375129 Prog Geografia i Historia 1

PROGRAMACIÓ D’AULA

Geografia i Història 1

Educació Secundària Obligatòria

1

1. La representació de la Terra

La primera unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història té una importància especial en aquest nivell, ja que no tan sols és la que introdueix el nou curs, sinó que representa la transició entre l’Educació primària i la secundària, així com la presa de contacte amb una nova manera d’entendre les Ciències socials, que és la introducció de l’assignatura de Geografia i Història. Per això s’intenta començar amb una unitat senzilla, que combina el repàs de coneixements previs ja adquirits amb d’altres de nous. Així es pretén que l’alumnat s’adapti a poc a poc als mètodes de treball de Secundària, que inicialment poden resultar complicats.

Amb tot, el domini dels elements bàsics de la cartografia és molt important, ja que és la clau que permetrà, més endavant, tant en l’àmbit educatiu com en el diari, comprendre i interpretar els mapes. Aquí s’han d’assentar les bases per a una comprensió de les diferents projeccions, dels mapes topogràfics i temàtics i fins i tot de les noves aplicacions de la cartografia que van sorgint a partir de l’adaptació de nous elements tecnològics a la vida diària, com ara el GPS i altres sistemes de la cartografia digital. Tot això fa que sigui una unitat que pugui resultar especialment atractiva per als alumnes, als quals aportarà, a més a més, algunes de les tècniques bàsiques de treball, com ara la construcció i el maneig de gràfics, cosa que serà molt habitual tant en la seva condició d’alumnes com en la vida diària.

2

I- Introducció

Objectius

• Conèixer diferents maneres de representar l’espai terrestre.• Orientar-se en l’espai.• Localitzar punts en un mapa utilitzant els punts cardinals i les coordenades

geogràfiques.• Comprendre el concepte d’escala i fer-la servir per mesurar distàncies en plànols i

mapes de diferents escales.• Conèixer els elements bàsics que es fan servir en la cartografia.

Continguts

• Reconeixement del globus terraqüi i els tipus de mapes.• Identificació dels elements d’un mapa.• Reconeixement i col·locació dels punts cardinals.• Reconeixement de conceptes relacionats amb la localització de punts en un mapa:

els paral·lels i els meridians; els hemisferis; la latitud i la longitud.• Definició i identificació dels diferents tipus d’escala.• Interpretació de la llegenda d’un mapa.• Utilització de diverses maneres d’orientar-se.• Localització d’un punt en un mapa fent servir les coordenades geogràfiques: latitud i

longitud.• Interpretació de mapes a diferents escales.• Utilització de l’escala en un plànol i en un mapa.• Construcció i interpretació de gràfics simples: lineals, de barres i sectorials.• Curiositat per conèixer maneres de representar l’espai terrestre.• Valoració positiva de l’enginy que els éssers humans han aplicat per descobrir

diferents maneres de representar el nostre planeta, i també de la feina de geògrafs i cartògrafs.

• Precisió en les representacions cartogràfiques i en els càlculs numèrics necessaris per calcular escales.

• Iniciativa en la planificació i l’execució de procediments cartogràfics.• Valoració de l’orientació com a destresa bàsica per moure’s en l’espai amb

autonomia i seguretat.

Treball amb competències

3

II- Objectius i continguts

Competències generals• Competència comunicativa i audiovisual.• Competència matemàtica.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Competències específiques• Competència espacial.• Pensament social.

4

Procés d’ensenyament-aprenentatge

Hi ha tres propostes d’itineraris per treballar el contingut de la unitat.

Itinerari 1: continguts imprescindiblesAquesta és una unitat d’introducció del curs i de repàs dels cursos anteriors. Per això s’ha pensat que la major part dels continguts de la unitat es puguin aplicar fins i tot als alumnes que tinguin un punt de partida menys avançat. Per aquest motiu es considera que serien imprescindibles com a mínim els apartats 1, 2, 3 de la pàgina 10 i 11 del llibre de l’alumne (és especialment interessant l’activitat 1 de la pàgina 11) i 4 de la pàgina 12. El punt 5 de la pàgina 13 s’hauria de limitar a diferenciar meridians i paral·lels, amb l’ajut de les imatges, sense pretendre arribar més lluny.

És important entendre la cartografia com una manera de passar de la tridimensionalitat a la bidimensionalitat, i els problemes que se’n deriven.

És imprescindible fer l’activitat 1 de la pàgina 11 del llibre de l’alumne perquè els alumnes entenguin els aspectes més bàsics dels mapes, i treballar les activitats 4 i 5 de la 15 amb ells ens donarà pautes sobre la possibilitat d’exposar amb més amplitud els punts 5 i 6 de la pàgina 13 i 14 del llibre de l’alumne, sencers o només una part. També seria convenient fer un repàs de les activitats finals, que serveixi als alumnes com a presa de contacte amb les formes més complexes de representació gràfica.

Itinerari 2: continguts mitjansTots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà i s’adapten als continguts oficials.

Les activitats més recomanables són la 1, la 2 i la 3 de l’apartat 3 a la pàgina 11 del llibre de l’alumne; sempre cal intentar evitar la resposta breu i per sortir del pas, i estimular i valorar la capacitat de reflexió de l’alumne. Té molta importància l’exemple resolt de l’apartat 6 de la pàgina 14, i també són interessants les activitats 4, 5, 6, i 8 de la pàgina 15 del llibre de l’alumne. També té molta importància l’exemple resolt de l’escala, de l’apartat 7 a la pàgina 16 del llibre de l’alumne, i seria molt recomanable fer nombrosos exercicis –només matemàtics– de conversió d’escala.

Si fem les activitats 9 i 10 de la pàgina 17 del llibre de l’alumne obtindrem la pauta sobre la necessitat de continuar amb les activitats 11 i 12 de la mateixa pàgina o no. Per acabar, és important completar les activitats finals, perquè els gràfics seran habituals en el desenvolupament curricular de Geografia.

Itinerari 3: continguts que van més enllàA més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat mitjançant els textos «A fons» de la pàgina 11, 12 i 13 del llibre de l’alumne i recalcant el domini de la localització cartogràfica d’un punt en el mapa i de les diferent escales.

Per a aquest grup és especialment recomanable l’activitat 8 de la pàgina 15 del llibre de l’alumne, exercicis matemàtics de conversió cartogràfica, l’activitat 12 de la 17

5

III- Metodologia

i treballar més a fons les activitats finals, intentant que l’alumnat construeixi gràfics i interpreti les dades d’una manera bàsica.

Recursos i mitjans

Impresos• Geografia i Història 1 ESO Grup Promotor / Santillana.• Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Geografia i Història 1 ESO. Grup

Promotor / Santillana.• CD.Geografia i Història 1 ESO. Solucionari. Grup Promotor / Santillana.

Materials TIC:• CD. Gestor d’avaluació. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Guia digital. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Multimèdia. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Documents curriculars i administratius. Geografia i Història 1 ESO. Grup

Promotor / Santillana.

6

Suggeriments didàctics

Interpretar la llegenda d’un mapa• Fer les activitats proposades de la pàgina 11 del llibre de l’alumne.

Localitzar un punt en el mapa• Fer les activitats proposades de la pàgina 15 del llibre de l’alumne.

Fer servir l’escala• Fer les activitats proposades de la pàgina 17 del llibre de l’alumne.

Altres suggeriments didàctics

Activitats• Fer els exercicis de la pàgina 18 i 19 del llibre de l’alumne.


Competències generals

Competència comunicativa i audiovisual• Comprendre un text narratiu (Hillary, des del sostre del món).• Elaborar respostes escrites.

Competència matemàtica• Utilitzar sistemes de referència.• Calcular escales.• Calcular proporcions i percentatges per elaborar un gràfic sectorial.• Representar gràficament informació estadística en diferents tipus de gràfics.

Tractament de la informació i competència digital• Conèixer les bases del llenguatge cartogràfic.• Utilitzar la cartografia com a font d’informació.

Competència social i ciutadana• Treballar en grup: joc de localització d’objectes en l’espai.• Utilitzar en la realitat les coordenades geogràfiques per resoldre un problema: trobar

persones perdudes.

7

IV- Activitats d’aprenentatge

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Fer servir l’escala en contextos quotidians, per exemple la compra d’un pis o

l’elaboració d’un itinerari turístic.• Elaborar un plànol seguint les pautes correctes.

Competències específiques

Competència espacial• Analitzar globus i mapes, dues maneres de representar l’espai terrestre.• Conèixer els diferents tipus de mapes: físics, polítics i temàtics.• Fer servir la simbologia d’un mapa i elaborar i interpretar llegendes.• Orientar-se d’una manera relativa en l’espai mitjançant els punts cardinals (nord,

sud, est i oest).• Orientar-se de manera absoluta en l’espai mitjançant coordenades geogràfiques

(latitud i longitud).

Pensament social• Interpretar l’evolució d’un fenomen representat en un gràfic lineal.• Comparar les categories representades en un gràfic de barres.• Analitzar la distribució d’un fenomen en un gràfic sectorial.

8

Dificultats especials de la unitat

El pas cap a Geografia i Història no és fàcil• L’alumne passa d’un currículum amb una assignatura que engloba diverses àrees

(Coneixement del Medi) a tenir-les separades en diferents assignatures. S’ha de comprendre que és un pas complicat per als alumnes i mitjançant aquesta unitat els ho hauria de fer més fàcil.

Jo no veig tres dimensions en el mapa • Tot i que el costum ens fa veure com una cosa senzilla apreciar la tridimensionalitat

del mapa, pot ser complicat per a aquelles persones que no estan familiaritzades amb el tema.

Cal treballar-ho amb paciència, dedicant classes al treball cartogràfic, fent que es familiaritzin amb els atles i els mapes topogràfics, i al final s’aconseguirà que els alumnes apreciïn les peculiaritats del relleu. Si es dóna per fet que es domina el mapa topogràfic i l’atles des de l’escola, només s’aconseguirà augmentar els dubtes que tenen i crear problemes que després arrossegaran.

Per a què serveix una projecció? • La majoria de gent no es planteja que el pas d’una esfera al pla implica la distorsió

de l’element que es vol representar. És interessant reproduir a través d’exercicis pràctics les distorsions que es puguin derivar de les diferents projeccions.

Per què he d’estudiar tantes projeccions? • Com que es manegen diferents tipus de mapes, cal comprendre les diferents

alteracions que poden tenir per efecte de la distorsió. Almenys s’hauria d’arribar a assolir un coneixement bàsic de les projeccions més senzilles i usades normalment, ja que si no es pot veure que els alumnes arriben a unes conclusions molt curioses i incorrectes sobre la mida d’uns països determinats o d’indrets situats als extrems del mapes, cosa molt freqüent en les projeccions cilíndriques.

Em costa localitzar un punt en el mapa • Tots els alumnes ja han fet exercicis de representació i identificació de punts en

eixos cartesians, per la qual cosa la localització d’un punt sobre una retícula no és un exercici nou per a ells. Potser és més difícil introduir la variació de les coordenades geogràfiques mesurades en graus-minuts-segons. Per això cal seguir un procés lent en les localitzacions, primer cenyint-se al més bàsic (els graus) i després recalcant les conversions de minuts a graus i de segons a minuts. Dedicant un mica de temps a aquests exercicis es veurà que la capacitat de localització i identificació dels alumnes millora amb rapidesa.

Problemes amb l’escala

9

V- Orientacions i recursos

• Caldria intentar afavorir la comprensió del que és l’escala, i aconseguir mecanitzar les conversions entre determinades escales. Fent exercicis matemàtics de regles de tres s’aconseguirà que finalment captin la mecànica de la conversió, cosa que ajudarà enormement en determinats mapes que mantenen les escales constants, com ara els mapes topogràfics. És molt interessant destacar a l’alumne que l’escala gràfica no és una mera informació, sinó una eina d’una gran utilitat immediata per treballar sobre un mapa.

Lectura 1

Què estudien els geògrafs?• Vegeu la pàgina 474 de la guia.

Cinema i ciències socials

• Vegeu les pàgines de la 518 a la 528 de la guia.

Recurs 1

Paral·lels i meridians. Els hemisferis• Vegeu la pàgina 78 de la guia.

Recurs 2

Latitud i longitud• Vegeu la pàgina 79 de la guia.

Recurs 3

Gràfics• Vegeu la pàgina 80 de la guia.

Més suggeriments per a la classe i per casa

Buscar el mapa topogràfic de la localitat • Buscar el mapa topogràfic de la localitat o de localitats que l’alumne conegui bé

perquè hi estiueja o bé perquè és el lloc d’origen de la seva família. Es poden trobar en botigues de mapes o en algunes llibreries. Hi descobriran molts llocs i camins que no coneixen, i analitzaran com és el relleu i el nom de molts llocs i accidents geogràfics amb els quals estaven familiaritzats, però dels quals desconeixen la denominació real.

Planificar excursions sobre un mapa topogràfic

10

• Demanar als alumnes que s’imaginin quina excursió pot ser més interessant. L’alumne ha de calcular la longitud del recorregut que farà emprant l’escala i plantejar-se quins són els llocs més fàcils per travessar. Ha d’evitar grans pendents o llocs d’accés complicat –els descobriran perquè les corbes de nivell són molt properes– i mirar d’identificar els principals elements que apareixen assenyalats a la llegenda.

Buscar imatges de mapes antics• Analitzar quins territoris representen, com ho fan, si el mapa té coordenades

geogràfiques o no, si té escala, com està orientat, la precisió en la representació, si s’hi incloïen motius imaginaris, etc.

La importància d’un mapa: fer un mapa dels voltants de la seva localitat de memòria• Demanar als alumnes que facin un mapa dels voltants de la seva localitat. Han de

pensar quins pobles o ciutats hi ha a la rodalia, les rutes que acostumen a seguir habitualment o les que coneguin perquè n’han sentit a parlar als seus pares o a la seva família. Han d’intentar reproduir amb la màxima exactitud aquests voltants i assenyalar-hi quins llocs acostumen a freqüentar, i han d’intentar reproduir de la manera més fidel possible el que pot ser el mapa de la rodalia. Un cop fet, que el comparin amb la realitat.• Quines diferències hi troben?• Per què?• Han coincidit diversos alumnes en un mateix error?

Imaginar-se un món sense mapes• Demanar als alumnes que es plantegin com pot ser un món sense mapes i que facin

una redacció on s’imaginin o expliquin alguna situació en què els mapes hagin resultat clau per a algú o per a ells mateixos.

Utilitzar un mapa de carreteres• És un dels mapes que la gent fa servir més en la seva vida quotidiana. Per això, pot

ser interessant analitzar-lo a classe amb els alumnes i fer-hi exercicis. Es podria demanar als alumnes:• Que observin si té llegenda.• Que escriguin amb quin tipus de símbols s’han representat les diferents categories de carreteres: colors, línies, dibuixos.• Que enumerin els símbols dibuixats que es distingeixen i que n’expliquin el significat.• Que calculin les distàncies en línia recta entre diversos punts, segons l’escala.• Que calculin la distància real, sumant els nombres que indiquen les distàncies en quilòmetres.

Més recursos

Enllaços

11

• Enllaç del Ministeri d’Educació sobre el planeta Terra, adaptat a un nivell comprensible per a tots: http://almez.cnice.mecd. es/~jmac0005/ESO_Geo/TIERRA /TIERRA.htm

• Web del Ministeri de Foment que condueix a l’Instituto Geográfico Nacional, en el qual es poden veure els diferents materials cartogràfics que publica l’estat. http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/

• Enllaç que inclou algunes fotos preses des de satèl·lits. http://www.astromia.com• Història de la cartografia, molt interessant. http://www.mgar.net/var/cartogra.htm• Web de la Universitat d’Oviedo en la qual es poden veure els recursos cartogràfics

més importants. http://www.etsimo.uniovi.es/links/carto.html

Pel·lícules• 1492: Conquest of Pardise, dirigida per Ridely Scott (1992). La pel·lícula se centra

en el moment del descobriment d’Amèrica, amb el rerefons en què els debats geogràfics (esfericitat de la Terra, validesa de les cartes nàutiques, etc.) permeten il·lustrar amb claredat els moments inicials de la cartografia.

• Dersu Uzala, dirigida per Akira Kurosawa (1975). Explica la història d’un caçador siberià que fa de guia per a un oficial de l’exèrcit rus, encarregat de cartografiar les zones més impenetrables de la Sibèria.

Nolvel·les• P. REY, El maestro cartógrafo. Novel·la històrica situada a Mallorca en el segle

XIV, quan Abraham Cresques traça un mapamundi per a la Corona d’Aragó gràcies al coneixement que té dels secrets dels navegants àrabs i grecs.

12

http://www.mgar.net/var/cartogra.htm

http://www.astromia.com/

http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/

http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/

Criteris d’avaluació

• Localitzar llocs o espais en un mapa fent servir dades de coordenades geogràfiques i obtenir informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia, i posteriorment saber comunicar les conclusions oralment o per escrit.

• Fer una lectura comprensiva de fonts d’informació escrites de contingut geogràfic o històric i comunicar la informació obtinguda per escrit d’un manera correcta.

13

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 1

L’orientació i la localització de punts geogràfics• Vegeu la pàgina 206 de la guia.

Fitxa de reforç 2

Les coordenades geogràfiques• Vegeu la pàgina 207 de la guia.

Fitxa d’ampliació 3

Els fusos horaris• Vegeu la pàgina 208 de la guia.


La representació i la interpretació del territori• Vegeu la pàgina 209 de la guia.

Adaptació curricular. Fitxa 1

Els mapes• Vegeu la pàgina 306 i 307 de la guia.

Multiculturalitat

Argentina: paisatge i història• Vegeu la pàgina 440 i 441 de la guia.

14

VII- Atenció a la diversitat

2. El relleu terrestre

La segona unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Històra és una unitat breu en la qual ja es comencen a introduir alguns conceptes nous en el currículum, relacionats amb l’origen i l’erosió del relleu. Per això s’ha d’intentar evitar aprofundir-hi excessivament, tot i que sempre és temptador fer-ho en aquest tipus de matèria; ja que això suposaria per als alumnes, tot just començar, una conquesta inassolible. Ha de ser un repte per al professor fer una matèria –generalment una mica «feixuga» si la tractem amb excés d’academicisme– atractiva per a l’alumne, i alhora accessible.

La importància de la unitat, això no obstant, és crucial, ja que és la que donarà als alumnes les pautes essencials de coneixement de l’entorn en el qual viuen, i és un dels instruments bàsics per desenvolupar les altres unitats que veurem més endavant, com ara el clima, els paisatges dels continents, i, molt especialment, les unitats d’història.

També és la primera unitat que ha de servir per calibrar el nivell de domini curricular previ real que té l’alumne, per això fer una prova de nivell en acabar la unitat pot servir per marcar-nos les pautes posteriors del desenvolupament del curs.

15

I- Introducció

Objectius

• Descriure l’estructura interna de la Terra.• Conèixer l’estructura de l’escorça terrestre: les diferents plaques tectòniques.• Diferenciar les diverses formes del relleu continental, costaner i submarí.• Explicar, d’una manera bàsica, com s’origina el relleu terrestre.• Explicar com canvia el relleu al llarg del temps per l’acció de l’aigua, el vent i els

éssers vius.• Interpretar diferents maneres de representar el relleu: les gammes de color i les

corbes de nivell dels mapes topogràfics.• Localitzar en un mapa els principals accidents del relleu terrestre.

Continguts

• Descripció de l’estructura interna de la Terra: escorça, mantell i nucli.• Identificació dels oceans i els continents.• Reconeixement de les plaques tectòniques.• Definició del concepte de relleu.• Reconeixement de les formes del relleu terrestre: continentals, costaneres i

submarines.• Coneixement de les forces de l’interior de la Terra que originen el relleu: falles,

plecs, terratrèmols i erupcions volcàniques.• Descripció dels canvis que sofreix el relleu terrestre per l’acció dels diferents agents:

l’aigua, el vent i els éssers vius.• Interpretació de representacions esquemàtiques de l’interior de la Terra i de les

formes del relleu terrestre.• Utilització d’alguns mapes bàsics: d’oceans i continents, de plaques tectòniques, del

relleu del món.• Anàlisi de processos: l’origen i l’evolució del relleu terrestre.• Interpretació de diferents maneres de representar el relleu: les gammes de color i les

corbes de nivell.• Ús d’un mapa topogràfic per preparar una excursió, per al que fa falta: interpretar la

llegenda, fer servir l’escala per calcular distàncies i interpretar les corbes de nivell per esbrinar com és el paisatge.

• Curiositat per conèixer com és el relleu terrestre.• Valoració positiva de l’enginy que els éssers humans han aplicat per descobrir

diferents maneres de representar el relleu terrestre i de la feina de geògrafs i cartògrafs.

16


• Precisió en les representacions cartogràfiques i en els càlculs numèrics necessaris per calcular escales.

• Iniciativa en la planificació d’activitats de la vida quotidiana fent servir els coneixements i les destreses que proporciona la geografia.

• Valoració positiva de la diversitat del relleu terrestre.


Competències generals• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.• Competència matemàtica.• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.


17



Itinerari 1: continguts imprescindiblesCom que som davant d’una unitat de transició, es considera que són imprescindibles els apartats 1, 2, 3 de la pàgina 20 i 23 del llibre de l’alumne, encara que es podria prescindir del relleu submarí en aquest últim.

Hem d’aspirar a consolidar la idea de l’estructura interior de la Terra organitzada en capes –com una taronja–, i del relleu com a resultat de l’evolució i l’erosió d’aquesta superfície.

Com a activitats imprescindibles suggerim les següents: 5 (pàg. 23 del llibre de l’alumne), 7 i 8 (pàg. 26 del llibre de l’alumne), 9, 10 i 11 (pàg. 28 del llibre de l’alumne).

Itinerari 2: continguts mitjansTots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà.

Les activitats que també pot fer sense cap mena de problema un alumne mitjà són les següents: 1, 2 i 3 (pàg. 21 del llibre de l’alumne), 6 (pàg. 23 del llibre de l’alumne), 7 i 8 (pàg. 25 del llibre de l’alumne).

Itinerari 3: continguts que van més enllàA més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat essencialment en tres aspectes: el coneixement bàsic de la teoria de la tectònica de plaques (secció «A fons» sobre la història dels continents a la pàgina 21 del llibre de l’alumne), les activitats de reflexió sobre la informació (4 i 9 de la pàgina 21 i 25, respectivament, del llibre de l’alumne), i la presa de contacte amb el mapa topogràfic al final de la unitat.

Recursos i mitjans



Materials TIC:• CD. Gestor d’avaluació. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Guia digital. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.

18

III- Metodologia

• CD. Multimèdia. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Documents curriculars i administratius. Geografia i Història 1 ESO. Grup


19


L’escorça terrestre i les plaques• Fer les activitats proposades de la pàgina 21 del llibre de l’alumne.

Les formes del relleu terrestre• Fer les activitats proposades de la pàgina 23 del llibre de l’alumne.

El relleu canvia• Fer les activitats proposades de la pàgina 25 del llibre de l’alumne.

Fer servir l’escala• Fer les activitats proposades de la pàgina 17 del llibre de l’alumne.


Activitats• Fer els exercicis de la pàgina 26 a la 29 del llibre de l’alumne.



Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb el relleu terrestre.• Detectar similituds i diferències.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència matemàtica• Calcular escales.

Competència d’aprendre a aprendre• Conèixer els diferents marcadors textuals com a senyals que ens ajuden a descobrir

l’estructura d’un text.

Tractament de la informació i competència digital

20


• Utilitzar la cartografia i els esquemes dibuixats com a font d’informació.

Competència social i ciutadana• Reflexionar críticament sobre els efectes de les accions humanes sobre el relleu

terrestre.

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Utilitzar coneixements geogràfics en contextos quotidians, per exemple la

planificació d’una excursió.


Competència espacial• Conèixer l’espai físic on es desenvolupa la nostra vida.• Localitzar les principals unitats del relleu del món.• Representar el relleu mitjançant esquemes gràfics i mapes de gammes de color.• Descriure formes del relleu.• Utilitzar el mapa topogràfic.

Pensament social• Plantejar hipòtesis sobre l’origen de les muntanyes i l’antiga situació de les plaques

terrestre.• Fer prediccions sobre la possible evolució de les plaques terrestres.• Analitzar l’evolució d’un paisatge i determinar els agents erosius que expliquen

aquesta evolució.

21


Comprendre que el relleu no és només muntanyes• En el relleu s’estudien els accidents que els alumnes poden comprendre més

fàcilment, com ara les muntanyes, però també formen part del relleu els altiplans, les planes o les depressions. S’ha d’intentar que l’alumne integri aquests elements en el seu concepte de relleu. La superposició del mapa físic amb el polític, al qual ells estan acostumats, o la ubicació de la seva localitat en el mapa físic pot facilitar-ne la comprensió.

El fons marí també té relleu• Possiblement és l’aspecte que presenta més dificultats perquè els alumnes

l’entenguin, ja que per percebre el relleu terrestre l’alumne simplement necessita mirar, mentre que per entendre el relleu marí necessita, a més a més, imaginar-se una cosa que no ha vist i que ell identifica gairebé exclusivament amb la costa. Per a l’alumne és complicat d’entendre, per exemple, el concepte de dorsal oceànica, i entendre una serralada submarina d’uns 3.000 m d’altitud i uns 65.000 km de longitud. Hi ajudarà molt un mapa del fons marí o treballar amb mapes amb la batimetria diferenciada per colors.

El pla només té dues dimensions• I, malgrat tot, hi representem tres dimensions, ja que els colors del mapa de relleu

ens serveixen per apreciar l’altura del relleu. Hi ha alumnes que això ho comprenen gairebé sense esforç, mentre que per a d’altres la tridimensionalització del pla representa un esforç molt gran, que s’accentua si el que utilitzem és un mapa topogràfic amb corbes de nivell i sense altimetria per colors. Aquesta pot ser una de les claus perquè l’alumne s’interessi ràpidament per la matèria, però cal treballar aquest aspecte amb molta paciència, intentant fer classes pràctiques d’una manera amena, portant mapes variats i atractius. Sempre hi haurà alumnes que tinguin dificultats especials amb aquest aspecte.

També hi ha relleu invers• És una dificultat que s’afegeix al problema anterior: l’existència de relleus plans,

com ara les planes, i inversos, com ara les depressions o els mapes batimètrics. S’ha de plantejar el treball cartogràfic com un procés de conquesta-progrés. Per això serà més fàcil entendre el relleu muntanyós, més concret, i després l’invers, ja que si els unim tots dos podríem crear confusió a l’alumne.

El relleu és el resultat d’un procés dinàmic i constant, que avui encara té lloc• L’alumne acabarà assumint que el relleu és una cosa que s’ha format en un moment

del passat determinat, ja acabat. Però la formació del relleu és un procés que continua, la qual cosa es manifesta a través del vulcanisme, els terratrèmols o

22


l’erosió. S’ha d’intentar fer entendre a l’alumne que aquest procés no és un fet passat històric, sinó que forma part del seu present.

La comprensió de les principals teories sobre la formació del relleu• Hem de graduar bé les possibilitats dels nostres alumnes de comprendre temes més

complexos, com ara la teoria de la deriva continental i la tectònica de plaques, ja que introdueixen tota una sèrie de qüestions que ells no coneixien, algunes de les quals les aprendran els anys següents en altres matèries, com ara física i química o biologia.

• Per això ens cal centrar-se a impartir aquells aspectes que siguin més senzills o que siguin imprescindibles per aconseguir un coneixement general de la idea, sense buscar aprofundir-hi excessivament.

Ubicació del nostre entorn en el mapa de relleu• És bo integrar Catalunya, Espanya i Europa en el mapamundi. Ajuda l’alumne a

adonar-se del caràcter muntanyós del relleu català i espanyol, i a veure els elements principals del relleu europeu, i ens permet comprovar la petitesa dels nostres accidents geogràfics, comparats amb els d’altres continents. També ajudarà a ubicar Catalunya en el conjunt del relleu mundial.

Lectura 1

La serralada del Karakorum• Vegeu la pàgina 475.

Cinema i Ciències socials


Investigació. 1

Els xerpes: viure a les altures• Vegeu la pàgina 538 i 539 de la guia.

Recurs 4

Estructura de la Terra• Vegeu la pàgina 84 de la guia.

Recurs 5

Oceans i continents• Vegeu la pàgina 85 de la guia.

23

Recurs 6

Les plaques tectòniques• Vegeu la pàgina 86 de la guia.

Recurs 7

Estructura de la Terra• Vegeu la pàgina 87 de la guia.

Recurs 8

Formes del relleu• Vegeu la pàgina 88 de la guia.

Recurs 9

El mapamundi físic• Vegeu la pàgina 89 de la guia.

Més suggeriments per a la classe i per a casa

Construir una muntanya• Fent servir diversos materials (fusta, cartró, plastilina), es pot provar de construir

una unitat de relleu real (amb l’ajut d’un mapa topogràfic, pot ser una muntanya característica de la zona) o imaginària. Aplicant-hi colors, la idea de l’altimetria s’hi hauria de plasmar clarament.

Quin és el més alt del món? • Es pot fer, mitjançant gràfics de barres (es poden escollir altres formes que resultin

més atractives, com ara dibuixos de muntanyes), un gràfic en el qual es recullin, a escala, les muntanyes més altes de cada continent, ajudant-se del mapa de relleu del món. És important que tots els alumnes els facin a la mateixa escala, per poder comparar-los.

I de Catalunya? • Com a complement a l’exercici anterior, i amb l’ajut d’un atles, investigar quines

són les unitats de relleu de Catalunya i comparar-les amb els gràfics de l’exercici anterior.

Investigar en botigues. Imaginar-se que muntem una expedició per fer algun cim de gran altitud. Els alumnes aniran a una botiga especialitzada i s’informaran sobre quins materials necessitarien per fer-la (des de llibres i mapes especialitzats fins a objectes necessaris per a l’escalada). Després, extrauran moltes conclusions sobre les condicions de vida a la muntanya i sobre el relleu.

24

Elaborar murals• Dividir la classe en grups, i a cada un encarregar-li que elabori un mural sobre una

de les grans serralades del món. En aquest mural, s’hi hauria de reflectir un text sobre la serralada, un mapa de la serralada, un mapa dels països que travessa i diverses fotografies dels cims més alts i dels accidents naturals més interessants.

Més recursos

Enllaços• Enllaç vàlid per a tota la part de geografia. En els enllaços de geomorfologia

s’aprofundeix en els aspectes de geografia física. http://club.telepolis.com/geografo/ geomorfologia/geomorfologia.htm

CD-Rom• Cartografia digital. Els principals comerços especialitzats en mapes ofereixen CD en

els quals es cartografia bona part del relleu espanyol, amb especial atenció als parcs naturals. Aquests materials ofereixen unes possibilitats extraordinàries, i serà un ajut molt valuós conèixer-los. A més a més, són un element motivador molt important.

Pel·lícules• Límit vertical, dirigida per Martin Campbell, 2000. Uns muntanyencs queden aïllats

mentre fan l’ascensió al K-2 (entre la Xina i el Pakistan). La muntanya es converteix en la protagonista de la seva història.

• Himalaya. Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un premi Cesar, explica la història d’un vell i el seu nét en uns paisatges d’una bellesa que parla per ella mateixa.

DVD• Discovery Channel: Máquinas extremas, descubriendo las profundidades.

Imprescindible per conèixer les característiques del relleu marí i les tècniques d’investigació de les grans profunditats.

• Discovery Channel: Viaje al centro de la Tierra. És un documental sobre Jules Verne, un home avançat per al seu temps, i com veuen la seva obra avui dia científics de renom, que ens ajuden a recórrer en realitat el que aleshores es va imaginar l’escriptor de Nantes.

• National Geographic: Everest, 50 años en la montaña. Al filo de lo imposible. Col·lecció de DVD que conté documentals de vida submarina i d’ascensions en condicions extremes.

Novel·les• J. VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí.• J. VERNE, Viatge al centre de la terra.• Jules Verne va ser un escriptor francès avançat al seu temps, que narra d’una manera

apassionada aventures i viatges imaginaris, alguns dels quals després es van fer realitat.

Obres de divulgació

25

• Atles de Catalunya i el món. Grup Promotor / Santillana.

26


• Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtenir informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia, i després comunicar les conclusions oralment o per escrit.

• Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic mundial, d’Europa i d’Espanya, i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.

• Identificar i explicar alguns exemples dels impactes que l’acció humana té sobre el medi natural, analitzar-ne les causes i els efectes, i aportar mesures i conductes que caldria seguir per limitar-los.

• Fer una lectura comprensiva de fonts d’informació escrites de contingut geogràfic o històric i comunicar la informació obtinguda per escrit d’una manera correcta.

27

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 5

L’estructura de la Terra• Vegeu la pàgina 210 de la guia.

Fitxa de reforç 6

Conceptes relacionats amb el relleu• Vegeu la pàgina 211 de la guia.


De viatge cap a mons desconeguts: Jules Verne• Vegeu la pàgina 212 de la guia.


Alfred Wegner i la deriva continental• Vegeu la pàgina 213 de la guia.


Les formes del relleu• Vegeu la pàgina 308 i 309 de la guia.


L’interior de la Terra• Vegeu la pàgina 310 i 311 de la guia.

Educació multicultural

28


Brasil: paisatge i història• Vegeu la pàgina 442 i 443 de la guia.

29

3. Les aigües

La tercera unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història tracta sobre les aigües i com es distribueixen pel planeta. Probablement es tracta d’un dels temes que als alumnes de 1r d’ESO els resulta més familiars, ja que hi ha diversos aspectes que ja han tractat prèviament a Coneixement del medi, i coneixen continguts com ara el cicle de l’aigua o el curs d’un riu, tot i que tractarem aquests punts més a fons que en anys anteriors. Per això, en els continguts d’aquesta unitat coexisteixen aspectes de repàs amb d’altres de nous, sobre els quals caldrà insistir més.

D’altra banda, la importància de la unitat rau en la transcendència que té l’aigua en nombrosos components del medi físic i humà.L’aigua és un dels dos elements principals caracteritzadors dels climes, juntament amb les temperatures, i no podem oblidar que les aigües representen un percentatge molt gran de la Terra.

Des del punt de vista de la geografia humana, s’ha de transmetre que les aigües són un dels focus de més interès i futur en l’explotació econòmica –pesca, obtenció d’energia–, i, alhora, bona part dels problemes mediambientals es produeixen –sovint per aquesta mateixa causa– en el medi aquàtic, ja sigui marí o fluvial.

Per tant, és una unitat en la qual s’hi poden trobar molts nexes i referències que després ens seran útils a l’hora d’exposar diferents qüestions d’altres capítols.

D’altra banda, en la introducció que a poc a poc es va fent als alumnes en les tècniques de treball més bàsiques per a l’assignatura de Geografia, és especialment rellevant el material de les activitats finals, ja que es tracta d’un tipus de treball que a mitjà termini ens resultarà molt important.

30

I- Introducció

Objectius

• Conèixer l’estructura de les aigües del planeta: aigües continentals (rius, llacs, glaç i aigües subterrànies) i aigües marines.

• Descriure les principals característiques dels rius, els mars, els llacs i les aigües subterrànies del nostre planeta.

• Interpretar diferents maneres de representar cartogràficament les aigües marines i les continentals.

• Localitzar en un mapa els principals mars, rius i llacs del món.• Apreciar la importància de les aigües per a la nostra vida.• Valorar les aigües com a part del patrimoni del nostre planeta.

Continguts

• Diferenciació entre les aigües marines i les aigües continentals.• Definició de riu i explicació dels conceptes fonamentals: llit, conca, curs i cabal.• Explicació de l’acció dels rius en el paisatge en els cursos alt, mitjà i baix.• Definició de les aigües marines i explicació de les característiques: salinitat i

moviments.• Definició de llac i explicació de com es van formar i la importància que tenen.• Definició de glacera i explicació de les diferents parts que presenten.• Reconeixement dels usos de l’aigua.• Interpretació de dibuixos esquemàtics: el cicle de l’aigua, el curs d’un rius, una

glacera de muntanya.• Ús d’alguns mapes bàsics: de rius, de mars, de llacs.• Interpretació d’un mapa de fluxos: el mapa dels corrents marins.• Anàlisi de la foto de satèl·lit d’un riu: el riu Nil.• Interpretació del gràfic del curs d’un riu.• Anàlisi de processos: l’acció dels rius sobre el relleu en les diferents parts del curs.• Establiment de relacions entre el clima de les zones per on passa un riu i el cabal

que presenta.• Curiositat per conèixer com són les aigües de la Terra.• Valoració positiva de l’enginy que els éssers humans han aplicat per descobrir

diferents maneres de representar les aigües de la Terra i de la feina de geògrafs i cartògrafs.

• Actitud negativa envers el consum excessiu d’aigua i envers la contaminació que presenta.

31


• Valoració de les aigües com a part del patrimoni del nostre planeta que cal conservar.


Competències generals• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.


32



Itinerari 1: continguts imprescindiblesCom que es tracta d’una matèria coneguda per la major part dels alumnes, els apartats 1 a 4 de la pàgina 30 a la 33 del llibre de l’alumne i 6 de la pàgina 36 s’haurien de tractar tots, però s’hi haurien d’eliminar alguns conceptes una mica més complexos i que podrien desviar aquests alumnes de les idees bàsiques. Els apartats 5, 7 i 8 de les pàgines 34 i 35 i 37, respectivament, del llibre de l’alumne es podrien impartir fent una selecció més dràstica dels continguts.

Com a activitats idònies per a aquests alumnes pensem que les activitats 1 i 2 de la pàgina 31, 6 de la pàgina 33, 10 i 11 de la 35 i 14 i 15 de la pàgina 37 es poden proposar dins d’aquests continguts imprescindibles. Alguns textos breus, com ara el document 3, també són adequats.


Pel que fa a les activitats proposades, cal remarcar la realització de quadres per organitzar la informació, com els dels exercicis 3 de la pàgina 31 del llibre de l’alumne i 8 de la pàgina 33. També es vol fer especial esment als exercicis d’interpretació de textos (el 7 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne, el 10 de la 35 i el 16 i 17 de la pàgina 37), i resulten molt importants els de les activitats finals (subratllar i interpretar el mapa de corrents marins).

Itinerari 3: continguts que van més enllàA més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat essencialment en tres aspectes: primer, desenvolupant a fons el cabal del riu, per a la qual cosa poden servir dels documents 5 i 6, adequats per a un alumnat de més nivell; segon, la interpretació del mapa de corrents marins, que resultarà molt útil quan es tracti sobre aquest mateix punt en determinats aspectes del clima, com ara l’aparició de deserts costaners i altres fenòmens climàtics similars, i tercer, la interpretació de gràfiques del curs dels rius, que es tracta en l’activitat 29 de la pàgina 39 del llibre de l’alumne.

Són molt importants els exercicis d’organització d’informació, que de vegades no són gaire apreciats per l’alumnat més inquiet, però que ajuden a sintetitzar bé les idees. També és fonamental que entenguin i treballin a fons els exercicis de les activitats finals, que els ensenyen les primeres tècniques de treball amb textos. S’ha de fer tot el possible per evitar que els exercicis de reflexió es converteixin en una resposta mecànica i sense contingut, per això hem d’exigir una resposta clara i precisa.

33

III- Metodologia

Recursos i mitjans





34


Els rius• Fer les activitats proposades de la pàgina 31 del llibre de l’alumne.

El cabal d’un riu• Fer les activitats proposades de la pàgina 33 del llibre de l’alumne.

Les aigües marines• Fer les activitats proposades de la pàgina 35 del llibre de l’alumne.

Aigües en forma de glaç• Fer les activitats proposades de la pàgina 37 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb la hidrologia terrestre.• Detectar similituds i diferències.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència d’aprendre a aprendre• Utilitzar la tècnica del subratllat.• Fer classificacions.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar la cartografia i els esquemes dibuixats com a font d’informació.• Fer servir fotografies de satèl·lit com a font d’informació.

35


Competència social i ciutadana• Reflexionar críticament sobre els efectes de les accions humanes sobre la qualitat i

la quantitat de les aigües terrestres.

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Utilitzar coneixements geogràfics per argumentar sobre problemes quotidians, per

exemple la necessitat de conservar els aqüífers.

Competència específiques

Competència espacial• Conèixer l’espai físic on es desenvolupa la nostra vida.• Localitzar els principals mars, rius i llacs del món.• Representar la hidrografia mitjançant dibuixos esquemàtics, gràfics i mapes.• Interpretar un mapa de fluxos: el mapa dels corrents marins.• Interpretar el gràfic del curs d’un riu.

Pensament social• Establir relacions entre les aigües i els éssers humans: a) entre la presència d’aigua i

l’assentament de la població; b) entre la presència d’aigua i el desenvolupament de els activitats econòmiques, especialment l’agricultura, i c) entre el tipus de corrent marí que banya una zona i l’assentament de la població.

• Explicar el perquè d’alguns fenòmens relacionats amb les aigües, per exemple la diferent salinitat dels mars.

• Relacionar diversos factors físics: a) el relleu i les aigües per explicar les característiques de les diferents parts del curs d’un riu, i b) el clima i les aigües per explicar els diferents règims dels rius.

36


Cal vetllar per l’ús d’una terminologia específica correcta• Malgrat que no és una terminologia especialment complexa, ja que, en línies

generals, és força descriptiva, convé que l’alumne entengui i manegi els termes tècnics de la manera més correcta possible. Per això és molt important aturar-se en cada concepte i aconseguir comprendre’n el significat.

