30è Festival internacional de música Pau Casals

del 10 de juliolal 28 d’agost de 2010

30è Festivalinternacionalde músicaPauCasals

AUDITORIPAU CASALS

EL VENDRELL (SANT SALVADOR)

02 del 10 de juliol al 28 d’agost de 2010

Benet Jané, com a bon vendrellenc, és un gran coneixedor de la figura de Pau Casals, un dels grans personatges que el Vendrell ha donat al món. Parlar amb l’alcalde del Vendrell de Pau Casals fa que l’estona passi com

un sospir. Això és el que ha passat parlant del Festival Internacional de Música Pau Casals, que el Vendrell ve convocant des de fa trenta anys.

Què representa per al Vendrell tenir un festival com aquest?És una satisfacció i un compromís. Satisfacció perquè és un festival de molta categoria que des de fa trenta any aporta cultura als estius de Catalunya. És un compromís de la Vila del Vendrell amb el mestre i el pensament humanista del Mestre. Cal no oblidar que Pau Casals ha estat una autoritat mundial en violoncel, però també és un ciutadà uni-versal que ha defensat uns valors de llibertat dels pobles i les persones, la demanda de Pau i acabament de les guerres que han estat les seves màximes de filosofia de vida.El nostre compromís amb la figura universal de Pau Casals s’inicia en èpoques pre-democràtiques i ha continuat amb força en l’època democràtica. En clandestinitat, un seguit de persones varen preservar el llegat del mestre tirant endavant l’Associació Musical Pau Casals precisament amb aquesta finalitat. Per al l’ajuntament del Vendrell és un repte tirar endavant cada any un Festival d’aques-tes característiques que té un cost molt elevat, però comptem amb la col·laboració de diverses empreses amb responsabilitat social corporativa que s’han convertit en espònsors del Festival i cal reconèixer-ho, perquè ens ajuden cobrint pràcticament un trenta per cent del pressupost.

Per a l’espectador és un privilegi poder escoltar la música en un auditori reduït i de gran sonoritat com és el del Vendrell. És també un cost per a l’organització pel fet que té tan poques localitats?Tenim la sort que arribem a cobrir el noranta per cent de l’aforament, que és molt important. Segurament que si tinguéssim un auditori més gran tindríem més espectadors, però aquest auditori va ser dissenyat per l’arquitecte Jordi Bonet, que també dirigeix les obres de la Sagrada Família, i té una gran sonoritat. És una joia que té moltes prestacions de cara als músics i al públic. Tant Catalunya Ràdio com Catalunya Música utilitzen l’Auditori Pau Casals per fer gravacions, enregistrar concerts... Volen venir a l’Auditori perquè és una joia.Si en èpoques de vaques grasses no hem apujat els preus de les localitats, no ho farem ara que són vaques seques. La nostra filosofia és mantenir l’aposta per la Cultura. Volem que el Vendrell es conegui per la cultura, per la música i tots els esforços van encarats cap aquí.Altres municipis tenen les seves grans fites. La nostra és al voltant del patrimoni cultural que tenim: Guimerà, Pau Casals, la Fundació Fenosa... tot això és un actiu tan enorme que necessitem algú que ens ajudi a portar el pes.

El Festival s’acaba el setembre i a l’octubre inaugureu la restauració un orgue únic al món. I és únic al món perquè Pau Casals el va preservar el seu moment..Pau Casals neix al Vendrell perquè el seu pare, Carles Casals i Riba és contractat per la parròquia com a organista. Carles Casals i Pilar Defilló vénen a viure al Vendrell on tenen onze fills, dels quals només en sobreviuen tres: Pau, Enric i Lluís. L’orgue de la parròquia és del 1776, construït per l’orguener L.Schurrer, amb 1923 flautes. És dels pocs orgues Schurrer que existeixen al món. En aquest moment està al taller dels Germans Desmottes a Cuenca i se li està fent una restauració molt a fons amb un pressupost de 500.000 euros que cobrim amb la col·laboració de moltes persones. Per l’octubre es tornarà a muntar i per inaugurar-lo vindrà en Lluís Claret -violoncel·lista i fillol del mestre- a fer un concert.

Amb l’orgue quedarà completat tot l’equipament musical vinculat a la figura de Pau Casals?Aquest any hem posat en funcionament la nova escola de música Pau Casals. Ja existia però s’havia fet petita. L’any 2003 l’ajuntament va comprar l’antic cinema Tivoli amb la idea de fer-hi la nova escola de música. A principis de gener va entrar en activitat i el juny la inauguració oficial.És un equipament molt potent, amb dos auditoris, un de quatre centes persones i un altre de cent. És un equipament que està donant un gran resultat pel que fa a formació de músics i celebració de trobades. Podem dir que amb aquest equipament tanquem el cicle dedicat a la memòria de Pau Casals que comença amb el cementiri, la seva casa nadiua, l’Auditori i l’Escola de Música.

La figura universal d’activista de la Pau que va ser Pau Casals, ha amagat una mica el gran músic que va ser?Hem descobert que Pau Casals era una gran compositor però la feina d’interpretar, dirigir i fer activisme polític no li va deixar temps per compondre. L’obra que li ha donat més dimensió ha estat el Pessebre i també l’Himne de la ONU. Ara però s’ha descobert una part d’obres inèdites que s’estrenarà en el concert inau-gural del Festival, a càrrec de Lluís Claret. Si hagués tingut més temps per dedicar a la composició segurament que avui parlaríem d’un compositor excels. Cal no oblidar l’activisme humanístic de Pau Casals amb la seva oposició a la política de les grans potències i la decisió de deixar de fer concert en protesta.Per a un músic consagradíssim, que viu de la musica, que necessita interpretar... fer una protesta així és un sacrifici molt important. El varen enganyar amb el centenari Bach perquè fes alguns concerts a Prada. Més tard se li va encarregar l’Himne de la ONU on, a l’estrena, va fer el seu gran al·legat de la llibertat i els drets humans. Kennedy, conscient de la importància de Pau Casals li demana que faci un concert a la Casa Blanca.La visita del Museu Pau Casals acaba amb el discurs de les Nacions Unides, que posa la pell de gallina “I am a catalan....” deia Pau Casals en aquell document únic davant els líders de tot el món.

Com a alcalde del Vendrell, vol convidar tothom a venir al Festival de Música Pau Casals?És un gran Festival de tanta categoria que no necessita que un alcalde convidi als ciutadans. El que puc dir a tothom és que vinguin i gaudeixin. Es veuran transportats a una dimensió musical extraordinària.

Benet Jané Alcalde del Vendrell

“Tenim un gran compromís amb la figura universal de Pau Casals”

03del 10 de juliol al 28 d’agost

de 2010

Juli Grandia Juli Grandia viu amb intensitat

les activitats de l’Auditori Pau Casals del Vendrell. Un auditori

que és una joia de sonoritat i, a més, està situat a la vora del mar, entre jardins, en el paisatge de la infància i la joventut de Pau Casals.Des de fa trenta anys, quan arriba el mes de juny i fins a l’agost, el Ven-drell acull el Festival internacional de música Pau Casals, del qual en Juli Grandia n’és el director.

Què representa per al Vendrell el Festival?És un incentiu cultural molt important que s’afegeix a la figura de Pau Casals, el músic més important que ha donat Catalunya. És un Festival que arriba a les trenta edicions, dedicat únicament a la música clàssica amb un nivell de qualitat molt gran. Que una vila com el Vendrell disposi d’un Festival d’aquesta categoria és un element inestimable.

Lluís Claret estrena, en el concert inaugural del Festival, cinc peces inèdites de Pau Casals. És un privi-legi poder-les escoltar justament en aquest entorn que respira l’aire del mestre per tot arreu. Es pot trobar un entorn millor per fer una estrena així?Penso que no. S’han donat moltes feli-ces circumstàncies. La Fundació Pau Casals ha accedit a deixar interpretar aquestes peces. En Lluís Claret, segu-rament el millor violoncel·lista del món, ha accedit a interpretar-les. Nosaltres busquem sempre aquestes circumstàn-cies que són difícils d’assolir.Aprofitant les sinergies d’aquest primer concert, es grava un disc i es presenta un nou segell discogràfic.

“El Festival Pau Casals és unimportant incentiu cultural”

La Fundació Pau Casals està d’acord en què es publiquin les obres inèdites del mestre. Es donen circumstàncies molt favorables, però hi ha hagut un gran treball previ que va començar l’any 1981.

Costa portar al Festival del Vendrell una llista d’intèrprets tan extraordi-nària?No és fàcil però hi ha factors que ajuden a portar-los. Un és el nom de Pau Ca-sals. Un altre és l’Auditori i un altre és el prestigi del Festival que, entre tots, s’ha l’han anat creant.Hi ha molts intèrprets que els agrada venir a tocar a l’Auditori, en aquest en-torn Pau Casals. Per aquí han passat formacions i violoncel·listes molt impor-tants, tenim una manera de treballar, molt seriosa i rigorosa. L’any passat vàrem tenir la Maria Joao Pires. Ainoa Arterta hi ha actuat tres vegades. Són fets que es podrien considerar puntuals però animen a molts intèrprets a venir al Vendrell.En la majoria de casos accepten un caixet per sota del que aplicarien en al-tres festivals, però el prestigi del nostre Festival fa que tinguin més interès per venir.

Tots els concerts els fan primerís-simes figures i, concert a concert, les entrades són molt ajustades de preu. A més teniu un abonament a tots els concerts a un preu encara més mòdic. Com es pot oferir una tarifa tan bona?És per voluntat política. El Vendrell sempre ha volgut estar a l’abast de tot-hom. D’altra banda hi ha dos aspectes que treballem molt. Un és el nivell d’as-sistència de públic que els darrers anys

està per damunt del noranta per cent. Un altre és el treball d’esponsorització de les empreses i de les institucions públiques. Aquest any tenim una aportació impor-tant del Ministeri de Cultura de Madrid. Ho hem hagut de treballar molt, però així podem fer un gran Festival a l’abast de tothom.

Què és el que fa tan especial l’Audi-tori?Per un cantó el context Pau Casals, ja que l’Auditori es troba just al davant de la Casa nadiua del mestre i, per un altre cantó, les condicions acústiques realment remarcables. Una sala amb quatre-centes localitats permet un con-tacte molt estret entre els intèrprets i el públic. Es tan estreta la relació que a l’espectador li sembla que el concert el fan expressament per a ell per la relació de proximitat i exclusivitat de l’Auditori.

Éss recomanable venir a passar uns dies al Vendrell pel Festival?Recomanable el Vendrell ho és sempre i tenim una excel·lent xarxa hotelera i hostalera. Sense oblidar l’entorn de mar i cultura que gaudim. Però, per altra banda, hi ha excel·lents comunicacions amb tot arreu i es pot optar per venir ex-pressament pel concert o aprofitar per fer una estada de relax al Vendrell.

S’atreviria a senyalar un concert de tots els que es fan?És difícil, però n’hi ha bastants de des-tacables. El concert inaugural pel que significa l’estrena d’obres inèdites del mestre. Els dos concerts de Jordi Sa-vall o els dos deI Solisti Veneti. La Maria Bayo o el trio Guarnieri de Praga... hem aconseguit un programa tan important

que no és possible quedar-se amb un sol concert. En qualsevol d’ells els espectadors di-ran: quin concert tan fantàstic he vis-cut.

Quina afluència de públic espereu?L’any passat ens vam quedar a la vora del noranta per cent dels aforaments. Aquest any esperem superar-ho en tres o quatre punts. Realment el programa s’ho mereix.

Pau Casals és el pal de paller de la cultura vendrellenca?Sí, i encara ho hauria de ser més. Te-nim la Fundació, l’Auditori, la Casa Na-diua, l’Escola de Musica, el Cementiri, a l’octubre tindrem l’orgue restaurat... Pau Casals és una figura molt important de la cultura universal i tenim la sort que si-gui vendrellenc. De cara al futur encara tindrà més importància.

Ja està treballant per l’edició del 2011?Hi per les següents. Un Festival com aquest requereix programar amb mol-tíssima anticipació si es vol tenir els mi-llors intèrprets.

