41 REVISTAIMO

L’IMO acull la tercera edició del congrés Trends in retina | Barcelona, a la primera línia de l’oftalmologia | Experiència en oculoplàstica i innovació en estètica oculofacial | Augmenta la cirurgia de cataracta, també per a la presbícia | Totes les claus sobre la DMAE | La Fundació IMO s’uneix a l’IAPB i intensifica la seva tasca preventiva i d’investigació | Gabor, una realitat de ficció | Xerrem amb la cuinera Mireia Carbó

Enfocats en la retina

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Josep Maria Lladó, 3Sortida 7 Ronda de DaltBarcelonaTel. 93 253 15 00www.imo.es

LA R

EVIS

TA IMO

1

La promesa de les teràpies gèniques, la revolució de les injeccions intraoculars, els avenços en quiròfan i l'arribada de la telemedicina van ser alguns dels temes més destacats del III Trends in Surgical and Medical Retina, un congrés de referència per als especialistes, el principal desafiament dels quals és prolongar la bona salut ocular dels pacients.

2

La cirurgia de cataracta és una de les operacions més practicades i la seva demanda va en augment, no només per l'envelliment de la població sinó també per l'ús precoç d'aquest procediment com a opció per a corregir la presbícia, ja que cada vegada són més els pacients amb vista cansada que volen reduir la seva dependència de les ulleres.

24

La Fundació IMO és una de les primeres entitats espanyoles a unir-se a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB), amb l'objectiu d'ampliar l'abast de les seves campanyes de prevenció i d’acció social, com també dels seus estudis genètics, que actualment afronten ambiciosos reptes.

34

La ceguesa no va impedir a Gabor Bene ser el director de fotografia d'un documental sobre el projecte d'Ulls del món a Bolívia. Ens explica com va ser l'experiència i quins són els seus propers reptes, que afronta després de recórrer un camí d'acceptació en què la discapacitat visual ha deixat de ser una limitació.

38

Amb motiu de la celebració d'un programa de ràdio en directe a l'IMO, vam rebre la visita de la xef Mireia Carbó, qui ens revela que la seva recepta de l'èxit és atrevir-se a provar coses noves. Aquesta visió optimista l'ha portat a obrir la seva pròpia escola de cuina, on a més de compartir els seus trucs, ensenya els seus alumnes a gaudir de l'experiència entre fogons.

44

Núm. 41

La portada de la nostra revista torna a estar dedicada a la celebració d'un congrés internacional de gran projecció, el Trends in Sur-gical and Medical Retina, a l’organització del qual dediquem els nostres esforços durant molts mesos per aconseguir reunir a l’IMO més de 300 oftalmòlegs. Respecte a les anteriors edicions d'aquesta trobada, que ha arribat ja a la tercera edició, ens enorgulleix veure com hem crescut i, sobretot, com ho ha fet la subespecialitat. Hem fet passos importants en la millora de la qualitat visual i de vida dels nostres pacients i, precisament, la voluntat de seguir avançant és el que ens impulsa a compartir aquest repte amb els nostres col·legues de professió.Pel mateix motiu, hem volgut participar de manera activa en els congressos de tres prestigioses societats oftalmològiques que han tin-gut lloc, simultàniament, a Barcelona, on s'han reunit més de 8.000 especialistes. Poques vegades una ciutat aconsegueix congregar tants professionals d'un mateix àmbit, la qual cosa, més enllà d'apropar-nos a experts de tot el món, ens fa valorar també el potencial i l'alt nivell local.Aquesta confiança en l'aportació que des d'aquí podem realitzar també ens motiva per estendre la tasca de la Fundació IMO, que s'ha unit a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa amb l'objectiu de contribuir a reduir els casos de pèrdua de visió evitable. Som davant d'un projecte de gran magnitud que, tanmateix, volem afrontar i materialitzar mitjançant accions concretes.Prova d'aquest compromís és que els resultats de tres anys de tasca intensa de prevenció i d’acció social són cada vegada més palpables en les zones on actuem amb campanyes de diagnòstic precoç entre la infància desfavorida. Fins i tot els nostres projectes d'investigació bàsica, una cursa de fons, han començat a donar fruit amb troballes importants en relació amb les patologies oculars hereditàries.Entrem en detall en tot això al llarg de les següents pàgines, encara que som conscients que, mentre acabem d'escriure aquestes línies per fer balanç i tancar l'any, la nostra activitat no s'atura. Com tampoc no ho fa l'afany de superació de persones que, com nosaltres, perseveren amb una mirada il·lusionada cap al futur, ja sigui entre fogons –la xef Mireia Carbó– o perseguint la millor fotografia cine-matogràfica, a través dels ulls dels altres i de l’experiència i del talent propis (Gabor Bene). Amb la seva veu concloem aquest número de la revista i ens preparem per afrontar el 2016 amb energies renovades.

