maig - juny de 2002

41 Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

De l’Assemblea General ordinària de laInstitució d’enguany, mereix unaespecial menció el nomenament com asòcia honorària de la Institució de ladoctora Creu Casas. Durant aquestacte, el doctor Josep Vigo va fer unasemblança de la trajectòria científica iacadèmica de la doctora Creu Casas, almateix temps que recordava la sevaestreta vinculació a les activitats de laInstitució, tant en les èpoques de laclandestinitat com després de larepresa, quan arribà a presidir l’entitatentre els anys 1980 i 1982. D’entre elsmolts valors que es reconeixen a ladoctora Casas, cal destacar-ne laconstància i rigorositat en el treball,però, especialment, la vàlua des delpunt de vista humà.

A continuació, el secretari va presen-tar les principals activitats dutes aterme durant l’any 2001 i va valorar elgrau de compliment dels deu puntsestratègics que es van establir durantel procés de reflexió que sobre el futur

de l’entitat es va realitzar durant l’anydel centenari. Tot seguit, el tresorer vapresentar l’estat de comptes de laInstitució, el qual presenta un balançclarament positiu.

Pel que fa a l’elecció dels nous mem-bres del Consell Directiu, els socisvotats van ser els següents:

Presidència Jordi Sargatal i VicensTresoreria Miquel Rafa i FornielesVocalies Joan Font i García

Cèsar Gutiérrez PerearnauJordi Llorens i PocaJoan Maluquer i MargalefJoan Pino i VilaltaLlorenç Sáez i GoñalonsSergi Saladié i Gil

Abans de donar per acabada l’Assem-blea, el president no va deixar passarl’oportunitat d’agrair públicament latasca que Jordi Pietx i Ferran Rodà handesenvolupat des del Consell Directiude la Institució aquests darrers anys.

Assemblea General

Quatrecares del

canvi global

Sessió conjunta SCB - ICHN

21 de maig de 2002,de 18 a 21 h

Sala Prat de la Riba de l’IEC

Després de dos anys d’intens treball, hanfinalitzat els divuit estudis que s’estavenduent a terme a Alinyà i cada un delsdiferents grups de recerca ja ha lliurat elsresultats del seu treball, resultats que espublicaran en una monografia que portaràcom a títol Els sistemes naturals de la valld’Alinyà.

NÚM. DE TÀXONS DETERMINATS

ALGUES 169FONGS 234LÍQUENS 200BRIÒFITS 111CORMÒFITS 930MOL·LUSCS 67LEPIDÒPTERS 703VERTEBRATS 241

Els resultats obtinguts en aquest estudi hanestat força interessants i no solament donenuna visió molt completa dels organismes idels sistemes naturals d’aquesta zonaprepirinenca, sinó que, a més a més, es com-plementen amb tot un seguit de propostesde conservació i gestió de les espècies ques’hi troben i dels seus sistemes aquàtics,forestals i de pastura.

Un cop finalitzat aquest treball s’ha de reco-nèixer la constància i l’elevada qualitatprofessional dels 63 investigadors que hihan participat, de la mateixa manera que s’hade deixar constància que aquest treball nos’hagués pogut realitzar sense el continuatsuport de la Fundació Territori i Paisatge.

Estudis realitzats (s’esmenta el centre derecerca al qual està adscrit l’investigadorprincipal.

La fesomia geogràfica de la vall d’Alinyà.JOAN TORT i DONADA. Departament de Geo-grafia Física i Anàlisi Geogràfica Regional,

2 (Continua)

Guía naturalista por elBajo Cinca. D. BADÍA, G.CHACÓN, J.L. ESCUER, C.ENRÍQUEZ Y E. ROYESEd.Prames, 2002. Si voleuadquirir-lo, adreceu-vos a:l-badia@teleline.es (PVP:16 euros).

Aquest llibre conté 16itineraris, terrestres ifluvials, amb els quals espot descubrir l’entornnatural de la comarca delBaix Cinca.

Els sistemes naturals d’Alinyà

Universitat de Barcelona; Societat Catalanade Geografia.

Estudi climatològic de la muntanya d’Alin-yà (Alt Urgell). JOAN MOISÉS REVERTÉ,MANEL IBÁÑEZ PLANA, RAFAEL RODRÍGUEZOCHOA i JOSÉ RAMÓN OLARIETA ALBERDI.Departament de Medi Ambient i Ciències delSòl, Universitat de Lleida.

Plànol geològic i nota explicativa del plà-nol geològic de la vall d’Alinyà i la sevarodalia (Pirineu català). JOAN ULLASTRE iALÍCIA MASRIERA. Museu de Geologia.

Sòls de la vall d’Alinyà: aproximació aescala de reconeixement. JOSÉ RAMÓNOLARIETA, RAFAEL RODRÍGUEZ OCHOA, JOSEPMARIA RALUY, FRANCESC DOMINGO, JOANMOISÉS REVERTÉ i JOSEP TORRA. Departamentde Medi Ambient i Ciències del Sòl, Univer-sitat de Lleida.

Estudi de la microbiota aquàtica de la valld’Alinyà. RICARD GUERRERO, MERCEDESBERLANGA, XAVIER ROIG i MERCÈ PIQUERAS.Departament de Microbiologia, Facultat deBiologia, Universitat de Barcelona.

Les algues dels sistemes aquàtics de la valld’Alinyà: biodiversitat i qualitat biològicade l’aigua. JAUME CAMBRA i GEMMA URREA.Departament de Biologia Vegetal, Facultatde Biologia, Universitat de Barcelona.

Els fongs de la vall d’Alinyà (primeres da-des). JORDI VILA, XAVIER LLIMONA, CARLESCORTÉS, PILAR HOYO i ROSA MARIA ALENTORN.Unitat de Botànica, Departament de BiologiaVegetal, Facultat de Biologia, Universitat deBarcelona.

Aproximació a la flora liquènica de la valld’Alinyà (Alt Urgell, Catalunya). ÀNGELSLONGÁN, ESTEVE LLOP i PERE NAVARRO-ROSINÉS (amb la col·laboració d’ANTONIOGOMÉZ BOLEA, MERCEDES BARBERO i ESTERGAYA). Unitat de Botànica, Departament deBiologia Vegetal, Facultat de Biologia,Universitat de Barcelona.

Els briòfits de la vall d’Alinyà. ROSA MARIACROS, MONTSERRAT BRUGUÉS i LLORENÇ SÁEZ.Unitat de Botànica, Facultat de Ciències,Universitat Autònoma de Barcelona.

Flora vascular de la vall d’Alinyà. LLORENÇSÁEZ, JOAN DEVIS i IGNASI SORIANO. Unitat deBotànica, Facultat de Ciències, UniversitatAutònoma de Barcelona; Grup de Geobotà-nica i Cartografia de la Vegetació, CentreEspecial de Recerca en Biodiversitat Vege-tal, Universitat de Barcelona.

