w -_ -

Quan, anys enrera, el negus visité Itàlia i el rei li regalé un tanc

;s_._. ---

c

_______

EL LLEO D'ABISSINIA

Any VII. Núm. 347-Barcelona, dijous,10 d'octubre de 1935

Publica un 'número dedicat aEtiopia, país sobre el qualgeneralment se sap poca cosa,

Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 ( Llibreria Catalonia) - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

El conflicfe ifaloefiopí la sifuació europea

MIRADOR INDISCRET

Quan es va posar a la venda el nostredarrer número, una notícia—temuda feiadies—commovia el món. La guerra a IEtio-pia havia començat! No han passat encaravint anys de la fi de la guerra més des-tructora que ha conegut la humanitat, quetots els somnis de pau i d'una nova. moralde les relacions entre els humans s'esvaei-xen per virtut de D'ambició personal d'un

home al qui un poble sha abandonat obli-dant els principis pels quals havia entrata la guerra al costat dels aliats. Tots elshorrors de la passada guerra posats de ma-nifest en els primers deu anys d'acabadaaquesta, tots els nous corrents de solidaritatuniversal, no han evitat que Itàlia portés a

Estàtua de Menelik 11 a Addis Abeba

cap una agressió sense que els Estats reac-cipnessici immediatament contra aquest fet.

Es evident que, ni legalment ni moral-ment, Itàlia no té raó en el plantejamentdel conflicte amb Etiopia. Respectant totesles raons d'Itàlia a una expansió i la sevasuperioritat sobre un poble semibàrbar, ésevident que havent acceptat aquest poble,equivocadament o no, a formar part de laS, de les N., Itàlia es devia als compro-misos contrets i a respectar la sobiraniad'Etiopia. En això no hi ha floc a dubtesi així ho ha reconegut en el moment enquè escrivim aquestes ratlles el Comité delsI'retze a la S. de les N. Si la tesi d'Itàliaprosperés, tot dl dret internacional basaten elPacte seria lletra morta, i ningú nopot dir què passaria el dia de demà quanaltres nacions plantegessin també les sevesqüestions amb un fet brutal com ha fetItàlia. La guerra—i aquesta vegada a Euro-pa-seria inevitable.

Però, malgrat aquestes coses tan claresi tan fàcils de compendre, els Estats euro-peus dubten i no es troben en condicionsd'intervenir per a fer respectar el nou dretinternacional sorgit dels horrors d'una guer-ra. I és que la situació actual no és sinóel resultat dels errors comesos en aquestsvint anys, en què a un internacionalismepotser prematur ha succeït un nacionalismeferotge. Les causes d'aquest fet són moltcomplexes i en cada pafs hi juguen factorsdiferents i la pròpia manera d'ésser de cadapoble. Però en el problema de les.rdlacionsentre Estats, és evident que la política an-glesa hi té una gran part de culpa en noadaptar-se a la nova modalitat que repre-senta la S. de Des N. Un nou dret no s'a-

ferma sense una força que el recolzi. 1 aca-

bada la guerra, aquesta força la tenien

França i Anglaterra. D'elles era doncs, en

gran part, la responsabilitat del futur, ja

que les petites nacions, no poden representar

sinó una aportació espiritual si no es fonenen un conjunt. I call reconèixer que Franças'ha trobat sola en el moment de refer unaEuropa mal ferida. Anglaterra, per la sevapròpia manera d'ésser, ha seguit els seusprocediments tradicionals de no actuar ambuna visió de conjunt, sinó prenent posicionssegons els moments que es vivien. I aixòha anat soscavant els fonaments de la S. de

les N. que és essencialment una obra deconjunt.

Aquesta política anglesa tradicional s'hatitllat de deslleial. No—diuen els angle-sos—, és una manera diferent d'actuar,però els principis són els mateixos. El quepassa' és que nosaltres adoptem en cadamoment 9'actitud que creiem més apropiadasense tenir en compte les coses passadesi sense fer hipótesis pel futur.

Aquesta política es pot justificar, comtotes les polítiques, i malgrat que l'actitudd'Anglaterra coincideix sempre amb els seusinteressos, no dubtem de la seva bona fe;però els resuiltats hem de convenir que hanestat desastrosos. Es una opinió molt cor

-rent que si Anglaterra l'any 1914 haguéspres una posició decidida abans de l'ulti-màtum alemany a França, aquest mos'hau-ria produït. 1 és una opinió cada dia mésestesa, encara, que si Anglaterra haguéspres una posició definida molt abans d'ara,tampoc no es trobaria Europa en la situacióactual.

Només cal fer un petit resum de la po-lítica anglesa a la S. de les N. per com-provar el que diem : sabotatge de la paucollectiva com a premissa indispensable deldesarmament. Ajuda a Itàlia en la qüestiónaval i altres com el Pacte dels Quatre;<lesinterès del rearmamont terrestre d'Ale-manya i pacte naval amb ella quan haperdut la seva influència a Itàlia, etc.

Insistim sobre aquest punt perquè avuidia és el que té més interès i el que privad'arribar a un acord en la qüestió rtalo-etíop. Anglaterra demana a França la sevaajuda per a intervenir contra Itàlia i ferrespectar el pacte. França contesta : con-forme, però el dia de demà, en un conflicte

semblant ou hi hagi pel mig l'interès deFrança en lloc del d'Anglaterra, què fareu?1 Anglaterra diu ; segons el moment, deci-direm. Res a fer, contesta França, si nous comprometeu d'una vegada per sempre.1 mentre aquesta discussió continua, Itàlia,sense declaració de guerra—nova modalitatdels temps moderns—s'apodera de ciutatssituades en territpti estranger.

El fet és que Europa es troba actualmenten una situació' com abans de l'any 1914en què la guerra no esclata per raons pura-ment d'equilibri. Hi ha un organisme noula S. de les N., que, com a lloc de reuniópermanent de diplomàtics de tot el món,pot ésser un element de concàrdia. Peròl'esperit que 'haiuria d'informar aquest or-ganisme, ó sigui la defensa (l'un nou dretnternacional, ha quedat en segon pla. Les

posicions es prenen segons l'interès de cadaEstat, i si el dia de demà esclatés unaguerra entre Estats europeus, és impossibledir com s'agruparien els altres.

Si només pesés 'sabre el món l'actual pro-blema italo-etíop, aviat estaria liquidat

—si és que s'hagués arribat a plantejar. Peròés que en aquest moment es debaten pro-blemes molt més greus sobre l'esdevenidord'Europa. Els corrents d'interessos nacio-nals, que no han desaparegut mai, però queestaven emboirats per la S. de les N., desde la pujada de Hitler al poder, trencantl'englobament de tot 'Europa a Ginebra,han pres una importància nova.

França està preocupada per l'esperit im-perialista d'Alemanya, i això la fa aproparmés encara a la Petita Entesa i buscarl'ajuda de Rússia. Quant a Itàlia i An-glaterra, quina li serà ,més favorable? Nopodent comptar amb Anglaterra, França novol trencar amb Itàlia, contrària a I'An-schluss i a una modificació del statu quoa ]'Europa Central, per a no trobar-se elTu Reich a les seves portes.

Per Anglaterra la qüestió vital és queno hi nazi un Estat preponderant ,a Europai tenir les vies marítimes lliures. Com dei-xar que neixi un nou imperialisme, l'italià,que podria reivindicar Malta i l'imperi sobreel Mediterrani? Una aliança franco-italianaresultaria fatal per a Anglaterra en aquestmar, i no seria estrany que el darrer pactenaval amb Alemanya--el nacionalisme dela qual, malgrat la matança del 30 de juny,sembla que ara no els xoca tant com lesmanifestacions feixistes—no fos més queuna resposta a aquesta evenutalitat. E1 fetés que Anglaterra no vol pendre una posicióclara respecte al III Reich.

Itàlia i fa Petita Entesa, tant temps ba-rall ades, pacten ara per a prevenir-se del'enemic comú que és l'expansió alemanya,amb l'Anschluss i l'aliança amb Hongria.

Les ambicions alemanyes i hongaresessón prou conegudes. Les dues .nacions estana l'expectativa en la qüestió anglo-italianaperquè no veuen de quin cantó poden afa-vorir més els seus interessos.

Així estan les coses en aquest moment.Si una guspira—que no creiem que es pro-dueixi—provoqués l'incendi, en quina formafarcien agrupar les nacions totes aquestesforces?

Perquè a totes elles encara se n'afegeixuna altra : la possibilitat d'una revolucióque començant per la caiguda del feixismees propagués a tot Europa i que de momentfaria canviar els termes dels problemes.Però, i el perill d'un feixisme triomfant?

Heus ací la intranquil•itat del momenti el resultat d'haver abandonat la línia deconducta que va deixar marcada, si no e1Tractat de Versailles, el Pacte de la Societatde les Nacions.

u mal caçadorL'Antoni Rubí corria amunt i avall de la

galeria gótica de la Generalitat sense saberon tocava i entre ]'estranyesa dels ofici-nistes

—.Però on va el Rubí, tan rabent?—Tu diràs ! Va a la caça del Conill !

No s'esfà de resDimecres al vespre hi havia al Romea .En

Ferran de Sagarra i de Castellannau i du-rant ells entreactes feia, com si tal cosa,grans elogis de La Dama del Antifaz i dela seva creadora Irene López Heredia. Elmundà Xavier Calderó cregué oportú pre-guntar-li

—Ja teniu permís del confessor per a ve-oir a veure una funció tan atrevida?

—Vós direu ! Si, • de vegades, faig escapa-des al Saigon !— contestà el Pérez Madrigalele la Lliga.

parlar massa fiEn contemplar els notables municipals que

es passejaven pel saló de descans del Romea,una jap inquirí

—Oye, tú : ese Calderó es gestor o edil?—Cómo, edil? Redil!(Volia dir que ho era per segona vegada.)

Diplomàfic diplomafEn Francesc A. Trabal, durant els tre-

balls preliminars de l'aparició del nonat ElPoble, deia, a tothom que vdlia sentir-lo,mil penjaments d'En Sunyol, i sempre aca-bava així

—Ja veureu quan em posi a parlar dar!Ara, !Em Trabal ha entrat al Consell d'Ad-

ministració de La Rambla i calla com unmort. Tot al més deixa anar:

—Jo, sabeu, sempre tan diplomàtic,..

Toi és començarEn Cirera, per tal d'evitar dls contactes

amb la «massa)) del seu partit, ideà l'ele •ciód'una mena de compromissaris representantsde les comarques. Els contertuliains del car

-rer de la •Diputació s'hi avingueren dòcil-ment, llevat de l'inquiet Pompeyo Claret,

que, en una recent assemblea, gosà dema-nar la paraula per tal de condemnar aquestprocediment; però fou rebut amb tal cridò-ria i xiulamenta que acabà confessant:

—Bueno, a ml, en el fondo, me importaun comino. Al fin y a la postre, he conse-guido destacarme del conjunto, y tara unabogado joven, algo es!

ObituariEls adversaris de Pompeyo Claret han vol-

gut aprofitar el paper poc airós que repre-sentà a l'assemblea i fan circular una es-quela entre els consocis que resa així:

Rogad al diablo por el alma política deDon Pompeya Claret, que falleció víctimade su fatuidad en una Asamblea de A.P.A.,el día r.° de Septiembre de 1935• Su her-mano, el rompevitrinas Guiamet, sus des-consolados amigos de la Comisión de losMártires de la Independencia, su única vafligida admiradora Sra. Sangenís, su anti-gua víctima, el camarero de la Piscina deSitges y demás allegados al participar tantriste nueva, cumplen un deber cívico y pa-triótico. No avisamos la hora del entierropor no saber qué hacer del cadáver y damosgracias a Dios por habérnoslo sacado deencima.»

Si ho saben les "radicalas"

Un radical solventíssim visità l'altre diael centre d'A.P.C. i celebrà una entrevista

amb En Cirera. L'expectació i el xivarride les japs era indescriptible.

Fm sortir del departament presidencial, elradical solventíssim fou invitat a visitar lesdependències de la casa i especialment lesde la secció femenina, on es desféu en elogis

—Nosotros también disponemos de un lo-cal mny hermoso, pero nos falta la hermo-sura de las localizadas...

Bória avallLa baixa de l'Anguera, que aquests dies

ha estat un dels temes polítics més sucosos,s'atribueix principalment a la susdita entre-vista :

—Sabes a qué tuvimos el honor de recibirla visita de la personalidad radical? Pues a.la salida inminente del «gafas tristes)). Bastaya de esa clase de sabios y de resabios cata-lanistas!—confiava la senyoreta Escoda, ver-mella com un perdigot, a la senyora Ibar-rrtla de Batista.

Fredor formulàriaL'Anguera no va creure haver de descen-

dir a explicar per qué es separava d'A.P,C.L'escrit en què la formulà, era dirigit alcap de les oficines d'A.P.C, i venia a dir,secament :

eServeixi's donar de baixa el soci númerotants, senyor Tal, que viu a tal carrer.»

Un cómic dormilegaFa algun temps, la companyia Pujol-For-

naguera anà a un poblet de la costa — elnom és el de menys — a rodar alguns exte-riors de La Puntaire.

A les vuit del vespre del dia anterior a lafilmació, tothom, personal i intèrprets, esta-ven disposats a fer l'enorme sacrifici deficar-se al llit de jorn, per tal d'aprofitarforça la llum natural.

L'endemà, a les sis del matí, els expedi-cionaris estaven reunits al menjador de lafonda a punt de començar el treball . No-més en mancava un : l'artista encarregatdel paper del farmacèutic.

Un dels companys anà a cridar-lo. Trucà,Silenci. Insistí. Més silenci. Finalment, des-prés d'un nou i comti'nuat repic, s'oí unaveu que preguntava amb dificultat:

— Què.., volleu?...—Aixeca't. IEStem á punt de marxar. No-

més faltes tu..,—Escolta----preguntà el de dins—. Les far

-màcies.., no obren fins a les nou? Doncscrida'm un quart abans...

Mufualisme i pornografiaEls «Petits Mutualistes» van celebrar, l'al-

tre diumenge, llur festa anual.Com que ells associats d'aquesta entitat

són tots menors d'edat, és a dir, infants, elprograma era també infantil: pallassos,clowns, repartiment de joguines i caramels,etcètera .

També hi havia un ex-ventríloc, el qual,després de fer dir als seus Qartenaires unasèrie de nicieses i d'acudits sense solta nivolta, acabà amb un conte d'un aviadorcasat, etc., etc., declaradament pornogràfic.L'alludit artista (?) devia vdler distreure elsgrans i no els petits. Sortosament, com queel públic ja desfilava — era la una —, moltpocs se'n varen adonar.Es veu que això de la ventrilòquia es pres-

ta a dir bajanades. No obstant, n'hi ha ques'hi han fet molt populars. Els sensefitistesen podrien dir quelcom..,

AQUEST NÚMERO

Suposem que els nostres lectors, en ge-ineral, estan més informats sobre Itàlia queno pas sobre 'Etiopia.

Per això dediquem bona part d'aquestnúmero a presentar diversos aspectes delpaís que ara, desgraciadament—per les cau-ses que li han donat aquest lloc prepon-derant en l'actualitat—, s'ha fet cèlebre,almenys de nom.

No és pas massa exagerat dir que a moltsFactual conflicte els ha revelat l'existènciad'Etiopia. D'altres, si en coneixien l'exis-tència, no podion donar raó de ran cosamés en concret, (Vegeu, si us plau, l'en-questa que publiquem en la pàgina z d'a-quest mateix número.)•No direm que les dades concretes sobre

Etiopia corrents entre el públic fossin idèn-tiques a les dels temps anteriors al segle xv,quan només comptades persones sabien, perles referències indirectes de Marco Polo id'alguns marxants italians, l'existència d'unpafs negre i cristià al cor de l'Africa, elsobirà del qual identificaven 'amb el llegen-dari Prest Joan de les Indies. No són idèn-tiques, però són gairebé igualment impre-cises.

Hem cregut útil, doncs, presentar als nos-tres lectors alguns aspectes del pafs delnegus, sobretot aquells menys tractats enla premsa diària i més escaients al caràcterd'aquest setmanari. No hem exhaurit eltema, ni els articles en cartera ; aquestsdarrers seran publicats en setmanes succes-sives.

El fet de dedicar bona part d'aquest nú-mero a Etiopia ens ha obligat a algunalleu modificació en l'habitual distribució deseccions i articles. Però hem suposat queaixò no sabria greu al lector.

També hem hagut d'ajornar la publicaciód'algun treball de no rigorosa actualitat, obé que, com la continuació del reportatge deLadislas Faragó precisament sobre Etiopia,ens ha arribat massa tard per a publicar-losense un trastorn profund en fa confecciói aparició regular d'aquest número.

MECANÒGRAFA

t. A 1'Asia.2. Un milió.3. Negre.4. No ho sé.5. Com un rei. Cona .un

papa.6. Sí.7 . No ho sé.8. Sí. IEls negres tenen tots

moltes donesg. Molt lletges.

lo. No ho sé.II. Si fa els possibles,,.12. No.