Hem d’aprendre a localitzar els principals rius i mars del món• Hi ha pocs aspectes de la geografia que resultin tan integradors com els ris i els

mars, que uneixen i banyen terres de vegades distants, i estableixen nexes invisibles entre pobles diferents. Aprendre a localitzar aquests nexes ensenyarà molt els alumnes en temes de geografia i història posteriors.

Aquesta vegada, potser caldrà fer un esforç de memorització, cosa que moltes vegades pot comportar un rebuig de l’alumne, més acostumat a temes fàcils de comprendre, però revertirà, en un futur immediat, en aspectes molt positius.

L’aigua no es limita a memoritzar rius i mars• Tampoc no hem de caure en l’altre extrem, el de convertir la unitat exclusivament

en un simple exercici mecànic de memorització d’accidents geogràfics. És molt important la confecció de mapes, que permetin als alumnes ubicar els diferents accidents geogràfics. El mitjà és el mapa, i no pas la llista de rius i mars.

Hem d’interrelacionar l’aigua amb l’activitat econòmica• La importància de l’aigua es vincula al consum que se’n fa, ja que és un element

sense el qual no es pot viure, ni fer la majoria d’activitats econòmiques. Per tant, és molt important que els alumnes s’adonin d’aquesta importància de l’aigua.

L’aigua és escassa, i la unitat dedicada a l’aigua pot servir de vehicle de conscienciació. És possible limitar-se a exposar la unitat de l’aigua com una part més del currículum, però no es pot oblidar que es tracta d’un recurs que a moltes zones d’Espanya escasseja molt freqüentment. Per això es pot implicar els alumnes en mesures d’estalvi de l’aigua. És, per tant, un tema que es pot portar molt fàcilment a la vida quotidiana, i que fins i tot pot ser un assumpte que estigui en el debat social i periodístic, cosa que hem de saber aprofitar.

La unitat de les aigües no es pot centrar només en rius i mars• Cal entendre que hi ha un altre tipus de recursos relacionats amb l’aigua, com ara les

aigües subterrànies o l’aigua en forma de glaç, ja sigui formant inlandsis, glaceres o icebergs. La importància present i futura d’aquests recursos ens ha d’obligar a treballar-los més a fons, i els hem de donar la importància que mereixen.

Hi ha diagrames complexos

37


• Hi ha diagrames complexos als quals els alumnes no estan acostumats, com ara els gràfics del curs d’un riu o els mapes de corrents marins. S’han de fer servir aquests recursos amb compte, per no entrar en qüestions massa complexes, però alhora s’han de donar l’oportunitat d’aprofundir-hi a l’alumnat que demani més informació.

Lectura 3

El Mediterrani• Vegeu la pàgina 476 i 477 de la guia.

Lectura 4

Les cascades de l’Orinoco• Vegeu la pàgina 478 de la guia.

Lectura 6

Les glaceres, tot un espectacle• Vegeu la pàgina 480 i 481 de la guia.



Investigació. 2

Els inuit: viure entre el glaç• Vegeu la pàgina 540 541 de la guia.

Recurs 10

Rius del món• Vegeu la pàgina 93 de la guia.

Recurs 11

El curs d’un riu• Vegeu la pàgina 94 de la guia.

Recurs 12

38

Mars del món• Vegeu la pàgina 95 de la guia.

Recurs 13

Llacs del món• Vegeu la pàgina 93 de la guia.


Buscar informació sobre els recursos d’aigua que hi ha a prop de casa• Segur que hi deu haver un riu o una deu d’aigua que travessa la localitat. Els

alumnes podrien investigar on neix, per on passa i cap a on va.Si a prop hi ha un embassament, també en podrien investigar l’origen, quan es

va construir i l’ús que se li pot donar.Si viviuen a la costa, els alumnes podrien analitzar l’estat del mar a la seva zona:

l’estat de les platges, l’aprofitament que es fa dels recursos del mar, la importància econòmica que té per a la localitat (turisme, etc.).

Imatges i fotografies• Poden buscar en llibres i a la xarxa aquest tipus de recursos visuals sobre diferents

aspectes relacionats amb l’aigua, com ara fotografies de cascades, de rius importants o de paisatges marins especialment bonics. Si fan aquesta activitat a classes poden acabar muntant una vertadera exposició d’imatges boniques o curioses relacionades amb l’aigua.

Formes tradicionals d’obtenció d’aigua• A moltes zones d’Espanya es fan servir mètodes tradicionals per obtenir aigua al

camp o a la ciutat; en alguns casos, com ara els aqüeductes, poden tenir milers d’anys d’antiguitat. Demanar als alumnes que investiguin alguns d’aquests mitjans d’obtenció d’aigua: sínies, sèquies, canals, etc.

Estudi del consum d’aigua de casa teva: i tu, què fas per estalviar-ne? • L’obtenció de l’aigua sempre ha estat un problema als països que tenen estacions

seques, com el nostre. Per aquest motiu són freqüents els anys en què l’escassetat d’aigua obliga a posar en marxa campanyes de conscienciació sobre la necessitat d’estalviar aigua. Amb l’ajut dels enllaços que hem destacat en el CD de recursos multimèdia, els alumnes hauran d’analitzar com és el consum d’aigua de casa seva, si tenen en compte l’estalvi d’aquest bé o no, i quina proposta d’estalvi farien als seus pares per disminuir la despesa d’aigua.

Organitzar un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya• Espanya és un país que té una zona humida, on el clima oceànic aporta prou aigua

per al consum humà i econòmic, i zones clarament deficitàries, ja que són de climes més secs, amb unes aportacions d’aigua molt més restringides. Els últims anys s’ha generat un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Els alumnes han d’investigar l’origen del problema, documentar-se amb notícies de premsa o

39

informacions de tota mena i organitzar un debat en el qual dos grups defensin posicions contràries sobre aquest tema.

Altres recursos

Enllaços• Enllaç del Canal d’Isabel II de Madrid sobre el problema de l’aigua. A causa de la

mida de la població de Madrid, el control de l’aigua es converteix en un aspecte essencial per a la ciutat. http://www.cyii.es/www/publico/index_esp.html

Pel·lícules• Capitanes intrépidos, dirigida per Victor Fleming el 1937. Basada en una novel·la

de Rudyard Kipling, la pel·lícula, protagonitzada per Spencer Tracy, ens mostra amb tota la cruesa les condicions de vida al mar i les relacions tan difícils entre l’ésser humà i el medi marí.

DVD• El mundo submarino, de Jacques Cousteau. Tot i que està principalment centrada en

la fauna submarina, permet treballar amb amplitud les característiques del relleu marí.

• El Congo: el río que absorbe todos los ríos (2001). És un documental de la BBC on es mostra el riu més cabalós de l’Àfrica i com actua com un element integrador de la natura i la societat.

Novel·les• ERNEST HEMINGWAY, El vell i la mar. Ens explica la història d’un vell pescador

que no aconsegueix pescar res i és víctima de la riota dels seus companys del poble. Però un dia aconseguirà el que mai no havia aconseguit cap pescador...

• ARTURO PÉREZ REVERTE, La carta esférica. És una novel·la que té com a protagonista el mar. És molt recomanable per les múltiples referències geogràfiques (cartografia, localització, etc.).

Publicacions científiques• C. SÁENZ RIDRUEJO y M. ARENILLAS, Guía física de España. 3. Los ríos (Alianza).

Estudia la morfologia i la hidrologia dels rius d’Espanya i com els aprofita l’ésser humà.

40






41

VI- Avaluació

Fitxa 9 de reforç

Les aigües• Vegeu la pàgina 214 de la guia.

Fitxa 10 de reforç

Interpretació de perfils longitudinals de rius• Vegeu la pàgina 215 de la guia.

Fitxa 11 d’ampliació

Determinar, representar i comentar el règim d’un riu• Vegeu la pàgina 216 de la guia.

Fitxa 12 d’ampliació

Jerarquització d’una xarxa fluvial• Vegeu la pàgina 217 de la guia.


L’aigua en la natura• Vegeu la pàgina 312 i 313 de la guia.


Bulgària: paisatge i història• Vegeu la pàgina 444 i 445 de la guia.

42


4. El temps i el clima

La quarta unitat del primer curs d’Educacio secundària obligatòria de Geografia i Història presenta la part més teòrica de la climatologia adaptada per a Secundària, que continua amb la unitat 5, on es veurà el desenvolupament dels diferents climes i paisatges. La importància de la unitat rau, per tant, en el fet que ens proveirà de les eines conceptuals bàsiques que ens permetran conèixer un dels aspectes més importants de les ciències socials, com és el medi físic climàtic i com ha influït en la història i la cultura dels pobles. Efectivament, sense voler caure en determinismes, hi ha certes circumstàncies històriques, com ara el procés de neolitització, el creixent fèrtil o el desenvolupament de la civilització egípcia, que no es podrien explicar sense tenir en compte aquest tipus d’aspectes.

Una de les virtuts que tenen les unitats de clima és, en línies generals, que són molt tangibles. Mentre que en altres aspectes de la geografia física s’ha de recórrer a la imaginació o a la capacitat de l’alumne per poder «veure» la matèria explicada, el clima té una acció directa sobre els alumnes, almenys els climes que els influeixen directament. Aquesta proximitat acostuma a motivar força els alumnes, que sempre tenen tendència a buscar el pragmatisme de la matèria, i simplifica bastant el procés d’aprenentatge si el sabem aprofitar.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta unitat és que, en les activitats finals, ja s’introdueix una sèrie de nocions sobre el treball amb esquemes. Aquesta tècnica és essencial per aprendre a fer treballs amb materials d’una certa extensió, com els que normalment ens exigiran a Ciències Socials, per això és realment molt interessant dur-la a terme i practicar-la.

43

I- Introducció

Objectius

• Diferenciar entre temps i clima.• Conèixer els principals elements del clima (temperatura, precipitacions, pressions i

vents).• Explicar els factors que modifiquen cada un d’aquests elements.• Fer observacions del temps, i saber aplicar el que s’ha estudiat a la comprensió de

l’entorn propi.• Interpretar diferents maneres de representar el temps.• Valorar la influència que el clima té sobre la nostra vida.

Continguts

• Reconeixement de l’atmosfera, el temps i el clima.• Definició de temperatura, com es mesura i factors que hi influeixen.• Definició de precipitació, com es mesura i factors que hi influeixen.• Definició de pressió, com es mesura i factors que hi influeixen.• Definició de vent i enumeració dels diferents tipus.• Interpretació de representacions esquemàtiques de l’atmosfera terrestre.• Utilització d’alguns mapes bàsics: de temperatures mitjanes, de precipitacions totals

i de vents.• Anàlisi de processos: l’origen dels diferents tipus de precipitacions i la formació

dels vents.• Interpretació de diferents maneres de representar el temps: el mapa pictogràfic i el

mapa de superfície.• Realització de registres diaris del temps de l’entorn.• Curiositat per conèixer com és el clima terrestre.• Valoració positiva de l’enginy que els éssers humans han aplicat per descobrir

diferents maneres d’estudiar i representar el temps.• Precisió en l’observació de l’entorn.• Iniciativa en la planificació d’activitats de la vida quotidiana utilitzant els

coneixements i les destreses que proporciona la geografia.• Preocupació pels efectes negatius que les activitats humanes estan provocant sobre

el clima terrestre.


44


Competències generals• Competència comunicativa, ligüística i audiovisual.• Competència matemàtica.• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència d’aoutonomia i iniciativa personal.


45



Itinerari 1: continguts imprescindiblesEn aquesta unitat els continguts imprescindibles haurien de ser aquells que se centren en el més essencial dels elements del clima, és a dir els corresponents als apartats 2, 3, 4 de la pàgina 40 a la 45 del llibre de l’alumne i 6 de la pàgina 47.

Les activitats més recomanables per a aquest nivell serien les activitats 1 de la pàgina 40, la 5 i la 6 de la 43 i la 10 de la 44. Com a activitats finals especialment interessants per a aquest itinerari hi hauria «Observar el temps» i «Interpretar un mapa pictogràfic».


A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, el conjunt d’activitats idoni per reforçar el que s’ha après serien les activitats 2 de lap àgina 40 del llibre de l’alumne, la 11 i 12 de la 44 i la 15, 16 i 17 de la pàgina 47(intentant evitar la resposta òbvia o la simple còpia del text) i l’activitat 7 de la pàgina 43 del llibre de l’alumne (d’organització de conceptes). També seria interessant ocupar-se d’una manera gradual de la tècnica de treball «fer un esquema» de les activitats finals, i provar amb els alumnes els diferents tipus d’esquemes fins a aconseguir que la informació estigui ben organitzada i sintetitzada.

Itinerari 3: continguts que van més enllàLa matèria més complexa seria la secció «A fons» sobre la rotació i la translació a la pàgina 41 del llibre de l’alumne, i ha de quedar clar que no és un simple afegit de la matèria, sinó que el que s’ha explicat té transcendència per comprendre alguns aspectes més complexos de la unitat.

També és molt important l’apartat «A fons» sobre els tipus de precipitacions de la pàgina 45 del llibre de l’alumne, i la interpretació d’un mapa de superfície de les activitats finals.

A més a més de les activitats dels itineraris anteriors, també podríem realitzar els exercicis 3 de la pàgina 40 del llibre de l’alumne, 8 i 9 de la pàgina 43, el 13 de la pàgina 44, 14 de la 45 i el 25 de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. És interessant insistir en les activitats 21 a 23 de la pàgina 49.

Recursos i mitjans

Impresos• Geografia i Història 1 ESO Grup Promotor / Santillana.

46

III- Metodologia

• Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.

• CD.Geografia i Història 1 ESO. Solucionari. Grup Promotor / Santillana.



47


El temps i el clima• Fer les activitats proposades de la pàgina 40 del llibre de l’alumne.

Els moviments de la Terra• Fer les activitats proposades de la pàgina 41 del llibre de l’alumne.

Les temperatures• Fer les activitats proposades de la pàgina 43 del llibre de l’alumne.

Les precicpitacions• Fer les activitats proposades de la pàgina 44 del llibre de l’alumne.

Tipus de precipitacions• Fer les activitats proposades de la pàgina 45 del llibre de l’alumne.

El vent• Fer les activitats proposades de la pàgina 47 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa, ligüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb els elements del clima terrestre.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència matemàtica• Utilitzar amb agilitat les unitats de mesura de les temperatures, les precipitacions i

les pressions.

48


Competència d’aprendre a aprendre• Esquematitzar la informació mitjançant diferents tècniques: la fitxa, l’esquema de

claus i l’esquema de fletxes.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar la cartografia i els esquemes dibuixats com a font d’informació.• Buscar informació fora del llibre de text.

Competència social i ciutadana• Reflexionar críticament sobre la importància de la capa d’ozó per a la nostra vida.

Competència d’aoutonomia i iniciativa personal• Utilitzar coneixements geogràfics, per exemple la comprensió i la previsió del

temps, a l’hora de planificar activitats quotidianes.


Competència espacial• Conèixer l’espai físic on es desenvolupa la nostra vida, concretament l’atmosfera i

la dinàmica que presenta.• Representar en mapes la distribució dels elements del clima: temperatures,

precipitacions, pressions i vents.• Interpretar mapes del temps pictogràfics i de superfície.• Fer observacions del temps de l’entorn.

Pensament social• Analitzar la influència dels factors següents: latitud, altitud i distància del mar, en

les temperatures, les precipitacions, les pressions i els vents.• Analitzar la influència de la inclinació dels rajos solars en les temperatures

terrestres.• Explicar processos: a) la formació de les precipitacions; b) tres orígens diferents per

a les precipitacions; c) la formació i la direcció dels vents.• Explicar per què: a) les depressions porten temps inestable, i b) els anticiclons duen

temps estable.• Fer prediccions sobre la possible evolució del temps a la localitat.

49


Aparentment, es tracta d’un tema molt teòric• És una unitat que té part de teoria, però també una part pràctica bastant interessant i

atractiva. S’ha d’intentar jugar amb totes dues parts de manera que la unitat no es limiti a ser una enumeració avorrida de factors i elements del clima. Gairebé tot el que es necessita és a l’ambient i els alumnes ho coneixen d’una manera intuïtiva, cosa que hem d’aprofitar.

De vegades, els termes del clima es fan servir d’una manera inadequada• Molt sovint es veu com es fan servir termes de climatologia d’una manera

incorrecta. Així doncs, de vegades es confon el temps atmosfèric amb el clima, i fins i tot de vegades se’n parla com de «climatologia adversa». S’ha d’intentar que l’alumnat accepti una terminologia correcta sense caure en la pedanteria ni en la incorrecció.

Molts alumnes parteixen amb idees formades a priori• Molt sovint els alumnes tenen conceptes sobre el clima que són errors arrelats des de

temps enrere. El cas més clar és l’ús del concepte d’anticicló amb una referència a la calor, i depressió, com a fred, quan són unes referències de pressió que, sense més dades, com a molt, ens poden dur a conclusions sobre humitat més que no pas sobre temperatura.

Però..., realment tots saben interpretar el «mapa del temps»?• És força familiar i comú veure a les notícies mapes de pressió en superfície que,

suposadament, la majoria dels espectadors interpreta correctament. S’han de treballar aquest tipus de mapa, intentar fer front a les idees preconcebudes dels alumnes, i intentar ensenyar les veritables conseqüències de les situacions atmosfèriques que analitzem.

En diverses fases de la unitat la matèria sembla més pròpia de ciències• Certament, tota la geografia física té una certa tendència a assimilar-se a matèries

científiques, ja sigui biologia o física. Això no obstant, aquest fet no ha de representar cap problema, sempre que sapiguem transmetre clarament el concepte que estem ensenyant.

De vegades podem perdre la perspectiva de ciències socials• Malgrat l’afirmació prèvia, hem d’evitar excedir-nos en la càrrega de matèria

científica que impartim. Cal recordar que no ens interessa tant el fenomen científic per ell mateix, sinó la transcendència geogràfica i, per tant, social, que tingui. El que realment ens interessa són les conseqüències de determinats climes per a les

50


societats i les economies, mentre que l’explicació científica d’alguns processos, tot i que han de ser valorats, té menys importància.

Alguns dels gràfics són realment complexos• Com la majoria dels coneixements que s’imparteixen a Secundària, molts dels

continguts poden tenir diversos graus d’aprofundiment. Si els diferents gràfics amb què treballem el clima, des del climograma fins a altres qüestions, els treballem a primer curs amb pretensions de comentari propi de Batxillerat, no assolirem els objectius proposats, que han de ser aconseguir una interpretació correcta del treball amb gràfics. És molt possible que, amb el pas del temps, els alumnes aconsegueixin diferents graus d’aprofundiment que ens permetin treballar d’una manera personalitzada en cada cas.

Lectura 5

El paper del fred en el setge a Leningrad• Vegeu pàgina 479 de la guia.

Lectura 7

Els vents• Vegeu pàgina 482 de la guia.



Investigació. 3

Els irulas: viure als boscos• Vegeu la pàgina 542 i 543 de la guia.

Recurs 14

Les temperatures mitjanes• Vegeu la pàgina 100 de la guia.

Recurs 15

Les precipitacions• Vegeu la pàgina 101 de la guia.

51


Fes la teva pròpia estació meteorològica• A totes les cases podem trobar un termòmetre,i en moltes també hi ha baròmetres o

instruments similars. Amb aquests estris farem el seguiment del clima de la nostra localitat durant un mes. Anotarem les mesures, les hores en què les prenem i tindrem la informació necessària per fer-nos una idea de com és el nostre clima en aquest mes.

Buscar fotografies de fenòmens meteorològics• N’hi ha de molt curiosos i alguns són realment «fotogènics». Es poden fer a classe

uns murals amb la imatge en qüestió i l’explicació del fenomen.

• Buscar als diaris i a Internet notícies en què la predicció del temps hagi estat clau per prevenir (o no ) una catàstrofe natural, o hagi estat important en altres aspectes, com ara en la producció agrícola.

• Investigar alguns fenòmens naturals, com ara la gota freda, el Niño o l’efecte Foëhn.

• Els alumnes descobriran que darrere d’aquestes paraules enigmàtiques hi ha de vegades fenòmens naturals d’una gran transcendència.

Més recursos

Enllaços• Web de l’Institut Nacional de Meteorologia. http://www.inm.es/• Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de la Universitat d’Oviedo

sobre astronomia i meteorologia. http://www.etsimo.uniovi.es/links/astro.html• Web dedicada als alumnes de Secundària, amb moltíssimes explicacions sobre el

temps i el clima. http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0151-01/ed99-0151-01.html

• Pàgina web amb moltes dades i fotografies sobre la Terra, el temps i el clima. http://www.astromia.com/tierraluna/tiempoclima.html

• Pàgina web de la NASA (Global Hidrology and Climate Center). És en anglès, però és molt fàcil de fer servir i ofereix una gran quantitat de tipus d’imatges de diferents satèl·lits. http://www.ghcc.msfc.nasa.gov/GOES/

• L’Organització Meteorològica del Món, que depèn de l’ONU, és un recurs molt útil, amb moltíssimes aplicacions a aquest tema. Imprescindible. És en castellà. http://www.wmo.ch/index-sp.html

Pel·lícules• La tormenta perfecta, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000. És una pel·lícula,

basada en la novel·la homònima de Sebastian Junger, en la qual les vicissituds atmosfèriques es converteixen en la clau de la trama. La protagonitzen George Clooney i Mary Elisabeth Mastrantonio.

52

DVD• Documental - National Geographic: La tormenta del siglo (1999). Se centra en els

esdeveniments que van tenir lloc a la costa oriental dels Estats Units durant el mes de març de 1993, quan una tempesta catastròfica va batre aquesta zona i hi va deixar un resultat devastador. A més a més, serveix de reflexió sobre el paper dels meteoròlegs i de com, massa freqüentment, la població i els poders públics menysvaloren els seus advertiments.

Obres de divulgació• JESÚS GONZÁLEZ GREEN, Con los vientos alisios. La derrota de Colón en globo

(1997). Es tracta d’una expedició científica que es va dur a terme el 1992, amb la qual es pretenia commemorar els 500 anys de l’expedició de Colom fent servir els mateixos elements: el vent i el coneixement dels corrents d’aire. La importància de conèixer els vents alisis va ser fonamental per a l’èxit de totes dues expedicions.

Publicacions cienífiques• MANUEL TOHARIA, Tiempo y clima. Malgrat el to didàctic i la dimensió tan reduïda,

és una de les obres més assequibles i completes per aprofundir en el clima des del punt de vista del rigor científic.

53





54

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 13

Conceptes climàtics• Vegeu la pàgina 218 de la guia.


Previsió del temps a partir de l’observació dels núvols• Vegeu la pàgina 219 de la guia.


Diferenciar el temps i el clima• Vegeu la pàgina 314 i 315 de la guia.


L’atmosfera• Vegeu la pàgina 316 i 317 de la guia.


Colòmbia: paisatge i història• Vegeu la pàgina 446 i 447 de la guia.

55


5. El paisatge de la Terra

La cinquena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història complementa l’anterior, perquè fa una aproximació geogràfica, més pràctica, del que ja s’ha après. Els alumnes hi troben l’explicació del perquè de l’aparició dels diferents paisatges.

En els apartats es desenvolupen els climes principals d’una manera conjunta, i es fan anàlisis descriptives dels climes i dels resultats de com interaccionen amb el medi i les societats; per això en cada clima es troba un esquema intern en el qual s’incloen la descripció pròpiament dita del clima, el paisatge que en resulta, l’estructura hidrogràfica, la vegetació, el poblament, i es dóna una coherència general a aquests conceptes a través de la interacció de tots aquests elements.

Juntament amb aquesta explicació, en la unitat s’aporten uns dibuixos esquemàtics, molt fàcils d’interpretar, sobre cada un dels paisatges. A més a més, s’incloen uns petits mapes, versió reduïda del mapa principal de climes i paisatges, perquè sigui més fàcil per a l’alumne ubicar immediatament el paisatge en qüestió.

A la part final de la unitat es desenvolupen les tècniques del croquis i de la construcció i interpretació de climogrames, que són molt interessants i actuals.

56

I- Introducció

Objectius

• Distingir els diferents climes que hi ha a la Terra i descriure’n les característiques principals.

• Analitzar la influència del clima sobre els rius, la vegetació i la manera de viure de les persones.

• Distingir els diferents paisatges que es poden observar a la Terra com a conseqüència d’aquestes relacions.

• Apreciar el diferent grau d’humanització d’aquests paisatges i raonar per què uns medis són més hostils que d’altres per a la nostra vida.

• Interpretar imatges de diferents tipus de paisatges.• Localitzar en un mapa els principals climes i paisatges de la Terra.• Valorar la diversitat de paisatges terrestres com un patrimoni que cal conservar.

Continguts

• Reconeixement dels climes de la Terra.• Descripció del paisatge equatorial: on es localitza, quin clima té, com són els rius i

la vegetació, i quin grau d’humanització presenta.• Descripció del paisatge tropical: on es localitza, quin clima té, com són els rius i la

vegetació, i quin grau d’humanització presenta.• Descripció dels deserts: on es localitzen, quin clima tenen, com són els rius i la

vegetació, i quin grau d’humanització presenten.• Descripció del paisatge mediterrani: on es localitza, quin clima té, com són els rius i

la vegetació, i quin grau d’humanització presenta.• Descripció del paisatge continental: on es localitza, quin clima té, com són els rius i

la vegetació, i quin grau d’humanització presenta.• Descripció del paisatge oceànic: on es localitza, quin clima té, com són els rius i la

vegetació, i quin grau d’humanització presenta.• Descripció del paisatge polar: on es localitza, quin clima té, com són els rius i la

vegetació, i quin grau d’humanització presenta.• Descripció del paisatge d’alta muntanya: on es localitza, quin clima té, com són els

rius i la vegetació, i quin grau d’humanització presenta.• Interpretació de representacions esquemàtiques de diferents paisatges terrestres.• Utilització d’alguns mapes bàsics: el mapa de climes.• Elaboració d’un mapa de vegetació.• Anàlisi de la relació entre el paisatge natural i la manera de viure de les persones, i

determinació dels aspectes favorables i desfavorables per a la nostra vida.

57


• Interpretació de fotografies aèries de paisatges.• Elaboració d’un croquis.• Elaboració i interpretació d’un climograma.• Curiositat per conèixer com són els paisatges de la Terra.• Valoració positiva de l’enginy que els éssers humans han aplicat per descobrir

diferents maneres de representar els climes i els paisatges.• Precisió en la representació de dades climàtiques en un climograma.• Valoració positiva de la diversitat del paisatge terrestre.• Preocupació per la pèrdua del paisatge natural que estan provocant les activitats

humanes.


Competències generals• Competència comunicativa, ligüística i audiovisual.• Competència matemàtica.• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Competència específiques• Competència espacial.• Pensament social.

58



Itinerari 1: continguts imprescindiblesPossiblement que som davant d’una de les unitats més senzilles i fàcils de comprendre per a qualsevol alumne. Això no obstant, amb els alumnes de menys nivell, pot ser que calgui de cenyir-se només als apartats relacionats amb els paisatges propis del propi entorn. Són, concretament, els apartats 5, 6, 7 de la pàgina 55 a la 57 del llibre de l’alumne i 9.

Com a exercicis es proposen les activitats 1 de la pàgina 53 del llibre de l’alumne, els 4 i 5 de la pàgina 55 i el 7 i el 8 de la pàgina 57 del llibre de l’alumne. Seria perfecte intentar sistematitzar els coneixements que han adquirit fent les columnes relacionades amb els continguts seleccionats en el quadre de l’exercici 18 de la pàgina 61 del llibre de l’alumne.

Itinerari 2: continguts mitjansTots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. Per això els apartats 1 a 8 de la pàgina 50 a la 58 del llibre de l’alumne es poden preparar sense cap mena de problema, adaptant, en tot cas, alguns termes del llenguatge descriptiu a nivells més assequibles, i eliminant els que puguin representar un problema.

Fóra bo emprar amb compte els tecnicismes que s’utilitzen en aquest itinerari, ja que la matèria és força assequible en aquest nivell i es corre el risc de convertir-la en una cosa més complexa del que cal per qüestions de detall.

Les activitats recomanables serien totes les de la unitat (1 a 12 de la pàgina 50 a la 59 del llibre de l’alumne), amb les quals es pot reforçar la matèria impartida. També són molt apropiades les activitats finals de la unitat següents: 13, 15, 18, 19, 21, 22 i 23 de la pàgina 60 a la 62 del llibre de l’alumne. En les tres últimes activitats cal tenir en compte que es tracta del treball sobre climogrames, per la qual cosa el nivell d’exigència ha de ser gradual, sense esperar obtenir resultats òptims al primer intent.

Itinerari 3: continguts que van més enllàA mes a més del que s’ha assenyalat per als continguts mitjans, pensem que l’alumnat que vulgui anar més enllà pot trobar molts exercicis i materials que satisfacin les seves inquietuds. Caldria insistir en exercicis que els permetin organitzar i sistematitzar la informació, com ara l’activitat 6 de la pàgina 55 del llibre de l’alumne o l’activitat 18 de la pàgina 61 (amb tota l’amplitud que els sigui possible), i en activitats de desenvolupament, com ara la 14 de la pàgina 60, la 17 de la 61 i la 20 de la pàgina 62 del llibre de l’alumne.

És molt important que aquest tipus d’alumnat aprofundeixi en la matèria amb les activitats 21 a 24 de la pàgina 63, d’una manera global, que li donaran una perspectiva dels climes més profunda. Sobre aquesta qüestió, tornem a insistir que els alumnes que

59

III- Metodologia

necessitin aquest tipus de treball han d’evitar el comentari monosil·làbic o merament descriptiu, i intentar extreure conclusions forjades en la reflexió.

Recursos i mitjans





60


La zona de clima tropical: la sabana• Fer les activitats proposades de la pàgina 53 del llibre de l’alumne.

Paisatges de clima mediterrani• Fer les activitats proposades de la pàgina 55 del llibre de l’alumne.

Paisatges de clima oceànic• Fer les activitats proposades de la pàgina 57 del llibre de l’alumne.

El paisatge de clima d’alta muntanya• Fer les activitats proposades de la pàgina 59 del llibre de l’alumne.


Activitats• Fer els exercicis de la pàgina 60 a la 63 del llibre de l’alumne.

Activitats de repàs• Fer els exercicis de la pàgina 64 a la 65 del llibre de l’alumne.



Competència comunicativa, ligüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb el clima i el paisatge terrestre.• Detectar similituds i diferències.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència matemàtica• Representar gràficament dades de temperatures mitjanes i precipitacions totals.

Competència d’aprendre a aprendre

61


• Fer comparacions mitjançant taules de doble entrada.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar la cartografia i els esquemes dibuixats com a font d’informació.• Extreure informació d’una fotografia aèria.

Competència social i ciutadana• Reflexionar críticament sobre els efectes de les accions humanes sobre el paisatge

terrestre.

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Utilitzar els coneixements de la unitat per argumentar quins són els paisatges més

favorables i més desfavorables per als éssers humans.• Planificar com elaborar un reportatge periodístic sobre un paisatge terrestre i dur-lo

a terme segons el que s’ha planificat.


Competència espacial• Conèixer els diferents tipus de paisatges on es desenvolupa la vida humana.• Localitzar els principals climes i paisatges del món.• Elaborar i interpretar climogrames.• Representar els paisatges mitjançant dibuixos esquemàtics, fotografies i croquis.• Descriure paisatges.• Diferenciar entre els elements naturals i els humans d’un paisatge.

Pensament social• Analitzar la relació entre el clima i altres aspectes del medi físic, com ara les aigües,

la vegetació i la fauna. • Analitzar la relació entre el paisatge natural, el grau d’humanització i la manera de

viure dels ésser vius d’aquella zona.

62


Comprenc bé el clima que m’envolta, però em costa entendre’n d’altres• Els alumnes, com a norma general, tenen molt assimilat l’esquema de quatre

estacions. Quan s’expliquen altres climes amb dues estacions, o cap, molt sovint causa

sorpresa. Cal insistir que els nostres climes no són una norma extrapolable a qualsevol

zona.

M’és complicat analitzar els climes de l’hemisferi sud• Un cop que ens hem acostumat als climes de l’hemisferi nord, els alumnes se

sorprenen de veure que han de modificar els esquemes per a l’hemisferi sud. Un cop han entès que el nostre hivern és el seu estiu, tot torna al seu lloc.

No entenc per què hi ha climes molt freds, com ara el siberià, que es classifiquen com a temperats• Aquesta afirmació és molt corrent entre els alumnes de Secundària. El motiu rau en

l’existència o no d’almenys tres mesos de possible conreu, que és la diferència entre poder o no fer servir un territori per viure-hi.

Molt sovint aquest tipus de qüestions són les que resulten més sorprenents per als alumnes.

No conec prou bé el mapa físic i el polític• Probablement el problema més gran amb què hom es troba a l’àula és l’escàs

coneixement del mapa físic i polític, cosa que fa complicat l’intent d’ubicar els climes mitjançant referències geogràfiques que, moltes vegades, ells no saben situar amb precisió.

L’eina principal de suport ha de ser el mapa, que és on l’alumne se situarà correctament, i a partir d’aquí podrem treballar amb detall.

No entenc bé els climogrames• El climograma és una gràfica que pretén simplificar un clima mitjançant la

representació de dues variables expressades en mesures mensuals. La gràfica per ella mateixa no hauria de causar cap problema, és senzilla, però per treballar-hi cal de seguir un ritme molt progressiu, sense buscar objectius finals inassolibles d’una manera immediata, sinó intentant introduir les novetats a poc a poc. Una de les eines que ajuden més a comprendre els climogrames és elaborar-ne un manualment, perquè mentre es fa els alumnes van buscant respostes a dubtes que en condicions normals no expressen.

63


• És difícil entendre bé la relació entre clima, vegetació, hidrologia i poblament Probablement aquest és un dels aspectes més interessants de la climatologia, l’aplicació més pràctica. Si es coneix el clima d’una zona es poden deduir molts aspectes de l’entorn, com ara el tipus d’hàbitat, el tipus de vegetació o les característiques dels rius. Si s’aconsegueix que els alumnes es plantegin que hi ha una relació bàsica entre aquests tres elements, ja hi haurà molt de guanyat en l’estudi de la geografia.

Lectura 8

El paisatge de clima oceànic• Vegeu la pàgina 484

Lectura 9

El bosc escandinau• Vegeu la pàgina 485 de la guia.

Lectura 10

El paisatge d’alta muntanya: paisatges esglaonats• Vegeu la pàgina 486 de la guia.

Lectura 11

El valor de l’ombra a la sabana africana• Vegeu la pàgina 487 de la guia.


• Vegeu la pàgina de la 518 a la 528 de la guia.

Investigació. 4

Els boiximans: viure al desert africà• Vegeu la pàgina 544 i 545 de la guia.

Recurs 16

Els climes de la Terra• Vegeu la pàgina 105 de la guia.

Recurs 17

64

La vegetació del món• Vegeu la pàgina 106 de la guia.

Recurs 18

El climograma• Vegeu la pàgina 107 de la guia.


De quines regions i països procedim?• Els alumnes podrien recollir informació sobre el clima de la seva regió o país

d’origen. Caldria buscar dades sobre el clima, sobre la vegetació, els rius, els conreus i el poblament. Amb totes aquestes dades, feu un treball o promoveu una exposició al centre que reuneixi totes aquestes dades i ens permeti conèixer millor moltes zones del món.

Podem fer climogrames de qualsevol zona del món• Zonaclima.com és una web en castellà que subministra dades per construir

climogrames de qualsevol país del món. Es pot utilitzar el mapa principal o buscar el país alfabèticament, i hi ha dades suficients per construir un climograma o comentar un clima. No oblideu que seria interessant completar aquesta informació mitjançant un altre tipus d’estudis de vegetació, rius, etc. http://www.zonaclima.com/

Intentar fer una clisèrie• Es pot proposar, amb l’ajut del departament de Ciències, una excursió a la muntanya

que permeti observar dades per elaborar una clisèrie de les muntanyes que hi ha a prop de la localitat, És molt interessant i il·lustratiu.

T’agradaria ser climatòleg?• Feu dues llistes a la pissarra de la classe, una dels aspectes que semblen més

interessants de la labor d’un climatòleg i una altra amb els inconvenients més grans que hi veuen els alumnes. Pot ser un punt de partida interessant per debatre quins elements els alumnes consideren importants per al seu futur professional.

Debat: quin és el paisatge que té més avantatges per a la vida? Quin és el que en té menys? • Feu un debat sobre el que s’ha après estudiant els diferents paisatges, i discutiu quin

els sembla més interessant per viure-hi o per visitar i quin els sembla més hostil.

L’àlbum de fotografies dels paisatges• A Internet és molt fàcil que els alumnes hi trobin fotografies relacionades amb els

diferents paisatges de la Terra. Es podria dividir la classe en vuit grups i que cada un s’encarregui de buscar fotografies d’un dels paisatges naturals del nostre planeta. Podrien buscar fotografies relacionades amb les temàtiques següents:

• Vegetació.65

• Fauna.• Rius que representin bé les característiques típiques dels rius de la zona.• Hàbitat.Després, es podrien exposar a classe, la qual cosa enriquirà el coneixement visual que els alumnes tenen de cada un dels medis estudiats.

Debat: quin és el medi més transformat pels éssers humans?• Després d’analitzar les característiques dels diferents medis naturals, els alumnes

haurien de decidir quin està més transformat i aportar raons que en justifiquin la tria.

A quin d’aquests pertany la nostra localitat?• Els alumnes poden fer un petit escrit en què classifiquin el seu entorn en un dels

paisatges estudiats i en què, a més a més, aportin raons que justifiquin la tria que han fet.

Més recursos

Enllaços• Pàgina web de Meteored. És un portal d’aficionats a la meteorologia, amb molts

enllaços i recursos a altres pàgines. http://www.meteored.com/• A tutiempo.com hi trobem descrits els diferents tipus de clima, amb detalls

interessants. http://www.tutiempo.net/silvia_larocca/Temas/Clima.htm

Pel·lícules• Lawrence d’Aràbia, dirigida per David Lean el 2000. A banda de l’indubtable

interès històric, la pel·lícula és famosa per la fotografia de paisatges del desert, i ha passat a la història del cinema també per aquest motiu.

• Els últims dies de l’Edèn, dirigida per John McTiernan el 1991 i protagonitzada per Sean Connery. Explica la història d’un científic que busca un remei per curar el càncer a l’Amazònia i entra en conflicte amb les empreses que volen explotar els recursos naturals de la zona.

Novel·les• La aventura equinoccial de Lope de Aguirre, escrita per RAMÓN J. SENDER. Narra la

història d’aquest conqueridor i els seus conflictes interns, emmarcats per l’Amazones i la selva equatorial.

Obres de divulgació• F. PROTZMAN, Paisajes del mundo. Aquest llibre de National Geographic recull

fotografies i imatges de tots els continents, tant de les zones rurals com de les urbanes.

Publicacions cinetífiques• G. VIERS, Climatología. És el gran clàssic de la geografia climàtica, ideal per

aprofundir a un nivell universitari en aquesta matèria.

66



• Comparar els elements físics més destacats (relleu, clima, aigües i elements biogeogràfics) que configuren els grans medis naturals del planeta, localitzar-los en l’espai representat i relacionar-los amb les possibilitats que ofereixen als grups humans.



67

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 15

Elaborar un climograma• Vegeu la pàgina 220 de la guia.

Fitxa de reforç 16

Comentar un climograma• Vegeu la pàgina 221 de la guia.

Fitxa de reforç 17

Diversitat de paisatges i patrimoni natural• Vegeu la pàgina 222 de la guia.


La classificació de Köppen• Vegeu la pàgina 223 de la guia.


El paisatge i la pintura• Vegeu la pàgina 224 de la guia.


Els climes de la Terra• Vegeu la pàgina 318 i 319de la guia.


La difícil vida a la selva• Vegeu la pàgina 320 i 321 de la guia.


El paisatge de la sabana68


• Vegeu la pàgina 322 i 323 de la guia.


Diferents tipus de deserts• Vegeu la pàgina 324 i 325 de la guia.


El paisatge de clima mediterrani• Vegeu la pàgina 326 i 327 de la guia.


El paisatge de clima continental• Vegeu la pàgina 328 i 329 de la guia.


El paisatge de clima oceànic• Vegeu la pàgina 330 i 331 de la guia.


La vida a les regions polars• Vegeu la pàgina 332 i 333 de la guia.


La vida a alta muntanya• Vegeu la pàgina 334 i 335 de la guia.

69

6. Els continents: estudi físic

Amb la sisena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història s’enceta el bloc dedicat a la Geografia física dels continents, Espanya i Catalunya. Tot el que s’ha treballat en les cinc primeres unitats s’ha de posar en pràctica en aquesta. Es tracta d’una unitat, per tant, que té continuïtat amb les anteriors, la qual cosa dóna l’avantatge de tenir ja superats els problemes de terminolgia i de la major part de conceptes que pot ser que necessitem manejar, i serveix, a més a més, com a manera de consolidar el que ja s’ha treballat.

Com a inconvenient principal, hi ha la possible reiteració que pot ser que apreciï l’alumne. En aquest aspecte, cal anar molt amb compte a delimitar els continguts de les unitats anteriors i els d’aquesta, perquè els alumnes no tinguin la sensació que s’estan repetint els mateixos temes.