Juli Grandia



de 2010

Oriol Pérez Oriol Pérez Treviño, malgrat

la seva joventut, és el coor-dinador del Centre Robert

Gerhard per a la Promoció i Difu-sió del Patrimoni Musical Català. Aquest centre, amb només dos anys de vida, porta una intensa ac-tivitat divulgadora que l’ha portat a organitzar desenes de concerts i festivals per tot el territori de Ca-talunya, editar una dotzena de dis-cos i estar a punt de crear un nou segell discogràfic. La primera obra que editarà aquest nou segell és un llibre disc amb obres inèdites de Pau Casals interpretades per Lluís Claret i tota una orquestra de violoncels.Precisament el repertori que inau-gurarà el 30 Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell.

Com és possible a les alçàries que estem del segle XXI que encara hi hagi obres inèdites de Pau Ca-sals?La part que més s’ha destacat de Pau Casals és la seva part interpretativa, com a grandíssim solista, com a gran-díssim director i com a Ambaixador de la Pau que va ser. Segurament que ell mateix no va donar gaire importància a les seves obres de joventut. Pau Casals va ser una persona d’una gran autoexigència i segurament no va do-nar prou importància a la seva obra. Ho considerava menudeses de quan era jove. Fins després de la mort de Pau Casals, que la seva vídua Marta Casals i un equip d’investigació musi-cològica li han donat la transcendèn-cia que és mereix.

Té sentit per tant, fer l’estrena de les obres inèdites, precisament a l’Auditori que porta el seu nom a la seva vila nadiua, el Vendrell?És el gran privilegi que tenim. Avui en dia la música avança com un concepte transversal. Podem veure com sonen les composicions de fa un segle, fetes per un jove que després seria el gran violoncel·lista mundial que va ser i poder-ho escoltar a l’au-ditori que duu el seu nom, en el pai-satge de la seva infantesa i joventut, al costat del museu de la seva ciutat... és un privilegi similar a poder escoltar obres inèdites de Mozart al costat de la Figaro House del barri Stefan de Viena.

A més, interpretat per Lluís Claret!La figura de Lluís Claret en aquest con-cert és fonamental. No endebades Pau Casals va ser el seu padrí per l’amistat i contacte que tenia amb l’Andreu Cla-ret, pare d’en Lluís. Això ens porta a la relació familiar i contacte estret amb un constant anar i venir entre la família Claret i Pau Casals a l’exili.Sabem que va ser Andreu Claret qui va portar als germans Lluís i Gerard Claret a conèixer personalment Pau Casals i a Enric Casals. Sempre hi ha hagut aquest vincle de relació familiar entre Pau Casals i Lluís Claret.A banda, és clar, que en Lluís Claret és el violoncel·lista amb més projecció internacional del panorama musical.Per a les persones que no assisteixin al concert, sempre quedarà la grava-ció discogràfica.La veritat és que no serà un enregis-trament en viu sinó que es farà en es-tudi, aprofitant, això sí, les sinergies de reunir en un lloc -l’Auditori Pau Ca-sals- aquest conjunt tan extraordinari de músics que estan fent la prepara-ció del concert, per fer també la gra-vació del repertori. Serà un disc reve-lador d’aquest binomi que tothom té al cap entre Lluís Claret i Pau Casals amb obres inèdites, interpretades de forma gairebé simfònica i amb l’afegit de la sardana per a violoncel, Sant Martí del Canigó, amb tota la seva mi-litància nacionalista catalana o el tra-dicional Cant dels Ocells, penso que donaran al disc allò que anirà més en-llà d’una gravació musical, que tindrà una dimensió volgudament simbòlica d’un dels més grans referents que te-nim de la música catalana: Pau Ca-sals i el violoncel.

Vostè és el coordinador del Centre Robert Gerhard per a la Promoció i Difusió del Patrimoni Cultural Ca-talà. Com és possible que sigui en-cara tan desconegut aquest patri-moni per al conjunt dels catalans?La música mai ha format part del ca-laix que correspondria al desplega-ment cultural català. La música ha es-tat la ventafocs. Mai s’ha entès com una aportació similar a la que fan la pintura, l’escultura o la literatura, per posar uns exemples.La música ha estat sempre més ar-raconada encara que la resta de les belles arts catalanes. A poc a poc, i d’una manera positiva,

penso que estem subsanant aques-ta situació. No només pel treball del Centre Robert Gerhard sinó altres a títol individual i les recerques i aporta-cions que fan personalitats com Jor-di Savall, Antoni Ros Marbà, Albert Jiménez Atenelle... a poc a poc van descobrint i donant la seva dimensió al patrimoni musical català.Una de les sorpreses que hem tin-gut darrerament ha estat el cas de Domènec Terradelles, un dels grans compositors d’òpera napolitana. Era català i de molt jovenet va anar a estu-diar a Nàpols. Acabem de publicar els discos amb la seva obra i han estat premiats per les grans discogràfiques europees. Ara, quan parlem de Terra-delles, ja no l’entenen com un músic d’ascendència catalana, sinó com un compositor català. Aquest aïllament que sempre ha tingut la música dins del patrimoni cultural català i el caràc-ter peculiar dels músics han ajudat a portar a aquest desconeixement del patrimoni musical català que, a poc a poc, anem posant a lloc. El Centre Robert Gerhard col·labora en aquesta edició del Festival In-

ternacional de Música Pau Casals. Quina importància té aquest festi-val?Fonamental. És fonamental perquè a poc a poc hem anat assistint a una vulgarització creixent dels festivals. Abans als festivals s’hi mostraven aportacions molt sòlides però avui estem contagiats dels grans festivals mediàtics, amb estrelles internaci-onals i això ha fet que festivals que tenien un gran pòsit cultural s’hagin convertit en espai d’actuació de ve-dets molt comercials. Això ha fet que avui en dia quedin únicament tres grans festivals de música a Catalu-nya: La Schubertiada de Vilabertran, el Festival de Música de Torroella de Montgrí i el Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell.Això sumat a que el festival del Ven-drell està vinculat a la figura de Pau Casals, que va acompanyat d’una fundació que duu el seu nom, que es fa en un auditori situat davant per da-vant del museu del mestre... dóna al Festival Internacional de Música Pau Casals una situació en primera línia, no ja dels festivals catalans, sinó dels grans festivals europeus.

“Hi ha tres grans festivals: La Schubertiada de Vilabertran, el Festival de Torroella de Montgrí i el Festival internacional de música Pau Casals del Vendrell”

Oriol Pérez


Un dels aspectes més desco-neguts de la cultura catala-na és la música.

L’exili que varen patir els grans músics catalans del segle XX i l’ocultació que de la música ca-talana va fer el règim franquista durant quaranta anys, ha fet que figures i obres cabdals del patri-moni cultural de Catalunya siguin avui encara perfectament desco-neguts pel gran públic.Per posar-hi remei es va fundar, l’any 2008, el Centre Robert Ger-hard de promoció i difusió del pa-trimoni musical català. En aquest centre, que té la seu a l’Auditori de Música de Barcelona, hi col-laboren personalitats com Jordi Savall, Antoni Ros Marbà o Josep Maria Mestres Quadreny, entre al-tres.

Joan Manén va dir “el pitjor que li pot passar a un compositor és néixer a Catalunya”. Joan Manén és avui un nom desconegut per al gran públic. Una víctima més, una més de tantes altres, de la seva pròpia sentència. Oriol Pérez i Treviño, que és el coor-dinador del Centre Robert Gerhard, en memòria del músic nascut a Valls el 1896 i mort a l’exili a Cambridge el 1970, explica molt gràficament la situació del patrimoni musical català: “Si preguntéssim a la gent del carrer cinc noms de pintors catalans, ens els dirien. Si els demanéssim cinc noms d’escriptors catalans, segura-ment també. Però quants noms de compositors catalans coneixen? Ben

pocs!”D’aquí la necessitat de fundar un centre com el Robert Gerhard, per vetllar i donar visibilitat al llegat musi-cal català de tots els temps. El centre no difondrà la música contemporània i, d’entrada, s’ocupa exclusivament dels compositors morts, els que més fàcilment entren en el fosc túnel de l’oblit.Perquè Terradelles no és només el cognom d’un expresident de la Ge-neralitat. Terradelles és també el cognom d’un compositor d’òpera de mitjan segle XVIII, molt aclamat a la seva època pel mateix Rousseau, ín-tim amic de Händel i, si ens creiem la llegenda negra, assassinat per en-càrrec ni més ni menys que de Jom-melli. Domènec Terradelles, conegut inter-nacionalment amb el nom de Dome-nico Terradeglias, ha estat un dels primers compositors que, gràcies al Centre Robert Gerhard, han tornat a sortir a la llum pública amb l’apa-rició d’un CD monogràfic, editat pel segell belga Fuga Libera, interpretat per l’Ensemble Dolce & Tempesta, amb la soprano Maria Grazia Schia-vo i sota la direcció de Stefano De-micheli.

La tasca duta a terme pel Centre Ro-bert Gerhard des de la seva creació és impressionant. La darrera aporta-ció per ara la podem constatar en el concert de Lluís Claret que inaugura el 30 Festival Internacional de Música Pau Casals del 10 de juliol a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, vila nadiua d’aquest català universal.

Centre Robert Gerhard

FAIG CLASSES PARTICULARS DE REPÀS (ANGLÈS, CATALÀ, MÚSICA, ETC.) PER A NENS I

NENES, AL VENDRELL

TAMBÉ EN FAIG DE IOGA

SÓC VOCACIONAL, TITULADA

Tel.: 695628433


de 2010

CORREDORIA D’ASSEGURANCES, S.L.D.G.P.F. Nº J01081

La Rambla, 19Tel. 977 66 75 00Fax 977 66 12 85

43700 EL [email protected]

www.jesvertit.com

J.Esvertit

Lluís Claret

Lluís Claret

Violoncel

Nascut a Andorra l’any 1951, de pares catalans exiliats, Lluís Claret comença els seus estu-

dis musicals amb nou anys. El seu fu-tur musical estarà molt marcat pel seu contacte amb grans professors, com Maurice Gendron, Radu Aldulescu i Enric Casals (germà de Pau Casals), que, encara que no fos violoncel·lista, serà durant molts anys el seu princi-pal conseller musical. La música de cambra i la pedagogia són una part important i indispensa-ble de l’activitat professional de Lluís Claret. Sovint col·labora amb altres intèrprets de prestigi en festivals com Kuhmo, Naantali, Ernen, L’Epau, Pau Casals de Prada, Granada o Seül.Lluís Claret és professor de perfec-cionament a l’Escola de Música Vic-tòria dels Àngels de Sant Cugat i al Conservatoire National de Région de Toulouse. L’any vinent donara clases al Conservatori del Liceu. També fa classes magistrals a França, Por-tugal, Bèlgica, Holanda, Itàlia, EUA, Japó i Corea. Amb Bernard Green-house dirigeix un seminari anual a l’Abbaye de Fontfroide. Ha actuat al Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell els anys 1983, 1986, 1990, 1995, 1999 i 2005. Aquest 2010 fa el concert inaugural amb una formació de setze violoncel·listes in-ternacionals i estrena cinc peces inè-dites de Pau Casals.

Com pot ser que encara hi hagi obres inèdites de Pau Casals?La gran majoria d’obres composades per Pau Casals està inèdita perquè no les volia publicar fins que ell fos mort, si es creien publicables. Són obres de joventut i si Pau Casals hagués dedicat temps a la composició i no hagués estat afectat per les guerres, hauria fet una extraordinària obra. Tingui en compte que estem parlant d’obres excel·lents per a violoncel i piano, com-postes quan el mestre tenia vint anys.

Interpretar-les a l’Auditori Pau Ca-sals, en l’entorn vital i paisatgístic on varen ser compostes... es pot demanar més?És la inauguració ideal del Festival. No es podia somniar amb una inauguració millor. Va ser una casualitat perquè quan en Juli Grandia em va proposar un con-cert de violoncels jo encara no coneixia aquestes obres inèdites.

Quan me les varen enviar, vaig veure que eren peces ideals per aquest concert.

A més del concert, es grava un disc.Segurament es farà la gravació a la nova escola Pau Casals que té un parell de sales amb molt bona acústica. Tenint temps val més fer les gravacions en es-tudi perquè queden millor.

A més, es fa amb un nou segell dis-cogràfic.El Centre Robert Gerard ha impulsat fins ara una desena de gravacions i ara ha decidit tenir el seu propi segell discogrà-fic. És una altra feliç coincidència.