Mapa de vegetació de les valls d’Alinyà;memòria explicativa. IGNASI SORIANO i JOANDEVIS. Grup de Geobotànica i Cartografia dela Vegetació, Centre Especial de Recerca enBiodiversitat Vegetal, Universitat deBarcelona.

Inventari i distribució dels mol·luscs a lavall d’Alinyà: informació bàsica per la

Projectes

3(Continua)

Plan de acción para losespacios naturalesprotegidos del Estadoespañol. EUROPARC-España 2002. Ed.Fundación FernandoGonzález Bernández.Madrid. 168 p.

conservació i la gestió de l’àrea. VICENÇBROS, JORDI CADEVALL, ELISABETH HERNÁN-DEZ, JORDI NEBOT, ALBERT OROZCO i FRANCESCURIBE. Museu de Zoologia de Barcelona,Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella.

Introducció a la fauna de lepidòpters de lavall d’Alinyà. FRANCESC VALLHONRAT, ARCA-DI CERVELLÓ, ALBERT XAUS, JOSEP JOAQUIMPÉREZ DE GREGORIO, JOSEP MIQUEL PARÉS,EMILI REQUENA, JORDI DANTART, JOSEP MARTÍ,ALBERT OROZCO i FREDERIC PALOU. SocietatCatalana de Lepidopterologia.

Les comunitats d’artròpodes epiedàfics detres localitats de la vall d’Alinyà. ANTONISERRA SORRIBES i ÀLEX RICHTER BOIX. Depar-tament de Biologia Animal, Facultat de Bio-logia, Universitat de Barcelona.

La fauna vertebrada de les valls d’Alinyà.JORDI CAMPRODON, DAVID GUIXÉ i JOAN MA-

LUQUER MARGALEF. Àrea de Biodiversitat,Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Els boscos de la vall d’Alinyà. LLUÍS COMAS,BERTA OBON, TERESA MATA, JORDI VAYREDA iJOAN JOSEP IBÀÑEZ. Centre de Recerca Ecolò-gica i Aplicacions Forestals.

Els sistemes fluvials de la vall d’Alinyà; es-tat ecològic i propostes de conservació.VICENÇ ACUÑA i NARCÍS PRAT. Departamentd’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitatde Barcelona.

Ecologia i aprofitament dels ecosistemespratícoles de la vall d’Alinyà. JOSÉ MARIAARENAS, IGNASI SERRA i MARIA TERESASEBASTIÀ. Àrea d’Ecologia Vegetal i BotànicaForestal, Centre Tecnològic Forestal deCatalunya; Escola Tècnica Superiord’Enginyeria Agrària.

Avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya

Tal com es donava compte, a la pàgina 5 delNOTÍCIES anterior, des de finals de març esdu a terme la prova pilot en set espais natu-rals protegits de Catalunya per comprovar lavalidesa del sistema d’indicadors que ha depermetre realitzar l’avaluació del sistemad’espais naturals protegits de Catalunya.Des que es va anunciar l’inici d’aquestprojecte s’ha rebut resposta de més d’uncentenar de persones interessades acol·laborar-hi. Les propostes rebudes fins afinals d’abril ja cobreixen 110 dels 147 espais

protegits que hi ha a Catalunya, la qual cosademostra el gran interès que aquest projecteha suscitat entre els naturalistes catalans.

Això no obstant, encara queden buits i al-guns són força importants. El cas més granés el dels espais naturals protegits de la Valld’Aran, ja que dels deu que hi ha, solaments’ha rebut una proposta d’avaluació. Altrescomarques amb buits importants són elPallars Jussà i el Pallars Sobirà i, en menys

mesura, les de les terres de ponent (Noguerai Segrià) i de l’Ebre (Ribera d’Ebre i TerraAlta).

Com era d’esperar els espais naturals prote-gits que més propostes han rebut són els deles comarques barcelonines. Per l’elevatnombre d’ofertes rebudes destaquen: laConreria-Sant Mateu-Céllecs, Serra deCollserola, Serres de Montnegre-el Corredori un espai costaner del Baix Empordà, Mun-tanyes de Begur.

Des d’aquest NOTÍCIES es vol demanar nova-ment la col·laboració de tots els socis de laInstitució en aquest projecte i, de maneraespecial, de tots aquells que són coneixe-dors dels espais naturals protegits de lesterres pirinenques, especialment la Valld’Aran i els dos Pallars.

Tal com ja s’ha exposat anterioment, elpropòsit d’aquest projecte és avaluar de laforma més objectiva possible, l’efectivitat

Espai d’interès natural serres d’Odèn-Port del Comte

El Departament de Biolo-gia Vegetal, Unitat deBotànica de la Facultad deBiologia, UB i el Centred’Estudis Ambientals de laUAB, us ofereixen la confe-rència «La agroecologíafrente a los desafíos y lacrisis de la agriculturamoderna», a càrrec deMiquel A. Altieri, Universityof California, Berkeley,California, USA, que tindràlloc a l’Aula Magna de laFacultad de Biologia (Av.Diagonal 645; Barcelona),el dimecres 22 maig de2002 a les 18 h.

La agroecología frente alos desafíos y la crisisde la agriculturamoderna

4 (Continua)

Bolletí de la Societatd’Història Natural de lesBalears. Volum 44. Palmade Mallorca, 2001. 148 p.

III Jornades del Medi Am-bient de les Illes Balears.14, 15 i 16 de novembre de2001. Ponències i resums.Ed. GUILLEM X. PONS. Palma,2001. 314 p.

del sistema d’espais naturals protegits deCatalunya i formular propostes de millora.Ha estat inclòs com a projecte pioner(obervatori viu) del Plan de Acción de losEspacios Naturalies Protegidos del EstadoEspañol (capítol 8è: Avaluació de la gestió)que ha estat publicat recentment per laFederació d’Espais Naturals Protegits del’Estat Espanyol.

El calendari de treball previst és el següent:

• Principis del mes de maig es presentarà ala pàgina web de la Institució una primerallista dels avaluadors de cada espai.

• A finals del mes de maig es preveu teniracabada la prova pilot de validació delsindicadors, de manera que es puguirevisar i fer-ne la redacció definitiva.

• A mitjan o a finals de juny, es creu que espodrà començar l’avaluació de tots elsespais protegits de Catalunya.

• Finals d’octubre: presentació dels treballsde l’avaluació.

• Novembre i desembre: elaboració de lesdades recopilades i redacció del documentde conclusions.

