323 DE CAN JOAN PERA) - Ajuntament d'Andratx · que les restes de l’edificació defensiva del...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

AC144Cases de possessió de Can Joan PeraArquitectura civil privadaS. XV-XIXProtecció. Integral

REF CADASTRAL 07005A016006750000RG

CODI. AC144NOM. Cases de possessió de Can Joan Pera

ADREÇA. Camí de Morella, 100CODI POSTAL. 07150

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 16PARCEL·LA. 675-685

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren

COORDENADES UTM. Pt. Central:448218.20; 4379741.34

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. S.XV-XIXCLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Cases de possessió

OBSERVACIONS. 07005A016006850000RO

DESCRIPCIÓ.

Conjunt d’estructures que conformen les cases de possessió de Can Joan Pere situades a una petita vall del inici de s'Estret entre el Puig des Revellar, el Puig des Molins i el Puig Bordoi. Aquesta ubicació quasi adossada a la vessant meridional del Puig des Molins a uns 32 m.s.n.m. el situa a un lloc estratègic controlant una part de la vall d'Andratx i principalment la via de comunicació del Port amb s'Arracó i l'element més important que correspon a la font de s'Estret que donava subministre a moltes més possessions com és Son Orlandis. Les actuals estructures, encara que modificades en part al interior, són el millor exemples de construccions civils de cases de possessió medievals amb elements de fortificació i defensa. Així, es presenta un conjunt de cases realitzades amb paredar en verd conformades per dos volums encarats a una carrera empedrada a mode de clastra primitiva i altres volums adossats al costat de ponent. El volum del costat nord presenta una estructura amb planta rectangular, dues altures, una sola crugia i el típic pedrís a la façana principal. La configuració de les façanes ens indica que resten dues volumetries diferents: una amb paredat de frare, cantonades amb carreus majoritàriament de marès però també hi ha de pedra viva, restes d’espitlleres defensives, finestres de forma rectangular en posició vertical al primer pis i un finestró a la planta baixa, que en conjunt correspondrien a la part més antiga i possible casa fortificada medieval; i una altra amb paredat en verd amb restes de referits de morter amb esgrafiats irregulars, finestres rectangulars en posició vertical amb filloles motllurades de dues tipologies diferents, portal d’accés amb arc rebaixat i marcat amb la numeració atorgada a l'habitatge entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El seu interior es troba molt modificat, però fonts orals ens indiquen que en aquest sector es localitzava a la planta baixa l'antiga tafona. L'altre volum del costat sud correspon a una estructura de planta rectangular, dues altures, una única crugia, adaptat al terreny conformant dos volums de diferents alçades, el parament exteriors es troben referits amb morter a excepció del parament meridional i un petit pedrís. El primer volum correspon a l’antiga cuina on queden elements arquitectònics tant interiors com exteriors que ens circumscriuen amb la mateixa tècnica i època constructiva que les restes de l’edificació defensiva del primer edifici. D’aquest volum destaca el portal forà amb arc rodó a la façana nord d’accés des del pati central o carrera, les finestres rectangulars de mesures petites i filloles motllurades, els elements etnològics característics d’aquestes construccions com són els forns de pa exteriors i les cantonades entre els dos volum que ens indiquen una evolució entre el primer pis amb de pedra viva i el superior amb marès. Del segon volum correspon a un habitacle realitzat amb paredat en verd, tècnica diferent al volum de l’antiga cuina, portal d’accés des del costat sud allindanat i petites finestres motllurades possiblement del segle XVII-XVIII. Al costat de ponent trobam un conjunt d'edificacions adossades que es troben en un estat de conservació deficient, on hi ha un volum constructiu sense coberta que, visitat in situ, correspon a una tipologia de clastra rústica on trobam les restes d’una rampa de comunicació amb el pati central i l'antiga tafona, part de l’aljub comunitari i les restes d’un forn sense poder inscriure clarament la seva funció. Fóra del recinte tancat i empedrat i adossat als extrems que donen a l’entrada, cada conjunt presenta uns petits cossos possiblement d’ús original agrícola o per animals o llenya. Als voltants de les cases no s'ha pogut documentar la canalització d'alimentació de la tafona però sí una gran era agrícola.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


HISTÒRIA.