A més vostè hi té una relació pràc-ticament familiar amb Pau Casals, que va ser el seu padrí.Hi havia una gran relació amb el meu pare, Andreu Claret. Es varen conèixer durant la segona guerra mundial perquè els exiliats d’aquí, al cap de sis mesos d’acabada la guerra espanyola ja torna-ven a estar en un país en guerra.A l’acabar la segona guerra mundial el pare ajudava a Casals a recollir diners per als fills dels que havien mort durant la guerra. El pare va tornar l’any 64 perquè els meus germans i jo poguéssim seguir els estudis i el pare i el germà de Casals, Enric, eren els contactes entre el mestre i l’interior.

Fou aquesta vinculació tan íntima amb Pau Casals el que el va decidir a fer-se violoncel·lista?Jo no havia vist mai a Pau Casals però a casa hi havia tres o quatre discos d’ell que jo escoltava sovint. M’atreia molt aquell so tan especial que feia sorgir Pau Casals a l’instrument.Quan al Conservatori va arribar el mo-ment d’elegir instrument, va ser una cosa molt natural decidir-me per violoncel. Si no hagués tingut talent no hauria ser-vit de res ser fillol de Pau Casals!

Podem pensar que el violoncel és l’instrument nacional de Catalu-nya?No sé si és l’instrument nacional, però és un dels instruments més apreciats a Ca-talunya. No hem tingut únicament a Pau Casals, sinó també a Caçador, alumne de Casals. Tenim a Marçal Cervera i al-tres que donen tradició al violoncel.No havia pensat mai si el violoncel era l’instrument nacional de Catalunya. En

Pau Casals. Penso que amb aquesta gravació que es farà al Vendrell hi haurà les peces més importants. Per exemple, enregistrarem les sardanes per a violoncel que estaven editades als Estats Units i ara estaran editades també a Catalunya. I Sant Martí del Canigó es publica per primera vega-da en versió per a violoncels.

Quins han estat els criteris de se-lecció dels setze violoncel·listes que l’acompanyen?El de la qualitat. Són alumnes i exalum-nes meus de l’Escola de Música de Sant Cugat. També hi ha la meva esposa i el meu fill. També ve un amic del Japó, dues amigues coreanes... No és perquè siguin antics alumnes o parents, sinó que són extraordinaris violoncel·listes.Abans del concert estarem uns dies a casa meva, a Sant Cugat, assajant. Serà una trobada d’amics i una preparació pel concert.

tot cas és un bon ambaixador de Cata-lunya i el Cant dels Ocells n’és gairebé l’himne.

Per què la música no està al nivell de coneixement popular que té la resta del patrimoni artístic de Ca-talunya?Hi ha una època, el Romanticisme, que podem considerar que està una mica més ocult però el Barroc i el Contempo-rani són prou coneguts. Hi ha una mena de forat del segle XVII al XX.

Quina importància té el Festival Pau Casals del Vendrell?Està molt per damunt d’altres festivals d’estiu perquè sempre ha apostat per la qualitat. En estar vinculat a la figura de Pau Casals, sempre inclou concerts de violoncel en el seu programa.És important perquè ha sabut mantenir una personalitat pròpia i una línia molt clara. El del Vendrell és un dels festivals més arrelats a Catalunya.

L’Auditori té molt bona sonoritat.És una acústica molt clara i curiosament sona molt millor quan està ple que quan està buit. Amb el públic el so adquireix molt més caliu.

Seguiran apareixent obres inèdites de Pau Casals?Penso que Casals havia composat algun quartet de corda i altres peces impor-tants, però desconec si n’hi ha més. Pot-ser caldria preguntar-ho a la Fundació

Dissabte, 10 de juliol a les 22:30h. CONCERT INAUGURAL

LLUÍS CLARET, violoncelGERARD PASTOR, piano

Violoncelistes de Barcelona

Primera audició mundial de la integral de les obres per a violoncel i piano de Pau Casals

· Pastoral / Rêverie / Full d’àlbum / Romança / Poème · Pau Casals· Sarabanda en re major de la Suite núm. 6

per a violoncel BWV 1012 · J.S. Bach· Sardana per a vilolncels · Pau Casals· Sant Martí del Canigó · Pau Casals

· El cant dels ocells · popular catanana (harmonització de Pau Casals i orquestració d’E. Casals)


El Festival internacional de música Pau Casals aplega al seu voltant moltes voluntats. Des de l’al-calde del Vendrell fins a Marta Casals, vídua del Mestre, passant pels excepcionals intèrprets que troben en l’Auditori Pau Casals, el marc més adient per a les seves interpretacions musicals.

Jordi Sánchez és el president del Consell Comarcal del Baix Penedès, entitat que tampoc no resta al marge del Festival. Sánchez alterna el càrrec de president amb el d’alcalde de Calafell i ser el primer calafellenc no li impedeix donar tot el suport al Festival del Vendrell. Com ha de ser.

Què representa per al Baix Penedès disposar d’un Festival com el Pau Casals del Vendrell?Un orgull i un privilegi. L’orgull que significa tenir una figura universal com és Pau Casals. Els catorze pobles de la comarca del Baix Penedès ens sentim orgullosos que el Vendrell iniciés fa trenta anys un festival com aquest. El pal de paller és la figura de Pau Casals i els membres del Patronat que duu el seu nom, any rere any, i amb el suport de les institucions de tots els colors polítics, hi donen suport per fer possible que se segueixi fent.

Al Baix Penedès el turisme juga un paper fonamental en l’economia. Per a la comarca disposar del potent actiu cultural a l’entorn de Pau Casals és una alternativa al turisme de sol i platja imperant en altres èpoques i encara vigent avui en altres àrees del país?Si hagués de definir el pal de paller cultural del Vendrell, penso que seria la figura de Pau Casals i, per tant, la música. El Vendrell és la música. Potser no em tocaria dir-ho a mi, però personalment em sembla que la figura de Pau Casals identifica el Vendrell. Altres municipis tenen bones escoles de música però només el Vendrell té el patrimoni de Pau Casals i els vendrellencs en són conscients i ho valoren molt.Si volem continuar sent importants en el mercat turístic, cal no fer dispersions inútils a l’hora de trobar els eslògans de cada municipi, que despisten l’interès dels ciutadans de fora. Des del Consell Comarcal del Baix Penedès intentem evitar la petjada del fins ara l’altre vector econòmic que ha estat el totxo. El Baix Penedès, exceptuant alguna aportació no gaire baixpenedesenca, ha sabut preservar-se de l’impacte de l’afany constructor que s’ha viscut en altres llocs. De tota manera, i fent un parèntesi en el tema de la cultura, si mirem en un mapa la petjada que ens posa l’Idiada a la comarca, comprovem que no totes les institucions han sabut preservar el nostre territori. També la vinya és una definició del Baix Penedès i, des de fa molts anys, ens està donant un prestigi en un espai on és molt agradable de viure. Els ajuntaments han de fer les coses amb molta cura i preservar la seva identitat perquè just això és el que li dóna valor. Des del Consell Comarcal del Baix Penedès potenciem tot el patrimoni cultural dels catorze municipis que conformen la nostra comarca. Per exemple, si em permet, a Calafell potenciem la Ciutadella que és un patrimoni únic de tot l’Estat. Ens permet anar des del paleolític fins els nostres dies. Si ens oblidéssim dels valors fonamentals dels nostres municipis, perdríem la identitat. Per això, des del Consell Comarcal del Baix Penedès i amb la justesa d’uns pressupostos majoritàriament finalistes, donem tot el suport econòmic que ens és possible al Festival internacional de música Pau Casals, que és un dels tres grans festivals musicals de Catalunya. Crec que tota la comarca està al costat del Festival.

Per al visitant, el Baix Penedès ofereix una mena de carta d’ofertes turístiques de cadascun dels catorze municipis. El dia que no surt el sol, què fa el visitant? Tenim un passeig de cinc quilòmetres que no té ningú més. Tenim el patrimoni de la figura de Pau Casals.Tot el Baix Penedès té una gran oferta cultural i mediambiental. De juny a agost el Festival Internacional de Música Pau Casals es destaca amb llum pròpia.

Jordi Sánchez09del 10 de juliol

al 28 d’agost de 2010

President del Consell Comarcal del Baix Penedès

“El Festival Internacional de Música Pau Casals es destaca amb llum pròpia.”

Respirar l'aroma del raïm en l'època de la verema, assaborir els fruits de la terra i del mar, sentir el tacte de pedres

mil·lenàries, veure gegants i diables ballant, escoltar la melodia de les onades i El cant dels ocells...

Així és el Baix Penedès!

www.ccbp.cat

Respirar l'aroma del raïm en l'època de la verema, assaborir els Respirar l'aroma del raïm en l'època de la verema, assaborir els Respirar l'aroma del raïm en l'època de la verema, assaborir els

La cobla MEDITERRÀNIA va ser fundada per un grup de joves instrumentistes procedents de

diferents cobles, que volgueren ajun-tar el seu treball per tal de conrear un tipus de repertori al qual no teni-en accés en les seves respectives formacions. La iniciativa tingué un primer fruit el mes de desembre de 1978, a Igualada, en un concert-tro-bada de joves instrumentistes. Dos mesos després (gener de 1979), es produïa el debut oficial de la cobla.

Les sardanes, els balls vuitcentis-tes i la música simfònica per a cobla (gènere en què la formació disposa d’un arxiu de més de 3.000 obres) formen la base principal de la seva activitat. Però el convenciment de les múltiples possibilitats del conjunt “cobla” ha fet que, des dels seus ini-cis, la MEDITERRÀNIA es distingís per incorporar al seu repertori altres tipus de música, interpretant adapta-cions d’obres del Renaixement (Pra-etorius, Phalése...), de petites peces de música clàssica (Bach, Mous-sorgsky, Schubert, Grieg, Debussy o Gershwin, per esmentar-ne només alguns) i fins i tot d’arranjaments del que es podria anomenar com a clàs-sics contemporanis, com podria ser l’universal Yesterday dels Beatles.

La seva discografia comprèn més de 30 treballs entre els quals destaquen

Cobla Mediterràniael realitzat l’any 1981 amb la Compa-nyia Elèctrica Dharma, en la que fou la primera experiència musical entre un conjunt rock i una cobla. L’any 1995 participà en l’enregistrament en directe al Palau Sant Jordi de Barce-lona del disc commemoratiu 20 anys de la Dharma. També cal destacar un CD de sardanes cantades amb Núria Feliu i la gravació del segon volum de la integral de l’obra per a cobla del mestre Josep M. Bernat, compositor llargament guardonat en l’àmbit sar-danista i que fou director de la MEDI-TERRÀNIA des de la fundació fins la seva sobtada mort l’any 1991.

L’any 1998 enregistra un disc com-pacte amb el pianista i compositor Albert Guinovart, en el qual inclou obres originals per a piano i cobla de compositors com Manel Camp, Joan Lluís Moraleda, Manuel Oltra i el ma-teix Guinovart, i una excelent versió de la famosa Rapshody in Blue de Georges Gershwin.

També han col·laborat habitualment amb la cobla altres directors il·lustres del món musical català com Rafael Ferrer, Manuel Oltra, Fèlix Martínez i Comín, Joan Lluís Moraleda, Daniel Tossi i Jordi León, entre d’altres. Des de l’any 1992 fins el 2005 assolí la direcció titular el mestre Jesús Ven-tura. L’actual director és el mestre Bernat Castillejo.

Programa del concert, dissabte 17 de juliol a les 22:30h.

1a. part 1. Variants de color (esbós simfònic)

Joan Albert Amargós i Altisent

2. Camins (esbós simfònic per a cobla i percussió)Jesús Ventura i Barnet

3. Festa a ciutat (esbós simfònic)Antoni Ros i Marbà

2a. part

1. Akelarre (fantasia per a cobla)Francesc Cassú i Jordi

2. Suite traumàtica (per a saxo, cobla i percussió)I – Passeig d’alt risc

II – Vacances s’escriu amb “u.v.i.”III – Dansa de cirurgians

IV – Viu...encaraJoan-Josep Blay i Máñez

3. Simfonieta concertant

(per a piano, violí, violoncel, cobla i percussió)Joan Albert Amargós i Altisent

Saxo: Frances Gregori · Violí: Carlota AmargósVioloncel: Manuel Martínez del Fresno · Piano: Jordi VilaprinyóDirecció: Bernat Castillejo i Joan Albert Amargós (dirigeix les seves obres)

Cobla Mediterrània



de 2010

I Solisti Veneti fou fundada el 1959 per Claudio Scimone. En cin-quanta anys d’activitat ha expor-

tat la música veneciana a tot el món amb 5.000 concerts en més de 80 països i els grans festivals internaci-onals, amb l’edició d’una vasta pro-ducció discogràfica de més de 350 títols per a les principals empresses de distribució del món.Els Solistes de Venècia s’han pre-sentat al temple més important de la música, La Fenice de Venècia que de fet és la seva casa.