Es preveu pagar les despeses que generiaquest treball als autors de les avaluacions.La retribució s’ajustarà a les dimensions del’espai natural protegit, la diversitat defigures jurídiques que tingui i el grau decomplexitat de la gestió que s’hi hagidesenvolupat. Escau recordar que el 51 %dels espais inclosos en el PEIN tenen menysde 1000 ha de superfície i han tingut poca ogens de gestio conservacionista.

Per a més informació, o per apuntar-se com aavaluador d’algun dels espais que encaraqueden vacants, consulteu la pàgina web dela Institució: http://www.iec.es/ichn

Sessions científiques

Els animals cavernícoles: una fauna peculiar que convé protegir

El dia 10 d’abril, Joan Lluís Pretus, delDepartament d’Ecologia de la Facultat deBiologia de la UB, va oferir la conferència«Els animals cavernícoles: una faunapeculiar que convé protegir», de la qual usn’oferim el resum.

Les peculiars característiques dels animalscavernícoles —anoftàlmia, despigmentació,estilització— els han fet atractius alsnaturalistes i als biòlegs evolutius, com aexemples notablement clars de convergènciaadaptativa. Nascuda tard respecte d’altresdisciplines, no és fins el 1907 que el biòlegmarí romanès Émile Racovitza, amb el seuEssai sur les problèmes biospéologiques,posa la història natural dels animals de lescoves en un context apropiat i modern. Lavisita del vaixell oceanogràfic Roland a lesIlles, des de l’estació costanera Arago, aBanyuls de la Marenda, és afortunada per-què fa que Racovitza explori les coves delDrac, a Manacor, i, en descobrir el crustacique anomenà cirolana cega de Moragues(Typhlocirolana moraguesi), iniciï el 1905una tasca sistemàtica de notòria trascen-dència i excel·lent qualitat gràfica, quedesemboca el 1912 en una revisió impecablei insuperada d’aquesta família d’isòpodes.La intel·lectualitat local que es mostrà sensi-ble a aquestes troballes fou la de capellanscom el pare Pujiula, o la de l’oftalmòleg bar-celoní Menacho que, curiosament interessaten la fauna cega de les coves, divulga unsuposat Gammarus caecus en una conferèn-cia el 1910 feta a Buenos Aires. Així, entre el1905 i el 1911 es fan algunes troballes bio-espeleològiques més, però amb poca fortunaper a la sistemàtica del grup, fins quequeden corregides i superades en l’obraesmentada de 1912. Tot plegat fa que el pasde Racovitza per les costes catalanoparlantsfos més aviat un esdeveniment anecdòtic

que arrelà poc i contribuí menys a consoli-dar el darwinisme dins la cultura local. I ésllàstima, perquè, sens dubte, la inserció del’evolucionisme dins la cultura és a la baseper a comprendre, i en conseqüència, pre-servar honestament la biodiversitat.

Un segle més tard, l’impuls general de la bio-espeleologia sembla estancat, i no pasperquè s’apagui la flama de noves troballesexcitants, sinó per la dimensió que prenenles tendències en recerca, que deixen per al’oblit, entre d’altres, també els problemesbioespeleològics. Ens cal, per tant, argumen-tar de nou. Podríem especular, per exemple,sobre l’interès creixent per estudis fisiolò-gics i genètics sobre l’envelliment, que po-den arribar a suposar noves fites de recercaon els vells cavernícoles, que decupliquenen edat els que fan vida a l’exterior, podenaportar algunes claus rellevants. Algunsautors són conscients de la necessitat derepensar la bioespeleologia, com ara Culver,

5(Continua)

als EUA, que ha mesurat directament la for-ça de la selecció natural modelant la morfo-logia dels cavernícoles, amb aproximacionsderivades de la genètica quantitativa. És peraixò que pensem que les opcions de recercade la bioespeleologia que imprimeixenrellevància als cavernícoles no semblen nimolt menys esgotades. A més, tot i que eldebat entre lamarckistes i darwinistes ja éshistòria, aspectes polèmics equivalents elsubstitueixen actualment. Vegeu, sinó, eldebat sobre el pes dels processos ontoge-nètics i del retard en l’expressió de gensreguladors, en determinar paquets de canvismacroevolutius molt ràpids. Aquí s’intueix,també, que els cavernícoles hi podrienaportar qui sap si notables casos d’estudi.Però ens cal anar més enllà dels recursosacadèmics. És cert que la tasca d’arrelamentdins la cultura del carrer tampoc ha estat elplat fort dels museus amb cura pel patrimonibioespeleològic. Potser un bon cop d’efecteseria habilitar un espai temàtic de biodiversi-tat espeleològica interactiu al Museu de laCiència de Barcelona.

Ultra els trets vitals peculiars que fan de lafauna cavernícola models d’estudi per a labiologia evolutiva, els animals de les covessón exemples també per a la paleobiogeogra-fia i la filogènia: en els dos casos perquè almón cavernícola hi trobem els esglaonsperduts de l’evolució, de l’anagènesimacroevolutiva. Per exemple, sols dins elsanys vuitanta i noranta darrers s’han descritnombroses noves famílies, ordres i algunanova classe de crustacis, la darrera de lesquals s’aproxima a l’aspecte d’algunescriatures que, d’haver-se recollit fòssils, leshaguéssim percebudes com a fantàstiques ooníriques, comparables com són a lesespectaculars faunes d’Ediacara del precàm-bric, divulgades per Gould. Aquests fòssilsvivents són en realitat doblement fòssils:són fòssils les seves àrees de distribució,per exemple resseguint els marges del’antiga mar de Tethys, i són fòssils en tantque han patit una estasi evolutiva que fa

que espècies cavernícoles a banda i bandade l’Atlàntic, sense dispersió activa pos-sible, siguin congenèriques i aparentmentquasi espècies bessones, malgrat laseixantena llarga de milions d’anys que lesseparen d’un suposat ancestre comú.

La fauna cavernícola és un actiu importanten l’inventari de la biodiversitat del país. ACatalunya representa un percentatge moltimportant del total d’endemismes. Al PaísValencià i a les Balears la fauna cavernícolaés un patrimoni igualment molt ric. Tot i això,sorprenentment els ampara una molt magracobertura legal. L’exemple més frapant irecent és el contenciós aixecat entorn del’anomenat Ullal de la Rambla Miravet, aOrpesa de Mar, Castelló, on viu l’únicagamba cavernícola de l’Estat espanyol, laTyphlatya miravetensis, trobada accidental-ment l’any 1996. Arrel d’això, a l’indret aras’estan trobant espècies pertanyents agèneres descrits pel mateix Racovitza i queno havien estat trobats més des d’aleshores.Una carretera amenaça la conservació de lazona. Caldrà veure com exemplifica el desen-llaç d’aquest cas la manera de procedir en laproblemàtica del patrimoni natural del segleXIX un país —el nostre— membre de la UnióEuropea, que és la gran impulsora de laprotecció de la biodiversitat. Aquest i altrescasos, no tan notables, plantegen comencarar-se a legislar sobre aspectes de labiodiversitat que és feta d’espèciesrelictuals i funcionalment extemporànies, dedistribució poc previsible. Cada troballa noés tant un indici com un fet isolat i irrepeti-ble. Potser les lleis que regulen la proteccióde les troballes arqueològiques hi aportarienuna lògica més ajustada, i en serien unexemple de reglament necessari —a partd’urgent— que cal posar en pràctica. Cal,però, que també obliguin la redacció aposteriori a la troballa de mesures suficientsamb vista a complementar-les i a dotar-les demesures d’eficàcia real envers l’àmbitd’influència local.

