Projecte INMA: Infncia i Medi Ambient

Butllet Sabadellnm. 9 (gener de 2011)

www.proyectoinma.orgINMA agraeix a la col.laboraci de totes les famlies

Benvolgudes mares, pares i fills, Amb aquest nov butllet us volem agrair de nou la confiana que dipositeu en tots nosaltres. Grcies a la vostra participaci estem recollint moltes dades que ens permetran obtenir resultats rellevants per la salut dels nens. Fins avui ja hem publicat 117 artcles en revistes cientfiques grcies a les dades obtingudes durant lembars, naixement i primer any dels vostre fills (si voleu ms informaci la podeu trobar a la web de lestudi). Actualment, la Slvia, lAnna, la Nria i la Muriel estan fent les visites dels 4 anys dels vostres fills. La resposta est sent molt satisfactria, i tant els pares com els nens surten molt contents de la visita. A ms la Muriel (la psicloga) est preparant uns informes sobre lavaluaci dels vostres fills. Aquells que ja heu fet la visita rebreu molt aviat linforme.En aquest butllet us expliquem com va anar el Dia de les famlies INMA de Sabadell. A ms trobareu un resum de la jornada cientfica que es va celebrar a Valncia a loctubre. Es van reunir tots els cientfics i collaboradors procedents de totes les rees participants en lestudi INMA. Tamb podreu gaudir de bons consells per millorar el desenvolupament cognitiu dels vostres fills i adquirir hbits saludables per un bon creixement.

Lequip investigador INMA-SabadellBalan molt positiu de les Jornades Cientfiques INMA"s un plaer per a nosaltres tenir-vos amb nosaltres. Intenteu posar en com els treballs realitzats i us marqueu un calendari. Destacaria el carcter obert d'aquestes Jornades, que permet que gent de fora del projecte INMA el pugui conixer. Sou uns privilegiats d'estar en aquest Projecte tan bonic ". Desprs d'aquestes paraules de benvinguda d'Isabel Muoz, directora del Centre Superior d'Investigaci en Salut Pblica de la Generalitat Valenciana (CSISP), Ferran Ballester i Marisa Regabliato, coordinadors de l'rea de recerca del projecte INMA en la cohort de Valncia, prenien la paraula, i tots dos destacaven "que una de les coses d'aquestes Jornades que ens fa estar orgullosos s que la majoria de les comunicacions sn anlisi conjunts de totes les cohorts", per concloure aquesta presentaci davant els nombrosos assistents subratllant que "a ms d'aquests avenos i vies de futur, m'agradaria que aquest dia i mig servs per obrir noves vies d'investigaci ", en paraules de Marisa Regabliato.

Presentaci de 30 resultats d'estudi Amb l'enunciat del segent estudi 'Avaluaci de l'exposici a la contaminaci atmosfrica en les cohorts INMA', a crrec de Marisa Estarlich, comenava la primera part de la presentaci dels resultats, la qual va tenir el privilegi de comptar amb Joan Grimalt com a moderador. Desprs d'aquest estudi es van succeir la presentaci d'investigacions al llarg del primer dia de les Jornades INMA. La temtica d'aquests estudis va girar al voltant dels segents temes: contaminaci atmosfrica, exposici al tabac, miscelnea (dieta, respiratori i lrgia i mtodes), reproductiu i creixement postnatal, per concloure aquesta primera jornada amb el desenvolupament del projecte i les perspectives de futur. El neurodesenvolupament va ser el tema que va centrar totes les presentacions de la segona jornada, que es va celebrar al mat, abans de la sessi de psters i les riques sessions paral.leles.

La importncia de les sessions paral.leles L'honor de tancar aquestes Jornades va correspondre a les sessions paral.leles, en les quals, i en petits grups de treball, es posen en com les directrius de treball de cada cohort, la metodologia, aix com la realitat i problemtica de cadascuna de les cohorts, amb vista a dibuixar i millorar les lnies de treball particulars de cada cohort i generals del Projecte INMA. Les tres sessions programades van girar al voltant de tres enunciats: anlisi de dades conjuntes, treball de camp i neurodesenvolupament. Finalitzaven aix unes noves Jornades Cientfiques INMA, les quals han estat fidel reflex del dinamisme que caracteritza cadascuna de les cohorts INMA.

Fotos: Imagen izquierda: de izquierda a derecha, Ferran Ballester, Isabel Muoz y Marisa Regabliato. Foto; Julio Moya. Imagen derecha:Ferran Ballester, coordinador INMA Valencia. Foto: Celes Piedrabuena. Recordeu, tota lactualitat iNMA la trobareu a:www.proyectoinma.org

3.La importncia de lalimentaci dels vostres fillsLalimentaci durant la infncia s un dels factors ms importants que contribueixen a un correcte creixement i desenvolupament dels nens. A ms, els hbits alimentaris saludables en els nens poden evitar enfermetats crniques en ledat adulta. La famlia i lescola juguen un rol fonamental en leducaci alimentaria. A continuaci us donem alguns consells que ajudaran a que els vostres fills gaudeixin duna dieta sana i equilibrada. Tamb us proposem una recepta divertida i sana que podreu elaborar conjuntament amb els vostres fills.

