Octubre - Desembre 2011 // Núm. 61 // ANy XVIwww.lacomi.org

3G 12:34 PM

s.Estudis L’Aplec

Cumulonimbus

50èrevistawww

PastoretsExcursionista

Barretina Gitanes

lacomi

Què t'agrada fer? Afegeix-te a la teva activitat!

AUTO J. PIELLA, S.L.C. Sant Eudald, 8

Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088Fax 938 403 108

08420 CANOVELLES

2

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleScomiSSioSantantoniabat@gmail.com

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

PortadaPublicitat

SumariEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatActivitats de la Comissió

PublicitatSecció d’estudis de la comissió

PublicitatAstronomia a l’abast

Publicitat Què en sabem de...?

PublicitatCuriositats

MeteorologiaPublicitat

Coses del campPublicitat

Natura i BellesaPublicitat

Notícies de CanovellesPublicitat

PlantesPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Poesia de ma terraPublicitat

Espurnes d’una vidaPublicitat

Calaix de la CiènciaPublicitat

10 Minuts per pensarPublicitat

1962-2012 = 50 ANYSPublicitat

Toc d’humor Agenda

Publicitat

1 2 34-5 6 7-131415 16 17181920-2223 2425 26-27 28-30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 4546 47 48-50 5152 5354 55-56

Comissió sant antoni abat toni Calderon

GLÒRIA Cot

imma lloret

roman marin

JoseP many

XaVier alonso

marina Castellà

Gemma duran

eulàlia GisPert

teresa Gomà

rosa GrataCós Jordi lloreda

isabel martos

anita miralles

mireia Plans

m.GlÒria PuiG

XaVier PuJadas

anna fonoyet

EditaDirector

Sots-Directora

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

3sumari

4

Tot i que acabem de retrobar-nos amb el quefer habitual, després de l’aturada estiuenca, i que encara ens resta molta programació per acomiadar l’any, cal tenir l’ull posat en el 50è aniversari de la Comissió del proper any 2012.

Ara bé, per a la Junta Directiva, l’any 2012 és un any que va molt més enllà de la celebració de les nostres cinc dècades d’existència. El proper any tenim tres grans reptes que hem de resoldre de forma positiva, ja que són transcendentals pel futur d’aquesta Entitat; Vegem-los:

· Nou sistema de subvencions municipals.

· Traspàs de la Junta Directiva.

· Celebració del 50è aniversari de la Comissió.

Aquests són tres objectius estratègics que ultrapassen els reptes particulars que tenim per a cadascuna de les nostres seccions o activitats genuïnes. L’ordre d’anunciació en cap cas implica una importància superior; els tres objectius són cabdals i caldrà deixar-los enllestits durant el 2012.

Nou sistema de subvencions municipals

Com heu estat abastament informats durant aquests darrers quatre anys, la Junta Directiva està demanant un nou sistema de subvencions que sigui més respectuós amb el treball, per Canovelles, de cada associació. En aquest sentit cal informar-vos que, a les darreries del juliol, vam poder entrevistar-nos amb el nostre alcalde

i el nou regidor de Cultura i la voluntat de canvi es manifestà clarament. Estem en la senda adequada i properament tindrem propostes que seran valorades.

Cal manifestar la bona entesa i la magnífica sintonia amb el nostre Ajuntament, tot i que és complicat canviar un sistema de subvencions que es perpetua des de fa dècades, la voluntat de canvi és palesa.

Traspàs de la Junta Directiva

Aquesta Junta Directiva té els mesos comptats, com ja tothom sap, des de fa tres anys. Estem davant la darrera temporada en la qual l’equip que dirigeix, des del 2001, en Toni Calderon administrarà aquesta Entitat. Pel juny, segons indiquen els nous estatuts socials de l’Entitat s’haurà de formar un nou equip de govern que implantarà, de ben segur, un nou model de gestió.

Durant els mesos que resten per fer aquest canvi tan necessari, l’actual Junta està treballant per fer un traspàs ordenat, tot copsant les possibilitats de successió. Les nostres preferències aposten fermament per un canvi generacional i que el nostre jovent, el qual ha demostrat amb escreix la seva capacitat de lideratge, assumeixi el repte de dirigir una Entitat multidisciplinar com és la Comissió.

Ara bé, en cap cas, s’impedirà que cap soci/a amb voluntat d’encapçalar una candidatura pugui presentar el seu projecte a l’Assemblea General, molt al contrari la recolzarem fermament i, com no potser d’una altra manera, la voluntat democràtica de la nostra Assemblea

2012, UN ANY AMB REPTES APASSIONANTS

editorial

General dictarà quin ha de ser el futur de la nostra Entitat i això està previst que succeeixi el 30 de juny del 2012.

Celebració del 50è aniversari de la Comissió.

Amb molta responsabilitat, molt d’esforç, molt treball en equip, molta complicitat, molt sentit col·lectiu, extraordinari respecte pels que ens van precedir i sobretot amb immensa il·lusió, estem preparant el que serà l’any de les noces d’or de la Comissió Sant Antoni Abat. Aquest repte, que a algú podrà recordar-li el Mil·lenari de Canovelles, ja fa tres anys que ens ocupa i preocupa i ara és el moment de posar sobre la taula totes les propostes que han estat elaborades per la nostra Gent. Els nostres caps de colla han donat forma a les idees que des de cadascuna de les seccions han anat fluint i, de ben segur, que aconseguiran la complicitat de la resta de la massa social i, per extensió, de la resta del nostre poble.

El model de celebració no defugirà del nostre tarannà habitual; és a dir, fugim de la que acostuma a ser la commemoració d’un aniversari tradicional, amb una sola activitat que recordi el passat. Volem que tot l’any sigui cinquantè aniversari i que totes les nostres activitats portin el segell de l’any especial que serà el 2012; d’aquesta manera aconseguirem que tota la Gent que treballa per aquesta Entitat tingui el seu tros de pastís i senti com a pròpia aquesta singular celebració.

El que es pretén és recordar el nostre passat, per tal que ens obri el camí vers el futur. Som qui som pels nostres

orígens, però sempre amb la mirada alta per forjar el nostre futur i el de les properes generacions.