Introducció al coneixement de la geologia de la Catalunya Central

Cursos naturalistes

El passat divendres 1 de març s’inicià aManresa el curs naturalista de la ICHN«Introducció al coneixement de la geologiade la Catalunya Central», promogut des dela delegació del Bages. La primera sessió, decaràcter teòric, tingué lloc a les aules delDepartament d’Enginyeria Minera iRecursos Naturals de la UPC (CampusManresa). En aquesta sessió es va fer unrepàs general de les característiquesgeològiques més interessants de la conca del’Ebre i, en particular, de la zona que esvisità els dos dies següents (curs mitjà delLlobregat i Cardoner). Seguidament tinguélloc la visita al Museu de Geologia delCentre d’Estudis Geològics ValentíMasachs, situat a la mateixa UPC. Aquesta

visita permet conèixer l’interessant fonspaleontològic i mineralògic de la col·lecció(on destaquen notables exemplars de fòssilsi minerals de la Catalunya Central).Aprofitem per agrair, un cop més, lapredisposició i l’iajut facilitats pel centre enla realització del curs. Seguidament elscursetistes anaren a passar la nit a l’Albergdel Carme de Manresa on s’allotjaren durantel curs.

El primer dia de camp (a peu i amb cotxe)començà malament: plovia a bots i a barrals!Així doncs, no es pogué fer l’excursió alMontcau i es canvià per una visita al sectorde la Puda, on s’observà el marge sud-est dela Conca de l’Ebre i els materials més antics

A les pàgines del NOTÍCIES

ja hem parlat anteriormentde custòdia del territori,amb motiu del primerseminari internacionalcelebrat a Catalunya sobrela matèria (NOTÍCIES, núm.33), i més recentment ambmotiu de la II Reunió de laXarxa Catalana de custò-dia del territori (NOTÍCIES,num. 39).

Ara només us volem anun-ciar que durant aquest any2002 la Xarxa de custòdiadel territori es troba enprocés de constitució comuna organització i oficinatècnica que doni suport aentitats i institucions inte-ressades en l’aplicació dela custodia del territori.

El noticiari electrònic Cus-tòdia de 30 en 30, espublica una vegada al mesdes del març passat i és elprincipal vehicle de comu-nicació de la Xarxa queestem constituint. Si usinteressa rebre aquestnoticiari, envieu-nos lavostra adreça electrònicaa: L_ALBER@terra.es

Custòdia de 30 en 30

6 (Continua)

que la reomplen enaquest sector.L’excursiótranscorregué per lavall del Llobregat,fent diverses paradesa Castellbell, el Pontde Vilomara, Manresai Calders per observarles característiquesde les roquessedimentàries que hiafloren i veurediversos aspectesgeomorfològics ipaleontològics. A latarda el temps millorà,la qual cosa permetécontinuar la visitamés tranquil·lamentper la vall de la Rierade Malrubí (Artés),per acabar a Sallent,on s’observarendiversos aspectesrelacionats amb les sals que hi ha en elsubsòl (tectònica salina, etc.).

El segon dia de camp féu un sol esplèndid.Començàrem la nostra excursió estudiant la

geologia de la vall delCardoner pelsentorns de Súria iCardona. En aquestadarrera localitat vamgaudir de la troballade nous i moltinteressantsafloraments deroques salines en lallera ara desviada delriu Cardoner. Lesroques salines tenenprocessos dedissolució moltaccelerats quegeneren notablesfenòmens càrstics demanera gairebéinstantània.L’excursió continuàcap a Solsona i SantLlorenç de Morunys,on les roques delmarge nord de la

conca mostren amb tota claredat els efectesde deformació simultanis a la sedimentació.El curs acabà gaudint de l’espectacular vistageològicopaisatgística de la Serra de Busades del mirador de la Creu del Codó.

Participants al curs de geologia de la concade l’Ebre reben les explicacions d’Oriol Oms

Gestió i conservació de la tortuga mediterrània (Testudo h. hermanni) a laserra de l’Albera

El passat 16 i 17 de març va tenir lloc, a lesinstal·lacions del Centre de Reproducció deTortugues de l’Albera, al municipi deGarriguella (Alt Empordà), un curs destinat acomprendre aspectes sobre l’ecologia, labiologia i la conservació de la tortugamediterrània a la serra de l’Albera. És enaquest paratge on es conserva encara ladarrera població natural d’aquest queloni dela península Ibèrica.

El curs va començar amb una presentació acàrrec de Joan Maluquer, qui va explicar alsparticipants els objectius i funcionament de

la ICHN, així com la dinàmica dels cursosque es vénen organitzant des de fa ja deuanys.

El programa específic del curs, amb la parti-cipació com a docents de Joan Budó, XavierCapalleras i Marc Franch, va consistir, enuna primera part, a analitzar la filogènia delsdiversos grups de tortugues de la mediterrà-nia, el registre fòssil i l’antic poblamentd’aquestes espècies tant a Europa com aCatalunya. Posteriorment, es va tractarsobre les diferències morfològiques de lesespècies i subespècies i les característiques

La discordança progressiva de la serra de Bastets i el sinclinal de la serra de Busa, vistos des del miradordel Codó prop de Coll de Jou -Solsonès-. Els estrats inclinats fins més enllà de la verticalitat, a l’esquerrade la imatge on formen les crestes rocoses de la serra de Bastets, progressivament passen de la posicióinvertida fins pràcticament a l’horitzontal del sinclinal de Busa, a la dreta de la imatge.

Llibre vermell de la floravascular de les illesBalears. DocumentsTècnics de conservació.LLORENÇ SÁEZ I JOSEP A.ROSSELLÓ. Palma deMallorca, abril de 2001.

7

Inventari Ecològic i Fores-tal de Catalunya. Regióforestal II. (Cerdanya,Garrotxa, Osona, Ripollès).Centre de RecercaEcològica i AplicacionsForestals, UniversitatAutònoma de Barcelona,2001. 96 p.

Inventari Ecològic i Fores-tal de Catalunya. Regióforestal III. (Alt Empordà,Baix Empordà Gironès, Plade l’Estany i Selva). Centrede Recerca Ecològica iAplicacions Forestals,Universitat Autònoma deBarcelona, 2001. 143 p.