Dr. Borja Corcóstegui

EDITORIAL

SUMARI

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.esCoordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere RomanillosDisseny gràfic i maquetació: Albert Buendía,Josep Maria AmbròsFotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat:comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA R

EVIS

TA IMO

2

IMO | EN PORTADA

TRENDS IN SURGICAL & MEDICAL RETINAIII

Experts de tot el món aborden per tercera vegada a l’IMO el futur de les malalties retinals

CONSERVAR UNA VISIÓ ÚTIL PER A TOTA LA VIDA, REPTE PRINCIPAL DE L’OFTALMOLOGIA ACTUAL

IMO | EN PORTADA

La tercera edició del congrés Trends in Surgical and Me-

dical Retina, cita de referència internacional dirigi-

da pel Dr. Borja Corcóstegui, va aconseguir atraure

a l’IMO més de 300 oftalmòlegs de tot el món, els

quals van debatre el mes de maig passat les últi-

mes novetats de la subespecialitat. Segons els ex-

perts, aquest camp es troba "en un moment decisiu"

i el principal repte és "aconseguir que cada vegada

més pacients puguin conservar una visió útil tota la

vida", ja que patologies retinals com la D

MAE es troben entre les causes principals de

ceguesa i tenen una gran prevalença en persones

d'edat avançada.

LA R

EVIS

TA IMO

4Nova generació de tractaments

Des de l'anterior edició del Trends in Surgical and Medi-

cal Retina, celebrada el 2013, una de les línies que més

ha avançat és la de les teràpies gèniques: una apos-

ta de futur que, com apunten els especialistes, cada

vegada està més a prop. La seva eficàcia ha estat de-

mostrada en estudis que ja han arribat a l'última fase

prèvia a la comercialització i, per això, es presenten

com la propera generació de tractaments i ofereixen

solució a malalties oculars hereditàries incurables

avui dia.

Perquè això sigui possible, el primer pas és el di-

agnòstic genètic, "la clau per aplicar les teràpies gè-

niques" segons la Dra. Anniken Burés. Com explica

la retinòloga de l’IMO i coorganitzadora del congrés,

"identificar el gen alterat és imprescindible per poder

substituir-lo; una estratègia que requereix una anà-

lisi individualitzada de cada pacient candidat i que,

com més aviat es dugui a terme, millors resultats

permetrà obtenir".

Aquí rau la importància d'instaurar el diagnòstic

genètic des del primer moment en què es detecta la

patologia, per tal d'evitar-ne la progressió i la con-

següent degeneració de la retina. Tanmateix, i com

adverteix Burés, "la realitat és que el diagnòstic ge-

IMO | EN PORTADA

nètic encara no es fa per rutina", una idea que van

coincidir a destacar els experts congregats a Barcelo-

na i que representa una de les limitacions principals

a superar.

Injeccions intraoculars més duradores

Un altre dels grans reptes de la disciplina té a veure

amb les injeccions de fàrmacs intraoculars, que en

l'última dècada ja han revolucionat el tractament de

nombroses patologies retinals i que en els propers anys

es preveu que segueixin perfeccionant-se per reduir la

dependència dels afectats.

