .

Pel que fa als contactes il·legals, els àrbitres han de sancionar-los des del començament del partit i d’una manera coherent durant tot l’encontre, marcant clarament una línia d’arbitratge. Cal pensar que els jugadors i els entrenadors s’adaptaran i acceptaran l’arbitratge si aquest és coherent.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

19

Encara que l’arbitratge s’ha desenvolupat molt, els àrbitres continuen tenint dificultats per aconseguir el seu màxim objectiu: “encertar”. Els jugadors cada vegada son més ràpids i forts, i aconseguir el nostre èxit es més difícil. No existeix ni existirà una recepta màgica que ens doni el 100% d’encert, el treball constant, l’experiència i l’aplicació dels criteris definits per la direcció tècnica ens hi aproparan. I com li va dir un veterà àrbitre a un d’ inexpert: “el millor consell que et puc donar és tingues els teus ulls més oberts que la teva boca”.

S’ha de treballar en el bon desenvolupament del partit, definint ràpidament i de manera consistent, els límits descrits en el Reglament i en els criteris exposats en el Canal de l’àrbitre.

3.2. Principis bàsics per valorar els contactes

Mesurar la capacitat de jugadors i entrenadors resulta força fàcil; depenent de les seves victòries, cistelles, valoracions, etc. es pot dir si, més enllà de consideracions personals, són bons o dolents. Pels àrbitres en canvi, el grau d’acceptació del nostre treball és directament proporcional al número de decisions correctes. Tenint en compte que el 80 i 85% de les accions sancionades en un partit són faltes, queda clar que definir clarament aquest concepte i mantenir el mateix criteri durant tot el partit, seran claus per obtenir un reconeixement positiu.

El basquetbol és un joc “sense contacte”, malgrat tot, és evident que els contactes personals no es poden evitar quan 10 jugadors es mouen ràpidament en un espai limitat. Per tal de determinar si els àrbitres han de sancionar o no el contacte hauran de valorar aquestes claus generals.

L’esperit i el propòsit de les regles i la necessitat de mantenir la integritat del joc

Consistència en l’aplicació del concepte d’avantatge/desavantatge.

Els àrbitres no han d’interrompre el joc per sancionar contactes personals que són accidentals i que no influeixen en el joc ni donen cap avantatge a l’infractor ni deixen en desavantatge al seu adversari. Recordeu, si el contacte no genera violència o no afecta al joc de l’adversari, no cal sancionar-lo.

Consistència en aplicar el sentit comú, tenint present el talent dels jugadors, la seva actitud i la seva conducta durant el partit. Recordeu solucions senzilles per a problemes senzills.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

20

Tots els jugadors tenen el deure, en la mida del possible, d’intentar evitar el contacte personal.

Qualsevol jugador té dret, dins el límit del reglament, a una posició normal no ocupada per cap adversari, donant per suposat que no causarà cap contacte personal intentant assolir aquesta posició.

Un jugador que salta enlaire té dret a caure en el mateix lloc on va iniciar el salt o en qualsevol altre punt, donant per suposat que no hi havia cap oponent en el nou punt de caiguda.

El contacte pel darrera no és un joc normal de bàsquet. El jugador de darrera normalment, és el responsable del contacte degut a al seva posició desfavorable respecte de la pilota i de l’adversari.

Les accions dures i el comportament antiesportiu no donen lloc a interpretacions, sanciona-les.

Com heu pogut llegir, són diversos els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de sancionar un contacte com a falta. Els àrbitres de la NBA i de la NCAA utilitzen una senzilla regla mnemotècnica per decidir si sancionen o no un contacte: RVBR.

És a dir: Ritme, Velocitat, Balanç i Rapidesa, diversos termes que han de ser usats com UN

de sol per valorar el criteri a l’hora de jutjar els contactes sobre els adversaris aplicant els principis generals. A vegades és difícil valorar si un contacte és sancionable o està al límit de la legalitat. Si observem que el moviment del jugador va ser coartat pel contrari en algun moment, els àrbitres poden aplicar aquest principi o concepte per decidir sancionar o no.

Finalment, recordeu que no estem parlant de filosofia, sinó d’accions reals que existeixen en els nostres partits i que cal treballar per veure i comprendre. Sovint parlem de la necessitat

d’entrenar la vista, i és que una visió normal (la del fan) ens servirà per decidir sobre els fora de banda, però per decidir sobre qui és el responsable d’un contacte haurem de treballar i practicar molt més del que ho fan els espectadors. Els darrers consells que us donem per prendre decisions sobre contactes són aquests:

Segueix amb la mirada al defensa, sense oblidar l’atacant.

Treballa per trobar l’espai entre els jugadors.

No et precipitis sancionant coses que no han passat o no has vist.

Si arbitres amb companys, confia en ells.

Analitza les situacions amb la perspectiva del joc i la seva tècnica.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

21

3.2.1 Principi del cilindre

El principi del cilindre es defineix com l’espai dins d’un cilindre imaginari ocupat per un jugador a la pista. Inclou l’espai per sobre del jugador i està delimitat:

A) Per davant pels palmells de les mans B) Per darrere per les natges C) Pels costats pels braços i cames

Les mans i els braços dels jugadors poden estar estesos davant del tors de manera que no ocupin una posició més ampla que la que ocupen els peus amb els braços inclinats pels colzes de manera que els avantbraços i les mans estiguin verticals. La distància entre els peus serà proporcional a l’alçada del jugador.

3.2.2 Principi de la verticalitat

El principi de la verticalitat és un dels més important del basquetbol modern. Sobre la pista de els jugadors tenen dret a ocupar tot lloc (cilindre) que no estiui ocupat per un adversari. Aquest principi protegeix el terra i l’espai aeri damunt del jugador, o si salta verticalment, l’espai de sota. Tan bon punt el jugador deixa la seva posició vertical (cilindre) i té lloc un contacte personal amb un adversari que ha establert la seva posició vertical (cilindre), el jugador que ha deixat la seva posició vertical és el responsable el contacte. No podem sancionar un defensor per saltar verticalment (dins del seu cilindre ) o per tenir les mans o els braços aixecats mentre mantingui aquests dins del seu cilindre. Quan un jugador defensor salta verticalment i es produeix un contacte, en ocasions, es sanciona falta al defensor, quan, segons les regles, el responsable del contacte és l’atacant. En moltes d’aquestes situacions, on el contacte és lleu i no es produeix cap avantatge, ni cap desavantatge, la millor decisió és no sancionar res. Això sí, del que heu d’estar segurs és de no penalitzar amb falta a l’innocent, a aquell que no ha comés cap infracció. El jugador amb pilota no ha de rebre cap més protecció o consideració que el defensor quan jutgem si un jugador ha violat el principi de verticalitat, però sí que cal tenir en compte que un lleu contacte sobre un jugador enlairat amb pilota, pot provocar un gran efecte en el seu tir.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

22

El jugador atacant, tant si toca a terra com si està enlairat no ha de provocar un contacte amb el defensor que es troba en posició legal de defensa:

Fent servir els braços per crear- se un espai addicional

Separant les cames o braços per provocar un contacte durant o just després d’un llançament a cistella. Si un jugador en acció de tir, separa les cames per provocar un contacte amb el jugador que l’està defensant, serà sancionat amb una falta personal. En cap cas es sancionarà al defensor. S’ha de sancionar al jugador responsable del contacte, entenent que, en aquesta situació, el contacte no és produït pel defensor.

3.2.3 Posició legal del defensa

Un defensor estableix una posició legal de defensa quan:

1. Està de cara a l’adversari. 2. Té els dos peus a terra, amb una obertura de cames proporcional a la seva alçada.

Aquesta posició legal de defensa s’allarga verticalment per sobre del jugador, des del terra fins el sostre. Pot aixecar els braços i les mans sobre el cap o salta verticalment però ha de mantenir-los en posició vertical.

Un jugador defensor que ha establert una posició legal de defensa inicial, pot desplaçar-se lateralment o cap enrere (mai cap endavant) per defensar al seu adversari, però no pot estendre els braços, espatlles, malucs o cames si en fer-ho provoca un contacte que impedeix que el jugador amb la pilota el superi.

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DE LES VERTICALITATS:

Recorda que la posició legal de defensa s'estén verticalment.