Podeu adquirir aquestsvolums a l’adreça: http://www.creaf.uab.es/iefc

principals de l’ecotipus de l’Albera. Aques-ta part del curs va finalitzar amb l’anàlisi del’ecologia de la tortuga mediterrània al’Albera.

En un altre bloc es va parlar sobre les cau-ses de regressió, tan històriques comactuals, que ha patit i continua patint l’espè-cie. La gestió de l’hàbitat i els projectes derecuperació a l’Albera i de reintroducció enaltres punts de Catalunya va permetre ence-tar entre tots els participants un interessantcol·loqui que es va allargar fins a una horadesprés de l’horari previst.

Els temes d’educació ambiental i sensibilit-zació van ser tractats també al llarg del curs,ja que aquests són indispensables per aqualsevol projecte de recuperació de fauna.

El matí del diumenge, després de visitar lesinstal·lacions del Centre de Reproducció deTortugues de l’Albera, els participants i elsdocents ens vam desplaçar fins a la zona deSant Silvestre de Valleta, indret en el qual esva portar a la pràctica una demostració deles tècniques de seguiment de tortuguesamb radio-tracking.

Per acabar, i a tall de resum, podem tots ple-gats mostrar-nos satisfets pel que fa aldesenvolupament del curs, ja que l’entusias-me i l’interès mostrat pels participants va ferpossible tractar i aprofundir en tots aquellsaspectes i temes prioritaris relacionats ambla conservació de la tortuga mediterrània al’Albera.

Aquest 13 i 14 d’abril es va fer a la comarcadel Baix Cinca el curs sobre la vegetaciód’ambients extrems.

Vint alumnes van conèixer de la ma delsnaturalistes fragatins Sergio Galindo,Eduardo Royes i David Badia les espècies iles estratègies adaptatives dels ambientsoposats dels Monegres i l’Aiguabarreig.El dissabte la recerca es va centrar per lesserres del voltant de Fraga, espais com SantSimó o el Bassal de Vallobar, l’espai de laVallcorna i la Serreta Negra de la Franja de

La vegetació d’ambients extrems (Monegros-Aiguabarreig): identificaicó iestratègies adaptatives

Ponent on no va faltar l’observació alhorade la vegetació dels nombrosos cérvols.

Per la nit els participants arribaren aMequinensa i l’endemà les prospeccions esvan fer pels talussos i els boscos riparis dela confluència del Segre, Cinca i Ebre. En lajornada matinal tinguérem l’oportunitat deconversar amb Guillem Chacón, coordinadorde l’espai natural de l’Aiguabarreig, qui vamostrar les experiències de gestió i ens vaacompanyar mostrant-nos diferentssorpreses ornitològiques alhora queidentificaven la flora riberenca.

Tot i el baix nombre d’assistents (5), aquestcurs, celebrat els dies 20 21 d’abril, va sermolt interessant i sobretot molt ben aprofitatper tots els alumnes.

Vàrem començar el dissabte al matí forçapuntuals, primer amb les presentacions dels

Les caixes niu: una eina per a la divulgació, l’estudi i la protecció delsocells i els petits mamífers

assistents i amb la presentació del curs acàrrec de Jordi Pietx. Tot el matí el vamdedicar a sessió teòrica sobre l’origen de lescaixes niu, les seves aplicacions, modelsdiferents, sitemes de col·locació, aplicacionsen educació ambiental, monitoratge,espècies que les ocupen,...

(Continua)

8 (Continua)

A la tarda vàrem anar al taller del GACO i enMiquel Gòmez ens va fer una classe magis-tral de com construir una caixa niu, prepararmotlles, ganxos, tipus de fusta apropiada,construcció de menjadores,... i cadascundels assistents va sortir amb una caixa niude collita pròpia. Sortint del taller vàremcontinuar la sessió teòrica amb les espèciesque ocupen les caixes-niu i problemes dedepredació. Al vespre, abans de sopar,vàrem fer una sortida pels ambients agríco-les de la Plana de Vic per escoltar rapinyai-res nocturns.

Diumenge a dos quarts de 9 del matí vaminiciar la sortida cap a la finca d’Espinzella(T.M. de Viladrau) on vam poder controlarles caixes-niu que hi ha penjades, l’ocupacióde les quals era de gairebé del 100 % i lamajoria d’espècies es trobaven a mitja posta.A més, vàrem tenir l’opurtunitat de partici-par d’una sessió d’anellament científic orga-nitzada pel Grup de Naturalistes d’Osona.

Després, ens vàrem desplaçar a la rouredadel Llopart (T.M. de Sant Julià de Vilatorta iSanta Eugènia de Berga) on hi vam controlarles caixes que hi ha penjades i vam fer undinar de camp mentres observàvemrapinyaires en vol. A la tarda, vàrem tornar al’Ajuntament de Calldetenes per acabar defer la darrera sessió teòrica sobre l’ocupacióde caixes nius per part de petits mamífers i lacloenda final.

En la reunió del 13 de març, es va tractar demanera força extensa l’oportunitat de consti-tuir una delegació de la Institució al PaísValencià i es va comentar el desenvolupa-ment de la trobada que amb aquesta finalitates va fer a Vistabella del Maestrat els dies 2 i3 de març amb els socis valencians que pro-posen impulsar-la.

Pel que fa a publicacions, es va informar quees publicarà una fe d’errates del Butlletí nú-mero 69 i que es faran noves separatescorregides de l’article de Jordi López. Tambées van acordar diverses mesures per millorarel funcionament de la Comissió de Publica-cions i es va proposar la necessitatd’elaborar unes noves normes de publicacióper al Butlletí. D’aquesta reunió també s’hade destacar que Jordi Pietx deixà el ConsellDirectiu després de quatre anys de formar-ne part, tot i que es mostrà disposat a conti-nuar treballant per potenciar les activitats dela Institució a Osona.

De la reunió del Consell Directiu del 17 d’a-bril, el més destacable és que Ferran Rodà,

per motius personals, ha decidit deixar el seucàrrec del Consell Directiu després de sisanys de dedicació a la Institució. Es vaacordar que Joan Pino el substituís i queocupés el càrrec de vicepresident de manerainterina i fins a la propera Assemblea Gene-ral.

En aquesta mateixa reunió es van presentardos nous components del Consell Directiu,Sergi Saladié i Carles Santana, els qualstreballaran per impulsar les activitats de laInstitució a les comarques tarragonines i alPaís Valencià.

Entre els nous projectes que es van presen-tar en aquesta reunió destaca el de publicarel catàleg dels heteròpters de Catalunya.