I Solisti Veneti ha celebrat el seu 50 aniversari rebent el premi “Una vida a la música 2008”, considerat per la crítica internacional com el premi Nobel de la música i atorgat per pri-mera vegada el 1979 pel llegendari Arthur Rubinstein i ara, Claudio Sci-mone i els Solistes de Venècia.

I Solisti Veneti van ser els primers a Itàlia per donar concerts a les es-coles primàries i secundàries amb programes especials i presentaci-ons. Molts compositors han dedicat a Claudio Scimone i a Solisti Veneti obres escrites especialment per al grup. Bussotti, Chailly, Constant, Corghi, Pablo De, De Pirros, Dona-toni Guaccero, Malipiero, Manzoni, Morricone i molts altres.

I Solisti Veneti

I Solisti Veneti

I SOLISTI VENETI

CLAUDIO SCIMONE, director

Les quatre estacions Vivaldi

Variacions sobre un tema de “Il Carnaval di Venezia”

Paganini

Concert en do menor per oboè i corda

Macello

Variacions en mi bemoll major per a clarinet i corda

sobre un tema de “Mosè in Egitto”

i “La Donna del lago”.

Programa del concert de

I SOLISTI VENETI, dijous 22 de juliol

a les 22:30h.

Cor Madrigal

Programa del concert de I SOLISTI VENETI i COR MADRIGAL,

divendres 23 de juliol a les 22:30h.CLAUDIO SCIMONE, director - I SOLISTI VENETI

MIREI BARRERA, directora - COR MADRIGALELENA COPONS, soprano

MARISSA MARTINS, mezzosopranoclarinet i corda sobre un tema de “Mosè in Egitto”

i “La Donna del lago”

BOCCHERINI - “La Musica notturna delle strade di Madrid” PASCULLI - “Simpatici ricordi della traviata per oboe e archi”TARTINI - Concert in re major “San Antonio” per trompa i cordaVIVALDI - Gloria, RV 589


Gary Hoffman, violoncel·lista canadenc format en una família de músics, està

considerant com un dels grans in·tèrprets mundial del violoncel. El seu instrument, un Amati del segle XVII, té tant nom gairebé com el mateix músic.Gary Hoffman va néixer a Vancou·ver (Canadà) el 1956. Als 15 anys va fer el seu debut a Londres ( Wig·more Hall). A l’edat de 22 anys es va convertir en el músic més jove nomenat per l’Indiana University School of Music, on va romandre durant vuit anys. Hoffman és con·vidat amb freqüència a fer classes magistrals de violoncel en nom·broses institucions i festivals: As·pen, Seminari Gregor Piatigorsky a la Universitat del Sud de Califòr·nia, l’Acadèmia Sibelius d’Hèlsinki, el Festival Pau Casals a Prades, l’Eastman Escola de Música de Schleswig·Holstein, Verbier, Ravi·nia... Va aconseguir fama interna·cional després de la seva victòria en el Concurs Internacional Ros·tropovich a París el 1986.

Ha actuat com a solista amb algu·nes de les millors orquestres del món a Londres, Xicago, Montreal, Toronto, San Francisco, Los Ange·les....

Els seus recitals han inclòs apa·ricions a l’Alice TullyHall, Sun·

Gary Hoffmantory Hall de Tòquio, el Teatre des Champs·Elysées, Theatre du Cha·telet, l’Ambaixador Auditorium de Pasadena, Teatre Pèrgola a Flo·rència, el Tivoli a Copenhaguen, el Gulbenkian de Lisboa, el San Lorenzo Center a Toronto, i la Uni·versitat McGill a Montreal. Gary Hoffman té excel·lents regis·tres discogràfics amb BMG (RCA), Sony, EMI i Harmonia Mundi.

· Suite núm. 5 per a violoncel - J.S. BACH

· Suite per a violoncel sol - G. CASSADO

· Sonata per a violoncel sol op.8 - KODALY

Programa del concert , dimecres 28 de juliol a les 22:30

Gary Hoffman

Violoncel


de 2010

Amb la finalitat de proporcio-nar al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí un

instrument orquestral propi, va néi-xer el 2006 l’Orquestra Barroca del Festival de Torroella de Montgrí. Aquest projecte va sorgir de la tro-bada entre l’orquestra La Principes-sa Filosofa i l’aposta del mateix fes-tival per a la creació d’una formació musical pròpia.

La presentació de l’orquestra de Tor-roella de Montgrí es va materialitzar amb la interpretació, per primera vegada a Catalunya, de l’oratori El compliment del Primer Manament kV 35 de Mozart, sota la direcció de Marek Stryncl. Amb un projecte a desenvolupar en els propers anys i amb produccions pròpies, l’orques-tra té previst compaginar els projec-tes i produccions pròpies al costat de destacats noms del món de la interpretació amb criteris històrics.

Els components de l’orquestra són músics especialitzats en el camp de la interpretació històrica.

Tots tenen en comú l’interès per l’aprofundiment en l’àmbit dels ins-truments originals. Formats en di-ferents països europeus, són joves intèrprets amb experiència en altres orquestres dedicades a aquest tipus d’interpretació com Le Concert des Nations, Les Musiciens du Louvre, Al Ayre Español, La Capella Reial, el Concert Espanyol, l’Orquestra Barroca de Sevilla... La majoria de músics de l’Acadèmia 1750 desenvolupen, alhora, una ac-tivitat de cambra per tot Europa.

Entre les produccions realitzades en aquests anys, a part de l’esmen-tat oratori de Mozart, s’ha d’incloure un programa de música simfònica catalana del segle XVIII (sota la di-recció de Farran James) i Juditha Triumphans (direcció d’Octavi Dan-tone).

Els propers compromisos de l’or-questra els portarà a treballar amb directors com Alfredo Bernardini i Paul Goodwin.

Acadèmia 1750 Orq uesta històrica del festivalPrograma del concert, dijous 5 d’agost a les 22:30h.

1a. Part

ANTONIO VIVALDI - Concert per a oboè i fagot, cordes i baix continu en Sol Major RV 545

JOHANN FRIEDRICH FASCH - Concert en re menor FWV L:d7

JEAN-FÉRY REBEL - Lés elémens

2a. Part

GIOVANNI BATTISTA PERGOLESI - Stabat Mater

Solistes: Josep Domènech, oboè ; Carles Cristòbal, fagot

Solistes : Deborah York, soprano; Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano

STEFANO DEMICHELI, direcció

Producció del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí

Deborah York Stefano Demicheli

Gemma Coma - AlabertAcadèmia 1750


comercial· Pujaescales · Enginyeria· Instal·lacions ràpides sense obres C. Eugeni d’Ors, 7 · Vilafranca del Penedès · Tels. 93 817 26 81 · 609 314 500

www.farre.es�[email protected]

TOT TIPUS D’INSTRUMENTS MUSICALS Av. Barcelona, 20 - Tel. 93 890 16 10 - VILAFRANCA DEL PENEDÈS se separen encàrrecs

CLASSES DE MÚSICA

Breda

· MUNTACÀRREGUES MECÀNICS i HIDRÀULICS· MUNTATGES i MANTENIMENT INDUSTRIAL

· CINTES TRANSPORTADORES ·TAULES ELEVADORES · ELEVADORS

MAQUINÀRIA, ELEVACIÓ i TRANSPORT Som fabricants des de fa més de 60 anys

C. Avinyonet, 15

POLÍGON IND. DE LLEVANT

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Tel. i Fax: 93 892 05 07

15del 10 de juliol al 28 dʼagost

de 2010

Pau Casals 16 del 10 de juliol

al 28 d’agost de 2010

Pau Carles Salvador Casals i Defilló, més conegut com a Pau Casals, és un dels catalans univer-sals. Nascut al Vendrell, el 29 de desembre de 1876 i mort a l’exili a San Juan de Puerto Rico, el 22 d’octubre de 1973, Pau Casals, no és únicament un dels músics més destacats del segle XX, ni

és tampoc únicament el millor violoncel·lista de tots els temps, Pau Casals és també, cal no oblidar-ho, un líder de la Pau i la concòrdia universals.Catalanista de soca-rel, va patir l’exili i la segona Guerra Mundial. Pau Casals es va significar per la seva defen-sa de la Pau, la democràcia, la llibertat -individual i col·lectiva- i els drets humans.Disconforme amb la política dels països aliats després de la Segona Guerra Mundial, en protesta es va negar a fer cap altre concert. Prome-sa que va mantenir i només trencava per als concerts de Prada que ell mateix dirigia i per algunes actuacions a les Nacions Unides.

Va ser condecorat amb la Medalla de la Pau de la ONU, amb la Medalla de la Llibertat dels Estats Units i fou nominat per al premi Nobel de la Pau. Va donar su-port a la figura del president John F. Kennedy que el va convidar a fer un concert memorable a la Casa Blanca.El 24 d’octubre de 1971 en l’estrena del seu Himne a la Pau que és l’Himne que li va encarregar U-Tant, el secretari General de la ONU per a aquesta organització mundial, Pau Casals va ser la primera persona en parlar en català davant l’Assemblea de les Nacions Unides. Aquest esborronador al·legat en favor de Catalunya, es pot veure i escoltar en la visita de la casa Museu de Pau Casals al Vendrell.

“I am a Catalan. Catalunya és avui una regió d’Espanya, però, què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del mon. Us explicaré el per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: en el segle XI totes les autoritats de Catalunya es reuniren en una ciutat de França -aleshores Catalunya- per parlar de pau, en el segle XI ... Pau al món i contra les guerres, la inhumanitat de les guerres ...” va dir Pau Casals davant les Nacions Unides amb la seva veu potent, malgrat haver superat ja els 90 anys.

Són molt conegudes les seves declaracions en contra del règim del general Franco i la seva negativa a tornar a Catalunya mentre estigués sota el jou del dictador. Com també es va negar a actuar a l’Alemanya de Hitler i anys després va jurar que no tornaria a la Unió Soviètica. El Parlament de Catalunya a l’exili el va proposar com a president de la Generalitat a la mort del president Irla. Proposta que Casals va declinar per considerar-se erròniament poc digne per al càrrec i perquè podia servir millor a Catalunya amb la seva activitat musical. Va morir a l’exili el 22 d’octubre del 1973, a l’edat de 96 anys a causa d’un atac de cor. El govern de Puerto Rico va decretar tres dies de dol oficial per la mort del music català. Les seves despulles varen descansar durant sis anys a Puerto Rico -d’on era originària la seva mare- i l’any 1979, restablerta la democràcia a Cata-lunya, les seves despulles varen tornar al Vendrell on foren definitivament enterrades, a prop de la casa on va néixer i que avui és la seva casa Museu, just davant de l’Auditori que porta el seu nom amb una escultura al·legòrica de Josep Maria Subirats.

Pau Casals va heretar del seu pare, Carles Casals i Ribes que també era músic -organista de la parròquia del Vendrell- l’afecció musical i fou precisament el seu pare el que li va transmetre els primers coneixements musicals. Casals als 23 anys ja era un intèrpret professional de violoncel, donant concerts per tot el món. Era tanta la seva exigència i tan superior el seu coneixement del violoncel que en va obtenir noves possibilitats tècniques i profunditat expressiva d’aquest instru-ment. Entre les aportacions més importants de Pau Casals destaca el canvi en la tècnica de la interpretació de violoncel, buscant moviments més naturals, allunyant-se de la rígida tècnica del segle XIX. Gran admirador de Johan Sebastian Bach, va rescatar-ne algunes peces injustament oblidades. Entre 1936 i 1939 va realitzar unes llegendàries gravacions fonogràfiques de les suites per a violoncel de J.S. Bach. Posteriorment, i amb les millores tècniques de so, les va tornar a enregistrar.Com a director també va saber trobar la màxima expressivitat i profunditat instrumental com treia del violoncel.