Després d'aconseguir que un 70% de les persones amb

DMAE humida mantingui o recuperi visió, en contrast

amb el 20% que ho feia abans, i d'evitar la cirurgia en 1

de cada 5 casos, especialment en patologia associada

a la diabetis, l'objectiu ara és utilitzar fórmules més

eficaces i duradores. És a dir, "obtenir millors resul-

tats per a la visió amb un menor nombre d'injeccions",

apunta el Dr. Rafael Navarro, del Departament de Re-

tina i Vitri de l'IMO i membre del comitè organitzador

del congrés. Segons l'especialista, "aquest avenç millo-

rarà ostensiblement la qualitat de vida dels pacients,

que no hauran d'anar tan sovint a l'oftalmòleg".

LA R

EVIS

TA IMO

5

I quines són les vies per aconseguir-ho? A més d'es-

tar treballant en medicaments de llarga durada i en

combinacions de diferents fàrmacs i estratègies, els

especialistes mundials confien en l'avenç cap a tracta-

ments d'alliberament sostingut, que, segons aclareix

el Dr. Navarro, "consisteixen a col·locar a la retina un

petit dispositiu que va alliberant aquests fàrmacs de

manera continuada durant tres o quatre mesos, en lloc

de cada mes aproximadament, com requereixen les in-

jeccions intraoculars actuals".

Cèl·lules modificades que fabriquen fàrmacs

En paral·lel amb el desenvolupament d'aquest tipus de

dispositius, el Dr. José García-Arumí, de l'equip de re-

tinòlegs de l'IMO, explica que s'estan duent a terme

altres estudis, en aquest cas en fase I, que es basen

a "injectar en la retina cèl·lules modificades genèti-

cament per augmentar-ne la capacitat natural de se-

gregar substàncies que van en contra dels factors que

danyen la retina, els quals produeixen, per exemple,

neovascularització o edema macular".

En altres paraules, "són cèl·lules que fabriquen fàr-

macs que ajuden la retina a funcionar", malgrat que

una de les dificultats és aconseguir que aquestes cèl·lu-

les sobrevisquin una vegada trasplantades en un teixit

d'estructura tan complexa com és la retina. Per això,

s'introdueixen en una càpsula porosa que els permet

nodrir-se del líquid de la cavitat vítria i seguir vivint.

Si es confirmen els bons resultats inicials, "és pro-

bable que d’aquí a uns quants anys aquestes teràpies

Reduir la dependència dels pacients per evitar que la malaltia suposi una limitació és l'objectiu que persegueixen tant les noves fòrmules d'injeccions intraoculars i sistemes d'alliberament sostingut com la telemedicina

IMO | EN PORTADA

siguin una realitat i millorin no només la visió dels pa-

cients, sinó també la càrrega del tractament, ja que

l’efectivitat és de més d'un any i evitarien haver de sot-

metre’s mensualment a injeccions intraoculars".

Control exhaustiu des de casa

Moltes afeccions retinals, com la DMAE o la retino-

patia diabètica, són malalties cròniques i, a causa de

l'augment de l'esperança de vida i de les innovacions

que han reduït els casos de ceguesa, creix la demanda

de persones que requereixen un tractament continu-

at i un seguiment mèdic llarg. Per a aquests pacients,

la telemedicina pot esdevenir una gran aliada, ja que

els permet monitoritzar l’evolució des de casa, sense

necessitat d'acudir a la consulta oftalmològica pràcti-

cament cada dues setmanes per tenir un bon control.

Com asseguren els especialistes de l’IMO, "la teleme-

dicina no substitueix una visita mèdica però sí que pot

LA R

EVIS

TA IMO

6ser una aproximació fidedigna i pot aportar dades de

gran utilitat". Gràcies a l'ús de tecnologies avançades i

fiables, les mesures preses setmanalment amb aplica-

cions mòbils dissenyades específicament per a això fan

possible detectar reactivacions mínimes de la patolo-

gia, de manera que l'oftalmòleg sàpiga quan aplicar el

tractament just en el moment requerit.