També es va informar de la propera apariciódel llibre El medi natural del terme deManresa i que ha calgut ajornar fins a lapropera tardor el cicle de conferències quel’IEC organitzava conjuntament amb diver-ses societats filials amb el tema «La terra i elmedi».

Acords del Consell Directiu

Durant anys, bona part del naturalisme fet alPaís Valencià ha viscut d’esquenes a larealitat cultural i lingüística del país, per béque cal tenir en compte honrosíssimesexcepcions. D’altra banda, les activitatsnaturalistes a les comarques valencianesmassa sovint es realitzaven de manerainconnexa amb les que es feien a Catalunyai a les Illes Balears. Així, la delegació delPaís Valencià de la Institució Catalanad’Història Natural naix amb el doble objectiu

Delegació de la ICHN al País Valencià

de dinamitzar la vida naturalista a les comar-ques del sud, alhora que pretén situaraquestes activitats en el marc social i lin-güístic que li correspon.

Moguts per aquesta doble intenció es vacelebrar una primera assemblea constitutivael dia 9 de febrer a la ciutat de València onvan aplegar-se els socis i simpatitzantsvalencians de la ICHN. Com a resultatd’aquesta assemblea constitutiva s’acordà

El delta de l’Ebre: estudimultidisciplinari. Arxius deles Seccions de Ciències,CXXXI. Secció de CiènciesBiològiques. Institutd’Estudis Catalans,Barcelona, 2001. 114 p.

La qualitat ecològica deltorrent de la vall d’Horta.SALVADOR CID. Ed. Publica-cions de l’Abadia deMontserrat, 2001. 126 p.

Es tracta d'un estudi sobrela qualitat ecològica del'ecosistema fluvial formatpel Torrent de la Valld'Horta (situat al ParcNatural de Sant Llorenç delMunt i l'Obac) i la zona deribera.

9

la proposta a la Institució de formar unadelegació territorial que tindria com a àread’actuació la totalitat del País Valencià.Igualment, es convení en la necessitat dereunir una junta impulsora que estariaintegrada per Jordi Domingo, MartaGoberna, Paula Goberna, Màrius Marínez iCarles Santana. En una segonaconvocatòria van reunir-se a Vistabella delMaestrat els dies 2 i 3 març representantsdel Consell Directiu de la ICHN amb elssocis i les sòcies valencians per tal deformalitzar la constitució de la novadelegació territorial.

Finalment, la nova delegació va serpresentada a les Illes Balears durant elCongrés de Medi Ambient i Municipalismedavant representants municipals d’arreu deles terres de llengua catalana. La Societatd’Història Natural de les Illes Balears, queens va fer d’amfitriona, es va mostraril·lusionada de crear vincles de col·laboracióamb la nova delegació de la ICHN.

Entre els objectius de la delegació de laICHN al País Valencià hi ha mantenir ipotenciar l’oferta dels cursos de laInstitució fets a les comarques valencianes,sempre amb l’objectiu d’abastar el màxim detemàtiques naturalistes possible. Igualmentes proposa l’organització de conferències,xerrades i taules rodones arreu del país quedonen a conèixer el naturalisme que es fa ique s’ha fet històricament a les terres

Les properes activitats programades per ladelegació del Bages són les següents:

Diumenge 26 de maigExcursió naturalista al torrent de la FontFreda, al Parc Natural de Sant Llorenç delMunt i l’Obac. El torrent de la Font Freda ésuna canal humida i ombrívola, excepcional-ment rica en molses i falgueres, del PN deSant Llorenç del Munt i l’Obac. L’ascensió,des del poble de Mura fins a la carena del’Obac, és una pujada feixuga i feréstega,reservada als bons excursionistes i quedescobreix racons de vegetació exhuberant.Sortida a les 9 del matí de la UPC deManresa (Av. Bases de Manresa, s/n).

Divendres 31 de maigEl seguiment de les poblacions de papallo-nes a Catalunya. Conferència a càrrec deJOSEP PLANAS, de la Societat Catalana deLepidopterologia. Tindrà lloc a les 19 h. a laUPC-Manresa.Dissabte 1 de junySortida per a l’observació de papallones.Trobada a les 9 del matí a la UPC-Manresa.Dissabte 15 i diumenge 16 de juny.Sortida naturalista a l’Aiguabarreig delsrius Segre, Cinca i Ebre. Per a mésinformació i inscripcions, adreceu-vos a:ichnbages@infonegocio.com, o bé a laSecretaria de la ICHN: ichn@iec.es.

valencianes. En aquest sentit s’estàtreballant en l’organització d’una escolanaturalista d’Estiu dels Països Catalans peraquest juliol a Penyagolosa.

La delegació del País Valencià de la ICHNestà en marxa, esperem trobar-nos en el camíamb tots els companys i companyes d’arreudels Països Catalans.

Delegació del Bages

(Continua)

A la comarca d’Osona tenim la sort de serun conjunt de naturalistes amb una certaactivitat, però que fins ara no teníem unpunt de trobada comú ni un grup que enspermetés organitzar activitats que pogues-sin arribar a més gent.

El novembre de l’any 2000 es va constituir lanostra agrupació que pretén acollir a tots els

naturalistes interessats en el patrimoni natu-ral de la comarca d’Osona i a aquella gentmés profana que tingui interès a aprofundirsobre aquest tema. De moment, i sensepretensions de realitzar una activitat moltintensa, el grup ha començat a funcionarfent diverses sortides naturalistes, engegantun fòrum ambiental d’Osona i organitzantl’exposició fotogràfica “Natura a Osona”.

Grup de Naturalistes d’Osona

Excursió al Fondo d’Elx

El diumenge 26 de maigvisitarem l’espai naturaldel Fondo d’Elx, una zonaaquàtica d’importànciainternacional ambespècies ben simbòliquescom el xarxet marbrenc.

L’eixida anirà guiada pelnaturalista VicentSansano, responsabled’aquesta àrea i membrede la ICHN al PaísValencià.

Per aquells que vulgueuaprofitar el cap desetmana s’ha previst unavisita el dissabte 25 alPalmerar d’Elx, recentmentdeclarat patrimoni de lahumanitat. Per a mésinformació i inscripcions,truqueu a Agustí Agulló,telèfon: 965 424 143.

La Diputació de Barcelona,amb el suport de la deGirona (cogestores delparc natural del Montseny)han editat recentment elmapa excursionista delParc Natural del Montseny(escala 1 25.000).

El mapa és una reedicióactualitzada (feta ara demanera digital a partir dela base cartogràficainicial), del que va sortirl'any 1994 amb les correc-cions i actualitzacionspertinents. El mapa,incorpora els nous serveisi equipaments, així comels canvis territorials queha sofert el massís en elsdarrers anys.

Es pot adquirir als centresd'informació del ParcNatural i a llibreriesespecialitzades, o bédemanar-lo contrareembossament a laLlibreria de la Diputació deBarcelona (c. Londres 55,tel. 934 022 500). El PVPés de 6 €.