Els jugadors tenen dret a l'espai que comprèn des del terra fins al sostre (cilindre), si l'abandonen i es produeix un contacte, ells són els responsables.

Cal estar atents al moviment de l'atacant amb cames o braços, aquest no ha de provocar cap contacte sobre un defensor en posició legal.

El contacte accidental és part del joc. Si Cap dels dos abandona el cilindre, no xiular és el millor.;

Si en un tap, després de l'acció, es produeix un lleu

contacte, no s'ha de sancionar.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

23

3.2.4 Jugador enlaire

Un jugador que salti enlaire des d'un lloc qualsevol de la pista té el dret de tornar a caure en el mateix lloc.

Té el dret de caure en un altre lloc del camp sempre que la trajectòria i el lloc on vagi a caure no estiguin ocupats per un adversari en el moment de saltar.

Si un jugador salta però al moment de caure, a causa de l'empenta que duia provoca un contacte amb un adversari que ha pres una posició legal de defensa més enllà del lloc de caiguda, el responsable del contacte és el jugador que ha saltat.

CLAUS PER VALORAR LA POSICIÓ LEGAL DE DEFENSA:

Arbitreu al defensor. Els espectadors segueixen la pilota, els

àrbitres han d’observar el defensor. Per sancionar correctament aquest principi cal seguir amb la mirada principalment al defensor. Si ell no ha fet res d’il·legal, mai pot ser ell el responsable el contacte.

Recordeu que el defensor pot establir una posició legal de defensa inicial posant-se de cara al jugador que té la pilota i amb els dos peus a terra, però per evitar prendre mal, pot girar sobre si mateix sense abandonar la seva posició dins del cilindre i protegir-se del contacte, evitant així una lesió.

El defensor pot romandre immòbil, saltar verticalment o moure’s lateralment o enrere per mantenir la seva posició de defensa, però mai cap endavant, mai cap al jugador que té la pilota.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

24

Un jugador no té dret a posar-se en la trajectòria d'un adversari després que aquest hagi efectuat un salt.

Col·locar- se sota un jugador que està enlaire, és perillós i pot causar greus lesions al jugador enlairat, és per això que aquest tipus de contactes són, habitualment, falta antiesportiva i fins i tot, en alguns casos, arribar a ser una falta desqualificant.

3.2.5 Defensa sobre un jugador que controla la pilota/ que no controla la pilota

Els elements de temps i distància tenen aplicació a l’hora de defensar a un jugador que no té el control de la pilota. Un

jugador que no tingui el control de la pilota té el dret de moure’s lliurement per la pista de joc i de prendre qualsevol posició que no estigui ja ocupada per un altre jugador.

Per contra els jugadors amb pilota no gaudeixen d’aquest principi (temps/distància) doncs controlen l’element que permet aconseguir punts, i per tant, han de sobreentendre que poden ser defensats en tot moment.

És a dir, cap aspecte del que es parli en aquest punt els fa referència. Un jugador que té la pilota ha d'esperar que el defensin i, per tant, estar preparat per aturar-se o canviar de direcció sempre que un adversari prengui una posició legal de defensa de cara a ell, fins i tot si això es produeix en una fracció de segon. Un jugador defensor pot prendre una posició tan propera com vulgui, sense provocar un contacte, sobre un jugador estàtic que no controla la pilota, amb una excepció, que aquesta posició s’obtingui fora del camp de visió frontal o lateral de l’adversari sense pilota. En aquest cas, caldrà deixar una passa normal de distància.

CLAUS PER VALORAR AL JUGADOR ENLAIRAT:

Visualitza la jugada en la totalitat. Per valorar correctament

les situacions de jugador enlairat és imprescindible saber en quin precís moment el jugador ha deixat el terra.

Tingues una visió perifèrica de la jugada. No pots focalitzar-

te només en el jugador enlairat, també et cal saber on eren els altres jugadors en el moment que el jugador ha deixat el terra.

Estigues atent a les simulacions. A vegades els jugadors

enlairats treuen la cama fora del cilindre provocant un contacte il·legal amb el defensor que surt a puntejar i simulen una falta.

Recorda que si un jugador enlairat amb la pilota travessa el semicercle i carrega sobre un jugador en posició legal defensiva, aquest contacte haurà d’obviar-se.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

25

Si l’adversari està en moviment, el defensor ha de donar prou temps i distància a l’oponent, de manera que aquest pugui canviar la seva direcció. Les regles de joc estableixen una distància d’entre una i dues passes, depenent de la velocitat del jugador sobre el qual s’estableix la posició de defensa.

Si un jugador no té en compte els elements de temps i distància en prendre la seva posició inicial legal de defensa i té lloc un contacte amb un adversari, ell és el responsable del contacte. Si, per contra, es respecten els elements temps i distància, i l’oponent decideix no canvia la seva direcció provocant un contacte, ell en serà el responsable.

3.2.6 Càrrega/Bloqueig

Es produeix una càrrega quan hi ha un

contacte personal il·legal, amb o sense pilota, empentant o desplaçant el tors d’un contrari.

Es produeix un bloqueig quan hi ha un contacte personal il·legal que impedeix la progressió d’un adversari amb o sense pilota.

Gràcies a les noves tecnologies, i els vídeos educatius editats per les diverses federacions i lligues professionals, la definició del concepte ha fet una gran passa endavant, i ara ja pocs àrbitres discutiran davant una imatge, si es va produir una càrrega o un bloqueig.

De totes maneres, la jugada continua provocant discussions a la pista, doncs el joc és ràpid i, a l’igual que passa amb les situacions d’avançament il·legal, moltes vegades ens creen dubte.

CLAUS PER VALORAR LA DEFENSA SOBRE EL JUGADOR AMB/SENSE LA PILOTA:

Els espectadors miren sempre la pilota, els àrbitres no. Moltes jugades es forgen al costat dèbil.

Quan la pilota està a la teva zona primària ella és la màxima responsabilitat, quan no has de continuar sent responsable. No podem tenir dos àrbitres seguint la pilota i cap als altres jugadors.

Arbitra al defensor. Quan hagis de sancionar el teu punt de

referència serà si el defensor tenia la posició legal de defensa o no.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

26

A més a més els jugadors aprofiten aquesta incertesa per simular i fer créixer la dificultat a l’hora de decidir. Només una cosa podem dir segura, arbitra al defensor i tindràs el 90% de la feina feta .

Quan jutgem situacions de càrrega/bloqueig que impliquin a un jugador amb pilota, l’àrbitre ha de tenir en compte els apartats de posició legal de defensa, el cilindre i la verticalitat. Cal doncs observar que està fent el defensor per prendre una decisió en el moment en el qual es produeixi el contacte.

Si seguim el jugador amb pilota, en comptes d’observar al defensor, quan es produeix el contacte, aquest ens agafa de sobte, i a més no tenim cap eina per prendre una decisió encertada, doncs no sabem si el defensor havia respectat cap dels tres elements anteriorment esmentats.

CLAUS PER VALORAR LES SITUACIONS DE CÀRREGA/BLOQUEIG:

El defensor pot establir una posició legal de defensa inicial posant-se de cara al jugador que té la pilota i amb els dos peus a terra.

El defensor pot romandre immòbil, saltar verticalment o moure’s lateralment o enrere per mantenir la seva posició de defensa.

Quan es mou per mantenir la posició inicial de defensa pot aixecar un o tots dos peus del terra durant un instant, sempre que el moviment sigui lateral o cap enrere, però mai cap al jugador que té la pilota.

Si el contacte és en el tors, aleshores es considerarà que el defensor ha estat el primer a col•locar- se en la posició legal.

Havent pres una posició de defensa legal, el defensor es pot girar a l’interior del seu cilindre a fi d’esmorteir el xoc o per

evitar de lesionar- se.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

27

3.2.7 Ús de les mans.

Les faltes per utilitzar il·legalment les mans consisteixen bàsicament a utilitzar la/les mà/mans i/o el/els braç/braços per impedir o dirigir el moviment/progrés d’un adversari amb o sense la pilota.

Un defensor no pot col·locar el braç/avantbraç sobre un adversari amb la intenció d’agafar o empènyer-lo. Col·locar el braç/avantbraç sobre un adversari momentàniament no és necessàriament il·legal a menys que l’acció es repeteixi constantment.