13. A B C.

Tota la premsa sense excepció i els no-ticiaris del cinemes .apareixen des de fa unesquantes setmanes plens de motes i comen-taris relatius al conflicte italo-etíop. Quinessón les idees del ciutadà mitjà sobre Abis-sínia, nom més correntment donat al paísque oficialment porta el d'Etiopia?

En sotmetre diversos ciutadans a un qües-tionari semblant al d'altres publicacionseuropees i americanes, ens hem trobat, talcom ha passat arreu del món, amb llacunesconsiderables i amb repeticions freqüents.

Eliminades unes i .altres - de cinc obrerstramviaires que consultàrem en plena Ram

-Ma, no vam poder obtenir una sola respostaacceptable - voldríem però posar de mani

-fest el contrast que hi ha entre el desconei-xement major que d'aquestes qüestions te-nen els vells, oposat a la precisió amb .quèels infants contesten les preguntes que sabreaquests temes els són adreçades. D'entreells, destaquen els que sóri alumnes d'esco-les estrangeres, amb professorat procedentde països que durant la passada guerra vanésser belligerants.

Les respostes escollides són les més di-verses d'entre les que reuneixen un míni-mum de condicions Indispensables. El lectorconstatarà, doncs, que no li oferim parersunànimes en cap punt.

MIRANTÀ FORA

ARTISTA DL' MÚSIC-HALL

I. A PAfrica tropical.2. Tres milions.3. Groc brut.4. No ho sé.5. U'àaa barrea de Gran

Bisbe i Gran Rei.6. Hi ha esclaves.7. Una mica de cada.8. Ben bé sis o vuit do-

nes cada u.q. I com ho són!

Io. Massa gent imassasoldats.

II. SÍ.12. No.13. Estampa, 1lundo Gráfi-

co, Popular Film.

INFANT E5TUDIANT

I. A l'Africa. Al nord-est.2. Deu milions.3 . Negres.4 . Addis Abeba.5. L'Emperador.6. Sí.7. La dominant és el cris-

tianisme.8. No ho sé.q. Lletges!

lo. Itàlia volcolonitzarAbíssínia.

II. No.12. Com que no ho sé, no

vull equivocar-me.1 3 . La Vanguardia, Mic-

lsey.

CAMBRER

I. A alguna part de -1'Africa.

2. Deu milions.3, iMig negres imig

blancs.4, Addis Abeba.5. L'Emperador.6. Sí.q. Diverses.8. N'hi ha que si.q. Les verges, sí.

lo. Les riqueses d'Abissíniai l'imperialisme italià.,

II. No. Si no el provocaItàlia, el provocaràAnglaterra.

12. S'hi trobarà enmig sen-se adonar-se'n.

13 . •La Vanguardia, Solida-ridad Obrera, El Co-rreo Catalán, La Ba-talla, El Debate.

i 1 V lll\liDIO 10-X-35

:õiuj

, ^i '1Enquesta de Josep Maria XICOTA

Fotos CENTELLES

QUIosç uER DE DIARIS

I. No ho sé.2. No ho sé.3. Negre.4 . IEtiopia.5, Una mena de rei,6. No.7. Mahometana.8. Sí.q. No estan rnalament.

Io. Itàlia vol la possessiód'Abissínia.

II. No.12. No ho espero.13. L'Intransigeant, Paris-

Soir, L'Illustré.

QÜESTIONARII

On és L'Abissínia?

2

Quants habitants té?

3De quin :color són?

4Quina és la capital d'A-

bissínia?

5Qui és el Negus?

6Hi, ha esclavitud?

7Quina religió tenen?

8

Són pollígams?q

Les joves abissínies sónbelles?

'o

Quina és la causa del con-flicte italo-abissini?

II

La S. de N. , podrà evitarla guerra?

12La guerca afectaria la

neútrálitat d'Espanva?^3

Quins periòdics llegiu?

RRNDIs'ri

1. :1 l'Africa.2. No voldria equivocar-

me.3. .Negres: Però hi ha al-

tres races,4. Addis Abeba.5. L'Emperador.6. • ÍHe (llegit que sí.7 Catòlica.8. No ho sé.9... •No ho sé.

.,o. L'expansió que neces-sita Itàlia.

II. Si no ho fes així s'ar-ruïnaria

,2. No.13, La Vanguardia, El

Mundo Deportivo.

UNA ACTRIU

I. A 1'Africa2. Vint milions.3. Gairebé negres imolt

peluts. Els europeus,en canvi, són blancs icalbs.

4. Addis Abeba.. S. El Rei de Reis,

6. ,Sí.7. No en tinc la menor

idea.8. Els moros sí que hi

són ; els abissinis, noho sé.

g. Gràcies a Déu no valenper res.

lo. Les mines de petrolid'Abissínia.

II. Sí.12. No hauria d'afectar-la.13. La Publicitat, La Hu-

manitat, El Día Grá-fico, L'Instant, Cró-nica, Estampa.

TORERO

i. A 1'Africa.2 Deu milions.3. Segons les races. La

majoria són negres.4. Addis Abeba.5, iEl Rei de Reis. L'Em

perador.6. Sí. Sagnant.q. Diverses. Catòlica, ma-

hometana...8. Afortunadament per a

ells, sí. 0 dissortada-ment. Depèn.

q. Hi ha de tot.lo. Res de patriotisme.

L'interès dels capita-listes del món per lesriqueses i els petrolisd'Abissínia.

II. Si s'atén al Pacte, sí.12. Possiblement.13. El Día Gráfico, El No-

ticiero Universal, LaVanguardia, La Hu-manitat, Las Noticias,A B C, Heraldo deMadrid, Ahora, Bceufset Toros, etc.

oriental.2. Deu milions.3. Negres, bronzejats, se-

gons les races,4. .Addis Abeba.5. El Rei' de Reis. L'Em-

perador. •6. S!. Però no d'una ma-

nera exclusiva.7. No ho sé amb precisió.8. Els catòlics, no. Els

altres, segons les reli-gions respectives.

9. Poseu que sí... vaja.Io. L'imperialisme italià.

. El desarmament (?)italià.

II. Hi ha precedents: elChaco, Manxúria...

12. La modèstia dels ele-ments agressius dequè disposa ; no hoaconsella.

13. La Publicitat, La Van-guardia, MntAnoR, ElBe Negre.

I. A 1'Africa.2. Deu milions.3. Moro.4. Addis Abeba. • .5. L'Emperador.6. IEs murmura que sí.7. La mora.8. Sí, com els moros.g. Unes boniques i altres

lletges ;però tetesaprofitables.

lo. La força expansiva d'I-tàlia.

II. Anglaterra ja l'ha evi-tada.

12. Cas de produir -se, sí.13. Crónica. :

UN PERIODISTA

(Diari castellà)

i. Al nord-est africà.2. Cinc milions.3. Grisencs :blanc i oc-

gre,}. Addis Abeba.5. El Rei de Reis.6. Una modalitat de la

Universal.q. Catòlica.8. Tenen formes de matri-

moni especials. Te-nen el matrimoni aprova; que és unaconquista universal.

q. I les altres, també.lo. Aparentment, Ual Uall.

En realitat, nin impe-rialisme ferotge.

II, No.12. IEvidentment.13. La Vanguardia, La Pu-

blieitat, J^ournal deGenève.

UNA METGESSA PILOT MERCANT

I. Al Dord de I'Africa (Parla castellana)

UN ADVOCAT

(Perla castellana)

I. Em sembla que a 1'A-frica. Em cal unmapa per respondreamb precisió.

2. No ho sé.3. Negre.4. L'Emperador. El Rei

de Reis.,6. No ho sé.7. Diverses. Catòlica, ma-

hometana. Són diver-ses races.

8. No ho sé.9. Crec que no.

Io. Qüestió de límits i d'in-tromissions italianes.

12. Si Anglaterra tanca elCanal de Suez, Itàliaintentarà ]'ocupacióde les Balears. Ales-hores...

13 La Vanguardia, El No-ticiero Universal, A13 C, Ya, El Sol.

. Un dibuix de Sennep

E'd ell un Candide recent on el sagnantcaricaturista havia dedicat dues pàgines dedibuixos al conflicte ítalo-etíop. fin d'ells re,presentava el desert. Al peu d'un cocoter,una inscripció : ((Palau Reial». Entre les pal-mes, dos simis i el negus. -

Aquest dibuix ha suscitat un article deFranfois Mauriac que de bon grat reprodui-ríem sencer. Limitem-nos a alguns frag-ments

a M'imagino un xicot de color, el pare o elgermà gran del qual reposa ja fa vint anysen algun recó entre el mar s els Vosges.Afirmo que hi ha de què suscitar en un corsenzill un ?di proa fort per omplir la sevavida.

»Això no afecta en res el fons del conf licteitalo-abissini... Però, qualssevulla que slgunlels torts dels «salvatges» en aquesta història,no deixen d'ésser a la vetlla de veure apa

-rèixer en llur cel les esquadrilles dels civilit-zats. No serà maés divertit per a ells del queho fou anys enrera per a nosaltres. Per quèriure's i mofar-se dels que van a morir?

»En el pròxim dibuix de Sennep (l'estacióde les pluges és a punt d'acabar-se...), l'etíopja n.o estarà enfilat a un cocoter entre dossimis, sinó potser estès sobre la sorra, elsbraços un. xic separats, de cara al cel.

»...Des de l'Afer Dreyfus, les potències dedesordre i de destrucció sabent quina armatemible esdevé entre llurs mans una causajusta. 1 nosaltres, cristians, .haur{em de re-cordar-nos-en. Però ho hem oblidat.»

CAMISERESPECIALISTA

' E%1T EN LA MIDA

JAUME I, tiTelèfon 11655

OBRER ESPECIALITZAT

I. A l'Africa oriental.a. Un milió i mig.3 . Negre.4. Addis Abeba.5 , lEl Rei. L'Emperador.6. Ho diuen. Jo no ho

crec.7. Na ho sé.8. Com arreu del mán.g. Hi ha de tot.

lo. L'imperialisme italià.II. Si vol, sí.12. No li convé.,13. El Diluvio, Heraldo de

Madrid.

MULLER D'EMPLEAT

(Parla castellana)

I. Al pafs dels elegres.2. Un milió.3. Fosc fort.4. No ho sé. .5. L'Emperador.6. No.q. 'Què sé jo!...8. Sí.9 . No. Molt lletges!

Io. La seguretat que té Ità-lia de guanyar.

II. No.12.13.

No,La Vanguardia, Cròni-

ca, Estampa.

DEPENDENT DE FARMÀCIA

(Parla castellana)

I. A I'Africa.2. Vint milions.3. Negres i mestissos.4 . Addis Abeba.s. El Rei de Reis. El Prín-

6.cep.

Bastanta. Estan per ci-vilitzar.

7 Mahometana.a Sí.9 . Ho són totes des dones

de tot el món.jo. Les aspiracions Bolo-

nials d'Itàlia.II. Sí.12. No li convé.13. El Dia Gráfico, El No-

ticiero Universal, ElDiluvio, Ahora, Es-tamba.

'ESTRELLA DE VARIETd5

(Parla castellana)

I. Cap allà!...2. Jo què sé!3. Negre i blanc.4 . No ho sé.5. Un senyor que m'agra-

daria molt conèixer.6. Segurament.7. Aneu a saber!...8. Fan molt bé de tenir

unes quantes dones.q. Prefereixo els abissinis.

Io. Fer quedar bé la S. deles N.

II. El conflicte d'Abissí-nia ? Ho veig moltnegre.

12.13.

Sí.Crónica, Estampa, La

Linterna i PopularFilm.

XOFER DE TAXI

I', A 1'Africa.2. No ho sé.3. Xocdlata.4 . •Addis Abeba.3. L'Emperador. El cap de

les forces.6. En part, sí.q. No ho sé. Però sense

religió s'ho passarienmillor.

8. Deu dependre de lesdisponibilitats respec-tives.

q. N'hi ha que sí.lo. Que els volen imposar

Un esclavatge pitjorque el que avuite-nen.

II. No.12. Podria ésser.13. La Huonanitat, La

Ro in bla.

DEPENDENTA DE GRANMAGATZEM

I. No ho sé. Molt lluny.2. No en tinc la menor

idea.3. Negres.4: No ho he sabut mai.5. Un personatge impor-

tant.6. No.7. Aneu a saber!...8. 'Depèn dels diners que

tinguin.g. Totes les tropicals ho

són.Jo. La lluita entre les races

blanca i negra.II,12.

No.No. Encara que ho cul -

guin les altres potèn-

13.c ies.

La Vanguardia.

manifesfat alguna vegada idees antifeixistes.Però Mussolini ha aplacat aviat els seusardors jovençans fent aprovar a la Cambrauna llei — que no se sap com pot haver-lafirmada el rei —, en la qual s'estableix queper a la successió al tron és indispensableel parec favorable del Gran Consell Feixista,el qual pot • indicar un altre membre de lafamília reial per a cenyir la corona.. pro-vada aquestà llei, el príncep no ha rondinat

Mussolini en cl campionat de tir de Roma

J. Compton, W. L. Robinson i TA. P. Smith,.del Comitèexecutiu del Partit laborista anglès, partidari de les

sancions

podrem llegir a la premsa mundial quelcomde definitiu sobre el que parlem i que vindràa alleugerir una humanitat plena d'angoixaque espera creuada de 'braços, nèciament,el seu sacrifici en massa.

Davant d'aquest devessall d'optimisme nom'atreveixo de parlar -li de l'espectacle ame-naçador que presenta el món i de les pres-

sions que poden exercir els govenns i elsgrans interessos sobre l'opinió pública. Peròem permeto, tanmateix, una darrera re-marca:

—No creieu que les sancions comercialsi financeres que preveuen els acords de Gi-

nebra són suficients per a fer entrar enraó el més arborat de bellicisme?

—El bloqueig comercial—diu—és difícil,perquè sempre existirà el meutrabt àvidd'aprofitar-se de les circumstàncies, i a mésa més perillós, .perquè pot estendre el eiom-bre de belligerants. Vegeu, en canvi, quantmés senzïdl i realitzable seria per a un paíspacifista de veritat afavorir o almenys noentorpir els acords de les seves organitza-cions postals—iCorreus, Telègrafs, Telèfons,Ràdio—d'adherir-se ad boicot contra la guer_ra propugnat pels Sindicats postals es-panyols.

Tindrà ressò en els medis internacionalsde Comunicacions aquesta noble iniciativa?Nosaltres, almenys, ja hem complert lanostra missió divulgant-lla.

JORDI SUBIRATS

EL NOU EDIFFCI DEL BANCD'ANGLATERRA

La senyora. — M'ha caigut un xílingaquí baix.

L'agent. — 'Enlloc no estarà millorguardat.

(The Humorist, Londres)

10-X-35 tvt1R1LDR 3

LÄI'EIPITIV O Cl S i decad è n c i a t

ES POSSIBLE ORGANITZAR EL BOICOT A LA GUERRA':

iniciativaEl Virrei u — Fa tretze o catorze fe ^[ Un na

a barcelonid e I I O\an ys que va

ig veig veu

rre a París, en el teatre

del Vieux-Colombier, l'obra de Meriméeque actualment es represedta al Novetats,titulada La Carrossa del Sant Sagrament.Aquesta comèdia havia estat representadaen català, fa mots anés anys, el cgog ótgto, segons la traducció de Pous i Pagès.A París, era Copeau el que feia de Virreiuat Virrei sec, pintoresc, exageradissim,d'espanyolada arqueològica.

Jo no sé d'on Merimée va treure l'anèc-dota del virrei espanyol i de la seva amigala Perrichole. El curiós és que aquesta ac-

1IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII II IIIIIIIIIIIIIII III IIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIII II IIIII III I IIIIIIIIII I IIIIuiiiiIIII III I IIIL`

I([N N [1

5 EL MILLOR ESPECTACLE DE L'ESTIUEn el lloc méa Típi c, Fresc i Pintoresc de Barcelona E

CURSES DE LLEBRERS_ Cada nit. Dissabtes i diumenges, tarda i nit '_

Tuïr <ol •le<de, i Anolnea^ Ile r 8 dn de la Play Gtalasn E

allllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllilllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll!