Home d’una extraordinària autoexigència, va amagar les composicions de la seva joventut perquè considerava que possiblement no eren prou bones. Una definició bastant allunyada de la realitat, com s’ha pogut comprovar ara en donar a conèixer les partitures per part de la Fundació Pau Casals, que administra l’extraordinari llegat del músic català.

Tot i que la faceta de la seva vida que menys va conrear fou precisament la composició, a Pau Casals li devem un gran nombre de peces, potser la més coneguda sigui el Pessebre o l’adaptació del Cant dels ocells, que s’ha convertit en un dels himnes de Catalunya.

El Vendrell ha dedicat a la figura del mestre importants espais del municipi. La ruta de Pau Casals comprèn el cementiri, l’Escola de Música, la Casa Nadiua i sobretot l’Auditori Pau Casals on, des de fa trenta anys, se celebra el Festival Internacional de Música Pau Casals, que és un dels tres grans festivals musicals de Catalunya per la seva extraordinària qualitat. I pel nivell dels seus intèrprets, on sempre s’hi inclou algun o alguns concerts de violoncel. I a partir del proper octubre, hi haurà també l’orgue barroc del 1775 que tocava el pare de Pau Casals, que es troba en procés de restauració en aquest moment. Es tracta d’un orgue únic al món, precisament per la influència de Pau Casals, que no va deixar que en el seu moment fos transformat des del Barroc originari al Romàntic dominant del segle XX. El Vendrell rendeix homenatge permanent al seu ciutadà més universal, Pau Casals i Defilló.

Un gran músic, un gran director i un gran home

Editat per: Publicacions Anoia SL - Retir 40 · IGUALADA - Tel: 938042451Coordinació i elaboració de textos: Jaume Singla · Coordinació publicitària: Josep Maria RafecasMaquetació: Pia Prat Jorba i Dario I. Mejón.

Edició de 42.000 exemplarsDistribució gratuïta


de 2010

Orquesta Camerata XXI

Orquesta Simfónica Camerata XXI


Camerata XXI va ser fundada l’any 2003 amb músics de Tarragona i de la resta del

país. Des d’aleshores s’ha guanyat ràpidament el reconeixement i l’esti-ma del públic i crítics, sent conside-rada una de les orquestres més nota-bles del present i amb més projecció de futur. La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona, Repsol i la Fundació Camerata XXI són les principals institucions públiques i pri-vades que li donen suport.Va establir-se definitivament a Tarra-gona l’any 2006, com a companyia resident del Teatre Metropol. Des d’aleshores, s’han creat obres de gran format, espectacles familiars,

també obres de carrer i de vídeo-dansa: “cèl•lules” on es projecten el patrimoni artístic de la ciutat. Reco-neguda nacional i internacionalment, les obres s’han representat a Corea, França, Alemanya, EEUU, Marroc, Xile i Costa Rica, sempre amb un gran reconeixement tant de públic com de la crítica especialitzada.

Actualment l’orquestra presenta, dins de la seva programació anual, més de deu produccions, cicles de músi-ca de cambra i programes educatius, arribant a realitzar més de seixanta concerts l’any.Des de la seva creació, el director titular és en Tobias Gossmann. Han

col•laborat amb l’orquestra solistes de reconegut prestigi internacional, com Christopher Cowie, Vasko Vas-silev, Andrei Gridchuk, Wen-Sinn Yang, Leonid Gorokhov, Oleg Ko-gan, Rinat Ibragimov, Thomas Mar-tin, Karl-Heinz Schütz i Ingrid Fujko Hemming.

La passada temporada l’orquestra va oferir a Tarragona la primera au-dició completa de l’Oratori de Nadal de J.S. Bach, així com les dues pas-sions: “Passió segons Sant Mateu” i “Passió segons Sant Joan”. El juny de 2008 l’Orquestra Simfònica Ca-merata XXI va ser escollida per oferir el concert oficial de presentació de la

candidatura de la ciutat de Tarrago-na com a Capital Cultural Europea – 2016. Destacable és la seva par-ticipació, des dels seus inicis, en el prestigiós Festival Internacional Pau Casals del Vendrell.El juny de 2009 l’Orquestra va rea-litzar una gira pel Japó, actuant, en-tre d’altres, a l’Òpera de Tòquio i a la Symphony Hall d’Osaka, amb una assistència de més de 9.000 perso-nes en els cinc concerts oferts al llarg de deu dies de gira.

Juli Grandia, director de l’Auditori Pau Casals del Vendrell ens explica la història de la Fundació Camerata XXI: “Ja fa uns quants anys que Ca-

Òscar Argüelles


de 2010

merata XXI treballa per a la formació musical i orquestral dels joves, a les comarques de Tarragona. L’any 1991, un grup de joves músics i professors, va començar una labor per tal que els estudiants de música poguessin inte-grar-se en el context d’una orquestra. A més de voler fer bona música, de-fensaven tenir un projecte pedagògic clar i sòlid, i això és el que els ha fet avançar. La coherència en un projec-te transparent, amb uns objectius a assolir, amb una sòlida dinàmica de fets, i l’entusiasme i el sacrifici que requereixen aquestes accions, els ha portat a ser un punt de referència en el món musical català, sobretot, en el camp de la formació i a les terres de Tarragona. Es diu que, actualment, Camerata XXI és considerada una de les institucions més interessants per les seves característiques arreu de Catalunya.

Si el fet de poder fer música en el context d’una orquestra requereix una formació prèvia, Camerata XXI ha anat articulant la seva activitat a l’entorn de colònies musicals i d’es-tades de treball, programacions docents que han anat guanyant la disposició d’alumnes, de pares, d’es-coles i de conservatoris. També s’hi han d’afegir els cicles de música de cambra fets a Reus, i els curs de mú-sica de cambra, com a accions com-plementàries”.

D’aquesta manera, han tingut el re-coneixement d’institucions públiques i privades, on cal citar com a exemple els ajuntaments de Tarragona, Reus i el Vendrell, la Diputació de Tarragona i la Fundació Caixa Tarragona, sig-nant convenis de col·laboració i inclo-ent-los en les pròpies programacions musicals: temporades dels teatres

Bartrina i Metropol, i al Festival Inter-nacional de Música “Pau Casals, per exemple. Tot plegat, els ha permès tenir una estructura estable i profes-sional, i un calendari continuat.Directors d’orquestra com Jordi Mora, Rinat Ibragimov i Alfons Re-verté; intèrprets com Evgeny Grach, Roel Dieltiens, Mark Friedhoff, Jo-sep Ma. Roger i molts altres, han deixat la seva petjada en els joves que han anat conformant les di-ferents formacions orquestrals. A hores d’ara, són més de dos-cents nois i noies. A banda del parell de centenars que han passat per les colònies musicals.

No cal oblidar que tot això passa a les comarques de Tarragona i que, hores d’ara, gairebé una quinzena d’aquests joves músics continua la seva formació en orquestres d’alt

nivell, estades a l’estranger i comen-cen a moure’s en l’àmbit professio-nal. Són els resultats més evidents.La tossuderia dels qui han anat por-tant el projecte Camerata XXI no els ha de privar de renovar objectius i de tenir bons resultats, així com d’ampli-ar els seus horitzons, com ha succeït amb la creació, l’any 2003, de l’Or-questra CAMERATA XXI, una forma-ció estable de caràcter professional, que ja s’està fent un nom important entre les orquestres del país.

La seva és una contribució inesti-mable al món musical del país, que malgrat les mancances de polítiques, d’estructures i de mitjans, fan que poc a poc es camini cap a una normalit-zació. Mancances que també senten en la seva pròpia formació, però que no els priva a l’hora de continuar sent un prestigiós referent.

Programa del concert, dissabte 7 d’agost a les 22:30h.

Tobias Gossmann, director

Òscar Argüelles, clarinet

· Obertura en re major - J. DURAN· Concert per a clarinet i orquestra KV622

- W.A. MOZART· Sinfonia núm. 5 D485 - F. SHUBERT

L'Auditori Pau Casals és situat al barri marítim de Sant Salvador, davant per davant de la Casa Museu Vil·la Casals. És d'una estructura moderna i àgil, pensada per a la funció bàsica que ha de complir, la de sala de concerts.Va ser inaugurat el dia 6 de juny de l'any 1981 gràcies a l'esforç i la bona voluntat de diferents entitats per salvar les in-

nombrables dificultats del moment. No obstant això, cal esmentar la iniciativa de la Fundació Pau Casals, la col·laboració de la Caixa d'Estalvis de Catalunya, la perseverança de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell i la creació del Patronat Muni-cipal de l'Auditori, que feren possible que es portés a terme el projecte de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Ell mateix escrivia: “El conjunt de l'edifici vol recordar la forma de l'envelat i denotarà clarament la funcionalitat de la sala d'audicions. L'aspecte, des de l'interior, resultarà com una quilla d'embarcació, amb el costellam vist. Això permetrà tenir unes superfícies reflectores o absorbents, que trencaran el so i corregiran el temps de reverberació als òptims exigits per a les sales de concerts."Cal destacar també la disposició i l'ornament de la il·luminació de la sala, i els vitralls del fons de l'escenari, obra del pintor Vila Grau i fets pel vidrier Granell.La sala d'audicions té una capacitat per a quatre-centes persones i compta amb instal·lació d'aire condicionat i calefacció. El vestíbul és utilitzat per fer exposicions i recepcions, i l'equipament té àmplies dependències annexes que, a més de donar-li possibilitats de múltiples serveis, atorguen una gran versatilitat de funcions a l'Auditori.L'Auditori Pau Casals està regit pel Patronat Municipal Auditori Pau Casals junt amb l'inqüestionable suport de l'Ajuntament del Vendrell.És un equipament al servei de la música en particular, i de la cultura en general. Així, doncs, pot ser utilitzat per assajar i gravar, per fer estades de formació i presentacions d'intèrprets i de gravacions.La programació musical omple tot l'any, repartida en diferents cicles, als quals s'ha incorporat també el jazz i la dansa. La pedra de toc d'aquesta programació és el Festival internacional de música Pau Casals, que es fa des de l'any 1981 i que té cura, sobretot, de les actuacions de prestigiosos violoncel·listes, dels intèrprets i compositors catalans. Aquesta densa activitat musi-cal fa que per l'Auditori hi passin intèrprets d'arreu del món, una àmplia perspectiva que cuida amb el mateix interès la notable activitat musical local i comarcal, i les audicions per a escolars.L'any 1983, al costat mateix de l'Auditori, va urbanitzar-se un gran espai lliure: és la plaça Joan Sebastià Bach, presidida per una escultura de Josep M. Subirachs. L'obra representa Apol·lo, déu de la música i la poesia, tocant el violoncel, en homenat-ge al mestre Pau Casals. Al peu del monument hi ha gravada la frase: "Bach és un miracle".El mateix arquitecte Jordi Bonet i Armengol va dissenyar la plaça i diu:"S'ha pensat en l'aprofitament múltiple d'aquest espai com a lloc de repòs i d'esbargiment, però també en la possibilitat que, aprofitant com a fons la paret lateral de l'Auditori, pugui servir per acollir manifestacions a l'aire lliure -tant de caràcter musical com de qualsevol altre- mentre siguin plenament enaltidores de l'esperit."

PROGRAMACIÓ ESTABLE. ELS CICLES DE L’AUDITORI PAU CASALS

Cicle de Joves IntèrpretsAmb l’actuació dels joves que han iniciat la seva vida professional com a intèrprets, es comença l’any musical a l’Auditori Pau Casals. Són “joves intèrprets” guanyadors de concursos, o bé destacats pels conservatoris de música, i fins i tot alumnes de professors de prestigi. Són joves músics de qualitat que fan escoltar des del programa més clàssic a propostes atrevides. Sovint l’empenta i la vitalitat de la joventut contrasta amb la seva maduresa musical. El Cicle de Joves Intèrprets, que es fa durant els diumenges, a les dotze del migdia, dels mesos de gener i febrer.