Mapa excursionista delParc Natural delMontseny

El Grup de Naturalistes d’Osona està vincu-lat a la Institució Catalana d’Història Naturalamb molts anys d’història en el món natura-lista català i que és qui finança les activitatsdel grup. Actualment ja som 65 personesregistrades al Fòrum de Naturalistesd’Osona a la web: http:/www.iec.es/ichn, onpodreu registrar-vos per enviar i rebremissatges relacionats amb el naturalisme aOsona i estar al corrent de les activitats delgrup.

Si us voleu adreçar a nosaltres, feu-ho através del Fòrum de Naturalistes d’Osona, oa l’adreça electrònica forumnatura@ambit-digital.com. També ho podeu fer a través dela Secretaria de la Institució (ichn@iec.es;tel. 933 248 582).

De moment ja hem realitzat una sèrie de sor-tides naturalistes:

• La posta dels amfibis (Vidrà, febrer de2001)

• La vegetació de les fagedes (Cabrera,maig de 2001)

• Rastres a la neu (Serra Caballera, novem-bre de 2001)

• La roureda del Llopart – custòdia del ter-ritori (Sant Julià de Vilatorta, febrer 2002)

Enguany, també hem organitzat conjunta-ment amb la ICHN dos cursos naturalistesde la Institució:

• Les caixes niu: una eina per a la divulga-ció, estudi i protecció dels ocells

• Valoració de l’estat ecològic d’un riu: elTer a Manlleu

Aquest any estem preparant l’edició d’unprograma d’activitats i sortides naturalistes il’ampliació del Fòrum a una pàgina web méscomplerta. També participarem en el projected’avaluació de l’estat dels espais naturalsde Catalunya que durant el 2002 portarà aterme la ICHN.

Els mesos de novembre i el desembre, po-dreu visitar l’exposició fotogràfica «Natura aOsona» al Temple Romà de Vic i la primave-ra vinent a Can Puget de Manlleu.

(Continua)

L’espai. Informatiu Gallecs.Butlletí núm. 1, gener de2002. Per rebre aquestbutlletí de manera periò-dica cal sol·licitar-lo per faxal número 935 795 105.

8 de junyEls turons testimoni de la comarcad’Osona. (El Clascar de Malla, Serrat deMont-rodon i Serrat de Palau – Malla iGurb), guiada per CARME CASAS (tel.: 938 854512). Reconeixement de les comunitatsvegetals presents en aquests espais natu-rals característics de la Plana. Característi-ques geològiques, problemàtiques d’erosió ipossibles actuacions. Es farà un recorregutper diversos turons representatius (ElClascar de Malla, Serrat de Mont-rodon iSerrat de Palau), els quals presenten algunescaracterístiques particulars, botàniques igeològiques.El desplaçament d’un turó a l’altre es farà encotxe. És recomanable portar esmorzar.Lloc i hora de trobada: a l’aparcament del’església parroquial de Malla, a les 9 delmatí.

13 de Juliol (Riera de Sora)Descobriment dels Odonats (espiadimonis),guiada per PEP GARCIA MORENO (tel.: 938 832009; a/e: jgarciamm@terra.es). Introducciódels Odonats (espiadimonis), capturad’alguns exemplars i posterior identificaciód’espècies. Coneixement dels seus ciclesbiològics, requeriments d’hàbitat i problemà-tica de la seva conservació.És recomanable que porteu botes d’aigua il’esmorzar.Lloc i hora de trobada: trencant de Sora ambla C-17 (N-152), a dos quarts d’onze del matí.

7 de Setembre (Casa de Busquets, Perafita)Mirem els estels, guiada per JOSEP PUJALS iMERCÈ RIALT (tel.: 938 122 001; a/e:masroca@teleline.es). Sortida d’introduccióal coneixement de les constelacions que espoden veure a l’estiu i a ull nu. Explicacions

Programa de sortides

sobre la dinàmica de planetes i estrelles,breu introducció a la fotografia nocturnad’estels i descripció de les activitats del’Agrupació Astronòmica d’Osona.Es recomana que porteu prismàtics, càmerade fotografiar i llinterna.Lloc i hora de trobada: davant del forn de pade Perafita, a dos quarts de vuit del vespre.

19 d’Octubre ( Coll de Revell- Viladrau )Taller de Bolets, guiada per JORDI BAUCELLS(tel. 938 891 697). Sortida pràctica d’identifi-cació de camp dels principals grups iespècies comestibles i les tòxiques, ontrobar-les com fotografiar-les i recollir-les.Recol·lecció i cata de material. Sortida dematí fins a les 14 h.Porteu esmorzar, calçat per caminar, cistell iganivet.Lloc i hora de trobada: restaurat del Coll deRevell, a dos quarts de deu del matí.

DesembreRastres a la neu, guiada per RAMON POU(telf.: 93.886.00.50) i CARLES MARTORELL(93.889.35.71). La neu ens ofereix unmagnífic substrat per identificar les petges iels rastres de molts mamífers i ocells,animals que pels seus abits i costums sóndificils d’observar i que moltes vegadesnomés podem confirmar la seva presenciallegint les senyals i rastres que deixen.Farem un recorregut d’unes quatre hores,cal que porteu l’esmorzar, robat i calçatadequats.Lloc i hora de trobada: per confirmar enfunció de la neu.

Per a informació i inscripcions, adreceu-vosals telèfons i/o adreces electròniques delresponsable de cada sortida.

10

Recull de legislació

Consell de Protecció de la Natura

El passat 21 de febrer va tenir lloc la reunióde la Comissió Permanent del Consell deProtecció de la Natura. En aquesta reunió esva informar de l’aprovació provisional delPla Especial de Protecció i Millora del SectorSud de la Serralada de Marina i es va fer unrepàs de les al·legacions presentades pelConsell de Protecció de la Natura que hanestat tingudes en compte; també es va noti-ficar l’aprovació definitiva del Pla Especialde delimitació definitiva dels espais delPEIN Massís de les Salines, Penya-segatsde la Muga i Massís de l’Albera. S’informàfavorablement del projecte de decret pelqual s’inclou l’espai Cap Roig-Castell al’espai Muntanyes de Begur i s’enmodifiquen els límits.

El secretari va informar que el Departamentde Medi Ambient ha proposat que els es-

pais naturals del Cap de Creus i de les IllesMedes siguin declarats Zones EspecialmentProtegides d’Importància per a la Mediterrà-nia (ZEPIM) en el marc del Protocol per a leszones especialment protegides i per a ladiversitat biològica en la Mediterrània delConveni de Barcelona per a la protecció delmedi marí i del litoral de la Mediterrània.

