Com es viuen l’homosexualitat i la

bisexualitat?

Per Carmen Nadal Cervera, de 2n de Batxillerat B/C

Índex

• L’orientació sexual.– L’homosexualitat.

– La bisexualitat.

• La vivència del jo.– Les senyals.

– L’acceptació.

• Un món en societat.– Sortir de l’armari.

– Amb les amistats.

– Dir-ho a la família.

– La reacció social.

• La normalització homoparental.

– El casament homosexual.

– Les famílies homoparentals i els seus fills.

• Conclusions.

Introducció

• El concepte.

• Procés de descobriment i acceptació.

• La “sortida de l’armari”.

• La família homoparental.

Informació teòrica. Testimonis.

L’orientació sexual

• Preferència afectivo-sexual.

• Una línia contínua, amb dos extrems i múltiples punts intermitjos.

• Orientació sexual – Pràctiques sexuals – Preferències sexuals.

• Rol de gènere – Gènere biològic – Identitat sexual.

• Transvestiment – Transsexualitat.

L’homosexualitat

• Cap teoria definitiva.• És natural, l’antinatural seria reprimir-se.• Diferències gais i lesbianes.• Ser gai i tenir “ploma”.

“Ses dones ho tenim més fàcil, sempre, perquè, bonu, sa gent li sembla menus 'raro', saps? Si veus dues dones

juntes... I a més, per tenir un fill també, sempre és molt més fàcil, sempre.”

La bisexualitat

• Més controvèrsia: indefinició.• Més “fàcil” d’amagar.• Freud: tots naixem bisexuals.• Línia: majoria de punts intermedis.

“Això [ser homosexual] no vol dir que estiguis tancat, que qualque dia no puguis conèixer una al·lota i

t’agradi [...].”

La vivència del jo

• Autoestima i felicitat.

• Els primers indicis.

• La comprensió del que es sent.

• Sensació de benestar.

• Sensació de malestar: autojustificació

Doble vida

• Acceptació.

Les senyals

“Casi al mismo tiempo que aprendía que el 2 vas después de 1, que los gatos no me gustaban, al mismo tiempo que

elegía el tomate como comida favorita, al mismo tiempo descubrí que prefería mirar a los chicos!”

“A n’es tretze-catorze anys, quan comences a tenir estímuls sexuals [...] te’n dones compte que t’és igual, un homo que

una dona.”

“[...] a n’es 16, quan surts amb es amics de festa [...] a ells se lis en van es ulls cap a una dona, i a tu cap a un homo.”

L’acceptació

“Anava un poc en contra de tota sa nostra mentalitat. Al principi te costa un poc. [...] te costa acceptar-ho tu

mateix [...] fins que tu ho acabes de decidir.”

“Jo sempre ho he sabut, que ho provaria. [...] Si no m’agradava no me preocuparia, i si m’agrada, pues

molt bé. No és cap problema.”

“Quan era petita ja ho sabia, però ho vaig començar a asumir als 12 anys. Sempre n’he estat totalment

segura.”

Un món en societat

• Importància integració social.

“[...] si no els hi hagués dit estaria molt tancada en banda, i açò a la llarga t'arriba a amargar perquè no

ets tu mateixa, [...] I si no ets tu mateixa tampoc pots tenir... relacions amb altres persones.”

“Sortir de l’armari”

• Enfrontar el món i els prejudicis.• Reestructurar la pròpia vida.• Model no-tradicional.• Exposar-se.

“[...] es tema de sortir de s’armari... Sortir de s’armari és lo que fas, si, però és perque vols, perque en realitat te

tanques tu tot sol, si estás tancat dins s’armari és perque vols, perque ara, tal com estar sa cosa, tot está

molt més destapat.”

Amb els amics

“Hablaba con A y con B [...]. Yo se lo dije a B y B se lo dijo a A [...] [A] me ayudó, y empecé a hablar con ella. Fueron las primeras, en saberlo. Después ya...

pues, todo el mundo.”

“Un amic va venir, i me va dir: “Que puc xerrar amb tu?” I jo: “Clar.” I me fa: “A tu que t’agraden es tios?” I jo: “No! Qué va!” I me contesta: “No me

diguis que no, que jo ja ho sé, que si”. “Qui t’ho ha dit?” “No m’ho ha dit ningú, jo he vist jo tot sol. Però

que no passa res.” I clar, açò t’eleva.”

Dir-ho a la família

“[...] en un futur, m'agradaria dir-lis [...] me fa por [...] que no m'acceptin tal i com som [...] “más vale

prevenir que curar” [...] tenir una parella estable, per tal de donar es pas, per exemple, d'explicar-li a sa

meva família es meus gustos sexuals.”

“[...] dir-li a sa família... És lo més fotut. Perque mai saps com reaccionaràn: poden dir-te: “no tornis mai

més”, o poden abraçar-te. Sobretot quan tens parella.”

• Xoc Negació Culpa Expressió Decisió.

“[...] me vaig sentir molt ‘arropat’ per part de tota sa família, des germans [...]”

“[Ho saben] familiars. M’ho van demanar i els vaig contestar que tenia ‘novia’, s’ho van prendre molt

bé.”

“A jo me van dir: “molt bé, però ja canviaràs”. No ho van acceptar realment. Poc a poc, ja, s’hi van

acostumar.”

“[...] lo que se llama salir del armario, pues fue jodido. Fue jodido porque me crié con una persona de 80 y

pico años. [...] no le hacía mucha gracia, y menos con una mentalidad de derechas. Cuando le dije que me

casaba... Me dejó de hablar ocho meses.”