De totes les propostes presentades, la Junta Directiva ha aprovat un calendari amb divuit propostes que s’han iniciat aquest setembre i que finalitzaran pel desembre del 2012. En aquest programa cinquantenari es barregen activitats noves de trinca, amb tradicionals i recuperades de temps enrera en què van tenir una importància capdal.

Ara no és el lloc ni el moment de detallar aquest calendari, ben aviat us el farem arribar, però si que ho és per demanar-vos la vostra participació activa. Qui s’estimi la Comissió Sant Antoni Abat té un lloc capdavanter en cadascuna de les propostes d’aquest any tan especial. No us quedeu a casa i participeu de totes les crides que us anirem fent en aquests propers mesos.

Ja ho veieu, sempre trepitjant pel present, però amb la mirada alta vers l’esdevenidor, que en aquest cas es planteja ple de reptes apassionants.

5editorial

6

El 25 de setembre vam començar a desenvolupar el programa d’activitats del nostre 50è aniversari. La gravació del LIPDUB ha permès, per primera vegada, reunir a totes les activitats i seccions de l’Entitat.

Aquest estiu atípic, amb un juliol fresc i un agost i un setembre calorosos, ens ha passat volant i sense adonar-nos co-mencem el nou curs; cadascú amb les seves ocupacions i la Comissió prepa-rant el final de temporada i la preparació

del seu cinquantè aniversari.

Anem per feina, encara que aquest estiu ha estat eixorc pel que respecte a nombre d’activitats; ben bé es pot dir que ens hem pres un descans, amb la mirada posada en el que ens espera...

Activitat Data

Travessa pel Circ del Concrós 3 de juliol

Torneig de la Botifarra amiga 16 de juliol

Festa Major de Canovelles 21 al 25 de juliol

Concert a l’Era, amb la Banda d’en Vinaixa 21 de juliol

Ball de Gitanes de Festa Major 23 de juliol

Fot-li al pedal 24 de juliol

Ball de Gitanes. Festa en honor de la Virgen de Guadalupe (Hogar Extremeño)

10 de setembre

Ofrena Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre

Ball de Gitanes ”Diada Nacional de Catalunya” 11 de setembre

Gravació del LIP DUB del 50è aniversari 25 de setembre

Assaig grup de teatre Cumulonimbus Setembre

Assaig grup de teatre l’Aplec Setembre

Abans d’endinsar-nos en el relat de les activitats pròpies d’aquests darrers tres mesos, teníem pendent del número anterior el relat de la TRAVESSA CASTELLAR de n’HUG-CAMPDEVÀNOL, del 8 de maig i la FESTA de FINAL de CURS de BALLS de GITANES, del 18 de juny.

Amb el temor de no poder gaudir d’una bona marxa, a les 6 del matí vam sortir

de Canovelles amb una pluja força abundosa. Malgrat tot, en arribar a Castellar de n’Hug, els núvols van ser els únics que adornaven aquest indret del Berguedà.

A mig quart de nou del matí d’un diumenge que va néixer un xic ennuvolat, el nostre grup de marxadors va iniciar la travessa, des dels afores de Castellar de n’Hug.

7la Comissió informa

8

Va ser una marxa ràpida, amb un total de 27 km i amb un pendent negatiu d’aproximadament 500 metres.

A les deu del matí vam arribar al santuari de Sant Pere de Montgrony i allà vam esmorzar, tot intentant veure la silueta del Pedraforca, cosa que no vam assolir per culpa dels núvols baixos.

Un cop reposats i esmorzats, el grup va reprendre la caminada i l’objectiu era el dinar que ens estaven preparant a Campdevànol.

Anàvem baixant i baixant i a un quart de tres vam arribar a la Font del Querol, un espai d’esbarjo en el qual s’hi trobàvem els nostres companys d’avituallaments i part de la colla de gitanes que havia ballat pel matí a la Llagosta, tot preparant el dinar de tots plegats.

Un bon dinar que culminava una bona jornada d’excursionisme.

El 18 de juny, al Casal “El Campanar”, la secció de Ball de Gitanes va organitzar la seva FESTA de FINAL de CURS.

Vuitanta-cinc persones van acollir amb aplaudiments i moltes rialles les actuacions diverses de tots els components dels quatre grups de ball de la Colla.

la Comissió informa

Els petits i els grans van mostrar-nos les seves qualitats artístiques, més enllà de les que ja coneixem com a grans balladors de gitanes.

De tota la vetllada vull significar la darrera de les actuacions: “El nostre

petit món de les gitanes”, en la qual van emular un famós anunci de cervesa i van adaptar-lo a la seva secció, a la seva Entitat i al seu poble.

El 3 de juliol, la TRAVESSA pel CIRC del CONCRÓS va presentar-se amb l’objectiu d’aconseguir fer-la, ja que era la tercera vegada que s’intentava. Vam començar a caminar a les 8.05 h i vam arribar a Espinavell a quarts de tres.

El Centre Excursionista ho va aconseguir. 49 marxadors vam caminar pel Circ del Concròs. Aquest accident geogràfic és una coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa (2.504 m) i el de Roca Colom (2.507 m), al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs, actualment secs. El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera del Carboner, afluent, per l’esquerra, del Ter.

A més, al Coll de Pal vam trobar-hi el famós Meridià Verd que és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d’Ocata, al Masnou.

9la Comissió informa

10

elmeridià de París és el meridià que passa pel centre de l’observatori de París. El 1718 es va fer una primera mesura entre Dunkerque i Barcelona. Entre el 1792 i 1798 es van completar les mesures, allargant les triangulacions geodèsiques fins a les illes Balears. El 10 de desembre del 1799 va quedar fixat el metre com “la deumil·lionèsima part de l’arc meridià terrestre comprès entre el pol nord i l’equador”. L’any 2000 es van iniciar una sèrie de projectes per rememorar l’itinerari del meridià de París, anomenant-lo meridià verd, pels milers d’arbres plantats entre Dunkerque i Prats de Molló. El nostre Centre Excursionista va caminar d’oest a est, entre Setcases i Molló i els paisatges d’estiu ens van permetre prendre bones imatges d’un indret del Pirineu Oriental molt interessant. Aquesta va ser la tercera vegada (novembre 2009 i octubre 2010) que intentàrem fer aquesta travessa; en les dues ocasions anteriors la climatologia ens va jugar males passades... aquesta vegada va ser la definitiva.

la Comissió informa

FESTA MAJOR de CANOVELLES:

Feia molts anys que la Comissió no participava o organitzava tantes activitats com ha estat aquest any. Concretament vam estar presents en quatre esdeveniments. Anem a relatar-los...