Obtenir informació detallada que orienti la presa de

decisions és el propòsit d'una plataforma digital ben

completa que l'oftalmòleg nord-americà Mark Blu-

menkranz va presentar en el Trends in Surgical and Me-

dical Retina i que consta de diferents tests per a smart-

phones que avaluen l'agudesa visual, la deformitat en la

mirada o l'alteració en la sensibilitat al contrast.

Selfies de la retina

Un pas més és la possibilitat de fer retinografies amb

el propi telèfon; autèntiques selfies de la retina. Amb

aquesta finalitat, el Dr. Blumenkranz i el seu grup de

recerca estan treballant en un sistema que, mitjançant

un adaptador de plàstic i una lent acoblats al mòbil,

permetrà al pacient compartir amb l'oftalmòleg imat-

ges del seu fons d'ull en qualsevol instant i des de

qualsevol punt del món. "Això, més enllà de millorar

el pronòstic de cada individu, facilitarà la realització

d'estudis amb gran quantitat de dades de pacients de

diferents països, que, analitzades per experts, repercu-

tiran positivament en la salut pública i en el progrés

mèdic i científic", va comentar Blumenkranz a l’IMO.

Per la seva banda, la Dra. Burés opina que un dels

reptes més ambiciosos del sistema sanitari actual és,

precisament, la prevenció de malalties, "mitjançant

mètodes que en facin possible la detecció precoç per

iniciar el tractament en els primers estadis". Hi pot

ajudar en gran mesura l'autodiagnòstic de mà de la

telemedicina, una prova més de la important contri-

bució de la tecnologia a la visió i a la qualitat de vida

dels pacients.

Alta definició en quiròfan

Els avenços tecnològics també han marcat la diferèn-

cia en els quiròfans, on la incorporació d'equipaments

d'última generació per visionar la retina ha fet que els

cirurgians puguin dur a terme les operacions amb la

màxima precisió. En aquest sentit, una de les novetats

més valorades pels retinòlegs assistents al congrés va

ser la integració de l'OCT (Optical Coherence Tomography)

a l'equip quirúrgic.

Així ho van destacar el Dr. Stanley Chang, pare de la

vitrectomia moderna, i el Dr. Borja Corcóstegui, qui

IMO | EN PORTADA

LA R

EVIS

TA IMO

7

IMO | EN PORTADA

A més d’oferir presentacions de gran actualitat, l'ambi-

ciós programa del congrés també va incloure una ses-

sió de cirurgia en directe, en què els especialistes en

retina quirúrgica de l'IMO (els doctors Corcóstegui, Gar-

cía-Arumí i Mateo) van compartir davant els seus col·le-

gues oftalmòlegs tècniques sofisticades amb l'aplicació

de l'última tecnologia.

"La cirurgia en directe sempre és un repte" –assegura

el Dr. Corcóstegui– "ja que significa obrir els quiròfans

per mostrar, en viu, què passa en una operació en un

moment concret". No hi ha filtres, ni edicions, ni re-

peticions i, per això, representa una oportunitat única

d'aprendre dels millors en el maneig de casos reals. Com

sosté el Dr. Mateo, "aporta el coneixement dels petits

gestos, els petits detalls que diferencien l'execució d'uns

i d’altres cirurgians i que moltes vegades no s'aprecien

en els vídeos, amb l'objectiu d'avançar i de discutir qui-

na és la millor manera de tractar els pacients".

Per això, el Dr. García-Arumí remarca la importància

del caràcter dinàmic i participatiu de la sessió, on "no

només estan involucrats els cirurgians i moderadors

sinó tots els assistents, cosa que permet treure profit

dels dubtes que puguin sorgir i del feedback entre l'audi-

tori i la sala d'operacions".

“La cirurgia en directe sempre és un repte”

LA R

EVIS

TA IMO

8

IMO | EN PORTADA

explica que "la reinvenció d'aquests aparells, fins ara

utilitzats només com a instruments diagnòstics en

consulta, ens permet obtenir imatges transversals de

la retina en alta definició, fet que aporta un nivell de

detall que no podem aconseguir amb els instruments

habituals". Com que parlem d'un teixit extremament

prim (uns 200 microns), aquesta "petita revolució" ha

suposat un gran salt en les intervencions de retina.