Jazz a l’AuditoriMúsics nord-americans, intèrprets del país. Formacions estrangeres i bandes au-tòctones. El dixie, el jazz més actual, tots tenen una cita al Vendrell, que des de l’any 1992 programa el cicle de Jazz a l’Au-ditori. El cicle té una personalitat única: es fa en un auditori i les actuacions sempre són acústiques, exceptuant el cas dels cantants. Però a hores d’ara també es pot trobar jazz pels carrers del Vendrell o bé en altres centres culturals. Tot plegat passa en els mesos de març i abril.

+ MúsiquesInstruments no habituals en una sala de concerts, propostes insòlites, músiques d’altres països, són elements que formen la programació del cicle de + Músiques, que inclou també una sèrie de concerts dedicats a la diversitat dels pobles, de les cultu-res. Són els concerts dedicats a la música per a la diversitat amb atenció especial a la música del Marroc.També s’hi pot trobar el concert dels becaris de violoncel de la Fundació Pau Casals, joves solistes acompanyats per orquestra.És una cita per als mesos de maig i juny.

Festival internacional de música Pau CasalsAmb la voluntat de retre homenatge a Pau Casals, músic genial i profund humanista, va iniciar-se l’any 1991 el « Festival in-ternacional de música Pau Casals”, que des del primer dia ha reunit als millors intèrprets i formacions estrangeres d’arreu del món i del país. L’atenció pel violoncel n’és el fil conductor. Però també s’hi donen cita cantants, pianistes, grups de cambra. El festival ha passat a ser una trobada imprescindible de l’estiu i un certamen musical de referència a tot el país. Els dies de juliol i agost són plens de la millor música que es pot escoltar just davant de la casa on va viure Pau Casals.

Cicle de tardorA partir del mes de setembre i fins a finals d’any la música clàssica, el cant coral, es tornen a trobar al Cicle de tardor però amb l’interès afegit d’haver-hi un monogràfic dedicat a un instrument musical. De tots els concerts d’aquest cicle, quatre estan pensats per a un instrument determinat. I del mateix se’n pot fer un recorregut històric, tant per mitjà de l’evolució de l’instrument com per les obres que s’hi han destinat. Sobretot és un cicle amb formacions de cambra i solistes.

Auditori Pau Casals del Vendrell



de 2010

CUINA MEDITERRÀNEACUINA MEDITERR

Passeig Marítim, 72 · Vilanova i la Geltrú Tel. 93 815 70 63

www.elrosegall.net · [email protected]

El Vendrell El Vendrell és un municipi situat a cavall entre les províncies de Tarra-

gona i Barcelona. És la capital de la comarca del Baix Penedès. L’edifici de l’ajuntament és un dels monuments arquitectònics de la

població i està situat al cor de la ciutat compatint parets amb l’església parro-quial de Sant Salvador, construït el segle XIV i reconstruït i ampliat el segle XVIII. Corona el campanar un penell conegut com l’Àngel, obra de Josep Romeu.

El Vendrell celebra la seva festa patronal el 26 de juliol, festa de santa Anna.Si la música, a través de la figura irrepetible de Pau Casals, és el tret definito-ri del Vendrell, la població conrea també altres especialitats artístiques, com és lògic. L’afecció castellera, per exemple, de la mà dels Nens del Vendrell

tot l’any!

fundada el 1926 que es coneguda arreu de Catalunya per les seves magní-fiques actuacions castelleres.

Avui el Vendrell, amb els seus nuclis, és una població oberta al mar i al vi-sitant. Gaudeix d’un clima privilegiat i una oferta cultural digna de qualsevol capital europea, de la qual el Festival internacional de música Pau Casals és un dels seus punts referencials.El Vendrell ofereix al visitant una àmplia oferta de places hoteleres que per-meten llargues, mitjanes o curtes estades de molta qualitat i confort, tant per gaudir en família, en parella o per al que es coneix com a turisme d’incentius i congressos.Les platges, envoltades de boscos i vinyes, són l’escenari ideal per gaudir d’un estiu cultural a l’entorn de la música. I perquè no tot sigui únicament cul-

tura o aliment per a l’esperit, el Vendrell ofereix una hostaleria d’alta qualitat per gaudir també de la cultura gastronòmica i enològica.

Entre juliol i agost el Vendrell ens ofereix fins a quinze concerts de molta qualitat i amb intèrprets de primera fila. És un Festival que defuig els musics mediàtics i opta per la qualitat musical per damunt de tot.

Poder gaudir de la música en un marc com l’Auditori Pau Casals, amb la seva extraordinària sonoritat, just al costat de la casa nadiua de Pau Casals, és un privilegi estiuenc que no podem gaudir en cap altre lloc de Catalunya. Per això, per la seva potent oferta cultural, la bellesa de les seves platges i un territori ben cuidat, ara és el moment de conèixer millor el Vendrell, una població amb vocació d’acollir-nos tot l’any.

Text: Jaume Singla Fotos: Joan Miquel

L’igualadí Jordi Savall és un dels intèrprets més importants del segle XX...

i del XXI. Savall no es limita a interpretar i/o dirigir, sinó que fa una recerca constant de les músiques antigues i dels ins-truments que s’utilitzaven per interpretar aquelles músiques. Músiques antigues de totes les èpoques i de totes les cultures, han estat recuperades per Jordi Savall. La darrera recuperació que ha fet és La viola celta, que és la música que presentarà el 9 i 10 d’agost a l’Auditori Pau Casals.

Per què porta La viola celta al Festival Internacional de Músi-ca Pau Casals del Vendrell?És un auditori idoni per portar un repertori nou, amb músiques molt boniques dels pobles cèltics

Quan va presentar La viola celta a Londres per Sant Jordi l’acom-panyava el seu fill Ferran Savall. Aquest juliol, a Graz, l’acompa-nya l’arpista Andrew Lawrence-King però al Vendrell l’acompa-nyen Andrew Lawrence-King i el percussionista Pedro Estevan. Són repertoris diferents?A Londres vaig presentar el pro-jecte de La viola celta però no era el disc, pròpiament dit. En canvi al Vendrell presentem tot el projecte de La viola celta que té dues vari-ants. En la segona variant, que és a punt d’aparèixer en disc, té per-cussió i per això m’acompanyaran l’Andrew i el Pedro que són dos fantàstics músics.

Què és La viola celta?Sobretot és un repertori basat en la música d’Irlanda i Escòcia que habitualment utilitza violins. En canvi, nosaltres la interpretem amb viola de gamba i amb una afi-nació típica del segle XVII. Ho he fet a partir de manuscrits que he anat trobant fent recerca. Són mú-siques molt boniques, en la seva majoria conservades per tradició

Jordi Savall “La possibilitat de descobrir músiques injustament oblidades és un gran estímul”

oral. Són músiques que ajudaven la gent a viure en unes èpoques molt difícils. Aquest pobles cèltics han passat moltes penalitats i pe-núries amb grans èpoques d’emi-gració. La música que els acom-panyava era la seva joia, era el que els unia... i encara és així.Vaig mirar més de deu mil parti-tures i em vaig quedar sorprès de trobar les mateixes estrofes en una partitura d’Irlanda i en una altra de Boston o de San Francisco i en èpoques diferents. En canvi, eren músiques pràcticament iguals. Això vol dir que es tracta de mú-siques que han passat de pares a fills, d’uns intèrprets a altres, amb una gran fidelitat i exigència.

En aquest treball, La viola celta, vostè continua amb la seva àn-sia per la recerca de músiques antigues i en perill d’oblit.Aquesta és una de les feines que sempre m’ha fascinat. La possi-bilitat de descobrir músiques in-justament oblidades és un potent estímul. La música irlandesa i escocesa no ha estat pas oblidada però avui en dia es coneix bàsicament des del punt de vista folklòric. És una música molt popular de la qual es coneixen les peces més alegres. Les peces més pausades, més profundes es toquen molt poc, com de passada. Em va cridar molt l’atenció que en les grava-cions dels anys trenta les peces més boniques es tocaven al prin-cipi com de passada i després s’anava directament a les peces més divertides. Això té una lògica. Les músiques celtes s’han conservat en actes públics que no són concerts en una sala sinó que són bandes que toquen en pubs on la gent beu i parla. Si el músic es posa a to-car una peça lenta que requereix un cert silenci, és molt difícil que la gent escolti i per això normal-ment s’interpreten peces alegres i divertides. En canvi, en una sala de concerts o en un disc, pots in-

terpretar meravelloses peces de gran qualitat i això és el que fem.

En aquest cas també utilitzarà instruments antics recuperats en el seu concert?Utilitzo dos instruments del segle XVII i del segle XVIII que són els més adients per a un concert com aquest.

Què representa dins del pano-rama musical europeu el Festi-val internacional de música Pau Casals?És un festival molt important per a Catalunya. Manté un lligam amb el gran músic que fou Pau Casals i, sota aquest paraigua, promou que es puguin fer concerts de gran qualitat. Crec que és un Festival que mereix -i té- un reconeixement molt important.

Pau Casals no va poder conrear

la seva capacitat com a compo-sitor, entre altres raons pel seu compromís ciutadà. És un mu-sic que ultrapassa els límits de l’art per esdevenir un personat-ge històric de gran envergadura en la defensa de la dignitat de l’home?Penso que Pau Casals va ser un home, especialment a la darrera part de la seva vida, molt consci-ent de la importància de Catalu-nya. Va fer una tasca molt impor-tant des de l’exili. Però també en la seva etapa a Catalunya va fer grans coses: una xarxa obrera de concerts, va motivar molta gent per estendre la cultura musical a Catalunya... Va patir molt la guerra civil i no va suportar continuar al país. Va res-pectar sempre la seva promesa de no tornar durant la dictadura i disgustat amb la política dels aliats després de la segona guerra mun-

Foto: David Ignaszewski


sense el públic no tindria sentit tot el que fem. Per mi és un privilegi poder oferir coses com aquestes que potser no són tan populars com seria un concert de Vivaldi o de Bach però que són autèntica-ment extraordinàries per als que gaudim de la música.

Confort...tria el teu moment!

B U T A Q U E S I S O F À S

Fabricades a Noruega

w w w . m o b l e s m o r a t o . c o m

Butaca + puf mod. diplomat 12 mesos sense interessos 82,5 €/mes

990€

F i n a n ç a m e n t g r a t u ï t f i n s a 1 2 m e s o s !

“Actuar a l’Auditori Pau Casals és un privilegi”

dial, en protesta, va deixar de fer concerts. Pau Casals és un exem-ple de compromís.És un privilegi per als especta-dors poder gaudir de concerts en un Auditori tan reduït i de tan bona sonoritat, al lloc on va néi-xer i viure la seva joventut Pau Casals?És un privilegi per a mi. Poder compartir amb tots els afec-cionats aquestes músiques que m’estimo i que penso que val la pena fer-les escoltar. Aquesta és una de les coses meravelloses de la música, que ens permet fer aquesta mena de triangle per un cantó l’autor de la música amb els seus manuscrits, per un altre cantó l’intèrpret i per l’altre els especta-dors. Amb aquest triangle es crea un cercle fantàstic d’interacció, de comunicació i de compartir...

Programa dels concerts, dilluns 9

i dimarts 10 d’agost a les 22:30h.

LA VIOLA CELTAAndrew Lawrence-King

ARPA

Pedro EstevanPERCUSSIONS

Jordi Savall Foto: T. LLordes


de 2010

Maria Bayo Soprano

Maria Bayo

Quin repertori ens oferirà el 14 d’agost a l’auditori Pau Casals del Vendrell?

Serà un recital de cançons de cam-bra: Beethoven, Mozart i Schubert, a la primera part, per tant, obres escri-tes a finals del segle XVIII i comen-çaments del segle XIX. Són els inicis del gènere liederístic, amb la parti-cularitat que són tots en llengua ita-liana, una producció menys freqüent d’aquests autors a les sales de con-certs. Tanco amb un lied alemany de Schubert, Lachen und Weiner, com referència a futurs programes de li-eder alemany d’aquest compositor, repertori que vaig cantar molt, jun-tament amb Schumann i Brahms, al començament de la meva carrera a Alemanya. A la segona part, cançons de cambra del segle XX. Volia cantar en català com a mostra d’agraïment al pú-blic de Catalunya que sempre m’ha mostrat gran afecte. I el Combat del Somni de Mompou, és un dels cicles vocals més bells del segle XX. Per cert, ja l’havia cantat a Londres i l’he gravat recentment. Per acabar, dos autors llatinoamericans: l’argentí Car-los Guastavino i el cubà Ernesto Le-cuona, de melodisme molt bell, amb una selecció de cançons no gaire fre-qüents. Seguiré en futurs programes abordant més repertori llatinoame-ricà: uns cicles i uns compositors et porten a altres.