El dijous 21 de juliol, sota el nom de CONCERT a l’ERA, la BARRETINA JOVE va presentar un cartell amb dos grups de música folc: la Banda d’en Vinaixa i el grup Batak.

Per primera vegada s’organitzava un concert, a l’emblemàtic escenari de l’Era de Can Castells i l’afluència de públic jove i no tan jove va assolir amb escreix els objectius dels organitzadors.

Cal destacar la participació del públic en la majoria dels balls proposats per la Banda d’en Vinaixa. Pels que hi érem semblava, ben bé, el típic ball d’embalat de dècades pretèrites.

La segona activitat, en la qual participàrem, va arribar el dissabte 23, el VERMUT SOLIDARI. En aquesta ocasió vam presentar i preparar set-centes racions d’unes postres que complementaven la resta de plats que les altres entitats van confeccionar. Amb el nom de bol de fruita amb xocolata vam refrescar a tots els que van

aconseguir el seu tiquet del vermut..

Des de les nou del matí un bon grup de col·laboradors de l’Entitat vam estar treballant a la cuina del Centre Cultural i a les dotze vam poder oferir tot el nostre producte.

A la mateixa hora que s’iniciava el Vermut Solidari de la Festa Major 2011, el nostre grup de Ball de Gitanes va participar en una mostra de danses de Canovelles, conjuntament amb els grups de la Casa d’Andalusia.

Les joves van ballar l’Hereu Riera i la colla dels grans el seu repertori habitual.

El diumenge 24, la colla de la BARRETINA JOVE va organitzar una pedalada popular sota el nom de FOT-LI AL PEDAL. Amb 57 participants va iniciar-se una matinal de bicicleta que va dur-nos pels indrets més emblemàtics del nostre poble.

11la Comissió informala Comissió informala Comissió informa

12

Aquestes quatre activitats van afegir-se al programa de Festa Major d’enguany. Ara ja només ens resta esperar a la propera edició.

Després de l’aturada estiuenca, amb l’arribada del setembre, l’activitat a la Comissió reprèn la marxa.

El dissabte 10 de setembre la nostra Colla de Gitanes va ser convidada pel Hogar Extremeño, per actuar a les seves Festes de Guadalupe i allà el nostre grup de joves i els més grans van oferir part del seu repertori de Gitanes.

El diumenge 11 de setembre, va arribar la DIADA NACIONAL de CATALUNYA, i com ja és habitual la nostra Entitat va fer l’ofrena floral i la nostra colla de Gitanes va estrenar una peça única: el BALL de CINTES de la SENYERA.

Aquesta dansa tenia dos objectius preparats expressament per a l’ocasió; el primer va ser teixir la nostra senyera amb les cintes de color vermell i groc i l’altra un homenatge a la Sardana, amb

nou fragments de les millors peces d’aquest ball tan nostrat.

Tota la plaça va estar a l’aguait de cada moviment dels nostres balladors i com el pal, que simbolitza un formós arbre, anava cobrint-se amb les barres de la nostra ensenya.

Aquesta és una dansa molt complicada que requereix d’una bona sincronia entre tots els balladors i en finalitzar-la vam poder comprovar que el temps d’assaig invertit va ser prou profitós.

Foto: Lídia García

la Comissió informa

En acabar el ball de cintes, una sardana popular va cloure la nostra actuació d’enguany.

Ja per acabar, haig de parlar-vos d’una activitat nova que els nostres joves han tirat endavant amb molta dedicació,

coordinació, empenta i compromís amb la Comissió i que és la primera proposta del 50è aniversari de l’Entitat.

El diumenge 25 de setembre, va ser dia de gravació. Totes les seccions i activitats de la Comissió estaven convocades a les 9 del matí, per tal d’enregistrat el LIPDUB del 50è aniversari de la Comissió..

Durant tota la jornada vam estar assajant i gravant el que ha de ser el vídeo promocional del 50è aniversari de la Comissió.

Prop de 170 persones, socis, col·laboradors i simpatitzants de cadascuna de les nostres propostes culturals van sofrir estoicament fins a cinc repeticions de la gravació.

A les cinc de la tarda vam aconseguir el millor dels enregistraments i, en acabar, vam emplaçar-nos a la Revetlla de Cap d’any per poder assistir a l’estrena d’aquest treball de lligam associatiu.

El 50è aniversari de la Comissió (1962-2012), ja ha començat...

Toni Calderon

13la Comissió informa

14

www.lacomi.org comissiosantantoniabat@gmail.com

sardanes

La SARDANA al vostre abast. Veniu a aprendre’n

A partir del setembre“Dimarts, de 20-21.30h” al Campanar

Info: Joan 656 71 28 19 sardanes.lacomi@gmail.com

ball de gitanes

La dansa del Vallès, també és la de Canovelles

“Dilluns, de 18-21.30h” al Campanar

Info: Aleix 678 46 33 59 balldegitanes.lacomi@gmail.com

relacions ciutadanes

ET NECESSITEM per TREBALLAR amb el moviment associatiu de Canovelles,

perquè també és el nostre objectiuVINE AMB NOSALTRES...

Info: Sunsion 93 849 47 39 rc.lacomi@gmail.com

teatre

El teatre amateur, amb direcció professional Grup Cumulonimbus: “diumenges, de 16-20h”

Grup l’Aplec: “dimecres, de 20.30-24h”

Info: Consol 93 840 10 73 teatre.lacomi@gmail.com

secció excursionista

Vine i tots junts obrirem camí

Info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65 centreexcursionista.lacomi@gmail.com

aCtiVitats de la Comissió

JA ESTEM PREPARANT LA TEMPORADA

2011-2012

VOLS PARTICIPAR-HI?

VINA! ET DIVERTIRÀS

Contacta amb nosaltres:

Telf: 630 72 46 55 (Angel)

pastorets.lacomi@gmail.com

PASTORETS 2011

15

16

Després d’un període de vacances que segur que molts podem considerar profitós, els membres de la Secció d’Estudis podem dir que l’Ajuntament està fent la feina amb la que es va comprometre: ja s’han engegat tots els tràmits per a poder declarar l’Església de Sant Feliu com a Bé Cultural d’Interès Local.