Arribada de la cirurgia en 3D

La cirurgia oftalmològica també se suma a les ten-

dències més innovadores amb l'aplicació d'un sistema

3D que l'alemany Claus Eckardt va mostrar de forma

pionera al Trends. Tot i ser un dels pocs oftalmòlegs

del món que l'utilitza actualment, es va mostrar con-

vençut que, a curt termini, "la majoria de col·legues

deixaran de mirar pel microscopi i passaran a mirar

per la pantalla".

Es tracta d'un procés que requereix certa adaptació,

ja que suposa un canvi radical en la manera d'operar,

si bé el Dr. Eckardt té clar quins en són els avantatges:

"proporciona més qualitat i definició i una millor este-

reòpsia (sentit de profunditat). A més, té el valor afegit

que la imatge òptica esdevé una visió digital, sobre

la qual poden fer-se ajustos de gran utilitat, especial-

ment en casos difícils, per treballar amb unes vistes

perfectes".

LA R

EVIS

TA IMO

9

IMO | EN PORTADA

ponents referents a la subespecialitat procedents de 9 països

intervencions de cirurgia en directe des de 4 dels quiròfans de l’IMO

presentacions, agrupades en 9 sessions, a càrrec dels millors experts

laboratoris patrocinadors, amb la participació de 45 delegats comercials

inscrits nacionals i internacionals i un 92% d'assistència el dia de l'esdeveniment

24

9

46

14

344

Aquestes són algunes de les xifres que posen en relleu la magnitud d'un congrés que, des de la primera edició el 2011, no ha deixat de créixer.

EL TRENDS IN RETINA, EN XIFRES

LA R

EVIS

TA IMO

10

IMO | EN PORTADA

Dr. Fernando Arévalo (Aràbia Saudita)"Aquesta trobada ha donat a Barce-

lona l'oportunitat de concentrar i

de compartir amb els assistents la

tecnologia més puntera i els últims

avenços"

Dra. Anat Loewenstein (Israel)"Ha estat un congrés amb una for-

ta tendència quirúrgica, cosa poc

habitual en l'actualitat, a més de

tractar els temes més en voga en

el camp de la retina mèdica"

Dr. Stanley Chang (Estats Units)"És la tercera vegada que participo

en el congrés i, cada vegada que

vinc, aprenc alguna cosa nova a

més d'intentar contribuir-hi"

Dr. Mark Blumenkranz (Estats Units)

"La cirurgia en directe és una eina

molt poderosa per ensenyar com mi-

llorar la qualitat de les intervencions i

introduir noves tècniques"

Dr. Ehab El Rayes (Egipte) "A tots ens ha agradat veure les

operacions dutes a terme aquí a

l’IMO, a l'avantguarda de l'especia-

litat, amb unes instal·lacions i uns

cirurgians superbs"

Els ponents del Trends

in Surgical and Medical

Retina ens donen la

seva opinió de la

trobada, una valoració

positiva compartida pels

assistents i pel comitè

organitzador.

EL TRENDS IN RETINA, EN PARAULES

LA R

EVIS

TA IMO

11

IMO | EN PORTADA

Més rapidesa, menys complicacions

L'excel·lència en l'execució de les intervencions és

l'objectiu final dels nous sistemes d'imatge, a la qual

cosa també hi contribueix l'ús d'instruments de ca-

libre reduït per dur a terme tècniques de microinci-

sió i mínimament invasives. Segons el Dr. Chang, "a

mesura que l'instrumental quirúrgic es fa més petit,

augmenten les nostres capacitats com a cirurgians,

de manera que aconseguim millors resultats visuals i

practiquem operacions menys traumàtiques".

Això no només implica escurçar el temps de la ci-

rurgia, sinó també minimitzar el risc de complicaci-

ons. Com apunta el Dr. Carlos Mateo, especialista de

l’IMO i coorganitzador del congrés, "en la retinopatia

diabètica, per exemple, hem aconseguit disminuir la

formació de nous microvasos i la inflamació postqui-

rúrgica, un benefici que també hem assolit en l'abor-

datge del despreniment de retina, on era un dels pro-

blemes més importants".