Per què ha escollit precisament aquest repertori?La vegada anterior que em van con-vidar a cantar al Festival internacional Pau Casals al Vendrell, també amb un programa de cambra, vaig inter-pretar lieder de Mozart a la primera part. La continuació natural era seguir amb Beethoven i Schubert, aquest cop, la producció en italià. És a dir, seguir amb els inicis de la cançó, al començament del s. XIX. Sempre incloc a la segona part als nostres compositors. La vegada ante-rior havien estat Esplà, Toldrà i Mont-salvatge. Aquesta vegada serà Mom-pou. A ell s’uneixen l’argentí Carlos Guastavino i el cubà Ernesto Lecuo-na, donat el meu creixent interès per la cançó hispanoamericana. Procuro evitar camins fressats. Elaborar nous programes amb cicles de cançons és complex i fa falta temps per madurar-

ho, vocal i estilísticament. Seria més fàcil aconseguir l’aplaudiment del pú-blic escollint àries i romanços, però no va amb mi. Vull defensar la música de cambra i quan cant amb piano, trio el repertori escrit per a aquesta forma-ció. El capítol de propines és diferent, i aquí, sempre es fan referències i concessions.

Què té d’especial per a Maria Bayo al Festival internacional de música Pau Casals? Aquest estiu compliran trenta edi-cions, un aniversari molt rodó. Un festival amb tres dècades, delectant al públic melòman, és digne de tot elogi. Té la seva pròpia personali-tat, i ofereix varietat d’estils, gèneres i programes. A més, es preocupen per cultivar el repertori vocal, fet que agraeixo especialment, perquè en al-tres festivals i programacions, cada vegada té menys presència. L’art del recital és difícil i complex tant per l’intèrpret com per al públic. Per això és un gènere que ha de romandre i potenciar. Finalment, és per enorgullir que un gran músic, compositor i paci-fista universal com Pau Casals tingui, a la seva ciutat natal, un festival que porta el seu nom.

Parlem dels seus començaments. Quan sorgeix en la passió pel cant? Honestament, no sabia que anava a desenvolupar la carrera que estic fent. La meva primera vocació va ser la guitarra clàssica. Sempre em va agradar cantar, acompanyant la meva guitarra. A nivell amateur, solia cantar però sense pensar en fer una carrera. Va ser al Conservatori “Pa-blo Sarasate”, quan, en no haver-hi places disponibles de guitarra, em van suggerir provar amb el cant. Es va obrir un món nou i desconegut: el nivell d’exigència, rigor i disciplina que exigeix el cant per aconseguir una bona tècnica era ben diferent de l’imaginat. Aviat vaig descobrir reper-toris apassionants, no només l’òpera, sinó també l’oratori, el difícil món del “lied”. La música és inabastable. No coneix fronteres idiomàtiques i pots abordar repertori d’èpoques i estè-tiques diferents. Era apassionant i segueix sent-ho, quan descobreixo nous repertoris. Després vaig decidir estudiar a Alemanya per perfeccionar

estils i idiomes, a més de obrir-me a un mercat europeu. Estem parlant de fa més de vint anys. El Primer Premi, a més deu premis més, en el Con-curs Internacional Belvedere, em va ajudar molt: aviat em van convidar dels millors teatres del món. Són més de vint anys de carrera. Han passat moltes coses i molt ràpid.

Què ha representat en la carrera de Maria Bayo Liu de Turandot? I Mussetta de La Boheme? Ha estat a la Scala de Milà on s’ha obtingut un dels seus més sonats triomfs artístics?Liu de Turandot està unit indissoluble-ment a la meva presentació oficial al Gran Teatre Liceu de Barcelona, en la seva primera temporada després de la restauració. Encara que és un rol molt bell, no l’he cantat molt. Igual que Musetta, que va suposar la pre-sentació a La Scala. Tots dos teatres m’imposaven per la seva gran tradi-ció i per les dimensions (la fossa de la Scala espanta: et veus molt lluny de la platea). Ho recordo com unes nits màgiques, de grans ovacions, amb un gran mestre veterà com G. Gavazzeni que curiosament la debu-tava, i al costat de la Mimi -meravello-sa de Mirella Freni- el triomf personal encara es torna més significatiu. No és fàcil triomfar a La Scala. El mateix em va passar amb el Don Giovanni al Metropolitan de Nova York. Aquests grans temples gene-ren tant respecte, que un gran èxit es gaudeix el doble.

Ha estat, després de Pilar Lorengar i Teresa Berganza, la primera dona es-panyola que va cantar Mozart al Fes-tival de Salzburg. Quina satisfacció! He estat molt afortunada represen-tant la trilogia de Mozart-Da Ponte en quatre anys successius. Salzburg és un aparador per a tot el món, amb grans repartiments i directors musi-cals i d’escena. Vaig tenir la sort de col·laborar amb grans professionals. Només lamento no haver treballat amb el Mestre Claudio Abbado, a qui admiro profundament. Per raons de salut, no va poder dirigir les represen-tacions de Cosi fan tutte.

Mozart és el seu compositor predi-lecte, per què?Per moltes raons. Pocs compositors han descrit la naturalesa humana de manera tan precisa a través dels seus personatges, i molt especialment la rica galeria de personatges femenins que ha creat, una enorme sort per a les sopranos. La seva escriptura vo-cal s’adapta perfectament a les me-ves possibilitats. L’enganyosa i apa-rent senzillesa de cantar Mozart, la vaig comprendre des del principi. El seu estil o s’entén o no. No només és qüestió de estudiar-lo. Això ho he discutit amb grans mestres i hem co-incidit. La seva genialitat seguirà sent apreciada en els propers segles. No cal dir que la seva música és sublim i s’estudia en Musicoteràpia els efec-tes beneficiosos de les seves compo-sicions.

Pàg.26



de 2010

c/ Progrés, núm. 16Vilafranca del Penedés. Tel. 93 817 30 32e.mail: [email protected]

c/ Eduard Toldrà, 22Vilanova i la Geltrú. Tel. 93 814 52 41 e.mail: [email protected]

El teu paviment en mans professionals

Tenim solucions a cada necessitat.... Paviments de fusta i sintètic. Linòleums. Pell natural. Cautxú. Vinil. Suro. Folrat d’escales. Folrat de parets i sostres. Aïllaments. Paviments per exteriors

Programa del concert , dissabte 14 d’agost a les 22:30h.

MACIEJ PIKULSKI · PianoObres de:· Ludwing Van Beethoven· Wolfgang Amadeus Mozart· Franz Schubert· Frederic Mompou· Carlos Guastavino· Ernesto Lecuona

Ha estat Premi Nacional de Música 2009. El jurat ha destacat la seva apassionada defensa del repertori espanyol, dins i fora de les nostres fronteres. Com va rebre la notícia? Em va agafar desprevinguda i em va emocionar perquè no ho esperava. A més, no era a Espanya. És un honor i un reconeixement que m’estimula per seguir amb gran il·lusió fent el que he fet sempre: ser·vir la música amb el major respecte i rigor. Sempre he dit que la meva obligació moral és defensar i contribuir a la di·vulgació del nostre patrimoni cultu·ral per tot el món. I he predicat amb l’exemple: he inclòs sempre la nostra música en els meus recitals i con·certs: aquí i, amb més motiu, a l’es·tranger durant més de vint anys de carrera. A més de descobrir pàgines desconegudes i estrenes. El 2012 cantaré a París i Marsella ci·cles de cançons orquestrals de Mom·pou, Montsalvatge, etc, a més d’un programa de sarsuela. Però he de reconèixer que amb el barroc espa·nyol, he sentit una emoció i una acolli·da calorosíssima a París, Brussel·les, Amsterdam, Hamburg o Berlín, que, lamentablement, no he notat al meu país. I no sé per què, ja que les àries de José de Nebra són estupendes. I a París hi va haver ovació dempeus. La recepció de la nostra música sem·pre és més calorosa fora de les nos·tres fronteres.

A vostè sempre li ha agradat tornar a actuar a la seva Navarra natal. Hi segueix tornant periòdicament? Navarra és la meva terra, les meves arrels. Sempre que puc torno. Estic orgullosa de ser ambaixadora de la meva Comunitat pel món. Ara disposem d’una magnífica or·questra simfònica i un gran auditori. Així està garantit un bon resultat ar·tístic, quan es disposa de la infraes·tructura necessària per oferir con·certs, òperes i recitals amb la qualitat i el rigor amb què han de servir. Per això procuro tornar sempre que puc, oferint diferents estils, gèneres i for·macions. L’any passat vaig cantar recitals amb piano (Homenatge a Albéniz) i can·çons orquestrals, a més de ser am·baixadora a Varsòvia. Aquest any cantaré la Comtessa de Noces de Figaro, de Mozart amb la Simfònica de Navarra i el Mestre Ernest M. Iz·quierdo.

Maria Bayo ha treballat amb els mi-

llors directors del món. De quin se sent més a prop?Difícil pregunta. Afortunadament he treballat amb grans directors d’or·questra i d’escena que m’han aportat molt. M’han fet créixer com a artista. Ara me’n recordo especialment dels que ja no són vius perquè els trobo a faltar i em entristeix no tornar a treba·llar amb ells: G. Sinopoli, em va des·cobrir Mahler, em feia vibrar amb el seu Boheme, els seus Rossini. Sem·pre era pura emoció. Passava alguna cosa especial en les seves actuaci·ons. També Armin Jordan, gran direc·tor francès, o el citat Gavazzeni. La figura de Herbert Wernicke, un dels més grans directors d’escena, va ser vital en el desenvolupament de la meva carrera. Hi havia una química especial. Els seus Calisto, i Pelléas et Mélisande, són moments màgics i irrepetibles en la meva carrera. Tam·bé Grüber, va ser un gran director d’actors, amb qui vaig debutar Don·na Anna, de Don Giovanni. Per sort, altres grans encara viuen: Jorge La·velli, Ronconi, Carsen, Lepage, Del Monaco, Neuenfels. Em uneix una gran amistat i complicitat en l’escena·ri estar amb directors de la meva ge·neració com Victor Pau Pérez; Ernest Martínez Izquierdo; A. de Marchi, amb els quals és un plaer fer música.

Com veu el moment actual de la música?Voldria obviar per un moment la tan comentada crisi, perquè és cíclica: sortirem d’ella, encara que ara els seus efectes ens estiguin perjudicant, especialment al món de la Cultura i l’Educació. Si comparo la situació ac·tual de la música, amb la que recordo

fa més de vint anys, quan vaig deixar el meu país per estudiar a Alemanya (on moltes ciutats tenien, no una, sinó dues orquestres i teatre d’òpera amb la seva companyia) és d’un enorme avanç. La continuada creació d’au·ditoris, teatres i orquestres en gran nombre de les nostres ciutats, amb les seves programacions estables, re·flecteix el camí avançat. Però no hem d’oblidar que encara queda molt per fer, especialment en matèria d’edu·cació musical. D’aquí el meu creixent interès per les masterclasses per a jo·ves cantants professionals que volen dedicar·se a aquesta professió.

Hi ha la idea que l’òpera és elitista. Què opina?És un prejudici social que convindria revisar. Avui, l’oferta operística és molt més àmplia i l’abast de tot el món. Hi ha preus per a tots les butxaques. No es qüestiona mai el preu de l’entra·da de futbol ni d’altres espectacles de pop i rock, els preus són sempre molt elevats. Hi ha un cert temor·i no pocs prejudicis·per endinsar·se en un gènere que exigeix preparació prèvia. Però, quan assistim al teatre per veu·re una òpera, el gaudi és enorme.

Com creu que es podria acostar l’òpera a les noves generacions d’adolescents? A través d’un bon programa pedagò·gic, ben madurat, oferint les claus per a la comprensió d’un gènere tan ric i complex, perquè hi intervenen mol·tes arts, no només la música i el cant, també l’escenografia i el vestuari, el moviment i la dansa, el disseny d’il··luminació, etc. Exigeix doncs, una preparació prèvia per assimilar la

seva complexitat. I sobretot, una se·lecció de títols assequibles amb els quals introduir·se en el món de l’òpe·ra, per seguir desitjant conèixer més repertori. No totes les òperes són igual d’atractives o comprensibles la primera vegada. Si més no, animo a que provin a assistir a una funció. Avui, que gairebé tot està “enllau·nat” a play-black, la música clàssica i l’òpera, en particular, és una experi·ència, si més no molt enriquidora.