Cal dir però, que això anirà per llarg, s’haurà d’incloure dins un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) i a més, la Diputació li haurà de donar el vistiplau. De totes maneres, des de

la Secció ens sentim molt satisfets amb aquestes notícies.

Pel que fa a la nova temporada, cal dir que seguirem amb els nostres projectes –elaboració d’un catàleg de masies i indrets del nostre poble, entrevistes- però també ens centrarem en la celebració dels 50 Anys de la Comissió Sant Antoni Abat. Des de la Secció d’Estudis volem felicitar a tota la Comissió, des dels primers fundadors fins a la Junta actual, com també a tots aquells col·laboradors que en algun moment se l’hagin sentit una mica seva.

No hem d’oblidar que la festa dels Tres Tombs o de Sant Antoni Abat forma part del patrimoni cultural català i que, encara que sigui un cop a l’any, ens recorda les arrels del nostre poble. És per a nosaltres tot un orgull pertànyer a una comissió que ha sabut mantenir durant 50 anys aquesta tradició; tot un mèrit que hem d’aconseguir fer arribar al nostre poble. Enhorabona!

Per comunicar-vos amb nosaltres podeu escriure’ns a:

seccioestudis.lacomi@gmail.com

Marina Castellà

NOVETATS DE LA SECCIÓ D’ESTUDIS

17seCCió d’estudis de la Comissió

18

LES NITS DE LA TARDOR

Els planetes visibles durant la tardor seran:

Mercuri, no serà visible a l’octubre, al novembre dificilment observable i al desembre, será visible sobre l’horitzó est-sud-est.

Venus serà visible a l’octubre al fer-se fosc sobre l’horitzó oest-sud-oest. Al novembre i desembre apareixerà per l’horitzó sud-oest.

Mart, serà visible de matinada en direcció est. Els mesos de novembre i desembre serà visible per la constel·lació del lleó.

Júpiter, serà visible durant tota la nit a la constel·lació d’àries, amb una magnitud de -2,9 , el mes d’octubre es quan serà més proper a la terra a 594 milions de km. passant a finals de desembre a peixos amb magnitud de -2,7.

Saturn no serà visible fins a final d’octubre sobre l’horitzò est poc abans de la sortida del sol. veurà a final de la nit a verge amb magnitud 1,2.

Un pessic de Mitologia:

A l’antic Egipte, la deessa celeste era Nut, esposa de Gueb, la Terra; tot el cel era Nut, d’horitzó a horitzó. Era tal el seu poder, que cada capvespre es menjava Ra (el déu solar per excel·lència) per tornar-lo a parir a l’alba després de transcórrer la nit flanquejada per centenars d’estrelles, vives representacions del ka i el ba dels mortals dignes.

L’estudi dels seus moviments i la necessitat de predir-los per a satisfer aquestes creences, van donar lloc en l’antiga Mesopotàmia, fa sis mil anys, al naixement de què avui en diem astronomia de posició.

En realitat, així va néixer la vertadera ciència astronòmica en simbiosi amb la meteorologia i amb l’astrologia, ja que en aquella època no es feia distinció entre els fenòmens que succeïen dins de l’atmosfera i els externs; i és evident que molts d’aquests fenòmens tenen una repercussió directa en la vida. De tots els planetes, Venus, per ser el més lluminós, és el que ha sigut objecte de més llegendes en antigues civilitzacions, destacant les mesoamericanes. De totes maneres, l’origen dels noms actuals dels planetes esdevé de personatges de la mitologia romana, reflex la grega. Els babilonis o els seus predecessors van ser els creadors de les constel·lacions tal com les concebem avui, agrupacions d’estrelles més o menys lluminoses, els esquemes de les quals oferien alguna similitud amb animals o amb algun dels personatges dels seus mites. Amb origen en la primera època babilònica són: el Bou, els Bessons, el Rinoceront (ara Unicorn), l’Escorpí, el Sagitari, la Verge, el Capricorn, l’àguila, el Lleó, la Hidra, el Peix Austral, el Llop i el Corb. Algunes d’aquestes figures corresponen a la zona zodiacal, de manera que coincideixen aproximadament amb les “cases”, encara que algunes d’elles, com l’Escorpí i el Lleó, eren, originàriament, més grans, amb més estrelles, i després van ser dividides.

La transmissió de coneixements va arribar a Grècia i, des d’allí, als nostres dies. Per això la majoria de les 12 constel·lacions zodiacals actuals perduren des de fa quatre mil anys, encara que revestides de llegendes gregues. Avui, per norma de la Unió Astronòmica Internacional, tenen la seva nomenclatura en llatí.

Jordi Lloreda

astronomia a l’abast 19

20

21

22

Isabel Martos

LA TÈCNICA METAMÒRFICA (2)

A les mans el procediment és el mateix. S’inicia a la cantonada superior de la ungla del polze, baixant per la part externa, fins a arribar al canell i s’inicia el retorn cap a la part superior del polze. Ocasionalment, s’envolta la nina i es repeteix el recorregut. Realitzar la mateixa operació a l’altra mà.

Pel cap, el practicant se situa darrere del pacient assegut. Amb les dues mans alternant-les, comença un recorregut que s’inicia a la part superior del cap, a la fontanel, i arriba fins a la base del crani seguint una línia central. De tant en tant, segueix un recorregut que va des dels ossos mastoide, passant per darrere de les orelles i seguint la vora occipital, fins al centre de la base del crani, on es trobaran les dues mans. Aquí els moviments han de ser especialment suaus ja que el cap és molt sensible. També en aquest cas es recomana el silenci, perquè el pacient pugui concentrar-se més en les seves sensacions. No així per als peus i les mans en què podem parlar lliurement, escoltar música, etc. sense que interfereixi per res aquesta actitud La durada aconsellada seria: Aproximadament vint minuts per a cada peu, deu minuts per a cada mà i de cinc a deu minuts pel cap.

La freqüència aconsellada seria d’una sessió setmanal completa (peus, mans i cap). No obstant això, tant la durada

com la freqüència, queden al lliure albir de cada persona i de la seva necessitat en èpoques de crisi. Si no fos possible una sessió completa, és aconsellable practicar només en els dos peus.