El feixisme, que avui es troba en tanmala posició, va néixer a conseqüència d'unasèrie d'errors i de febleses dels grans par-tits italians, tant els de dreta com els d'es-querra, els quals no trobaren manera deprolongar la unió sagrada de durant la guer-ra a fi d'encarrilar altre cop el país, sotra-guejat per la guerra, pel camí de l'ordret de la normalitat. D'haver-ho aconseguit,molt diferent hauria estat la sort d'Itàlia,

trtu no és cap inv enció de Merimée, és unpersonatge absolutament històric, i el que -"- -

també és curiós és que el virrei del Perú,amant de la Perrichole i presentat per Me-riméé com un grotesc hidalgo .d'espanyo-lada, no es diu. Don Andrés, i ara no re-cordo els cognoms que Iii penja Merimée,però suposem que és una cosa com DonAndrés ele Figueroa y López de Castro. EIveritable amic de la Perrichole no era cas

-tellà; era un senvor de Barcelona anomenatManuel Amat i Junyent Planella Aymerichi Santa Pau, els cognoms del qual, compot veure ól lector, són catalaníssims. Aquestsenyor fou virrei del Perú des del tz d'oc

-tubre de 1761 al 17 de juliol de 1776. Elvirrei Amat era militar i cavaller santia-guista. Era un home sec, dur, de gran ac-tivitat; un exeellent administrador, i alPerú deixà acabades i començades moltesobres públiques. Com que era un militarapassionat ddl seu ofici, va intervenir ac-tivament en la guerra contra Anglaterra.Va formar al Perú regiments de milicianosi quatre companyies de granaders. Durant

el seu virregnat, es trobà amb revoltes i rsublevacions de tota mena ; en la suble-

vació de dos vaixells, el Septentrión i el IAstuto, el virrei Amat es presentà perso-

nalment a donar la cara i a apagar la re- Ibellió, fent penjar immediatament i sensecontemplacions els caps de la sublevació ales antenes del vaixel l. 'Es veu que el talsenyor Amat era una mena de tigre.

Són diverses les intervencions armades ara abocada a la tragèdia a la qual assistim.

que el virrei Amat dirigí i executà en aque- Les esquerres, especialment les extremes,

lles terres i aquells mars colonials. Als lla- exageraren un xic encoratjant certs movi-

dres i als bandits no els deixava de petja ments proletaris, als quals donaron així un

i els càstigs eren durs i solemnes. A Madrid caràcter acusadament polític, i, sobretot; co-

estaven satisfets del virrei català perquè rneteren l'error de no acceptar la responsa-

enviava molta moneda. En el seu temps bilitat del poder, oferta per Víctor Manuel

es començà a explotar amb èxit una mina al líder socialista Filippo Turati, que pel seu

d'or. Els diners enviats a la península pel idealisme i el seu horror a la violència i avirrei es calculen sobre uns setanta-dos la sang tanta semblança té amb lord Lans-

milions de pesos or. Era aficionadíssim a burv.

les corrides de toros i a les lluites de galls. La veritat — cal reconèixer-ho, sobretot

N'organitzà moltes amb el truc de la be- avui — és que els italians, passades les pri-

neficència • Aquest home, bèllic, sever i meres violències, comprengueren el perill agrandiós, tenia uma debilitat: la dansarina què s'exposaven si seguien les agitacions

Micaela Villegas, anomenada la Perricholi.. i ja la calma havia tonnat al país a darre-

Aquesta Perrichdli sembla que el tenia foll. ries de 1921 — això és, un any abans de la

El virrei Amat tornà a Barcelona, no Marxa sobre Roma — ; però els agraris isabem .si sol o amb la Perricholi o Perri- els industrials no podien desfer-se de les

chole. A Barcelona va construir tá" Virreina, bandes mussolinianes i massa interessos els

que, per ésser-ne ell l'amo, popularment lligaven a aquestes perquè èl feixisme po-s anomenà d'aquesta manera la casa més gués ésser eliminat fàcilment.

bella i més important de la Rambla. Jo Les dretes italianes sempre han estat libe-

no sé si el virrei Amat usava ja el títol rals. Foren elles les que portaren a Roma

de marquès de Castellbell o si aquest títol la capitalitat d'Itàlia, suprimiren el poderl'obtingueren els seus successors. t npora] ell Papat i volgueren — seguint la

Els béns de la família Amat anareSi a fórmula de Cavour : ¿tuna Església lliure

parar per parentiu directe a la família Càr- dintre un (Estat lliure» —que el Vaticà fos

cer, que és la propietària del títol de mar- exclòs de tota ingerència en els afers de la

quès de Castellbell, i la Virreina en ól segle nació, limitant la seva acció al camp espi-

passat formava part dels béns que, copiosos ritual. Foren també des dretes les que mcor-

t escampats per tot Catalunya, tenia la fa- poraren a l'Estat els béns eclesiàstics . Però,mília Càrcer. després de la guerra, van agafar por, El

Jo no sé si Merimée sabia totes aquestes fantasma soviètic les va esporuguir tant, que

coses, probablement no ; però em sembla Salandra, Albertini, Cornaggia, Bergamnm

que és iinteressaint pels barcelonins, que tan- i d'altres sostingueren Mussolini. Després

tes vegades passen davant de la Virreina, dol "primer discurs d'aquest a la Cambrasaber com l'amiga real d'un virrei catalàés penjada damunt la consciència d'un ima- q uesb taa salat l f stable del

s«hauria meus cavalls a i

gin

ari virrei castellà, per un famosíssim Pinso dels diputats»), es van adonar de 1'er-

escriptor francès. I encara hi ha més coses : ror comès ; però ja no eren a temps de fer-setots hem vist de petits la processó de Cor- enrera, i aviat foren posats en condicions

pus, i aquella impressionant carrossa del de no poder fer res.marquès de Castellbell que anava al darrera

de la processó, per aixoplugar el Sant Sa- a * *gramemt en cas de pluja. Doncs bé, poces podia pensar. Merimée en escriure laseva comèdia, que a Barcelona hi haviauna autèntica carrossa, segurament propie-tat del protagonista autèntic de la sevaobra, o sigui de l'històric i real amant dela Perricholi que en un moment donat ser-vía de carrossa del Sant Sagrament enuna festa tan important com era la pro-cessó de Corpus. Perquè la carrossa quetots havíem vist i que encara existeix, ésun notable exemplar de mitjans del se-gle xvttt, i és més que segur que passariaa ésser propietat de la família Càrcer entremolts altres béns que venien del virreiAmat.

JOSE? MARIA DF. SAGARRA

Compreu B R I S A S Revista ¡llustrada

Selecció d'Arf, Li£erafura,Mode,, Decoració, Esports, efc.

Canódrom Guinardó

Tots eis dimarts i dijous a

les lo de la nit, i dissabtes

i diumenges tarda i nit,

grans curses de llebrers

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinària

per a les Arts Gràfiques

NBpols, 216 • Telèfon 58723

BARCELONA

Novament la paraula guerra torna a ésser I nostre país. No manquen cartes de mr- ígeñtsal primer pla de les preocupacions humanes. de diversos països europeus i americans,Encara no s'ha acabat de tancar la ferida que expressen la seva més entusiasta adhe-produïda per la gran guerra al cos social, sió i la seva decisió ferma de propugnar perquan el macabre seguici de misèries i dolors l'acord. La no existòncia legal del nostresque neix a l'ombra de la violència descor- Sindicats ha impedit un ràpid treball de(lada, torna a passar triomfant avui, pels coordinació, però estic segur que no igno-confins llunyans de l'Africa Oriental, demà rant els poderosos Sindicats de ]'estrangerqui sap si per terres i mars del nostre con- el motiu de les nostres dificultats actuals,tinent. sabran establir contacte, aconseguir el fi,

Indubtablement, existeixen grans corrent. que és el més important. Potser ben aviatd idees que porten els poblescap a la guerra. 'Els fona

-ments doctrinals del feixisme,poso per cas, no els consti-tueixen les idees que exaltenla guerra i l'expansió impe-rialista? El programa d'en

-semament militar elaborat pelgeneral Grazieli i que comen-rà a regir el primer de febrerd'enguany, no posa l'escola ila universitat itajianes al. ser-vei d'uns ideals de destruc-ció?

Hi ha, en certs països, lapreparació guerrera ele les jo-ventuts que ja comença a do-nar els resultats que veiem,perú no cal perdre de vistaque els corrents antiguerrersno són pas menys importants.Una prova del que diem latenim en els resultats del cu

-riós plebiscit per a la Pau,Peace Ballot, que tingué lloca Anglaterra la primaverapassada.

Sobre un total d'it.559,i65persones majors de divuit anysconsultades, més de to mi-lions van votar 'per la reduc-ció dels armaments, així comper la supressió de la fabri-cació privada d'armes i perles sancions econòmiques con-tra un Estat agressor. Noumilions es van pronunciar perla supressió de tota l'aviaciómilitar i naval i fi milionsquan es tractés de recórrer asancions militars.

Un altre fet, encara que dediferent significació, el tenim en la votaciófavorable a l'aplicació de sancions pel La-bour Party, per 2.568,00 contra 102,000.

!En quina mesura, però, aquest corrent

favorable a la solució pacífica dels litigisinternacionals pot influir en les decisionsdels governs? Pot arribar a organitzar-se

el boicot a la guerra d'una manera directa,ja des d'ara, prescindint de si s'apliqueno no les sancions previstes pel Pacte ge-neral.de Ginebra contra un agressor?

Es precisament fent-me aquestes pregu-tes que m'he recordat de l'existència d'unainteressant iniciativa baredlonina que de po-sar-se a la pràctica seria una arma pact-liista de les més eficaces.

Al mes d'octubre de 1933, la Secció sin-dical de Correus de Barcelona aprovà ambgram entusiasme una proposta d'u_n membredestacat del Sindicat de boicot a la guerra,proposta que, tramesa al Congrés Federalque es celebrava per aquella època a Ma-drid, fou adoptada per unanimitat.

Hem cregut interessant ara de visitarl'autor de la proposició per tal que ensconcretés millor el seu pensament, i enshem encaminat a un poblet de la costa ca-

talana on viu. Es un castellà, o millor dit,un andalús tan compenetrat amb el pensa-ment polític català que entre el] i nosaltresno hi ha altra diferència ideológica queell matís que dóna a cadascú el parlar sonidioma propi. No és endebades que el seupare, Enrique Capriles, natural de PuertoReal, oficial de la Marina de guerra, in-teressant figura del segle xtx, gran amicde Catalunya, figurà en la darrera etapa de

l'aventura colonial com a governador de

Santiago de Cuba i era partidari ele l'ator-gació de ]'autonomia als cubans.

Parlem de la seva iniciativa al qui portaavui un cognom tan conegut en les dar-reries del segle passat.

—L'acord—ens diu—no pot ésser méshumà : comprometre's a lluitar contra totaguerra, tingui el caràcter que tingui, quees dedlari al món.

—Però en què consisteix aquesta lluita?—li preguntem.

—Senzillament, a negar-se a rebre o lliu-rar tot servei de comunicacions de o perals països en guerra. L'acord preveu el cas

dels companys residents en els països be-ligerants. A fi d'evitar a aquests companysque fossin objecte de represàlies per partdels governs respectius, l'acord seria obli-gatori per a tots els Sindicats de comuni-cacions adherits a L'acord, menys per alsSindiicats dels països en guerra. Aquestacord, que s'anomenaria trAcord Racionaba,podria obtenir l'adhesió de tota menta deSindicats o forces organitzades fins a uniren un front únic formidable tots els homesde bona voluntat.

—Com podeu posar-vos en relació ambles Federacions postals internacionals?

—Si dificultats nascudes de la nostra dis-solució—que tard o d'hora caldrà rectificar—no ho impedissin, els acords locals d'ad-hesió serien unànimes i aleshores la quefou iExecutiva Federal podria desenrotllaruna tasca dé cara al món que honraria el

Societat Espanyola de Carburs Metàl'IicsCenew: apartat 190 BaRCELONÀTelel.: "Carburos" Mallorca, 232 •Tddfon 73oif

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN gg % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibra•ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cot6 i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS ITRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportaci6 per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Inés. Si per Enric IV París bé valia unamissa, el tron d'Itàlia bé val una camisanegra.

Quant al conflicte italo-etíop, a part altrescircumstàncies, creiem saber que el rei s'hanegat — aprofitant una de des prerrogativesque li queden — a firmar la declaració deguerra. A fi, però, d'evitar el mal efecte queaixò hauria produït en l'exèrcit, De Bonoha posat el nom del rei en la proclama adre-çada a les tropes.,

***

Quines forces, ocultes o paleses, han pro-tegit Mussolini per a poder realitzar elsseus somnis més ambiciosos?

Ha tingut sort ; però també, és clar, pos-seeix qualitats que no són comunes. No ésun geni ni un gran estadista, contra elque es creuen ell i alguns altres. Però hatingut sempre prou habilitat per a aprofitarles ocasions en benefici seu.

Propici a suggestionar-se, exerceix igual-ment una mena de fascinació sobre les mal-tituds i àdhuc sobre qui se li acosta.

Dotat d'uq- aria prodjgiosa, sap ser-Òïr-sè'n per a^^a coses vetlles una apa

-rença nova.El molt difícil saber quins són els seus

veritables sentiments íntims. Malgrat lesdemostracions de bondat que es podrien citaren diverses ocasions de la seva vida, el con-junt d'aquesta ens el mostra com essent e'llmateix l'objecte principal i gairebé únic delseu amor.

***Una de les coses que esbalaeix més la

gent, és que Mussolini pugui regentar seto vuit carteres. Tot i això, potser no tre-balla tant com un sol ministre d'un nitrepaís.

Tot el secret està en els subsecretaris queli extracten els afers en curs, la solució delsquals depèn de les seves decisions, i en lesconsultes als tècnics quan la qüestió horequereix.

Per als canvis d'alt personal, ministres itot, no consulta a penes mai els interessats.I molt menys quan es tracta de personesque puguin fer-li ombra, Ves quals són eli-minades o allunyades. Recordi's el cas Balboi el cas Grandi. Recordi's, també, els casosAugusto Turati i Arpinati, que ham quedatliquidats por sempre.

***

Unia de les organitzacions mussolinianesmés importants, però així mateix aquellade la qual menys es parla, és l'O. V. R. A.(Organització voluntària de Repressió del'Anti-feixisme), que no és més que unavasta xarxa d'espionatge.

xic*L'acabament de l'aventura africana, sigui

quin sigui, bo o dolent, quins efectes tindràsobre la política interior d'Itàlia? Els resis

-tirà la bastida feixista? Preguntes angoixo-ses a les quals és aventurat de donar unaresposta per vaga que sigui.

Però no són aquests els únics interrogantsque ara és possible de formular-se. La sortque pugui córrer la dictadura que fa tretzeanys que senyoreja Itàlia, com influirà endes altres dictadures sorgides a imitació isemhlança seva?

TIGGIS

SI ÉS-ELÈCTRIC1 PERAL VOSTRE AUT.OMÓBJI

hq treba eu en les. FeiilOrS condicions de

preu qua

Gí^GE [I t ICTRICCAARER MOJl,6t8 (Anbou DogonaI)

Aquest número hapassat per la censura

Un dels punts més discutits és l'actitudde Víctor Manuel referent a la Marxa sobreRoma. En corren una colla de versions, lamajoria adulterades segons les fonts d'onprovenen. No ens sentim inclinats a defen-sar l'obra d'un monarca, però creiem servirl'objectivitat afirmant que Victor Manuel hasuportat contra la seva voluntat Mussolinii el feixisme, el qual, havent estat revolu-cionari i republicà, acceptà la monarquianomés per tal d'aconseguir el poder. Lescircumstàncies imposaren al rei una solucióde la crisi del zo d'octubre de 1922 que noera la que ell hauria desitjat

E1 comte Sforza conta que el cap del go-vern dimissionari, Luigi Facta, demanàdues vegades al rei la firma del decret pro-clamant l'estat de siti, necessari per a ladissolució dels feixos, i que el rei s'hi negà.Cal tenir present, d'altra banda, que VíctorManuel sabia que el seu cosí, Manuel Fili

-bert, duc d'Aosta, tenia estretes relacionsamb Mussolini i esperava que aquest obtin-gués l'abdicació del sobirà 1 la renúncia delpríncep del Piemont per a enfilar-se al tron.EI duc d'Aosta tenia el prestigi, guanyat enla guerra, de gran general, i potser no hau-ria tingut unes mires tan ambicioses sensela pressió de la seva dona, 'Elena d'Orléans,que sempre ha vist amb mals ulls una mo-desta princesa de Montenegro al tron italià.

Víctor Manuel es trobà, en octubre de1922, mal rodejat i mal aconsellat; és clar,però, que no hauria pogut pensar-se maiquines conseqüències tindria el nomenamentde Mussolini, un diputat com els altres, coma cap del govern.

En l'ambient del Quirinal no és cap se-cret que Mussolini no ha caigut mat engràcia al rei, però aquest no ha pogut maidesfer-se'n. Hauria calgut un cop d'Estat,amb la inevitable topada entre les tropesregulars i les camises negres. Potser no hatrobat ]'home que hauria calgut per a unafeina així, i ha hagut de resignar-se queMussolini el privés, de mica en mica, d'unesquantes prerrogatives.

EI príncep Humhert, sembla que havia

e Et SO)ìl)Li d una uit deslio»

— — a a • - — a • a

4 i\'tIR1AIIDR IO-X-35

.5LEL CINEÑIA

SHAKESPEARE EN CINEMA

r 1. d,.

J, eLI somni una mt cstiu

En L'aiegre divorciada cal distingir, peiselectes del cas, la part de comèdia, que ésquasi tc>t el film, de la part coreogràfica,que no comprèn sinó dos rn'imeros, els dos,això sí, llargament desenvolupats.