Un defensor de cara al seu adversari no té cap raó legal per col·locar la seva mà/el seu braç a sobre d’un adversari, ja que la defensa es anticipar-se, i per anticipar-se s’ha de moure, desplaçar-se, acció que es realitza amb els peus i el cos, i no amb les mans.

S’advertirà de forma verbal, en aplicació de l’arbitratge preventiu, als jugadors per evitar que es torni a cometre aquesta acció, sempre que aquesta no condicioni el moviment del jugador, d’altra manera, caldria sancionar la falta immediatament.

Un defensor no pot mai col·locar les dues mans sobre un adversari, ni tan sols dins de seu cilindre. En aquest cas no queda espai per l’arbitratge preventiu, un jugador que posa dues mans sobre l’adversari ha de ser penalitzat amb falta de manera immediata.

Alguns jugadors, sabent que poden ser sancionats per posar les mans sobre l’adversari amb pilota, utilitzen l’avantbraç fora del seu cilindre, com a eina per impedir la progressió del jugador en situacions 1c1 cap a cistella. Aconsegueixen el mateix efecte que col·locant la mà i el braç recte, però queda dissimulat amb el propi cos del defensor.

Un pivot pot posar un avantbraç (dins del seu cilindre) sobre l’esquena d’un adversari, però el contacte ha de ser amb l’avantbraç o el pit/estómac.

Això també s’aplica a un jugador que defensa a un driblador que està reculant (no avançant de front) cap a la cistella, el contacte ha de ser amb l’avantbraç o el pit/estómac. L’ús de l’avantbraç o el pit/estómac no pot desplaçar o moure l’adversari de la seva posició.

L’ús il·legal de les mans no és una exclusiva dels jugadors defensors, també els atacants en fan ús. A vegades, quan condueixen la pilota, utilitzen els braços per impedir els legítims intents dels defensors per prendre’ls la pilota, o bé es creen il·legalment espai per tirar a cistella amb una major comoditat.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

28

Els atacants sense pilota també utilitzen els braços per fer-se espai, impedint el moviment del defensor, en la recepció de les passades, el que coneixem habitualment com a “porta enrere”. En aquest tipus de situacions, però, cal parar especial atenció a les simulacions per part dels defensors, que en sentir les mans a l’esquena, es deixen caure amb facilitat.

És per això, que els àrbitres han d’estar alerta en aquelles jugades en les quals podria tenir lloc un ús il·legal de les mans:

1. Aquells moments del joc en els quals té lloc una defensa pressionant o agressiva, com les tipus trap sobre jugadors sense bot.

2. Quan els jugadors estan cansats i “enganyen” la defensa utilitzant les mans en lloc de moure els peus.

3. En les jugades defensives de desavantatge, on l’atacant és clarament més ràpid, més alt, més fort que el defensor, especialment durant els moments inicial del driblatge.

4. En entrades a cistella.

3.2.8 Pantalles

Les pantalles, com veurem més endavant, s’han convertit en un dels fonaments bàsics del joc actual. És per això que són molt presents en els nostres partits, i per tant són un dels fonaments més entrenats per atacants i defensors, on a més a més es barregen simulacions. Entendre com s’estableixen les pantalles, saber llegir l’execució tècnica, i conèixer les regles seran vitals per fer un bon arbitratge.

CLAUS PER VALORAR LES SITUACIONS D’ÚS IL·LEGAL DE LES MANS:

No hi pensis més, dues mans sempre és falta. Valora si el braç limita el moviment o afecta a la rapidesa de

l’adversari. L’ús il·legal de les mans no és exclusiu dels defensors. Si l’ús de la mà no es penalitza, els jugadors reaccionaran amb

agressivitat i, com a conseqüència, l’àrbitre podrà perdre el control del joc, al menys momentàniament.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

29

La pantalla s’ha de realitzar sempre immòbil i amb els dos peus a terra, després haurem de tenir en compte d’altres aspectes depenent del jugador al que realitzem la pantalla i que expliquem en aquest quadre:

Si la pantalla es realitza sobre un adversari:

Si la pantalla es realitza sobre un adversari

Estàtic En moviment

Dins del camp de visió

(frontal o lateral) Fora del camp de visió

El jugador que la efectua pot apropar-se tant como vulgui sense arribar a provocar un contacte.

El jugador que la efectua ha de permetre que l’adversari doni una passa normal cap a la pantalla sense contactar amb ella.

Han d’aplicar-se els

elements de temps i

distància.

A l’arbitrar les pantalles és molt important observar el moment en el que s’estableix, doncs al ser un contacte entre dos cossos és normal que es produeixi un cert moviment per part d’ambdós jugadors (algun inclús exagerat o teatralitzat). Guiar-se per les reaccions només ens portarà a l’equivocació.

Observar prèviament al jugador que realitza la pantalla i l’espai que queda entre ell i el seu company també ens permetrà veure les opcions del seu adversari per passar la pantalla per davant, centre o per darrera(actualment molts jugadors es tiren contra pantalles legalment establertes i exageren un contacte o bé s’agafen de la cintura del jugador que fa la pantalla per intentar enganyar als àrbitres).

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

30

S’ha d’entendre l’objectiu de la pantalla. No tot els contactes amb una pantalla són il·legals. Si la pantalla s’ estableix legalment, el contacte, s’haurà de considerar incidental. Si el contacte es produeix perquè el jugador que fa la pantalla s’està movent, és il·legal.

S’ha d’estar alerta a les accions del jugador a qui li fan la pantalla. Ell no pot empènyer la pantalla per obrir-se pas, ni pot desplaçar-la, fent ús de la/les mà/mans, braç/braços, malucs o espatlles.

Hem d’entendre i ser capaços de reconèixer les jugades de bloqueig i continuació, d’interpretar les jugades legals i il·legals tant dels jugadors atacants com dels defensors. Ja que moltes vegades en la continuació, el jugador que ha efectuat la pantalla “s’emporta” de manera il·legal al defensor. En el capítol 4.3, dedicat al pick and roll, podreu veure algunes claus que us ajudaran a posar en acció els conceptes aquí descrits.

3.3. L’acció de tir/contínua

La cistelles són l’objectiu principal dels equips de basquetbol, i així queda definit en la seva primera regla, la definició del joc. Els jugadors s’esforcen per encistellar i l’experiència ens demostra que a més anotació més emoció, espectacle i espectadors arrosseguem cap al nostre esport.

Que cal un compromís per part de tots els participants per fer un joc ràpid, explosiu i espectacular, és una qüestió evident, doncs marcadors per sota de 70 punts per equip en competicions (a vegades internacionals) desanimen a qualsevol.

El que és ben clar és que nosaltres, els àrbitres, hem de ser garants d’un joc divertit i espectacular que es disputi dins de la legalitat i que defensi el jugador creatiu i anotador.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

31

Els jugadors que aconsegueixen cistelles, moltes vegades després d’un esforç, són els que ens aporten l’espectacle, no els castiguem injustament deixant de sancionant contactes que reben o cancel·lant cistelles aconseguides, d’acord a les regles.

Molta gent confon dos conceptes, que són diferents tot i tenir una penalització similar:

“Acció de tir” (art. 15.1.2) i”Acció contínua” (art. 15.1.3).

Efectivament, com que la qüestió al final es concedir, o no, tirs lliures o punts, encara moltes persones no els arriben a distingir.

L’acció de concedir o no la cistella és un d’aquests moments que implica un fort component de decisió per part de l’àrbitre, doncs l’article fa servir en diverses ocasions l’expressió: “... quan a judici de l’àrbitre...”.

Existeix la tendència a anul·lar, no tant en accions de tir com sí en accions continuades, indicant servei de banda quan la concessió de punts o tirs resultava molt clara. Hem de fer una lectura moderna del joc.

El bàsquet, necessita, espectacle, i això significa, per sobre de tot, assolir el màxim número de cistelles de dos o tres punts. Seguint aquesta filosofia, abans d’anul·lar una cistella un mateix n’ha d’estar molt segur. Volem insistir, en la necessitat d’arriscar en aquesta mena d’accions. Cal, per part nostra, col·laborar a continuar generant espectacle. Hem d’ajudar als jugadors anotadors, ja que sinó els protegim qui es beneficia és el joc dur i antiesportiu.