Els efectes produïts són diferents en cada pacient. De vegades, aquests són immediats, notant millora tant a nivell físic com emocional. En altres casos, es produeixen gradualment i afecten fins i tot l’entorn d’aquesta persona. Així doncs, aplicant la Tècnica Metamòrfica sobre peus, mans i cap, des bloquejarem i equilibrarem l’energia vital, promovent el principi d’autocuració que tots els éssers vius posseeixen. Aquí rau la gran diferència respecte a altres teràpies. El terapeuta observa en tot moment dos principis fonamentals:

1r No intenció

2n No implicació

Amb el distanciament, el terapeuta aconsegueix que l’energia flueixi cap a on sigui més necessària, sense plantejar-se preguntes de cap tipus. No importa tant la malaltia, com la possibilitat que el pacient arribi a ser conscient del problema que la va provocar. D’aquesta manera s’arriba a la comprensió ia l’acceptació, i per tant, a l’equilibri que donarà pas a la curació.

Continuarà.....

23Què en sabem de...?

24

LES PENYES ESPORTIVES

Curiositats

Les penyes esportives: són agrupacions de seguidors i seguidores d’un club esportiu, els i les quals disposen d’avantatges i descomptes per a aquell equip i representació oficial del club.

El Futbol Club Barcelona a data de gener del 2009, disposava de 1.054 penyes oficials barcelonistes:

Països Catalans: 592 penyes

Resta de l’Estat Espanyol: 567 penyes

Resta del món: 65 penyes

Europa: Gran Bretanya (4), Holanda (1), Bèlgica (1), França (5), Alemanya (2), Suïssa (6), Portugal(1), Noruega (1), Suècia (2), Finlàndia (1), Itàlia (1), Hongria (1), Malta (1), Polònia (1), Rússia (1), Jordània(1), Kosovo (1), Turquia (1), Grècia (1), Xipre (1) i Israel (1).

Àsia: Japó (2), Xina (2) i Índia (1).

Àfrica: Marroc (4), Mali (1), Senegal (1) i Camerún (1).

Amèrica: Estats Units(1), Canadà (1), Cuba (1), República Dominicana (1), El Salvador (1), Panamà (1), Costa Rica (1), Perú (2), Brasil (1), Veneçuela (2), Argentina (1), i Xile (1).

Oceania: Austràlia (1) i Nova Caledònia (França) (1).

Cal afegir que Japó, tot i només tenir 2 penyes barcelonistes, és el segon país amb més socis del Barça després d’Espanya.

Podeu consultar el llistat de les penyes del Barça per a més informació i detalls.

Font: El Periódico-salut, benestar i bellesa Glòria Cot

25

26

Estiu ’11 3r trimestre –juliol, agost i setembre-

JULIOL MOLT PLUJÓS(100 mm), AMB TEMPERATURES FREDES (-1,51 ºC)

L’anticicló de les Açores, durant tot el juliol, s’ha situat a l’alçada de les illes Britàniques i això ha obert un passadís sobre la península Ibèrica que ha donat pas a munt de pertorbacions –concretament 5 episodis- que han provocat que aquest juliol hagi estat el més plujós dels enregistrats a Canovelles.

Una situació atípica que també ha fet que les temperatures enregistrades

hagin estat les més baixes que es recorden.

AGOST MOLT SEC (10 mm) i AMB TEMPERATURES NORMALS (-0,17 ºC)

Aquest agost s’ha caracteritzat per la normalitat de temperatures, encara que cal destacar que la primera quinzena ha estat sensiblement inferior a les dades normals i, per contra, la segona part del període ha estat un xic més elevada que la mitjana històrica.

Pel que respecte a les pluges, han estat molt minses; només dos dies de precipitació. En aquest sentit, cal retrocedir fins al 2001 per trobar una situació similar.

Un estiu d’extrems que es pot qualificar de bogeria climàtica.Anàlisi d’extrems: el juliol ha estat el més fred i el més plujós, des del 1990. El set-embre ha estat el més sec i el més càlid, des de fa més de vint anys.D’aquest estiu cal destacar que el juliol ha fet de setembre i el setembre de juliol. L’intercanvi dels papers fa que aquest estiu sigui interessant, des del punt de vista meteorològic.Cal destacar que des de l’1 d’agost només hem recollit 18 mm de pluja, una situació que si no fos per les reserves acumulades seria amoïnadora. De fet, la nostra zona és de les poques de Catalunya que encara manté una bona mitjana anyal per sobre de la mitjana, amb 661 mm.

El JULIOL i el SETEMBRE es CANVIEN ELS PAPERS

Pluja de juliol abundosa, gerdera a l’agost ufanosa

meteoroloGia

SETEMBRE MOLT SEC (8 mm) i TEMPERATURES CÀLIDES (+1,76 ºC)

Estem davant del setembre més sec i el més calorós de tots els enregistrats en aquest observatori. Afegit a tot això, cal destacar que la primera quinzena tots els registres han estat dos graus per sobre la mitjana i a la segona, tot i que la mínima ha estat normal, la màxima ha seguit dos graus per sobre.

El règim anticiclònic, de tot el mes, ens ha conduït als resultats esmentats i a un total de pluja de només 8 mm, per sota de la enregistrada al 2007, amb 13 mm.

Cal observar que des del 2006, el que és considerat fins avui, el període més plujós de l’any està davallant considerablement.

Record de temperatura mitjana i quantitat mínima de pluja.

Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon

27meteoroloGia

28

www.joyeriarafa.com

Teléfono 93 849 36 9908420 CANOVELLES

29

30

LA TRUFICULTURA

Coses del CamP

La tòfona és el fruit d’un fong micorízic. Viu associat a les arrels de certs arbres o arbusts com ara els avellaners, les alzines, els roures, les estepes o els pins entre d’altres. El fruit o bolet es forma a sota terra i en algunes de les espècies acostuma a ser molt olorós per tal de que certs animals com els senglar les descobreixin i, al menjar-se-les, en dispersin les espores. L’aroma també és molt apreciat per l’home i reconegut pels gossos, els quals poden ser ensinistrats per a recol·lectar-les.

Hi ha unes 40 espècies de tòfona, entre les quals les més conegudes comercialment són: la tòfona negra, tòfona magenca, tòfona d’estiu i la tòfona blanca.