Els continguts ofereixen una seqüència molt clara, amb un apartat per a cada continent. I un desenvolupament centrat en els aspectes més particulars de cada un.

La part més important de la unitat rau en els graus de detall que podem aportar sobre els continents.

És gairebé l’única ocasió en què, en el temari de Secundària, treballaran específicament altres continents, i és el moment de donar-los una visió més àmplia del que és el món on viuen.

70

I- Introducció

Objectius

• Conèixer els principals trets físics d’aquests continents: l’Àfrica, l’Àsia, Oceania, Amèrica i l’Antàrtida.

• Explicar les raons que defineixen la configuració física de cada un dels continents citats.

• Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania, Amèrica i l’Antàrtida.

• Valorar els elements destacats com a part del patrimoni del nostre planeta.• Fer servir l’atles.

Continguts

• Descripció de les característiques següents del paisatge de l’Àfrica: la situació, l’extensió, el relleu, les aigües, els climes i els paisatges.

• Descripció de les característiques següents del paisatge de l’Àsia: la situació, l’extensió, el relleu, les aigües, els climes i els paisatges.

• Descripció de les característiques següents del paisatge d’Oceania: la situació, l’extensió, el relleu, les aigües, els climes i els paisatges.

• Descripció de les característiques següents del paisatge d’Amèrica: la situació, l’extensió, el relleu, les aigües, els climes i els paisatges.

• Descripció de les característiques següents del paisatge de l’Antàrtida: la situació, l’extensió, el relleu, les aigües, els climes i els paisatges.

• Interpretació de mapes de relleu, rius i climes a escala continental.• Interpretació de gràfics de cims i rius de cada continent.• Anàlisi d’imatges de paisatges dels diferents continents (l’Àfrica, l’Àsia, Oceania,

Amèrica i l’Antàrtida).• Compleció de mapes muts.• Comparació de mapes del mateix continent en un atles i anàlisi de les interrelacions

entre diferents elements d’un mateix espai.• Curiositat per conèixer el paisatge dels continents no europeus.• Precisió en les representacions cartogràfiques.• Valoració positiva de la diversitat del paisatge terrestre.• Valoració dels elements naturals més destacats de cada continent com a part del

patrimoni del nostre planeta, a través de l’estudi de casos concrets: el desert del Sàhara, el mar Mort, els esculls de corall d’Oceania, els Nades i el riu Mississipí.

71



Competències generals• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.


72



Itinerari 1: continguts imprescindiblesCaldria centrar-se en els apartats 1 i 2 de la pàgina 68 a la 73 del llibre de l’alumne i el 4 de la pàgina 76, 77 i 78, dels grans continents, per assegurar-nos que els alumnes en capten les línies mestres, juntament amb els aspectes principals del relleu, el clima, la vegetació i els rius, tot això d’una manera molt sintètica.

En aquest itinerari fóra bo evitar fer-los memoritzar gran quantitat de llocs i accidents naturals, i fer-ne una selecció apropiada. D’altra banda, és molt interessant fer servir l’atles per aconseguir que ubiquin correctament aquests accidents geogràfics.

Les activitats principals serien la 1 de la pàgina 70 del llibre de l’alumne, la 5 de la 73 i la 16 de la 78. En aquest itinerari s’ha de treballar en les activitats finals corresponents a l’apartat de tècniques de treball «Memoritzar dades», i les activitats 24 i 25 de la pàgina 80 del llibre de l’alumne.


A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari anterior, seria recomanable fer les següents: la 2 i la 3 de la pàgina 70, la 6, 7 i 8 de la pàgina 73, de la 10 a la 14 de lap àgina 74 i de la 16 a la 22 de les pàgines 78 i 79 del libre de l’alumne. Com a activitats finals considerem molt interessants l’apartat ja citat de tècniques de treball «Memoritzar dades» de la pàgina 80 del llibre de l’alumne, amb el qual hauríem de poder fer en aquest itinerari les activitats 24 a 28, i l’activitat «Completar mapes muts» de la pàgina 81, amb els dos exercicis corresponents.

Itinerari 3: continguts que van més enllàA més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, seria interessant que els alumnes aprenguessin els continguts de les fitxes de Patrimoni i Medi ambient que hi ha a les pàgines 70, 73, 75 i 76 del llibre de text.

Com a activitats s’inclourien totes les que es proposen, amb una atenció especial a les activitats 4 de la pàgina 70, la 9 i la 14 de la pàgina 74, 15 de la pàgina 76, la 18 i 19 de la 78, i la 22 i 23 de la pàgina 79 del llibre de l’alumne.

Totes les activitats finals de la pàgina 80 i 81 del llibre de l’alumne es poden incloure a l’itinerari 3, tot i que estan pensades específicament per a aquest les numerades de la 33 a la 35 de la pàgina 81.

Recursos i mitjans

73

III- Metodologia





74


El paisatge de l’Àfrica• Fer les activitats proposades de la pàgina 70 del llibre de l’alumne.

El paisatge de l’Àsia• Fer les activitats proposades de la pàgina 73 del llibre de l’alumne.

El paisatge d’Oceania• Fer les activitats proposades de la pàgina 74 del llibre de l’alumne.

El paisatge d’Amèrica• Fer les activitats proposades de la pàgina 78 del llibre de l’alumne.

L’Antàrtida, el continent glaçat• Fer les activitats proposades de la pàgina 79 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa lingüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb el paisatge específic dels continents.• Comprendre un text narratiu (Humboldt, la vida és una aventura).• Detectar similituds i diferències.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència d’aprendre a aprendre• Conèixer diferents mètodes mnemotècnics.

75


Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar la cartografia, els gràfics i les fotografies com a font d’informació.• Buscar informació en un atles.

Competència social i ciutadana• Conèixer algunes de les mostres més interessants del patrimoni natural mundial i

reflexionar críticament sobre els efectes que hi produeixen les accions humanes.• Valorar la importància que podria tenir el desglaç de l’Antàrtida per a la nostra

supervivència i les conseqüències a llarg termini.• Treballar en grup amb l’atles.

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Argumentar sobre si s’està d’acord o no amb el tractat de Washington, que

prohibeix l’explotació de l’Antàrtida fins al 2040.


Competència espacial• Localitzar l’Àfrica, l’Àsia, Oceania, Amèrica i l’Antàrtida fent servir coordenades

geogràfiques.• Localitzar les principals unitats de relleu, rius, llac, climes i paisatges de l’Àfrica,

l’Àsia, Oceania, Amèrica i l’Antàrtida.• Interpretar gràfics de cims i rius.• Elaborar mapes muts dels continents.• Utilitzar l’atles.

Pensament social• Explicar les raons de la configuració física dels continents, per exemple: a) per què

l’Àfrica té un relleu horitzontal i una altitud mitjana elevada; b) per què a Amèrica hi ha tots els climes, i c) per què els climes freds ocupen més extensió a l’Àsia que a l’Àfrica.

• Relacionar les característiques dels rius de cada continent (cabal, longitud, curs...) amb les del relleu i el clima de les zones per on passen.

• Plantejar hipòtesis sobre quines seran les zones més poblades de cada continent tenint-ne en compte les característiques físiques.

• Explicar processos: a) per què s’han format les cascades del Niàgara, i b) per què al Rift Valley hi ha molts volcans.

76


Això ja m’ho sé, ja ho hem fet abans• És una unitat en la qual la motivació de l’alumne pot ser que se’n ressenti, perquè es

tornen a tocar conceptes que ells consideren que ja estan sabuts o superats. Per això, cal no oblidar que en els punts anteriors s’estaven manejant fonamentalment conceptes, mentre que aquí el centre de treball són les descripcions físiques dels continents, una cosa completament diferent.

El paisatge és un concepte complex i heterogeni• El concepte de paisatge és força enganyós, ja que sembla que es refereix a una cosa

senzilla. No és pas així, ja que per entendre un paisatge necessitem dominar alhora les dades de relleu, clima, vegetació i rius.

La clau rau a transmetre la interrelació que hi ha entre aquests conceptes, ja que seria impossible que es desenvolupessin unes formes de vegetació en altres climes que no fossin els característics, o que es formessin rius de règims diferents en zones que no fossin les apropiades. És possible que costi més d’incloure-hi el relleu, però també és cert que aquest adquireix una gran importància en les precipitacions o en la distribució d’uns deserts determinats, elements que hem treballat en unitats anteriors.

Hi ha sis continents, i no pas cinc• Molt sovint els alumnes es plantegen l’existència de cinc continents, i s’obliden que

hi ha una massa continental d’una gran importància a l’Antàrtida, que forma un sisè continent. És important que ho entenguin, i que vegin la diferència entre les dues zones polars, una formada per un mar i l’altra, per un continent. Tampoc no és senzill que comprenguin l’entitat continental d’Oceania, ja que està formada per illes en comptes de ser una massa continental compacta.

Els alumnes han de memoritzar moltes coses• És cert que els temes de paisatges acaben necessitant un esforç de memorització que

no agrada als alumnes, i que provoca que de vegades tendeixin a rebutjar aquesta part tan atractiva de la matèria. Al final de la unitat proposem una sèrie de tècniques que poden millorar i simplificar bastant la capacitat dels alumnes de dur a terme aquesta feina. D’altra banda, fer servir l’atles i elaborar mapes són les altres dues eines que ens poden donar suport per aconseguir aquest objectiu.

Una temptació: les digressions• El caràcter d’aquesta unitat com a síntesi i resum pràctic del que s’ha après en teoria

per a Geografia física i la referència a un entorn que serà clau com a factor de diversos aspectes de la Geografia humana i econòmica fan que la temptació de sortir del tema sigui molt forta. Però hem d’anar amb compte amb la selecció dels

77


continguts, ja que les digressions excessives restaran unitat a l’exposició i en podran dificultar la comprensió.

El paisatge dels continents tindrà molta importància en unitats posteriorsSi es volen entendre àmpliament alguns processos històrics, com ara l’aparició de l’ésser humà, o el procés de neolitització, el paisatge dels continents serà un dels temes més que ens donin suport a l’hora de treballar la Història.

Lectura 12

El continent australià• Vegeu la pàgina 488 i 489 de la guia.



Investigació. 5

Els pastors mongols: viure al desert asiàtic• Vegeu la pàgina 546 i 547 de la guia.

WebQuest

Els continents• Vegeu la pàgina 578 i 579 de la guia.

Recurs 19

L’Àfrica• Vegeu la pàgina 111 de la guia.

Recurs 20

L’Àsia• Vegeu la pàgina 112 de la guia.

Recurs 21

Oceania• Vegeu la pàgina 113 de la guia.

78

Recurs 22

Amèrica• Vegeu la pàgina 114 de la guia.


Cuba: paisatge i història• Vegeu les pàgines 448 i 449 de la guia.


Construir gràfics de rius i muntanyes• Ajudarà molt els alumnes construir gràfics de rius i de muntanyes, que siguin

semblants als que veiem en el llibre. Els podem proposar que barregin muntanyes de diferents continents (i fins i tot d’Europa i d’Espanya), o que es fixin en la mida i el cabal dels rius del món en comparació amb els del nostre país. És molt interessant veure l’escala dels nostres accidents naturals respecte a la mida dels fenòmens naturals que hi ha a la resta de continents.

De nord a sud i d’est a oest: recorrent els continents• Podem dividir la classe en diversos grups, un per continent que vulguem recórrer.

Cada un dels grups ha de proposar un recorregut nord-sud i un altre est-oest pel continent que els hagi tocat, i observar els accidents naturals que travessen i les seves característiques.

Trivial geogràfic• Mantenint els grups anteriors, els podem proposar que escriguin en targetes diferents

aspectes de la geografia dels continents: muntanyes, sistemes muntanyosos, mars, tipus de vegetació, etc.

Tot seguit, podem fer un trivial geogràfic, construint un tauler senzill amb caselles per a cada continent. Treballant tots junts en aquest feina es poden aconseguir molt fàcilment força preguntes, i és una activitat en grup molt divertida i motivadora. Aquest web us pot ajudar a organitzar l’activitat: http://www.usefultrivia.com/ geography_trivia/ idex.html.

Buscar imatges d’accidents naturals• A la xarxa hi ha una bona quantitat d’imatges dels principals accidents naturals. Es

pot demanar als alumnes que cada dia busquin a Internet imatges dels llocs que han estudiat. En poden fer coses força variades i divertides: convertir-les en salvapantalles de l’ordinador o fer-les servir de fons en els programes de conversa.

Imaginar-se que farem una expedició• Demanar als alumnes que reflexionin sobre els diferents paisatges que han estudiat i

que escullin el que els sigui més atractiu. Un cop fet..., prepareu-vos, que ens n’anem d’expedició!

79

http://www.usefultrivia.com/%20geography_trivia/

Que cadascú es plantegi a quin lloc anirà i els mitjans de transport que farà servir per arribar-hi.

S’hauria d’informar sobre quins són els seus recursos naturals principals, quina vegetació és característica d’aquests paisatges i quines espècies s’hi troben. Hem de sobreviure-hi sense ajut extern.

Què necessitarem? Que cadascú es plantegi quins objectes o eines pot ser que necessitem, ja siguin tècnics o mecànics, d’orientació, etc. Poden consultar manuals de supervivència, com els que ofereix aquest web: http://www.vivelanaturaleza. com/Supervivencia/index.php.

Més recursos

Enllaços• Enllaç amb la Casa d’Amèrica, on hi ha molta informació i altres enllaços per saber

més sobre Amèrica.http://www.casamerica.es/• Web del Museo de América, excel·lent per conèixer la història i el present

d’Amèrica i els seus vincles amb Espanya.http://museodeamerica.mcu.es/• L’Àsia també té els seus propis vincles. En aquesta pàgina web veiem com han

progressat les relacions entre l’Àsia i Espanya. http://www.casaasia.org/

Pel·lícules• Memòries d’Àfrica, dirigida per Sidney Pollack el 1985. Explica la història d’una

dona que comença una nova vida a l’Àfrica i hi descobreix l’amor per aquest continent.

• Anna i el rei, d’Andy Tennant. Narra la història real d’una dona que va a Tailàndia al final del segle xix per ser la institutriu dels fills del rei de Siam.

• La tienda roja, dirigida per Mikheil Kalatozis Hvili el 1971. És una pel·lícula biogràfica que explica l’expedició de l’explorador Nobile a l’Àrtic el 1928, que va acabar en tragèdia. Aquí, el medi natural es converteix en protagonista d’aquesta pel·lícula. Protagonitzada per Sean Connery i Claudia Cardinale.

Novel·les• E. ROSSET, La conquista del Amazonas. Ens explica l’expedició d’Orellana per

recórrer l’Amazones. A més a més del gran interès històric, la superació d’un paisatge desconegut i hostil és el motor permanent d’aquesta història.

Obres de divulgació• S. ÁLVARO i J. ORTEGA, La conquista de los tres polos. Els expedicionaris de «Al

filo de lo imposible» narren les expedicions que han fet al Pol sud, al Pol nord i al cim de l’Everest.

80






81

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 20

Rius i llacs del món• Vegeu la pàgina 225 de la guia.

Fitxa de reforç 21

Els climes i els paisatges del món• Vegeu la pàgina 226 de la guia.


Estudi del medi natural de l’Antàrtida• Vegeu la pàgina 227 de la guia.


L’exploració del continent africà• Vegeu la pàgina 228 de la guia.


El paisatge de l’Àfrica• Vegeu la pàgina 336 i 337 de la guia.


El paisatge de l’Àsia• Vegeu la pàgina 338 i 339 de la guia.


El paisatge d’Amèrica• Vegeu la pàgina 340 i 341 de la guia.

82



Equador: paisatge i història• Vegeu la pàgina 450 i 451 de la guia.

83

7. El paisatge d’Europa i d’Espanya

La unitat 7 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història és la continuació de la unitat anterior, i se centra en el continent i el país on viuen els alumnes.

Per aquest motiu, no és tan sols bàsic conèixer-los, sinó que té una utilitat immediata. És per això que el nivell de detall en què anem entrant és més gran, ja que passem a descriure un espai sobre el qual els alumnes ja tenen una idea prèvia força més aproximada, amb moltes referències que es fan especialment patents quan treballem Espanya.

Aquest plantejament serà especialment important més endavant, quan tractem altres temes de Ciències socials, com ara els de Geografia humana o econòmica, i molt especialment quan comencem a tractar els temes d’Història ja que la majoria es desenvolupen en un context geogràfic europeu i espanyol. Per aquest motiu és una unitat una mica més llarga que la resta, ja que considerem fonamental que coneguin a fons la Geografia física del nostre continent i d’Espanya.

84

I- Introducció

Objectius

• Conèixer els principals trets físics d’Europa.• Explicar les raons de la configuració física d’Europa.• Localitzar en mapes els elements bàsics que configuren el medi físic d’Europa.• Conèixer els principals trets físics d’Espanya.• Explicar les raons de la configuració física d’Espanya.• Localitzar en mapes els elements bàsics que configuren el medi físic d’Espanya.• Valorar aquests elements destacats com a part del patrimoni del nostre planeta.• Utilitzar l’atles.

Continguts

• Explicació del paisatge d’Europa: quina n’és la situació i l’extensió, i com són el relleu, les aigües, els climes i els paisatges que s’hi troben.

• Descripció de la situació d’Espanya a Europa.• Explicació del paisatge d’Espanya: quina n’és l’extensió, i com són el relleu, les

aigües, els climes i els paisatges que s’hi troben.• Interpretació de mapes de relleu, rius i climes a escala continental (Europa) i

peninsular (Espanya).• Interpretació de gràfics de cims i rius.• Construcció de gràfics de cims i rius.• Anàlisi d’imatges de paisatges.• Compleció de mapes muts.• Comparació de mapes del mateix espai en un atles.• Comprensió de manera elemental d’un perfil longitudinal a partir de la interpretació

d’un gràfic d’una etapa de la Volta Ciclista.• Curiositat per conèixer el paisatge espanyol i europeu.• Precisió en les representacions cartogràfiques.• Valoració positiva de la diversitat del paisatge al continent europeu i al territori

espanyol.• Valoració dels elements naturals més destacats del paisatge d’Europa i d’Espanya

com a part del patrimoni del nostre planeta.• Crítica dels problemes mediambientals que algunes actuacions humanes estan

provocant en el nostre entorn.

Treball amb competències85


Competències generals• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.• Competència matemàtica.• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.


86



Itinerari 1: continguts imprescindiblesEns hauríem de centrar en els apartats 1 de la pàgina 82 del llibre de l’alumne, 3 i 4 de les pàgines 84 i 85, el 6, 7 i 8 de les pàgines de la 86 a la 88 i el 10 de la 90 a la 91 a l’hora de treballar els continguts imprescindibles. Tornem a suggerir que analitzeu amb compte, dins d’aquests apartats, el que es considera essencial i el que és accessori, per evitar una llarga llista d’accidents difícil de memoritzar que no ens permetria avançar tal com volem.

Les activitats 1 de la pàgina 82, la 8, 9 i 10 de la pàgina 86, 15 i 16 són les més apropiades per a aquest itinerari. De les activitats finals de la unitat a les pàgines 92 i 93 del llibre de l’alumne, convindria treballar l’elaboració de mapes conceptuals, i de les activitats de repàs de bloc, caldria estudiar el requadre «Repassa» de la pàgina 104 del llibre de text i analitzar les activitats 1 a 5 d’aquesta mateixa pàgina i la següent.


Les activitats més apropiades per a aquest itinerari són les següents: 1-3 de la pàgina 82 del llibre de l’alumne, 5 i 6-17 de les pàgines 85, 86, 89 i 90. De les activitats finals, és molt interessant el treball amb mapes conceptuals de la pàgina 92 i les activitats 22, 23 i 24 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. De les activitats de repàs, en destaquem les activitats 1 a 8 de la pàgina 104 i 105 de llibre de l’alumne.

També són molt interessants les lectures de Patrimoni i Medi ambient.

Itinerari 3: continguts que van més enllàA més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, podem satisfer els alumnes que vulguin treballar més a fons amb les activitats 4 de la pàgina 83 del llibre de text, la 7 de la 85 i la 18 de la 90.

En les activitats finals de la pàgina 92 i 93 del llibre de l’alumne, és interessant treballar tot el mapa de conceptes complet, i és molt motivador treballar amb ells l’activitat de l’itinerari sobre un mapa topogràfic.

També s’haurien de treballar íntegrament les activitats de repàs de la pàgina 104 i 105 del llibre de l’alumne. Insistim en la necessitat de fer que les respostes a les preguntes de reflexió responguin a un plantejament personal, i de defugir les respostes de monosíl·lab o de la simple repetició de fragments del text.

Recursos i mitjans

87

III- Metodologia





88

Activitats

Les costes europees• Fer les activitats proposades de la pàgina 82 i 83 del llibre de l’alumne.

El clima i el paisatge d’Europa• Fer les activitats proposades de la pàgina 85 del llibre de l’alumne.

El relleu peninsular• Fer les activitats proposades de la pàgina 86 del llibre de l’alumne.

Els llacs i els embassaments• Fer les activitats proposades de la pàgina 89 del llibre de l’alumne.

El clima i el paisatge d’Espanya• Fer les activitats proposades de la pàgina 90 del llibre de l’alumne.

Altres




Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb el paisatge específic d’Espanya i Europa.• Comprendre un text narratiu.• Detectar similituds i diferències.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència matemàtica• Representar informació numèrica en un gràfic: elaborar un gràfic de cims amb les

principals alçades europees representades en un mapa físic.

Competència d’aprendre a aprendre

89


• Elaborar mapes de conceptes per sintetitzar la informació de la unitat.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar la cartografia, els gràfics i les fotografies com a font d’informació.• Buscar informació en un atles.• Buscar informació sobre la geografia física de la comunitat autònoma.

Competència social i ciutadana• Comprendre per què cal protegir uns espais naturals concrets (per exemple, els

aiguamolls), i proposar mesures concretes de protecció.• Treballar en grup: la retransmissió de la Volta Ciclista a Espanya.


Competència espacial• Localitzar Espanya i Europa fent servir les coordenades geogràfiques.• Localitzar les principals unitats del relleu, rius, llacs, climes i paisatges d’Espanya i

Europa.• Interpretar gràfics de cims i rius.• Elaborar mapes muts d’Espanya i Europa.• Utilitzar l’atles.

Pensament social• Explicar les raons de la configuració física d’Espanya i Europa, per exemple: a) per

què Europa té una altitud mitjana baixa i Espanya elevada; b) per què a Europa els rius acostumen a ser llargs i cabalosos, però no a Espanya, i c) per què a les Canàries no hi ha quatre estacions.

• Relacionar les característiques dels rius europeus i espanyols (cabal, longitud, curs...) amb les del relleu i el clima de les zones per on passen.

• Relacionar la distribució de la vegetació a Europa i Espanya amb la distribució climàtica.

• Plantejar hipòtesis sobre quines seran les zones més poblades d’Europa i Espanya tenint-ne en compte les característiques físiques.

• Explicar processos: a) per què l’activitat de l’Etna modifica el paisatge de la zona, i b) per què els aiguamolls estan en perill a Espanya.

90


Europa és un més dels continents, i no el més important• Hem de transmetre amb claredat que el fet de tractar d’una manera específica

Europa i Espanya en una sola unitat no es una qüestió de més o menys importància, sinó de la proximitat de l’entorn. Cal evitar l’eurocentrisme.

A mi només m’importa Espanya o el meu àmbit geogràfic immediat• Tampoc no convé crear en els alumnes una imatge que l’únic que els ha d’interessar

és conèixer la geografia física d’Espanya. Els alumnes s’han d’adonar que, més enllà de les nostres fronteres, passen coses que després poden tenir influència en les nostres circumstàncies. Això és molt evident amb el clima, però és extrapolable a la resta d’aspectes de la unitat.

He d’integrar moltes coses alhora • Efectivament, com que és una unitat de paisatge, mai no tindrem la informació

completa si no som capaços d’integrar el conjunt de la informació. En aquest aspecte, almenys, tenim l’avantatge que ja han fet el treball sobre el paisatge, ja que a la unitat anterior ho han posat en pràctica.

He de memoritzar moltes dades• Un altre cop tornem a xocar amb l’obstacle de la memorització. El dilema consisteix

a fer front a una llista feixuga d’accidents que no se sap on són i que l’alumne no s’aprèn gens fàcilment. La solució rau a treballar molt el mapa físic, l’atles i aprendre a situar aquests accidents. Hi ha moltes tècniques que ens poden ajudar a recordar on són les diferents serralades o els rius, i no totes han de ser necessàriament difícils o avorrides.

Per a què em serveix aprendre això, si ja surt en un atles• Aquesta frase l’ha sentida pronunciar tot docent de Geografia infinitud de vegades.

És cert que la informació d’aquesta matèria surt en un atles, i també que no s’ha d’aspirar a transformar els alumnes en enciclopèdies, però hem de tenir clars els mínims de coneixements geogràfics que s’han de considerar imprescindibles per a la formació dels alumnes. La resta pot ser que tingui importància, però ho hem d’encarar amb una certa flexibilitat.

Paisatge canviant, no estable• Si ens endinsem en els continguts específics de la unitat, hem de transmetre amb

claredat que el paisatge no és un element estable i immutable, sinó que la capacitat d’incidència de l’ésser humà en el paisatge és extraordinària. Els alumnes han de ser conscients d’aquesta capacitat d’incidència, la qual cosa ens ha de servir com a introducció als temes de medi ambient.

91


Els climes tenen una denominació genèrica, no geogràfica• És una dificultat molt específica de la climatologia a Espanya, i que, a més a més,

als alumnes els sorprèn molt. Hi ha determinades zones d’Espanya on hi ha un clima mediterrani a força distància del mar del mateix nom. En altres continents (Amèrica, Àfrica) també es dóna aquest tipus de clima, i són a molta més distància.

Lectura 13

Els fiords noruecs• Vegeu la pàgina 490 de la guia.

Lectura 14

Les maresmes espanyoles• Vegeu la pàgina 491 de la guia.



Investigació. 8

Els samis: viure a la tundra• Vegeu la pàgina 552 i 553 de la guia.

WebQuest

Els continents• Vegeu la pàgina 549 de la guia.

Recurs 23

Europa: relleu i rius• Vegeu la pàgina 118 de la guia.

Recurs 24

Europa: climes• Vegeu la pàgina 119 de la guia.

Recurs 25

92

Europa: relleu • Vegeu la pàgina 120 de la guia.

Recurs 26

Europa: rius• Vegeu la pàgina 121 de la guia.

Recurs 27

Europa: climes• Vegeu la pàgina 122 de la guia.


Jocs i puzles• En el mercat hi ha una gran quantitat de jocs i puzles relacionats amb la geografia

física d’Espanya i d’Europa. En uns casos es tracta de puzles muts o no; en altres casos, de jocs de viatges en els quals s’ha de recórrer el continent i es van descobrint els diferents accidents naturals, moltes vegades combinats amb preguntes i respostes de tipus Trivial.

És un sistema ideal per a l’itinerari 1, tot i que es pot aplicar a qualsevol itinerari, ja que, malgrat que pugui semblar un sistema «poc seriós», qualsevol recurs és bo si el que n’obtenim és l’aprenentatge dels continguts.

També podem intentar fer-ho a classe, ja que el simple fet de buscar en un atles i anotar els accidents ajudarà els alumnes a treballar aquesta part, i els motivarà d’una manera especial.

Avui ensenyeu vosaltres• Un suggeriment excel·lent de treball a classe és proposar als alumnes que siguin

professors per un dia. A part de descobrir una altra sèrie de «problemes» –atenció, comportament, respecte–, aprendran molt més fàcilment la matèria; com tots els professors saben, ensenyant se n’aprèn molt.

Gràfic amb els cims més alts d’Europa i d’Espanya• Podem buscar dades sobre les alçades més elevades del continent i d’Espanya, i

posar-les totes juntes en el mateix gràfic. També hi podem afegir més d’un cim dels sistemes espanyols que tinguin diverses alçades importants. A més a més, podem buscar les alçades més elevades properes a la nostra localitat, cosa que ens permetrà fer una comparació molt exacta de les vertaderes alçades del nostre relleu.

Gràfic amb els rius més llargs d’Europa i d’Espanya• Podem fer el mateix amb la longitud i l’amplada dels rius europeus i peninsulars.

Ens dóna una informació molt clara, per la possibilitat de comparació.

Recorrem els grans rius d’Europa

93

• Proposem un viatge imaginari per algun dels grans rius europeus: el Rin, el Danubi, el Don, el Dvina, el Volga... Els alumnes han de treballar sobre aquests rius buscant-ne informació sobre el lloc on neixen, d’on els ve l’aigua, les ciutats per on passen (seria interessant fer una breu ressenya de les més importants), els països que travessen i on desemboquen. A més a més, poden buscar alguna particularitat sobre aquests rius (obres literàries o musicals que s’hi hagin inspirat, etc.).

El paisatge de la teva localitat• Volem descobrir el paisatge de la localitat. Per aconseguir-ho ens cal recollir

informació sobre el relleu i la història, fer-ne un seguiment del clima i inserir el moment del curs escolar en el climograma. Finalment, hem de reunir informació sobre la vegetació de la zona, per a la qual cosa podem demanar ajut als professors de Ciències.

Debat: estan ben repartides les aigües a Espanya?• Pot ser molt interessant fer un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya.

Demanar als alumnes que busquin informació en diversos diaris sobre aquest tema, es documentin i proposin un debat sobre aquesta qüestió.

Més recursos

Enllaços• Pàgina web de la Societat Geogràfica Espanyola. http://www.sge.org/• Enllaç amb Sí España, que proporciona moltes informacions sobre la geografia i

altres aspectes d’aquest país.http://www.sispain.org/spanish/ geopop.html• Webs de geografia europea en general (excel·lents per aprofundir en aquest tema, en

anglès i castellà). http://www.answers.com/topic/geography-of-europe http://europa.eu/ index_es.htm

• Portal sobre els sistemes muntanyosos a Espanya. http://www.spainmountains.com/ Pàgina d’un aficionat espanyol al muntanyisme, amb rutes d’alta muntanya, des de la qual et pots connectar a altres enllaços d’aficionats. En aquestes pàgines hi ha fotografies d’una gran bellesa. http://www.geocities.com/Yosemite/9195/

Pel·lícules• Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz, 1997. En Javi, de nou anys, passa les

vacances al seu poble dels Pirineus.

Novel·les• C. J. CELA, Viaje a la Alcarria. Recorregut per l’Espanya dels anys cinquanta del

segle XX.• J. LLAMAZARES, Cuadernos del Duero.• J. LLAMAZARES, El río del Olvido. Inspirat en el riu Curueño.

Obres de divulgació• V. PEÑAS, ¿Llueve a gusto de todos? (2006). Pretén donar una resposta a una gran

quantitat de preguntes sobre la qüestió de l’aigua.

94

http://www.spainmountains.com/

http://europa.eu/

http://www.answers.com/topic/geography-of-europe

http://www.sispain.org/spanish/

Publicacions científiques• R. BOSQUE CANDEL, Síntesis de Geografía de España.

95




• Comparar els trets físics més destacats (relleu, clima aigües i elements biogeogràfics) que configuren els grans medis naturals del planeta, fent una referència especial a Espanya, localitzar-los en l’espai representat i relacionar-los amb les possibilitats que ofereixen als grups humans.



96

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 24

Localitzar topònims a Europa• Vegeu la pàgina 229 de la guia.

Fitxa de reforç 25

Localitzar topònims a Espanya• Vegeu la pàgina 230 de la guia.

Fitxa de reforç 26

La diversitat natural d’Espanya• Vegeu la pàgina 231 de la guia.


National Geographic Society• Vegeu la pàgina 232 de la guia.


El paisatge d’Europa• Vegeu les pàgines 342 i 343 de la guia.


Les unitats de relleu d’Espanya• Vegeu la pàgina 344 i 345 de la guia.


El paisatge canari• Vegeu la pàgina 346 i 347 de la guia.


97


Marroc: paisatge i història• Vegeu la pàgina 452 i 453 de la guia.

98

8. El paisatge de Catalunya

La unitat 8 del primner curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història ens apropa a l’estudi de l’espai geogràfic català, emmarcat en el context europeu, mediterrani i peninsular. Descriu i analitza els elements naturals que caracteritzen el territori que ocupa Catalunya. L’apartat dedicat al paisatge i a la vegetació destaca les modificacions del medi natural, conseqüència directa de l’acció dels éssers humans.

La unitat s’ha estructurat en quatre apartats: el relleu, les aigües continentals superficials, el clima i el paisatge i la vegetació. A més a més, té una sèrie d’apartats específics d’ampliació i aprofundiment: tres «Sabies què…», que parlen del massís de Montserrat, de la contaminació al pantà de Flix i de l’alzinar, formació típica de les zones mediterrànies, i un «A fons», que parla de la Vall d’Aran, l’única zona de Catalunya amb clima atlàntic. A les activitat finals es proposa l’anàlisi, el comentari i la comparació de les dades de dues estacions meteorològiques, i l’anàlisi d’una taula estadística amb les dades dels incendis forestals a Catalunya entre els anys 1993 i 2004.

99

I- Introducció

Objectius

• Reconèixer les grans unitats de relleu de Catalunya, els sistemes secundaris i les característiques bàsiques del litoral català.

• Conèixer les principals característiques de les aigües continentals superficials de Catalunya: rius i llacs.

• Saber les característiques del clima mediterrani i ser capaç de diferenciar els principals tipus de climes de Catalunya.

• Reconèixer els diferents tipus de paisatge i els trets específics de la Catalunya seca i de la Catalunya humida.

• Ser capaç d’obtenir i analitzar la informació que proporcionen els documents visuals (mapes, fotografies i esquemes) sobre el relleu, les aigües superficials continentals, el clima, la vegetació i el paisatge.

• Ser capaç de definir conceptes bàsics.• Saber llegir i interpretar les dades que proporcionen sèries estadístiques relacionades

amb el clima i el mediambient.

Continguts

• Les grans unitats del relleu de Catalunya: el sistema pirinenc, les serralades litorals o costaneres i la depressió Central. Els subsistemes que deriven d’aquestes estructures orogràfiques. El litoral.

• La xarxa hidrogràfica catalana. Característiques i règim dels rius principals. Els llacs.

• La diversitat climàtica de Catalunya. El clima mediterrani i les seves variants al territori català.

• Els paisatges: la Catalunya humida i la Catalunya seca. Les transformacions del paisatge per l’acció dels grups humans; terres de conreu i àrees industrials i urbanes.

• Anàlisi de fotografies de diferents paisatges de Catalunya.• Lectura dels colors hipsomètrics del mapa del relleu de Catalunya.• Utilització dels mapes de la xarxa hidrogràfica i dels climes de Catalunya.• Lectura d’un diagrama de barres horitzontals de la longitud dels principals rius de

Catalunya.• Interpretació d’una clisèrie de la vegetació de Catalunya segons l’altitud i

l’orientació.• Lectura, anàlisi i comparació de les dades de dues estacions meteorològiques.• Lectura, anàlisi i comprensió de taules estadístiques.• Curiositat per conèixer el medi natural més proper.

100


• Prendre consciència del perill d’incendis forestals a l’àrea mediterrània.• Valoració i respecte pel medi natural.


Competències generals• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.• Competència matemàtica.• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.


101



Itinerari 1: continguts imprescindiblesEls continguts imprescindibles corresponen als apartats 1, 2, 3 i 4 de la pàgina 94 a la 101 del llibre de l’alumne, ja que la unitat és molt sintètica. Malgrat tot, cal destacar els aspectes essencials dins de cada apartat. Les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» de les diferents seccions de la unitat ens orienten en aquest sentit.

En aquest recorregut és molt important utilitzar el suport dels mapes del relleu, de les xarxes hidrogràfiques, dels climes i de la vegetació.

Itinerari 2: continguts intermedisAquest itinerari està format per tots els apartats 1, 2, 3 i 4 de la pàgina 94 a la 101 del llibre de l’alumne, més els apartats complementaris dedicats a Montserrat, la contaminació, el clima atlàntic i l’alzinar. Quant a les activitats, caldria afegir, a més de les incloses en els apartats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals», les titulades «Interpreta els documents» i «Organitza la informació».

Itinerari 3: continguts que van més enllàAls apartats i activitats esmentats en els itineraris anteriors, caldria afegir-hi les activitats finals de la unitat, que exigeixen un grau més elevat de maduresa.

Recursos i mitjans





102

III- Metodologia


El relleu de Catalunya• Fer les activitats proposades de la pàgina 95 del llibre de l’alumne.

Les aigües continentals superficials a Catalunya• Fer les activitats proposades de la pàgina 97 del llibre de l’alumne.

El clima a Catalunya• Fer les activitats proposades de la pàgina 99 del llibre de l’alumne.

El paisatge i la vegetació a Catalunya• Fer les activitats proposades de la pàgina 101 del llibre de l’alumne.






Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb el relleu, la hidrografia, el clima, la vegetació

i el paisatge.• Comprendre els conceptes• Buscar les idees bàsiques de la unitat.• Redactar resums.• Llegir i interpretar textos.

Competència matemàtica

103


• Calcular distàncies en el mapa per mitjà de l’aplicació de l’escala numèrica i de l’escala gràfica.

Competència d’aprendre a aprendre• Analitzar les dades d’una taula estadística.• Comparar sèries estadístiques.

Tractament de la informació i competència digital• Analitzar el paisatge a través de la fotografia.• Llegir els colors hipsomètric d’un mapa.• Utilitzar la llegenda del mapa per fer una lectura correcta de la informació.• Interpretar un diagrama de barres.• Reconèixer i interpretar una clisèrie.

Competència social i ciutadana• Prendre consciència de la importància de preservar el medi natural.

Competència d’autonimia i iniciativa personal• Utilitzar l’entorn geogràfic més proper per interessar-se pel medi natural.


Competència espacial• Conèixer l’espai físic més proper.• Localitzar les principals unitats de relleu de Catalunya.• Localitzar els rius més importants de Catalunya.• Identificar el clima i la vegetació de Catalunya.• Diferenciar els diferents tipus de paisatges (naturals i humanitzats).

Pensament social• Valorar l’acció dels éssers humans sobre el territori amb activitats com ara

l’agricultura, la urbanització i d’altres.• Prendre consciència dels riscos de la contaminació de les aigües fluvials i dels

incendis forestals.

104


La percepció del territori• Catalunya no forma una unitat geogràfica clarament diferenciada dins de la

península Ibèrica. Potser per això, alguns alumnes poden tenir problemes a l’hora de delimitar l’espai geogràfic català. Malgrat tot, Catalunya presenta unes característiques físiques prou singulars, on predominen les elevacions muntanyoses. La millor manera d’apropar el conjunt del territori a l’alumnat és a través de suports gràfics. És recomanable el treball sistemàtic amb mapes, croquis i fotografies aèries per aconseguir que l’alumnat assoleixi una visió integral del territori.

La identificació del relleu• La identificació de les diferents unitats de relleu sobre el mapa pot representar un

problema per a una part dels alumnes. Per optimitzar-ne els esforços i millorar els resultats, s’ha de treballar sistemàticament la part gràfica, tot reforçant-la amb l’elaboració de fitxes i esquemes per agrupar i identificar les diferents formes del relleu català.

El problema de l’aigua• Cal que els alumnes no redueixin l’aprenentatge a la simple memorització del nom

dels rius i de les característiques de les xarxes hidrogràfiques, i entenguin la importància del problema de l’aigua a tot el món i, concretament, a l’àrea mediterrània. Aquest apartat ha de permetre la transmissió dels valors relacionats amb una nova cultura de l’aigua, adreçats a evitar la despesa innecessària i reduir la contaminació.

Temps i clima• És molt freqüent confondre temps i clima. Per això, aquest apartat exigeix un gran

esforç de claredat conceptual. És molt útil treballar els conceptes amb el suport gràfic dels mapes.

El mapa isobàric és l’eina més adequada per treballar el concepte de temps i el mapa coroplètic, el de clima. L’explicació comparada dels dos tipus de mapes permet insistir en les diferències i aclarir gràficament els conceptes.

La variacions climàtiques• Molts alumnes es queden amb les característiques generals del clima mediterrani i

no entenen el perquè de les diferències climàtiques entre el nord i el sud, la muntanya i la plana, l’interior i la costa, el solell i el bagueny. Per superar aquesta dificultat, s’ha d’insistir en l’existència del conjunt de factors que modifiquen les característiques generals del clima, com són la latitud, l’altitud, la distància respecte al mar i l’orientació, i concretar-los sobre el mapa de Catalunya. La superposició del

105


mapa de climes sobre el mapa del relleu, mitjançant una transparència, pot ser un mètode molt eficaç.

La vegetació i el paisatge• Per evitar confondre vegetació i paisatge cal insistir en l’acció de l’home com a

factor determinant en la modificació de la vegetació natural.

Lectura 3

El mediterrani• Vegeu la pàgina 476 de la guia.

Lectura 7

Els vents• Vegeu la pàgina 482 de la guia.



Recurs 28

El relleu i els rius de Catalunya• Vegeu la pàgina 126 de la guia.

Recurs 29

Els climes de Catalunya• Vegeu la pàgina 127 de la guia.

Recurs 30

La vegetació de Catalunya• Vegeu la pàgina 128 de la guia.