La reacció social

Conductes homofòbiques i heterosexistes.

“[...] vaig sofrir homofòbia, bulling que li diuen ara, a s’escola, i vaig acabar desembocant en un no voler ser-ho més, en un autoodi. Fins i tot, a finals de sèptim, vaig deixar de voler anar a escola. [...] Me deien ‘marica’, que al cap i a la fi és lo que som, però que sempre

té un to despectiu, mai m’ha agradat que em diguin ‘marica’. I sempre es mateixos, sempre, que et diuen coses, et criden,

t’escupen... I mira per on, al final tots han acabat sent gais. Ara crec que ja no és tant així.”

“A vegades sents colque comentari ofensiu, a casa o as teu entorn, i bonu, no saps molt bé que fer, si dir-ho, si queixar-te... No sembla

que siguin homòfobs, però si que...”

La situació especial de les dones homosexuals.

“Hay mucho cerrado de mente y mucho machismo. Gente que se pone violenta cuando vé a dos mujeres besarse. Digamos que no está tan aceptado como en

el caso de los gays.”

“[...] quan veuen dues al·lotes juntes agafades de sa mà no crec que lis prestin tanta importància com si veuen

dos al·lots o dos homus agafats de sa mà [...]”

L’acceptació general.

“Sa gent que ho sap és perquè jo li he dit o perquè m’han vist, perquè no m’he amagat de res [...] no

m’han senyalat [...]”

“El que no quiera estar a tu lado, por ser como eres, no merece la pena que sigas con él/ella por el mismo

camino.”

• Raons:1. Que et coneguin com a tal.

2. Que ho presentis com una cosa natural.

3. Que sigui una persona pròxima.

• Anècdotes.

Els factors determinants:

• Època

• Localització

• Tot i que no sempre es comparteixen les opinions.

La normalització homoparental

• Famílies uniparentals, separacions, divorcis, segones núpcies... I famílies homoparentals.

• Importància: plena realització.

El casament homosexual

• 21 d’abril de 2005, 11 de juliol (Tres Cantos) i 22 de juliol (Mollet del Vallès).

“Antes de casarnos, empezaron a llamarnos los periodistas. Nos pidieron entrevistas, decir unas palabras después de la boda... Llamé al

Ayuntamiento y les dije que cancelaran la boda, que no queríamos casarnos así. Y cuando me preguntó qué hacer con los periodistas, les dije que les llamara o les invitara a un vaso de agua. Luego nos casamos en Es

Mercadal. Pero no se lo dijimos a nadie, a los invitados se lo dijimos la noche antes. No queríamos nada raro, ¡sólo íbamos a casarnos!”

• L’altra cara de la moneda:

“En tenc, però no en tenc [de parella estable]. [...] Perque sempre, sempre, acaba igual: amb ‘cuernos’.

[...]Sempre hi ha cuernos, i hi ha molta por. Per exemple, passa molt que un amic et digui: “estic amb

algú, però no te’l presentaré”.”

Les famílies homoparentals i els seus

fills• 21 d’abril de 2005: adopció.• Homes:

– Adopció.– Fills de matrimonis anteriors.– Gestació subrogada.

• Dones:– Adopció.– Fills de matrimonis anteriors.– Inseminació artificial.

“[...] sí, serà diferent, però això no serà un problema. Sa filleta [...] l’esteim educant per a que ho entengui.

Ella no tindrà papà, tindrà dues mamàs, serà diferent. Però ella és molt autosuficient i independent, ella ho durà bé. Potser sentirà comentaris, com ens arriben a

noltros, però sabrà com reaccionar. [...] coses n’hi diràn. I a ella per tenir dues mares i a un altre per ser un poc més grassonet i a s’altre per dur ulleres. Però ella... Ara ja ho diu, a escola: “No tenc papà, tenc sa mami i sa mamà”. I sap que és diferent, però açò no

és un problema.”

“Jo crec que tenir fills, com han fet elles, en un poble com aquest, és de valents. Es necessita ser molt valent

per tenir fills en un poble petit, que encara no ho veuen normal. [...] Lo important és que sa parella

sigui feliç, si son feliços es fillet o sa filleta estará bé, és lo mateix tenir dos pares, que un pare i una mare, que dues mares... Però sempre hi haurà sa gent que

xerra, a n’es poble, sobretot ja ses persones més majors, que xerren y comenten... Bé, i no tant major

també. Però ja comença a ser més normal. I es comentaris de “oh, mira” sempre hi son...”

“[...] en es cas que volguéssim tenir fills [...]. Miraríem es recursos, com [...] sa inseminació artificial. Crec que ses dones

ho tenim molt més fàcil que ses parelles gai, ja que ells necessiten una dona, bàsicament una mare 'd'alquiler', que a Espanya és il·legal, i ses dones no, ses dones basta tenir una

clínica especialitzada i un donant, i ja està.”

“Però ara que hi estic dins ho veig lo més normal. Vull dir, que si, que jo si l’he de tenir, pues el tindré. Es que ho entenc. Tot s’arriba a entendre. I més ara que ses coses aquestes en teoria

comencen a estar més acceptades, diuen.”

Conclusió

• Cada persona és un món.• Conclusions generals.

En definitiva, els homosexuals i els bisexuals es

veuen acceptats i integrats en la societat. Tot i que cada

persona és un món, es pot resumir la seva forma de

veure la vida i la seva situació en una frase senzilla:

“Nosaltres som normals”.