La tòfona negra es fa sobre sòl calcari, en alzinars, rouredes i garrigues de la regió Mediterrània d’Espanya. Aquestes són majoritàries a la meitat oriental de la Península.

Per a buscar la tòfona s’utilitzen habitualment gossos ensinistrats, i de forma més anecdòtica s’utilitzen porcs. Com ja contempla la legislació nacional es considera important no utilitzar, en l’extracció de tòfones eines no aptes, que suposen l’aixecament indiscriminat del sòl, tals como falç, rasclets, magalles, aixades i similars, en general, eines amb angle. Per el mateix motiu no s’haurien de llaurar ni cavar.

La temporada de recol·lecció està regulada en diferents comunitats autònomes i encara que es variable en funció de cada any i de la latitud, per a la tòfona negra s’inicia a mitjans de novembre i finalitza a mitjans de març, mentre que per a la tòfona d’estiu s’inicia l’ 1 de maig i finalitza el 31 de juliol, quedant prohibida la comercialització de tòfona fresca una setmana després de la finalització de cada campanya. L’objectiu és no recol·lectar tòfones immadures i deixar-ne d’altres que acabaran podrint-se al final de temporada, servint de font de reproducció natural.

L’ús principal és el culinari, ja que el seu aroma i sabor són molt apreciats a la cuina europea meridional, i en particular a la cuina occitana, l’italiana i les de la Península Ibèrica. S’usa principalment com a condiment. La tòfona és considerada el diamant negre de la cuina per les seves excepcionals característiques organolèptiques. El cultiu de la tòfona negra és una alternativa rendible a les activitats agràries tradicionals, diversificant l’economia rural de zones de mitja muntanya. Catalunya té un gran potencial per al seu desenvolupament amb una superfície potencialment apta de més d’un milió i mig d’hectàrees.

Xavier Pujadas

31

32

La PBS o acupuntura permanent combina la medicina oriental i la tradicional. Es basa en l’aplicació de petits microimplants de titani en el cartílag de l’orella que treballen de manera continua contra la malaltia i el dolor. El científic Ulrich Werth, graduat en Neurologia i Psiquiatria a Alemanya basa el seu tractament en l’auriculoteràpia, descoberta el segle passat pel metge francès Paul Nogier.

Des de l’any 2007 s’utilitza el seu mètode al centre Werth Parkinson Center, a València I La majoria dels pacients presenta notables millores immediates i prolongades en el temps. Amb una sola sessió de tractament, que evita al pacient complicades operacions, s’obtenen resultats duradors en cada un del símptomes: augment de

la mobilitat, millora de la concentració, recuperació de l’equilibri, etc. La millora continua durant 2 o 3 anys més. Després d’aquest temps, la situació en que es trobi el malalt es mantindrà de per vida. A més, el tractament té efectes adversos, per tant es tracta d’una opció molt recomanable...

El procediment de l’auriculoteràpia permanent és el següent: el metge estableix un tractament individual i decideix quantes agulles fan falta i en quins punts es col·locaran, segons la malaltia que es tingui, els símptomes, la medicació, etc. El mateix dia s’implanten les agulles i aquí s’acaba el tractament.

En el cas del Parkinson, es fa un seguiment, amb l’objectiu de començar a reduir la medicació.

Font: El Periódico-salut, benestar i bellesa Glòria Cot

LA PBS: SORPRENENTS RESULTATSEN MALALTS DE PARKINSON

33natura i bellesa

34

L’actualitat comença ara

Arriba la tardor i el final d’aquest any 2011, i començo aquesta nova temporada com l’encarregada de les notícies de Canovelles en aquest butlletí. El meu objectiu és mantenir-vos informats del més essencial que succeeix a Canovelles com fins ara es feia.

Durant aquest estiu llarg i calorós hem pogut desconnectar-nos de la quotidianitat i gaudir al màxim del sol i les despreocupacions. Però al tornar a la realitat, de ben segur que ens sorprenen uns quants dubtes com aquests. Aquí uns exemples:

Què ens espera aquest any en quant a l’actualitat política, social i econòmica?

Ens afectarà als canovellins les retallades del Govern?

Construiran l’Escola Quatre Vents aviat?

No patiu perquè tot el que succeeixi ho trobareu a la secció de notícies.

Notícies llampec

Es reprenen Els matins de la gent gran, cada dimarts a la biblioteca Frederica Montseny.

Uns nous mòduls prefabricats serviran a 62 infants d’institut al costat del CEIP Jacint Verdaguer. A final de curs el Govern decidirà si en fan una escola-institut o si els dos centres seran independents.

Una manera de donar a conèixer Canovelles i els seus comerços és la Fira del Comerç que aquest any se celebra el 8 d’octubre al llarg del carrer Indústria. A més, es prepararan activitats per als més petits i es prepararà un dinar popular per a tothom que s’hi acosti.

La Generalitat ha pres el compromís a edificar l’escola Quatre Vents en un termini màxim del curs escolar 2014. Aquesta és la conclusió a la que han arribat l’alcalde de Canovelles i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat en una reunió.

Gemma Duran

35notíCies de CanoVelles

36

Aquesta flor de suau perfum, sol créixer en els vells murs d’edificis antics: esglésies, ermites, monestirs, sepulcres i castells, i també en llocs on abans la terra havia estat conreada.

A l’Edat Mitjana, els trobadors portaven un brot de viola com emblema de resistència i de supervivència. La llegenda que explica per què la viola creix en llocs abandonats té el seu origen en un romàntic castell escocès de segle XlV.

La filla del rei estava compromesa amb el príncep de un castell veí, però ella

n’estimava un altre no tan poderós. A les hores els pares l’obligaren a viure lluny del seu estimat. Però ell disfressat de joglar, aconseguí d’introduir-se al jardí del castell i va cantar per la princesa un romanç, en el qual s’exposava de quina manera podien fugir, ells dos plegats. El dia convingut, el jove esperava al peu de la muralla del castell. La princesa, com un senyal de que ella acceptava de fugir amb el seu estimat, li va tirar una viola.

Dissortadament quan intentava baixar per una corda, va caure i va morir al costat del mur .

El seu cos va transforma en un viole, com aquells que creixen encara avui, en antics castells.

La viola encara conserva el seu dolç perfum, que crida l’estimat perquè corri a trobar-se amb ell.