Per aquells que no recordin el criteri del nostre Comitè: “En cas de dubte, concedir la cistella/tirs lliures”. Fins aquí queda clara una cosa que entrenaríem nosaltres mateixos amb els nostres jugadors: “Si l’àrbitre pita, crea-li el dubte. Tira la pilota a cistella”. És a dir que cal que treballem al màxim per tenir la millor lectura de la situació i el mínim de dubtes possibles, perquè de ben segur que els jugadors ens els intentaran crear.

Acció de tir

Segons l’article 15 de les Regles de Joc, es defineixen tres maneres d’accions de tir a cistella:

La primera és, pròpiament dir, tirar a cistella (o un tir lliure). És a dir,

sostenir la pilota amb una o dues mans i després llançar-la enlaire cap

a la cistella dels adversaris. Cal tenir clar que les regles no defineixen

el tipus o “estil” del tir.

La segona, el cop de dits. El popularment, però mal, anomenat

“palmeig” (del castellà “palmeo”) consisteix a dirigir amb una o dues

mans la pilota cap a cistella

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

32

La darrera és l’espectacular esmaixada.

Coneguda per tots, és l’acció d’introduir la

pilota cap a baix, a la cistella amb una o dues

mans.

És important tenir clar que, per exemple, un jugador és empentat mentre estava donant un cop de dits a la pilota cap a cistella, hauríem de concedir tirs lliures si la pilota no entrés o donar validesa a la cistella i un tir lliure addicional si aquesta fos reeixida.

Aquest senzill quadre ens ajudarà a comprendre quan una acció de tir comença i acaba.

ACCIÓ DE TIR

COMENÇA

(Quan a judici de l’àrbitre) ACABA

El jugador ha iniciat el moviment continu que precedeix el llançament a cistella, començant la temptativa de tirar, esmaixar o donar un cop de dits a cistella.

Si el tirador està a terra

La pilota ha sortit de les mans del tirador.

Si el tirador està enlairat

El jugador a tornat a posar els dos peus a terra.

Podria donar-se el cas que, degut a la força amb la qual es fa una falta, el jugador que està en acció de tir no pugui deixar anar la pilota. En aquest cas els àrbitres consideraran, igualment, que el jugador està en acció de tir.

Però si el jugador passés la pilota a un company, encara que es trobés enlairat, no es consideraria que estava en acció de tir i per tant, si els infractors tenien menys de 5 faltes d’equip, no es concedirien tirs lliures.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

33

Algunes llegendes urbanes sobre l’acció de tir

Tap per darrera és falta personal. FALS. Per

definició, una falta implica un contacte o

conducta antiesportiva d’un jugador, és a dir,

si no hi ha contacte, no hi pot haver falta,

encara que el tap es produeixi per darrera.

Si faig la falta a baix no és acció de tir. FALS.

Acció continua

L’article 10.4, ens diu que la pilota es manté viva quan un àrbitre pita una falta i un jugador es troba en el moviment continu per tal de realitzar una acció de tir. El moviment d’aquest jugador pot incloure els braços del jugador i/o el moviment del seu cos per intentar un tir a cistella.

ACCIÓ CONTÍNUA

COMENÇA

ACABA

(finalitza l’acció contínua, no l’acció de tir)

La pilota descansa a una o les dues mans del jugador i aquest ha iniciat el moviment (generalment cap amunt) per tirar a cistella.

La pilota ha sortit de les mans del tirador,

El tirador fa una acció de tir completament nova.

Les anul·lacions de cistelles clares, provoquen protestes innecessàries. L’equip infractor “ja està enfadat” per la senyalització de la falta, no fa falta que “també fem enfadar” a l’altre equip contrari, per l’anulació de la cistella o la no concessió de tirs lliures. Aquesta situació de dobles protestes, fan que certs partits se’n vagin de les mans. S’han de reduir aquests tipus de situacions que provoquen tensions en l’arbitratge.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

34

Alguna llegenda urbana sobre l’acció continua

Hi ha relació entre el número de passes legals donades, la velocitat de les mateixes o la

distància a la cistella i l’acció de contínua. FALS.

Si fas una falta en acció contínua fes-la fort, o amb l’ajut d’un company, impedeix la

cistella. FALS.

Fases de l’acció continua

Fase 1:

El jugador bota la pilota. (O està en moviment sense pilota) ENCARA NO ÉS ACCIÓ CONTÍNUA.

Fase 2:

El jugador recull la pilota després del bot o controla la pilota després d’una passada.

Fase 3: El jugador inicia el moviment de llançament a cistella.

Fase 4: La pilota surt de la mà

AC

CIÓ

C

ON

TÍN

UA

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

35

Altres aspectes que influeixen en la concessió de punts

Aquests altres aspectes que poden influir en la nostra decisió final són:

Sons de senyals acústics (final de període, 24 segons, ...)

Interposicions/interferències.

Interpretacions i nous redactats de FIBA.

Regat del jugador que rep la falta.

Sobre els dos primers punts, cap recordar el que ens diu l’article 10 (estat de la pilota). Aleshores cal insistir bàsicament en els següents punts que ara us introduïm:

a) La pilota queda morta quan: Un jugador de qualsevol equip toca la pilota quan està en l’aire en un tir a cistella després de que:

un àrbitre faci sonar el seu xiulet. soni el senyal de final període. soni el senyal del dispositiu de 24 segons.

b) La pilota no quedarà morta i es concedirà la cistella si es converteix quan: La pilota està en l’aire a conseqüència d’un tir a cistella i:

un àrbitre fa sonar el seu xiulet. sona el senyal de final d’un període. sona el senyal del dispositiu de 24 segons.

La pilota està en l’aire en un tir lliure quan un àrbitre fa sonar el seu xiulet per

indicar qualsevol infracció que no hagi comés el tirador. Un jugador fa una falta sobre qualsevol adversari quan la pilota està sota el

control d’un adversari que es troba en acció de tir a cistella i que finalitza el seu tir amb un moviment continu que va començar abans de que es cometés la falta.

Aquesta disposició no s’aplica i la cistella no serà vàlida si:

després de que un àrbitre faci sonar el seu xiulet el jugador realitza una acció de tir completament nova.

durant el moviment continu del jugador en acció de tir, amb la pilota agafada a les mans, sona el senyal de final del període o del dispositiu de 24 segons.

Així doncs, segons el llegit anteriorment, si hi ha una falta dels defensors quan un jugador adversari està sostenint la pilota en acció contínua per aconseguir una cistella (per exemple: A5 està sostenint la pilota en acció contínua quan un àrbitre sanciona falta de B3 sobre A4), es concediran els punts si aquesta acció contínua regeix. Atenció, cal tenir present que si la falta la cometés un company de equip del jugador que controla la pilota (per exemple: A5 està sostenint la pilota en acció contínua quan un àrbitre sanciona falta de A7 sobre B9), la falta és de l’equip que controla la pilota i per tant no s’han de concedir punts.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

36

Respecte al darrer punt indicat (regat del jugador que rep la falta), recordeu que si un jugador en moviment continu realitzés una violació de passes, després d’haver-se-li assenyalat una falta al seu favor, i aquest aconseguís una cistella. La cistella hauria de ser

cancel·lada (doncs va ser aconseguida il·legalment), però el jugador continuaria mantenint el dret a tirar tants tirs lliures com punts estigués intentant.

Alguns casos d’exemple

Llegenda:

Temps en entrades (recolzaments al terra,

independentment del peu, dret o esquerre)

Jugador driblant

Tir a cistella

Xiulada

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

37

1. El jugador rep una falta mentre es troba botant la pilota

Es sancionarà una falta amb servei de banda (excepte si l’equip es troba en bonus).

2. El jugador que té la pilota rep una falta en el seu moviment continu cap a cistella.

B4 comet falta sobre A4 que es troba en qualsevol moment de l’acció contínua.

Solució: Servei de banda, si

el jugador finalitza l’acció aconseguint cistella aquesta no serà vàlida.