La Part de comèdia és excellerit. Per abreu-jar en el terreny delis elogis, direm que MarIeSandrich ha fet en auest sentit una laborgens h-idigna d'un Lubistch,el mestre incontestable delgènere. L'anècdota és no-res,però això és l'admirable: ha-ver fet tant de tan poc. L'a-nècdota serveix admirable-ment la intenció de multipli-car les situacions xocants, iaquesta intenció s'aconsegueixde debò. El diàleg, molt es-piritual sense que prenguimai la davantera amb excés.Això vol dir, doncs, que eltemo cnernatogràfic estésempre assegurat i que el nt-me no coneix aquells esculisni vacillacions tan difícils d'e-vitar, OC que hom s'ein-gresqui amb es recursosternptadors d'un diàleg ms-pirat.

Resultat, loncs : un filmcent per cent diventit. EdwardEvenett Horton, secundat penGinger Rogers, Fred Astaire,Alice Brady i Enile Rhoeles,porta el pes de la comèdia.

Giig& Rogers i Fred As-taire són els herois de la partcoreogràfica.

A desgrat que la propagan-da del fiulm s'havia fet a l'en-torn del continental, el balila yoga del qual avui no téiímits, el públic va impressio-nar-se potser més amb Nightan4 Day. Suggestió musical,heus-ho ací. Aquest fox deCole Porter, una de les cosesmés reeixides de la músicaamericana d'aquests darrertcmps, cantat i bailat per Fred Astaire iGinger Rogers, sembla que va marcar, eldia de l'estrena, la màxima sensació dela nit. Val a dir que aquesta música tanestranyament maleinconiosa, familiar a to-tes Oes orelies, significa, inserida així enel fllm, un eii•cert que asseguna l'èxit.

Q uant al continental, direm siLnceramentque se n'ha volgut treure rnassa partit. L'e-pisodi és molt massa llarg. Ni la músicajustifica les innombrables repeticions a quéobliga la llargària del ballet, ni aquest brillagaire peis encents que en un cas inés feliçhaunien pogut excusar l.a dilatació excessivade l'episodi. Naturaiment, no pariem de l'ac-tuació deis dos protagonistes, panlem de OesevoOucions del cor, que quasi sempre es re-solen en extravaguflCies al marge total elel'apreciació estètica.

La intervenció de Raoul Roulien, un dis-harat. 1 que canta malament aquest home!1 sobretot, quin acudit de fer.Jli cantar unamelodia que abans ha cantat Ginger Rogers!

Gòlgota. Heus ací un mal assumpte pcia un cineista.

:Djr que Julien Duvivier, que és un homemolt capaÇ, ha fet una labor discreta, aestones molt intelligent, amb el seu film, éstot el que podríem dir a favor d'ell. Esincontestable que Julien Duvivier no ha tro-

Dilluns, estrena d'un îiIm de

RoubenMamouliah

Vivamos

uevo

Freclric March,

Un íilm que "Mirador"

recomafla com una obra

1 • l •' 11•ti art 1 di emoclo sunhini

bat ací, com en altres films seus, aqueliaccent de sincenitat que fa vibrar de debò.

El film reduït, si és possible, a la sevadimensió laica, queda com un bon fllm d'am-i)ient i de multituds. La multitud, heus acíel protagonista, que Julien Duvivier ha Sa-but animar amb incontestable perícia. Detant en ant, encerts fotogràflcs fortament

h1 (CO)llilteiiiaI))

colpidors. La traïció de Pere, per exemple.Jacques Ibert ha compost la música del

film. Hi ha llargs passatges musicals querevelen una partitura treballada a foins. Ambtot, la impressió que dóna, almenys en unaprimera audició, és que es tracta d'un tre-bali que no ha d'afegir res al prestigi delgran compositor.

El hin daurat és una excel-lent comèdiatfpicament americana. Algunes de les carac-terístiques estilístiques del fllm i la presèn_cia de Claudette Colbert remembren el toinoblidable de Succei una nit. Humor, gusti apologia de les coses senzilles. El scenafiorevela un talent gens comú en l'art de com-pondre una història cinematogràfica. Es und'aquells films sobre el qual insistiríem ambgust, si no se'ns acabés l'espai del qual dis-posem.

En •canvi és amb gust que serem breusrespecte a El veO 75intat, per la senzilla raóque no ens ha plagut. Un fllm incolor, toti un tema que hom endevina intens i piede possibilitats dramàtiques. Sort del grantalent de Greta Garbo i de Flerbert Mar-shall!

JosFr PALAU

A

jAvtil I'èxit monstre d'unf ¡Im monstre!

2 eu e

,

)::

:. •

,,

, ,,

1flffl111Upr ri(AL LAEMMLE

PI1fSENTA A

KARLOFENUNA P[LÍ(ULA

UNIVflSAL .;

J fr

‚

ReniarqueinLa pocasolta del seaker dls noticianis

Fox. Com és possible que el prestigi gloniósd'una marca que compta entre les tres oquatre productores més importants del inón.estigui a la mercè d'uin senvor que no técap idea del que és enginy i amenitat?

La manera inequívoca com el públie repaquells xistos tan infeliços hauria d'indicara i'agència espanvola del notician la con-veniència d'acabar d'un cop amb aquestesbromes aptes solament per a analfabets.

La discrecié deis -peakers deis magníficsdocumentais donats al uFantàsio)), el do-cumental alemany sobre les balenes i eldocumental americé sobre Singapore. Unparallelisme ailiçonador.

El raquitismo deis prospectes que us (lo-iien en certs cinemes. No seria millor su-primir-los ? Donen una sensació de misènia!

Es estrany com eis empresanis desapro-Liten el partit que podnia treure's d'un pros-pecte ben fet, amb un instirit publicitarisegur, amb u'n gust en la confeccié que foscom un crèdit de garantia pel local.

Ana aneu a veure una superproducció quediuen cus i us posen a les mans un cromoque estaria molt indicat per anuinciar unespastilies por a la tos o per entretenir elnen (le casa.

Noficies curfesLiegim que Hans Fallada, l'autor de 1 aro,

què?, s'ocupa, en .coi•laboració amb ReinholdSchiinzel, del manuscrit dei film Donogoo-Tonka. Suposem que es tracta de la versióalemanya de l'adaptació de la divertida obrade Jules Romains.

—A la Biennal de Venécia, la copa ofertaper Mussolini ha estat atorgada a AnnaKarènina, en la qual Greta Garbo actuaamb Fredric March, Maureen O'Sullivan,Basil Rathbone i Freddie Bartholomew, sotala direcció de Clarence Brown.- A Anglaterra hi ha cuniositat envers el

film The Robber Symphony, produït per Erie-derich Feher. La música i els Sons hi tenenpreponderàneia sobre la paraula. En el re-partiment figuren Hans Feher, Magda Sonya,Jim Gerald i Oscar Asche.

— El mateix Friederich Feher, amb Ro.-bert Wiene, dirigirà una nova versió d'ElDoctor Caligari. Potser hi empraran elcolor.- Abel Gance prepara una Lucrecia Bor-

gia amb Edwige Feuillère i Gabriel Gabrio.- En el pròxim fllm de Shiriey Temple,

El capitù Gener, trebaliaran Guy Kibbee i1 Slim Summerville.

- Freddy Bartholomew, ilançat pel seupaper en David Copperfield, tindrà un pa-per important en El Meicenari, amb VictorMc Laglen.

- Annabella anirà a Londres a rodar Ba-harina, sota la direcció de Basil Dean. Des-prés rodarà, a França, Guerra i Pau, sotala direcció de Julien Duvivier.

Loretta Voung seré la protagonista deRamona.

Des del setembre, compreu el x de cada mes

c 1 N E - STARmagazine cinematogrMk

CINEMACATALUNYA

1]

Tota I'emoció, profunditat i be-

Ilesa del bon cinema, es troba en

Nobleza

B aturraMa gní f ica realització de

FLORIÁN REY

amb

Imperio Argentina

Miguel Ligero

Juan Orduña

Ferm com el propi Aragó és

aquest film, que retrata els seus

costurns i el seu caràcter

.

Es una superproducció nacional

CIFESÁ

Tots els dies, grandiós èxit

Segurament que eis nostres lectors tindraneuriositat per saber a qué atendre's respectea la gent que han intervingut en la creaciód'El somni d'una nit d'estiu, la peiiícula dela qual tant es parla ja, tot i que l'estrena

a Nova York no tingué lloc fins ahir, din q,a l'Adelphi.

Max Reinhardt és f'autor daquesta versióque ha dirigit amb la cooperació del directorcinematogràfic William Dieterle. Wi'lliamDieterle, que fa molt de temps trebalia amhèxit a Amènica, assegura la compenetraciódel seintit de l'espectacle de Max Reinbardtamb el sentit específlcament cinematogràfic.

La música és, naturairnent, Oa de Man-delssohn, la qual ha estat registrada i adap-tada al fllm sota la direcció del mestre E.w. Korngold que els barcelonins coneixemen el seu triple aspecte de compositor, direc-tor i pianista. La direcció de l'orquestra haanat a càrrec del mestre Leo F. Forbstein.

Ha dinigit els ballets Bronislawa Nijinsica,per volu)ntat expressa de Max Reinhardt.Bronislwa Nijinska ha compost doncs lacoreografia, d'acord amb Reinhardt, delscherzo i del nocturno, pàgines immortalsde la partitura de Mend1ssohn.

Charles Kenyon i Mary Mc Cali Jr. hanescrit el guió i el cameraman ha estat HalMohr.

Voldríem donar el repartiment en la segu-retat que interessaria a tots els que conei-xem l'obra de Shakespeare, però l'espai ensmainca avui. Només direin que hi figura elpopular James Cagney.

AVUEAL

UN EXIT

Violines de Hungria

La mesfria do 1' OIQUESTRA RODEimpregnada de 1'àima musical

d'Ilongria.

La creació duna gran estrella

MARCELLE CHANTAL

amb

F€RNAND GRAVEYUFILM

1-leni preguntat a la Warner si veurem elfilm aquesta temporada i ens han rspost:«No solament aquesta temporada, sinóaquest any)).

Magníflc!

SAVOY

PASS!EIG DE GRACIA, 86.—Telèfon 76988Sessió contfnua des de les tres de la tarda

a la una de la nitBUTACA, UNA PESSETA

NOTIC IARISLUCE - FRANCE ACTUALITES

FOX M'OVIETONEDARRERES NOTÍCI ES MUNDIALS

Les eleccions a Memel. - El cap del governhongarès visita Aiemanya. - Les modes aNova York i a París. - Paorós isicendi aLondres. - El guanyador de la Marathoininternacional. - Els primers assaigs a Pa-rís de l'Aliga Volant. - 'El «tren del Jubi-leu)) assoieix ds 140 quilòmetres per hora. -Elecció de «Miss Universo, i una altra. -A més a més : MARROC. Catifa màgicaFox. DIBUIXOS. El sensacional reportatgede rigorosa exclusiva : COMBAT DE BO-

XA JOE LUIS - MAX BAER.

IuIIIIIIIIuIlIflhIIIIIIIuIIIflhIIJl!IIIIIluIluIIllIIIIIlIL

Ps•ig de Gràci, 57. TïèEon 79681Sessió continua de 3 tarda a 1 mafinacla

SHNT UNA PESSItTALosI dofaf de 1im ari6ciI CARRER E

CURJOSJTÃTS MUNDÌALS/n teres, ants reportates U. E. A. exclas,ri E

FANTASIES IVAUTIQUESDocumental esponiva de Paramount

NOTICIÃRJS D'ACTUALITA7 EMUNDÍL sgons visió PAR4MOUNT

i ECLAIR JOlJRNAL; ecciusíu.

CARMJSCH-PARTENRIRCHENEl merave/lós ruare de la propera

OImplada blanca =

UHlHhIIIlflhIIIuIuIIIuIIIIIluIlHIflhIIIIIIIIuIIIlIIII

L'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

Aquesfa .sefmana

Teatre català al Novetats«Sainet Trist)), de Guimerà, — «La Carrossa

del Sant Sagrament», de Merimée

La nit del divendres passat, la companyia Es de suposar, també, que d'entre els co-Nicolau-Martori inaugurava la seva tempo- neguts i amb un nom de prou prestigi per-

rada al Teatre Novetats amb dues reposi- què hom hi pugui intentar fortuna, n'hi

cions o reestrenes. L'una era Sainet trist, haurà més d'un que alguna cosa tindrà es-

d'Angel Guimerà (estrenat en coro), i ]'altra crita i a punt de repartir.

La Carrossa del .Sant Sagrament, de Pros- I quan la companyia s'ha determinat per

per Merimée, traduïda per Pous i Pagès, Guimerà i Merimée, és per força que hau-que havia estat presentada també ja fa temps rem de convenir que no haurà trobat res

a Barcelona per mitjà d'wna altra traducció, de bo entre tota aquesta producció de què

No són pas poques, en veritat, les consi- hauria pogut treure partit per a inaugurarderacions a què es presta aquest començ de la seva tasca amb algun esdeveniment que

temporada per al qua] hom ha volgut o ha despertés més curiositat i interès que aquest

Prosper Merinaée i Clara Gazul (pseudònim de Merimée)

Gerhart Münch

gnac, de passatge a Viareggio, armibava•una nit a Rapallo per sentir el Concerto deMünch • . • IHÍom començà amb la setmanamozartiaua, en la qual prengueren part Ger

-hart Münch i la violinista nordamericamaOlga Rudge ; seguiren recitals de la can-tatriu Lonny Maier, del Quatuor hongroisde Brusselles, etc.; la part preponderant,però, correspongué al nostre Münch, que in-terpretà músiques antigues i d'altres mo-dernes, poc conegudes o negligides pels vir-tuosos, tocant per primera vegada les ama-bles composicions del Cinquecento : a Ra-pallo han estat interpretades les sonates del'anglès William Young.

L'intens període italiá és clos. Ara, elmagnífic compositor i millor pianista es di-rigeix a ]a nostra terra, i fóra possible quea Barcelona fes una llarga estada. Si algundia, passejant per la Salut o algun altreindret tranquil de la ciutat, sentiu unes no-tes cristallines i a la porta trobeu engan-xada una tarja dient : «G. M. Musicien.Leçons de Mythologie, de Péssimisme, dela Véritable Manière Cultivée de se prome-ner en ltalie, dans les fórets loin de la mer,d'angoisse, et d'Anti-bourgeoisie , entreu -hi. Fareu la coneixença de Gerhart Münch.

JOAN RAMON MASOLIVER

kllR-1[ER

TEATRE J 4LISIC4

hagut de recórrer a resurreccions com aques-tes, tan ben intencionades com calgui, però,francament, no pas massa urgents, neces-sàries ni desitjades per ningú.

Per altra banda, hem de dir que no tro-baríern gens malament, i més en un règim

de suúvemcions — perd,és dar, un xic mésesplèndid que l'actual —, que fos encetadal'actuació de cada una de les companyiesafavorides amb una reposició digna i atentad'una obra dels nostres vells autors, ambuna traducció de qualsevol producció notabled'un mestre estranger, o bé amb les duesalhora ; més, hauríem d'aplaudir que els fos-sin exigides, per l'homenatge, per d'alliço-nament i per l'estímul que per a tots, autors,actors i públic, haurien de representar.

Però no ens exposarem a ésser desmen-tits si diem que no ha estat pas aquest elcas de la companyia Nicolau-Martori. Elmotiu a què ha obeït aquesta inauguracióamb dues obres ja representades no ha estataltre que la penúria d'originals de què podiadisposar. Si aquesta penuria obeeix a unao altra causa no és pas cosa que tinguemganes d'escatir. Si per obra de la denegaciGde tota subvenció per part del conseller ges-tor de Cultura quan era hora d'iniciar trac-tes i dibuixar plans per a la temporada homha passat tot ]'estiu amb la por que quanarribés L'hora no hi hagués cap companyiade teatre català i, com a conseqüència, nohi ha hagut ningú que hagi tingut esmad'escriure el seu drama o la seva comèdiaper a estrenar a crema-dent a la primeraactuació que vingués després d'haver -los es-crit, si ha estat per incompatibilitat d'undeterminat autor amb una determinada ac-triu, hagi estat pel que sigui, tot es redueixal mateix fet : no hi ha obres.

Fora d'aquests autors que havien d'es-criure durant l'estiu per tal d'estrenar a latardor o a ]'hivern, fora d'aquest que nos'ha avingut a unes exigències que ens guar-darem mdlt de qualificar d'oportunes nidiscretes, fora d'aquestes obres que s'hau-rien pogut escriure i fora d'aquesta que noha pogut ésser representada, es veu que lacompanyia Nicolau -Martori no ha sabut tro-bar altres , .autors ni altres obres que li ins-piressin prou confiança.

Es de pensar que abans de decidir-se peraquest programa amb què se'ns ha presen-tat, haurà llegit i examinat si no tota —feina impossible de dur a feliç terme — bonapart de la ingent producció dels nostres inè-dits, almenys d'aquells els noms deis qualsofereixen una certa garantia de so]vèncta ientre els quals a nosaltres ens sembla quealguna cosa més o menys estimable s'hihauria trobat, emparable, endemés, la sevaestrena, en la liberalitat, curiositat i esperitde comprensió de què seria prova.

que comentem. No hem de dubtar gens nimica que els seus motius haurà tingut, peraltra banda prou respectables i, sènse quecalgui exposar-nos-els, prou convincents pera nosaltres perquè hàgim de contradir, perpoc que sigut, el seu criteri.

