4 Salut i Malaltia
-
Upload
asdfsfasdfaeeet -
Category
Documents
-
view
17 -
download
2
description
Transcript of 4 Salut i Malaltia
La salut i la malaltia1r Batxillerat. Ciències per al món
contemporani.
Escola Pia de Caldes de Montbui.
Professor: Àlex Pintor
Objectius• Conèixer la definició de salut.
• Conèixer els factors determinants principals de la salut.
• Conèixer les l’estil de vida i les pràctiques saludables.
• Valorar la dieta mediterrània com a dieta saludable.
• Conèixer les conductes que afavoreixen la malaltia.
• Conèixer els diferents tipus de malalties i les seves
característiques.
4.1 La salut La Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva
constitució de 1946, defineix a la Salut com l'estat de complet
benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions
o malalties.
Els factors que afecten la salut d’una persona poden
ser de caire biològic, ambientals, relacionats amb
l’accés als serveis sanitaris o amb l’estil de vida.
Els factors tant biològics com de la situació
econòmica i històrica de la societat no els podem
controlar.
Els factors relacionats amb l’estil de vida depenen de
decisions personals o culturals.
• Per tenir salut hem de procurar seguir una dieta sana, fer
exercici físic i evitar el consum de substàncies addictives.
4.1.1 Estil de vida saludable L’obesitat es considera una de les epidèmies del s.XXI.
A Europa una de cada 3 persones té sobrepès, i una de cada
10 és obesa.
L’obesitat és l’excés de greix corporal produït per factors,
genètics, hormonals, metabòlics, dietètics, culturals i
socioeconòmics.
Quan consumim més energia de la que gastem, l’excés
s’acumula en forma de greix.
Fa augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars,
diabetis o càncer.
La modernització de la societat ha modificat alguns
dels nostres hàbits alimentaris.
És fàcil evitar l’obesitat si es segueix una dieta sana,
variada i rica en fruita i verdura, intentant reduir els
aliments grassos.
• La dieta mediterrània es considera com una de les més
saludables del món.
CARACTERÍSTIQUES DE LA DIETA MEDITERRÀNIA
1. Consum abundant d’aliments d’origen vegetal : fruites, verdures, cereals, pa, llegums, hortalisses, fruita seca i llavors.
2. Preferència d’aliments poc elaborats, a poder ser frescos, de conreu local i de temporada.
3. Ús de l’oli d’oliva com a font de greix principal.
4. Baix contingut en greixos i proteïnes d’origen animal (greix saturat).
5. Consum elevat de greixos beneficiosos per a la salut procedents principalment de l’oli d’oliva i del peix.
5. Consum diari de formatge i de iogurt.
6. Consum diari de fruita fresca com a postres.
7. Baix consum de dolços i pastissos (poques vegades a la setmana).
8. Consum baix o moderat, de fins a 4 vegades a la setmana, de peix, marisc i aus de corral.
9. 4-5 ous a la setmana
10. Consum de poques vegades a la setmana de carn vermella
11. Utilització d’all, ceba i espècies com a condiments
12. Consum moderat de vi, normalment acompanyant els àpats (entre 1-2 copes al dia)
13. Aquest tipus d’alimentació va acompanyat de la pràctica regular d’exercici físic.
A part de l’obesitat existeixen
altres trastorns alimentaris,
com l’anorèxia, la bulímia i els
trastorns per afartament.
Aquest tipus de trastorns
afecten a més del 5% dels
joves.
S’originen a partir de la
insatisfacció davant la pròpia
imatge corporal.
Aquesta visió és una imatge
distorsionada de la realitat.
Un altre hàbit saludable és la pràctica d’exercici,
esport o activitat física diària.
Redueix el risc de malalties cardíaques, embòlies,
diabetis i hipertensió.
Ajuda a mantenir les artèries flexibles i sanes, el
sistema nerviós en bona forma i a enfortir ossos i
músculs.