Més suggeriement per a la classe i per a casa

Aprendre jugant

106

• Els alumnes poden dibuixar un mapa de Catalunya i elaborar un trencaclosques. D’aquesta manera es familiaritzen amb el perfil del territori. També poden crear sopes de lletres amb els noms de les unitats de relleu, dels rius o de les formacions vegetals característiques.

Desenvolupar la capacitat d’observació• Una activitat interessant per desenvolupar la capacitat d’observació i aprofundir en

el coneixement de l’entorn podria ser l’observació i descripció del relleu del municipi o de la comarca. L’alumne hauria de realitzar dibuixos a mà alçada del relleu més proper per després identificar les muntanyes, les valls o les planes en un mapa topogràfic de la zona.

Recerca de documents gràfics i comparació• Per treballar l’evolució del paisatge es podria demanar als alumnes que localitzessin

una fotografia antiga d’un indret del municipi per després obtenir una fotografia actual del mateix lloc. L’objectiu seria l’estudi de la transformació del paisatge.

Els climogrames• L’elaboració, anàlisi i comentari de climogrames és un mètode fonamental per a la

identificació dels factors bàsics del clima i la diferenciació de les principals varietats climàtiques de Catalunya.

Buscar informació, organitzar-la i preparar una exposició• A través de les hemeroteques digitals dels diaris més importants, els alumnes

podrien recopilar informació sobre catàstrofes naturals conseqüència directa o indirecta de l’acció de l’home a Catalunya. L’objectiu seria organitzar temàticament i cronològicament la informació per preparar una exposició amb fotografies i retalls de premsa.

La tradició• Són moltes les dites i refranys sobre el temps, i cada contrada en té de singulars. Per

això, els alumnes podrien recollir-ne uns quants entre la gent gran i elaborar un petit catàleg.

Els escriptors i el paisatge• Són molts els escriptors que han escrit sobre Catalunya o sobre algun dels seus

paratges. Els alumnes haurien de buscar llibres, capítols o fragments de textos que parlessin d’algun indret del seu municipi o de la seva comarca per després llegir-los i comentar-los a la classe.

Debatre• El consum irresponsable d’aigua, els incendis forestals, la urbanització excessiva del

litoral o la contaminació poden servir per reflexionar col·lectivament sobre l’impacte mediambiental de l’activitat humana a Catalunya.

Més recursos

107

Enllaços• Web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, on es poden trobar diferents tipus de

mapes de tot Catalunya.http://www.icc.es/portal/ • Web del Servei Metereològic de Catalunya. http://www.meteocat.com/ • Atles climàtic digital de la península Ibèrica. Universitat Autònoma de Barcelona.

http://opengis.uab.es/wms/iberia/ca_index.htm• Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp http://mediambient.gencat.net/cat/ el_medi/ parcs_de_catalunya/

• Informació sobre la xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona. http://www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp

• Informació sobre els incendis forestals a Catalunya. http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/8_6_incendis.htm http://www.gencat.net/interior/emergencies/plans/ incendis/index.htm

Documentals• Catalunya des de l’aire, Enciclopèdia catalana, 1999. D’excursió 2. Les rutes de

l’espai • «De vacances», de TV3, Enciclopèdia Catalana / Pòrtic, 2001.• Catalunya des del mar, dirigit per Xavier Manich, 2002.• Els Pirineus des de l’aire, dirigit per Carles Canet, 2006.

Obres de divulgació• JOSEP MARIA PANAREDA, Resum de geografia física de Catalunya, Eumo, 1996.• JOSEP NUET , JOSEP MARIA PANAREDA i ÀNGEL M. ROMO, La vegetació de

Catalunya, Eumo, 1991.

108

http://www.gencat.net/interior/emergencies/plans/

http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/

http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/

http://mediambient.gencat.net/cat/%20el_medi/

http://mediambient.gencat.net/cat/%20el_medi/

http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp


• Descriure els trets característics del medi físic de Catalunya.• Conèixer i situar geogràficament els principals accidents geogràfics de Catalunya.• Relacionar el relleu, la distància respecte al mar i el règim de pluges amb el règim

dels rius.• Identificar i explicar la influència de la latitud, la distància respecte al mar, l’altitud i

l’organització del relleu en el clima i la vegetació.• Reconèixer l’escala i els colors hipsomètrics d’un mapa.• Llegir i interpretar fotografies per obtenir informació sobre el relleu, el clima, la

vegetació i el paisatge.• Llegir, analitzar i comparar correctament les dades de dues estacions

meteorològiques.• Llegir i analitzar les dades d’una taula estadística.

109

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 28

El relleu de Catalunya• Vegeu la pàgina 233 de la guia.

Fitxa de reforç 29

La diversitat natural de Catalunya• Vegeu la pàgina 234 de la guia.


El delta del riu Llobregat• Vegeu la pàgina 235 de la guia.


Els incendis forestals a Catalunya• Vegeu la pàgina 236 de la guia.


El relleu de Catalunya• Vegeu la pàgina 348 i 349 de la guia.


Els rius de Catalunya• Vegeu la pàgina 350 i 351 de la guia.


La diversitat climàtica de Catalunya• Vegeu la pàgina 352 i 353 de la guia.


La Catalunya seca i la Catalunya humida• Vegeu la pàgina 354 i 355 de la guia.

110



Perú: paisatge i història• Vegeu la pàgina 454 i 455 de la guia.

111

9. Les persones ens relacionem amb el medi natural

La unitat 9 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història és el punt de partida del tercer bloc. És un bloc en el qual els continguts canvien, deixen de ser tan acadèmics com els de les unitats prèvies per introduir-nos en continguts més actitudinals i de presa de consciència davant el medi ambient i els riscos del medi natural. Per això, acostuma a ser un bloc que agrada força als alumnes, els quals veuen més fàcil implicar-se en qüestions de presa de consciència dels perills del creixement desmesurat i de defensa de la natura que en l’estudi d’un altre tipus de matèria que els exigeixi més esforç i els aporti menys possibilitats d’implicar-s’hi.

És per aquest motiu que partim de l’avantatge inicial de la motivació extra, i la matèria a més a més no presenta cap part complicada d’entendre o que calgui memoritzar. Però no per això s’ha de menysprear aquesta unitat, ja que els continguts són, realment, tan complexos o més que els que s’han vist anteriorment. De fet, hi ha més matèria «A fons» en aquesta unitat que en d’altres, precisament per completar les possibles llacunes que, per a alguns alumnes, puguin derivar d’una anàlisi menys profunda.

A més a més, pensem que pot ser un bon moment per conscienciar els alumnes d’aquests altres problemes que s’estan convertint en autèntics reptes del nostre present i el nostre futur immediat.

112

I- Introducció

Objectius

• Relacionar quines zones són més favorables per a la vida de les persones, en funció del clima, l’altitud, els cursos d’aigua, la situació costanera o interior i els sòls.

• Analitzar els canvis que les persones produeixen en el medi natural per satisfer les seves necessitats i com aquesta acció modifica el paisatge natural i crea diferents paisatges transformats.

• Comparar diferents paisatges humanitzats espanyols, com a resultat de l’acció dels grups humans sobre diferents paisatges naturals.

• Conèixer quins són els principals problemes ambientals que provoca l’acció dels éssers humans en el medi natural i explicar-ne les causes i les conseqüències.

• Valorar positivament les formes d’acció humana que fan possible un desenvolupament sostenible.

• Proposar accions de protecció de la natura.

Continguts

• Enumeració dels factors físics que condicionen la vida humana: el clima, l’altitud, l’aigua, les costes i els sòls.

• Diferenciació entre paisatge natural i paisatge transformat o humanitzat.• Descripció dels diferents tipus de paisatges humanitzats: rural, urbà, industrial,

turístic...• Explicació dels elements naturals i humans que conformen els paisatges espanyols:

atlàntic, mediterrani litoral, mediterrani interior i canari.• Reconeixement dels principals problemes ambientals del nostre planeta: la

sobreexplotació de l’aigua; la contaminació i el canvi climàtic; l’erosió i la desertització, i la pèrdua de biodiversitat.

• Enumeració de les accions per protegir la natura.• Comparació d’un paisatge abans i després de ser transformat pels éssers humans.• Anàlisi de com s’adapten les persones als diferents medis naturals i com això dóna

com a resultat diferents paisatges transformats.• Extracció d’informació mediambiental de diferents mapes temàtics i fotografies.• Presa de consciència que els processos de la natura són molt llargs, mentre que les

accions humanes els poden afectar en molt pocs anys.• Valoració positiva de maneres d’explotar el medi natural que siguin respectuoses

amb el medi ambient.• Crítica dels problemes mediambientals que algunes actuacions humanes estan

provocant en el nostre entorn.

113


• Preocupació perquè les pròpies actituds i els comportaments quotidians siguin coincidents amb el desig de conservar el medi ambient.



Competències específiques• Pensament social.

114



Itinerari 1: continguts imprescindiblesEl treball d’aquest itinerari s’hauria de centrar en els apartats 1 i 2, i l’apartat 3 de la pàgina 108 a la 113 del llibre de l’alumne s’ha de tractar a part, ja que hem de treballar els problemes generats per l’acció antròpica en el medi, però molts d’aquests problemes són força complexos per exposar-los, per la qual cosa ens hem de limitar a la matèria més assequible d’aquest punt.

Les activitats més recomanables per a aquest itinerari són la 1, la 2 de la pàgina 108 i 109, la 14 i la 15 de la pàgina 118 i 119 del llibre de l’alumne. És especialment interessant per als alumnes que segueixen aquest itinerari que treballin les activitats finals «Fer un resum», ja que és molt important que insistim a dur a la pràctica aquest tipus de tècniques de treball.


També seria bo introduir l’apartat «A fons» titulat «Dues maneres d’arribar a un desenvolupament sostenible» de la pàgina 115 del llibre de l’alumne, ja que és molt assequible i els aporta exemples concrets de com podem enfocar l’explotació del medi d’una manera no agressiva.

A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, les més interessants per a aquest itinerari són la 3 de la pàgina 109, la 6, la 7, la 8 de la pàgina 115 i la 16 de la pàgina 118.

Itinerari 3: continguts que van més enllàA més a més del que s’ha establert en els itineraris previs, seria una matèria apropiada per a aquest itinerari treballar l’apartat «A fons» de «Paisatges humanitzats espanyols» de la pàgina 110 i 111 del llibre de l’alumne.

Com a activitats hauríem de fer específicament per a aquest itinerari les activitats 4 de la pàgina 109 del llibre de l’alumne, la 5 de la pàgina 11, de la 9 a 13 a les pàgnes de la 115 a la 117 del llibre de l’alumne, i la 17 i 18 a la pàgina 119 del llibre de l’alumne. L’activitat final «Analitzar un espai protegit: el Grand Canyon del Colorado» de la pàgina 119 del llibre de l’alumne és molt encertada per a aquest itinerari.

Recursos i mitjans


115

III- Metodologia





116


El medi influeix en la nostra vida• Fer les activitats proposades a la pàgina 108 del llibre de l’alumne.

Les persones fem servir el medi natural• Fer les activitats proposades de la pàgina 109 del llibre de l’alumne.

Accions de protecció de la natura• Fer les activitats proposades de la pàgina 115 a la 117 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb el medi ambient.• Comprendre un text narratiu (Scott, a l’infern blanc).• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència d’aprendre a aprendre• Fer resums de la unitat.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar la cartografia, els gràfics i les fotografies com a font d’informació.• Buscar informació a Internet.

Competència social i ciutadana• Proposar solucions per als principals problemes ambientals que siguin adequades

segons l’anàlisi de causes-conseqüències que els alumnes n’han fet prèviament.• Proposar solucions que siguin viables des del punt de vista social.• Jutjar les actuacions humanes sobre el paisatge utilitzant criteris ètics.

117


Competència d’autonomia i iniciativa personal• Argumentar sobre la transformació humana d’un paisatge concret.


Pensament social• Determinar els factors que han estat decisius en el poblament o no d’un espai i en la

manera de viure de les persones que s’hi han establert.• Explicar per què els grups primitius alteraven menys el medi ambient que nosaltres.• Explicar les causes i les conseqüències dels principals problemes ambientals.• Analitzar les modificacions que les persones produeixen en un espai determinat.

118


No és una unitat important• Moltes vegades tenim tendència a no donar prou importància a aquest tipus de

continguts. Però no hem d’oblidar que es tracta d’un tema especial per a les nostres vides, ja que, de la conservació del nostre medi natural, en depèn el nostre futur. Transmetent les maneres de transformar racionalment el medi i conceptes com el de desenvolupament sostenible formem persones amb uns principis que salvaguardaran aquestes idees.

Tot és molt fàcil; no cal estudiar• Hem d’evitar que els alumnes arribin a aquesta conclusió tan simplista. Malgrat que

moltes de les idees de la unitat són en el debat quotidià, conceptes com ara canvi climàtic, desertització, efecte hivernacle o biodiversitat, per posar-ne alguns exemples, són molt més complexos –i, en general, s’entenen força menys– del que semblen.

Hi ha moltes qüestions científiques per entendre• Precisament és una dificultat que sorgeix quan comencem a aprofundir en els temes

de medi ambient. És difícil comprendre moltes qüestions sense aprofundir en temàtiques relacionades amb les Ciències naturals.

Ara bé, cal evitar un aprofundiment excessiu en aquest aparell cientificotècnic, ja que aquest no és el nostre objectiu; des del punt de vista de les Ciències socials, el més interessant és que els alumnes entenguin fins a quin punt les persones provoquem una transformació en el medi natural.

Els alumnes saben d’aquest tema menys del que sembla• Molt freqüentment aquest tipus de discussions i qüestions són en els mitjans de

comunicació i en el debat polític, per això sembla que són temes del domini públic i coneguts per la població en general. Però molts dels alumnes són aliens a aquest estat d’esperit, perquè encara no estan pendents del debat polític o de la premsa escrita. Precisament pot ser que donem per sabudes moltes qüestions que no ho són, o que estan falsament enteses.

Implicar els alumnes en com fer front als problemes mediambientals• No és tan fàcil com pot semblar. Una cosa és obtenir el suport exclusiu dels alumnes

a classe en temes de medi ambient, provocant-los curiositat sobre aquesta qüestió, i una altra de molt diferent és aconseguir que aquesta implicació s’expressi d’una manera efectiva. La conscienciació no tan sols ha d’implicar que assumeixin els problemes, sinó que ha de provocar una resposta.

El medi ambient és una forma de vida

119


• S’ha de portar la teoria a la pràctica perquè, si no, és un esforç en va. Sense portar aquesta afirmació a l’extrem, cal fer del medi ambient una manera de viure. Hem de preservar l’aigua mitjançant mesures d’estalvi, adoptar mesures de reciclatge, evitar embrutar la ciutat i el camp amb elements que no siguin biodegradables, etc. No serveix de res aquesta unitat si els alumnes no surten conscienciats de classe i llencen el paper del xiclet a terra. Per això proposem a l’apartat «Suggeriments d’activitats per a la classe i per a casa» tot un seguit d’activitats que ens poden ajudar en les feines de conscienciació.

Lectura 15

El medi físic del Sàhara: recurs o obstacle?• Vegeu la pàgina 492 i 493 de la guia.

Lectura 16

El canvi climàtic• Vegeu la pàgina 494 de la guia.

Lectura 17

El Parc nacional d’Ordesa• Vegeu la pàgina 495 de la guia.


• Vegeu la pàgina 517 de la guia.

Investigació. 6

Els ianomami: viure a la selva• Vegeu la pàgina 548 i 549 de la guia.

Recurs 31

Paisatges humanitzats• Vegeu la pàgina 132 de la guia.

Recurs 32

Paisatges humanitzats espanyols• Vegeu la pàgina 133 de la guia.

120

Més suggeriements per a la classe i per a casa

Notícies sobre el tema• Demaneu als alumnes que s’informin sobre els problemes mediambientals més

importants d’Espanya i del món. Poden buscar-los a Internet o en molts diaris nacionals.

Si treballen amb diversos diaris d’ideologies diferents, coneixeran les versions que es donen sobre un mateix problema. Pregunteu-los per què creuen que l’ecologia suscita polèmiques i visions confrontades.

Campanya d’estalvi d’aigua• A moltes zones d’Espanya es fan campanyes d’estalvi d’aigua. Proposeu als

alumnes que se n’informin i que intentin posar en marxa les mesures que es proposen. Veuran com n’és de fàcil seguir-les, i de seguida notaran quan malbaraten aigua.

Els podeu proposar que, a més a més, parlin amb la seva família i cometin com poden estalviar aigua i com n’és d’important per a tots.

Si aconsegueixen començar a modificar alguns hàbits i ser més curosos amb aquest tema, hauran fet força més que aprendre una unitat del llibre.

Mapa de medi ambient de la teva localitat• Dividiu la classe en diversos grups. Han d’aconseguir un plànol detallat de la

localitat (o, si és gaire gran, un mapa del barri) i dividir-lo en zones.Cada grup tindrà una zona assignada, i hi haurà d’identificar aquells aspectes

relacionats amb la conservació del medi ambient i l’ecologia que trobi: contenidors d’escombraries, papereres, punts nets, etc. I també aquells aspectes negatius que detecti: llocs on s’acumula la brossa, on es malbarata l’aigua, amb excés de trànsit, etc.

Després, els podeu demanar que anotin la informació en el plànol i que elaborin una llista de zones que necessitarien una intervenció urgent pel que fa a qüestions mediambientals.

Exposició de fotografies• Aquesta activitat completa l’anterior. Els alumnes poden muntar una exposició de

fotografies fetes per ells o de llocs de la ciutat que els hagin semblat interessants de remarcar (en positiu o en negatiu) des del punt de vista del medi ambient.

Què ha canviat a la teva localitat? • Un cop s’hagin informat de la situació a la localitat, poden debatre com s’hi tracta el

medi ambient, si s’hi du a terme cap política equivocada, si hi ha possibilitats de millora o si, en línies generals, és correcta. També poden destacar si hi ha «punts negres» o no, llocs que s’haurien d’eliminar o de millorar.

Més recursos

Enllaços• http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ index.htm• http://www.vulcania.com/fr/index.html

121

• http://www.tecnun.es/Asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/120Volc.htm

Pel·lícules• Naves misteriosas, de Douglas Trumbull (1971). Ciència-ficció ecològica: un

clàssic.• Erin Brockovich, de Steven Soderbergh (1999).• El día de mañana, de Ronald Emmerich (2004). Tracta sobre el canvi climàtic,

obsessió del climatòleg Jack Hall.

DVD• Cambio climático: antiguo Egipto, Documental de la BBC que planeja si el que va

acabar amb la civilització egípcia va ser un canvi climàtic.• Planeta Feroz: Tornado, Discovery Channel.• Planeta Feroz: Volcanes, Discovery Channel.

Novel·les• J. GRISHAM, L’informe Pelicà. Planteja com el problema ecològic incideix sobre una

empresa i la manera tan sinistra que té de fer-hi front.

Obres de divulgació• J. GIONO, El hombre que plantaba árboles. La història d’un pastor que va planar

centenars d’arbres en una terra erma.• J. RIECHMANN, Perdurarán en un planeta habitable. Poesia ecològica.

122




123

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 32

La transformació dels paisatges naturals• Vegeu la pàgina 237 de la guia.

Fitxa de reforç 33

Causes i efectes de l’acció humana• Vegeu la pàgina 238 de la guia.


Lanzarote, un paisatge volcànic• Vegeu la pàgina 239 de la guia.


Sant Llorenç del Munt, un paisatge transformat• Vegeu la pàgina 240 de la guia.


La transformació del medi natural• Vegeu la pàgina 356 i 357 de la guia.


Els éssers humans i el medi natural• Vegeu la pàgina 358 i 359 de la guia.


Polònia: paisatge i història• Vegeu la pàgina 456 i 457 de la guia.

124


10. Els riscos naturals

La unitat 10 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història tracta sobre els riscos naturals.

És una unitat que es complementa amb l’anterior, i tanca el bloc sobre la relació dels éssers humans amb el medi que ens envolta. L’ésser humà no és l’únic capaç de transformar el paisatge i de constituir un risc per al medi ambient. També la natura, de vegades, es mostra especialment salvatge i genera catàstrofes que són un risc per a les persones: volcans, terratrèmols i tsunamis, huracans i sequeres.

Per això la unitat té uns apartats molt clars, cada un dels quals tracta aquests aspectes amb una certa amplitud i per separat.

Aquests apartats de la unitat són força interessants, especialment aquells que de vegades també ens afecten directament, com ara la sequera o les inundacions. Per això es tracta d’una unitat de rellevància especial per conèixer la Geografia física.

A més, cal recordar que aquesta unitat és la que posa fi al bloc de Geografia del curs, per la qual cosa s’ha de tancar qualsevol qüestió que hagi pogut quedar oberta en aquest àmbit. D’altra banda, en aquest punt els alumnes hauran assolit un nivell de maduresa de comprensió que ens permetrà un altre tipus de desenvolupament amb ells.

125

I- Introducció

Objectius

• Prendre consciència que el medi no és tan sols un recurs, sinó també un risc per a les persones.

• Explicar les causes, el desenvolupament i les conseqüències dels principals riscos naturals: els volcans, els terratrèmols, els tsunamis, els huracans, les sequeres i les inundacions.

• Proposar accions que limitin les conseqüències catastròfiques dels fenòmens esmentats.

• Cooperar i solidaritzar-se amb aquells que han sofert els efectes d’una catàstrofe natural.

• Interioritzar consells sobre les maneres de comportar-se en diverses catàstrofes • per minimitzar el risc personal.

Continguts

• Definició de risc natural.• Identificació i explicació dels diversos riscos naturals: els volcans, els terratrèmols,

els tsunamis, els huracans, les sequeres i les inundacions.• Explicació del procés de desenvolupament de les catàstrofes esmentades (volcans,

terratrèmols, tsunamis, huracans, sequeres i inundacions).• Anàlisi de les causes i les conseqüències.• Localització dels llocs del planeta on s’acostumen a produir cada un d’aquests tipus

de catàstrofes.• Proposta de plans d’acció.• Presa de consciència dels riscos que la natura pot comportar per a la nostra vida, la

qual cosa ens ha de portar a prendre decisions tenint-los en compte (per exemple, no construir en zones inundables).

• Valoració de la influència que algunes actuacions humanes tenen en l’agreujament de les catàstrofes naturals.

• Preocupació i cooperació amb les persones que han sofert els efectes d’una catàstrofe natural.


Competències generals• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

126


• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.


127



Itinerari 1: continguts imprescindiblesAquesta unitat és força més complexa a l’hora de seleccionar els apartats apropiats per a un itinerari 1 que altres, ja que, com que tracta els temes per separat, tots els apartats són vàlids per a l’itinerari. És més apropiat treballar tots els apartats, però seleccionant certs continguts de cadascun, de manera que ens assegurem que treballem tots els riscos naturals i que s’ha transmès i assimilat el més essencial.

Així doncs, en l’apartat 2 de la pàgina 120 del llibre de l’alumne ens podem centrar en els dos primers paràgrafs, on s’explica què és un volcà i de quines parts està format, i es pot deixar de banda la resta de continguts, que són menys bàsics. També es pot introduir el text sobre «Drets humans» de la mateixa pàgina, per treballar una informació alternativa.

Les activitats més apropiades en aquest apartat són les següents: 1 i 2 de la pàgina 120, la 3 de la 121, la 7 i 8 de la 123 i la 11 i 12 de la pàgina 126. Com a activitats finals de la unitat, seria interessant treballar la que es titula «Establir seqüències» de la pàgina 127 del llibre de l’alumne. En les activitats de repàs, les més apropiades són les categoritzades com a «Repassa», «Recorda» i «Explica» de la pàgina 162 del llibre de l’alumne.


A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, les activitats ideals per a aquest itinerari serien les 4 i 5 de la pàgina 121, de la 7 a la 10 de la pàgina 123 i la 13 a la pàgina 126, i totes les activitats finals de la unitat, especialment les activitats 14 a 18 de la pàgina 127 del llibre de l’alumne, corresponents a la tècnica d’estudi «Establir seqüències». En les activitats de repàs hauríem de treballar especialment els apartats «Aplica» i «Analitza» de la pàgina 162 del llibre de l’alumne.

Itinerari 3: continguts que van més enllàAquest itinerari ha d’incloure tots els apartats del text expositiu, i a més a més pot incloure els punts «Sabies que...» de la pàgina 121, 122, 123 i 126 del llibre de l’alumne, que aporten aspectes curiosos i interessants sobre el tema, no tant com a contingut avaluable, sinó d’aprofundiment d’aquests aspectes concrets.

Com a activitats, a més a més de les assenyalades per als altres dos itineraris, es podrien treballar els exercicis 6 de la pàgina 121 del llibre de l’alumne i el 9 i 10 de la pàgina 123. Les activitats de repàs «Opina», «Crea» i «En l’actualitat» de la pàgina 129 són encertades per a aquest itinerari. Insistim que hem de canalitzar la reflexió cap a una resposta pensada i exposada amb claredat, i no cap a una resposta improvisada i irreflexiva.

128

III- Metodologia

Recursos i mitjans





129


Els volcans• Fer les activitats proposades de la pàgina 121 del llibre de l’alumne.

Els tsunamis o terratrèmols marins• Fer les activitats proposades de la pàgina 123 del llibre de l’alumne.

Les inundacions• Fer les activitats proposades de la pàgina 126 del llibre de l’alumne.


Activitats• Fer els exercicis de la pàgina 127 del llibre de l’alumne.




Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Vocabulari: conceptes relacionats amb els riscos naturals.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència d’aprendre a aprendre• Establir seqüències per organitzar la informació referida a processos.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar la cartografia, els gràfics i les fotografies com a font d’informació.• Buscar informació a Internet.

Competència social i ciutadana

130


• Proposar maneres d’ajudar les persones que viuen en llocs que han sofert una catàstrofe natural, a partir d’una anàlisi dels aspectes que influeixen més en el nombre de víctimes.

• Proposar solucions que siguin viables des del punt de vista social.• Proposar solucions seguint criteris ètics.

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Saber com comportar-se en cas d’un terratrèmol i una inundació.• Elaborar plans d’acció diferents, adequats al tipus de catàstrofe.


Competència espacial• Percebre el medi com alguna cosa més: no pas el simple suport de la nostra vida i la

font de recursos i de gaudi, i analitzar els riscos als quals també ens sotmet.

Pensament social• Explicar les causes i les conseqüències dels principals riscos naturals.• Descriure el procés de desenvolupament d’aquestes catàstrofes.• Analitzar un cas real: la sequera a Espanya 2004-2005.

131


És més important conèixer on es produeixen els accidents naturals• Tal com passa a la unitat anterior, molt freqüentment els alumnes donen poca

importància a aquests temes, ja que estem parlant de catàstrofes conegudes i de fenòmens que no són difícils de veure cada any a la premsa i als mitjans de comunicació. Precisament aquesta quotidianitat és la que fa fonamental que els alumnes dominin aquests temes.

No s’ha de perdre el fil conductor de tota la unitat• Un problema que acostumen a presentar aquest tipus d’unitats, en les quals

apareixen diferents problemes exposats per separat, és que tendim a tractar els diferents aspectes independentment, sense donar-los una coherència interna ni mostrar la relació que hi ha entre ells. Tot i que estem parlant de temes diferents, i de vegades produïts a llocs molt llunyans els uns dels altres, tots tenen un motor comú, que és la interdependència entre l’ésser humà i el medi, i aquest aspecte no s’ha de defugir, sinó que ha de ser el fil conductor i ha de quedar molt clar als alumnes.

Riscos i desastres no són sinònims• Tal com exposem en el primer apartat, hem de tenir clar que treballem sobre els

riscos naturals, no sobre les catàstrofes. Aquesta afirmació no és sobrera, ja que precisament el que més es coneix d’aquests fenòmens són les catàstrofes relacionades amb aquests riscos, per això la imatge que es transmet als alumnes és que la unitat tracta sobre les catàstrofes naturals. Els riscos ens parlen de les relacions entre l’ésser humà i el medi, mentre que la catàstrofe és la manifestació extrema d’aquesta relació, no la constant. La diferència és molt substancial.

Els desastres passen molt lluny d’aquí• Aquest és un dels aspectes que acostumen a comportar menys implicació dels

alumnes, els quals, si bé en situacions puntals de catàstrofes els afecten les imatges de pèrdues humanes o de conseqüències mediambientals, no senten la mateixa implicació pels riscos que hi ha permanentment a la natura i no tenen la necessitat de col·laborar per prevenir-los. Però alguns desastres naturals passen a Espanya, com ara les sequeres o les inundacions; i fins i tot no és tan improbable que algunes zones del país, particularment el sud-est i les Canàries, tinguin fenòmens sísmics. Hem de transmetre que els riscos no són tan lluny.

No és un espectacle, és realitat• Moltes vegades la magnitud i la devastació de les manifestacions de la natura

sembla que ens introdueixin en un espectacle televisiu. És molt fàcil que els alumnes s’interessin més per aquesta espectacularitat o pels aspectes més tràgics d’aquests

132


fets que per les causes que han originat el desastre, o el que es podria haver fet per prevenir o solucionar el problema. Mai no hem de perdre de vista el rerefons humà que hi ha en els riscos i les catàstrofes de tota mena, i per això hem de lluitar contra el sensacionalisme que acostuma a envoltar aquest tipus de fenòmens, i buscar una informació fiable que realment enriqueixi els alumnes.

Lectura 18

Els «nius de ciclons»• Vegeu la pàgina 496 de la guia.

Lectura 19

L’erupció del Krakatau• Vegeu la pàgina 497 de la guia.

Lectura 20

La fi de Pompeia• Vegeu la pàgina 498 de la guia.



Investigació. 7

Els massais: viure a la sabana• Vegeu la pàgina 550 i 551 de la guia.

Recurs 33

Volcans i terratrèmols• Vegeu la pàgina 137 de la guia.

Recurs 34

Volcans, terratrèmols i huracans• Vegeu la pàgina 138 de la guia.

Més suggeriments per a la classe

Buscar informació a Internet sobre catàstrofes recents

133

• Recordeu als alumnes que no han d’oblidar que estan treballant un problema de riscos i medi ambient, ni tampoc que les víctimes no són pas xifres, sinó éssers humans. A més a més d’informar-se sobre la catàstrofe i d’anotar totes les dades que els semblin importants, els alumnes haurien de valorar quins van ser els riscos que no es van tenir en compte, i quins els errors que es van cometre i que han costat moltes vides.

Investigar si s’ha produït alguna catàstrofe natural a la teva localitat• És molt difícil que s’hagin produït catàstrofes naturals a la localitat en temps més o

menys recents, però els alumnes ho poden investigar, preguntant a persones grans o documentant-se a la biblioteca de la localitat, buscant en diaris antics, etc.

Per als qui viuen a l’interior, serà relativament més senzill trobar qüestions relacionades amb les sequeres prolongades, mentre que per als qui viuen a la costa serà més fàcil obtenir dades sobre inundacions o catàstrofes relacionades amb el mar.

Fer una enquesta sobre riscos i què cal fer en aquests casos• Planifiqueu a classe una enquesta en què s’estudiïn els possibles riscos que es corren

(poden ser riscos de tota mena, no exclusivament catàstrofes naturals) i quines serien que es prendrien en cas que es produís una catàstrofe o un accident. Els alumnes poden fer l’enquesta entre les persones del seu entorn i després posar els resultats en comú.

Fer un fulletó amb mesures de seguretat en cas de catàstrofe• Amb els resultats de l’enquesta, feu un fulletó en què els alumnes expliquin què

poden fer en cas que es produeixi una catàstrofe natural.S’hi podrien incloure continguts relacionats amb catàstrofes imaginàries, que

entenem que no és fàcil que afectin una localitat espanyola, com ara una tempesta tropical o un huracà. Es pot deixar córrer la imaginació...

Imaginar-se una pel·lícula sobre una catàstrofe• Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup s’haurà d’imaginar una pel·lícula sobre

una d’aquestes catàstrofes: un terratrèmol, un tsunami, una erupció volcànica, una inundació o una sequera. Concretament, hauran de decidir els aspectes següents:

• En quin lloc del món situaran l’acció. Això ens permetrà avaluar si han comprès a quines zones del món és característica la catàstrofe que representen.• En quina època de l’any. Unes catàstrofes determinades són més pròpies d’uns moments de l’any que d’altres, i això ha de quedar reflectit a la pel·lícula.• Quins meteors i fenòmens naturals han d’aparèixer a la pel·lícula i com creuen que es podrien fer els efectes especials necessaris per representar-los.• Com serà la reacció de la gent. Hauran de contraposar uns personatges que reaccionen de manera incorrecta i uns altres que reaccionen d’acord amb les mesures de seguretat adequades a cada catàstrofe.• Quin tipus de serveis són necessaris per controlar la catàstrofe i assegurar els serveis mínims i la seguretat de la població.

Més recursos

134

Enllaços• http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ index.htm• http://www.vulcania.com/fr/index.html• http://www.tecnun.es/Asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/120Volc.htm• http://www.ineter.gob.ni/geofisica/webcam/v_sancristobal/animacion.php• http://www.sismo.info/terremoto/Default.htm• http://www.educared.net/concurso2001/152/volcan.htm• http://www.cnn.com/interactive/ weather/0305/tornado.animation/• http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_4298000/4298178.stm• http://news.bbc.co.uk/1/shared/spl/hi/world/03/hurricane_guide/html/default.stm• http://solidearth.jpl.nasa.gov/rp.html

Pel·lícules• Un poble anomenat Dante’s Peak, dirigida el 1997 per Roger Donaldson. Tracta

sobre un expert en volcans que ha de convèncer els habitants d’una població que el volcà adormit, sobre el qual s’assenten, és a punt d’entrar en erupció.

• Volcano, dirigida per Mick Jackson el 1997.

DVD• Cazadores de volcanes, National Geographic.• Planeta feroz: tornado, Discovery Channel.• Planeta feroz: volcanes, Discovery Channel.

Novel·les• E. BULWER-LYTTON, Los últimos días de Pompeya. Probablement és la novel·la

més famosa sobre un desastre natural, ambientada en la Roma clàssica.

Obres de divulgació• D. A., Volcanes: Abre los ojos.• L. JORDÁ BORDEHORE, Montañas de fuego. Rutas y paseos por los volcanes de

Europa. (2005).

135

http://solidearth.jpl.nasa.gov/rp.html




136

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 36

Conèixer els riscos naturals• Vegeu la pàgina 241 de la guia.


Els riscos naturals a Espanya• Vegeu la pàgina 242 de la guia.


Els riscos naturals• Vegeu la pàgina 360 i 361 de la guia.


República dominicana: paisatge i història• Vegeu la pàgina 458 i 459 de la guia.

137


Introducció. La Història, l’estudi del passat

En aquestes pàgines es vol introduir a l’alumnat en l’estudi de la Història exposant en què consisteix el treball de l’historiador i com investiga el passat, quines fonts utilitzen els historiadors.

També s’ofereix un aproximació a les eines per treballar la Història: com es posen dates, com ordenar els fets en el temps i les principals etapes de la història.

138

I- Introducció


L’historiador, investigador del passat• Fer les activitats proposades de la pàgina 130 del llibre de l’alumne.

Les fonts que utilitzen els historiadors• Fer les activitats proposades de la pàgina 131 del llibre de l’alumne.

Posar dates i ordenar en el tmeps• Fer les activitats proposades de la pàgina 132 i 133 del llibre de l’alumne.

Les etapes de la història• Fer les activitats proposades de la pàgina 134 del llibre de l’alumne.

Què estudiaràs?• Fer les activitats proposades de la pàgina 135 del llibre de l’alumne.




El racó de la lectura• Fer els exercicis de la pàgina 193 del llibre de l’alumne.

139


11. El paleolític: els nostres avantpassats més remots

L’onzena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història s’explica de manera pausada i narrativa, buscant senzillesa. No s’ha d’oblidar que és la primera vegada en tot el curs que els alumnes s’enfronten a un tema d’Història. Però a més, s’ha de partir de la base que els coneixements que s’imparteixen a Primària sobre Història són escassos i els coneixements previs dels alumnes són, per tant, limitats. Per això interessa facilitar el pas a la Història, evitant un text excessivament esquemàtic que podria resultar incomprensible per a la majoria d’alumnes. Aquesta manera de narrar fa que la unitat sigui força llarga.

La llargària de la unitat es deu a tres raons més: primera, s’hi expliquen les característiques que ens defineixen com espècie; segona, proporciona un esquema d’anàlisi que continuarà al llarg del curs i, tercera, detalla com s’investiga el passat.

140

I- Introducció

Objectius

• Conèixer la diferència entre la prehistòria i la història.• Diferenciar etapes dins de la prehistòria.• Caracteritzar les etapes que es distingeixen en la prehistòria.• Conèixer i apreciar com és la feina de l’arqueòleg.• Descriure el procés d’hominització.• Enquadrar el paleolític en el seu context temporal i espacial.• Conèixer les principals característiques de la manera de viure del paleolític:

organització social, habitatges, activitats econòmiques, tecnologia, creences i art.

Continguts

• Diferenciació de la prehistòria i la història, i reconeixement de les etapes de la prehistòria.

• Explicació de l’estudi de la prehistòria i de la feina de l’arqueòleg.• Descripció del procés d’hominització.• Explicació de l’època i l’espai en què es va desenvolupar el paleolític (la vida a la

sabana i a la zona glacial).• Descripció de les característiques del paleolític: eines de pedra, os i fusta;

organització en tribus; nomadisme; dedicació a la caça i la recol·lecció; vestits amb pells; escasses esperances de vida, la creença en els esperits i el culte als morts.

• Explicació de l’art paleolític: pintures rupestres, escultures i gravats, música i dansa.• Interpretació de línies del temps.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.• Explicació de processos tecnològics del paleolític; l’elaboració d’una eina de pedra,

i de les pintures cantàbriques.• Sentiment que totes les persones pertanyem a una mateixa espècie, i que, per tant,

tots compartim una base biològica i un fons antropològic comuns.• Valoració de les restes del paleolític com a fonts fonamentals que ens permeten

reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.• Consideració per l’art paleolític, i valorar-lo per tres raons: pel valor artístic, perquè

expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època, i perquè és el reflex de la creativitat humana.

• Respecte pels éssers humans que viuen en un estat tecnològic diferent del nostre.


141


Competències generals• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.• Competència d’aprendre a aprendre.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.


• Competència temporal.• Competència cultural i artística.• Pensament social.

142



Itinerari 1: continguts imprescindiblesEns podem centrar en els apartats 1 de la pàgina 138 del llibre de l’alumne, 4, 6 a la pàgina 143, 7, 8, 9 i 10 de la pàgina 144 i 145 del llibre de l’alumne, de manera que ens assegurem que els alumnes han entès què és la prehistòria i quines etapes s’hi diferencien, i que recordin les característiques principals de l’etapa: tecnologia, habitatge, caça i recol·lecció com activitats econòmiques, vestit, creences i art.

Dins de les activitats finals de la unitat, fóra interessant fer l’activitat titulada «Ordenar en el temps» a la pàgina 146, a fi d’assegurar-nos que han adquirit un eix cronològic, que és el que més els costa.

Itinerari 2: continguts mitjansTots els apartats del text expositiu tenen un nivell comprensible per a un alumne mitjà. De les activitats finals es podria fer també l’activitat «Resumir informació en fitxes» de la pàgina 147 del llibre de l’alumne.

Itinerari 3: continguts que van més enllàLa doble pàgina «El protagonista d’aquesta història: l’ésser humà» de la pàgina 140 i 141 del llibre de l’alumne tracta sobre el procés d’hominització. És un contingut de gran dificultat, que potser no és adequat per a tots els alumnes.

Recursos i mitjans





143

III- Metodologia


L’estudi de la prehistòria• Fer les activitats proposades de la pàgina 139 del llibre de l’alumne.

El protagonista d’aquesta història: l’ésser humà• Fer les activitats proposades de la pàgina 141 del llibre de l’alumne.

El paleolític: quan i on es va desenvolupar• Fer les activitats proposades de la pàgina 142 del llibre de l’alumne.

Els habitatges• Fer les activitats proposades de la pàgina 143 del llibre de l’alumne.

L’art• Fer les activitats proposades de la pàgina 145 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Utilitzar el vocabulari relacionat amb el paleolític.• Comprendre un text narratiu (El descobriment de les pintures d’Altamira).• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Competència d’aprendre a aprendre• Resumir informació en fitxes.

Tractament de la informació i competència digital

144


• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet.• Buscar informació en enciclopèdies.

Competència social i ciutadana• Comprendre la importància que les persones visquin en comunitat per a la

supervivència i el desenvolupament de la nostra espècie.• Analitzar el paper actiu en el paleolític de grups marginats en altres èpoques de la

història, com ara les dones i els vells.• Sentir empatia per les persones d’altres èpoques, en aquest cas pels nostres

avantpassats del paleolític. Comprendre a quins problemes feien front, com els resolien i quins sentiments podien tenir.

• Comprendre que la tribu era una manera d’organitzar-se socialment força igualitària.


Competència temporal• Precisar el context espaciotemporal del paleolític.• Valorar els aspectes següents com a claus en el passat: la posició bípeda, l’aparició

de les primeres eines, la utilització del llenguatge, la vida en comunitat i l’aparició de l’art.

• Descriure maneres de viure del passat, concretament la vida en el paleolític.• Comprendre que la manera de viure del paleolític va durar milions d’anys.• Interpretar i elaborar línies del temps.