Se sent estimada pel públic cata-là? Crec no pecar d’immodèstia si dic que sí, que sempre m’he sentit es·timada i apreciada pels melòmans catalans: en les temporades liceistes, en les successives visites al Palau de la Música, a l’Auditori, en els festivals d’estiu al Vendrell, Peralada i a Torro·ella de Montgrí, els que em conviden anualment a cantar. A més, Barcelo·na és una de les meves ciutats pre·ferides, on tinc casa i on sempre em trobo envoltada de grans amics. Una cosa vital per als qui anem de nòma·des per tot el món, amb la maleta al damunt ...

Ve de la pàg. 24

Maria Bayo


Slovak Sinfonietta és una de les orquestres professionals més importants a Europa de l’Est i

ocupa una posició molt important en la cultura musical Eslovaca. Des de la seva fundació l’orquestra ha asso-lit una posició destacada en la Repú-blica Eslovaca i la República Txeca.

Els seus 35 membres són graduats de les acadèmies musicals més im-portants de Txèquia i Eslovàquia, i molts d’ells han estat guardonats com a solistes en concursos interna-cionals en tot el món.

La Sinfonietta ha actuat a les millors sales de tot el món. Va fer el gran concert de Sant Petersburg a Tòquio i en conjunt ha realitzat més de 2.400 concerts en països europeus, així com Tunísia, Japó, Brasil, Armènia, Turquia, Canadà i els EUA. La seva gira americana va incloure actuaci-ons en moltes grans ciutats com Chi-cago, Cleveland i Nova York.

Slovak Sinfonietta és, en realitat, una petita orquestra simfònica amb un re-pertori molt ampli de música barroca, clàssica, romàntica primerenca, així com d’obres del segle XX. L’orques-

Slovak Sinfonietta

Slovak Sinfonietta

Per visites al celler demaneu informació a:Jané Ventura, S.A. - Ctra de Calafell, 2

43700 El VendrellTel. 977 660 118 · Fax. 977 661 239

[email protected]

DES DE L’ANY 1995DONEM SUPORT AL FESTIVAL DE MÚSICA PAU CASALS


de 2010

Programa del concert, dimecres 18 d’agost a les 22:30h.

MISHA KATS, director · IGOR ARDASEV, piano· Obertura de Les noces de Figaro KV 492 - W.A. MOZART

· Concert per a piano i orquestra, núm. 2, op. 21, Mi menor -F. CHOPIN· Simfonia, núm. 4, op. 90, “Italiana” - F.MENDLESSOHN -

BARTHOLDY

Programa del concert, dijous 19 d’agost a les 22:30h.

MISHA KATS, director · ILIAN GARNET, violí · PETR NOUZOVSKY, violoncel· Les Hèbrides op. 26 - F.MENDLESSOHN

· Doble concert per a violí, violoncel i orquestra op. 102 - J. BRAHMS· Simfonia en do major - G. BIZET

Ilian Garnet Petr Nouzovsky

tra també realitza programes no tra-dicionals, sobretot per al públic jove, de jazz i música popular.

L’orquestra ha acompanyat a alguns dels grans solistes mundials: Igor Oistrach, Václav Hudecek, Issakadze Liana, Daniel Müller Schott, Augus-tin Dumay, André Gertler, Vanessa Mae, Narciso Yepes, Josep Carre-

Misha Katz Igor Ardasev


ras, Dvorsky, Dvorsky Miroslav, Edi-ta Gruberova, Lasha Nikabadze (La Scala), Gabriela Benacková, Stapp Olivia o Kozen Magdalena entre d’al-tres.

Slovak Sinfonietta arriba al Festival Internacional Pau Casals amb la di-recció de Misha Kats i amb Igor Ar-daser com a piano solista.

C. Balmes, 36 · VILAFRANCA DEL PENEDÈS · Tel. 93 890 11 02

Vidres

Persianes

Aparadors

Mosquiteres de tot tipus

Mampares de bany

Tot tipus de tendals

Portes d’entrada

Tendals

Cancela

Mampares de bany

Fusteria d’alumini


de 2010

El violista Ashan Pillai, nascut a Sri Lanka el 1969, es forma com a músic a la Merchant

Taylor’s School d’Anglaterra. S’ins-criu a la Royal Academy of Music de Londres, al departament junior, i després hi cursa el grau superi-or, obtenint matrícula d’honor com a intèrpret de viola. Li van concedir tots els premis de viola durant el temps que va romandre a l’Acadè-mia, i més tard també algunes be-ques i estades pagades que el van dur a prosseguir els seus estudis musicals als Estats Units. Va ser a la Universitat de California del Sud (Los Angeles), i més tard a l’esco-la Juilliard de Nova York i al Centre Banff de les Arts del Canadà, sota la direcció de dos pedagogs tan valorats com en Donald Mclnnes i Karen Tuttle.

Va guanyar premis al concursos in-ternacionals de Tertis (1994), Roma (1995), la Royal Overseas League Competition (1995). El seu debut en un recital el va fer en qualitat de guanyador del Concurs Park Lane Group Series, l’any 1997 a Lon-dres. A Nova York, s’hi va estrenar al Carnegie Hall, Weill Hall, com a guanyador del Artists International Series d’aquell mateix any. Aquests èxits aclamats per la crítica el van llançar als escenaris internacio-nals.

El 1994, ‘English Chamber Orches-tra el va contractar com assistent del solista de viola. Aquell mateix any, naixia el conjunt de cambra Mobius del qual va ser cofunda-dor. Com a membre de la English Chamber Orchestra i violista del conjunt de cambra d’aquesta ins-titució, ha tocat en totes les sales importants del món. L’any 2000, l’Orquestra Simfònica de Barcelona el va anomenar viola solista prin-cipal i el 2001 obtenia la Càtedra de viola del Conservatori Superior de Barcelona. El 2005 va passar a formar part del Zukerman Cham-ber Players, el quintet de corda de Pinchas Zukerman.Com a intèrpret de cambra i solista

Ashan Pillai i Albert Giménez

és molt prolífic. Els seus enregistra-ments de cambra i les obres per a viola sola de Debussy, Bax, Ravel, Francaix, Howells, Fauré, Villa Lo-bos, Saint Saens, Mozart, Benejam i Hoffmeister han rebut una opinió molt alta de la crítica. Ha tocat en l’estrena d’obres solistes i de cam-bra d’alguns dels compositors con-temporanis més representatius: Krystof Penderecki, Wolfgang Rihm i Gavin Bryars. Com a solista ha to-cat sota la direcció de Christian Za-carías, Christopher Hogwood, Ri-cardo Muti, Robert King, Lawrence Foster, Andrew Parrott entre altres.

Manté forts lligams amb el país que el va veure néixer, tornant-hi amb freqüència per tocar com a solista i intèrpret de cambra, i també per treballar-hi en el camp de l’educa-ció musical. Hi va actuar com a so-lista el 1998 amb l’English Cham-ber Orchestra, en presència del Príncep Carles d’Anglaterra, per marcar els cinquanta anys d’inde-pendència del país.

Actualment, Ashan Pillai resideix a Barcelona, on gaudeix d’una car-rera que, inesgotablement, dóna fruits com a intèrpret de cambra, professor i solista de projecció in-ternacional. Toca una viola Gregg Alf (model Gaspar de Salo), fabri-cada el 1992 a Michigan.

Albert Giménez (Barcelona, 1970) inicia els seus estudis als 11 anys a l’Escola de Mú-

sica de Barcelona on, posteriorment, estudia amb Joan Rubinat i amb el seu pare Albert Giménez Atenelle.

L’any 1992, becat per la Generalitat de Catalunya, ingressa a la Gulld-hall School of Music and Drama de Londres on estudia durant dos anys amb els professors Paul Berkowitz i Alexander Volkov. Ha rebut classes magistrals de Nina Svelanova, Louiz de Moura, Dimitri Baskirov, Gyorgy Sebok, Karl Engel, Jean-François Heiser, entre d’altres.

Des de 1989 realitza concerts re-gularment com a solista o en di-ferents formacions de música de cambra. Ha actuat en nombroses ciutat catalanes, espanyoles i eu-ropees.

El 1994 interpreta un triple concert de Beethoven amb l’Orquestra Simfòni-ca del Vallès al Palau de la Música Catalana. També ha actuat com a so-lista amb la Jove Orquestra OEMUC i amb l’Orquestra Simfònica «Segle XX» amb la qual va interpretar el con-cert núm. 4 de Beethoven al Festival

Viola i piano

Internacional d’Osona i a Igualada.

Ha obtingut diversos premis en con-cursos de piano i ha enregistrat, per RNE-Radio 2, Ràdio 4, Catalunya Música i TV3.

Actualment, és professor de Piano a l’Escola de Música «Juan Pedro Carrero» des de 2001 i repertorista a l’Escola Superior de Música de Cata-lunya al Conservatori de Badalona i a l’Escola de Música de Barcelona.

Ashan Pillai Albert Giménez


ASSHAN PILLAI, viola

ALBERT GIMÉNEZ, piano

Scherzino - RICARD LAMOTE DE GRIGNON

Pregaria a Santiago - XAVIER MONTSALVATGE

Damunt de tu només les flors - FREDERIC MOMPOU

Aureana do sil - FREDERIC MOMPOU

Sonata per a viola i piano - SALVADOR BROTONS

Fantasiestucke. Op. 73 - ROBERT SCHUMANN

Sonata per a viola i piano, Op. 120 ,núm.1 - JOHANNES BRAHMS


El Trio Guarneri està format per tres músics que, per si sols, són grans figures soplistes,

però tots tres junts, esdevenen un extraordinari i fascinant grup musi-cal.

Cenek Pavlik és un dels més desta-cats violinistes d’avui a Txèquia. Ha guanyat premis musicals inernacionals a Praga i Londres. Viu a la República Txeca.

Cenek Pavlik gaudeix participant en excavacions arqueològiques, havent-se convertit en un expert en ceràmica de l’Edat Mitjana. També té afecció per les locomotores a vapor i els castells.

Marek Jeri és un violoncel·lista i mú-sic de cambra excepcional. Té una càtedra a l’Acadèmia de Música de Lucerna, on els seus alumnes -músics de cambra i solistes, de pregrau i de postgrau- aprecien la seva dedicació docent. Dedica el temps lliure a la seva família i gaudeix explorant llocs nous i

Trio Guarnericoneixent varietat de persones en els seus viatges professionals.

Iván Klanský, brillant pianista txec, molt demandat com a professor. Té càtedres a les Acadèmies de Música de Praga i Lucerna -on coincideix amb Marek Jeri- en l’ensenyament de post-grau solistes i músics de cambra.

Albert Giménez


de 2010

Programa del concert, dijous 26 d’agost a les 22:30h.

IVAN KLÁNSKY, piano · CÊNÊK PAVLÍK, violí · MAREK JERIE, violoncel

· Trio en sol major Hob. XV/25 “Gypsy” · F.J. HAYDN

· Trio op. 121a. Introducció, tema i 10 varacions · L. VAN BEETHOVEN

· Trio en fa menor n. 3 op. 65 · A. DOVRAK


IVAN KLÁNSKY, piano · CÊNÊK PAVLÍK, violí

MAREK JERIE, violoncel · DAVID PUERTAS, narrador

Concert familiar amb música de Beethoven:

cordes fregades, pinçades i percutides, valsos, marxes,

i el tema Kakadú. Kadaquè? Kakadú!Trio Guarneri

www.bricomon.com

CONJUNT “RATÁN” sintètic CHICAGO Amb xassís d’alumini 1.395 €

80x80cm

110x95cm225x95cm

110x95cm

Av. Barcelona, núm. 9 · Pol. Ind. Sant Pere Molanta 08798 OLÈRDOLA Tel. 93 892 53 44 · Fax 93 892 53 45

30è Festival internacional de música Pau Casals

Documents

Transcript of 30è Festival internacional de música Pau Casals