EL PASTOR TÍMID

Hi havia una vegada quatre nens que feien turisme i van anar d’excursió al poble de Rubió. Es van perdre. Se’ls havia fet de nit i havia començat a ploure. Van buscar on passar la nit i van trobar una casa estranya.

Els quatre nens hi van entrar però la porta feia uns sorolls molt estranys. Al menjador hi van veure una bruixa i es van espantar de debó fins que, quan s’hi van acostar, es van adonar que era un espantaocells. Després van trobar un fantasma que volava..- Auxili!!! – va cridar un dels quatre nens.

I es van posar a córrer per tota la casa, pujaven per les escales...el fantasma els seguia per tot arreu. Els nens estaven sorpresos en veure que tot de coses de ferro volaven. Es van tancar en una habitació per pensar, allò no podia ser, i es van posar a investigar. Es van adonar que el fantasma era un llençol que es movia amb uns fils i uns imants enganxats a les parets feien que tot el que era de ferro volés.

Buscant per tota la casa, van trobar un pastor que s’amagava d’ells. Li van demanar perquè feia que la casa estés encantada i els va respondre que, com era molt tímid, no volia que la gent hi anés. Parlant va entendre que no havia de ser tímid.

Martí Álvarez (3rA)