La documentació històrica publicada damunt aquestes cases de possessió es bastant minsa, degut a que es localitza dins els límits de varies alqueries islàmiques de la vall d'Andratx. Però la majoria ens inclouen aquestes terres dins l'alqueria islàmica del Port. La primera noticia precisa sobre aquestes cases correspon a 1531 quan dins una capbrevació de Son Orlandis es menciona la partió amb un rafal anomenat «Son Jordi Moner la dels Ensenyats». Rafal que correspondria a les estructures més antigues del conjunt actual i com partió que limita la finca de Son Orlandis, ens documenta la seva escissió anterior a la data o que formava part de l'alqueria islàmica de l'Almudaina. Deu anys després torna a documentar-se a nom de Joan Simó i Caterina Pujol, però la toponímia del rafal canvià a Son Fuster o rafal de Son Ordines al llarg del segle XVI i XVII per acabar amb el topònim de Can Joan Pere. Topònim documentat per Berard a finals del segle XVIII.

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

AC144

BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història dÁndratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història dÁndratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història dÁndratx s. XVI. Palma: Ajuntament dÁndratx.

Cases de possessió de Can Joan PeraArquitectura civil privadaS. XV-XIXProtecció. Integral

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt arquitectònic conformat pels cossos d'edificació (recentment reformats) i la resta d'elements complementaris (terrasses, porxos, patis i claustres, espais exteriors, elements etnològics varis, etc). Protegir l'entorn més immediat. Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt i mantenir la volumetria, estructures, sistemes constructius i unitat de les edificacions i elements que el conformen així com la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, dimensions, materials, textures i proporcions de tots aquells elements que confereixen a les construccions el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic, fins i tot dels afegits amb valor històric i/o artístic que constitueixen aquest conjunt (en especial, els arcs, escales, proporció de les obertures, paviments exteriors i interiors, ràfecs, cornises, ampits, llindes, fioles, fumerals, elements decoratius i ornamentals, emmarcats, sòcols, fusteries, etc). Retirada de l'excés de vegetació que envaeix alguns dels elements que es troben en mal estat de conservació. Substitució d'elements dissonants incorporats en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original del conjunt (en especial, canals de plàstic per a la recollida d'aigües pluvials, reparacions fetes amb morter gris, trespol de formigó a la part posterior d'una de les edificacions, instal·lacions vistes de fontaneria, elements d'obra de suport vertical de les barreres d'accés al pati, etc). Possibilitar l'obertura de certs buits de façana que es troben actualment total o parcialment tapiats, respectant les seves dimensions i proporcions originals. Retirada de cablejat i d'altres instal·lacions que transcorren per les façanes.En l'interior, restaurar i conservar el sistema de sostres i parets, els materials, les textures, la morfologia de les obertures i els paviments originals, els arcs, les fusteries o aquells elements que tot i ser producte de reformes posteriors confereixen al lloc el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic.En tot cas, qualsevol intervenció a realitzar tant a l'espai exterior com a l'interior dels elements que conformen aquest conjunt arquitectònic haurà de quedar supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

AC144

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions

adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,

cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de

bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum,

la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter

arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que

comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

Cases de possessió de Can Joan PeraArquitectura civil privadaS. XV-XIXProtecció. Integral

CAUTELA ARQUEOLÒGICA.

Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l’acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l’estudi arqueològic regulat a l’article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d’intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin.

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma (finals s.XX)Rehabilitació (finals s.XX)RestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.Aquest bé immoble és un del únics exemples de fortificació medieval d'una casa rústica sense presentar una torre de defensa. Per tal, seria convenient la seva incoacció com Bé d'Interès Cultural

Catàleg del Patrim


PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Catàleg del Patrim


PÀGINA 6 de 6


323 DE CAN JOAN PERA) - Ajuntament d'Andratx · que les restes de l’edificació defensiva del...

Documents

Transcript of 323 DE CAN JOAN PERA) - Ajuntament d'Andratx · que les restes de l’edificació defensiva del...