Solució: Aquesta falta es considerarà com una falta en acció de tir. Si la cistella és reeixida es considerarà vàlida i es concedirà un tir lliure addicional. Si la cistella no entra es concediran dos o tres tirs lliures en funció del tir realitzat.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

38

3. Un jugador rep una falta mentre un company està en un moviment continu.

A4 està realitzant un moviment continu i en aquest moment A5 rep una falta de B5.

4. Un company del jugador que està en el seu moviment continu fa una falta.

A4 està realitzant un moviment continu i en aquest moment A5 realitza una falta sobre B6 en una altre part de la pista (lluny de la pilota).

Solució: Si la cistella és reeixida es considerarà vàlida i l’equip A disposarà d’un servei de banda (o tirs lliures si es troba en situació de bonus). Si la cistella no és reeixida l’equip A disposarà d’un servei de banda (o tirs lliures si es trobaen siutació de

bonus).

Solució: En aquest cas es

sancionarà la falta d’A5 i la cistella serà cancel·lada en

cas que entri.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

39

5. Es produeix una falta doble mentre un jugador està realitzant una acció contínua.

A4 està realitzant un moviment continu i en aquest moment A5 i B6 són sancionats amb una falta doble.

6. El jugador està realitzant una acció contínua, i la interromp per realitzar-ne una de nova.

A4 rep una falta quan està realitzant un moviment continu, en aquest moment interromp el seu moviment i inicia un de nou (realitzant o no violació de passes).

Solució: En el moment que

l’àrbitre xiula la falta doble la pilota resta morta, en aquest cas s’atorgarà un servei de banda a l’equip A (que en tenia la possessió de la pilota) i la cistella no serà concedida encara que entri a cistella. Es produeix la mateixa situació si un dels àrbitres sanciona falta a l’atacant i un altre al defensor (al mateix temps).

Solució: Encara que el

jugador aconsegueixi encistellar la cistella serà anul·lada i es concediran dos tirs lliures per la falta sancionada en l’acció de tir inicial.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

40

7. L’aparell de 24” sona mentre un jugador està realitzant una acció contínua.

A4 està realitzant un moviment continu i mentre té la pilota a les mans sona el senyal de 24”.

8. El marcador sona indicant el final d’un període

A4 està realitzant un moviment continu i mentre té la pilota a les mans sona el senyal de final de període.

Solució: En el moment que

sona l’aparell de 24” i la pilota resta a les mans d’un jugador queda morta. Es sancionarà violació de 24” i si la cistella és reeixida no es concedirà.

Solució: En el moment que sona el senyal de final de període i la pilota resta a les mans d’un jugador queda morta.

S’assenyalarà la fi del període i en cas que la cistella sigui reeixida haurà de ser anul·lada.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

41

9. El llançador a cistella rep una falta en el moviment d’acció contínua, i quan segueix amb l’acció de tir rep una segona falta

A4 està realitzant un moviment continu i quan té la pilota a les mans B4 realitza una falta. Després d’aquesta falta B5 intenta aturar l’acció fent una falta per evitar que el A4 aconsegueixi la cistella.

Solució: Es sancionarà la falta d’B4

i després el contacte de B5 es sancionarà com falta antiesportiva. Si la cistella és reixida es concedirà la cistella, un tir lliure addicional de la falta de B4 i dos tirs lliures i banda per la falta de B5. Si la cistella no és reixida es concediran dos tirs lliures de la falta de B4 i dos tirs lliures i banda per la falta de B5.

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DE LA ACCIÓ CONTINUA I DE TIR

Per tal de ser consistent, si tens dubte, concedeix l’acció contínua. • Si un jugador en acció contínua passa la pilota a un company,

aquesta no serà considerada com a acció contínua. És important saber definir quan comença l’acció de tir/contínua, no

només a nivell teòric sinó, tenir els reflexos i el coneixement de joc L’acció contínua comença quan la pilota descansa a una o les dues

mans del jugador i aquest ha iniciat el moviment del cos (generalment cap amunt) per tirar a cistella.

No és important si la primera passa va ser donada dins o fora de l’àrea restringida, tampoc el ritme o velocitat entre el primer o el segon temps. El ritme no es important si no hi ha una aturada i s’inicia una acció de tir nova.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

42

3.4 Faltes Antiesportives

Fins ben entrats els anys 90 aquesta falta era coneguda amb el nom d’intencionada. La FIBA conscient de que no tot contacte intencionat és antiesportiu, va

canviar el nom d'aquesta falta. De manera que els àrbitres només havien de jutjar accions (objectiu), no pas intencions (subjectiu) de jugadors.

Existeixen múltiples contactes intencionats, realitzats a consciència i amb voluntat de fer-los. Són les anomenades faltes tàctiques, que no són faltes antiesportives pel seu baix nivell d’intensitat o perquè el jugador la provoca fent un esforç legítim per jugar la pilota. La qualitat de l'arbitratge està en saber diferenciar i fer una correcta lectura de cada situació.

Els àrbitres són els responsables de que el joc es desenvolupi de forma correcta i dins dels marges esportius. Per aplicar el mateix criteri durant el partit, s’ha de tenir consistència a l’hora d’interpretar les accions, sobre tot pel que fa referència als contactes amb excessiva duresa o per poder detenir el joc, no són de les accions habituals del basquetbol, i que no constitueixen un intent legítim d’obtenir directament la pilota o de defensar, dins de l’esperit i la intenció de les regles. No s’ha de permetre que el nivell d’intensitat dels contactes-falta augmentin de forma considerable sense sancionar-les.

Tota acció fora dels límits d’allò que entenem per un contacte normal fruit del joc ha de ser sancionada amb “Falta Antiesportiva”

Alguns exemples d’aquestes situacions :

Moure’s o col·locar-se perillosament a sota del jugador que entra a l’aire produint un contacte.

Contacte excessiu o amb excessiva duresa. No s’ha de permetre que el joc violent i brusc s’implanti al nostre partit.

Si un jugador defensor contacta amb un oponent per darrere o lateralment en un intent de parar un contraatac, i no hi ha cap oponent entre el jugador atacant i la cistella de l’oponent.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

43

Aturar un contraatac amb brusquedat o agafant al jugador (amb independència de ser o no el darrer jugador defensor), sense fer cap intent de jugar la pilota.

Agafar de la samarreta.

Retenir, colpejar o empentar a un jugador que es troba lluny de la pilota.

Quan es sanciona una falta personal i el jugador continua la seva acció cap a cistella i és objecte d’una altra "clara falta" aquesta ha de ser considerada una falta antiesportiva. Això no exclou la possibilitat de que aquesta segona falta esdevingui falta desqualificant, si s’escau.

En el cas d’un contacte fora del terreny de joc, després d’una cistella sobre el jugador que efectua el servei, s’haurà d’assenyalar una falta antiesportiva. Si la interrupció del servei es produeix sense contacte, s’efectuarà un avís per aquest l’equip, i en cas de repetir-se un altre cop, s’assenyalarà una falta tècnica. Algunes vegades si la distància de la línia de fons o lateral a la paret de la pista no és suficient, menys de dos metres i no amb la finalitat d’evitar problemes i haver de solucionar-los amb una falta antiesportiva, ja que el jugador que ha d’efectuar el servei no té espais, l’àrbitre hauria d’indicar l’espai correcte. Ha de ser el defensor qui ha de posar-se a un metre dintre de la pista, per permetre el servei.

Colpejar amb el colze fent-ne un ús excessiu. Si no es produís un contacte, caldria sancionar (sense previ avís) falta tècnica.

Durant els darrers dos minuts del partit, Quan la pilota es trobi fora dels

límits del terreny de joc durant un servei i encara estigui en mans de l’àrbitre o ja a disposició del jugador que va a efectuar el servei, si en aquest moment un jugador defensor a la pista de joc provoca un contacte amb un jugador de l’equip ofensiu en la pista i es sanciona falta, aquesta s’ha de jutjar com a antiesportiva.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

44

Després que la pilota hagi sortit de les mans del jugador que fa un servei, un jugador defensiu realitza un contacte sobre un jugador ofensiu, en una àrea diferent de la pista on es fa el servei, aquest s’ha de jutjar com a antiesportiu.