Competència cultural i artística• Conèixer les principals manifestacions de l’art paleolític, les característiques i els

principals exemples.• Fer servir termes artístics bàsics: pintura, escultura, gravat.• Analitzar obres d’art del paleolític.

Pensament social• Analitzar les diferents maneres de viure dels nostres avantpassats segons el clima

càlid o fred de les zones on vivien.• Explicar processos tecnològics del passat.• Formular hipòtesis sobre l’ús de diferents objectes del paleolític.• Comprendre que gran part de les nostres afirmacions sobre la prehistòria són

simplement hipòtesis, però, això sí, hipòtesis raonades i basades en restes.

145


La durada de la prehistòria• La prehistòria és una etapa molt llarga, que abraça la pràctica totalitat del passat de

la humanitat. Va durar uns cinc milions d’anys, una extensió de temps enorme, difícil d’imaginar per alumnes acostumats a pensar en l’immediat. Per això, és fonamental fer exercicis de cronologia amb els alumnes, com els que es proposen al final de la unitat, a l’apartat «Ordenar el temps» de la pàgina 146 del llibre de l’alumne.

La prehistòria, etapa cultural, no cronològica• A diferència de la resta d’etapes de la Història, la prehistòria no té dates concretes

de principi i fi, sinó que es defineix per trets culturals. La prehistòria comença a un lloc quan apareix el primer ésser humà i acaba quan

apareix l’escriptura en aquella mateixa zona. Per això els moments d’inici i final de la prehistòria no coincideixen en els diferents llocs del planeta, i fins i tot encara hi ha zones de la Terra on habiten persones en un estadi prehistòric.

També les subetapes que podem distingir dins de la prehistòria es diferencien per trets culturals, tecnològics, en concret. Convé que els alumnes s’adonin que en el text informatiu es donen les dates en que comencen les etapes a Orient mitjà, l’àrea més avançada del món en aquell moment, però que a la resta de la Terra el neolític i l’Edat dels Metalls van aparèixer més tard, fins i tot amb mil·lennis de diferència.

Un món de canvi lent• Els alumnes estan acostumats a viure en un món en el que els canvis de tota mena se

succeeixen amb molta rapidesa. En aquesta unitat s’enfronten a tot el contrari, a un moment històric en el que

la humanitat va mantenir uns trets socials, econòmics, tecnològics, mentals i artístics durant 5 milions d’anys.

El pes del medi físic• A l’actualitat vivim en societats en les que la tecnologia és capaç de superar, o si

més no limitar la influència del medi físic sobre les nostres vides. Però és imprescindible que els alumnes comprenguin que durant la prehistòria, i en concret durant el paleolític, les persones estaven completament mediatitzades per l’entorn en el que vivien, ja que el seu nivell tecnològic era reduït. A l’apartat 3 de la pàgina 142 del llibre de l’alumne es contraposa la vida a la sabana i a les zones fredes, a fi que els alumnes prenguin consciència d’això.

Poques restes, moltes hipòtesis• Les restes del paleolític són molt escasses. Per això els científics són capaços de fer

hipòtesis, però en molts casos no poden assegurar que el que diuen sigui cert. Per

146


això en el text, les oracions estan plenes de verbs com «es pensa», «es creu», «és molt possible que...». Pot ser que els alumnes donin poc valor als resultats i pensin que són una invenció sense cap valor científic. D’aquí que sigui important insistir que la imaginació, l’empatia i el pensament hipotètic són armes fonamentals pel científic. Ara bé, no valen totes les hipòtesis ni tots els plantejaments: han de ser versemblants, substentar-se en un raonament lògic. Seria interessant jugar constament amb els alumnes, a partir dels documents del llibre o d’altres imatges, a fi que raonin sobre el possible ús d’un vestigi, sobre reaccions que tindria un ésser humà davant diferents situacions, etc.

També cal explicar-los que, davant l’excassedat de restes, qualsevol troballa nova pot modificar substencialment les nostres idees sobre el paleolític, i el seu estudi és un camp en permanent evolució.

Despersonalitzar els nostres avantpassats del paleolític• S’hauria de lluitar contra dues tendències de l’alumnat. Per una banda, veuen la

humanitat prehistòrica com si no estigués formada per humans, sinó per éssers rudes i primitius, sense sentiments i plens de violència. D’aquí que el llibre de text faci un esforç per insistir en els sentiments i creences dels nostres avantpassats, en dotar-los d’ànima, de vida interior. Però per altra banda, també és possible que molts alumnes creguin que l’ésser humà ha pensat i actuat mogut per valors i motius similars als nostres, i que interpretin de manera presentista els éssers d’altres èpoques. Convé insistir que les persones del passat tenien sentiments, valors i creences, però que aquestes varien d’unes èpoques a altres i que l’estudi d’aquestes «ments del passat» és un dels objectius de la història.

Lectura 21

La durada de la prehistòria• Vegeu la pàgina 499 de la guia.



Investigació. 9

La dona als grups nòmades prehistòrics• Vegeu la pàgina 554 i 555 de la guia.

Recurs 35

Línia del temps de la Prehistòria• Vegeu la pàgina 142 de la guia.

147

Recurs 36

Objectes del Paleolític• Vegeu la pàgina 143 de la guia.

Recurs 37

Dibuixar a escala el bisó d’Altamira• Vegeu la pàgina 144 de la guia.


El mural de la línia del temps de la prehistòria• Elaborar amb els alumnes una gran línia del temps al llarg de l’explicació de les

unitats 11, 12 i 13. S’hi ha d’assenyalar els diferents períodes i dates d’inici i final, i s’hi podrien fer dibuixos de diferents objectes relacionats amb cada etapa. Al final, els alumnes disposaran d’un mural que sintetitza de manera visual la informació del bloc.

T’agradaria ser arqueòleg?• Fer dues llistes a la pissarra: una amb els aspectes que als alumnes els agraden de la

feina de l’arqueòleg i una altra amb els aspectes que els desagraden d’aquesta feina. Això pot ser punt de partida per a discussions interessants entre ells.

Tècniques de datació en arqueologia• Els alumnes podrien consultar www.mundofree.com/yiatrou/pagina_nueva_5.htm i

explicar en què consisteix la tècnica de la dendrocronologia. Se’ls hauria d’animar que consultin altres enllaços i que coneguin altres tècniques de datació.

Conèixer els nostres avantpassats a partir dels ximpanzés• Es pensa que els Australopitecus eren molt similars als ximpanzés. Demanar als

alumnes que busquin informació sobre la vida dels ximpanzés i que imaginin a partir de les dades obtingudes com podria ser la vida dels nostres primers avantpassats.

Fabrica un bifaç• Demanar als alumnes que recullin diferents tipus de pedres i que a partir del que

tenen intentin fabricar un bifaç, tal com ho faria una persona del paleolític. Després han de comentar la seva experiència, si els ha resultat fàcil o difícil, i si les característiques de duresa de les pedres ha influït en els resultats. Cal advertir-los que es posin ulleres per protegir-se els ulls mentre realitzen aquesta activitat.

Dissenya un vestit del paleolític• L’alumne imaginarà que és un dissenyador de moda que es vol inspirar en la manera

de vestir durant el paleolític per dissenyar la seva nova col·lecció. Haurà de pensar en el tipus de vestits, sabates i complements que dissenyaria i els materials amb els que ho fabricaria i cosiria.

148

Debat: és convenient limitar les visites a les coves amb pintures paleolítiques?• Moltes coves amb pintures paleolítiques estan tancades al públic o accepten un

nombre molt limitat de visites. L’entrada de persones a una cova en modifica les condicions de temperatura i humitat, i això fa que les pintures es deteriorin i fins i tot poden perdre’s per sempre. Podem escriure aquestes oracions a la pissarra i que els alumnes votin amb quina estan d’acord i justifiquin la seva posició.

a) És necessari tancar les coves completament per preservar-les per a les generacions futures.b) Jo les obriria. De què em serveix un tresor artístic si no en puc gaudir?c) Mantindria un sistema de visites molt limitades, així es combina la possibilitat de veure-les amb el seu manteniment pel futur.

L’àlbum del paleolític• Demanar que imaginin que volen treure al mercat un àlbum de cromos titulat «La

màquina del temps». Han de triar els 6 cromos del paleolític. Que facin una llista amb les imatges que els sembla que representen millor aquesta època.

Més recursos

Enllaços• http://www.becominghuman.com• http://www.mundofree.com/origenes/evolucion/epocasyperiodos/

epocasyperiodos.html• http://www.educa.aragob.es/ryc/wq/atapuerca/index.htm• http://www.fundacionatapuerca.es• http://www.museodealtamira.es/• http://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/lascaux/fr/index.html

Pel·lícules• La recerca del foc, dirigida per J. J.Annaud, el 1981.

DVD• Vida prehistórica, BBC i Dorling Kindersley.• Altamira: desde siempre, para siempre, MD.• Atapuerca: el misterio de la evolución humana, dirigit per Javier Trueba, MD.• Atapuerca: Patrimonio de la Humanidad, dirigit per Javier Trueba, MD.• El origen del hombre y su evolución, Discovery Channel.• La evolución humana, Discovery Channel.• Historias de la Edad de Piedra, MD.• Los orígenes del hombre (4 vols.), MD.• Memoria de España, vol. 1, MD.

Novel·les• J. M. AUEL, saga «Los Hijos de la Tierra», formada per cinc llibres.

149

Obres de divulgació• Las primeras sociedades, Biblioteca Básica de Historia, Anaya.• La vida en el Paleolítico, Historia del mundo para jóvenes, Akal.• Esa salvaje Edad de Piedra, colección Esa Horrible Historia, Editorial Molino.

Publicacions cietífiques• JUAN LUIS ARSUAGA, El collar del Neandertal.• JUAN LUIS ARSUAGA, La especie elegida.• JUAN LUIS ARSUAGA, El mundo de Atapuerca.

150


• Fer servir les convencions i les unitats cronològiques, i les nocions d’evolució i canvi aplicant-les als fets i els processos de la prehistòria i la història antiga del món i de la península Ibèrica.


151

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 38

Conceptes de la prehistòria• Vegeu la pàgina 243 de la guia.


Atapuerca a Internet• Vegeu la pàgina 244 de la guia.


L’art rupestre a Internet• Vegeu la pàgina 245 de la guia.


Les etapes de la prehistòria• Vegeu la pàgina 362 i 363 de la guia.


Els invents de la prehistòria • Vegeu la pàgina 364 i 365 de la guia.


Romania: paisatge i història• Vegeu la pàgina 460 i 461 de la guia.

152


12. El neolític i l’edat dels metalls

La dotzena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de l’àrea de Geografia i Història parla dels dos últims períodes de la prehistòria –el neolític i l’edat dels metalls–, una llarga etapa d’aproximadament 10.000 anys. Aquests dos períodes es tracten per separat, i de cada un s’assenyala el moment i lloc on comença, els avenços que s’hi produeixen i les maneres de viure que els caracteritzen. Les creences i l’art d’aquestes cultures prehistòriques s’estudien conjuntament, ja que hi ha una continuïtat entre els dos períodes.

La unitat té un caràcter descriptiu en clara continuïtat amb l’anterior. Cal dir que els conceptes que s’utilitzen queden explicats i definits en el mateix text.

153

I- Introducció

Objectius

• Situar en el temps i en l’espai dues etapes de la prehistòria: el neolític i l’edat dels metalls.

• Comprendre i valorar la importància de la revolució neolítica en la història de la humanitat.

• Descriure com era la manera de viure dels nostres avantpassats en el neolític i a l’edat dels metalls.

• Analitzar com eren les creences i l’art en aquestes etapes i les relacions entre tots dos aspectes.

• Analitzar el canvi i la continuïtat entre les tres etapes de la prehistòria, i detectar-ne similituds i diferències.

Continguts

• Explicació de la revolució neolítica i de la manera de viure: l’agricultura i la ramaderia, els poblats, l’especialització del treball.

• Reconeixement dels invents del neolític: la pedra polida, el teixit i la ceràmica.• Explicació de la manera de viure a l’edat del metalls: el creixement del comerç i les

ciutats, l’aparició de fortes divisions socials.• Reconeixement dels invents de l’edat del metalls: la roda, la vela, l’arada, el regadiu

i els canals.• Explicació de les creences en el neolític i a l’edat dels metalls.• Descripció de l’art: les pintures llevantines i el megalitisme.• Interpretació de mapes històrics.• Anàlisi d’un objecte de manera pautada.• Ordenació de repertoris d’objectes prehistòrics.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.• Explicació de processos tecnològics del neolític i l’edat dels metalls: l’elaboració de

la ceràmica i d’objectes de metall.• Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.• Valoració de les restes del neolític i de l’edat dels metalls com a fonts fonamentals

que ens permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.• Consideració per l’art neolític i de l’edat dels metalls, i valorar-lo per tres raons: pel

valor artístic, perquè expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època,i perquè és el reflex de la creativitat humana.

• Empatia per les creences i les maneres de viure d’altres èpoques.

154



Competències generals• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.

Competències específiques• Competència temporal.• Competència cultural i artística.• Pensament social.

155



Itinerari 1: continguts imprescindiblesComprèn els apartats 1 i 3 de la unitat a les pàgines 148 i 150 del llibre de l’alumne, que permeten tenir una visió de conjunt del període final de la prehistòria.

El treball d’aquests continguts pot centrar-se en les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» de les pàgines 149 i 151 del llibre de l’alumne. Aquest itinerari es pot completar comparant el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls en un quadre sinòptic que reflecteixi la cronologia, la manera de viure i el desenvolupament tecnològic de cada període (com el que hi ha a la pàgina 153).

Itinerari 2: continguts mitjansAquest itinerari se centra en les maneres de viure que van caracteritzar cada període. Comprèn l’apartat 2 de la pàgina 148 del llibre de l’alumne, que permet comprendre les formes d’assentament i els canvis socials a cada subetapa. L’activitat «Interpreta el text» de la pàgina 149 pot ser adequada per abordar aquestes qüestions.

Itinerari 3: continguts que van més enllàComprèn els apartats 4 i 5 de la pàgina 150 i 151 del llibre de l’alumne, que permeten conèixer les manifestacions artístiques i relacionar-les amb les creences dels períodes respectius.

Les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» que acompanyen aquests apartats a la plana 151 poden ser adequades per diferenciar les manifestacions artístiques característiques de cada època.

Recursos i mitjans





156

III- Metodologia


La vida en el neolític• Fer les activitats proposades de la pàgina 149 del llibre de l’alumne.

L’art• Fer les activitats proposades de la pàgina 151 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Utilitzar el vocabulari relacionat amb el neolític i l’edat dels metalls.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet.• Buscar informació en enciclopèdies.

Competència social i ciutadana• Comprendre termes com ara poder, societat i desigualtat.• Valorar com els canvis en la producció econòmica i la propietat van provocar

l’aparició de fortes divisions socials a l’edat dels metalls.• Analitzar quins eren els criteris en què es basava el poder en aquella època: riquesa

(comerciants), domini de la religió (sacerdots) i domini de la força (guerrers).• Analitzar la relació entre els canvis econòmic i tecnològic i el canvi en els criteris

d’organització del poder i de la societat.

158


• Sentir empatia per les persones d’altres èpoques, en aquest cas pels nostres avantpassats del neolític i l’edat dels metalls. Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i quins sentiments podien tenir.


Competència temporal• Precisar el context espaciotemporal del neolític i l’edat dels metalls.• Explicar per què la revolució neolítica és un procés clau en el nostre passat.• Descriure maneres de viure del passat, concretament la vida en el neolític i l’edat

dels metalls.• Comprendre que en el neolític i l’edat dels metalls els ritmes de canvi es van

accelerar respecte al que havia succeït en el paleolític.• Interpretar mapes històrics.

Competència cultural i artística• Conèixer les principals manifestacions de l’art neolític i de l’edat dels metalls, les

característiques i els principals exemples.• Fer servir termes artístics bàsics: arquitectura, esquematisme/naturalisme,

policromia/monocromia.• Analitzar obres d’art del neolític i l’edat dels metalls.

Pensament social• Analitzar la importància del factor climàtic com a desencadenant de la revolució

neolítica.• Enumerar més d’una conseqüència de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia.• Explicar seqüenciadament el procés de la revolució neolítica.• Descriure processos tecnològics del passat.• Formular hipòtesis sobre l’ús de diferents objectes del neolític i l’edat dels metalls.

159


Diferenciar els períodes• Per l’estat de maduresa de l’alumnat, la periodització de la Història és un dels

aspectes més complexos. Per això els professors haurem d’estar atents a deixar clara cada etapa, la cronologia i les característiques que la defineixen, de manera que adquireixin sentit per a ells. Una bona manera d’incidir en aquesta qüestió és fent les activitats 1 a 3 de les activitats de repàs del bloc a la pàgina 162 del llibre de l’alumne. També representar la duració dels dos períodes.

Relacionar causes i efectes• Els alumnes de 1r d’ESO aprenen amb facilitat taxonomies, ja que es tracta d’una

senzilla tasca mnemotècnica. Però és més complex per a alumnes d’aquesta edat establir relacions de causalitat abstracta.

Relacionar el final de l’última glaciació amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia• Ens haurem d’aturar en l’explicació d’aquesta qüestió i insistir en la seqüència que

va portar a la neolitització: el final de la glaciació, la disminució de la població de les espècies que eren aliment de la població humana (per extinció o emigració), l’assetjament als depredadors o a les plantes sense utilitat per les persones, i l’apropiació i selecció dels exemplars més adequats a les necessitats humanes, és a dir, la caça i l’agricultura.

Relacionar neolític i sedentarització • És necessari explicar que el sedentarisme va ser una conseqüència de l’agricultura.

Comprendre els avantatges que va aportar la divisió del treball• L’especialització del treball aporta grans avantatges a les poblacions amb una gran

diversificació econòmica, que d‘aquesta manera pot augmentar i millorar la qualitat de la seva producció. Es pot elaborar un quadre sinòptic amb les activitats del paleolític i del neolític, de manera que apreciïn la gran diversificació que es va produir al neolític.

Distingir el significat de divisió del treball i jerarquia social• És necessari insistir en la diferència entre totes dues.

Diferenciar les característiques de l’art paleolític de les del neolític• L’art prehistòric és una bona ocasió perquè els alumnes aprenguin a diferenciar les

tres tendències predominants que es donen a les arts plàstiques: el naturalisme, característic de l’art paleolític, i l’esquematisme i l’abstracció propis de l’art neolític i de l’edat dels metalls.

160


• Relacionar el megalitisme amb la gran capacitat tecnològica de l’edat dels metalls Els megàlits constitueixen unes manifestacions artístiques que capten ràpidament l’atenció dels alumnes. La grandària dels materials utilitzats i l’aire misteriós que els envolten expliquen aquesta atracció.

Diferenciar els principals tipus de construccions megalítiques• Els alumnes han de conèixer els principals tipus de construccions megalítiques i la

seva funció hipotètica, però més que de donar una definició formal, haurien de ser capaços de diferenciar-los.

Lectura 22

El naixement de l’agricultura• Vegeu la pàgina 500 de la guia.



Investigació. 10

La dona als grups sedentaris• Vegeu la pàgina 556 i 557 de la guia.

Recurs 38

Línia del temps del neolític i l’edat dels metalls• Vegeu la pàgina 148 de la guia.

Recurs 39

Objectes del neolític i de l’edat dels metalls• Vegeu la pàgina 149 de la guia.

Recurs 40

L’art al final de la prehistòria• Vegeu la pàgina 150 de la guia.


La línia del temps del neolític i el calcolític

161

• Elaborar amb els alumnes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com l’aparició de l’agricultura o les ciutats.

El mural del paleolític i el neolític• Recopilar imatges d’objectes representatius del neolític i l’edat dels metalls i posar-

los en un gran mural. Es pot organitzar per períodes i tipus de vestigis, de manera que s’articuli en un gran quadre sinòptic del neolític i el calcolític.

Imaginar-se que s’és un ésser humà del neolític• Escriu un relat descrivint el poblat on vius. On vius? Com és l’habitatge? Quants

sou al poblat? Com s’organitza la feina? Quines eines utilitzeu i per a què? Què mengeu? D’on obteniu el menjar? Com aneu vestits? Amb quins teixits?

Buscar informació• A la pàgina http://sepiensa.org.mx/librero/historia.html cliqueu la icona «Historias

del mundo». Entreu a la prehistòria i a la secció dedicada al neolític. Després cliqueu a l’apartat «Tecnología y metalurgia». Llegiu el text i organitzeu els diferents invents de què es parla en un eix cronològic.

Un poble neolític actual • Un poble neolític actual. http://www.edufuturo.com/educacion. php?c=410. Aquesta

pàgina descriu la vida i els costums d’un poble neolític de l’actualitat. Després de la lectura del text de la pàgina, es poden resumir les característiques de la vida d’aquest poble.

Les creences en la prehistòria• A partir del text de la pàgina 150, buscar més informació i elaborar un quadre que

resumeixi les diferents creences dels pobles neolítics i calcolítics. S’hi poden assenyalar diferents cultes i creences, axí com les diferents pràctiques funeràries de cada període.

Dibuixar un poblat neolític• A partir de la informació de la pàgina 148 del llibre, els alumnes poden representar

un poblat neolític en el qual apareguin els elements que s’hi descriuen.

Fabricar un recipient de ceràmica• Els alumnes poden fabricar un recipient de ceràmica senzill segons es descriu al

document 3 del llibre (pàgina 148). El treball es pot fer a l’aula de plàstica. Després poden fer un informe en què resumeixin la seva experiència, fent referència a les dificultats que han trobat.

Més recursos

Enllaços• http://www.dearqueologia.com/arqueo_articulos.htm• http://enciclopedia.us.es/index.php/Neol%EDtico

162

Pel·lícules• Druidas, dirigida per Jacques Dorfmann en 2000.

DVD• Los celtas. Antiguas civilizaciones. MD.• Atlas interactivo de historia universal. Vol. 1. MD.• Historias de la Edad de Piedra. MD.• Misterios de la historia: celtas. MD.

Novel·les• J. JACOBS, Cuentos celtas, Editorial Miraguano.

Obres de divulgació• J. SANTACANA i M. C. GARCÍA, El Neolítico. Biblioteca Básica de Historia, Serie

«Monografías». • M. ASTON i T. TAYLOR, Atlas de arqueología. Editorial Acento.

Publicacions científiques• O. AURENCHE i S. K. KOZLOWSKI, El origen del Neolítico en el Próximo Oriente,

Ariel.• GARCÍA RUEDA, Las primeras ciudades, Madrid, Historia 16, 1985.

163



• Identificar i exposar els canvis que va representar la revolució neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la importància i les conseqüències que van tenir en comparar-los amb els elements que van conformar les societats depredadores.


164

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 41

Les maneres de viure dels nostres avantpassats• Vegeu la pàgina 246 de la guia.

Fitxa de reforç 42

L’art prehistòric• Vegeu la pàgina 247 de la guia.


Datar restes prehistòriques• Vegeu la pàgina 248 de la guia.


La prehistòria en la literatura• Vegeu la pàgina 249 de la guia.


De què vivien els éssers humans en la prehistòria?• Vegeu la pàgina 366 i 367 de la guia.


L’art prehistòric• Vegeu la pàgina 368 i 369 de la guia.


Rússia: paisatge i història• Vegeu la pàgina 462 i 463 de la guia.

165


13. La prehistòria a Catalunya

La unitat 13 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història aborda el tema de la prehistòria a Catalunya. La majoria dels aspectes ja s’han treballat a les unitats anteriors, però en aquesta unitat s’aprofundeix en les activitats i formes de vida dels pobles prehistòrics (organització social, economia, creences, rituals, manifestacions artístiques, etc.), es concreta la cronologia específica de la prehistòria a Catalunya i s’identifiquen els principals jaciments prehistòrics del Principat.

La unitat s’ha estructurat en tres grans apartats: el paleolític i l’epipaleolític, el neolític i l’edat dels metalls. A més a més, la unitat té una sèrie d’apartats específics: un «Sabies que», que informa sobre el primer jaciment paleolític localitzat a Catalunya i sobre la mandíbula de Banyoles; els apartats titulats «Patrimoni», que ens parlen de les mines de Can Tintorer, a Gavà, i del sepulcre megalític de la Costa dels Garrics, al Solsonès, i dos apartats amb l’apartat «A fons»: el primer aprofundeix sobre el tema dels enterraments i els poblats, tot parlant de l’anomenada cultura dels sepulcres de fossa, i el segon dóna detalls sobre les troballes de l’edat del bronze.

A les activitats finals de la unitat es treballa les pintures rupestres, la identificació de restes fòssils, l’anàlisi de les restes arqueològiques d’un poblat de l’edat del bronze i la identificació i anàlisi de diferents peces ceràmiques.

166

I- Introducció

Objectius

• Conèixer les etapes de la prehistòria a Catalunya.• Conèixer les formes de vida del paleolític i localitzar els principals jaciments a

Catalunya.• Caracteritzar la transició de l’epipaleolític.• Conèixer i valorar la cronologia i la difusió del neolític.• Destacar la importància del neolític per a l’evolució dels grups humans.• Conèixer la cultura megalítica.• Conèixer els avenços tecnològics de l’edat dels metalls i relacionar-los amb les

creences i les formes de vida del pobles prehistòrics.

Continguts

• L’evolució de les primeres comunitats humanes a Catalunya, la vida durant el paleolític, la transició de l’epipaleolític, el neolític i l’edat dels metalls.

• El principals jaciments prehistòrics de Catalunya.• L’art prehistòric a Catalunya.• Anàlisi i interpretació de mapes històrics.• Descripció i anàlisi d’una pintura rupestre.• Identificació de restes fòssils a partir de tres cranis.• Anàlisi d’un poblat de l’edat del bronze a partir d’un text i de diverses imatges.• Obtenció d’informació a partir de l’anàlisi d’objectes de ceràmica.• Interès per la recerca històrica com a mitjà per conèixer el passat més remot i

comprendre i valorar el present.• Conèixer i valorar positivament els jaciments arqueològics del nostre entorn més

proper.



167


Competències específiques• Competència espacial.• Competència cultural i artística.• Pensament social.

168



Itinerari 1: continguts imprescindiblesComprèn els dos primers paràgrafs de l’apartat 1, els dos primers de l’apartat 2, i tot el 3,que es poden trobar a les pàgines de la 154 a la 159 del llibre de l’alumne que ens ofereixen una visió dels aspectes fonamentals de la prehistòria a Catalunya.

Aquests continguts es poden treballar amb les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» de les pàgines anteriorment esmentades.

L’itinerari es pot completar amb l’elaboració d’un resum dels diferents apartats treballats i amb la confecció d’un esquema en forma de quadre sinòptic o de mapa conceptual.

Itinerari 2: continguts intermedis Comprèn els subapartats «La vida durant el paleolític» i «La transició de l’epipaleolític» de l’apartat 1 a la pàgina 154 del llibre de l’alumne, «Els habitatges en el neolític» de l’apartat 2 a la pàgina 156 del llibre de l’alumne i el darrer paràgraf de l’apartat 3 a la 158.

Aquest itinerari permet conèixer les formes de vida i les característiques dels habitatges i dels poblats de les diferents etapes de la prehistòria.

Algunes de les activitats dels apartats «Interpreta el text» d’aquestes pàgines del llibre de l’alumne poden servir per tractar el tema de les diferents formes de vida. Els alumnes més interessats poden llegir l’«A fons» de la pàgina 157 i ampliar la informació.

Itinerari 3: continguts que van més enllàComprèn el darrer subapartat de l’apartat 2 i l’apartat 3 a la pàgina 156 i 158 del llibre de l’alumne. Aquests punts permeten conèixer les creences i les diferents formes d’enterrar els morts del pobles prehistòrics.

Les activitats «Interpreta el text» i «Interpreta els documents», d’aquestes pàgines, poden servir per treballar i consolidar els conceptes d’aquest itinerari.

Recursos i mitjans



169

III- Metodologia



170


La prehistòria i l’epipaleolític• Fer les activitats proposades de la pàgina 155 del llibre de l’alumne.

El neolític a Catalunya• Fer les activitats proposades de la pàgina 157 del llibre de l’alumne.

L’edat dels metalls de Catalunya• Fer les activitats proposades de la pàgina 159 del llibre de l’alumne.






Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Ampliar el vocabulari relacionat amb els diferents períodes de la prehistòria.• Buscar les idees bàsiques de la unitat.• Llegir i interpretar els textos de la unitat.

Competència d’aprendre a aprendre• Descriure i analitzar una pintura rupestre.• Descriure i identificar unes restes fòssils.• Analitzar unes restes arqueològiques.• Obtenir informació a partir de peces de ceràmica.

Tractament de la informació i competència digital• Fer servir fonts materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Ampliar la informació per mitjà d’enciclopèdies, monografies i Internet.

171


Competència social i ciutadana• Comprendre la importància del medi natural per a la vida humana.• Entendre i valorar positivament l’esforç de tots els individus d’una comunitat per a

la supervivència del grup.• Respectar el patrimoni arqueològic.

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar i organitzar visites a museus o jaciments arqueològics.


Competència espacial• Situar dins de les coordenades d’espai i temps les etapes de la prehistòria a

Catalunya.• Localitzar els principals jaciments prehistòrics de Catalunya.• Explicar la raó de la proximitat als rius i als estanys de les coves habitades, dels

campaments i dels poblats prehistòrics.

Competència cultural i artística• Conèixer les principals manifestacions de l’art prehistòric a Catalunya.• Analitzar una pintura rupestre.• Reconèixer, analitzar i descriure restes materials.

Pensament social• Entendre les diferents formes d’organització social.• Valorar els canvis socials del neolític.• Explicar els avenços tecnològics i constructius al llarg de la prehistòria.• Formular hipòtesis sobre les creences.• Relacionar les manifestacions artístiques, les creences i els rituals funeraris.

172


Comprendre la durada de la prehistòria• Com ja hem comentat anteriorment, la periodització del temps històric és un dels

aspectes que presenta més problemes de comprensió per als alumnes. Els professors hem d’intentar aclarir al màxim les característiques de cada etapa,

tot insistint en els aspectes culturals específics del període.

Entendre que hi ha diferents cronologies d’un mateix procés històric• És molt important recordar que cada regió geogràfica té una cronologia pròpia del

temps prehistòric, i que els processos de canvi i evolució no segueixen el mateix ritme a tot arreu. Aquest és el cas de la dinàmica de la prehistòria a Catalunya.

Una forma de treballar la qüestió és la representació gràfica de la seqüència temporal de la prehistòria a Catalunya a través de l’elaboració d’una línia del temps. També es pot comparar la línia del temps de la prehistòria a Catalunya amb la línia del temps general de la prehistòria.

Relacionar els conceptes de causa i efecte• Un altre aspecte difícil per als alumnes és establir relacions de causa i efecte,

sobretot quan parlem de processos complexos i abstractes. Els efectes del canvi climàtic, que va començar fa uns 12.000 anys i que va afectar les formes de vida dels grups humans del paleolític, es poden explicar a través de la fase de transició cultural, batejada amb el nom d’epipaleolític o mesolític. El canvi climàtic explicaria la modificació de les formes de vida: la generalització dels assentaments en balmes, les noves tècniques de treballar la pedra i l’aparició d’un nou tipus de pintura rupestre, l’anomenada pintura llevantina. S’ha d’insistir en els canvis de la fauna, la flora i el paisatge com a conseqüència directa dels canvis de temperatura i precipitació.

Entendre el concepte de difusió cultural• Per explicar el desenvolupament del neolític a Catalunya, tenint en compte la

diferència cronològica respecte a la zona nuclear del Pròxim Orient, els prehistoriadors han fet servir la hipòtesi de la influència externa. Per abordar el tema, l’alumne podria elaborar un mapa de tota la conca mediterrània en el qual anotaria la cronologia del neolític per a la regió del Pròxim Orient i la cronologia del neolític per a Catalunya, tot destacant els milers d’anys de diferència. L’objectiu és visualitzar la distància geogràfica entre els dos punts i marcar la diferència cronològica d’un mateix procés històric.

Comprendre la dificultat de localització i interpretació de les restes dels jaciments arqueològics

173


• Els alumnes han d’entendre que la interpretació de les etapes de la prehistòria depèn de la localització de restes materials. També s’ha d’intentar que entenguin que és molt important preservar intactes les restes que es puguin localitzar. Per treballar aquesta qüestió es poden fer servir els «A fons» de les pàgines 157 i 158 i el «Patrimoni» de la pàgina 159.

Diferenciar les característiques entre les pintures rupestres llevantines i les pintures rupestres de l’àrea cantàbrica• El professor ha d’insistir en la importància de la pintura rupestre com a font

d’informació gràfica a partir de la qual es poden obtenir moltes dades sobre la prehistòria. La localització de les pintures en coves o en balmes, i els canvis en els temes representats i en les formes de representació pictòrica són indicis clars de canvis en les formes de vida. La indumentària de les figures humanes és un indicador del tipus de clima.

Lectura 21

La durada de la prehistòria• Vegeu la pàgina 499 de la guia.



Investigació. 9

La dona en els grups nòmades prehistòrics• Vegeu la pàgina 554 de la guia.

Investigació. 10

La dona en els grups nòmades sedentaris• Vegeu la pàgina 556 de la guia.

Recurs 41

Línia del temps de la prehistòria a Catalunya• Vegeu la pàgina 154 de la guia.

Recurs 42

Les mines prehistòriques • Vegeu la pàgina 155 de la guia.

174

Recurs 43

L’art final de la prehistòria • Vegeu la pàgina 156 de la guia.


Localització dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya• Dibuixar un mapa de Catalunya amb el curs dels rius més importants i marcar, a

sobre, amb símbols i color, els jaciments més importants, tot indicant l’etapa a la qual pertanyen.

Elaboració d’un quadre sinòptic de la prehistòria a Catalunya• Elaborar un quadre de les etapes de la prehistòria a Catalunya, i indicar-hi la

cronologia, el nom dels jaciments més importants i les característiques generals.

Debat• Reflexionar i debatre a la classe sobre les causes que expliquen els ritmes diferents

en l’evolució dels diferents pobles prehistòrics.

Dibuixar un poblat de l’edat del bronze• A partir de la lectura i de les imatges de la pàgina 161 del llibre, dibuixar un poblat

de l’edat del bronze.

Buscar el significat de les paraules i elaborar un petit vocabulari• Elaborar una llista de les paraules de la unitat relacionades directament amb la

prehistòria. S’han d’ordenar alfabèticament, s’ha de buscar el significat en un diccionari o en una enciclopèdia i s’ha d’elaborar un petit diccionari personal.

Elaborar fitxes• Elaborar fitxes temàtiques per a cada etapa de la prehistòria a Catalunya. Les fitxes

han d’indicar el nom de l’etapa, la cronologia, les característiques fonamentals i el nom dels jaciments més importants.

Elaborar una sopa de lletres• A partir de la informació que facilita la unitat, elaborar una sopa de lletres de la

prehistòria. L’alumne ha d’escriure i ocultar entre les lletres de la sopa el nom de cinc jaciments prehistòrics de Catalunya.

Elaborar el guió d’un concurs de preguntes sobre la prehistòria• Els alumnes hauran d’idear l’estructura d’un concurs sobre la prehistòria. Les

activitats de la unitat poden servir de preguntes.

Buscar bibliografia sobre la prehistòria

175

• Entrar a la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya http//:www.bnc.es i buscar llibres relacionats amb la prehistòria a Catalunya. Els llibres s’hauran d’ordenar per temes i alfabèticament.

Més recursos

Enllaços• Museu d’Arqueologia de Catalunya.http://www.mac.es• Museu d’Arqueologia de Catalunya.http://www.banyolescultura.net/macbcat.htm• El web de les ciències socials. Enllaços a un gran nombre de llocs web amb

informació sobre diferents aspectes de la prehistòria a Catalunya. http://www. xtec.es/~aguiu1/socials/cat1.htm

Documentals• La prehistòria a Catalunya, dirigida per Joan Font, 1994.

Obres de divulgació• ASSUMPTA ARAGALL, La prehistòria a Catalunya, Barcanova, 1991. • Humans! Primers pobladors de Catalunya. Fundació • Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, 2000.• ALBERT FÀBREGA, 27 dòlmens monumentals de Catalunya: itineraris de

descoberta, El Farell, 2006.

Publicacions científiques• JULIÀ MAROTO, El pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya i la

seva interpretació dins del context geogràfic franco-ibèric, Universitat de Girona, 1999.

• El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2000.

176

http://www/


• Establir relacions de causa-efecte.• Dibuixar una línia del temps de la prehistòria a Catalunya.• Situar correctament sobre un mapa de Catalunya la ubicació probable dels

assentaments prehistòrics principals.• Identificar unes restes fòssils.• Obtenir informació a partir d’unes restes materials.• Redactar un tema sobre les diferents etapes de la prehistòria a Catalunya.• Definir conceptes bàsics.• Reconèixer l’art prehistòric i establir les implicacions religioses i socials que devien

tenir les manifestacions pictòriques i escultòriques.• Descriure, analitzar i interpretar una pintura rupestre.

177

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 45

L’epipaleolític i el neolític a Catalunya• Vegeu la pàgina 250 de la guia.

Fitxa de reforç 46

L’edat dels metalls a Catalunya• Vegeu la pàgina 251 de la guia.


La prehistòria a Catalunya, a Internet• Vegeu la pàgina 252 de la guia.


La ruta de l’art rupestre a Catalunya• Vegeu la pàgina 253 de la guia.


L’edat de la pedra a Catalunya• Vegeu la pàgina 370 i 371 de la guia.


El neolític a Catalunya• Vegeu la pàgina 372 i 373 de la guia.


L’edat del bronze a Catalunya• Vegeu la pàgina 374 i 375 de la guia.


Vida quotidiana, art i creences• Vegeu la pàgina 376 i 377 de la guia.

178



Ucraïna: paisatge i història• Vegeu la pàgina 464 i 465 de la guia.

179

14. Les civilitzacions fluvials

La unitat 14 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història estudia l’aparició de la civilització, és a dir, les cultures que han desenvolupat l’escriptura.

El text informatiu aborda dues grans qüestions. D’entrada, les primeres civilitzacions, quantes eren i les seves característiques comunes, que s’estudien als dos primers paràgrafs. Després, la civilització mesopotàmica, a la qual es dediquen la resta d’espígrafs i de la qual s’estudien els condicionants geogràfics, l’organització econòmica i social, el sistema de creences i el llegat artístic. La unitat té també dos apartats «A fons» que se centren a desenvolupar dos aspectes especialment complexos: els diferents sistemes d’escriptura i les etapes de la història de la civilització mesopotàmica.

Els apartats 1 i 2 de la unitat tenen un caràcter analític, ja que caracteritzen un tipus de societat: aquelles cultures que arriben a tenir la complexitat suficient perquè hi aparegui l’escriptura com un element imprescindible. Els apartats dedicats a Mesopotàmia, en canvi, tenen un caràcter descriptiu. S’ha d’assenyalar que els pics utilitzats per establir subdivisions i enumerar característiques donen un caràcter esquemàtic a la unitat.

180

I- Introducció

Objectius

• Explicar el pas de la prehistòria a la història.• Determinar quines van ser les primeres civilitzacions històriques i situar-les en un

mapa.• Valorar el paper dels rius com a factor desencadenant de forts canvis polítics,

econòmics i socials.• Analitzar les característiques polítiques, econòmiques, socials i culturals de les

primeres civilitzacions.• Situar Mesopotàmia en el seu context espaciotemporal.• Analitzar l’estructura social de Mesopotàmia.• Valorar les aportacions de la cultura mesopotàmica al patrimoni cultural de la

humanitat.

Continguts

• Reconeixement de l’aparició de l’escriptura.• Explicació del pas de les ciutats als primes imperis, i concreció amb els casos de

Mesopotàmia, Egipte, la Xina i l’Índia.• Definició i enumeració de les característiques de les civilitzacions fluvials.• Definició de l’espai mesopotàmic.• Explicació del context temporal i les etapes de la història de Mesopotàmia.• Reconeixement de l’estructura social mesopotàmica.• Explicació de la religió, l’arquitectura i l’escultura de la cultura mesopotàmica.• Interpretació de mapes històrics i de línies del temps.• Anàlisi d’objectes de manera pautada.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.• Elaboració d’una piràmide social.• Anàlisi de canvis i permanències al llarg del temps.• Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.• Valoració de les restes de les civilitzacions fluvials com a fonts fonamentals que ens

permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.• Consideració per l’art mesopotàmic, i valorar-lo per tres raons: pel valor artístic,

perquè expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època, i perquè és el reflex de la creativitat humana.

• Rebuig de la manca de drets de grans grups socials en aquesta civilització.• Empatia per les creences i les maneres de viure d’altres èpoques.

181



Competències generals• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència social i ciutadana.


182



Itinerari 1: continguts imprescindiblesAquest itinerari està destinat a tots els alumnes. Comprèn els apartats 1 i 2 de la pàgina 166 i 67 del llibre de l’alumne, així com el document 1 a la 167. L’estudi d’aquests apartats permet aconseguir un coneixement essencial per comprendre l’aparició i característiques de les civilitzacions fluvials.

Les activitats 1, 5 i 6 de la pàgina 167 del llibre permeten als alumnes aprendre de manera autònoma les característiques d’aquestes civilitzacions.

Itinerari 2: continguts mitjansEn aquest itinerari, destinat a tots els alumnes, s’estudien els apartats 3, 4 i 5 i els documents 3 i 4 de la pàgina 168 i 169 del llibre de l’alumne. L’objectiu d’aquest itinerari és adquirir els coneixements mínims sobre la civilització mesopotàmica.