Per això és més de (loar i d'aplaudirl'entusiasme i la valentia de què dón..a pro-ves aquesta formació. Iniciar una temporadaamb dues reposicions que no han pas d'en

-grescar en gran manera el gros públic isense cap provisió d'obres per estrenar encartera, refiant-se qui sap de quina bonasort o, com és més probable, d'allò que, en-

• arregat a cuita-corrents, ha d'aportar eltalent d'un autor l'èxit del qual hom comptacom a segur, és gairebé qualificable d'he-roisme.

Un 'heroisme al qual desitgem sinceríssi-mament que trobi ben aviat el premi que liés degut en una obra de gran èxit i on totsels elements que integren la companyia tin-guin ocasió de donar de si tot el rendimentele què són capaços.

Un cop decantada a exhumacions i home-natges, val a dir que la formació Nicolau-Martori hauria pogut exercitar-se en alguna

creació de més envergadura i que honorésmés la memòria del seu autor que aquestmagre i ingenu Sainet trist. Quant a LaCarrossa del Sant Sagrament, peça fina iintelligentíssima, delicada i plena de malí-cies, té ben poc d'allò que en diem teatra-litat ; tot hi és més qüestió de matís i desuggeréncia que de peripècia i moviment;la traducció que n'ha fet Pous i Pagès ésimpecable. Però no és aquesta una produc-ció de prou categoria i relleu, encara que demoltfsstma qualitat, per a fer-]i inauguraruna temporada en el illoe que pertocaria auna d'un autor nacional.

D'altra banda, l'acoblament d'aquestesdues obres en una sessió és d'una discor-dància que gairebé només es pot justificarper la necessitat de presentar tots els ele-ments de la Companyia en la mateixa vet-llada. 'El públic que necessita l'una i elpúblic que convé a l'aftra són tan diferentsque en ésser presentades juntes han de per-dre-hi totes dues.

Quant a la interpretació, en conjunt, ésforça millor la del Sainet trist que la de laCarrossa, en la qual hem trobat més encer-tada Nicolau que Martori, que hi interpretaun paper bastant menys grat. Contrària-ment, fa presentació, en la primera d'aques-tes obres, és horriblement lletja, i en lasegona, de molt born gust i entonada dinsuna certa vaguetat .quant a la fixació del'època que no destorba pas massa. 'En elmoviment escènic i en més d'un detall esnota una bona direcció.

JOAN CORTES

Una declaració de laS.1. M. C.

L'any que ve Lindrd lloc a Barcelona elfestival anual de la S. 1. M. C., la qualha publicat la següent declaració:

La Societat Internacional per la MúsïcáContemporània, que té el seu Bureau Cen-tral a Londres, és presidida pel professorEduard J. Dent, de la Universitat de Cam-bridge ; té com a membres d'honor els Mes-tres Maurice Ravo1 (París), Ricard Strauss(Alemanya), Manuel de Falla (Granada),Béla Bàrtok (Budapest), Jean Sibelius (Hel-singfors), Igor Stravinsky (París) i KarolSzymanowski (Varsòvia), i compta amb vint

-i-sis Seccions nacionals que representen elsprincipals països d'Europa, Estats Units iRepúbliques Sudamericanes, és un organis-me que — com ja el seu mora indica — esproposa la cooperació entre compositors iartistes músics de tot el món a favor de laproducció musical del nostre temps. Desde la seva fundació la S. I. M. C. s'ha fetun principi, tothora estrictament observat,de mantenir-se absolutament allunvada detota idea o actuació de caràcter polític, pertal de dedicar-se amb entera independènciaals fins exclusivament artístics que perse-gueix.

!Esdeveniments recents que s'han produïten alguns països d'Europa han fet semblarnecessària la insistència per part de la S.1 • M. C. en aquests punts de vista cons

-tantment mantinguts. lEs amb aquesta mo-tivació que la S. L M. C. dóna publicitatal següent acord que l'Assemblea de Dele-gats al Festival de Praga ha pres per una-nimitat.

«L'Assemblea de Defegats, reunida a Pra-ga el dia 5 de setembre de 1935 adopta laresolució següent

Creada amb la intenció de defensar lacausa de la música }noderna, la S • I • M. C.entén complir aquesta missió per mitjà de]'encoratjament i del suport que presta a lesmanifestacions més vivents de l'art musicaldel nostre temps.

El •nostre interès, doncs, la .nostra acciói la nostra ajuda, s'adrecen en primer illoca l'artista que trobant-se situat en un am-bient—tal vegada necessàriament i fatalment— hostil, ha de dur a cap, malgrat tot, entota la seva integritat, la tasca creadoraque li és destinada.

Atorguem, per tant, una importància ca-pita4 a la llibertat espiritual de] compositort reclamem el respecte absolut per a la sevallibertat d'artista creador.

Al llindar de l'anv catorzè de la sevaexistència, la S. I. M. C. vol recordar undels principis essencials que presidiren a laseva formació. La S. 1. M. C. ha estat icontinuarà sempre oberta per a tots ells ar-tistes del nostre temps, sense distinció denacionalitat, raça ni confessió, en l'obradels quals veiem realitzar-se l'esperit i elsideals que la S. 1. M. C. representan

TEATRE NOVETATS(TEATRE CATALA)

Company:: NICOLtU,MARTO'IDirecció: ENRIC GIMENEZ I RAMON MARTORI

GRAN EXIT DE

FANNYi

LA RAMBLA DE LES FLORISTES

URQUINAONADIVENDRES QUE VÉ, DIA 11a les 10 de la nit en sessió de

Gran Gala

Esdeveniment einematogrà6c

Amb verritable orgull

en el seu únic film per a 1935-1936 adaptació de la famosaobra de G. Martínez Sierra i

Honorio Maura

■

E: despatxen localitats a la taquilla per a lessessions de d 'vendres. dissabte i diumenge amb

3 dies d anticipació.

Presentació de Gerhart MìncIiHi ha els dies genovesos, de menjar en ta-

vernots en companyia de camàlics cantairesi sopar en les ailles aristocràtiques d'Albaroa tarda nit feia plorar amb Scriabin — pre-nent un instant el bloc que, amb gentilesaembadalida, li deixava el pobre home queturmentava ei piano —, les noies alegrescongregades en una cerveseria alemanya delport, o es divertia donant banys de «mediter-ranismerr als pobres savis teutònics en pers-;pectiva que en aquella hora gosaven parlarencara amb veu de call planxat. Hi ha elperíode de Rapa'llo, que és el més llarg ifructífer : de dies, treballar com un boig ofer caminates interminables per les mateixesmuntanyes feréstegues que conegueren el

pas Incansable de Nietzsche;la nit, amb els amics, fins atarda hora.

A la seva caseta del turódels Boigs (al qual, sigui ditde passada, hem viscut totsnosaltres ; i és el punt mésbonic sobre el golf Tigul]i)ha nascut Le chant des Etoi-les — una gran obra per. acors, sol de baríton i orques-tra que serà executada, aviata Alemanya — i altres peces,de les quals podria parlar ambcompetència Adolfo Salazar,hoste seu d'un dia ; i ha pre-parat l'edició d'antigues mú-siques italianes i franceses —músiques del segle xvt, liu-tistes, etc. — per e11 trobadesi transcrites en fons de biblio-teques (singularment impor-tants ]es cantate pouades a laQuirina - Stampalia de Venè-cia).

De l'encontre amb OscarChilesotti d'una banda, i ambel poeta i crític musical an-glès Basil BuntTng i, espe-cialment, amb 1'immarcesci-ble americà parisinitzat EzraPound — gran poeta, econo-mista, filòleg, crític, ted'nistai tot el que vulgueu — nas-queren aquells concerts rapal-lescos la fama dels quals ar-ribé a la llegenda : el violi-nista Tibor Serly, hongarèsde Filadelfia, desviava expres•sament el viatge de Budapesta Londres por donar-hi unconcert, de franc, i ens dei-xava les dues ampolles de To-kai que reservava per Amè-rea • la princesa de• Poli

la sala i, en acabar, el pianista s'acostàdient-me polidament : «He tocat això pervós)). Era Gerhart Münch, de Dresden.Temps endavant férem amistat, i vaig sa-ber que havia estat un geni precoç : a nouanys tocava davant un públic entusiasta aDresden ; als tretze, donava recitals a Ber-lín, Munich i Leipzig. !Era mat al rgoq, iple de vida al moment de la nostra co-neixença: la meva idea dels genis infan-tils era, doncs, errònia.

Pertanyent a una vella familia de músicsben coneguda a Allemanya, no és exageratafirmar que l'estrella de la seva naixençaol decantava ja vers la música : el seu pare— professor del Conservatori de Dresden l'endreçá en aquest camp, 1'a natura hiafegí la resta. I després dels èxits com aexecutant, d'altres n'obtingué com a com-positor : el seu Concerto da Camera fou in-terpretat als recitals de música modernade Dresden quan. no havia complert elsdisset anys ; i a .la Festa Internacional deMúsica Moderna, .a Donaueschingen, obresseves obtingueren una acollida excellent.

Passat a Bruselles i a París, amic de Coc-teau, íntim de Crommelvncic, la seva car-

rera de pianista anava vent en popa — con-certs a París, a Zurich, a Itàlia —, peròmolta empenta anava prenent també el seuamor envers la filosofia, nat per ]'afecte delseu oncle, el filòsof Münch, afirmat per lagermanor amb e] bon Bouquet, músic ifilòsof, i desenvolupat per raó de l'amistatmestrívola de Klages. I especialment la in-fluència d'aquest havia d'ésser decisiva enels anys que seguiren. Les idees klagesanesli feren pendre el disgut de les perfeccionsciutadanies i de tantes coses falses de lanostra supercivilització : d'ací el seu retirvoluntari en llocs de marina o en els llacsalpins — des d'Ascona a San Vigilia —, onno arriba fa ràdio i hom trobà artistes i in-tellectuals per fer conversa. Positano, el llacde. Garda i Rapallo i les illes partenopees-. Ischia, Pròcida i Capri — foren les etapesdel seu sojorn a Itàlia, d'aquell viatge ita-lià emprès per tots els germànics selectesde dos segles i mi ençà, que en el seu cashavia d'ésser estada breu s esdevingué pa-rèntesi d'anys.

CINEMASEGUEIX L'ÈXIT BOIG I SOROLLÓS DE L'ESPECTACULARI MAGNÍFICA SUPERPRODUCCIÓ REINA DE LES MUSICALS

Un novíssim ball perla parella més admira-da del món, creadorade les danses modernes

nAdquireixi les seves loca-litats amb anticipació.S'esgoten les entrades

totes les nits

Un film RADIO... Naturalment!

DIVENDRES, NIT•1 I ESTRENA

.r p H M. SCN[N(C wmnwlwwmw'uWAAYI[LNVQ

°m•

M4nvfo

Tota la dinàmica bogeria del París alegre, del Patís que

riu i la gràcia inesgotable de Chevalier!

Als anys que jo estudiava piamo—un errorjuvenil com un altre—feien furor dos ger-mans de pega, infants prodigis, que espat-llaven quelcom que la seva mare anome-nava sonates de .Mozart. L'odi que ols te-níem la professora i jo hauria estat prouper estroncar llur inclinació patològica, sino hagués pensat que els nens prodigishan de morir de jovenets, forçosament. A Gè-nova em vaig convèncer del contrari.

Havia anat a raure al recital d'un delscinquanta Johannes Strauss germànics quefan música i a la fi de l'acte un home jove—que m'acabaven de presentar—fou pregatd'executar quelcom. Minuts més tard, lesnotes de ]'Alborada del gracioso omplien

propi recolliment, que aquella cond ció que proverbis. —Els abissinis són molt amics

tant que tenia

ell, aquella efusiva cordi--de citar proverbis, d'acord amb ól que diu

litat que tenia per a totes ']es ànimes lis- pposades a la veritat i a la virtut, no hagi «El psalm comença amb l'al•eluia, el dis-

encara estat incorporada als costums socials curs amb el proverbi.»

República.a]decslítipo <^Q ur deixa l'estudi set anys, serà igno-i

Cossío havia nascut a Hato (Logroño) rant seta^ita.»l'any 1858. (Era liberal i republicà per tra- <iFes bé, i podràs dormir a la carretera.»

dició de família ; el seu besavi havia pagat «Més val caminar amb qui t'estima, que

amb ]a vida la rebellia contra el règim. reposar amb qui t'odia.»

La seva vocació era l'ensenvança. Des de «'El rei no es judica ; el foc no s'encén

la joventut fins a la jubilació forçosa (5929) sobre l'aigua.» •

professà ]a crítica de l'art i la pedagogia, «El cel no es llaura ; el pare no s'acusa. ))

excellint tant en la profunditat dels seus es- iiLa 'llaga no s'ensenya a la mosca ; les

tudis com en els mètodes didàctics, lEl ma- dents (rient) nos ensenyen al vailet.»

teix que Cajal, havia començat el seu pro- «L'època, com el seu, rei ; l'era, com él

fessorat a Barcelona ; fou catedràtic per seu vent.»oposició de Teoria i Història de l'Art al'Escola de Belles Arts. D'aquí, també comel gran històleg, passà a la Universitat deMadrid. 'En reorganitzar-se els estudis dela Facultat de Filosofia i Lletres, Cossíofou nomenat per a la càtedra de PedagogiaSuperior del Doctorat en Filosofia. Tambéel trobem en di claustre de ]''Escola de Cri-minologia i en la Direcció del Museu Pe-dagògic, centre benemèrit fundat per laInstitució (Lliure d'Ensenyança.

Malgrat el seu caràcter un xic retret, laseva collaboració en cus afers d'enseyança

fou sempre sollicitada, com també fou eficaçi decisiva la seva influència sobre reformes

pedagògiques a Espanya durant aquests di-

tims trenta anys. Enamorat del treball, finsal punt de no pensar en les dificultats que

tota empresa espiritual comporta, la sevaactuació fou persistent i contínua. iEnmigd'una activitat docent intensa, encara lirestà temps per assistir a diferents Con-gressos internacionals i escriure articles pera revistes i encidlopédies. Cossío no fou unescriptor fecund, però sí un suggeridor d'i-dees i un despertador de vocacions. Unasola obra, però, ha bastat per a donar-lifama universal, els dos volums d'El Greco,publicats a Madrid l'any 19o8.

Mori a la matinada del 2 de 'setembreal poble de Collado Mediano, prop de Ma-drid. Havia exposat la seva última vo-luntat que el seu cadàver fos conduït a la

sepultura sense cap mena d'ostentació.Aquesta fou la vida i l'obra de Cossío,

vida i obra que restaran com modèliquesen la història del professorat espanyol ique assoliran nous valors quan el contrastde les opinions perdi en la seva pàtria elcaire béllic que avui té i entri pel camí dela comprensió i de la civilitat. Amb aquestaaurèola passa a la posteritat Manuel Bar-tolomé Cossío. Però és sobretot amb uncaire especial que ell hi passa com pocshomes de la seva generació. Temps a venir,el que ha estat durant aquests darrers arasel primer ciutadà d'honor de l'actual Re-pública i pagué ésser el seu prmier pre-

sident, esdevindrà símbdl d'aquells esperitsque, sense prodigar-se excessivament en ac-

tituds externes, actuen d'una manera eficaç

en-la plasmació de l'ànima de les multituds.L'RUUCAoOR, EL -MGSTRE.

J. S'ERRA HTJNTER

(r) Teru Worq, el nom de la dona, voldir uor pur».

Catalans!Tothom ha de tenir a

la seva biblioteca la

Història deCatalunya

de Ferran Soldevila

No deixeu d'adquirir els

volums 11 i III, suara

posats a la venda, que

contenen la fi de l'obra.

Preu dels dos volums:rústica, az pessetes

tela, 27 pessetes

Exclusiva de venda:

LLIBRERIA CATALONIARonda Sant Pere, g

Cova representava Etiopia sua mapa de 250 anys enrera

6 t' IRABDR 10-X-35

LE/ LILETRE/IN MEMORIAM

Folklore etíop La literatura_d'EtiopiatsA LLENG>:I KICA

anueBrtoIomécossío A IEtiopia es parlen una colla de llengües 1

u • --- — - - --- - - - -1

ivíem acostat més. En el record de Llans projectant-se inopinadament en aquelltit recinte, em semblava endevinar quetre els representants de les dues cultureshavia queilcom que les feia solidàries, i

rmanes : la' recerca lliure de les veritatsue constitueixen l'essència de l'esperit.Una qualitat encara superior destacavan la persona de Cossío. Aquella que con-erteix l'home en un model de perfeccióoral : ]'exemple de la seva vida plena deolor i de sacrifici, els avatars de la qual

dialectes que han donat molta fe ina alsfilòlegs. Les condicions geogràfiques i polí

-tiques del país, consentint que petits nuclisètnics puguin conservar llarg temps llurscaracterístiques, han fet d'Etiopi.a un mos-trari de llengües complicadíssim. Importàn-cia literària, però, només en tingué en tempspassats el geez, que actualment segueix te-nint un ús litúrgic, com entre nosaltres elllatí, i en tenlas moderns, l'amàric, 1'hàrari,el tigrè i el tigrai• Tots els altres idiomesi dialectes només tenen literatura oral, enpart recollida, per estudiosos europeus.