Consells:

La millor alimentaci per a un nen, s una alimentaci variada Un bon esmorzar consta de lctics, cereals i fruites Menjar vegetals i fruites diriament. Limitar els sucs de fruites Menjar cereals, pa o pastes integrals Reduir la ingesta daliments i begudes ensucrades Menjar ms peix, sobretot peix blau. Preferiblement al forn o a la planxa Reduir ls de la sal Menjar llegums en comptes de carn com a plat principal en alguns pats Una hora diria dactivitat fsica moderada (o joc actiu) xit Dia de les Famlies del Projecte INMAFamlies i els responsables del Projecte INMA varen gaudir d'una plcida jornada. Els pares van exposar tots els dubtes que tenen al voltant de com els contaminants ambientals ms importants presents en l'aire, l'aigua i la dieta afecten la salut dels seus fills. D'altra banda, el Dr Jordi Sunyer, director del Projecte , i les investigadors Dra Michelle Mndez i Dra Martine Vrijheid van respondre a totes les preguntes formulades. Riscos per a la salut en la vida diria Aquest va ser l'enunciat de la xerrada que va reunir a pares, mares i investigadors, i que va ser presentada pel regidor de salut de l'ajuntament de Sabadell, el Sr Ramon Burgus, que va anar a la trobada acompanyat de la Sra Teresa Corbella, cap del Servei de Salut de la ciutat vallesana.

Torn de preguntes i festa infantil Diverses van ser les preguntes delspares i mares , com si les antenes de telefonia mbil suposen un risc per a la salut, l's de pesticides i el risc que suposa ingerir a travs de la dieta, l'impacte de la contaminaci derivada de les indstries en la salut infantil o el del tabac en els nens. La xerrada es va tancar amb Soledad Romn, directora general de la Fundaci Roger Torn. Desprs es va posar el punt i final a la tarda amb un berenar per a tots i l'espectacle de titelles, ple de mgia i color de la Companyia Marduix. Foto: La Dra Michelle Mndez, experta en alimentaci, a la seva dreta, el Dr Jordi Sunyer, director del Projecte INMA. Foto: Llus Franco. La recepte recomenada: el vaixell vikingIngredients carbass tallat a lo llarg75g de vedella picada2 cullerades de tomquet triturat pebrot vermell ceba1 cullerada doli dolivaOrenga secSal (poc)8 bastonets daperitiu 1 bastonet de pa1 lmina de formatge Preparaci: 1.Posa el mig carbass sobre un plat amb el tall cap avall. Tapal i cou-lo en el microones uns 3 minuts fins que quedi tou. (Si no tens microones cou-lo en un cass daigua bullint durant 5 o 7 minuts i escorrel)2.Neteja i trosseja el pebrot i la ceba.3.Buida el carbass amb una cullereta sense trencar la pell. Pica la polpa i barreja-la amb el pebrot i la ceba. 4.En una paella amb loli doliva, salta a foc lent la ceba, el pebrot i la polpa del carbass; als 5 minuts, afegeix la vedella picada i el tomquet i deixeu-ho coure uns minuts ms.5.Assaona-ho amb orenga i sal. Preparaci final amb la filla/fill:1.Farciu el mig carbass amb la barreja. 2.Colloqueu els 8 bastonets daperitiu salats com si fossin els rems del vaixell.3.Per a fer la vela, enfileu un bastonet de pa en una lmina de formatge i claveu-lo al mig del carbass.I ja est a punt per a menjar!!!!!!!!Joc del llenguatge i laudici

Ara us exposem alguns dels jocs que es poden utilitzar per estimular el desenvolupament del llenguatge i l'audici:

Les endevinalles. Amolt rica en el desenvolupament del llenguatge. Provoquen que el nen busqui diferents significats i exerciti la seva comprensi oral, potenciant en gran manera el seu raonament verbal. Els embarbussaments. Excellent eina d'estimulaci de la pronunciaci, la percepci auditiva i del coneixement del llenguatge. Comena amb... Els clssics jocs com el "Veig, veig" fomenten l'autoconeixement del llenguatge i la percepci dels diferents fonemes que el componen. La frase maleda. Exercita diferents components importants del llenguatge i l'audici, com la memria, la segmentaci de les paraules i la creativitat en el llenguatge, a partir dels 5 anys. Consisteix a anar introduint cada vegada una paraula ms en una frase que creem gradualment per torns, per abans d'introduir el nou element hem de repetir l'oraci dita anteriorment. Igual o diferent. Interessant per potenciar la discriminaci auditiva, consisteix a dir dues paraules molt similars o iguals entre elles, de manera que el nen ha d'identificar si es tracta de mots iguals o diferents. Extret del llibre Mi hijo aprende jugando, de Marc Giner Llenas (psicopedagog i logopeda). Editorial Larousse (2010).

**