EL ROBOT MÀGIC

Hi havia una vegada una nena que es deia Montse i la seva família era molt rica. Un dia, el seu pare, que era el director de la botiga de joguines més gran de tota la ciutat, li va portar un paquet.- Té, això és per a tu.- Per a mi? Gràcies! - va dir la Montse, agafant el seu regal.- És un regal per les bones notes que has tret aquest any. Obre el paquet!

La Montse el va obrir. Era un robot i li va encantar, es va passar tot el dia jugant fins que se'n va anar a dormir.

A mitjanit es va llevar per anar a beure aigua i va sentir una veu:

- Hola Montse!- Hi ha algú? - va dir ella.- Estic aquí, a la taula! – va contestar la veu.

La Montse va mirar la taula. Hi havia el robot.

- Com és que parles? – va dir la nena, sorpresa.- Sóc un robot màgic i els robots màgics parlem, Montse – diu el robot- t’he

de demanar una cosa.- Què?- La meva família viu darrere de l’últim prestatge de la botiga de joguines.

M’hi podries portar demà?- Si vols t’hi puc portar ara mateix.- Ara?- Sí, però haurem d’anar en silenci, no ens pot sentir ningú.

Van anar a la botiga de joguines i van veure una porta.

- Aquesta porta dona just al costat del prestatge on està la meva família, anem per a aquí! – va dir el robot.

- D’acord!

Van entrar i van veure el prestatge on estava la família del robot.

- Bé, m’he d’anar que tinc son. Et trobaré molt a faltar, adéu! – es va acomiadar la Montse.

- Jo també, Montse, adéu! – va respondre el robot.

La Montse se'n va tornar a casa, el robot es va retrobar amb la seva família i tots van ser molt feliços.

FIN Brenda Pradas.