Les activitats 8, 10 i 11 de la pàgina 169 centren l’atenció dels alumnes sobre els aspectes més rellevants de la civilització mesopotàmica i la seva història.

Itinerari 3: continguts que van més enllàL’apartat 5, la fitxa «Patrimoni» sobre el ziggurat i els documents que contenen imatges d’art mesopotàmic, constitueixen l’itinerari 3 de la pàgina 170 i 171 del llibre de l’alumne, que té com objectiu el coneixement de l’art mesopotàmic i està pensat per a alumnes amb més curiositat per la història.

Les activitats 12 i 13 de la pàgina 170 del llibre són adequades per l’objectiu de l’itinerari, i la primera d’aquestes activitats és interessant perquè els alumnes adquireixin uns coneixements sobre arquitectura.

Itinerari 4: continguts de més dificultatEstà constituït pels apartats «A fons» i les altres fitxes de «Patrimoni» de la unitat. Permeten als alumnes adquirir altres coneixements sobre el desenvolupament de la civilització i la història de Mesopotàmia, gràcies a l’estudi de les escriptures de l’antiguitat i de les etapes de la història mesopotàmica. A més, l’estudi dels apartats de «Patrimoni» i la realització de les activitats que hi corresponen permeten als alumnes tenir-ne un coneixement més ampli.

Aquest itinerari pot ser interessant tant per als alumnes més interessats com per a aquells amb un estil d’aprenentatge menys formal.

Recursos i mitjans


183

III- Metodologia





184


De les ciutats als imperis• Fer les activitats proposades de la pàgina 167 del llibre de l’alumne.

La població i el treball• Fer les activitats proposades de la pàgina 169 del llibre de l’alumne.

La cultura mesopotàmica• Fer les activitats proposades de la pàgina 170 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• Utilitzar el vocabulari relacionat amb les civilitzacions fluvials i Mesopotàmia.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet.• Fer servir maneres especialitzades de representar informació, com ara la piràmide

social.

Competència d’aprendre a aprendre• Llegir per estudiar: ús de diverses tècniques per estudiar diàriament i per estudiar

abans d’un examen.

Competència social i ciutadana

185


• Explicar com van sorgir els primers estats, i com aquesta manera d’organitzar-se es diferencia de les tribus paleolítiques i els poblats del neolític i l’edat dels metalls.

• Analitzar els poders que tenia un sobirà en les primeres civilitzacions i comparar-los amb els d’un govern actual.

• Explicar els termes lliure i esclau i analitzar com perviuen en l’actualitat.• Explicar quina era la situació de la dona i aportar una opinió pròpia sobre el cas.• Sentir empatia per les persones d’altres èpoques, en aquest cas pels nostres

avantpassats mesopotàmics. Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i quins sentiments podien tenir.


Competència temporal• Precisar el context espaciotemporal de les civilitzacions fluvials en general i de

Mesopotàmia en particular.• Explicar per què l’aparició de l’escriptura i de les primeres civilitzacions són

processos clau en el nostre passat.• Descriure maneres de viure del passat, concretament a Mesopotàmia.• Comprendre que, quan es desenvolupaven les primeres civilitzacions, la resta

d’espais del món es mantenien en la prehistòria.• Analitzar que no tots els aspectes d’una civilització evolucionen al mateix ritme.• Situar en mapes històrics i línies del temps els processos històrics i els fets estudiats.

Competència cultural i artística• Conèixer les principals manifestacions de l’art mesopotàmic, les característiques i

els principals exemples.• Analitzar les relacions entre l’art i la societat: entre l’aparició d’un poder polític fort

i l’inici de l’arquitectura monumental.• Fer servir termes artístics bàsics: arc, volta, ziggurat.• Analitzar obres d’art mesopotàmiques.

Pensament social• Explicar per què considerem que l’aparició de l’escriptura obre el pas a la història.• Diferenciar entre els factors que ens ajuden a explicar per què van sorgir les

primeres civilitzacions i les característiques d’aquestes civilitzacions.• Formular hipòtesis sobre la funció de diferents restes de la civilització

mesopotàmica.

186


El treball amb dues escales• La unitat estudia les civilitzacions fluvials. S’estudia la civilització mesopotàmica

com exemple d’aquestes civilitzacions. Això suposa treballar amb dues escales diferents: l’escala de la història universal i la de la història d’una civilització concreta.

Els professors haurem d’insistir en aquest canvi per evitar confusions en els alumnes.

La transcendència que va tenir l’escriptura• A partir de l’aparició de l’escriptura els historiadors tenen un nou tipus de fonts

històriques, les fonts escrites, que ens permeten conèixer els fets que narren aquestes fonts. S’ha de deixar clar als alumnes que, encara que l’escriptura fos important per als pobles que la van desenvolupar, el que justifica el canvi de la prehistòria a la història és que ens permet arribar al coneixement d’esdeveniments particulars.

La civilització, un procés independent però amb característiques comunes• El mapa de les civilitzacions fluvials, així com la resta del text informatiu, expliquen

quines van ser aquestes civilitzacions i on i quan van sorgir. És convenient explicar als alumnes que el desenvolupament de l’escriptura, i per tant, de la civilització, va ser independent a cada un d’aquests espais.

Les condicions geogràfiques de la civilització mesopotàmica• Els primers paràgrafs del tercer apartat parlen de la qüestió dels condicionants

geogràfics de la civilització mesopotàmica.Per a que els alumnes relacionin les condicions geogràfiques amb el

desenvolupament de la civilització, és necessari que els professors insistim en l’explicació d’alguns aspectes. Un, que l’existència de cursos fluvials a regions àrides (en el cas de Mesopotàmia, el Tigris i l’Eufrates) va ser un esperó per a la construcció de canals que permetissin l’agricultura. Dos, que la construcció d’aquests canals trascendia l’esforç individual, cosa que feia necessària la col·laboració de grups més grans que es van organitzar sota autoritats polítiques (reis o sacerdots). Tres, que els governants dels estats que es desenvolupaven van necessitar un sistema d’emmagatzematge de dades, que coneixem com escriptura.

Mesopotàmia, un mosaic de pobles• Al llibre s’anomenen els diferents pobles que es van assentar a Mesopotàmia al llarg

de la seva història. Això pot causar confusió, ja que els alumnes estan acostumats a que del nom d’un territori en derivi el gentilici corresponent (de Catalunya catalans, d’Europa europeus, etc), però els habitants de Mesopotàmia no varen ser

187


mesopotàmics, sinó sumeris, acadis o assiris, que es van assentar a la regió en diferents onades migratòries.

La barreja de les funcions polítiques i religioses• La separació entre poder religiós i polític és un fet en la majoria dels estats actuals, i

fruit de revolucions lliberals del segle XIX. No obstant això, a les primeres civilitzacions els dos poders es complementaven i es justificaven. És necessari que s’aclareixin les implicacions derivades d’aquesta unió entre els poders polític i religiós.

Lectura 23

El codi d’Hammurabi• Vegeu la pàgina 501 de la guia.

Lectura 24

Babilònia• Vegeu la pàgina 502 de la guia.



Investigació. 11

La dona a Mesopotàmia• Vegeu la pàgina 558 i 559 de la guia.

Recurs 44

Les primeres civilitzacions• Vegeu la pàgina 160 de la guia.

Recurs 45

Mesopotàmia• Vegeu la pàgina 161 de la guia.

Recurs 46

La història de Mesopotàmia• Vegeu la pàgina 162 de la guia.

188

Recurs 47

L’art mesopotàmic• Vegeu la pàgina 163 de la guia.


El mural de les civilitzacions fluvials• Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un mural en el que es recullin les

principals manifestacions artístiques de les civilitzacions fluvials. El mural pot representar un mapa on es localitzen les cultures: Mesopotàmia, Egipte, Índia i Xina. Aquesta activitat afavoreix la col·laboració entre els diferents alumnes.

Imagina que fas la volta al món fa 4000 anys• Suposa que vius al començament de la història i que per alguna circumstància (ets

un comerciant, un esclau...) acabes a l’altra banda del món. Al final de la teva vida expliques les teves experiències en un text breu que hem trobat ara.

Confuci i Lao Tse• Es pot proposar la lectura de textos triats d’aquests filòsofs de l’antiga Xina.

Després es pot obrir un petit debat entre els alumnes sobre els textos llegits. Als enllaços següents es troben citacions dels autors proposats: http://www.proverbia.net/citasautor.asp? autor=244 i http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=569

Ramayana i Mahabaratta• Lectura de textos triats d’aquestes epopeies Índies. Després els alumnes poden fer

una redacció emulant els textos llegits.

Debat: avantatges de l’escriptura• A partir de l’apartat «A fons» de la pàgina 166 del llibre de l’alumne es pot iniciar

un debat sobre els avantatges que va suposar per a la humanitat la invenció de l’escriptura.

Buscar informació• Es proposa un treball d’investigació. Els alumnes buscaran informació sobre algun

personatge o esdeveniment d’una civilització fluvial i després en faran una petita redacció. Els alumnes haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en les que s’han basat.

Informe: diferències entre l’edat dels metalls i les civilitzacions fluvials• Els alumnes faran un informe sobre les semblances i les diferències entre l’edat dels

metalls i les civilitzacions fluvials. Hi analitzaran els aspectes següents:• El territori que comprèn cada tipus de cultura.• L’organització política que s’hi donava.• La jerarquia de la societat.• Les característiques de la religió.

189

http://www.proverbia.net/citasautor.asp

• L’art.

Buscar informació: el calendari mesopotàmic• Obrir la pàgina http://sepiensa.org.mx/librero/historia.html, clicar la icona «Para

estudiar el pasado» i entrar a la secció «Calendarios». Llegir el text relatiu a Mesopotàmia i respondre les preguntes següents:• Quins pobles mesopotamis van idear els primers calendaris?• Quants dies tenia un mes? I quants mesos tenia un any? I dies?• Què feien per evitar els desfasament entre les estacions i el calendari? Quina civilització actual encara fa servir aquest calendari primitiu?

Més recursos

Enllaços• http://members.fortunecity.es/fotografia1/35_Mesopotamia.htm• http://www.ancientindia.co.uk/• http://www.ancientchina.co.uk/menu.html• http://www.dearqueologia.com/casa_sumeria.htm• http://www.geocities.com/juliobou/sumer.html

DVD• Mesopotamia. Civilizaciones perdidas, vol. 06.• China. Antiguas civilizaciones. MD.• India. Antiguas civilizaciones. MD.• China. Civilizaciones perdidas,vol. 05.• Viaje a lo desconocido, vol. 03, El misterio del valle del Indo, MD.

Novel·les• P. LANZOTTI, Kengi y la magia de las palabras. Ediciones SM. Col. El Barco de

Vapor.• R. GÓMEZ, Zigurat. Ediciones SM.

Obres de divulgació• J. SANTACANA i M. C. GARCÍA, El Cercano Oriente: los sumerios. Anaya. Col.

Biblioteca Básica de Historia.• VIRREY, Mitos chinos. Akal. Col. Pasado Legendario.

Publicacions cientíiques• E. BASSIN, J. BOTTÈRO i J. VERCOUTTER, Los imperios del Antiguo Oriente (3

vols.). Historia universal siglo XXI.• F. LARA, La civilización sumeria, Historia 16. Biblioteca de Historia.

190



• Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen les primeres civilitzacions urbanes.


191

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 49

Les civilitzacions fluvials• Vegeu la pàgina 254 de la guia.

Fitxa de reforç 50

La cultura mesopotàmica• Vegeu la pàgina 255 de la guia.


La civilització fluvial xinesa• Vegeu la pàgina 256 de la guia.


La civilització de Harappa• Vegeu la pàgina 257 de la guia.


El naixement de l’escriptura• Vegeu la pàgina 378 de la guia.


Les primeres civilitzacions• Vegeu la pàgina 380 i 381 de la guia.


Les ciutats de Mesopotàmia• Vegeu la pàgina 382 i 383 de la guia.


Veneçuela: paisatge i història

192



193

15. L’antic Egipte

La unitat 15 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història estudia la civilització egípcia. El text expositiu analitza els condicionants geogràfics de la civilització egípcia, el seu sistema polític i social, i també les seves creences i les característiques de l’art egipci. La unitat també inclou els apartats «A fons», que permeten examinar amb deteniment alguns aspectes de la civilització egípcia, com ara l’evolució històrica de l’Egipte faraònic, les condicions de vida en aquella civilització, els diferents tipus d’enterraments o les arts decoratives. També conté apartats sobre el «Patrimoni» egipci, que mostren algunes obres destacades de l’art. És una unitat llarga, a causa de la importància de la civilització egípcia per al desenvolupament de la civilització occidental i de l’interès que desperta aquesta cultura en l’alumnat. El text té un caràcter descriptiu, adequat a l’objectiu de descriure la societat egípcia, tot i que quan cal establir subdivisions o característiques es recorre a l’esquematització de les idees principals.

194

I- Introducció

Objectius

• Explicar la influència del medi físic (especialment del riu Nil) en la configuració de la civilització egípcia.

• Conèixer les diferents etapes de la història egípcia i els principals personatges i esdeveniments.

• Descriure l’estructura política i l’estructura social de l’Egipte antic.• Explicar com eren les creences dels antics egipcis i valorar-ne la influència en l’art.• Conèixer les principals obres d’art de l’antic Egipte.• Valorar les aportacions de la cultura egípcia al patrimoni cultural de la humanitat.

Continguts

• Descobriment del paisatge egipci i la seva influència en la forma de vida, amb especial interès en la influència del Nil.

• Distinció de les etapes de la història egípcia.• Reconeixement del poder del faraó.• Reconeixement de la societat egípcia com una societat desigual, amb privilegiats i

no privilegiats.• Reconeixement i anàlisi del paper de la dona egípcia.• Descobriment de la vida quotidiana al camp i a la ciutat.• Descobriment de les creences egípcies: politeisme i vida després de la mort.• Identificació i reconeixement de l’art: l’arquitectura monumental (temples i tombes),

l’escultura, la pintura i les arts menors.• Interpretació de mapes històrics i de línies del temps.• Anàlisi d’objectes de manera pautada.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir-ne informació.• Interpretació del plànol d’un edifici.• Anàlisi d’enterraments per extreure’n informació.• Reproducció de tècniques antigues: escriure amb jeroglífics.• Curiositat per conèixer formes de vida d’altres èpoques.• Valoració de les restes d’Egipte com a fonts fonamentals que ens permeten

reconstruir el nostre passat i que, per tant, cal conservar.• Actitud crítica davant les idees errònies que sovint es transmeten sobre la

civilització egípcia.• Estimació per l’art egipci, valorant-lo per tres raons: pel seu valor artístic, per

expressar els gustos, necessitats i sentiments d’una època, i per ser el reflex de la creativitat humana.

195


• Rebuig de la falta de drets de grans grups socials en aquesta civilització.• Empatia per les creences i formes de vida d’altres èpoques.


Competències generals• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.


196


Hi ha tres propostes d’itineraris per treballar el contingut de la unitat. D’una banda l’1 i el 3 i, per l’altra, mitjançant treballs individuals per a l’alumnat amb més interès per aquesta civilització en el segon itinerari.

Itinerari 1: continguts imprescindiblesComprèn els epígrafs 1 i 2 de la pàgina 174 a la 177 del llibre de l’alumne

complets, l’apartat sobre els déus de l’epígraf 4 i l’epígraf 5 a les pàgines de la 182 a la 185 del llibre de l’alumne. Aquest itinerari permet conèixer els aspectes essencials de la civilització egípcia.

Per estudiar aquests aspectes que se suggereixen, és interessant realitzar les activitats referides a la comprensió dels conceptes, la cerca de les idees principals i la interpretació del text. També és interessant fer la tretzena activitat per sintetitzar el coneixement de la jerarquia social egípcia.

Itinerari 2: continguts mitjansTots els epígrafs de la unitat tenen un contingut tractat de manera que qualsevol

alumne mitjà el pugui comprendre. Entre les activitats, les senyalades amb dues rodonetes morades estan dissenyades específicament per a aquest nivell.

Itinerari 3: continguts que van més enllàAquest itinerari comprèn els apartats «A fons» relacionats amb «les etapes de la

història d’Egipte», «la vida quotidiana» i els «tipus de tombes egípcies», i també els apartats sobre «Patrimoni» sobre «l’escriba», «els temples», «les piràmides de Gizeh» i «el bust de Nefertiti».

Entre les activitats, s’han destacat amb tres rodonetes morades les que tenen més nivell de dificultat. També convindria fer les activitats que acompanyen les parts del text dels apartats «A fons» i «Patrimoni».

Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat.

Recursos i mitjans



Materials TIC:• CD. Gestor d’avaluació. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.

197

III- Metodologia

• CD. Guia digital. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Multimèdia. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Documents curriculars i administratius. Geografia i Història 1 ESO. Grup


198


El país del Nil• Fer les activitats proposades de la pàgina 175 del llibre de l’alumne.

La terra del faraó• Fer les activitats proposades de la pàgina 176 del llibre de l’alumne.

La societat egípcia• Fer les activitats proposades de la pàgina 179 del llibre de l’alumne.

La vida quotidiana• Fer les activitats proposades de la pàgina 181 del llibre de l’alumne.

La religió• Fer les activitats proposades de la pàgina 183 del llibre de l’alumne.

La vida després de la mort. Les tombes• Fer les activitats proposades de la pàgina 184 i 185 del llibre de l’alumne.

L’art egipci• Fer les activitats proposades de la pàgina 187 del llibre de l’alumne.







Competència comunicativa lingüística i audiovisual199


• Fer servir el vocabulari relacionat amb la civilització egípcia.• Comprendre un text narratiu (El tresor del faraó).• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Tractament de la informació i competència digital• Fer servir fonts primàries i secundàries per obtenir informació.• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet i en enciclopèdies.• Analitzar textos històrics: textos grecs que ens informen sobre l’antic Egipte.

Competència social i ciutadana• Analitzar què significava que el sobirà egipci fos considerat un déu i comparar-ho

amb l’actualitat.• Reflexionar sobre el fet que en les societats els membres no són mai tots iguals; el

que varia són els criteris en què es fonamenten aquestes desigualtats.• Sentir empatia per les persones d’altres èpoques, en aquest cas pels nostres

avantpassats egipcis. Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i quins sentiments devien tenir.


Competència temporal• Precisar el context espaciotemporal de la civilització egípcia.• Conèixer els principals personatges de la civilització egípcia.• Descriure formes de vida del passat, concretament en l’antic Egipte.• Analitzar les similituds i diferències entre Egipte i Mesopotàmia i valorar com en un

mateix marc històric conviuen grups humans diferents.• Situar en mapes històrics i línies del temps els processos històrics i fets estudiats.

Competència cultural i artística• Conèixer les principals manifestacions de l’art egipci, les seves característiques i els

exemples principals.• Analitzar les relacions entre art i societat: la influència de les creences en l’art

egipci, tant en els tipus de manifestacions (temples i tombes) com en les seves característiques.

• Fer servir termes artístics bàsics: arquitravat, columna, perspectiva, frontalitat, idealització.

• Analitzar obres d’art egípcies.• Interpretar el plànol d’un edifici.

Pensament social• Analitzar la importància del factor geogràfic en el desenvolupament de la

civilització egípcia.• Explicar les diferents formes en què els egipcis van solucionar un problema: com

aprofitar les aigües del Nil.

200

• Jerarquitzar els grups socials egipcis segons la seva posició de poder.• Explicar els motius pels quals els egipcis construïen grans tombes i momificaven els

morts.• Formular hipòtesis sobre la vida quotidiana dels egipcis a partir de l’observació

d’escultures.• Esbrinar el grup social al qual pertanyia un difunt a partir de l’anàlisi de les restes

d’un enterrament.

201


L’extensió de la unitat• La unitat dedicada a Egipte és molt llarga, en correspondència amb la durada i la

influència que aquesta civilització ha tingut en el desenvolupament de la civilització occidental. Tot i així, aquesta magnitud i la gran quantitat d’informació que conté constitueixen un problema per a l’alumnat de 1r d’ESO. L’atractiu de la civilització egípcia afavoreix que l’alumnat tingui interès i expectació per aquesta unitat.

Caldrà que organitzem la unitat amb cura i de manera amena perquè l’alumnat no la vegi inassequible.

Les fantasies sobre la civilització egípcia• La civilització egípcia ha desencadenat tota mena de mites i especulacions sobre el

seu origen i desenvolupament. Un dels reptes que planteja la unitat és desfer aquestes teories fantàstiques que resten interès a la civilització. Perquè l’alumnat desestimi aquest tipus d’especulacions, convé oferir la visió racional que la investigació històrica aporta per comprendre el desenvolupament de la civilització egípcia.

Els condicionaments geogràfics d’Egipte• L’experiència de l’alumnat, que viu en un món amb un elevat nivell tecnològic, no

facilita que comprenguin la relació entre el mitjà físic i les característiques d’una civilització. Per això és important insistir en el fet que l’aprofitament del Nil va afavorir el progrés tecnològic i el desenvolupament sociocultural i polític en aquesta àrida regió, fins al punt d’arribar a permetre el desenvolupament d’aquesta civilització extraordinària.

Cal que afavorim que l’alumnat arribi a entendre aquesta relació, donant gran importància a la geografia d’Egipte.

La funció divina dels faraons• La divinitat del poder polític és un concepte totalment aliè a la civilització

occidental i això provoca que l’alumnat vegi aquesta característica com una manifestació del primitivisme de l’Egipte faraònic. Per evitar aquest equívoc, cal que insistim en la funció que complia aquesta creença: com la divinització del faraó afavoria la centralització del poder polític i això permetia una concentració d’esforços per a la realització d’obres públiques, i no només per a la realització de palaus, tombes i temples, que van permetre el desenvolupament de la civilització egípcia.

Caldrà, doncs, que relacionem el paper màgic que tenien els faraons de controlar el ritme de les aigües del Nil, amb la funció pràctica d’aprofitar-les mitjançant la realització d’obres hidràuliques.

202


Les diferents manifestacions de l’arquitectura egípcia• Un perill latent és que a l’alumnat li resulta familiar l’arquitectura egípcia, que

relaciona amb les piràmides i temples de dimensions colossals. El risc és que, com que els és coneguda, donin per sabuda l’arquitectura

d’Egipte. Cal, doncs, que els mostrem la varietat i la complexitat dels edificis, per desfer aquest tòpic de l’alumnat.

Per fer-ho, és interessant mostrar a l’alumnat exemples variats i abundants, sense pretendre que recordin els edificis, sinó la tipologia i la funció de cadascuna.

El cànon egipci de la figura humana• És fàcil reconèixer una escultura o una pintura egípcia que representi la figura

humana: probablement, un cop que s’han vist exemples d’arts plàstiques egípcies, tothom és capaç de diferenciar-les d’altres manifestacions artístiques. Per tant, el problema no és tant reconèixer l’art egipci com comprendre per què és recognoscible. Sens dubte, la raó es troba en el cànon egipci.

Perquè l’alumnat el reconegui és interessant que, després d’una breu explicació de les característiques, practiquin elaborant una figura que segueixi les regles de composició egípcies.

Lectura 25

La història d’Isis i Osiris• Vegeu la pàgina 503 de la guia.

Lectura 26

La piràmide de Kheops• Vegeu la pàgina 504 i 505 de la guia.



Investigació. 12

La dona a Egipte• Vegeu la pàgina 560 i 561 de la guia.

WebQuest

L’antic Egipte• Vegeu la pàgina 580 i 581 de la guia.

203

Recurs 42

L’antic Egipte• Vegeu la pàgina 167 de la guia.

Recurs 43

La història d’Egipte• Vegeu la pàgina 168 de la guia.

Recurs 44

L’arquitectura• Vegeu la pàgina 169 de la guia.

Recurs 45

Una pintura a escala• Vegeu la pàgina 170 de la guia.


El mural de la línia de temps d’Egipte• Podeu elaborar amb l’alumnat una gran línia de temps durant l’estudi de la unitat.

La vida de Sinuhè, relat de la vida d’un camperol• Treball d’imaginació en què l’alumnat, basant-se en el que ha après sobre la vida

dels egipcis, ha de fer una redacció on es narri un dia de la vida d’un camperol.

Elaborar un catàleg turístic d’Egipte• L’alumnat haurà d’elaborar un catàleg turístic sobre Egipte en què indiqui:

• On se situa la terra dels faraons.• Quines són les construccions més destacades.• Quin és l’interès històric d’aquesta civilització.

Àlbum de fotografies dels personatges egipcis• Cal que l’alumnat busqui fotografies de retrats dels diferents personatges que

apareixen al llarg de la unitat. En un full hauran de seleccionar sis fotografies i explicar per què va destacar cadascun dels personatges seleccionats.

Informe sobre les diferències i semblances entre la civilització mesopotàmica i l’egípcia• Després d’estudiar la civilització egípcia, l’alumnat té coneixements concrets sobre

dues civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. Ara poden fer un quadre comparatiu sobre aquestes dues primeres civilitzacions.

Escriu el teu nom

204

• A la pàgina http://recursos.cnice.mec. es/latingriego/Palladium/O_alumnos/esp100. php, dins d’«Aplicaciones», «Escribe jeroglíficos egipcios», es pot obtenir la transcripció del nom propi amb caràcters egipcis.

Debat: les obres del Museu Egipci de Barcelona o la mòmia del museu de Montserrat s’haurien de tornar a Egipte si les reclamessin? • Es planteja el debat del llegat de les civilitzacions antigues que es troba en els

museus d’Occident i de la conveniència de tornar-lo als països d’origen.• Els egipcis actuals són hereus de l’Egipte faraònic i, per tant, han de custodiar aquestes obres?• Hem d’aconseguir que tornin les nombroses obres d’art català disperses arreu del món?

Buscar informació sobre mites egipcis• Cal que l’alumnat busqui informació sobre alguns mites i després en faci una petita

redacció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer la redacció.

Investigació sobre les piràmides egípcies• Entrant a la pàgina http://www.egipto.com/las_piramides/index.html l’alumnat

accedeix a un nodrit exemple de piràmides faraòniques, amb un breu comentari. L’alumnat en pot elaborar un informe.

Elaborar un plànol d’un temple egipci• Cal que l’alumnat dibuixi la planta d’un edifici egipci i hi indiqui les part que la

componen. Aquest tipus d’activitat fomenta que l’alumnat es fixi en els detalls.

Més recursos

Enllaços• http://www.fundclos.com/c_museu.html• http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/index.html• http://www.ancientgypt.co.uk/menu.html• http://www.egiptomania.com/• http://www.egipto.com/egipto_para_nino/index.html

Pel·lícules• Cleopatra, dirigida per Joseph L. Mankiewicz el 1963.• Historias de los antiguos egipcios, dirigida per Tony Mitchell el 2003.

DVD• Hatshepsut, la gran reina de Egipto. El antiguo Egipto. Canal de Historia.• Dioses y demonios. Los dioses de Egipto. Discovery Channel.• Los secretos de la Gran Pirámide. National Geographic.• Imperio Nuevo. La edad de oro egipcia. National Geographic.• Egipto. Civilizaciones Perdidas, vol. 1.

205

Novel·les• M. WALTARI, Sinuhè l’egipci.• CABANAS, La conjura del faraón.

Obres de divulgació• R. EENGUIX, El Antiguo Egipto. Anaya. Biblioteca Básica de Historia, serie

«General».• N. FERNÁNDEZ RUBIO, Así vivían los egipcios, Anaya. Biblioteca Básica de

Historia, serie «Vida Cotidiana».• L. ORDEIX, J. SANTACANA, Egipte i Mesopotàmia: Els pobles de les valls fluvials.

Editorial Graó, Biblioteca de la classe, Barcelona, 1993.• M. OTEAD, La vida en el antiguo Egipto, Akal, colección «Herencia del Pasado».• S. STEEDMAN, L'Antic Egipte, RBA, Barcelona, 1996

Publicacions científiques• C. ALDRED, El arte egipcio, Barcelona, 1993.Fundació “la Caixa” Egipte milenari:

vida quotidiana a l'època dels faraons, Barcelona, 1998.• C. JACQ, L'antic Egipte dia a dia, Edicions 62, Barcelona, 1998• T. G. H. JAMES, El pueblo egipcio, Crítica.

206


• Fer servir les convencions i unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi aplicant-les als fets i processos de la prehistòria i història antiga del món i de la península Ibèrica.

• Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen una de les primeres civilitzacions urbanes.

• Fer una lectura comprensiva de fonts d’informació escrites de contingut geogràfic o històric i comunicar la informació obtinguda de manera correcta per escrit.

207

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 53

La geografia de l’antic Egipte• Vegeu la pàgina 258 de la guia.

Fitxa de reforç 54

Els sabers• Vegeu la pàgina 259 de la guia.

Fitxa de reforç 55

La societat egípcia• Vegeu la pàgina 260 de la guia.

Fitxa de reforç 56

El temple egipci• Vegeu la pàgina 261 de la guia.

Fitxa de reforç 57

La vida quotidiana• Vegeu la pàgina 262 de la guia.

Fitxa de reforç 58

La família en l’antic Egipte• Vegeu la pàgina 263 de la guia.


Egipte a Internet• Vegeu la pàgina 264 de la guia.


Les piràmides• Vegeu la pàgina 265 de la guia.

208



L’antic Egipte en els seus textos• Vegeu la pàgina 266 de la guia.


Egipte en la literatura i el cinema• Vegeu la pàgina 267 de la guia.


El poder del faraó• Vegeu la pàgina 384 i 385 de la guia.


La societat egípcia• Vegeu la pàgina 386 i 387 de la guia.


Les creences dels egipcis• Vegeu la pàgina 388 i 389 de la guia.


L’art egipci• Vegeu la pàgina 390 i 391 de la guia.


Xile: paisatge i història• Vegeu la pàgina 468 i 469 de la guia.

209

16. La història dels grecs

La unitat 16 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història l’àrea de segueix el desenvolupament clàssic: comença amb la geografia de l’Hèl·lade per ressaltar la influència del medi sobre l’esdevenir històric i desenvolupa la història de Grècia antiga segons la divisió convencional (període arcaic, època clàssica i hel·lenisme). Acaba amb un apartat que parla de la presència dels grecs a la península Ibèrica i, especialment, a Catalunya. És una organització senzilla i clara, que facilita l’estudi cronològic i permet als alumnes comprendre l’evolució històrica de Grècia. Però aquesta simplicitat de l’organització deixa fora aspectes tangencials però essencials per comprendre la civilització grega, com les civilitzacions minoica i micènica, l’Imperi persa o la colonització fenícia del Mediterrani. No obstant això, totes aquestes qüestions apareixen als apartats «A fons», de manera que es completen els continguts al mateix temps que se n’aconsegueix una jerarquia de manera intuïtiva.

La unitat és extensa, amb un llarg text expositiu. Això es justifica per la importància de l’antiguitat grega pel naixement de la cultura occidental, que obliga a tractar molts assumptes importants

210

I- Introducció

Objectius

• Explicar les característiques de l’espai geogràfic grec i com van influir en la història i la manera de viure de l’antiga Grècia.

• Conèixer les etapes de la història grega.• Distingir els trets característics i els esdeveniments principals de cada una de les

etapes de la història grega.• Valorar el paper històric de personatges rellevants, per exemple Pèricles i Alexandre

el Gran.• Comprendre el desenvolupament del procés colonitzador i la influència que va tenir

en l’extensió de la cultura grega més enllà de les seves fronteres.• Comparar dues formes d’organització política: la polis (ciutat-estat) i l’imperi.• Descriure la presència grega a la península Ibèrica.• Conèixer la presència grega a Catalunya a través de la colònia d’Empúries.

Continguts

• Reconeixement de l’espai grec i les etapes de la història grega.• Explicació de l’època arcaica, amb el naixement de les polis i la colonització grega.• Explicació de l’època clàssica, amb les guerres mèdiques, l’esplendor d’Atenes i la

Guerra del Peloponès.• Explicació de l’imperi d’Alexandre el Gran.• Reconeixement de l’hel·lenisme.• Explicació de l’arribada dels grecs a la península Ibèrica.• Reconeixement dels pobles que es van relacionar amb els gecs: els fenicis i els

perses.• Interpretació de mapes històrics i de línies del temps.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.• Anàlisi de l’evolució d’un objecte. • Comparació entre les característiques pròpies de les diferents etapes històriques

d’una mateixa civilització.• Elaboració d’un quadre cronològic.• Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.• Valoració de les restes de la civilització grega com a fonts fonamentals que ens

permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.• Empúries, una colònia grega a Catalunya.

211



Competències generals• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència social i ciutadana.

Competècnies específiques• Competència temporal.• Pensament social.

212



Itinerari 1: continguts imprescindiblesConsta dels apartats 2, 3 i 4 de la pàgina 198 a la 202 del llibre de l’alumne, que són suficients per entendre l’evolució política de l’antiga Grècia i les seves característiques més significatives (formació de les polis, expansió a ultramar, enfrontament entre grecs i perses, la Guerra del Peloponès i l’expansió cultural derivada de les conquestes d’Alexandre el Gran).

Les activitats referides al text que permeten tenir una comprensió suficient de la història grega, són les subtitulades «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» de les pàgines esmentades.

També poden realitzar-se les activitats d’interpretació de documents referits a mapes i il·lustracions que aporten la dimensió de l’espai de la història grega, especialment la de l’entorn més proper, com Empúries. De la mateixa manera, fer l’activitat referida a Pericles ajudaria a «posar rostre» a la història de Grècia.

Per altra banda, seria interessant realitzar l’activitat final titulada «Sintetitzar informació en un quadre cronològic» de la pàgina 206 del llibre de l’alumne.

Itinerari 2: continguts mitjansInclou els tres apartats que queden: el títol 1 a la pàgina 196 del llibre de l’alumne, que facilita una comprensió del medi i la seva influència en el desenvolupament de la cultura grega; el 5 de la pàgina 203, que concreta la presència grega a la Península, i el 6. a la pàgina 204 i 205, que s’ocupa en particular del territori de l’actual Catalunya.

L’apartat «A fons» titulat «L’imperi persa» de la pàgina 201 del llibre de l’alumne permet conèixer un dels grans rivals dels grecs.

Itinerari 3: continguts que van més enllàLa resta d’apartats de quadres d’informació permeten obtenir una visió completa de la història grega.

Aquest itinerari és adequat per als alumnes amb més curiositat o autonomia i podria completar-se amb les activitats de les categories «Reflexiona» i «Organitza la informació».

Recursos i mitjans



213

III- Metodologia




214


El món grec• Fer les activitats proposades de la pàgina 196 del llibre de l’alumne.

Els orígens de Grècia: Creta i Micenes• Fer les activitats proposades de la pàgina 197 del llibre de l’alumne.

L’època arcaica: les polis i la seva expansió• Fer les activitats proposades de la pàgina 199 del llibre de l’alumne.

L’època clàssica: Atenes i Esparta• Fer les activitats proposades de la pàgina 201 del llibre de l’alumne.

Alexandre el Gran i l’hel·lenisme• Fer les activitats proposades de la pàgina 202 del llibre de l’alumne.

Empúries, colònia grega a Catalunya• Fer les activitats proposades de la pàgina 205 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa lingüística i audiovisual• Utilitzar el vocabulari relacionat amb la història política grega.• Comprendre un text narratiu (Schliemann, rere les empremtes de Troia).• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.

215


• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet i en enciclopèdies.

Competència d’aprendre a aprendre• Utilitzar maneres especialitzades de representar informació, com ara la cronologia.

Competència social i ciutadana• Comparar dues formes d’organització política (aristocràcia i democràcia), opinar

sobre quina es prefereix i discernir la que té més relació amb la nostra.• Comprendre què és un procés d’expansió territorial i que no tots són iguals a partir

de l’anàlisi de la colonització grega i l’imperi d’Alexandre, i distingir-ne les diferències: les causes que els van provocar, els mitjans pels quals es van fer (comercial i militar, respectivament) i el resultat (les colònies eren independents i els territoris sotmesos per Alexandre, no).

• Constatar l’existència d’una diversitat d’interessos entre pobles que conviuen (per exemple, Atenes i Esparta) i valorar mecanismes per dirimir aquestes diferències, a més a més del militar.

• Ser capaç d’explicar els motius de les accions d’altres persones.• Entendre que ser capaç d’explicar els motius d’altres no significa que es

comparteixin.• Valorar la presència grega a Catalunya com a part del llegat cultural propi.

Competècnies específiques

Competència temporal• Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar la civilització grega.• Conèixer esdeveniments i personatges fonamentals de la història grega: l’expansió

grega, les guerres mèdiques, l’Atenes de Pèricles, la Guerra del Peloponès, l’imperi d’Alexandre el Gran.

• Explicar per què l’expansió de les polis i l’hel·lenisme són processos clau en el nostre passat.

• Comprendre que en la història d’una civilització es distingeixen etapes amb característiques pròpies.

• Situar en mapes històrics i línies del temps els processos històrics i els fets estudiats.

Pensament social• Analitzar el pes del factor físic en la formació de les polis i no pas d’un estat

unificat.• Comparar els sistemes polítics d’Atenes i Esparta.• Diferenciar entre les causes, el desenvolupament i els efectes de la colonització

grega.• Explicar per què es van desencadenar les guerres en aquest període.• Explicar més d’un efecte de la Guerra del Peloponès.• Comparar la Grècia de les polis i l’imperi d’Alexandre el Gran.

216


La densitat de la unitat• La història de Grècia és molt extensa, donada la trascendència per al

desenvolupament posterior de la civilització occidental i la gran quantitat de documentació conservada. Encara que al llibre es presenta de manera breu, la unitat té gran quantitat de conceptes, esdeveniments i personatges, necessaris per una mínima comprensió de la història de Grècia. Una manera d’amenitzar la unitat pot ser recórrer a apartats suaus del llibre com «Sabies que» o «Patrimoni», que faciliten el manteniment de l’atenció per part de l’alumnat.

Relacionar la història grega amb el present• L’estudi de la Grècia antiga és fonamental per conèixer les arrels de la nostra

cultura. Això suposa estudiar l’expansió de la civilització grega per les costes del Mediterrani i el mar Negre, que esbossa el futur mapa europeu.

Treballar amb el document 7 de la pàgina 199 del llibre de l’alumne pot servir per assenyalar la dimensió fonamentalment europea de la civilització grega, sobretot si es compara amb l’expansió fenícia, que també està assenyalada al mapa.

Evitar la confusió entre la democràcia antiga i l’actual• Una possible confusió és l’ús de la paraula democràcia per referir-nos a dos sistemes

polítics i socials tant diferents com la democràcia grega i els actuals sistemes democràtics.

Per una banda convé assenyalar que la democràcia grega era una democràcia esclavista.

A la democràcia grega només una minoria d’habitants de la polis (els ciutadans) tenien drets polítics i civils. És important en aquest sentit marcar la diferència amb els actuals sistemes democràtics, en els que tota la població major d’edat (sense distinció de sexe) té drets polítics.

Per altra banda, és necessari insistir en què la democràcia antiga era una democràcia directa, en la que el cos dels ciutadans participava en la gestió política ocupant per torn els diferents càrrecs polítics i religiosos, en canvi en els actuals sistemes representatius, la immensa majoria dels ciutadans només participa en la designació dels càrrecs públics a través de les eleccions periòdiques.

No confondre l’expansió grega amb l’imperialisme del segle XIX• L’expansió grega, tant l’arcaica com l’hel·lenística, no va ser una invasió

imperialista, ja que no eren conquestes que impliquessin el control polític ni l’explotació econòmica dels recursos i la població.

• En el cas de les colonitzacions del període arcaic, es tractava d’emigracions provocades per la pobresa i la mala distribució dels recursos de la polis d’origen. L’emigració va afectar sobretot poblacions en situació crítica i, en aquest sentit

217


s’assembla més a l’actual onada migratòria des de països subdesenvolupats cap als desenvolupats. Pel que fa a les conquestes d’Alexandre el Gran i les monarquies hel·lenístiques posteriors, en realitat només van suposar la substitució del poder aquemènida pel de nous monarques hel·lenístics, sense que les poblacions sotmeses experimentessin canvis significatius.

Localitzar les àrees de colonització grega i fenícia a la península Ibèrica i, en particular, a Catalunya• Les colonitzacions de la Península van afectar sobretot el litoral de llevant i

meridional i les van portar a terme dos pobles: els fenicis i els grecs.Els apartats 5 i 6 de les pàgines 203 i 206 del llibre tracten aquesta qüestió, i la

realització de les activitats referides a aquest aspecte pot ajudar a determinar les àrees d’influència dels dos pobles colonitzadors. L’estudi de la colònia grega d’Empúries, pot ser un exemple cabdal que reuneix els aspectes més significatius del procés de colonització.

Lectura 28

La colònia grega d’Empúries• Vegeu la pàgina 508 i 509 de la guia.

Lectura 29

Alexandre el Gran• Vegeu la pàgina 510 i 511 de la guia.



Investigació 13

Les dones a l’antiga Grècia: situació general• Vegeu la pàgina 562 i 563 de la guia.

Recurs 46

L’Hèl·lade• Vegeu la pàgina 174 de la guia.

Recurs 47

La història dels grecs• Vegeu la pàgina 175 de la guia.

218

Recurs 48

L’expansió grega• Vegeu la pàgina 176 de la guia.