Teodoros lI (1855-68), el rei derrotat pelsanglesos, ela annals s'escriuen-_ja_enamà-ric pur.

Com a produccions literàries que no fos-sin religioses o les cròniques, a penes espot citar res, com no sigui el llibret titulatHatata (Indagació), dels dos únics filòsofsabissinis, Zara Yaqob (1599-1692), que nos'ha ele confondre amb el rei del mateixnom, i d1 seu deixeble Walda Heiwat, il'obra d'aquell mestre, escrita en forma auto-biográfica. 1, encara, es pot dir que el movi-ment literari torna a ensopir -se en començarel segle xvi. Durant llarg temps, gairebé no

lEI's que hem pogut recollir la paraula haviva d'àlguns mestres de la passada cen- re

túria sabem el que significa en a cultura peespanyola vuitcentista aquella empenta vi- on

gorosa dels esperits liberals i selectes que hi

iniciaren en els corronts moderns la jo- ge

ventut de professors que va precedir la nos- ytra formació intellectual.

Influïts en un sentit o altre, militants e

d 'aquesta , o aquella ideologia, escèptics i vcrítics per motius sentimentals n de creen- mça, nombroses promocions d'estudiants pas- d

saren a Madrid per les au-deis professors de la Ins°

titució Ulure d'Ensenyança.Uns en sortirenadherents,altres seguiren per rutes opo-sades, tots , però servaren delcóntacte espiritual amb ho-mes com 'Giner de los Ríosi C'bssío 'el sentit de convi-véñcia i el dinamisme èticque són les penyoresmés fer•mes d'una educació • ï d'útimestratge. D'aquelles genera-cions esçolars' que assistienany darrera any a les càte-dres' del Doctorat foren so-bretot els catalans els que va-ren trobar' sempre en aquellcenacle escollit un -ressò decordialitat i de comprensióque ert altres medis 'acadé-mics era inútil de cercar. Enel llarg • desert del tradicio'na-lisme • recafoitrañt, amb proufeines podem assedyalar' unpetit oasi que faci possible eldiàleg entre aquells homesquè, separats per conviccionsp'olftiques t religioses, tinguinperò un fons comú d'espiri-tualitat i'posin per damuntde tot la independència delpensament, que és 'llibertat itolerància per a tots i que ahdefinitiva és l'exponent méscaracterístic de la dignitathumana.

Aquestes consideracionsevoquen en nosaltres el re-cord d'una conversa amb elmalaguanyat Cossío que aca-ba de deixar-nos ; el mestreinsuperable com pocs n'hihagi hagut a ;Espanya, sempre afable i cor-dial ; l'educador que mai no us preguntavaper les vostres preferències dogmàtiques, siles teníeu, i al qual res no interessava de totallò que fos exterior a l'ànima del deixeble.Hores intensament viscudes em la nostraèpoca d'estndiant, ben poques per cert perdificultats pràctiques de ta vida. Horescurtes, sí, però suficients perquè hom po-gués descobrir les vastes perspectives de lesregions superiors del saber I de la vida,perquè aquesta ha estat sobretot la fecun-ditat dels homes que com Cossío dedicarenllurs excepcionals qualitats a ]'educació i ala ciència.

Aquells que per temperament érem unxic esquerps a les influències doctrinàriesens havíem resistit sempre al tracte directeamb les figures representatives d'orienta-cions que consideràvem excessivament ten-dencioses ; però una veu amiga, el conselld'un bon company, la incitació d'un homemés coneixedor de la vida, va decidir-mea visitar el mestre venerable i parlar-li deles meves inquietuds i dols meus projectesper a l'esdevenidor. Vaig trobar-lo en unamodesta sala del Museu Pedagògic, imme-diata a la Biblioteca, en la qual lo haviapassat hores i hores els anys 1905 al 1910.

Pér aquells dies jo acabava d'ésser pro-posat per a una càtedra de Filosofia a laUniversitat; no havia estat deixeble de Cos

-sío ni l'havia tractat personalment ; haviaassistit per curiositat, per aquesta curio-sitat que mai no us enganya, a algunes lli-çons seves de pedagogia; el coneixia, comla gent estudiosa del meu temps, per totaquell anecdotari que us dóna la semblançamoral d'una persona i que és tan correnten els medis culturals madrilenys formar-seentorn d'una figura intellectual de primeracategoria.

Algú ha dit que res no hi ha tan eloqüenti tan eficaç per a conèixer un home com laconversa, I això és encar més cert si aquestasorgia espontània entre els interlocutors.Per això recordo amb profunda emoció lameva entrevista amb el professor Cossío.

Era un temps que abundaven els esperitsmediocres, elevats per .art màgica de l'a-

dulació a la categoria de genis, i enfron-tar-se amb un home com ell fou per a miuna veritable troballa. Cossío no era el pro-fessional sectari ni el mestre encarcarat,ni el pensador dogmàtic. Era l'antítesi detot això. Des del primer moment descobríemen ell ]'introductor d'uns naus costums aca-dèmics : a l'explicació basada en l'autoritati en un cercle clos de doctrina, substituïael plantejament dels problemes i la discussiói la recerca mancomunada. 1 dins aquestto que dóna dignitat nova a l'ensenyamentes va produir la nostra conversa. Les me-ves preguntes eren tot ]'intencionades quepermetien el respecte de l'un i la cortesiade l'altre. A través de constatacions perso-nals, la ment discorria pels viaranys de lafilosofia històrica. De vegades s'interferiaun parer personal—coincident, discrep ant...—però era sobretot l'altitud dels problemesi la matisació de les solucions el que ensatreia. Restàrem drets prop d'una hora. So-vint caminàvem amunt i avall de l'habi-tació com si volguéssim seguir el ritmedel pensament... Sortien noms, obres, direc-cions Idedlògiques ; dels antics passàvem alsmoderns, dels estrangers als nacionals...Cossío parlava amb veneració de les nos-tres coses, coneixia detalladament el nostremoviment filosòfic, i pel mateix motiu unamenció especial no podia mancar én aquellaenumeració a mesura que ens acostàvem •aCatalunya : la d'En Uorens i Barba, es-

timat i respectat per- dila a través del seumestre i amic don Franclscb Giner'' 1 ales-lhores vaig tenir la sensació que encara ens

Com que la cultura estava en mans del sclergat, la primitiva (literatura etíop té un icaràcter principalment religiós i eclesiàstic. o

Si hi hagué producció literària en temps pa-

gans, s'ha perdut, tret d'alguna inscripciósobre pedra, com les que celebren les gestesdel rei' Ezana, després convertit al cristia-nisme. Del període més antic de la litera-

tura etíop (segles Iv a vui d. de J. C.) són 1les traduccions al geez de la Bíblia i delNqu Testament, obra probable dels missio-ners sirio-occidentals. A més a més dels lli-bres canònics, en foren traduïts d'apòcrifs.Aquestes versions han prestat grans serveis

als estudis exegètics• i han permès de con-servar apòcrifs que s'haurien perdut, iEn unaversió bíblica d'aquest període, són exclososel llibre dels Macabeus I 1 Apocalipsi, peròinclou el d'Enoc, el primer dels Jubileus (oPetit Gènesi), l'Apocalipsi d'Ezra i l'Ascen-Sió d'Isaïas, que per a l'Església abissíniatenen valor canònic. També es traduiren la

regla monàstica de Sant Pacomi, el llibredit Fisalgos o Physiologus (mena d'històrianatural), diversos escrits cristològics, actesde màrtirs, homilies del patriarca Ciril d'Ale-xandria, etc.

A partir del segle vox, el marasme durafins al xin. La raó més poderosa en fou, pera una literatura que es nodria d'aportacionsforasteres, la invasió dels àrabs, la qual aïllàcompletament Abissínia del món cristià.

Amb Yekumo Amlak (iz7o-1285), fundadorde la dinastia «salomànica) , oriünda d'Abis-sínia del Sud, on es parlava amàric, i afiant-se amb l'Església — única per bé que mi-grada representant de la cultura —, s Inrclà

un renaixement literari. A part de les tra-duccions d'homilies, vides de sants, apòcrifscopto-.aràbics, cal esmentar algunes

obres

originals : el Llibre dels misteris del cel i de

la terra, sèrie de visions més o menys apo-d 1 arcànnels Miquel i Gabriel,

rcnent ; dels segons, 1'abba Bahrey, que es-

caliptiques e sde la Sibilla i del propi Jesucrist; la com-pilació jurídica — traduïda segles més tarda l'amàric — Fetha Nagast (Dret reial), queactualment encara té valor legal; la

Lluita

dels màrtirs per la fe, compilació de videsde sants abissinis i estrangers ; i, sobretot,el Kebra Nagast (Glòria del rei), obra dediversos eclesiàstics favorable a la monar-quia «salomònica», mena de novella expli-cada per un suposat patriarca Demetri deConstantinoble als Pares del Concili de Ni-cea, segons un manuscrit trobat per ell aSanta Sofia, sobre els orígens de la

monar-

quia abissínia, fundada per Menelik, fi41 deSalomó i de Makeda, reina de Saba.

La majoria de la literatura segueix essentcomposta de traduccions eclesiàstiques, so-

bretot sota l'impuls del metropolita Salama,que promou una revisió dels textos sagrats,progressivament corromputs pèls amanuen-ses. En 1424 l'abba Giyorgis da Sagla escriu

un tractat de refutació d'heretgies, desprésde les seves discussions amb un Messer Zanque devia ésser venecià.

Els temps del rei Zara Yaqob (s. xv) són

de gran activitat. 'El mateix sobirà escriuobres com Mashafa Milad (Llibre de la Na

-tivitat), sobre els miracles que acompanya-ren él naixement de Jesús, però hi insereix

la relació de la seva guerra contra el rei

musulmà Ahmed Badlay (oda fera Badlayn

de les cròniques abissínies) ; Egzf abeher

nagsa (Déu regna), himnes als sants per atots els dies de l'any, etc. La vídua de ZaraYaqob i els seus successors no sals seguei-xen prestant atenció a la literatura, sobre-tot religiosa i patriòtica, sinó que tambécomponen llibres, alguns dels quals han ar-ribat fins a nosaltres, de manera que en elssegles xiv i xv la literatura etíop assoleixla seva màxima esplendor.

Al costat de la literatura religiosa i deles obres d'element fabulós i màgic, aparei-xen una sèrie de cròniques, com la que narrales guerres del rei Amda Syon contra elsmusulmans (s, xiv) i els annals oficials, co-mençats en temps de Sarsa Dengel (:563-97)i redactats cada vegada en un geez

més cor-

ronaput per l'amàric, fins que en temps de

Si tinc mal de cap, ena faig fer una sagnia;si tinc mal al cor, bec la tisanasi agafo la verola, vaig a les fonts calentesperò del mal d'amor per aquesta dona, com

[curar?

Per la vida del rei d'Etiopia, ber Menelik,des d'ara no jeuré sinó amb tu, noia bonica.

D'un poema anònim de noranta versos queIba una dona comparant-la als personatgespolítics abissinis i als components del. cosdiplomàtic estranger (dató de 191o, quan LidjJasu era hereu del tron i el fill del ras Ma-konen, Tafari, no s'havia proclamat empe-ador sota el nom de Haile Selassie)

...com ,els anglesos ^erottén de caminar,orn els àlenianys està bé a la revista,

cons els italians està bé a cavall,com els francesos sap bé de parlar,(on?. els americans diu : atinc una bella cara)),cor 15 els russos diu - : «sóc gran senyora».

com : Lidj Taf ari abunda en intelligència,com Lidj Jasu encara na està coronada,com el ras Mahonen entén. d'expedicions...

* x v

Ella és el sucre italià,el formatgè, rus,el sucre alemany,l'oli d'oliva anglès,el blat blanc àrab.Qui li porta el cotó cardatés la reina de Saba;perquè el fil no s'afluixi,l'estira l'arcàngel Miquel,el tiva l'arcàngel Gabriel.A les ribes del mar d'Aràbiasegurament ha nascut;d'aigua olorosa i de nardés ella que escampa perfrim..Perfume de paradís,de garbes del paradís;els homes diuen :«és un collaret d'argent» ;.que se la mirin: és Teru Worq (I)•

é el nom de la seva terra :: país de Betlem, el país d'Hermon1la fet ,una cleda que té lleons per palssers per travessers,a agafat amb els seus . punys l'elefantcapturat la 'girafa ;e la riba del Nil Blau ha fet un jardí.

1 set anys 1i van dar un fus,Pava la seda blanca de la casa reial.

La réina digué : <da trec del dais»L rei digué : «jo la vúlC veure»l patriarca digué : ))dueu-la a casa meva que

[la beneiré,

Jordi, germà meu, cap dels àngels!^^Després es posà a trenar la palla de colorai-Teru Worq, la dona sense igual (nes,entre les dones . abissínies...

LL'ENG'UA TIGRAI

Manuel Bartolomé Cossío

mai no podíeu sorpendre en la seva miradasomrient i afable, perd .que endevinàveu deseguida que algú li parlava d'una vida de di-ficultats i de lluita com si un corrent defèrvida germanor s'iniciés entre les dues fànimes en un diàleg apacible que semblavque no havia d'acabar-se mai. e•

Arran de la mort del Mestre, personalitats eeminents de ]a política. i de 1'enseuyamantexpressaren llur condol per la desapariciód'un home que era com um membre de lagran familia ibèrica. Tots ells reconeixienel que devien a Cossío ; el que Espanyàdevia a Cossío i el que tots devem a Cossío.I algú podia lamentar, en el silenci del

'escriuen res més que algunes hagiografiesalgunes cròniques per historiadors oficialsprivats. Deis primers, mereix esment Takla

Haymanot, cronista del rei Malak,,Sagad,precís descriptor i equànime fins quan parladels hebreus, als quals el rei combaté dura-

criví una història del poble galla,en què'autor es colloça.,davant dl bellicós enemicpagà en una posició objectiva que ha estatcomparada a la de Tàcit .amb els germà-nics.

Convertit el 'geez en llengua rmòrta (el se-gle passat), s'han escrit algunes obres degramàtica i lèxics geez-amàric. En geez, ac-tualment, només s'hi escriuen poesies; comles dedicades a cantar les gestes de Mene-

lik II, que conquistà per a Abissínia lesregions que amb ella formen avui 1iIEtiopia,o bé himnes religiosos que, cosa curiosa,són publicats en els diaris d'Addis Abeba.Un escriptor contemporani, Heruv WaldaSelassie, n'ha recollit una antologia.

x*x

La literatura en llengua amàrica no comp-ta sinó amb testimonis més recents. Almenysno se'n coneixen d'anteriors al segle xiven poesia, cants en honor del rei; en prosa,

a més a més de traduccions de la Biblia,tractats dogmàtics i polèmics, llibres novel-lescos per al poble, etc.

Em el segle passat, començà un intenscultiu de l'amàric, que modernament, perobra de l'emperadriu Zauditu i el seu suc-cessor, l'actual Haile Selassie, ha pres ma-

j or increment. Actualmeni, 1'amàric és l'i-dioma oficial del país.

Els missioners, tant catòlics com protes-tants, han publicat moltes obres, de text ide propaganda, en amàric ; els caputxinsarribaren a publicar-hi part de llur òrganperiodístic:

En r ç o9 (cronologia abissínia; corresponal nostre 1917), aparegué un pamflet contrala política islamófila de Lidj Jasu, i Afawarq,ex-professor a l'Institut Oriental de Nàpols,és autor d'una vida de Menelik II i de la

primera novella de la literatura amàrica.L'actual negus té molt d'interès a fomen-

tar l'amàric, i de la impremta fundada perell han sortit, ultra els .acostumats llibresreligiosos i obres de text per a les escoles,diverses publicacions político-socials, que fanl'apologia de la política occidentalitzant deHaile Selassie, o descriuen els seus viatges,o donen consells als abissinis que vénen aEuropa.., tot, però, no oblidant mai de pre-sentar l'occidentalització del país com l'únicmitjà d'aconseguir una pàtria lliure i po-tent.

El propi IHaile Selassie és l'autor dels edi-toriaffs del Bahanina, diari on amàric quesurt a Addis Abeba (es publiquen, a més amés, dos diaris en francès, un en grec iun en italià). 'E1 negus controla activamentl'oficina de premsa I la propaganda oficial.Tot sovint, en el seu diari, a més a mésdels editorials, escriu articles, sobretot devuilgarització i de propaganda de 1'oceiden-

talitzaeió del país.*x*

Quant a la literatura en tigrai i en tigrè,és tota folklòrica : proverbis rimats, cantsheroics i d'amor, planys funerals, petitessàtires, i tot el que n'hi ha d'escrit és reco-Ilit per filòlegs europeus.