Rosa Gratacòs

VIOLA GROGA

37Plantes

38

POTA i TRIPA AMB PATATES

Ingredients per a 4 persones:

1 kg de pota tripa i morro de vedella½ kg de patates1 ceba, all i julivert3 tomàquets madursPer a la picada: 5 ametlles torrades, 1 galeta maria i safrà

Preparació:

La pota tripa i morro es couen bé i s’escorren. A part en una cassola de terrissa s’hi posa oli i una seba ratllada. Un cop daurada s’hi afegeix all i julivert

picat i tres tomàquets ratllats. Quan això és cuit s’hi posen les patates tallades a daus no massa petits. Quan les patates són gairebé cuites s’hi posa la tripa, el morro i la pota de vedella.

En un morter s’hi piquen les ametlles torrades i una galeta maria, s’hi pot afegir una mica de safrà torrat i es posa tot a la cassola que faci la xup-xup uns 20 minuts amb el seu punt de sal i pebre negre fins que sigui cuit. Es serveix ben calent.

Consell: s’hi pot afegir allioli negat.

Teresa Gomà

39la Cuina de l’àVia

40

EL NOSTRE POBLE, QUATRE QUARTERS

Canovelles creixent del turó a la vall,en quatre quarters distribuïda,ànima i veu mil·lenària,de gent laboriosa, oberta i sàvia.Pagesos d’ahir i d’avui,curosos de la Nostra Terra,orgullosos de brandar la senyera,i lloar valls i rieres.Aneu al “tros” cada matí,faci calor o fred, mireu els núvolsde bonança, intuïu els senyalsper conrear oliveres, horts i blat.poble acollidor al sol ixentde germans d’altres contrades,immigrants colpidors d’un futur humà,amb espurnes d’esforç, gratitud i gentilesa.Tots agermanats estem avui aquí,junts, enaltint la Nostra Diada,l’Onze de Setembre, fent més forta l’abraçadai els llaços d’identitat per la Nostra Catalunya!!!

Anna Aguayo

SUMA CARMEN

Agraïts a la Voluntària Lingüística, Anna Aguayo, pel seu excepcional poema sobre el nostre Poble. També felicitem l’Oficina de Català de Canovelles per la seva tasca de divulgació de la nostra Llengua i pels deu anys de “Camí de Paraules” que presideix la Diada Nacional de Catalunya.

41Poesia de ma terra

42

FANÀTICA

Mon pare em deia: el fanatisme no és bo per a ningú, hom ha de raonar, el que perjudica als altres endanya a un mateix.

He intentat no ser un cap quadrat, ni religiosament ni políticament, lliure el pensament i d’obra.

Em trobo a les meves velleses que haig d’anar en peus de plom, per la dèria del futbol. Qui m’havia de dir que aquest esport posés en perill allò que comporta admirar la filosofia de la Masia i sobretot esdevenir fan incondicional d’en Guardiola.

Acostumo llegir el diari, Antoni Bassas escriu articles interessants, Albert Om periodista amb qui sovint m’identifico. Avui el primer comenta de refilada la marxa a Roma de l’entrenador Lluís Enrique. El Barça li deu reconeixement, Si! Ha cobrat. Però no tothom qui para la mà és responsable i té intel·ligència per dur a terme el treball silenciós eficaç victoriós.

Evidentment que ell sol no hauria culminat amb èxit aquests anys, presidents, entrenadors, col·laboradors, i un reguitzell de persones que a més de cobrar estimen els colors del Barça.

Solament les elevades sumes, no assoleixen aquests resultats, hi ha d’haver sentiments que bateguen sense descans per uns ideals que traspassen l’esport en si.

Desitjo per en Luís Enrique el reconeixement barcelonista, que l’estima que ell ha posat en l’esport del Barça l’acompanyi sempre perquè no perdi mai el valor de l’amistat que ha inculcat als seus alumnes.

Enhorabona entrenador! Et diem adéu amb l’esperança de que tornis, un mestre d’aquesta qualitat no pot quedar en l’oblit, la història et farà justícia.

M. Glòria Puig

43esPurnes d’una Vida

44

NOM:Català: Maduixera o fraulera Castellà: FresaCientífic: Fragaria vesca

FAMÍLIA: Rosàcies

ECOSISTEMA: AlzinarASPECTES FÍSICSPlanta herbàcia perenne, vivaç amb pilositat, degut a què presenta pèls curts i suaus. Arri-ba a assolir una alçada entre 5 i 30 cm.Tija: És de tipus epigea (es desenvolupa a l’aire), de mida reduïda i prima amb escames foliars. En alguns punts li sorgeixen els esto-lons que donaran lloc a noves plantes. Fulles: Són simples, trifoliades, peciolades i marges irregularment dentats . La textura és herbàcia per la part superior i sedosa al revers.Flors: Situades a l’extrem de les tiges tenen un calze en forma d’estrella de 5 puntes i per fora un altre calze que alternant amb l’anterior hi ha 5 fulletes més estretes. La corol·la té 5 pètals de color crema. En el centre de la flor es veu un munt de granets

verds amb una punteta negra que sobresurt, que després s’engrandeixen i es torna car-nós fins convertir-se en la maduixa.Floreix a la primavera fins a finals de juny.Fruit: Disposats sobre receptacles carnosos i vermells (maduixa), que en madurar no s’obren per cap mecanisme. Es forma un eteri de color vermell, dolç i aromàtic.Llavor: Una sola llavor que es dissemina amb el fruit. La planta pol·linitza tant per insectes com pel vent.UTILITATMedicinal: Amb les fulles tendres i asse-cades es pot infusions que tenen virtuts diürètiques. Les fulles ja fetes i també el rizoma es fan bullir durant un quart d’hora, són astringents.Jardineria: És una planta ornamentalCulinàries: S’ utilitzen per preparar melmela-des, xarops i postres.CURIOSITATS Aquesta tisana a Xina s’utilitza per substituir el te.No es pot confondre amb la Maduixera borda, nom que s’aplica a algunes espècies de rosàcies.

MADUIXERA

Anita Miralles

45CalaiX de la CiènCia

46

Com cada any per Sant Joan vaig marxar de camping amb els meus amics.

A un càmping a prop de casa (a l’Estartit), molt maco, enorme, amb totes les comoditats possibles, i molt bé de preu per cert! Podríeu pensar que va estar una escapada fantástica, i sí, realment ho va ser. Però...