A les situacions anteriorment descrites, el jugador de l’equip B està òbviament provocant el contacte per a que es sancioni una falta i el rellotge del partit no avanci, i si és possible, fent-t’ho sobre el jugador que tingui el pitjor percentatge de tirs lliures. És per això que la FIBA sempre fa referència a faltes dels defensors, no dels atacants, les faltes dels quals només seran considerades com a antiesportives, en aquestes situacions, si utilitzen una força excessiva o no fan un esforç legítim per jugar la pilota.

Donat que el jugador no està fent un esforç per jugar la pilota (la pilota és encara fora del terreny de joc i no ha abandonat les mans del jugador que efectua el servei) i s’obté una avantatge antiesportiva al no permetre avançar el rellotge, aquesta falta s’haurà de considerar com a antiesportiva.

Tot el que s’ha descrit en l’article 36.1.3. ha de ser aplicat (sense avís), el concepte

avantatge/desavantatge no s’ha d’observar en el cas de les faltes antiesportives .

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DE LES FALTES ANTIESPORTIVES:

Si no s’està segur que es tracta de una falta antiesportiva o personal, s’ha de sancionar falta personal.

Abans de posar la pilota a disposició del jugador en un servei de fons, podem avisar als jugadors que no faci falta abans que la pilota es trobi dins del terreny de joc.

No hem d’obsessionar-nos amb examinar totes les accions amb lupa per decidir si la falta és antiesportiva o no , aplicar una bona i real lectura, el que tothom veu de cada situació.

Recordar que quan un jugador és sancionat amb dues faltes antiesportives, haurà d’abandonar el terreny de joc.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

45

4. Coneixement del joc: accions bàsiques i el seu arbitratge.

4.1 Joc de pivot

El basquetbol modern s’ha convertit en un esport disputat més en el perímetre i a l’exterior degut a la influència i el valor de la línia i llançament de tres punts. No obstant, el joc de pivot per la seva força i espectacularitat segueix formant una part important del joc i defineix moltes vegades el nivell de l'arbitratge. A més a més, els darrers canvis de regles, allunyant la línia de 3 punts i reduint la part baixa de l’àrea restringida, busquen, precisament, incrementar aquest tipus de joc proper a la cistella, doncs resulta molt més espectacular, que els concursos de triples en els que, alguns entrenadors havien convertit el basquetbol.

Els defensors i atacants tenen els mateixos drets en qualsevol posició que hagin establert legalment en la pista. La jugada de pivot haurien de ser considerades i vistes com un ajustament físic i noble (no dur) entre dos adversaris, especialment jugadors grans.

El contacte incidental entre els pivots és previsible, però no s’ha de permetre l’ús de les mans, els braços, i/o les cames o, els genolls per empènyer o desplaçar els adversaris. Un pivot defensiu pot col·locar la cama, el genoll entre les cames d’un adversari immòbil per mantenir la posició, però si aixeca la cama, impedeix el moviment o desplaça l’adversari, s’haurà de sancionar una falta.

S’haurà de sancionar falta de forma immediata, quan el defensa empenyi i desplaci l’atacant amb el genoll abans de que aquest rebi la pilota.

Un pivot defensiu pot col·locar un avantbraç o pit/estómac sobre l’esquena del seu adversari. Mai no pot col·locar una o les dues mans sobre un adversari. Quan ha establert la seva posició legal de defensa, no pot ser desplaçat d’aquesta posició per les accions del jugador atacant que abaixa el cos i topa amb el seu adversari.

Igualment, el jugador atacant no pot agafar el seu adversari quan es gira, tant per llaçar com per rebre una passada sota la cistella. No s’ha de permetre cap jugada excessivament física per tal de desplaçar un jugador d’una posició legal establerta.

S’ha de prestar especial atenció a aquells jugadors que agafen els braços de l’adversari quan estan lluitant per una posició. S’ha d’advertir verbalment la aplicació de l’arbitratge preventiu al jugador que inicia aquesta mena de jugada i si no hi ha resposta, canviant les seves accions, s’ha de sancionar. Cal pensar que sovint, aquestes accions comencen quan l’atacant utilitza els braços fora del seu cilindre per impedir el lliure moviment del defensor.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

46

També són freqüents les simulacions, especialment per part dels defensors, que esperen de puntetes a l’atacant i es deixen caure al primer contacte. Com totes les simulacions, creen addició entre els qui la practiquen. Si agafeu l’ham, aquestes jugades es repetiran constantment, i haureu perdut el control del partit. Fixeu-vos en els patrons de caiguda dels simuladors, generalment aixecant els braços i posant-los enrere per no fer-se mal en la caiguda.

Observa tota la jugada des del començament per determinar qui ha produït el contacte il·legal. No pot haver una actitud de “deixar-los jugar” quan el contacte és excessiu o dur. Com hem dit, aquests jugadors acostumen a ser els més grans dels dos equips i generen contactes d’alta intensitat.

Si ens bloquegem mentalment, o simplement “els deixem fer”, el partit se’ns anirà de les mans ràpidament. És per això que hem de preveure joc dur quan:

1. El jugador atacant ha desplaçat el defensor de la seva posició legal al terra 2. El jugador atacant té la pilota i es permet al seu adversari utilitzar les mans, l’avantbraç

estès, els genolls o la cama aixecada. 3. El jugador atacant abaixa les natges i empeny cap enrere, també fent ús de les mans i

els braços per desplaçar el seu adversari 4. El jugador atacant fa un senyal per rebre una passada o una passada bombada i

llavors utilitza els braços com braçades de nedador per apartar els braços dels defensors o fa ús del colze o del avantbraç estès per agafar o desplaçar el seu adversari.

5. El jugador atacant no pot fer ús el seu braç per apartar les mans d’un defensor per tal de protegir un intent de llançament.

.

Joc de pivot legal: ambdós jugadors dins del seu

cilindre.

El jugador de pantalons negres utilitza els malucs i el braç fora del seu cilindre per

desplaçar a l’adversari. Falta.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

47

En el joc de pivot també ens trobem una gran part de les simulacions. Per detectar-ho, cal estar atent a la posició dels peus (normalment de puntetes) i al fet que, en la caiguda, el simulador (generalment es recolza amb les mans cap enrere).

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DEL JOC DE PIVOT:

Veure la jugada sencera i des del principi. No sancionar les reaccions a accions no castigades prèviament.

Sancionar ràpid i de forma consistent, penseu que el joc de pivot sense control pot generar violència. Hem d'avançar-nos al joc i evitar-nos problemes.

Empènyer amb cames, braços, cos o genolls és falta. Recordeu els límits del cilindre.

Aplicar el sentit comú i l'arbitratge preventiu. El contacte entre dos jugadors grans és normal, però si excedeix

allò exposat anteriorment cal sancionar immediatament i “perdonar”.

Atenció a les simulacions.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

48

4.2 Jugada 1 X 1

Quan un atacant amb la pilota controlada té davant d’ ell al seu defensor, aquest no pot interferir el seu progrés o dirigir els seus moviments, en aquest cas està cometent

una falta clara.

En els contactes produïts en moviments paral·lels a la línia de fons i que no obstaculitzen la llibertat d’acció de l’atacant s’ha de ser tolerant.

L’atacant no pot realitzar accions amb el braç (no deixar) sobre el jugador defensor, fixant-lo per tal de superar-lo.

Tocar a un adversari no és necessàriament falta si aquest no limita el moviment del jugador, així ho dicten les regles del joc. Això sí també ens adverteixen de que tactar repetidament a un adversari pot conduir a un augment de la brusquedat del joc, aquí és important el uso del arbitratge preventiu. Alguns detalls que ens poden servir a l’hora de decidir sobre aquests contactes són:

Si l’adversari posa el braç completament estès a la cintura o esquena, generalment limita el moviment.

Si posa ambdós mans a la cintura, segur que limita el moviment, per tant ÉS FALTA de manera immediata, no cal repensar-ho;

Alguns jugadores no posen la mà, sinó que estenen l’avantbraç per davant de la cintura, d’un jugador que progressa cap a cistella, frenant-lo.

Cal recordar que els jugadors atacants també poden cometre faltes per l’ús il·legal de les mans. És cada vegada menys freqüent, però encara es donen, casos de “hooking”. També cal estar atents a les portes enrere en el joc de pivot o en serveis , així como en jugadors amb pilota que intenten crear-se espai amb el seu defensor.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

49

L’àrbitre també ha de saber què és una posició legal de defensa i quins són els drets d’un jugador amb i sense pilota.