C. I R.

ESPECIALISTA

CAMISER

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, UTelèfon 4 1655

Sisquella — El Vano (tg3r.)

Sitges, mundana i artística. Per exemple,fa pocs dies, Manuel Fontdevila — que haviavingut, com cada any, a passar uns dies aCatalunya,, entre ells els de la festa major

Alfred Sisquella

a certs models, car u nou dibuix que sin-ventés, no tindria cap eficàcia.

L'amulet consisteix en un rotlle de per-gamí amb el text i els dibuixos. Els textos,com els dibuixos, són sempre idèntics a de-termiriats models. Tots els amulets presen-ten um dibuix encapçalant-lo, dos o tres enel text i un de petit com a colofó. El dibuixque encapçala sol representar un personatgeamb un glavi, imatge de l'àngel guardià odel sant que allunya els mals esperits — ditstars, genis mascles o femelles, invisibles,que habiten en llocs rocosos i ais quals sónatribuïdes quasi totes les malalties — ; devegades, però, aquest primer dibuix nomésés un cap, més rarament uns quants per-sonatges o uns quants caps. Personatgessovint representats són l'àngel Fanuel, elrei Salomó i Sant Sussenvos. Els dibuixo,del text són més variats : cavallers esclafantels mals esperits, ulls destinats a guardardel ma] donat (mal de ojo, en castellà), ani-mals apocalíptics, serps, ocells, sants, sols,

Pintura d'Antonios representant utr màrtir.(71x49 cm.)

creus, quadrats màgics amb lletres i xifres,motius decoratius..

La indústria dels amulets és pròspera, perqué hi ha amulet que es ven a unes quantesdesenes de tàlers de Marcia Teresa (monedaaustríaca que només corre a Etiopia).

x**

Les pintures de l'església d'Antonios, al-gunes reproduccions de les quals illustrenaquest article, són ara al Museu d'Etnogra-fia del Trocadéro, de París, arrencades perla Missió Dakar-Djibuti dirigida por MarcelGriaule. Jutjant que en un museu estarienmillor i resultarien més útils als estudiosos.el delegat del govern etíop prop de la Missióafavorí llur trasllat.

10-X-35 1V I ABDR 7

LES ARTS 1 ELS ARTISTESE1ïnf®r Les pintures etío s d'AnSis ue11atonios^ q p

Dissabte, quan vaig avar a la Sala Parés,Sisquella, atabalat de gent i de felicitacions,ja se n'havia tornat a Sitges.

Sí, ..Sisquella "viu a Sitges. Però 1'assoeia-ció d'aquestes quatre paraules no té capsentit semblant al que tindria si la primerafos un altre nom propi. Per a ell és com <.ino existís tot allò que fa la reputació de

l)Osta que vivia a Sitges d'uns quants anysençà, quedà sorprès: «Si cada any hi passouna setmana i no l'hi he vist mai!n

Ni l'hi veurà mai, si no el busca o lacasualitat no l'afavoreix. Perquè Sisquellaviu a Sitges gairebé com un eremita, ambla seva dona i e1 seu fill, uns quants discostriats i uns quants llibres de bon contingut.

Marcel Griaule, que fa poques setmanesparlava alls lectors de NIIRADoa del totemismedels dogons del Sanga, dirigí la Missió Da-kar-Djibuti, subvencionada oficialment, laqual, sortida de París el ro de maig de 1931,desembarcà a Dakar el 3r. Fins al ¡ de

blement grec. Uri artista del país probable-ment hauria fet escola i es trobarien pintu-res del gènere de les d'Antonios en algunaaltra de les quaranta esglésies de Gondaro de les dues-centes esglésies visitades perGriaule en les seves dues exploracions.

a decollació de Sant Joan Balista, pinlura d'.antonios (8ox120 cm.)r. r •- • r,..,-".

ho c d'ella un món a fart, febrer 1933, en qual a a Actualment, els ras encarreguen les fei-

un E mpartimegt estanc se- Djibuti de

per a datatornar a laFrança, la Missió nes de construcció i decoració a grecs, els

aspectes amb tall nef-déle es al- recorregué l'Africa Oriental Francesa, la quals dirigeixen un treball per equips : el

aspectes del món i de es. ah Nigèria, el Camerun, 1'Africa Equatorial mestre s'encarrega de la disposició generaltres activitats humanes, E1

1 Francesa, el Congo Belga, el Sudan Anglo- de les escenes i d'executar les feines delica-" tque ILIILLCressa son precisa-

ment les manifestacions del'esperit humà i llurs rela-dons entre elles. Però, demanera predominant, tot re-

ferit a 'd'art, i en especial a la pintura. g„Això, en un altre artista, potser motiva-

ria un art buidosament cerebral, carregat ` ;!

. de pseudo-transcendentalisrnes i emboirat de ^w t

falònnies teòriques, o, el que és pitjor, re-tòriques. Al contrari, la pintura de Sisque-lla és pintura, fins diríem pintura pura, sinóque aquest terme no vol dir res o pot ésser • r °'mal interpretat .

Però avui jo no voldria pnlpr de la pin-tura de Sisqúelia, de la qual el que ho ditvulgui pot contemplar vint magnifiques mos- ttres, l'execució de les quals s'escalona de1927 fins enguany, exposades actualment ala Sala Parés ï que formo parli de la co]lec-cí'b de Josep Barber, amateur de gust seguri al " qual els amics de Sisqualla reconeixementre d'altres. el mèrit , d'haver sabut apre-ciar la vàlua de molts ártist,es en aquellaedat en qué són fàct1s;,les promeses que des-prés poden malaguanyar'-se,

Voldria parlar rpés aviat de la vida he-roica de Sisquella, compartida — també he-roicament, amb aquell heroisme més pur,que és el que no, s'adona que és un heroisme— per la seva dona.

Vida heroica a Barcelona, a Sitges, aSant Pere (le Ribes, a Sitges, altra vegada.Recordo. sohr`etòt, una visita que uns quarntsarrice.: vàrem fer a Sisquella quan no vivian la vila de Sities sinó en una dicuem nemasià, l'Aetalla^(o potser 1'Estollar), llun y CAMISERdAóbaaL Dés de Sitges cinc quarts de Figures d'amulets etíops ESPECIALISTAcamí; sota un sol abrusador, enmig d'un poi- EBIT EN LA MIDAsatgé de çálissa grisa, d'escassa vegetació, egipci, l'Abissínia, l'Eritrea i la Somalia des ; els ajudants solen ésser gent especia-d'on semblava que tat d'una n'hagués de Francesa. • :itzada a pintar parts dol cos, plecs de la JAIIME I, !isortir el negus. I era ben bé una masia allò? La Missió recollí 3,500 objectes etnogrà- l roba, inscripcions, etc. Així treballaven taro- Telèfon !1655Erá un aixopluc per als pastors dels ramats fies, trenta llengües o dialectes la majoria ! bé els artistes del Renaixement.de cabres • que, en certes èpoques, pastura- fi Dos cents an s enrera a Abissbnia hi ha-ven l'escassa' herba d'aquells voltants. Unacaseta d'una sola planta, de dues o tres ha-bitacions, i un tancat per als ramats. Llum,l'acetilè o l'espelma ; aigua, la d'una cis-terna on de vegades s'hi ofegava algunllangardaix. De nit, algun cop es sentia unafressa furtiva i s'endevinaven unes ombrescauteloses ; eren contrabandistes corbats sotael pes dels fardells que anaven a amagar enrecons perduts del massís rocós que s'esténde' Garraf a Olivella i Sant Pere de Ribes.

Ni aleshores ni mai Sisquella no ha clau-dicat en lla seva austeritat artística. Tots elsseus"2mics sabem la gran quantitat de telesque ja no 'Sèran acabades, aprimades i es-botzades d'é'tant rascar corregint-les. Totssabem les exigències del pintor envers laseva obra, més extremades que les del mar-xant i del client. Tots sabem com sovint lisón preses, com aquell qui diu, encara hu-mides de les mans ; i com cap no se n'arros-sega criant pols per les rebotigues, car unsquants collecciomstes de flaire les esperenja...

IPer això, perquè la seva consciencia no lipermet de prodigar-se, i perquè — algunavegada ha d'ésser veritat — el buen pañoen el arca se vende, quasi tota l'obra deSisquélla és inèdita. Assenyalem . doncs com

d t xtraordinari a uesta ex-

BusQuEMOBLES

de G anollers — em preguntava per la Áentde la colla, d'aquella colla de la qual for-maven part important els components delSaló dels Evolucionistes ; i en dir-me «I , enSisquella, què , fa?» i saber per la meva res-

Galer es d'Ari

S Y ' R A.. PRÉSÉNTS D'AS 1 QuÁLITAT

Bodes, Pestes onómàsfiques,Baíeiqs, efc.ExnosIcro

G1MÉN0Dipufacib, 262 Telèfon 18710

Yvia artistes capaços de realitzar pintures comles de les esglésies de Gondar, que fou uncentre artístic important. També aleshoressolien ésser grecs els directors dels treballs,que comptaven amb elements indígenes comcollaboradors.

La tradició popular, en comptes d'atribuirall regnat de Yostos — això és una afirma-ció del viatger anglès Bruce — les pinturesd'Antonios, les creu executades, com també

nla costrucció de l'església, sota el regnatde Joan el Sant, fill de l'emperador Fasie,i els donen com autor un blanc anomenatKisewon, segurament un grec de la nom-brosa colònia que m'hi havia a Gondar elssegles xvu i XVIII

**x

Quant als amulets, nio és aquesta páginael lloc d'explicar-ne óls significats màgicscontra les malalties i les diferències de textentre els destinats a propietaris cristians ono, ni les virtuts de les diferents tintes ambquè són executats. IEl que ve a tomb deremarcar és que gairebé tots els amuletspresenten dibuixos -- anomenats talsam, motque vol dir el mateix que «talismam,, peròque els dabtares (curanders) diuen que sig-

J posició d'ara, preparació de la d'obres més anterior (1928-1929). El ras Haylu havia fet la fosca»—, sempre els mateixos, conformes i-

in—

recents anunciada per a4 vinent desembre. restaurar una vtena d'esglésies que con-JUST CABOT tenien pintures de gran interés; però li j

hauria calgut un equip d'especialistes euro- I — FER A FOTOGRAVATS, LA CASA_ peus per a salvar-les r, d'altra banda, ni el — _

^ u^^ es evemmen e q nifica ula cleda que defensa contra l'ull de

desconeguts, animals vms, 6,uuu fotogra es,200 enregistraments sonors i nombrós mate-rial de recerques etnogràfiques, topogràfi-ques, antropològiques, botàniques, etc. Perdsobretot — ara que l'atenció de tot el mónestà girada envers 'Etiopia — formà una im-portant collecció de pintures abissínies anti-gues i modernes, entre les quals les pintu-res murals de ]'església d'Antonios de Gon-dar (prop de 6o metres quadrats de pintura)i una altra de 300 manuscrits i amulets etiò-pics destinats a la Biblioteca Nacional deParís.

L'església d'Antonios és a prop de Gon-dar, fou construïda en 1714 sota el regnatde ]'usurpador Yostos, i si no éscapà com

-pletament a la destrucció, la Missió la trobàa punt d'ensorrar-se, les portes aguantadesamb pedres i cordills, la teulada esbotzada.EI santuari cúbic del centre de l'edifici, decinc metres i mig de costat (mides mks peti-tes que les habituals), estava cobert de pin-tures sobre tela, a penes visibles sota el gruixde colomassa. La part baixa de moltes esce-nes ja havia estat arrencada, i la totalitat deles pintures amenaçava d'acabar-se de fermalbé. La regió és mísera, però si algundia hagués prosperat, les pintures haurienestat substituïdes per unes altres de moder-nes com ja constatà Griaule en un viatge

OBIECTES D'ART 1 DE FANTASIA

Exposició dePinfura

FRANCESC GUJNARZ

Passeig de Gràcia, 36

SALA PARÉS

Pefrifxol, 5

COL LESIÓ GRAPERA

20 pintures de SISQUELLA

de la Col'lecció Barbey

Propera EXposicrá:

DURAN= CAMPS

Sant Pere. — Allò!... El Dimoni ?... 'En-vieu, si us plau, un bon rebentapisos, queacabo de perdre les claus del Paradís...

(Ric et Rac, París)

poble ni el clergat no hr donaven cap Impor-tància. La Missió tingué cura de restaurarel santuari i reemplaçà les pintures vellesper unes altres de noves executades en l'estildel pafs.

Aquestes pintures d'Antonios plantegen unproblema important per a la història de ]'artcristià. Llur autor ha seguit en elles les re-gles de la pintura abissínia, però no semblapas ésser abissini, sinó un estranger, proba-

LLOREM

RAMBLA DE LES FLORS -30

La columna de lord Napier camí de Magdala (gravat ae l'època)

L'ccabun» Ciril, cap de l'Església etíop

-j 'tom

6 i\&1BAB. R 10-X-35

che 1'IInver i d'EtiopiaHistòria

Resum històricEt nom d'Etiopia servia per a designar

la part d'Africa al sud d'IEgipte i, ádhuc,toia l'Africa Oriental. Actualment, és elnom oficial de l'Imperi Etiòpic (MangestaItyopia) format per Abissínia i les provín-cies que hi anexionó, el segle passat, l'em-perador Menelik II.

Com de tots els països, els temps pri-mitius són nebulosos. Diverses tribus, amb

1 rcligiáque en abril de i868 derrotava cls abis- la qusinis a Magdala, es va suicidar. meitat

Al cap de tres anys de lluites per veure del mqui el succeiria, un feudal del Tigrè, Kasa, país ies proclamava negus amb el nom de políticaJoan IV. El mou negus es servia dels dos blà qufeudals més poderosos, Adal del Goggiam el noui Menelik del Xoa (destituït i empresonat la paper Teodoros II, i alliberat després de MenMagdala), afavorint ara d'un ara l'altre, terra,En 1879, després d'una expedició victoriosa del se

a

e

l el cos d'operacions italià perdé ladels efectius i provocà la caiguda

[nisteri Crispi davant el disgust della campanya dels adversaris de laafricana. El general Balldissera sem-

e posava un pedaç a l'aventura, perògovern presidit per Di Rudiml volia

u t Da restitució dels presoners.elik, mitjançant tractats amb Angla-França i Itàlia, s'asegurà els límits

u imperi, i, a fi d'assegurar la suc-cessió al tron, proclamé hereu el seu nétLidj Jasu, fill de la seva filla Sawa Raggai del ras Mikael. !En 1913, Lid] Jasu pujàal tron, perd no fou proclamat emperador;el títol de negus el tenia el seu pare Mi-kael, Sobretot un cop desencadenada laguerra de 1914, Lidj Jasu intensificà la sevapolítica filomusulmana, amb gran satisfac-ció de Turquia que veia en Etiopia unpossibe aliat. Però en 1916 1'abun Matteosdeslligava els etíops del jurament de fide-litat al sobirà, esclatava la revolució, laqual triomfava. Uina tia de Lidj Jasu, Zau-ditu, era proclamada emperadriu, i el rasTafari hereu del tron. Lidj Jasu fou em-presonat.

En 1923, malgrat l'oposició anglesa, Etio-pia era admesa a la Societat de les Na-cions, el ras Tafari visitava Europa. Des-prés, aquest ras Tafari era nomenat «vicariplenipotenciari de l'imperi», l'emperadriuquedant-se només amb uns drets de control.En 1930 un ras es revoltà dient-se defensorde l'emperadriu ; fou vençut i mort. Al capde pocs dies, moria també ]'emperadriu iel ras Tafari era coronat (novembre de1930) emperador a l'església de Sant Jordid'Addis Abeba, amb el nom de Haile Se-lassie 1.

els:rçaps respectius, poblaven d país. El pri- contra Menelik, el mateix Joan IV coro-meP nucli nacional fou el regne d'Aksum, nava aquest negus del Xoa i el mateix feiaque volgué expansionar-se políticament cap amb Adal, el qual prenia el nom de Taklaa l'Aràbia i el Sudan i plantà cara, en el Haymanot. IEIs dos nous negus vassalls desegle ui, a l'Imperi Romà. Hom atribueix Joan IV venien a les mans al cap de poc,la formació del regne d'Aksum als immi- i el negus d`Adal era fet presoner pel 'negusgranits de 1'Arábia del Nord, que comen- Menelik a la batalla d'Embabo (1884).çaren establint-se comercialment a la costa Tat atiant l'un contra l'altre els seus ad-

i acabare'i colonitzant, a més amés de la versaris de l'interior, Joan IV havia de

costa eritrea, part del planell abissini. La defensar la frontera septentrional contra els

gesta més assenyalada dels aksumites foula conquista del Yemen en el segle vi, finsque la formació de l'Estat musulmà, el se-gle següent, comptant de passada amb lesvelleïtats d'independència dels caps militarsdel Yemen envers Aksum, obligà els aksu-mites a abandonar el Yemen i expansionar-se pel planell etiòpic, dels marges del quals'havien acontentat fins llavors.

(Passen set segles durant els quals esconsolida amb noves conquistes el regned'Aksum, que mentrestant ha traslladat lacapital política d'Aksum a la regió de Lasta.

