LA LLUNA ES TRENCÀ EN DOS

Hi havia una vegada, fa molts i molt anys, a l’època dels miracles, un poble petit molt aïllat dels altres. Ara em preguntareu: Però no era l’època dels miracles? Sí, sí que ho era, però allà va passar una catàstrofe: la lluna es va trencar en dos!

Quan la gent ho va veure, van començar a tenir unes emocions! N’hi havia que estaven tranquils perquè deien: - Segur que ha estat el president que ens ha volgut fer una sorpresa i ha construït un planetari. Altres exclamaven: - És la fi del món! Un altre grup plorava perquè ja no tornarien a veure la llum de la lluna mai més; els nens pensaven que allò era una festa.

Però quan van saber que allò no era obra del president, es va produir una multitud de gent que era impossible retenir-los! Enmig de la multitud va aparèixer un arquitecte – astronauta que sabia la solució: va fer construir dos imans gegants, se'n va anar a la lluna i la va enganxar un altre cop.

Allò si que va ser un miracle...

FI

Natàlia Pacheco