Una posició legal de defensa requereix que el defensor sigui el primer en el lloc, amb els dos peus al terra, dret, immòbil i de cara al seu adversari. Un cop establerta la seva posició legal de defensa, el defensor pot moure’s cap enrere o lateralment per mantenir la seva posició davant d’un adversari que s’està movent. El defensor NO pot moure’s FRONTALMENT cap a la jugador/a amb la pilota.

És important que els àrbitres observin tota l’acció des de l’ inic i fins al final amb referències específiques a les accions del jugador defensiu abans que tingui lloc un contacte. S’ha d’estar atent als jugadors que es deixen caure i ens vo len confondre o crear una atmosfera antiesportiva en contra nostre. L’àrbitre s’ha d’assegurar que el CONTACTE ha tingut lloc realment i a que no està influenciat per les accions teatrals dels jugadors. És essencial que els àrbitres estiguin en una excel·lent posició per tenir una visió clara del contacte.

S’ha d’observar el punt de contacte. Si s’ha establert una posició legal de defensa, el contacte del jugador atacant ha de ser en la part frontal del tors, entre les espatlles –pit- del defensor. Si el contacte és en l’espatlla, el maluc o la cama, llavors la responsabilitat serà del defensor.

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DE l’ÚS IL·LEGAL DE LES MANS:

Els contactes incidentals formen part del joc. Ser consistent en l'aplicació del criteri, fora i dins del cilindre,

durant tot el partit. Posar les dues mans o un braç estès sobre l'adversari és falta. L'ús de les mans o de l'avantbraç sobre un jugador que penetra

cap a cistella és falta. L'atacant no pot utilitzar les mans per apartar, bloquejar (hooking)

o impedir el moviment del defensor. Quan el jugador atacant bota la pilota desplaçant-se en paral•lel a

la línia de mig camp (lluny de cistella) es permetrà el tacteig per

part del defensor.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

50

Una vegada el cap i el cos de l’atacant ha aconseguit passar el tors del seu adversari (normalment per la velocitat del moviment), la responsabilitat del contacte és del jugador defensor.

S’han de protegir els drets del jugador enlairat. Si l’atacant ha deixat el terra ABANS que el defensor hagi establert la seva posició, encara que tard, té dret a aterrar en un lloc predeterminat del terra. El temps i el moviment són claus en aquesta jugada.

Els àrbitres han d’estar alerta de les jugades de càrrega- bloqueig quan:

1. Té lloc una transició o un contraatac. 2. Un atacant colpeja el seu defensor en una jugada d’1c1 3. Els defensors canvien les posicions per proporcionar una ajuda defensiva 4. Té lloc 2c1 5. En les jugades d’entrada cap a la cistella (el driblador passa i topa amb un defensor

immòbil) 6. Bloqueigs cecs en una passada alta a prop de la cistella o durant una pressió.

4.3 Pick and roll (Pantalla i continuació) El pick and roll (també anomenat bloc i continuació) és una jugada ofensiva en que un jugador realitza un bloqueig (pick) per a un company d'equip el qual controla la pilota, i després, es mou cap a cistella (roll) o cap a fora (pop), per acceptar una passada. Aquesta jugada es va fer popular als anys 90 i ara és la base sobre la qual, un bon nombre d'equips, construeixen el seu joc a totes les lligues principals: Eurolliga, ACB, NBA, NCAA, ... De forma resumida, aquests són alguns dels aspectes més importants:

1. Un jugador estableix una pantalla (pick) per a un company amb pilota.

2. Després del pick, el jugador que ha establert la pantalla progressa cap a la cistella (and roll), o cap a fora (and pop), i crea una oportunitat de passada, obtenint un avantatge.

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DE LES SITUACIONS DE CÀRREGA:

El defensor ha d'estar en posició legal de defensa. El defensor mai serà el responsable del contacte si l'atacant amb

pilota, o sense, provoca un contacte en el seu tors . Si l'atacant té la pilota no es tindran en compte els elements temps i

distància. Para molta atenció a no sancionar simulacions.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

51

Davant la pantalla, el jugador defensor, no ha d’anar contra el cos del contrari, ha d’intentar evitar-lo, si no ho fa i és ell qui provoca el contacte, haurà de ser sancionat amb falta. Les pantalles (bloqueigs legals) es poden superar de tres formes:

Passant-la per davant Passant-la per darrera Canviant de jugador (Switch) Push Trap Base-line

4.4 Joc sense pilota El basquetbol també es juga sense pilota. Mentre que, generalment, els espectadors segueixen el joc amb la pilota, els àrbitres segueixen, també, el joc sense pilota, conscients que des de fa anys ha deixat de ser el “costat dèbil”. Efectivament, el basquetbol ha evolucionat molt en quant al joc que es pot fer amb la pilota, però, comparativament, ho fet el doble en quant al joc sense pilota. Molts entrenadors reneguen ja de l’apel·latiu “costat dèbil” per referir-se al joc sense pilota, i és que dediquen moltes hores d’entrenament a atacar i defensar el joc sense pilota, on es “cuinen” la majoria de jugades del basquetbol modern. No focalitzeu la vostra atenció sobre el joc amb pilota; moltes vegades el més important passa lluny de la pilota.

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DE LES PANTALLES:

El jugador que realitza la pantalla ha de romandre quiet i amb els dos peus al terra quan es produeix el contacte.

Si el jugador que rep la pantalla està estacionari o immòbil dins del seu camp de visió, no hi ha distància.

Si la pantalla es fa fora del camp de visió, un pas de distància. Si l'adversari està en moviment s'ha de deixar temps i distància (entre

una i dues passes). Els bloqueigs en moviment han de ser sancionats sempre.

Tenir una lectura tècnica i tàctica de l’acció i la seva influència en el joc.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

52

Per a un millor control efectiu del joc s’ha de posar atenció al joc fora de la pilota, incidint en dos aspectes puntuals:

Accions per a rebre la pilota, tant al perímetre com a l’interior de la zona

Moviment de l’atacant tallant la zona d’un costat a l’altre o de baix a dalt i les possibles pantalles i body-check, que es produeixen en el recorregut del jugador.

S’ha de saber interpretar els contactes fent una lectura global del joc, no sancionant contactes intranscendents i permetent altres que eleven el nivell dels contactes en el partit. En aquest punt, també la consistència en el criteri és important per al control del partit.

4.5 Rebots

Durant les darreres temporades les situacions de rebot han vingut provocant dificultat a l’hora de ser jutjades, especialment per no establir clarament la posició prèvia dels jugadors (és a dir no seguim la jugada des del principi, sinó quan veiem el contacte), i també, en part per les gesticulacions i/o simulacions d’alguns jugadors.

En aquestes situacions tornem a trobar com a protagonistes els jugadors més grans del partit, i de la mateixa manera que ens passa en el joc de pivot, és fàcil que perdem en control de la situació, si simplement prenem una actitud de “deixar jugar”.

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DEL JOC SENSE PILOTA:

• Apliqueu l’arbitratge preventiu • Determineu clarament els factors de temps i distància • Pareu molta atenció als talls (el jugador pot moure’s lliurament),

sovint es produeixen faltes, però també moltes simulacions per part dels atacants sense pilota

• Observeu les jugades des del seu inici, no sancionar les reaccions, cal sancionar el primer contacte.

• Descarteu els contactes intranscendents. Els contactes accidentals són part del joc

• Llegiu correctament els body check (impedir o demorar els talls) recordeu el principi de temps/distància.

• Compte amb els canvis de defensa, quan es canvia de jugador sense pilota a jugador amb pilota.

• Arbitratge preventiu. • Avantatge- desavantatge. • Atents a les simulacions.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

53

De la mateixa manera que passa en el joc de pivot, si, davant el dubte de què sancionar, comencem a abstenir-nos de prendre decisions, l’agressivitat anirà pujant d’intensitat, fins que arribarem a situacions d’acció-reacció, simulacions i inclús de violència. El pitjor és que un cop arribats a aquest punt, difícilment podem fer tornar el partit a la senda de la correcció.