4.1.2 Conductes que afavoreixen la malaltia: drogues
Les drogues són aquelles substàncies que alteren l’estat d
´ànim, la percepció o el coneixement i que produeixen
dependència i tolerància.
Drogues depressores: alcohol, sedants, opiacis, etc. Actuen
sobre el sistema nerviós central, entorpint el funcionament
del cervell i fent les reaccions lentes i imprecises.
Drogues estimuladores: cafeïna, nicotina, amfetamines, etc.
Activen el cervell, produint des de insomni a hiperactivitat.
Drogues al·lucinògenes: cànnabis, LSD, etc. Distorsionen la
percepció.
A banda dels efectes nocius per a l’organisme, el
consum de drogues destrueix vincles socials, provoca
problemes psicològics i altres problemes indirectes
(accidents de trànsit, laborals, malalties infeccioses,
etc.).
4.1.3 Alcohol i tabac L’alcohol provoca una sensació inicial d’eufòria i
desinhibició, que després es torna somnolència,
tristor i depressió.
Els alcohòlics amb síndrome d’abstinència pateixen
irritabilitat i tremolors, i en casos greus al·lucinacions
i la mort.
Produeix malalties a l’aparell digestiu, a l’aparell
circulatori i trastorns psicològics.
L’esperança de vida dels fumadors es redueix entre 15 i 20
anys.
Causa més de tres milions de morts a l’any.
Augmenta el risc de càncer de pulmó, de laringe i
d'estómac, bronquitis crònica, emfisema i malalties
cardiovasculars.
Prop del 21% dels estudiants de Catalunya fuma
diàriament.
El 90% dels fumadors adults es consolida abans dels
18 anys.
4.2 Les malalties La malaltia és una alteració orgànica o funcional que
afecta negativament l’estat de benestar de l’ésser
humà.
Les malalties no infeccioses es guareixen amb
medicaments i pràctiques preventives (dieta sana,
bons hàbits, etc.).
Les malalties infeccioses es combaten mitjançant
vacunes i sèrums, amb el funcionament correcte del
sistema immunitari i les barreres defensives.
4.2.1 Les malalties infeccioses i el sistema immunitari La causa de les malalties infeccioses són els
microorganismes. S'estenen per contagi.
Els éssers vius tenen defenses per evitar l’entrada de
microorganismes.
La primera barrera està formada per la pell, les
mucoses i els macròfags.
Superada aquesta barrera, quan l’organisme detecta
elements estranys (antígens), fabrica anticossos
específics contra ells.
També es poden fer servir medicaments, que afecten
únicament als microorganismes externs.
Exemples de malalties infeccioses:
◦ La grip
◦ La malària
◦ La sida,
◦ L’Ébola,
◦ La grip aviar,
◦ Etc.
4.2.2 Malalties autoimmunitàries: l’esclerosi múltiple En les malalties autoimmunitàries l’organisme ataca el
teixit propi.
L’esclerosi múltiple és una malaltia del sistema central
que afecta el cervell i la medul·la espinal.
El propi organisme destrueix la mielina de les neurones,
interrompent els impulsos nerviosos de les neurones.
Els símptomes més freqüents són: debilitat muscular,
formigueig, poca coordinació, fatiga, trastorns de
l’equilibri, alteracions visuals, tremolor, rigidesa
muscular, trastorns de la parla, trastorns intestinals,
hipersensibilitat a la calor, trastorns de memòria i altres
trastorns cognitius.
4.2.3 Malalties neoplàstiques: el càncer Es produeix quan el procés de divisió cel·lular s’altera
i es reprodueixen de forma incontrolada cèl·lules no
necessàries.
Aquestes cèl·lules poden formar tumors localitzats
(benignes) o provocar la invasió d’altres teixits
(malignes), fenomen anomenat metàstasi.
4.2.4 Malalties mentals Les malalties mentals afecten el pensament, els
sentiments les emocions i la conducta de l’individu.
La diferència entre neurosi i psicosi és que a la
neurosi l’afectat és conscient del que li passa, i els
canvis a la conducta són menys intensos.