Quan Yekuno Amlak (((Sia per a ell elSenyor»), pretès descendent de Salomó, fun-da en 1270 la seva monarquia, trasllada lacapital encara més al Sud, a Xoa, iEls seussuccessors han de combatre contra els mu-sulmans que des de la costa eritrea avancenpeli sud-est, aliant-se amb Estadets i tribusque volen defensar llur independència contraels abissinis.

'Com totes les guerres, aquesta té vicis-situds que unes vegades afavoreixen elsabissinis i d'altres els musulmans. Final-ment, el negus Zara Yaqob vencé i matà,en la batalla de Dawaro (26-XII-1445), elsultà Badlay ibn Sadaddin, anomenat «dafera Badlay» per les cròniques abissínies.Una treva segueix, el successor de Badlayés tributari del negus, 1 aquest trasllada lacapital a Ifat, més lluny de la frontera.

Però pocs anys després tornava a encen-dre's la guerra, també amb sort diversa.Un condottiero alarb, Ahmad ibn Ibrahim(dit «Granyn pels abissinis), mata el sultà,en posa un altre al seu lloc, es proclamaiman del Harrar i guerreja contra Abis-sínia (1530), Aquesta guerra és la máximatemptativa musulmana de conquista d'Abis-sínia. Malgrat els èxits primers del Grany,la conquista fracassa : d'una banda, elsbeduïns que manava eren més partidaris dela ràtzia que de les conquistes ; d'altrabanda, els portuguesos vinguts de l Indiasota el comandament de Christovam daGama, aliats als abissinis, derroten i matenel Grany (febrer de 1543)•

El successor del Grany toma a combatreels abissinis i venç i mata en batalla elnegus Claudi (J559). Des d'aleshores, esredueix a ràtzies i escaramusses la lluitaentre abissinis i musulmans, tots dos hos-tilitzats per um tercer que es presenta enescena : el poble galla. Elis musulmans, di-vidits per lluites internes, no resisteixenels abissinis, en canvi, planten cara i atu-ren la invasió galda.

Mentrestant, els jesuites han arribat aEtiopia. El negus Fasiladas (1632-57) féutornar el país (ja la fe dels pares», expulsàdls jesuïtes i trià Gondar per capital, enlloc cregut segur contra les invasions gal

-les. Però aquestes progressen, els reis abis-sin •s es serveixen de tropes mercenàriesgaltes, i s'arriba a mitjan segle xvtn queels cabdills gal-les posen i treuen negus,mentre els grans feudataris reforcem llurindependbncia envers un poder central tanfeble.

'Com ocorre sempre, els gales invasorsressenten la influència dels envaïts i aca-ben abissinis de cap a peus. La dinastiasalomònica ja nio és més que sobirana no-minal, però és un vincle polític que capras feudal no vol trencar en profit propi.

A principis del segle passat, Sabia Se-lassie pren oficialment el títol de negus i,per mitjanceria de l'explorador Rochetd'Héricourt, conclou un tractat amb Fran-ça (1839). !El negus es refiava molt d'aquestcontacte amb Europa per a assegurar-seal tron. Però en 1855 entrava a Gondarun aventurer natural de prop del llac Tama,el qual aconseguí de pujar al poder, canviàel seu nom de Kasa pel de Teodoros Ifi es traçà el programa d'unificar Abissínia.No mirà prim en els mitjans. Teodoros, a fide no cau °e presoner de sir Robert Napier,

propòsits d'Egipte, desbaratats a Gundat ia Gúrà (1875-76)•

En i869, Itàlia havia ocupat Assab, i,per a castigar la matança de les expedi-cions Giuletti (r88r) i Bianchi (1883), hiafegia una llenca costera del mar Roig i,finalment, Massaua (i885) i la zona cir-cumdant, Joan IV volgué oposar-se a Q'a-vanç italià. Ef general Di San Marzanono es mogué de ]es línies fortificades i l'e-

xèrcitabissini, considerant-los inatacables,es retirà sense combatre.

Els italians proporcionarem armament aMenelik; Joan ja preparava una nova ex-pedició contra el negus del Xoa, quan elspartidaris del Mandi del Sudan començarena devastar la frontera occidental. Joan acu-di a defensar-la, però fou vençut i morta Matamma (i889), Menelik es proclamavanegus d'Abissínia i poc temps després con-cloïa el tractat d'Ucciahli amb Itàlia, lainterpretació del qual havia de donar lloca una dissensió entre els dos signataris.

Mentre la dissensió era tractada diplo-màticament, Menelik combinava l'acció bél-lica amb la política per a afermar laseva sobirania i estendre-la, transformantel regne d'Abissínia en l'imperi d'Etiopia.La dissensió nio tingué arranjament diplo-màtic i esclata la guerra. Ja és sabut queaquesta acabé amb la desfeta de les forcesdel general Baratieri a Adoa, batalla en

Les trotes de lord Napier troben el ca-dàver de Teodoros (gravat de l'època)

Organització esfafal

í jurídica

F]'s caps de les diverses regions exerceixenels poders civils, judicials i financers de laregió. L'emperador, que és qui els nomena,pot limitar aquests poders o estendre'ls.

L'emperador té tots els poders : el suprempoder judicial; l'exèrcit de la corona estásota la seva directa dependència ; té a laseva lliure disposició el tresor de la corona,encara que en els darrers anys s'ha fet ]aseparació entre aquest i el patrimoni privatdel negus.

De totes maneres, la subjecció dels capsde les regions — que generalmente tenen eltítol de ras —.a l'emperador és més aviatqüestió aleatòria de política que no pas re-gulada taxativament.

abissini. Aleshores l'afer passa al tribunalsuprem presidit pel negus, al qual assisteixel cónsol amb carácter consultiu.

Aquest sistema s'instaurà pel tractatfranco-etíop de Klobuleowski (nom del ne-gocáador) en 1908 i s'ha estès implícitamenta les altres nacions. Itàlia, però, en el trac-tat de 1928 el ratificà explícitament i esreservi ol dret d'aplicar el sistema als es-trangers que es posessin sota la proteccióde les autoritats conso!ars italianes i als

Bisbes etíops en una processó

forta, treballà per a la ui}ificació religiosadel pafs.

Quan, en la primera meitat del segle xvi,un condottiero àrabe, Ahmed Gratty, envaíAbissínia, perseguí els cristians, destruí es-glésies, cremà llibres sagrats. El rei LebnaDengell i e] scu successor Claudi ( 5 508-40 i

1540-59, respectivament), per afer-se amicsde Portugal i rebre'n protecció, es sotmete-ren al papa. El virrei de les bndies trametéun cos expedicionari, comandat per Chrïsto-

vam da 'Gama, el cabdill alarb fou derrotat,i el rei Claudi, veient passat el perill, deixàd'ésser catòlic i dificulté d'obra de les mis-sions jesuïtes que ja havien arribat al país.Un jesuïta, el P. Páez, convertí al catoli-cisme el rei ^Sussenyos (i6o6- z), però l'o-posició monjos, units als enemics delrei, l'obligà a abdicar en favor del seu ñll,Fasiladas. Aquest i el seu successor Joan Iexpulsaren els jesuïtes.

La presència . d'aquests, i més tard 1adels franciscans (tres dels quals foren con-demnats a lapidació) revifà el zel del clergatindígena, de la qual cosa se'n seguiren dis-putes teològiques, nous cismes i lluites reli-gioses que, a principis del segle xvm, forensagnants.

Després' d'una història religiosa tan mo-guda, sacsejada per cismes i heretgies, di-rem alguna cosa de la religió actual d'EtLo-pia. El cristianisme etíop s'assembla, en ge-neral, al del patriarcat d'Alexandria. Admet

la Trinitat, que l'Esperit Sant procedeix del

Pare i que el Verb es féu home per a laredempció del món. La Verge s'ha d'ano-menar Mare de Déu i no Mare de Cristi frueix d'un culte ,,intens , (més de trentafestes anuals).

El baptisme es practica per triple immer-sió. L'eucaristia s'administra sota les duesespècies de pa i vi, però amb pa fermentat,i als nens només sota l'espècie de vi (lacomunió de la mare val, també, per a l'in-fant que porta en el seu si). L'obligatorie-tat de la confessió no té temps fixat (perals renegats i les dones que havien tingut

tractes sexuals amb no cristians hi hagué,sobretot després de les guerres musulma-nes, un ritual especial). La confirmació estàquasi abandonada, com així mateix l'extre-

' munció. El divorci és admès, sobretot percausa d'adulteri; de totes maneres, en aquest

punt subsisteixen pràctiques que l'Esglésiano admet : matrimoni eventual o a prova,poligamia tolerada, etc, Així mateix, la cir-cumcisió, que nio és admesa per l'Església,és tinguda per molts abissinis com un deurerdligió§. IEn el cristianisme etíop no hi hapurgatori, per bé que estan en ple ús lesoracions pels difunts.

Els dejunis són nombrosos i rígids, ennombre d'uns dos-cents dies l'any. El poble,

a més a anés, reputa impurs alguns meo-j ars.

Un temps, quan el tsar era el tsar i al-hora ell cap de ]''Església ortodoxa russa,

fou negada, amb fins polítics, tota diferèn-cia dogmàtica i ritual d'aquella Esglésiaamb l'abissínia. Però la maniobra no reeix .El nacionalisme etíop no va voler saber-ncres; amb prou feines suporta que el cap de

l'Església abissínia sigui ordenat com a tal-pel patriarca copte que actualment resideixal Caire. Segons un cànon del concili deNicea, apòcrif, l'abun o papa d'Etiopia nopot ésser etíop. Aquest abun ordena els sa-cerdots, consagra els bisbes i el negus (àdhuc

el pot excomunicar) i té poder temporal.Un moviment nacionalista recent ha vol-

gut alliberar-se d'aquesta tutela, sense reei-xir-hi ; del patriarca d'Alexandria noméss'obtingué la facultat de nomenar cinc bis-bes sortits del clergat abissini. Cal remar-car que els cristians orientals han cregutque per a consagrar un patriarca calen dotze

bisbes, almenvs ; com que a Abissínia nomésren a Aksum. Aixi mateix, després del con- n'hi ha set, s'evita la creació d'un patriarcatciti d'Efeso, es refugiaren a Aksum allguns cismàtic i així el d'Alexandria (resident almonjos nestorians. Gairebé tota la població Caire) conserva la primacia. Perd el clergatdel regne d'Aksum era, en els segles v i vi, indígena nomena l'arximandrita de d'abuncristiana, per bé que amb sobrevivències de que els envia el patriarca egipci, el qualcreences i usos pagans, cosa que també arximandrita, més que un vicari, és el rivalocorre, encara, en ]'actualitat. del patriarca.

L'expansió islàmica, sobretot la conquista El clergat—sobretot el regular, més con-d'Egipte, aïllà Abissínia de l'Orient cristià. siderat que el secular—ha tingut sempre unaEl centre polític d Abissínia es va córrer gran influència política i s'ha barallat sovintcap al Sud; ensems, les tribus meridionals amb el poder reial . IEn aquests casos, elsacceptaven el cristianisme. Les relacions bisbes rellevaven els súbdits del juramentamb el patriarcat d'Alexandria s'enrariren ele fidelitat al rei.a partir del segle vtt per a ésser represes

en el segle xiii, d'ençà que Yekuno Amlakinstaurà la dinastia dita «salomónica» peratribuir-se d'ascendència de Menelik, fill deSalomó i de la reina de Saba.

Més tard, sorgiren uns quants cismesdivergències d'opinions sabre la Trinitat,refús del culte de la Verge, etc. Mentre elsmonjos s'embrancaven en disputes teològi-ques, el poble seguia barrejant restes de pa-ganisme en la seva religió i la seva moral.EI rei Zara Yaqob (i---68), amb manera

súbdits de les nacions que, com Hongria,haguessin confiat a ltàlia llurs interessosa Etiopïa.

El cristianisme etíopEntre les idees fetes que circulen aquests

dies en què tanta gent han descobert unpafs l'existència del qual no era sospitadaper molts, n'hi ha una que call aclarir. IEsdiu molt que els etíops són cristians, i aixònomés és veritat en part. Efectivament, lareligió d'Estat és la cristiana, per bé quesota una forma ben diferent de 1'occiden-tal, i hi ha encara d'altres religions escam-pades pel país.

Després de la cristiana, la més importantés la islàmica. Hi ha també nuclis impor-tants de jueus, i fins una tribu que professacreences in termèdies entre el cristianisme iel judaisme. 'En canvi, la població de llen-gua no semítica professa una religió quesegurament és la mateixa, més o menysalterada pel temps, dels habitants del paísen el segle Iv, quan el cristianisme s'introduía Abissínia. Aquesta religió primitiva, ambvariants d'unes tribus a altres, és una monad'animisme, venerant esperits o genis benè-fics o malèfics i practicant sacrificis animalsi amb restes de creences en la metempsícosi.

El cristianisme, segons narra Rufí (morten 410) en la seva Història Eclesiàstica,s'introduí a Abissínia per óbra dels dos ger-mans Frumenci i Edesi, nàufrags reduïtsa esclaus que obtingueren empleu a la corti ascendiren. Frumenci obtingué del reid'Aksum el lliure exercici de la religió alscomerciants grecs i la construcció d'un ora-tori , Després, Frumenci fou fet bisbe pelpatriarca d'Alexandria, que era Sant Ata-nasi, El nou bisbe realitzà moltes conver-sions. 'En canvi, una missió arriana no acon-seguí prosèlits. El rei d'Aksum, lEzana, esconvertí al cristianisme, per bé que la sevaprofessió de fe és una mica obscura. Potserraons polítiques ajudaren a aquesta conver-

sió, car Ezana volia procurar-se la protec-ció de Bizanci.

L'any 1907, regnant Menelik II, aquest El més probable és que, durant el primer

domà el títol de ministre a alguns dignataris segle, el cristianisme abissini es mantingués

de la cort, i els atribuí l'exercici d'alguns dintre l'ortodòxia católica, perd quan la

rams de l'administració. Aquesta estructu- cristiandat de Bizanci conegué les lluites ori-

ració ministerial s'accentua després, reser- ginades per l'heretgia monofisita, alguns

vant-se sempre el negus, però, els afers es- partidaris d'aquest, perseguits, es refugia-

trangers, per bé que Haile Selassie nomena,per primera vegada, ministre d'aquest ram.

Al cap de poc temps de proclamat negusHaile Selassie, elaborà una 'Constitució ditaI1ei de l'Imperi (i6 de juliol del 1 93 1 ).Aquesta Llei reconeix d'herència del tronimperial en els descendents d'Haile Selassie.E1 poder sobirà está íntegrament en mans

del negus, el qual institueix dues Cambresconsultives : una composta de membres no-menats pels negus entre éTs alts caps, i unaaltra de membres nomenats pels caps deles províncies. !Els consellers o ministres sónresponsables dels consells que donen per es-crit al negus i tenen autorització per areunir-se i tractar d'afers importants.

El negus presideix personalment el tri-bunal suprem o el fa presidir per 1'afa-negusque ell nomena. IEIs jutges són nomenatsper l'emperador. En les regions, els tribu-nals menors són presidits pels caps regio-nals respectius, els quals nomenen els jut-ges. IEs el president el que sentencia ; elsj utges exerceixen una funció merament con-sultiva. De totes maneres, l'emperador potconcedir e] poder judicial a un altre que nosigui el cap regional.

Les contínues agitacions polítiques i lespuges i baixes del poder efectiu del negus,

no han permès una codificació general aLot el país. I, al costat de la magistratura,s'ha desenrotllat la institució de l'arbitratge,amb àrbitre lliurement elegit per les partslitigants. En pronunciar la sntència, ] àr-bitre fa dir als litigants: ((Negus ymut»,literalment : «mori el rei», és a dir : ((quees mori el rei si aquest acord és violat».Igual fórmula s'usa en tota mena de tractesi convenis.

La jurisdicció sobre els súbdits de les po-tències occidentals està regulada per trac-tats. Els litigis entre estrangers d'una ma-teixa nacionalitat recauen en el tribunalconsular ; entre estrangers i abissinis, enoil tribunat mixt del qual forma part el còn-sol corresponent, que té el recurs de nofirmar la sentència pronunciada pel jutge

1

: I4A B I A

ro . e3'ú. ta aQ,1

I.

v R-= 5denLT

1

)lo r *^ago^y ? OMALIA

RAN

f - Ft . ^ï, -- Vs^^ *' F ^ ^ pit ^ Rerbera

.-a ^?`. SOMALIA INGLESA

' A11JISAjréóe €;r ,.Q rel

te a ,+fia y ^

r

ys. „

4

Jt =ter ^ °,•^ . ^ w ^ `'^^~``^ ^-^°' P

s lliasoi`x'''4 '> u'í ^.P

o l^aod il ..^e` t ti

9 p, L

S ;I17^K E N 1 A ;

9 ".ogadls ti =_

El relleu orogràfic d'Etiopia

IMPRESOS COSTA

NOU DE LA RAMBLA, 45BARCELONA