Les tres Gràcies

Fitxa Tècnica·Títol: Les tres Gràcies·Autor: Peter Paulus Rubens (1577-1640)·Cronologia: 1639·Tècnica: oli sobre fusta·Mides: 2,21 x 1,81 m·Estil: Barroc·Tema: Mitològic·Localització: Museo del Padro (Madrid)

Sobre l’autorPeter Paulus Rubens es va formar en l’ambient manierista d’Anvers i va ingressar a la cofraria de pintors de San Lluc d’aquesta ciutat. L’any 1600 va ser contractat pel duc de Màntua i això li va permetre entrar en contacte amb la pintura dels venecians i de Miquel Angel.Quan va tornar a la seva ciutat ja era un pintor consagrat i les corts europees reclamaven els seus serveis. Així va entrar en la cort de Felip IV i va rebre un gran nombre d’encàrrecs .

Descripció formal·Comentari del portuguès

Podem veure a les tres Gràcies formant un cercle compacte, amb una d’elles d’esquena a l’espectador. Damunt dels seus caps hi ha una garlanda de flors i a un dels extrems del quadre un putto que aboca aigua amb un corn de l’abundància, a l’altre extrem penjen unes robes. Les dones cobreixen alguna part del cos amb un vel molt fi i transparent. Totes tenen el peu endarrerit.El paisatge es idílic i minuciós, tret molt característics de la pintura flamenca.

ColorsPredominen les tonalitats pàl·lides, tant en figures com en fons. També podem apreciar l’utilització del vermell, el groc i el blau per pintar la carn i donar-li un aspecte molt realista.Per al fons els colors utilitzats son el verd i el blau, en tonalitats molt suaus per donar sensació de lluminositat.Rubens utilitza una pinzellada llarga i uniforme, tret que està molt present a la resta de les seves obres. En aquest cas, aquesta pinzellada li permet recrear la pell humana amb tant realismePredomina el color sobre el dibuix i les línes corbes, que es poden apreciar perfectament al cos de les dones.

Les figures presenten un gran dinamisme, que s’accentua per el moviment corporal que transmet les 3 figures. El dinamisme s’aconsegueix entre el joc de braços i l’enderrariment d’una de les cames.

La línia corba present a les 3 siluetes dóna una sensació de sensualitat.

Tot això queda enmarcat en un paisatge idíl·lic, que sembla que rodegi les 3 figures.

Com a tota obra de Rubens, la representació femenina tendeix a ser força robusta, mostra de l’ideal de bellesa del moment. Mitjançant la gradació de colors i la llum, s’aconsegueix recrear el volum de les 3 figures.

InterpretacióL’obra representa les tres Gràcies de la mitologia grega (Eufrosine, Talia i Aglae), filles de Zeus i de la nimfa Eurínome. Cadascuna era la deesa de l’encís (centre), l’alegria (dreta) i la bellesa (esquerra). Totes 3, par tant, son símbol de la felicitat.

Presidien els diferents esdeveniments socials alegres i d’esbarjo de l’època. També s’identifiquen amb les arts, perquè Aglae es va casar amb Hefest, cosa pero la qual s’asoccien a les Muses.

La Gràcia de la dreta s’identifica amb la primera dona de Rubens, Isabella Brandt. La de l’esquerra sembla que fou la seva segona esposa, Hélène Fourment.

FuncióQuan va morir Rubens, la seva esposa Hélène Fourment va estar a puntar de cremar el quadre perquè el considerava massa sensual i pecaminós. Però finalment va ser el rei d’Espanya Felip IV qui ho va comprar.

Aquest va estar guardat durant bona part del segle XVIII, perquè Carles III ho considerava massa pecaminos. Més tard, va ser exposat al Museu del Prado, on es troba actualment.