El mural de la línia del temps de Grècia• Elaborar amb els alumnes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi

assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com les Guerres Mèdiques, el regnat d’Alexandre el Gran, etc. L’eix s’elaborarà en un rotlle de paper a la part superior per poder-lo continuar a la unitat següent, en el que es podran situar esdeveniments destacats des del punt de vista social i cultural.

Tartesos, grecs i fenicis• A partir de la informació del llibre de text, els alumnes podran elaborar una redacció

imaginant que són comerciants grecs que arriben a la península Ibèrica. És important que assenyalin els pobles aborígens que hi trobarien, així com els pobles colonitzadors que ja estaven a la Península.

Atenesos i espartans• Fer un debat entre els alumnes en el que un grup adopta el paper dels atenesos i un

altre el dels espartans. Cada grup ha de defensar els punts de vista de cada una de les seves ciutats a la Guerra del Peloponès respecte a:• L’imperialisme atenès• L’enfrontament entre democràcia i aristocràcia

Àlbum de fotos de personatges grecs• Els alumnes buscaran a Internet fotografies de retrats dels diferents personatges que

apareixen al llarg de la unitat. A un full seleccionaran sis fotografies i explicaran per què va destacar cada un dels personatges seleccionats.

La Ilíada• Es pot realitzar la lectura d’algun capítol de la Ilíada a classe i posteriorment

comentar-la. El comentari es pot centrar en alguns aspectes com els que se suggereixen a continuació:• Determinar el període de la històric de Grècia al que es refereix.• Assenyalar l’esdeveniment a què fa referència.• El caràcter històric o llegendari de l’esdeveniment.• El coneixement d’alguna altra obra grega connectada amb l’anterior.

Imagina que ets un colonitzador grec• Es pot fer una redacció en la que l’alumne se situi en el paper d’un emigrant grec

que marxa a fundar una colònia. Encara que la imaginació ha de tenir un paper destacat al treball, la redacció ha de partir de les condicions de vida en el període arcaic que els alumnes han estudiat a la unitat.

219

L’hoplita• Demanar als alumnes que dibuixin un hoplita grec a partir de la il·lustració de la

pàgina 200. Es pot utilitzar una quadrícula per facilitar la reproducció de la il·lustració.

Més recursos

Enllaços• http://www.mac.es/empuries• http://www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_educatius• http://www.dearqueologia.com• http://www.artehistoria.com/historia/contextos/547.htm

Pel·lícules• Troia, dirigida per Wolfgang Petersen, 2004.

DVD• Atlas interactivo de historia universal, vol. 1. MD.• Grandes épocas del arte: La Grecia clásica, vol. 1. MD.• Grecia. Civilizaciones perdidas, vol. 2.

Novel·les• C. GOÑI, Buscando a Platón vía Internet, Einusa.• J. MARTÍN, Los juegos olímpicos en la antigüedad, Ed. Glénat.

Obres de divulgació• MERCÈ CANELA, L’escarabat verd, La Galera, Col·lecció «Grumets», 1999.• RAQUEL LÓPEZ MELERO, Así vivían en la antigua Grecia, Anaya. Biblioteca Básica

de Historia.

Publicacions cinetífiques• C. M. BOWRA, Las Atenas de Pericles, Ed. Alianza.• J. A. RAMÍREZ (dir.), Historia del arte. El mundo antiguo,vol. 1. Alianza Editorial.• FEDERICO LARA PEINADO, JOSÉ M. BLÁZQUEZ i altres, El mundo griego, Ediciones

Nájera.

220



• Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen la civilització grega, identificar-ne els elements originals i valorar aspectes significatius del que han aportat a la civilització occidental.


• Conèixer els trets més rellevants de la presència grega a Catalunya i comprendre la importància del seu llegat en la cultura catalana.

221

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 63

El temps i l’espai grecs• Vegeu la pàgina 268 de la guia.

Fitxa de reforç 64

La geografia de la Grècia antiga• Vegeu la pàgina 269 de la guia.


L’antiga Grècia en la literatura i el cinema• Vegeu la pàgina 270 de la guia.


L’antiga Grècia a Internet• Vegeu la pàgina 271 de la guia.


Ulisses i el ciclop• Vegeu la pàgina 272 de la guia.


Les polis gregues• Vegeu la pàgina 392 i 393 de la guia.


La fundació d’Empúries pels foceus• Vegeu la pàgina 394 i 395 de la guia.


La història de l’antiga Grècia• Vegeu la pàgina 396 i 397 de la guia.

222



Els grecs i la guerra• Vegeu la pàgina 398 i 399 de la guia.


Xina: paisatge i història• Vegeu la pàgina 470 de la guia.

223

16. La manera de viure dels grecs

Aquesta unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història toca els aspectes sociològics i culturals de la civilització grega. Els dos primers apartats parlen de la jerarquia social i l’economia de l’antiga Grècia.

El tercer apartat estudia l’organització de la ciutat, diferenciant els períodes arcaic i clàssic de l’època hel·lenística. Per últim els elements culturals hel·lènics s’aborden als tres últims apartats; el quart està dedicat a la religió, i el cinquè i sisè a l’arquitectura monumental i l’escultura.

La mateixa matèria de la unitat obliga a establir nombroses classificacions i subdivisions que permetin comprendre l’estratificació social, l’estructura del temple grec, etc. Per això el text expositiu té una estructura esquemàtica marcada per la utilització de pics. S’aconsegueix així una exposició senzilla, però que mostra de manera completa la societat grega i les seves manifestacions culturals.

Als apartats «A fons» i «Patrimoni» es desenvolupen aspectes puntuals dels continguts que apareixen al text expositiu, com l’estudi, entre d’altres del Partenó o l’organització de la democràcia atenesa. Aquesta disposició permet seqüenciar la unitat segons el tipus d’alumnat que hi hagi, ja que els aspectes essencials es troben al text expositiu, i els elements d’aprofundiment, a la resta d’apartats.

224

I- Introducció

Objectius

• Descriure l’estructura social a l’antiga Grècia.• Descriure la vida quotidiana dels grecs: activitats econòmiques, alimentació, vestit i

habitatge.• Comprendre com era una ciutat grega i valorar les ciutats gregues com a inici del

nostre urbanisme.• Identificar i descriure edificis característics de l’antiga Grècia.• Conèixer els principals trets de la religió grega.• Conèixer les característiques i les obres més importants de l’art grec.• Valorar la civilització grega com una de les bases fonamentals de la civilització

occidental.

Continguts

• Descripció de la societat grega.• Explicació de la democràcia atenenca.• Enumeració dels activitats econòmiques.• Narració de la vida quotidiana: com eren l’alimentació, el vestit i l’habitatge.• Reconeixement de les ciutats.• Explicació de la religió grega: els déus i els herois, els mites i el culte religiós.• Reconeixement de l’arquitectura, concretament la dels temples.• Descripció de l’escultura.• Explicació de la cultura de la raó.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.• Anàlisi d’un edifici.• Anàlisi d’una escultura. • Comparació entre les característiques principals de les diferents etapes de l’escultura

grega.• Identificació de ceràmiques gregues.• Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.• Valoració de les restes de la civilització grega com a fonts fonamentals que ens

permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.• Valoració dels grecs com una de les bases de la civilització occidental.• Rebuig de la manca de drets de grans grups socials en la civilització grega antiga.• Empatia per les creences i les maneres de viure d’altres èpoques.

225



Competències generals• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Competències espacífiques• Competència temporal.• Competència cultural i artística.• Pensament social.

226



Itinerari 1: continguts imprescindiblesHauríem d’assegurar-nos que els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge estudiaran els apartats següents: el 3 (sobre les ciutats) de la pàgina 212 i 213 del llibre de l’alumne, el primer subapartat del 4 (sobre déus, herois i mites) a la pàgina 214 del llibre de l’alumne, i els apartats 5 i 6 de la pàgina 216 a la 219 del llibre de l’alumne. D’aquesta manera els alumnes tindran una idea bastant completa de la religió i l’art grecs, que són llegat important.

Pel que fa a les activitats, s’haurien de realitzar les assenyalades amb les categories «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» de les pàgines esmentades que estan relacionades amb aquests apartats.

Itinerari 2: continguts mitjansTots els apartats del text haurien de ser estudiats per la majoria dels alumnes, ja que suposa que també estudiïn aspectes relacionats amb la societat i l’economia.

Les activitats de nivell mitjà són les titulades «Interpreta el text» i «Interpreta els documents» de la unitat. També es podria relacionar amb aquest itinerari l’activitat final de la unitat «Elaborar un mapa de conceptes» de la pàgina 220 del llibre de l’alumne.

Itinerari 3: continguts que van més enllàComprèn els apartats assenyalats com «A fons», «Drets humans» i «Patrimoni» de la unitat.

Les activitats marcades amb tres pics liles tenen més dificultat i són adequades per alumnes més avantatjats o interessats.

Es pot obtenir un coneixement més exhaustiu de la religió grega treballant el document 14 de la pàgina 214 del llibre de l’alumne. S’hauria d’utilitzar perquè els alumnes interpretin per primera vegada una genealogia preguntant-los sobre les relacions de parentiu entre els diferents déus.

L’aprofundiment en l’estudi de l’art grec es pot aconseguir a través de l’estudi del Partenó i l’evolució de l’escultura, que es tracten a l’apartat «A fons». A més aquests continguts es poden reforçar amb l’anàlisi del temple Paestum i d’una escultura que es troben a les activitats finals de la unitat.

Recursos i mitjans


Promotor / Santillana.227

III- Metodologia




228


Una societat desigual• Fer les activitats proposades a la pàgina 208 i 209 del llibre de l’alumne.

Les activitats econòmiques• Fer les activitats proposades a la pàgina 210 i 211 del llibre de l’alumne.

Les ciutats• Fer les activitats proposades a la pàgina 213 del llibre de l’alumne.

La religió grega• Fer les activitats proposades a la pàgina 215 del llibre de l’alumne.

L’art: els temples• Fer les activitats proposades a la pàgina 216 i 217 del llibre de l’alumne.

L’art: l’escultura• Fer les activitats proposades a la pàgina 219 del llibre de l’alumne.







Competència comunicativa lingüística i audiovisual• Utilitzar el vocabulari relacionat amb la història política grega.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.

229


• Elaborar respostes escrites.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet i en enciclopèdies.• Analitzar textos històrics: Grècia a través dels textos d’Homer.

Competència d’aprendre a aprendre• Elaborar mapes de conceptes.

Competència social i ciutadana• Comprendre que el concepte de ciutadà està vinculat a uns drets polítics, que uns

tenen i dels quals uns altres n’estan exclosos.• Sentir empatia per les persones d’altres èpoques, en aquest cas pels nostres

avantpassats grecs. Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i quins sentiments podien tenir.

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Utilitzar informació estudiada com a base per fonamentar opinions raonades sobre

l’esclavitud i la situació de la dona.


Competència temporal• Enumerar i descriure les principals característiques de la manera de viure dels grecs:

societat, economia, vida quotidiana i creences.• Comprendre que en els aspectes concrets d’una civilització (política, economia,

societat, art) es distingeixen etapes, i que les etapes de cada un d’aquests aspectes no tenen per què coincidir, ja que cada aspecte evoluciona a un ritme diferent.

• Analitzar la pervivència en l’actualitat de determinats trets grecs: en la política, en l’urbanisme, en l’art, en les ciències...

Competència cultural i artística• Conèixer les principals manifestacions de l’art grec, les característiques i els

principals exemples.• Analitzar les relacions entre art i societat: l’art com a reflex dels valors d’una època

(gust per la bellesa, la proporció, les mides humanes i l’estructura racional).• Fer servir termes artístics bàsics: ordre, frontó, columna, fust, cornisa, mètopa, fris,

arquitrau, capitell, realisme, expressivitat...• Identificar edificis específics i descriure’n la forma i la funció: el temple i el teatre.• Utilitzar pautes bàsiques per analitzar edificis.• Utilitzar pautes bàsiques per analitzar escultures.• Identificar ceràmiques i relacionar-ne la forma amb la funció.

Pensament social

230

• Comparar la situació dels diferents grups socials pel que fa als drets i les llibertats.• Explicar la importància de l’aparició de la moneda.• Identificar els factors que expliquen l’emplaçament i l’estructura de la ciutat grega.

231


Diferenciar entre ciutadans i no ciutadans• La jerarquia social de les civilitzacions anteriors al liberalisme es basava en les

diferències legals de la població i els privilegis de les minories dominants. Per comprendre aquesta diferència aplicada a la societat grega és útil treballar les tres primeres activitats que fan referència a l’apartat «Una societat desigual».

Comprendre el sentit de l’esclavatge a l’antiguitat• La idea preconcebuda que els alumnes tenen sobre l’esclavatge és la de que els

esclaus eren maltractats constantment. El text d’Aristòtil que s’inclou a l’apartat de «Drets humans» pot servir per comprendre el sentit de l’esclavatge grec des del punt de vista dels esclavistes, ja que és una justificació de l’esclavatge sense que això suposi disculpar l’actitud dels amos d’esclaus.

L’organització de l’espai de la ciutat grega• Avui les ciutats responen a una planificació urbana que té en compte la construcció

d’infraestructures i la seva ubicació a diferents espais econòmics, residencials, etc. Però els alumnes creuen que això ha existit sempre. Per això és important destacar que els grecs van donar un gran impuls a l’urbanisme.

Comprendre la diferenciació entre pràctiques religioses públiques i privades• La majoria d’alumnes tenen una experiència de la religió limitada a l’àmbit públic i

sovint de contingut predominantment social (comunions, bateigs...) però molts desconeixen l’existència de pràctiques religioses privades.

L’apartat «El culte religiós» de la pàgina 214 del llibre de l’alumne permet conèixer els diferents tipus de pràctiques religioses, i fins i tot l’origen religiós dels jocs olímpics. Aquest tema els pot resultar especialment motivador, ja que és conegut i els pot mostrar la història com quelcom viu.

Entendre el concepte d’ordre arquitectònic• Aquest aspecte és de gran dificultat per l’alumnat, ja que és el primer cop que

s’enfronten a l’estudi de l’art amb cert rigor. L’art prehistòric, el mesopotàmic o l’egipci no han exigit el nivell conceptual que requereix l’estudi de l’arquitectura grega, de la que s’estudia l’estructura del temple grec i la seva planta, i s’aprèn a distingir els tres ordres pels capitells. Una àmplia selecció de documents permet estudiar de manera molt plàstica l’arquitectura grega partint del llibre.

Conèixer l’evolució de l’escultura grega• El tema és molt ampli, com passa amb l’arquitectura, per això ens hem de limitar al

més elemental: els materials i els temes escultòrics fonamentals i les característiques essencials de l’escultura grega (idealisme i harmonia).

232


El text expositiu tracta aquestes qüestions que queden exemplificades amb els documents que l’acompanyen.

Lectura 27

Llegendes gregues• Vegeu la pàgina 506 i 507 de la guia.



Investigació. Fitxa 14

Les dones a Atenes i Esparta• Vegeu la pàgina 564 i 565 de la guia.

Recurs 49

El temple grec• Vegeu la pàgina 180 de la guia.

Recurs 50

L’escultura grega• Vegeu la pàgina 181 de la guia.


El mural de l’art grec• Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un mural que reculli les principals

manifestacions artístiques gregues, tant arquitectòniques com escultòriques i ceràmiques. Es poden ordenar en tres columnes (una per cada manifestació artística) i en tres files (una per cada període de l’art grec: arcaic, clàssic i hel·lenístic). Aquesta activitat afavoreix la col·laboració entre els diferents alumnes i al final quedaria plasmat l’art grec a l’aula.

Recopilar edificis occidentals amb influència de l’art grec• Cada alumne ha d’aportar dues imatges on s’apreciï la influència hel·lènica als

edificis que ha seleccionat. Les imatges poden ser fotocopiades d’enciclopèdies o llibres d’art o descarregades d’Internet. Els alumnes explicarien quina influència grega s’aprecia a la imatge seleccionada. Amb les aportacions dels alumnes es

233

podria elaborar un petit dossier sobre la influència de l’arquitectura grega a l’arquitectura occidental.

Dibuixar la planta d’un temple grec• Els alumnes dibuixaran la planta d’un edifici grec i assenyalaran les parts que la

formen. Aquest tipus d’activitat fomenta que els alumnes es fixin en els detalls i facin un aprenentatge actiu.

Buscar informació sobre mites grecs• Es proposa un treball d’investigació. Els alumnes buscarien informació sobre alguns

mites proposats pel professor o per ells mateixos i després farien una petita redacció narrant el mite. Els alumnes hauran de presentar fotocopies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer la seva redacció.

Narrar un dia a la vida d’un ciutadà grec• Treball d’imaginació en el que els alumnes, en base amb el que han après sobre la

vida dels antics grecs, han de fer una redacció en la que narrin un dia a la vida d’un ciutadà grec. Es podria valorar, pel que fa a continguts, si inclouen conceptes apresos a la unitat.

A quina ciutat hauries volgut viure si haguéssis nascut a Grècia? • Activitat proposada per desenvolupar l’empatia de l’alumnat vers la civilització

grega. L’alumne ha de triar necessàriament una ciutat i raonar el motiu de l’elecció. Aquesta activitat permetria la valoració de les actituds de l’alumne en relació amb el seu entorn.

Debat sobre l’esclavatge• L’activitat parteix del text d’Aristòtil sobre l’esclavatge que s’inclou a la unitat. A 1r

d’ESO els alumnes acostumen a ser reticents a expressar les seves opinions, per això el professor haurà de fomentar que intervinguin i es respecti allò que expressen.

Diferències entre la casa grega i la dels alumnes.• Amb aquesta activitat es pot ressaltar les diferències entre una casa grega i la dels

mateixos alumnes. L’objetiu és mostrar als alumnes els canvis que es produeixen al llarg de la història, fins i tot en qüestions de vida quotidiana, que ells tendeixen a considerar com a naturals i per tant fora de la història.

Més recursos

Enllaços• http://www.dearqueologia.com• http://www.artehistoria.com/historia/contextos/547.htm

Pel·lícules• Troia, dirigida per Wolfgang Petersen, 2004.

DVD

234

• Atlas interactivo de historia universal, vol. 1. MD.• Grandes épocas del arte: La Grecia clásica, vol. 1. MD.• Grecia. Civilizaciones perdidas, vol. 2.

Novel·les• C. GOÑI, Buscando a Platón vía Internet, Einusa.• J. MARTÍN, Los juegos olímpicos en la antigüedad, Ed. Glénat.

Obres de divulgació• MERCÈ CANELA, L’escarabat verd, La Galera, Col·lecció «Grumets», 1999.• RAQUEL LÓPEZ MELERO, Así vivían en la antigua Grecia, Anaya. Biblioteca Básica

de Historia.

Publicacions científiques• C. M. BOWRA, Las Atenas de Pericles, Ed. Alianza.• J. A. RAMÍREZ (dir.), Historia del arte. El mundo antiguo,vol. 1. Alianza Editorial.• FEDERICO LARA PEINADO, JOSÉ M. BLÁZQUEZ i altres, El mundo griego, Ediciones

Nájera.

235



• Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen la civilització grega, identificar-ne els elements originals i valorar aspectes significatius del que han aportat a la civilització occidental.


236

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 68

La democràcia atenesa• Vegeu la pàgina 273 de la guia.

Fitxa de reforç 69

La societat grega• Vegeu la pàgina 274 de la guia.

Fitxa de reforç 70

El llegat de Grècia• Vegeu la pàgina 275 de la guia.


L’acròpoli• Vegeu la pàgina 276 de la guia.


Els déus olímpics• Vegeu la pàgina 277 de la guia.


Ceràmiques gregues• Vegeu la pàgina 278 de la guia.


Atenes, la polis més important• Vegeu la pàgina 400 i 401 de la guia.


Les ciutats gregues• Vegeu la pàgina 402 i 403 de la guia.

237



Els jocs olímpics i la religió• Vegeu la pàgina 404 i 405 de la guia.


L’art grec• Vegeu la pàgina 406 i 407 de la guia.



238

18. La història dels romans

La unitat 18 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història tracta la història política de Roma, i s’aborden qüestions molt diferents: la fundació de la ciutat, les institucions de govern a les diferents èpoques (encara que amb especial atenció a les magistratures republicanes), els conflictes interns (com la lluita entre patricis i plebeus durant la república, les guerres civils i les crisis del segle III), les lluites de conquesta (especialment les Guerres Púniques, arran de les quals Roma es transforma en un veritable imperi) o les defensives (com les invasions germàniques).S’hi recull un llarg període històric de més de 1.200 anys. Per abraçar una història tant extensa s’ha seguit una periodització convencional: a l’apartat 2 s’estudia a fundació de la ciutat, i al següent, la monarquia.

La república s’estudia als títols 4 i 5, aquest darrer dedicat a la crisi de la república durant el segle I aC. Als apartats 6 i 7 s’estudia l’Imperi amb un text expositiu que tracta l’alt Imperi, la crisi del segle III i el baix Imperi. La fragmentació de l’Imperi romà i els regnes germànics es tracten al punt 8 i a l’apartat annex «A fons».

La unitat presenta un decidit caràcter narratiu en què gairebé no es recorre a l’esquematització.

239

I- Introducció

Objectius

• Explicar les característiques de l’espai geogràfic romà.• Descriure el procés d’expansió i conquesta que van dur a terme els romans.• Conèixer les etapes de la història romana: època, característiques i esdeveniments

principals.• Valorar el paper històric de personatges rellevants, per exemple Juli Cèsar i August.• Comparar l’organització política en la república i l’imperi.• Explicar les causes i les conseqüències de la crisi de l’Imperi romà.

Continguts

• Reconeixement de l’espai romà i les etapes de la història romana.• Explicació de la monarquia i el tipus de govern.• Explicació de la república: la forma de govern, la lluita entre patricis i plebeus, les

guerres púniques.• Explicació de la crisi de la república.• Descripció de l’alt imperi: govern i característiques.• Descripció del baix imperi: la crisi del segle III, la recuperació del segle IV.• Fi de l’Imperi romà d’Occident i fragmentació del Mediterrani en diferents regnes i

civilitzacions.• Interpretació de mapes històrics i de línies del temps.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.• Interpretació d’organigrames.• Lectura crítica de còmics sobre els romans.• Anàlisi de monedes.• Comparació entre les característiques pròpies de les diferents etapes històriques

d’una mateixa civilització.• Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.• Valoració de les restes de la civilització romana com a fonts fonamentals que ens

permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.


Competències generals• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

240


• Tractament de la informació i competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència social i ciutadana.

Competències específiques• Competència temporal.• Pensament social.

241



Itinerari 1: continguts imprescindiblesEls alumnes amb menys atracció per l’estudi de Roma podrien estudiar els apartats 1 i 2 de la pàgina 228 i 229 del llibre de l’alumne, que plantegen continguts molt generals sobre la geografia i la història de Roma. També els poden resultar interessants les activitats finals «Analitzar una moneda» i «Llegir un còmic críticament» de la pàgina 234 i 235 del llibre de l’alumne.

Itinerari 2: continguts mitjansEncara que tots els apartats de la unitat tenen un contingut assequible per a un alumne mitjà, podríem considerar imprescindibles els apartats següents: 1, 2, 3, 4 (només la primera part) de la pàgina 228 i 229 del llibre de l’alumne, 5, 6, 7 (només els dos últims paràgrafs) i 8 de la pàgina 230 a la 233 del llibre de l’alumne.

Pot ser útil realitzar les activitats «Comprèn els conceptes», «Busca les idees principals», «Interpreta el text», i «Interpreta els documents» de la unitat, que permeten aprendre les qüestions essencials de la història romana. Dins de les activitats finals, s’hauria de realitzar l’activitat «Sintetitzar informació en una línia del temps» a la pàgina 235 del llibre de l’alumne.

Itinerari 3: continguts que van més enllàAquest itinerari completa l’anterior i permet obtenir una visió més profunda de la història romana. Suposa també estudiar els subapartats «Patricis i plebeus» i «Les guerres púniques» de l’apartat 4 de la pàgina 230 del llibre de l’alumne i l’«A fons» sobre la fragmentació del Mediterrani a la pàgina 233.

Amb els alumnes de més nivell podem fer l’activitat final «Interpretar organigrames» de la pàgina 234 del llibre de l’alumne.

Recursos i mitjans



Materials TIC:• CD. Gestor d’avaluació. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Guia digital. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.

242

III- Metodologia

• CD. Multimèdia. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Documents curriculars i administratius. Geografia i Història 1 ESO. Grup


243


L’auge de l’imperi (27 aC – 235 dC)• Fer les activitats proposades a la pàgina 231 del llibre de l’alumne.

La fi de l’Imperi romà• Fer les activitats proposades a la pàgina 233 del llibre de l’alumne.





Competència comunicativa lingüística i audiovisual• Utilitzar el vocabulari relacionat amb la història política romana.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet i en enciclopèdies.

Competència d’aprendre a aprendre• Sintetitzar informació en una línia del temps.

Competència social i ciutadana• Analitzar les lluites entre patricis i plebeus com a model d’un conflicte social.• Comparar els diferents tipus de conquesta que van fer servir els romans (des del

pacte fins a la destrucció militar total) i valorar-los des d’un punt de vista ètic.• Constatar l’existència d’una diversitat d’interessos entre els grups que componen

una societat i com la imposició violenta dels uns sobre els altres pot provocar una forta crisi (tal com va passar en la república romana).

• Ser capaç d’explicar els motius de les accions d’altres persones.

244



Competència temporal• Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar la civilització

romana.• Conèixer esdeveniments i personatges fonamentals de la història romana: la

conquesta etrusca, els conflictes entre patricis i plebeus, l’expansió territorial, les guerres púniques, els triumvirats, l’establiment de l’imperi, els principals emperadors i la fi de l’Imperi romà.

• Explicar per què la creació i la fi de l’Imperi romà són dos processos clau del nostre passat.

• Comprendre que en la història d’una civilització es distingeixen etapes amb característiques pròpies.

• Situar en mapes històrics i línies del temps els processos històrics i els fets estudiats.

Pensament social• Analitzar el pes del factor militar en l’expansió romana.• Explicar els efectes que la conquesta romana va tenir sobre els pobles conquistats.• Comparar diferents formes d’organització política dels romans.• Comparar dues crisis sofertes pel món romà (la crisi de la república i la crisi final de

l’imperi) i analitzar el pes de les causes internes i externes de cada una.• Enumerar més d’una conseqüència de les guerres púniques.• Valorar les solucions que van buscar diferents emperadors al problema de la crisi

durant el baix imperi.

245


Adquirir una idea clara de la cronologia entorn del canvi d’era• La comprensió de l’evolució cronològica és una tasca complexa al 1r cicle d’ESO,

ja que s’estudien llargs períodes històrics molt allunyats del present. Però, a més, en aquesta unitat la qüestió es complica, ja que es produeix un canvi d’era. Per això l’explicació de la unitat s’ha d’acompanyar de l’elaboració d’eixos cronològics i el repàs de les nocions cronològiques bàsiques que es van presentar a les pàgines d’«Introducció a la Història».

Comprendre l’estructura del sistema polític romà• L’alumnat d’aquesta edat té una idea simplificada de l’organització d’una societat i

del sistema polític d’una civilització. Aquesta idea, sovint basada en la seva experiència familiar, acostuma a limitar-se a diferenciar entre els qui manen, que identifiquen amb reis o personatges coneguts, i els qui obeeixen. L’estudi de les principals institucions romanes els pot aportar una primera idea sobre la complexitat dels sistemes polítics.

En aquest sentit s’hauria d’insistir en el paper legislatiu de les assemblees enfront de la funció executiva de les magistratures, que al seu torn són triades pel cos electoral reunit als comicis. Comparar l’actual sistema representatiu amb el sistema romà i establir-ne els avantatges a través d’un debat, podria ser una manera entretinguda d’enfocar aquesta qüestió.

Entendre la natura del conflicte entre patricis i plebeus• L’exemple dels plebeus que van reivindicar els drets polítics pot servir per mostrar

el valor de la cooperació, ja que cooperant van aconseguir el reconeixement dels drets civils i polítics complets. Una manera d’aproximar el tema a l’experiència dels alumnes és mostrar-los l’existència de demandes similars en la nostra societat.

Percebre la importància de l’enfrontament entre romans i cartaginesos• Durant el període de les guerres púniques, Roma es va transformar i va deixar de ser

una simple ciutat-estat, per convertir-se en la capital d’un Imperi que comprenia no només la conca mediterrània, sinó també el nord-oest d’Europa, gran part dels Balcans, Anatòlia i Mesopotàmia.

Insistir en les àrees d’influència de Roma i Cartago pot ajudar que els alumnes entenguin per què la victòria de Roma a les guerres púniques li va donar el control del Mediterrani occidental i la va convertir en una potència.

Distingir l’imperi de la monarquia i la república• L’Imperi és un llarg període de més de cinc-cents anys caracteritzat per la

concentració de poder en la figura de l’emperador. Es tractava d’una institució

246


vitalícia, i l’emperador designava el seu successor. Això la diferencia clarament de la monarquia, en què prima la successió consanguínia.

Perquè els alumnes distingeixin entre aquestes tres formes de govern, pot ser interessant resumir les característiques específiques de cada sistema en un quadre sinòptic.

Diferenciar l’alt Imperi del baix Imperi• Analitzar les diferències entre les dues èpoques en què tradicionalment es divideix

l’Imperi romà és una tasca complexa, però necessària per comprendre la fi de l’Imperi romà i la posterior fragmentació durant el període germànic.

Per facilitar la comprensió de l’evolució històrica de l’Imperi romà és convenient accentuar els contrastos entre els dos períodes: descriure l’alt Imperi, que va del segle I al III dC, com l’època d’esplendor de la civilització romana, i identificar el baix Imperi, els dos darrers segles de la seva existència, com una època de crisi, caracteritzada per la fi de l’expansió territorial romana, les dificultats frontereres, l’empobriment i la ruralització.

Lectura 32

La caiguda de Numància• Vegeu la pàgina 513 de la guia.



Investigació. 15

Les dones a Roma: evolució històrica• Vegeu la pàgina 566 i 567 de la guia.

WebQuest

Pompeia• Vegeu la pàgina 582 i 583 de la guia.

Recurs 51

L’imperi romà• Vegeu la pàgina 185 de la guia.

Recurs 52

247

L’imperi romà (II)• Vegeu la pàgina 186 de la guia.

Recurs 53

La història romana• Vegeu la pàgina 187 de la guia.

Més recursos per a la classe i per a casa

El mural de la línia del temps de Roma• Elaborar amb els alumnes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi

assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com les guerres púniques, l’assassinat de Juli Cèsar, etc. L’eix es pot elaborar en un rotlle de paper i continuar-lo a la unitat següent.

«Tu també, Brutus»• A partir de la informació del llibre de text, elaborar una redacció imaginant que cada

alumne és un ciutadà romà testimoni de l’assassinat de Cèsar. És important que assenyalin els motius que van portar a l’assassinat i que se situi en present, anys després, per fer també referència a esdeveniments posteriors, com el segon triumvirat, la guerra entre Marc Antoni i Octavi, etc.

Debat sobre les lluites entre patricis i plebeus• L’enfrontament entre patricis i plebeus durant la república és un exemple clàssic de

conflicte social. Les diferències econòmiques i legals entre els dos grups n’expliquen el fenòmen. Pot ser una bona oportunitat per acarar els alumnes amb la problemàtica de la conflictivitat social. El debat es podria articular entorn de diverses qüestions:• Van fer bé els plebeus de rebel·lar-se contra els patricis?• Creieu que hi ha motius per un descontentament similar en l’actualitat?• Se us acudeixen altres maneres de solucionar les discrepàncies?• Van aconseguir els seus objectius?• Quina institució es va crear per defensar la plebs? Creieu que hi ha organismes semblants a la societat actual?

Àlbum de fotos dels personatges romans• Els alumnes hauran de buscar retrats dels diferents personatges que apareixen al

llarg de la unitat. Hauran de seleccionar sis fotografies i explicar en un full per què van destacar els personatges seleccionats.

Comentari de les Vides paral·leles de Plutarc• Es poden triar passatges de Plutarc que tractin qüestions semblants de dos

personatges per comparar-los. Podem centrar la lectura i el comentari en alguns aspectes com:• Semblança dels personatges • Els seus fets més importants

248

Potser el llibre més indicat pels alumnes és «Alexandre i Cèsar», ja que són dues figures que els alumnes coneixen.

El legionari• Dibuixar un legionari romà a partir d’un model. Es pot utilitzar una quadrícula per

facilitar la reproducció de la il·lustració. Aquest tipus d’activitats fomenten l’aprenentatge per part dels alumnes, ja que s’han de fixar en els detalls.

Mapa de l’Imperi• Sobre un mapa polític, dibuixar les fronteres de l’Imperi i anomenar els països que

tenen territori que va formar part de la civilització romana.

El legionari• Buscar informació sobre algun personatge acordat entre els alumnes i el professor i

fer una petita redacció amb la seva biografia. Se’ls podria donar un índex a respectar per tal d’evitar que copiïn les fonts que utilitzin.

Més recursos

Enllaços• http://www.geocities.com/historia_imperia/roma/roma.html• http://www.elinformadordegalicia.com/jms/roma/roma001.htm• http://www.ateneanike.com/pagina_11.html

Pel·lícules• Julio César (TV), dirigida per Uli Edel el 2002.

DVD• Roma, Antiguas civilizaciones. MD.• El imperio romano. Apogeo y caída, MD.• Imperios: Roma, MD.

Novel·les• R. SUTCLIFF, Aquila, el último romano. Gran Angular.• P. BACCALARIO, El señor de la horda. Ediciones SM.

Obres de divulgació• C. CODOÑER i C. FERNÁNDEZ-CORTE, Roma y su imperio. Anaya, Biblioteca Básica

de Historia, Serie General.• TREVOR CAIROS, Los romanos y su imperio. Akal.

Publicacions científiques• P. GRIMAL, La formación del imperio romano. Siglo XXI.

249



• Caracteritzar els trets de l’organització política, econòmica i social de la civilització romana, valorar la transcendència de la romanització a Hispània i la pervivència del llegat romà al nostre país, i analitzar algunes de les aportacions més representatives.


250

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 74

La geografia de Roma• Vegeu la pàgina 279 de la guia.

Fitxa de reforç 75

Cronologia. Temps i era cristiana• Vegeu la pàgina 280 de la guia.

Fitxa de reforç 76

Astèrix i Obèlix• Vegeu la pàgina 281 de la guia.


Roma a Internet• Vegeu la pàgina 282 de la guia.


La biografia d’un emperador: Titus• Vegeu la pàgina 283 de la guia.


Cèsar prepara el setge d’Alèsia • Vegeu la pàgina 284 de la guia.


El Mare Nostrum• Vegeu la pàgina 408 i 409 de la guia.


Computar el temps segons els romans

251




El govern de l’Imperi romà• Vegeu la pàgina 412 i 413 de la guia.


Les invasions• Vegeu la pàgina 414 i 415 de la guia.



252

19. La manera de viure del romans

La dinovena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història parla d’aspectes relacionats amb les estructures profundes de la civilització romana: societat, economia, creences i art. La unitat té un caràcter descriptiu i només s’utilitza la lletra negreta per ressaltar els aspectes importants o per donar entrada a punts que es desenvolupen.

Les temàtiques que es tracten són molt variades: la societat s’aborda al primer apartat, que parla de les diferències entre ciutadans i no ciutadans, així com de la situació de la dona. Al segon punt s’estudia l’economia romana i es descriuen els principals sectors econòmics. Les ciutats s’examinen al tercer títol, on es fa èmfasi en la descripció de la planta i l’equipament urbà. L’arquitectura és l’objectiu del quart apartat, on s’estudien les característiques tècniques de l’arquitectura i l’enginyeria romanes i els principals tipus d’edificis. Els últims dos punts de la unitat es dediquen a conèixer la religió romana: per una banda la religió pagana i per l’altra el cristianisme.

La unitat es completa amb dos apartats ressaltats: el primer, «Drets humans», estudia l’esclavatge a Roma, i el segon, més extens, se centra en la vida quotidiana.

253

I- Introducció

Objectius

• Analitzar l’estructura social a l’Imperi romà.• Descriure la vida quotidiana dels romans: activitats econòmiques, alimentació, vestit

i habitatge.• Comprendre com era una ciutat romana i valorar- la com a inici del nostre

urbanisme.• Identificar i descriure edificis característics de l’Imperi romà i conèixer les obres

d’art més importants.• Conèixer els principals trets de la religió romana.• Valorar la importància de l’aparició del cristianisme en la història occidental.• Analitzar la influència de la cultura romana en la civilització occidental i valorar-la

com una de les seves bases.

Continguts

• Descripció de la societat romana.• Enumeració dels activitats econòmiques.• Narració de la vida quotidiana: com eren l’alimentació, el vestit i l’habitatge.• Reconeixement de les ciutats.• Explicació de la religió romana: paganisme i cristianisme.• Descripció de l’arquitectura: quins eren els edificis principals i quines tècniques de

construcció utilitzaven.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.• Anàlisi de la fotografia aèria de les restes d’una ciutat.• Anàlisi d’edificis. • Extracció d’informació d’escultures.• Identificació d’objectes quotidians.• Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.• Valoració de les restes de la civilització romana com a fonts fonamentals que ens

permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.• Valoració de la cultura romana i el cristianisme com dues de les bases de la

civilització occidental actual.• Rebuig de la manca de drets de grans grups socials en la civilització romana.• Empatia per les creences i les maneres de viure d’altres èpoques.

Treball amb competències254




255



Itinerari 1: continguts imprescindiblesPensem que els continguts relacionats amb la ciutat i amb l’arquitectura, els haurien d’estudiar tots els alumnes, tant per la quantitat de vestigis que es poden trobar per tot Europa com perquè són una part fonamental del llegat dels romans.

S’hauria d’estudiar els apartats 3 i 4 de la pàgina 238 i 239 del llibre de l’alumne i l’«A fons» sobre la vida quotidiana de les pàgines 240 i 241.

Les activitats més adequades són les que s’agrupen sota els títols «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals», corresponents a aquests apartats.

De les activitats finals s’hauria de realitzar l’activitat «Elaborar un mapa de conceptes» de la pàgina 245 del llibre de l’alumne.

Itinerari 2: continguts mitjansTots els apartats del text tenen un nivell conceptual adequat per a un alumne mitjà.

També pertanyen a aquest nivell les activitats categoritzades com a «Interpreta el text» i «Interpreta els documents», així com les activitats finals «Identificar objectes quotidians» de la pàgina 244 i «Extraure informació d’escultures» de la 245.

Itinerari 3: continguts que van més enllàEls apartats que aporten informació complementària (seccions «Drets humans», i «A fons») són adequades per a alumnes amb una motivació i un interès especials, o amb més capacitats.

També tenen més nivell de dificultat les activitats «Organitza la informació» i «Reflexiona», així com l’activitat final anomendada «Interpretar una foto aèria de les restes d’una ciutat» de la pàgina 244 del llibre de l’alumne.

Recursos i mitjans



Materials TIC:• CD. Gestor d’avaluació. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Guia digital. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Multimèdia. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.

256

III- Metodologia

• CD. Documents curriculars i administratius. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.

257


Una economia pròspera• Fer les activitats proposades a la pàgina 237 del llibre de l’alumne.

Les ciutats• Fer les activitats proposades a la pàgina 238 del llibre de l’alumne.

Grans constructors i enginyers• Fer les activitats proposades a la pàgina 239 del llibre de l’alumne.

Una societat desigual• Fer les activitats proposades a la pàgina 208 i 209 del llibre de l’alumne.

La vida quotidiana• Fer les activitats proposades a la pàgina 240 del llibre de l’alumne.

El cristianisme• Fer les activitats proposades a la pàgina 243 del llibre de l’alumne.







Competència comunicativa lingüística i audiovisual• Utilitzar el vocabulari relacionat amb la història i la cultura romanes.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.

258


• Elaborar respostes escrites.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet i en enciclopèdies.• Analitzar textos històrics: mites romans.

Competència d’aprendre a aprendre• Elaborar mapes de conceptes.

Competència social i ciutadana• Comprendre que el concepte de ciutadà està vinculat a uns drets polítics, que uns

tenen i dels quals uns altres estan exclosos.• Sentir empatia per les persones d’altres èpoques, en aquest cas pels nostres

avantpassats romans. • Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i quins sentiments podien

tenir.

Competència d’autonomia i iniciativa personal• Utilitzar informació estudiada com a base per fonamentar opinions raonades sobre

l’esclavitud i la situació de la dona.


Competència temporal• Valorar l’aparició del cristianisme i el fet que es convertís en religió oficial com un

canvi fonamental en el nostre passat.• Enumerar i descriure les principals característiques de la manera de viure dels

romans: societat, economia, vida quotidiana, creences.• Comprendre que, mentre la vida política transcorre amb canvis continus, les

estructures polítiques, socials, econòmiques i culturals es mantenen molt més temps, durant segles.

• Analitzar la pervivència en l’actualitat de determinats trets romans: en la política, en l’urbanisme, en l’art, en les ciències...

• Interpretar un procés de canvi religiós: el pas del politeisme (paganisme) al monoteisme (cristianisme) i el pas de l’existència d’una gran llibertat religiosa a una religió oficial obligatòria per a tothom.

Competència cultural i artística• Conèixer les principals manifestacions de l’art romà, les característiques i els

principals exemples.• Analitzar les relacions entre art i societat: l’art com a reflex de les necessitats

humanes; la relació entre art i funció (edificis d’oci, commemoratius, religiosos i habitatges).