Així com passa amb les simulacions o amb el joc de pivot, els rebots han de ser controlats des del minut 1. La pressa de mesures incoherents o una lectura inconsistent del joc ens portaran al desastre. Per tant, segueix amb atenció les indicacions que et donem a continuació per fer una bona lectura de les situacions de rebot.

Per tal de poder jutjar les situacions de rebot correctament cal:

Estar atent a la posició inicial dels jugadors damunt el terreny de joc No sancionar lleugers contactes propis del joc i que no causen avantatge No permetre que el defensor reculi No permetre que els atacants es recolzin en el salt Tenen lloc moltes irregularitats en els llançaments lliures. Han de sancionar- se amb una

correcta aplicació de la mecànica arbitral, és a dir, xiuleu abans de que es produeixi el rebot

Especialment l’àrbitre de cua ha de controlar i sancionar les empentes i agafades que succeeixen en els rebots i que donen avantatge a l’infractor

Atenció simulacions dels jugadors que estan davant. Busqueu la finestra, i mai sancioneu gestos.

Recordar els principis de verticalitat Valoreu l’avantatge i desavantatge. Si el jugador obté el rebot i existeix un petit contacte

que n afecta el seu joc, no sancioneu.

4.6 Simulacions

La simulació vegada és més freqüent i s’està convertint en un gran problema, fins i tot a la NBA on s’ha editat una regla anti-flopping amb multes als simuladors. La presència de diferents situacions en les que jugadors es deixen caure o fan teatre augmenten de manera que:

a) Obtenen avantatge al sancionar-se injustament una falta a un adversari.

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DELS REBOTS:

• Estar atent a la posició inicial dels jugadors. • Atenció al moviment dels colzes i de les empentes. • No permetre que el defensor reculi o bloquegi amb els braços. • No permetre que l'atacant es recolzi o agafi. • Valoreu les accions no els gestos. No caigueu en sancionar

simulacions.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

54

b) Creen una atmosfera antiesportiva entre els espectadors contra els àrbitres.

Totes aquestes situacions, són evidentment, antiesportives i orientades a crear un ambient hostil, amb la finalitat de produir un canvi en el criteri arbitral. Les regles de joc ja ho descriuen en l’article 38.3.1. establint que “és una falta tècnica deixar-se caure per simular una falta”. Però la diversitat de situacions que podem observar ens ho posa difícil.

Així doncs, el criteri a aplicar serà el següent:

ACCIÓ CRITERI

1. Un jugador atacant o defensor,

simula (llançant-se al terra o fent teatre) provocant un contacte punible.

Haurà de ser sancionat amb falta personal sense

cap mena d’avis.

2.Un jugador rep un contacte no punible sobre ell i simula tirant-se a terra o fent teatre.

Serà advertit de falta tècnica. L’avís es farà també al seu entrenador, fent-se extensible a tots els jugadors d’aquell equip.

3. Un jugador rep una falta i aquesta és exagerada fent

teatre.

Es sancionarà la falta,

però el simulador serà advertit de falta tècnica

si es torna a repetir la simulació. En cap cas la castigarem no sancionant la falta que ha rebut.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

55

4.Un jugador simula, tirant-se a terra o fent teatre, sense haver rebut cap mena de contacte, o, a parer de l’àrbitre, simula de manera flagrant davant un petit

contacte no punible.

Es sancionarà falta tècnica de manera immediata.

5.Un jugador cau a terra fruit d’un contacte normal del joc.

No es sanciona res.

Com a conclusió, recordeu que cal conèixer el joc i els moviments tècnics

dels jugadors per no caure en les simulacions. Aquest tipus de comportament no es troba dins de l’esperit d’esportivitat i joc net desitjat en un partit, requerint una resposta dels àrbitres.

No caure al parany, no sancionar, no és una resposta vàlida. Cal prendre mesures d’acord el quadre anteriorment exposat.

Normalment existeixen 1 o 2 jugadors per equip especialistes en la simulació. Tracten d’enganyar als arbitres simulant un contacte provocat per un contrari, que o bé no ha existit o bé no és punible. Heu de detectar-los i analitzar les seves accions. Hem de netejar el joc d’aquest tipus de situacions o perdrem el control del mateix.

S’ha de buscar en primer lloc qui realitza el primer contacte per determinar qui és el responsable. Com sempre, el millor consell que us podem oferir és: arbitreu als defensors.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

56

CLAUS PER FER UNA BONA LECTURA DE LES SIMULACIONS:

No us precipiteu en sancionar, no intuïu i no us deixeu endur per gestos.

Entrenar la vista és un dels millors consells que us podem oferir, és per això que us recomanem veure les jugades que trobareu al canal de l’àrbitre.

Podeu aplicar en la majoria d’accions, aquesta eina visual:

• Quan el jugador aixeca els braços i cau amb les dues mans al terra més o menys a la vegada, es pot entendre que té prevista la caiguda. Com a conseqüència, pot ser una simulació.

• Si, el jugador, després del contacte encara té els braços a sota i

cau tot seguit de forma natural i no coordinada, pot entendre’s que no té previst caure al terra. Com a conseqüència, no sembla d’entrada una simulació.

De totes maneres, els simuladors intenten ser plàstics en els seus enganys, i acostumen a millorar les seves tècniques intentant anar sempre per davant del nostre coneixement de les seves males arts, és per això que us oferim algunes claus per detectar-los.

5. Consell Pràctics per millorar el criteri arbitral.

A continuació m’agradaria oferir-vos alguns consells que poden ajudar-nos a llegir millor els contactes i a prendre la decisió correcta.

Acostuma la teva vista als contactes:

Visualitza les jugades de l’ÀrbitreTV, on tens més de 100 jugades referides a contactes. També pots anar a veure partits de categoria superior, on veuràs com àrbitres més experimentats prenen decisions.

Recorda el principi RVBR (Ritme, Velocitat, Balanç i Rapidesa): A

vegades no estem segurs de sancionar o no un contacte. Valora si ha afectat l’acció de l’atacant, si la resposta és no, la millor decisió era no sancionar. Aquest principi mnemotècnic i d’altres els podràs trobar en el “Vocabulari del basquetbol” publicat a l’apartat documentació del Canal de l’Àrbitre.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

57

Arbitra al defensor: Per decidir

sancionar o no, gairebé tots els principis fan referència a la posició del defensa i el que fa després d’obtenir-la. Observar la posició inicial i analitzeu en funció de la descripció d’aquest document. Si no fa res il·legal serà responsable l’atacant, o lo millor és no xiular res, però no sancionar injustament al defensor. Si segueixes l’atacant amb pilota, quan es produeixi el contacte no tindràs informació prèvia del posicionament del defensors, i per tant hauràs d’inventar. Aquest principi és vital en les situacions de càrrega/bloqueig.

Segueix el joc sense pilota: Els espectadors seguixen sempre el joc amb pilota, els àrbitres saben que la majoria de jugades es cuinen fora de la pilota. Quan sigueu dos àrbitres no desatenguis el joc sense pilota quan sigui de la teva responsabilitat, manté la concentració. És la millor forma de transmetre que estàs dins del partit i controles el nivell de contactes.

Llegeix els moviments del jugador defensor i com les seves accions afecten la pilota. Si un jugador dóna un

cop a la pilota des de dalt cap a baix, la pilota (per lleis físiques) baixarà, si aquesta puja, vol dir que el jugador ha provocat un contacte sobre el braç o la mà de l’atacant. Si un jugador dóna un cop a la pilota des de darrere, aquesta sortirà disparada cap endavant i no s’haurà produït cap falta; si es queda amb el jugador que la tenia, probablement ha tocat el braç del jugador en comptes de la pilota.

CRITERI ARBITRAL I ELS SEUS PRINCIPIS

Manual del CABQ-EABQ 2013-14

58

Sigues consistent en l’aplicació del criteri. Independentment de les pròpies opinions, cal aplicar el criteri decidit pel CABQ i EABQ. Els equips saben quin és, els companys també. Només des d’una aplicació unificada i consistent guanyarem el respecte dels participants.

CONTACTE

VEURE

ANALITZAR/CRITERI

DECIDIR

ÈXIT

INTUÏR

CRITERI

PROPI INDECISIÓ

O

COBARDIA

FRACÀS