En un altre ordre de coses, es va fer la pro-posta de millora de la pàgina web delConsell de Protecció de la Natura http://www.gencat.es/mediamb/pn/consell-natura/index.htm i es va acordar la publica-ció de la memòria 2000-2001. El nou directorgeneral de Patrimoni Natural i Medi Físic,senyor Pere Maluquer, va aprofitar aquestareunió per saludar els assistents i perinteressar-se per l’activitat que desenvolupael Consell de Protecció de la Natura.

Representants en organismes i institucions

El 16 de març la Plataforma per a la Defensade l’Ebre va dur a terme un nou acte reivin-dicatiu contra el PHN. Hi van participarl’hidrogeòleg Antoni Canicio, que va parlardels efectes sobre el Delta, el nostre

company de la ICHN, Guillem Chacón, quecentrà la seua intervenció en les conseqüèn-cies sobre l’Aiguabarreig del Segre, Cinca iEbre i Quim Pérez, d’Ecologistes en Acció

El Delta i l’Aiguabarreig contra el PHN

que tractà els efectes sobre les conquesreceptores.

L’acte, que es va desenvolupar al llarg deldia al Delta i a les Cases d’Alcanar, va

comptar amb el recolzament del cantautorLluís Llach, qui va manifestar també la sevaoposició al PHN i a la nit va oferir unmultitudinari concert.

Ajuts

Ordre MAB/57/2002, del 28 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajutsper a la conservació d’hàbitats naturals i hàbitats d’espècies en virtut de les directives 92/43/CEE i 79/409/CEE, en els espais proposats per a la Xarxa Natura 2000 en la regióbiogeogràfica alpina, i es fa pública la convocatòria per a l’any 2002 (codi de la convocatòria04.10.02). (DOGC núm. 3591 del 8 de març de 2002).

Campanyes de salvaguarda

Exposició SagradaFamília: pedres deltemple, roques delstemps

La Junta Constructora delTemple de la SagradaFamília, i el Museu deGeologia (Museu deCiències Naturals de laCiutadella), Institut deCultura de Barcelona hanpreparat conjuntamentSagrada Família: Pedresdel Temple, roques delstemps, una de lesexposicions de l’AnyGaudí, en ocasió de lacommemoració del 150èaniversari del naixementd’aquest gran arquitecte.L’exposició mostra unafaceta inèdita de laSagrada Família: l’interiorde les seves pedres. Pertal d’assolir aquest objec-tiu s’ha comptat amb lacol·laboració del Servei deLàmina Prima, de laDivisió III, de la Universitatde Barcelona i de tresfotògrafs especialitzats enfotomicrografia.

Presentació:Museu de geologia. Salade Mineralogia del Museude Geologia del Parc de laCiutadella,de Barcelona,de l’11 d’abril al 2 de junyde 2002. Horaris: dedimarts a diumenge de 10a 14 h; dijous de 10 a18.30 h. Dilluns tancat.

Ha estat coordinada per A.Masriera i A. Caminal

11

Pòrfir

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:David Badia, Jordi Badia, Joan Budó, Guillem Chacón, Josep Germain, Josep M. Mallarach,Carles Martorell, Oriol Oms, Jordi Pietx, Joan Lluís Pretus i Carles Santana.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Agenda

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Horari d’atenció als socis de la ICHN

Dilluns,dimecres i divendres de 9 a 17.30 h. Dimarts i dijous de 10.30 a 19 h.Adreça electrònica: ichn@iec.es. Adreça d’Internet: http://www.iec.es/ichn

Cursos naturalistes11 i 12 de maig de 2002. Els ocells del Parc Natural del Cap de Creus, per PONS FELIU

LATORRE, ornitòleg i ambientòleg; i JORDI MARTÍ ALEDO, ornitòlegInformació i preinscripcióParc Natural de Cap de Creus. Palau de l’Abat, monestir de SAnt pee de Rodes; 17489El Port de la Selva. De dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15 a 18 h. Demaneu per JosepM. Cervera. Tel. 972 193 191; fax 972 193 192.

18 i 19 de maig de 2002. Introducció a la Biologia del comportament, per ESTER DESFILIS,biòloga de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, UVInformació i preinscripcióInstitut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva,, UV. Ap. Correus 22085; 46071València. De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Demaneu per Jordi Domingo. Tel. 963 983640; 630 638 616. A/e: jordi.domingo@uv.es

25 i 26 de maig de 2002. Introducció a l’estudi dels pasturatges, per JORDI BARTOLOMÉ; iJOSEFINA BOIXADERA, biòlegs de la Facultat de Veterinària, UAB.Informació i preinscripcióPepi Broncano. Tel.: 938 674 756. A/e: mjbroncano@yahoo.es, o Jordi Bartolomé, tel.:935 811 496; a/e: jordi.bartolome@uab.es

15 i 16 de juny de 2002. Les aus del Parc Nacional d’Aigûestortes i Estany de SantMaurici, per JORDI CANUT, tècnic de Fauna del Partc Nacional d’Aigüestortes i Estanyde Sant MauriciInformació i preinscripcióCasa del Parc d’Espot. C. Prat del Guarda, 4; 25597 Espot. Dilluns i dimecres, de 9 a 13 hi de 15.30 a 19 h. Demaneu per Alícia Orteu. Tel./Fax: 973 624 036; fax 932 701 180. A/e:aiguestortes@catalunya.com

Sessió conjunta SCB - ICHN21 de maig de 2002, de 18 a 21 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Quatre cares delcanvi global. Hi intervindran: MANUEL BARANGÉ, director de l’Oficina Intrnacional delProjecte GLOBEC (Global Ocean Ecosystem Dynamics), RAFEL SIMÓ, Institut deCiències del Mar, CMIMA-CSIC; DAVID SAURÍ, Centre d’Estudis Ambientals, Dept. deGeografia, UAB; CARLES GRACIA, Dept. d’Ecologia, UB i CREAF.

Recordeu

Ordre MAB/114/2002, del 25 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores delsajuts destinats a projectes d’investigació sobre canvi climàtic i es convoquen elscorresponents a l’any 2002 (codi de la convocatòria 03.09.02). (DOGC núm. 3615 del 15d’abril de 2002).

Caça i pesca

Ordre MAB/53/2002, del 21 de febrer, per la qual s’estableixen les espècies objecte depesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a lesaigües continentals de Catalunya per a la temporada 2002. (DOGC núm. 3590 del 7 de marçde 2002).

Espais naturals protegits

Anunci pel qual se sotmet a informació pública la relació complementària de propietaris,béns i drets que són considerats d’expropiació necessària per a la recuperació de l’estanyde Palau de Baix, al terme municipal de Palau-saverdera, dins la reserva natural integraldels Aiguamolls de l’Empordà. (DOGC núm. 3623 del 25 d’abril de 2002).