• Fer servir termes artístics bàsics: cúpula, volta de canó, mosaic...

259

• Identificar edificis específics i descriure’n la forma i la funció: el temple, el teatre, l’amfiteatre, el circ, les termes, els diferents tipus d’habitatge....

• Extreure informació de les escultures.

Pensament social• Explicar la relació entre la creació d’una extensa xarxa de comunicacions i el

desenvolupament del comerç.• Comparar la situació dels diferents grups socials pel que fa als drets i les llibertats.• Comparar el paganisme i el cristianisme.• Donar més d’una raó per explicar l’èxit final del cristianisme.• Plantejar hipòtesis sobre la funció de determinats objectes romans.

260


Diferenciar la societat romana de la grega • L’organització de la societat romana, dividida en homes lliures, ciutadans i no

ciutadans, i esclaus, es pot confondre amb el sistema social grec. Potser seria interessant ressaltar les similituds més que les diferències entre les dues societats a través d’un quadre sinòptic.

Diferenciar l’economia romana de la grega• Tal com passa amb l’organització social, l’economia de Grècia i de Roma tenen una

base comuna. Totes dues s’estableixen sobre una agricultura mediterrània, i en totes dues les ciutats són organismes polítics que tenen un paper rellevant en l’organització de la vida. De la mateixa manera que en el cas de l’organització social, serà interessant ressaltar-ne les similituds més que les diferències.

Les diferències principals es donen en l’amplitud geogràfica del comerç romà i en la seva varietat més àmplia. Confeccionar un quadre comparatiu de les rutes comercials i de les mercaderies de les dues societats pot afavorir que els alumnes comprenguin aquestes diferències.

Valorar el paper de l’esclavatge a l’economia romana• L’apartat sobre l’esclavatge de la pàgina 236 del llibre de l’alumne, com que

enumera algunes de les tasques que realitzaven els esclaus, permet que els alumnes comprenguin la importància quantitativa dels esclaus en el món romà i el fet que treballaven en tots els àmbits.

Comprendre l’avenç de l’urbanisme romà respecte del grec• L’urbanisme, entès com l’organització de l’espai de la ciutat, és tan antic com la

ciutat mateixa. Els alumnes van estudiar les primeres passes de l’urbanisme occidental a la unitat 17.

Per afrontar aquesta qüestió és important que, a més del text expositiu, els alumnes treballin l’activitat «Interpretar una foto aèria de les restes d’una ciutat» de la pàgina 244 del llibre.

Valorar les innovacions tècniques que van aportar els romans• És important que els alumnes de 1r d’ESO adquireixin la idea que la civilització

romana va donar un gran impuls a les tècniques de construcció, tant per la utilització de nous materials com per l’ús de nous elements de construcció.

Conèixer la gran varietat d’edificis romans rellevants• L’equipament de les ciutats romanes era molt complet i variat. A més d’una gamma

d’edificis amb diferents funcions, tenien infraestructures que donaven molts serveis als habitants de les ciutats. Perquè els alumnes comprenguin la diversitat de què

261


parlem, és important que se’ls presentin diverses imatges sobre els temples i infraestructures.

Comprendre el paper polític del culte a l’emperador• Segons la imatge popular, grecs i romans adoraven els mateixos déus amb diferents

noms. La realitat és més complexa: la religió romana va tenir un caràcter sincrètic que li va permetre assumir, juntament amb els cultes privats, no només les divinitats gregues, sinó les d’altres pobles sotmesos, en especial, orientals.

Per comprendre aquesta peculiaritat de la religió romana és important insistir que el culte a l’emperador va tenir un caràcter polític, ja que a seva funció era cohesionar la fidelitat a l’Estat.

Entendre per què el cristianisme va passar de ser perseguit a convertir-se en l’única religió de l’Imperi• Aquesta qüestió està estretament relacionada amb el que es tracta al punt anterior.

Els cristians no van ser perseguits per professar una creença particular, sinó perquè no realitzaven els ritus de culte imperial, i això s’entenia com un desafiament a l’autoritat de l’Estat. A partir del segle IV, l’expansió del cristianisme i la debilitat de l’Estat van afavorir que l’Imperi legalitzés i després imposés el cristianisme com a única religió.

Lectura 30

Roma• Vegeu la pàgina 511 i 512 de la guia.



Investigació 16

Patrícies, plebees i esclaves• Vegeu la pàgina 568 i 569 de la guia.

WebQuest

Pompeia• Vegeu la pàgina 582 i 583 de la guia.

Recurs 54

Edificis per a l’oci

262

• Vegeu la pàgina 191 de la guia.

Recurs 55

Altres edificis romans• Vegeu la pàgina 192 de la guia.


El mural de l’arquitectura romana• Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un mural que reculli les principals

manifestacions de l’arquitectura romana. Es poden ordenar en columnes per diferenciar els diferents tipus d’edificacions.

Elaborar un catàleg turístic de Roma• Els alumnes han d’elaborar un catàleg turístic sobre Roma en el qual assenyalin:

• On se situa la ciutat.• Quines són les construccions més destacades.• Quin és l’interès històric de Roma.

Dibuixar la planta d’una ciutat romana• Els alumnes han de dibuixar la planta d’una ciutat romana i assenyalar-ne els

elements principals: carrers, places i edificis més significatius. Aquesta mena d’activitat fomenta que els alumnes es fixin en els detalls i facin un aprenentatge actiu.

Buscar informació sobre déus romans• Els alumnes han de cercar informació sobre alguns déus romans i després fer-ne una

petita redacció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer-la.

Narrar un dia en la vida d’un ciutadà romà• Treball d’imaginació en què els alumnes, basant-se en el que han après sobre la vida

dels antics romans, han de fer una redacció que narri un dia en la vida d’un ciutadà romà.

El calendari romà• Activitat que suposa la investigació per part dels alumnes, que han de buscar

informació a través d’Internet o utilitzant l’enciclopèdia. Han de buscar informació sobre:• Les hores del dia.• Els dies del mes.• Els mesos de l’any.

Amb sentit de l’humor• Després de consultar la pàgina http://www.culturaclasica.com/cultura/forges_roma-

nos.html, els alumnes hauran de crear una vinyeta humorística en la qual aparegui

263

http://www.culturaclasica.com/cultura/

alguna d’aquestes expressions: mens sana in corpore sano; ad kalendas graecas; vade retro; pecata minuta. El professor ha de traduir-ne prèviament el significat i comentar-ne l’ús actual.

Dissenya un vestit romà• Els alumnes hauran de dibuixar un romà i una romana amb els vestits característics,

i anomenar els diferents elements del vestit. Les activitats d’aquest tipus són atractives per als alumnes, al mateix temps que els obliga a concentrar-se i fixar-se en els detalls.

La fe dels cristians• Es pot plantejar una activitat als alumnes que consisteixi a buscar informació sobre

les primitives heretgies cristianes. A continuació es poden resumir les característiques d’aquestes heretgies en un quadre sinòptic comparatiu amb la doctrina ortodoxa que sosté la jerarquia eclesiàstica.

Més recursos

Enllaços• http://pompeya.desdeinter.net/pomp.htm• http://www.elinformadordegalicia.com/jms/roma/sociedad.htm• http://www.ateneanike.com/pagina_78.html• http://www.dearqueologia.com/

Pel·lícules• Gladiator, dirigida per Ridley Scott. 2000.

DVD• Atlas interactivo de historia universal, vol. 2. MD.• Coliseo: ruedo mortal del Roma. MD.• Grandes èpocas del arte, vol. 02. • El arte de Roma. MD.• La vida en el Imperio Romano. Discovery Channel.

Novel·les• M. I. MOLINA, De Victoria para Alejandro, Alfaguara Infantil y Juvenil.

Obres de divulgació• J. ESPINÓS i D. SÁNCHEZ, Así vivian los romanos, Anaya, Biblioteca Básica de

Historia, sèrie Vida Cotidiana.• P. ARDAGH, Los romanos, SM.

Publicaicones científiques• P. ARIÈS i G. DUBY, Historia de la vida privada, vol. 1 («Del imperio romano al año

1000»), Taurus.

264

http://www.dearqueologia.com/





265

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 80

La vida a Roma• Vegeu la pàgina 285 de la guia.

Fitxa de reforç 81

Igualtat i desigualtat en la societat romana• Vegeu la pàgina 286 de la guia.

Fitxa de reforç 82

El llegat de Roma• Vegeu la pàgina 287 de la guia.


Jesús de Natzaret i Pau de Tars• Vegeu la pàgina 288 de la guia.


La Roma clàssica en la literatura i el cinema• Vegeu la pàgina 289 de la guia.


La pintura pompeiana• Vegeu la pàgina 290 de la guia.


La societat i l’economia romanes• Vegeu la pàgina 416 i 417 de la guia.


Les ciutats romanes• Vegeu la pàgina 418 i 419 de la guia.

266



La religió dels romans• Vegeu la pàgina 420 i 421 de la guia.


Els primers cristians• Vegeu la pàgina 422 i 423 de la guia.



267

20. La Hispània romana

La unitat 20 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Hsitòria tracta la història de la península Ibèrica a l’antiguitat, al llarg del primer mil·lenni abans de Crist i durant la dominació romana. Aborda, per tant, dues grans qüestions: la història dels ibers i els celtes de la Península, i la Hispània romana.

La primera qüestió apareix al primer apartat, en el qual s’estudien de manera paral·lela els dos pobles aborígens. La segona part de la unitat se centra en la Hispània romana i comprèn la resta dels apartats.

Per la gran quantitat de detalls que hi ha en aquesta unitat, hem de fer moltes classificacions i subdivisions que permetin comprendre les diferències entre ibers i celtes, i les d’aquests amb Roma. Per això, el text expositiu té una estructura esquemàtica. Així s’aconsegueix una exposició senzilla però completa.

268

I- Introducció

Objectius

• Conèixer els pobles que vivien a la península Ibèrica i a les Balears el primer mil·lenni abans de Crist i localitzar-los en un mapa.

• Descriure els trets principals de la manera de viure dels pobles preromans a la península Ibèrica i a les Balears.

• Descriure el desenvolupament de la conquesta romana a la península Ibèrica i a les Balears, i diferenciar-ne les etapes.

• Comprendre el significat del procés anomenat romanització i identificar-ne els trets fonamentals.

• Valorar el grau de romanització d’Hispània.• Descriure la vida quotidiana a la Hispània romana.• Analitzar el canvi que va representar la presència romana en les estructures

polítiques, econòmiques, socials i culturals de les terres conquerides.• Valorar la influència de la cultura romana en la nostra cultura.

Continguts

• Descripció de la situació espaciocultural, l’organització política i social, l’economia, les creences i l’art dels ibers.

• Descripció de la situació espaciocultural, l’organització política i social, l’economia, les creences i l’art dels celtes.

• Explicació de la conquesta romana d’Hispània.• Reconeixement de la societat hispanoromana.• Reconeixement de l’economia hispanoromana.• Explicació de la romanització a Hispània: el llatí, la religió, les ciutats i l’art.• Interpretació de mapes històrics i línies del temps.• Localització en un mapa dels grups de pobles ibers i celtes.• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.• Elaboració d’un dossier.• Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.• Valoració del fet que som el fruit del llegat que ens han deixat nombrosos pobles

sobre el nostre territori.• Valoració de les restes que han deixat diferents cultures com a fonts fonamentals

que ens permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar. • Empatia per les creences i les maneres de viure d’altres èpoques.

269





270



Itinerari 1: continguts imprescindiblesAquest itinerari que podríem anomenar geogràfic, té un caràcter d’introducció i vol aconseguir que els alumnes diferenciïn els diferents pobles que vivien a la Península durant l’antiguitat. Comprèn dos apartats: el primer (només els tres primers paràgrafs) i el segon, així com el document 1.

El treball d’aquest itinerari pot centrar-se en dues activitats molt concretes: l’ànàlisi del document 1 (activitat 3 de la pàgina 247, primer apartat) i l’organització de la informació que es proposa a les activitats de la pàgina 250.

Els continguts d’aquest itinerari informen sobre els pobles que habitaven a la Península a l’antiguitat, per la qual cosa l’haurien de treballar tots els alumnes.

Itinerari 2: continguts mitjansAquest itinerari, més extens, parla de la manera de viure dels diferents pobles de l’antiguitat hispana: l’economia, la societat, l’organització politicoadministrativa i les creences. L’itinerari comprèn el text expositiu dels apartats 1 a 5.

Per abordar aquest itinerari els alumnes poden fer l’activitat «Organitza la informació» de la pàgina 247 i «Busca les idees principals» de la pàgina 250, i tindran una visió de conjunt dels pobles de l’antiguitat.

Els alumnes menys motivats poden analitzar els documents suggerits per aquest itinerari seguint una pauta semblant a la proposada per al primer itinerari pel document 1.

Itinerari 3: continguts que van més enllàL’apartat sisè i els apartats de «Patrimoni» conformen aquest itinerari. Suposa un pas més, ja que es passa de la simple descripció a l’avaluació del llegat de l’antiguitat. L’objectiu és que coneguin i valorin els vestigis arqueològics i la influència històrica d’aquests pobles.

Els alumnes farien l’activitat proposada a la pàgina 247 sobre els documents 2 i 3 i les de «Comprèn els conceptes» i «Interpreta el text» de la pàgina 250, així com la que es proposa sobre el document 8 a «Interpreta els documents».

Recursos i mitjans



271

III- Metodologia




272

Activitats

Ibers, celtes i colonitzadors• Fer les activitats proposades a la pàgina 247 del llibre de l’alumne.

La romanització• Fer les activitats proposades a la pàgina 250 del llibre de l’alumne.

Altres




Competència comunicativa lingüística i audiovisual• Valorar la romanització com un procés clau que explica com som.• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.• Elaborar respostes escrites.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Buscar informació a Internet i en enciclopèdies.

Competència d’aprendre a aprendre• Elaborar resums.• Elaborar un dossier.

Competència social i ciutadana• Analitzar la convivència en un mateix territori (la península Ibèrica) de pobles amb

diferents trets culturals (ibers i celtes).• Sentir empatia per les persones d’altres èpoques, en aquest cas pels nostres

avantpassats ibers, celtes i hispanoromans. Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i quins sentiments podien tenir.

• Treballar en equip per elaborar un dossier.

273


Competència d’autonomia i iniciativa personal• Utilitzar la informació estudiada com a base per fonamentar opinions raonades sobre

els diferents graus de desenvolupament cultural dels pobles que vivien a la Península en l’antiguitat.

• Fer servir les pautes correctes per planificar i realitzar els procediments de la unitat.


Competència temporal• Explicar el significat del terme romanització.• Enumerar i descriure les principals característiques de la manera de viure dels ibers i

els celtes.• Analitzar com va canviar aquesta manera de viure amb la conquesta romana.• Descriure per fases el procés de la conquesta romana de la península Ibèrica i les

Balears.• Conèixer les dates i els personatges clau en aquest procés de conquesta.• Situar en mapes històrics i en línies del temps els processos històrics i els fets

estudiats.

Competència cultural i artística• Conèixer les principals manifestacions de l’art iber, celta i hispanoromà, les

característiques i els principals exemples.• Analitzar com era la cultura de la península Ibèrica abans i després de l’arribada dels

romans.

Pensament social• Analitzar el paper que van tenir les legions com a mitjà de transmissió cultural.• Descompondre el procés de romanització en els elements que el conformen.• Formular hipòtesis sobre les raons que podrien explicar la rapidesa de la conquesta

romana d’Hispània.

274


La densitat de la unitat• La unitat 20 és complexa per als alumnes, ja que s’hi estudien tres pobles i cultures

(els celtes, els ibers i els romans) i es mencionen a més altres pobles colonitzadors del Mediterrani oriental: grecs, fenicis i els seus successors, els cartaginesos.

Per fer assequible la unitat, els professors hem de centrar l’atenció dels alumnes en les qüestions més destacades.

El canvi d’escala que suposa la història de la Península a l’antiguitat• L’estudi de la història de la Península a l’antiguitat suposa un canvi en l’enfocament

respecte les unitats d’història anteriors, ja que si fins ara s’havien estudiat grans civilitzacions, ara l’estudi dels celtes, els ibers i la Hispània romana té importància per a la història d’Espanya, però en menor mesura per a la comprensió de la història general. És convenient que els professors ressaltem aquests dos aspectes:• Advertir d’aquest nou enfocament que suposa l’estudi de la història d’Espanya.• Explicar el context d’aquests pobles en el marc de les civilitzacions mediterrànies i cultures europees del primer mil·lenni abans de Crist.

Comprendre les diferències entre els ibers i els celtes• Conèixer la diversitat dels pobles que van habitar la Península a l’antiguitat pot ser

molt complicat, però la classificació tradicional en ibers i celtes aporta senzillesa i claredat a la qüestió. Per comprendre les diferències entre ibers i celtes és important que els alumnes localitzin geogràficament les dues cultures i que en distingeixin les característiques: les diferències socieconòmiques, polítiques, d’hàbitat i de creences.

Conèixer la seqüència cronològica dels pobles de la Península durant l’antiguitat• La localització temporal és un dels elements fonamentals de la història, però suposa

un problema per als alumnes. Això és perquè la cronologia és una magnitud abstracta.

La representació del temps en un eix cronològic és una bona manera que els alumnes aconsegueixin aprendre i comprendre aquest aspecte de la història. Per això és interessant l’activitat 10 del llibre.

Reconèixer les diferents manifestacions de la romanització• L’herència cultural i patrimonial de Roma a la Península és immensa i, com va dir

l’historiador, «tots som fills de Roma». Precisament la gran quantitat de llegat romà obliga a fer una classificació i selecció que es pot articular en dos grups: el llegat cultural i el material.

Del llegat cultural potser es podria destacar les llengües romàniques de la Península. L’immens llegat material pot resumir-se elaborant un dossier segons es proposa a l’activitat final de la pàgina 251. També pot ser útil perquè els alumnes

275


valorin el llegat romà, la visita a algun jaciment o museu on hi hagi materials romans.

La comprensió de termes específics• La unitat presenta molts termes específics que els alumnes han de conèixer i saber

utilitzar. El llibre presenta un «Glossari» i activitats de «Comprèn els conceptes» que ajuden a abordar aquest problema. Tot i això i per reforçar aquest aprenentatge fóra convenient que els alumnes es fessin el seu glossari a la llibreta amb els termes que van apareixent al llarg del text.

Lectura 31

Descripció de Celtibèria• Vegeu la pàgina 512 de la guia.



Investigació 17

Les dones a la Hispània romana• Vegeu la pàgina 570 i 571 de la guia.

Recurs 56

Ibers i celtes• Vegeu la pàgina 196 de la guia.

Recurs 57

La romanització d’Hispània• Vegeu la pàgina 197 de la guia.


El pòster d’Hispània• Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un pòster que reculli les principals

manifestacions artístiques de la Hispània antiga ordenades per cultures.

Elaborar un catàleg turístic de Roma• Els alumnes poden elaborar una ruta que permeti visitar alguns dels principals

monuments romans a Espanya. Haurien de visitar:

276

• Un aqüeducte • Un teatre• Una calçada • Un amfiteatre• Un pont • Un arc de triomf

Dibuixar la planta d’una ciutat romana• Consultar una pàgina web. Després de consultar la pàgina http://www.almen-

dron.com/historia/antigua/prerromanos/prerromano.htm, es poden fer algunes activitats:• Descriure com vestien les dones iberes.• Explicar el paper de la dona als pobles indoeuropeus.• Investigar sobre les llengües preromanes que existien a la Península i explicar si se’n conserva alguna actualment.

Personatges i esdeveniments• Els alumnes buscaran informació sobre alguns personatges o esdeveniments de la

Hispània antiga i després faran una petita redacció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer la redacció.

Debat: Elements positius i negatius de la romanització• Es pot dividir la classe en dos grups, un que defensi els efectes positius (malgrat les

conseqüències negatives) i un altre que ressalti els efectes negatius. Aquest debat pot afavorir que els alumnes comprenguin el significat de la romanització.

El diari d’Hispània• Es pot demanar als alumnes que imaginin que són periodistes i que han de redactar

el titular i el resum dels principals esdeveniments que han passat a Hispània des de la Segona Guerra Púnica.

Que vénen els romans! • Fer una petita redacció sobre algun esdeveniment de la Hispània romana que

l’alumne narrarà en primera persona. Aquesta activitat afavoreix l’empatia de l’alumne vers el tema estudiat i és atractiva.

Topònims romans• L’activitat que proposem consisteix a buscar noms de ciutats actuals que tinguin

origen romà. Es poden posar en dues columnes com a la pàgina 198 de la guia.

Viatge per Hispània• Imagina que ets un habitant de Brigantium. Descriu el viatge que faries per la

Península fins arribar a Cartago Nova. Quins accidents geogràfics travessaries? Quins pobles coneixeries?

Més recursos

Enllaços• http://fresno.cnice.mecd.es/~jpan0004/• http://usuarios.lycos.es/losmillares/index.html

277

http://www.almen-dron.com/historia/antigua/prerromanos/

http://www.almen-dron.com/historia/antigua/prerromanos/

• http://www.antropos.galeon.com/html/galaicos.htm• http://www.antropos.galeon.com/html/iberos.htm• http://www.historialago.com/leg_iberos.htm

DVD• Historia de España, vol. 1. MD. «Prehistoria y primeros habitantes. Colonizaciones

de la península Ibérica».• Historia de España, vol. 2. MD. «La conquista romana. Hispania, provincia del

imperio».

Novel·les• SÁNCHEZ-ESCALONILL, El príncipe de Tarsis. Editex.

Obres de divulgació• J. SANTACANA, Iberia: los orígenes. Anaya, Biblioteca Básica de Historia.

Publicaciones científiques• BARANDIARÁN i altres, Prehistoria de la península Ibérica. Ariel.• BLANCO FREJEIRO, Los primeros españoles. Historias del Viejo Mundo, vol. 1.

Historia 16.• BLANCO FREJEIRO i L. ABAD CASAL, Los iberos. Historias del Viejo Mundo, vol. 1.

Historia 16.

278





279

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 86

La conquesta romana d’Hispània• Vegeu la pàgina 291 de la guia.

Fitxa de reforç 87

Els pobles colonitzadors• Vegeu la pàgina 292 de la guia.

Fitxa de reforç 88

L’economia dels pobles antics• Vegeu la pàgina 293 de la guia.

Fitxa de reforç 89

Les creences i l’art• Vegeu la pàgina 294 de la guia.

Fitxa de reforç 90

Astèrix a Hispània• Vegeu la pàgina 295 de la guia.


La Hispània antiga en la pintura del segle XIX• Vegeu la pàgina 296 de la guia.


Obres públiques romanes a Hispània• Vegeu la pàgina 297 de la guia.


Hispània a Internet• Vegeu la pàgina 298 de la guia.

280



Ibers i celtes• Vegeu la pàgina 424 i 425 de la guia.


Les primeres colònies a la península Ibèrica• Vegeu la pàgina 426 i 427 de la guia.


La conquesta romana d’Hispània• Vegeu la pàgina 428 i 429 de la guia.


La romanització• Vegeu la pàgina 430 i 431 de la guia.



281

21. La romanització a Catalunya

La unitat 21 del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de l’àrea de Geografia i Història tracta de la conquesta i la colonització romana dels territoris de la Catalunya actual, i apropa l’alumne al llegat romà dins de l’àmbit cultural que li és més proper. D’altra banda, aquesta unitat ha de concretar i tancar tot allò que l’alumnat ha après sobre el món romà a les unitats anteriors, aplicat a una realitat que ha deixat empremta al seu entorn.

La unitat s’inicia amb les característiques de les poblacions autòctones en el moment de l’arribada dels romans durant les guerres púniques, i la distribució d’aquestes en el territori. A l’apartat 2, s’estudia les diferents actituds de les poblacions iberes davant la presència del món romà, així com el procés de conquesta i assimilació posterior. Descriu també les característiques de la primera organització romana del territori i les reaccions davant la consolidació del seu domini.

A l’apartat 3 es considera els elements que conformaren l’organització administrativa del món romà a Catalunya i les seves característiques econòmiques i socials, amb una atenció especial a l’establiment del tramat urbà, tot destacant la fundació romana de moltes de la ciutats catalanes. Igualment, s’hi tracta l’articulació del sistema de vies de comunicació a partir dels grans eixos de comunicació romans a la Península. Per últim, s’hi destaca la importància d’algunes de les obres públiques romanes, que constitueixen part del llegat patrimonial. L’apartat «Sabies que...» amplia la informació sobre Tàrraco, tot considerant la importància de la ciutat en l’administració civil i militar de la Península.

Per acabar, l’apartat 4 tracta la importància del llegat de la civilització romana. Destaca l’evolució del llatí fins a la formació del català dins del conjunt de les diverses llengües romàniques i mostra la rellevància del dret romà en la formació de les institucions jurídiques medievals catalanes, i la seva projecció com a fonament tècnic dels ordenaments actuals. Igualment, destaca la importància de l’organització paleocristiana en la posterior organització eclesiàstica a Catalunya.

282

I- Introducció

Objectius

• Conèixer els pobles que vivien als territoris de l’actual Catalunya quan van arribar els romans.

• Explicar la distribució i les característiques dels pobles ibers més destacats al territori que avui és Catalunya.

• Analitzar la reacció dels pobles ibers davant l’arribada dels romans: quins s’hi van aliar i quins s’hi van oposar.

• Descriure la forma d’organització del territori que van establir els romans després de sotmetre les poblacions autòctones.

• Estudiar la xarxa urbana establerta pels romans, la ciutats més importants, les vies de comunicació i l’organització administrativa del territori al llarg del temps que va durar la seva presència.

• Assenyalar l’empremta del llegat romà en la formació de la cultura autòctona.• Identificar l’herència romana pel que fa a la llengua, el dret i la religió.• Valorar la influència de la cultura romana en la cultura catalana actual.

Continguts

• Els pobles ibers que vivien al territori català. La cultura i les maneres de viure.• La conquesta romana del territori. Resistència i submissió dels pobles indígenes.• L’organització administrativa romana i l’evolució que va fer.• Les principals ciutats fundades pels romans i la xarxa viària que les comunicava. • Les formes d’assentament rural i les pràctiques agrícoles introduïdes pels romans. • La importància del llegat romà en la formació de la cultura catalana.• Interpretació de mapes històrics i eixos cronològics. • Localització en el mapa dels pobles ibers i dels principals assentaments romans.• Descripció, reconeixement i valoració crítica de dibuixos, fotografies i restes

materials.• Redacció d’informes, esquemes i quadres.• Valoració del patrimoni artístic i cultural com a part integrant del propi llegat

cultural.• Empatia envers les creences, els comportaments i les formes de vida d’una altra

època.• Respecte vers les restes arqueològiques de l’antiguitat romana.• Valoració de la cultura romana com un dels fonaments de la cultura occidental.• Valoració crítica dels aspectes que distancien alguns aspectes de la cultura romana

del nostres valors actuals.

283



Competències generals• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.• Tractament de la informació i competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència social i ciutadana.

Competències específiques• Competència temporal.• Pensament social.

284



Itinerari 1: continguts imprescindiblesEls alumnes amb menys motivació per l’estudi de la presència romana a Catalunya o aquells per als quals l’assignatura presenta dificultats, poden estudiar els continguts bàsics als apartats 1 i 3. Podrien realitzar les activitats 5, 6, 10 i 11.

Són indicats, també per treballar a l’aula, el document 11, «La reconstrucció ideal de Tàrraco» i el text de «Patrimoni» relatiu a l’aqüeducte de les Ferreres. Aquest darrer es pot complementar amb l’exercici 9, amb l’orientació del professor.

Itinerari 2: continguts mitjans.Tot i que el conjunt de la unitat és assequible per a un estudiant mitjà, l’estudi de la unitat es podria centrar en els apartats 1, 2, 3 i 4. Seria convenient també treballar els mapes dels documents 7, 8, 9 i 10, i complementar el treball del document 11, la reconstrucció ideal de Tàrraco, amb la lectura del «Sabies que...» sobre la importància d’aquella ciutat. És aconsellable la realització de les activitats 3, 7, 8, 12, 16, 18 i 19. Les dues darreres, basades en l’empremta romana sobre la ciutat de Barcelona es poden complementar amb les activitats descriptives 22 i 23 i amb un petit treball de camp sobre altres restes romanes properes a l’entorn de l’alumne.

Itinerari 3: continguts que van més enllà.És tracta d’un itinerari que completa l’anterior i fa possible l’aprofundiment en aspectes concrets de la romanització a Catalunya. A l’apartat 1, cal deixar clara la presència dels ibers arreu del territori, i sintetitzar la informació de l’apartat.

A l’apartat 3, relatiu a l’organització del territori, l’activitat 13 permet treballar els criteris administratius i les estratègies d’ocupació de l’espai dels romans. En la mateixa línia, l’exercici 9 apropa l’estudiant a un aspecte clau de l’urbanisme i l’enginyeria de Roma. L’activitat 17 familiaritza l’alumnat amb alguns dels aspectes més abstractes de la unitat, com ara la persistència al llarg dels segles de la cultura romana o l’aculturació dels ibers i la romanització dels pobles bàrbars. El text «A fons», «El primer cristianisme a la Tarraconense», permet apropar l’estudiant als inicis de la cultura cristiana a Catalunya.

Les activitats 20 i 21 fan possible el treball sobre l’arqueologia urbana d’època romana a Catalunya.

Recursos i mitjans


285

III- Metodologia





286

Activitats

Els ibers a Catalunya• Fer les activitats proposades a la pàgina 253 del llibre de l’alumne.

La conquesta romana• Fer les activitats proposades a la pàgina 255 del llibre de l’alumne.

L’organització del territori• Fer les activitats proposades a la pàgina 257 del llibre de l’alumne.

El llegat de la civiltzació romana• Fer les activitats proposades a la pàgina 258 del llibre de l’alumne.

Altres






Competència comunicativa lingüística i audiovisual• Fer servir un vocabulari adequat, relacionat amb la història de la civilització romana

i la presència romana al territori que avui és Catalunya. • Saber identificar les idees bàsiques de la unitat, interpretar i organitzar la

informació.• Elaborar informes i textos escrits.

Tractament de la informació i competència digital• Fer servir fonts primàries i secundàries per obtenir informació.

287


• Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.• Cercar informació a fonts bibliogràfiques, enciclopèdies i Internet.

Competència d’aprendre a aprendre• Sintetitzar informació en una línia del temps. • Elaborar mapes conceptuals, esquemes i organigrames.

Competència social i ciutadana• Analitzar les diverses actituds dels pobles autòctons davant la conquesta romana.• Considerar els efectes de la romanització com a part d’un procés d’aculturació que

va fer desaparèixer, per efecte de la conquesta, la llengua i la cultura autòctones.• Constatar l’existència de diversos comportaments cívics entre els habitants de

l’antiguitat romana al territori de l’actual Catalunya.• Ser capaç d’explicar els motius de la persecució religiosa i els diversos

comportaments que es van succeir en el temps, durant els segles de la difusió del cristianisme.


Competència temporal• Precisar el context temporal i espacial en què es va produir l’arribada dels romans al

territori de Catalunya.• Conèixer els pobles presents al territori de l’actual Catalunya en el moment de la

conquesta romana. • Explicar les diverses fases del procés de conquesta i d’assentament romà al territori

actual de Catalunya.• Saber identificar les etapes polítiques i econòmiques que van incidir en

l’organització urbana, rural i administrativa del territori en època romana. • Situar en el mapa i en els eixos cronològics l’evolució dels límits administratius, del

tramat urbà i de les vies de comunicació durant el període del domini romà.

Pensament social• Analitzar la importància del factor militar en l’arribada i la conquesta romana de

Catalunya. • Explicar l’efecte inicial i a llarg termini que la presència romana va tenir sobre els

pobles ibers que habitaven el territori.• Saber identificar les fundacions urbanes romanes, la seva importància històrica i la

permanència posterior d’alguns d’aquest nuclis de poblament romans.• Conèixer els canvis que es van produir durant el llarg període de permanència

romana.• Valorar la importància de les manifestacions culturals, jurídiques i lingüístiques

durant el període romà. • Conèixer la difusió i la importància del cristianisme durant el període del Baix

Imperi.

288


La superposició de cultures en el moment de l’arribada dels romans• La irrupció del romans al territori de l’actual Catalunya es produeix en el context de

les guerres púniques. Cal considerar que van arribar a una colònia grega com era Empúries i que la major part dels habitants del territori eren aleshores ibers. L’alumnat de primer cicle tendeix a estructurar el temps en una seqüència i troba dificultats per comprendre la presència de cultures amb complexitat i característiques diferents en un mateix moment. Per això cal insistir en aquest aspecte a l’hora de valorar el que suposa la presència d’un poble conqueridor.

Comprendre les fases en què es produeix l’assentament romà al territori de Catalunya• L’assentament romà al territori a partir de les guerres púniques es produeix de

manera progressiva, i s’estableixen unes relacions amb les poblacions iberes i gregues que van experimentant variacions al llarg del temps. L’alumnat tendeix a concebre el procés d’assentament com un fet únic, en el qual totes les característiques de la dominació romana s’acompleixen des del primer moment. Així, per exemple, es representa amb dificultat l’evolució urbana, com en el cas de Tàrraco, que passa d’un campament militar a una ciutat amb competències administratives i militars, que no assoleix la seva màxima esplendor fins que arriba l’Imperi.

Entendre la natura del conflicte entre els ibers i els romans• En un primer moment les actituds dels ibers estan motivades per les seves aliances

militars prèvies amb els cartaginesos. Després, la colonització romana genera reaccions de resistència. Amb el temps, els ibers són reduïts i les seves poblacions són integrades i assimilades culturalment, fins pràcticament la desaparició de la seva cultura. La dificultat d’aquest procés consisteix a comprendre el concepte d’aculturació. Sovint és al primer curs de l’ESO que se’n parla per primera vegada.

Dificultats per entendre la complexitat de la societat romana• La primera dificultat prové del caràcter complex de la societat romana, que exigeix

considerar conceptes, com ara els d’economia, poder polític, administració, espai urbà i espai rural. Aquests conceptes presenten problemes de comprensió per als estudiants de primer d’ESO, per això donar-ne una definició elemental i clara facilita la comprensió de la unitat i permet també establir comparacions amb la realitat present de l’entorn de l’alumne.

Diferenciar la realitat de l’alt i del baix Imperi a Catalunya• A Catalunya, com arreu, els canvis, entre un i l’altre període, són molt importants,

sobretot per considerar la fi del món romà.

289


Els estudiants de primer cicle tenen dificultats per entendre la ruralització progressiva de la societat romana i l’afebliment del poder imperial, que permet la irrupció dels pobles germànics. Normalment parteixen de la idea d’una invasió sobtada sense tenir en compte el procés de crisi interior de l’Imperi. Caldria insistir molt en els diversos aspectes d’aquesta crisi, sense la qual és molt difícil entendre tant la divisió com la caiguda de l’Imperi.

La comprensió dels diversos aspectes del llegat romà• Entendre els diversos aspectes del llegat romà pot presentar algunes dificultats

importants. En primer lloc, explicar com al llarg de dos mil anys s’han transmès, mantingut i modificat aspectes importants de la civilització i la cultura. Per això, és imprescindible posar exemples que facin referència a l’evolució d’aquest llegat al llarg dels segles, com ara el paper de la llengua i la seva transformació, des de l’edat mitjana fins als nostres dies. En segon lloc, moltes vegades la dificultat es troba en la comprensió dels mateixos conceptes, com ara el de dret, per la qual cosa és convenient definir-los amb referències al present, per facilitar-ne la comprensió. Per últim, en el cas de la religió, cal insistir que el llegat és bàsicament cristià, perquè els alumnes tendeixen a pensar en la persistència del paganisme, i obliden la importància de la cristianització durant el baix Imperi.

Lectura 33

Els romans a Catalunya• Vegeu la pàgina 514 de la guia.



Recurs 64

Els pobles ibers a Catalunya• Vegeu la pàgina 201 de la guia.

Recurs 65

Mapa de l’organització territoral del nord-est peninsular a l’alt imperi• Vegeu la pàgina 202 de la guia.

Recurs 66

Reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco• Vegeu la pàgina 203 de la guia.

290


Mural amb la línia del temps amb la presència romana a Catalunya• Elaborar una línia del temps durant l’estudi de la unitat, i assenyalar-hi les diferents

etapes de la presència romana al territori de Catalunya, la fundació de ciutats, els canvis administratius, la difusió del cristianisme... L’eix es pot elaborar tant en un rotlle de paper com al quadern de cada alumne, de manera individual: així poden utilitzar-lo com a referència per a l’estudi.

Mapa de la presència romana a Catalunya• Sobre un mapa comarcal, marcar les principals ciutats de la Catalunya actual que

són de fundació romana. S’hi pot indicar també topònims, o dibuixar-hi els traçats de les vies de comunicació romana, tot observant la coincidència amb vies actuals.

Lectura d’un text de Polibi• A partir de la lectura conjunta del relat de l’historiador clàssic de les guerres

púniques, reconstruir els esdeveniments i personatges principals de l’arribada dels romans al territori de l’actual Catalunya.

Topònims romans• Construir una taula per relacionar el nom de les ciutats actuals de fundació romana

amb el seu nom històric. En alguns casos s’hi pot indicar també la presència d’anteriors establiments ibèrics.

Debat sobre l’actitud dels ibers• Algunes tribus iberes van establir aliances amb els cartaginesos, la qual cosa les va

enfrontar amb els romans, mentre que altres van aliar-se amb l’exèrcit romà. Posteriorment, algunes d’aquestes darreres van alçar-se, tot reaccionant contra el poder romà. Les motivacions dels ibers i dels romans poden ser un bon argument per estudiar les característiques de la dominació romana. El debat podria ordenar-se entorn de les qüestions següents:• Per què els ibers van adoptar actituds diferents davant de l’arribada dels romans?• Quines eren les intencions dels romans?• Quin va ser el destí, com a poble, dels que es van rebel·lar contra la dominació romana?• Quin va ser el destí, com a poble, dels que no es van rebel·lar?• Què va succeir amb la llengua i la cultura dels ibers?

Visita imaginària a una ciutat de la Catalunya romana• Els alumnes podrien escriure un text breu que relati una visita a una ciutat de la

Catalunya romana. Es pot dur a terme a partir d’una ciutat real, tot incloent-hi una explicació de les restes arqueològiques més significatives conegudes actualment.

Biografies dels primers màrtirs catalans• Es tractaria d’una aproximació a l’estudi dels primers nuclis cristians. Seria

interessant que, a més de la informació biogràfica, s’indiqués la font, el moment en què es produeix la seva actuació i, si escau, la importància del culte posterior a la ciutat o comarca del personatge escollit.

291

Identificar el llegat romà en l’arquitectura actual• Els alumnes hauran de buscar elements arquitectònics inspirats en l’arquitectura

romana en edificis de la Catalunya actual. Poden realitzar un mural amb les fotografies, de manera que es comparin els elements actuals amb dibuixos i reproduccions d’època clàssica.

Més recursos

Enllaços• www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_educatius• www.mac.es• www.mnat.es/cat/Tarraco/index.html • http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/tarraco.htm

Pel·lícules i DVD• Roma a Catalunya.• http://www.xtec.es/cgi/digital?F=F&REGISTRE=2768

Novel·les• J. VALLVERDÚ, Un cavall contra Roma. La Galera, 1993.

Obres de divulgació• M. LLUÏSA GUTIÉRREZ, Puig Castellar, poblat laietà, Els Ibers, Biblioteca de

Classe, 28, Graó/Diputació de Barcelona, 1990.• XAVIER AQUILUÉ, XAVIER DUPRÉ, JAUME MASSÓ, JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO,

Tàrraco, Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Edicions El Médol, 2002.

Publicacions científiques• JOAN MALUQUER DE MOTES, «Prehistòria i Edat Antiga», a Història de Catalunya,

(dirigida per Pierre Vilar), Volum I, Edicions 62, Barcelona, 1987.

292

http://www.mnat.es/cat/Tarraco/index.html


• Conèixer la cultura dels diferents pobles que habitaven els territoris de l’actual Catalunya.

• Analitzar les diferents actituds del ibers respecte dels romans, descriure quin va ser el tractament que romans van donar als pobles dominats.

• Saber explicar l’organització romana del territori.• Conèixer les principals ciutats romanes i la xarxa viària del territori català durant el

període romà.• Identificar els elements principals del llegat romà: llengua, dret, religió i cultura. • Conèixer l’evolució política, administrativa i econòmica de la presència romana al

territori de Catalunya.

293

VI- Avaluació

Fitxa de reforç 94

Els ibers a Catalunya• Vegeu la pàgina 299 de la guia.

Fitxa de reforç 95

La conquesta romana• Vegeu la pàgina 300 de la guia.


L’organització del territori• Vegeu la pàgina 301 de la guia.


El patrimoni romà a Catalunya• Vegeu la pàgina 302 de la guia.


L’escriptura ibèrica• Vegeu la pàgina 432 i 433 de la guia.


Les revoltes contra la dominació romana• Vegeu la pàgina 434 i 435 de la guia.


L’organització administrativa romana a la Península• Vegeu la pàgina 436 i 437 de la guia.

294


375129 Prog Geografia i Historia 1

Documents

Transcript of 375129 Prog Geografia i Historia 1