Només arribar, em dirigeixo a la recepció per confirmar la meva reserva i per fer els tràmits normals en aquests casos.

Hola bona tarda, miri tenia feta una reserva a nom de Mireia.... dfhaosdjgvasdjgoad perdoni? Jasdogojasdogasdg Perdoni, es que no l’entenc ...

Heu entes alguna cosa? Doncs ja en som dos. Si senyor! Un camping a l’Estartit, a l’Empordà, a Catalunya, a Espanya... i la senyora parlava en...vés a saber quin idioma.

No m’ho podia creure. Com pot ser que estant on estem, una persona d’una recepció d’una càmping de Catalunya no sapigués ni català, ni castellà??!!

Més fort és que la senyora va haver d’avisar a la mestressa del càmping per què ens atengués; mentre ella i les altres quatre recepcionistes atenien a tota la cua de guiris que hi havia a redera meu,

i que els faríen sentir com a casa. Es normal, que jo al meu propi país m’hagi de sentir estrangera? Fins a quin punt hem arribat!

Finalment, després d’haver-nos instal·lat, vam decidir anar a prendre un gelat al bar del càmping. Hi havia dues televisions, una que donàven les notícies EN ALEMANY i l’altra posaven dibuixos animats per la canalla, EN ANGLÈS.

Un amic meu va fer el comentari:

- Ja veuràs com passa algo important aquí, i no ens enterem, a no ser que sigui tan important com per sortir als telenotícies de l’estranger!

Tenia raó, tenia tota la raó del món...

Per acabar-ho d’adobar, abans de sopar, vam anar al súper del càmping a comprar algunes coses que ens faltàven, i bé, com ja us podeu imaginar a aquestes alçades, la senyora del supermercat tampoc sabia parlar gaire castellà, i moltíssim menys català.

Tindria una llista d’anècdotes més llarga, però ja us podeu imaginar cap on aniria la cosa.

Només volia informar-vos de que realment hem d’estudiar idiomes família! Els hem d’estudiar... i no pas per anar de vacances a milers de quilómetres de casa, no... sinó per poder anar a la cantona on, me n’he adonat que els guiris... som nosaltres!

Mireia Plans

ELS GUIRIS SOM NOSALTRES

4710 minuts Per Pensar

48

49

50

El proppassat 15 de juliol, la Junta Directiva va tancar el calendari d’activitats de celebració del 50è aniversari de la Comissió 1962-212. Després d’un munt de mesos treballant coordinadament amb les nostres seccions, els seus responsables, socis i simpatitzants, ja tenim calendari!

No ha estat una tasca fàcil, ja que hem hagut de deixar fora algunes propostes tan o més interessants que les proposades, però hem estat guiats per l’ajust pressupostari i, sobretot per una estructura compensada que mostri

tot allò que la nostra activitat sap fer i la recuperació d’algunes activitats que en algun moment han estat importants pel nostre creixement com a Entitat Cultural.

Una advertència! Les activitats seran les que tot seguit teniu relacionades; ara bé, les dates poden sofrir modificació. De tot plegat en tindreu informació puntual.

Comencem a rodar amb les nostres NOCES D’OR. Esperem que en participeu i en gaudiu. TOTS EN SEREM PROTAGONISTES...

Activitat Data

LIP DUB del 50è ANIVERSARI Setembre 2011

CALENDARI de PARET Novembre 2011

REVETLLA de CAP d’ANY 2011-12 Desembre 2011

DIADA de SANT ANTONI ABAT Gener 2012

TROBADA de BALLS de GITANES Març 2012

EXHIBICIÓ GOS D’ATURA amb OVELLES i OQUES Abril 2012

EXPOSICIÓ: 50 ANYS de la COMISSIÓ Abril 2012

18a marxa MONTSERRAT – CANOVELLES Abril 2012

OBRA de TEATRE: La HISTÒRIA de la COMISSIÓ Juny 2012

BAIXADA FLAMA del CANIGÓ Juny 2012

CONCERT BARRETINA JOVE Juliol 2012

AUCA de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT Tot l’any 2012

10a marxa CASTELLCIR – CANOVELLES Setembre 2012

CANOVELLES: MES del què T’IMAGINES Octubre 2012

PESSEBRE i APADRINAMENT d’un PUIG Desembre 2012

Toni Calderon

511962-2012 = 50 anys

52

LES ACTIVITATS DEL 50è ANIVERSARI de la COMISSIÓ

Xavier Alonso

53toC d’humor

54

Diumenge 2 5.45h Travessa del Cadí

Diumenge 16 Carnada de Germanor

Diumenge 31 21.00h La nostra Castanyada

Diumenge 6 18.00h Teatre a Can Palots. Grup L’Aplec: “Els pitjors contes mai contats”

Diumenge 13 18.00h Teatre a Can Palots. Grup Cumulonimbus: “Crim i crit”

Dilluns 26 18.30h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES

Dissabte 31 21.00h Revetlla del Cap d’any del 50è aniversari

Dissabte 7 18.30h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES

Diumenge 8 18.30h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES

Dissabte 21 Diada en honor a Sant Antoni Abat

Dilluns 19.00h Assaig BALL DE GITANES

Dijous 21.00h Assaig grup de teatre L’Aplec

Dissabtes 16.00h Assaig PASTORETS

Diumenges 16 .00h Assaig grup de teatre Cumulonimbus

Tota la informació a: www.lacomi.org

OCTUBRE

DESEMBRE

NOVEMBRE

GENER

TARDOR

Us hi esperem !D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

aGenda

FOTOCÒPIES i PLASTIFICACIONS

55

Creus que el món et tanca les portes

al teu futur?a meca-ràpid et donem

la clau per obrir-les

C/Prat, 7 - 08420 Canovelles - 93 840 04 19

LA FORMACIÓ NECESSÀRIA PER ACCEDIR AL LLOC DE TREBALL QUE TU VOLS

- INFORMÀTICA PER ADULTS I NENS- CURSOS SUBVENCIONATS PER TREBALLADORS EN ACTIU O ATURATS- CURSOS BONIFICATS PER A EMPRESES

I ARA PODRÀS ACREDITAR LES TEVES HABILITATS INFORMÀTIQUES AMB L’ACTIC EN EL NOSTRE

CENTRE