Gràcies a tots aquests avenços, el present de les

malalties retinals és avui esperançador i permet es-

tablir les bases de cara al futur, amb el desenvolu-

pament i perfeccionament constant de nous equips

i noves estratègies terapèutiques. Per aquest motiu,

l'actualització de coneixements i l'intercanvi d'experi-

ències amb la comunitat internacional s'alcen com

a requisits indispensables. Aquest és l'objectiu pri-

oritari del Trends in Surgical and Medical Retina, que, en

la seva tercera edició, s'ha consolidat com a punt de

trobada d'experts de tot el món.

LA R

EVIS

TA IMO

12

IMO | ACTUALITAT

Els assistents al Trends in Surgical and Medical Retina van

coincidir a destacar l'alt nivell dels professionals locals,

gràcies als quals Barcelona se situa a la primera fila de

l'oftalmologia mundial. Prova d'això és que el mes de

setembre passat la ciutat va acollir simultàniament els

congressos anuals de la WSPOS (World Society of Paediatric

Ophthalmology and Strabismus), l’ESCRS (European Society

of Cataract and Refractive Surgeons) i l’EUCORNEA (Europe-

an Society of Cornea and Ocular Surface Disease Specialists),

tres de les societats oftalmològiques més importants

en els seus àmbits respectius i que van congregar més

de 8.000 experts. No van faltar a la cita els oftalmòlegs

de l’IMO, centre caracteritzat per la seva aposta per la

formació continua i per l’obertura a la comunitat inter-

nacional.

Implicació des de la base

Com a president actual de la Societat Espanyola d’Es-

trabologia i membre del comitè organitzador local del

tercer congrés de la WSPOS, el Dr. Josep Visa va ser un

dels responsables de donar impuls a l’Spanish Day, amb la

participació de la Dra. Ana Wert i dels especialistes de

parla hispana més reconeguts per presentar les últimes

novetats. Segons el Dr. Visa, “entre els temes destacats,

va despertar un interès especial el maneig quirúrgic

dels diferents tipus d'estrabisme i de les seves compli-

cacions. També van centrar l‘atenció els progressos més

recents en el maneig de l'ambliopia, del glaucoma con-

gènit, de la cataracta congènita i de les patologies reti-

nals, a banda dels nous tractaments per a la retinopatia

del prematur o dels avenços en genètica i en oncologia

ocular pediàtrica".

Compartir experiències

Al seu torn, el Dr. Daniel Elies i el Dr. José Luis Güell, es-

pecialistes en refractiva, van tenir una implicació molt

activa en el 33è congrés anual de l’ESCRS, intervenint-hi

en ponències, en cursos, en simposis i en panells de dis-

cussió sobre alguns dels temes més candents de la disci-

plina, com l’ús del làser de femtosegon en les operacions

de cataracta, especialment en casos complexos.

Així mateix, els doctors de l’IMO van compartir la seva

experiència amb la tècnica Relex SMILE per a corregir la

miopia en una sessió de cirurgia en directe promoguda

per laboratoris Zeiss. Aquest esdeveniment satèl·lit, ce-

lebrat a l’Institut amb l’assistència d’un centenar d’oftal-

BARCELONA, PUNT DE TROBADA D’OFTALMÒLEGS DE TOT EL MÓN

Més de 8.000 especialistes es van donar cita a la capital catalana per debatre els darrers avenços en oftalmologia pediàtrica, estrabisme, còrnia, cataracta i cirurgia refractiva, amb els doctors de l’IMO com a amfitrions de referència

IMO | ACTUALITAT

mòlegs el dia 4 de setembre, va ser un dels punts forts

del congrés de l’ESCRS, en el qual “Relex SMILE es va

consolidar entre els experts com l’aposta menys invasi-

va", explica el Dr. Güell, pioner en aplicar-la des del 2012.

Trasplantament selectiu

El coordinador del Departament de Còrnia, Cataracta i

Cirurgia Refractiva de l’IMO també és una de les veus de

referència internacional pel que fa a la tècnica DMEK,

que consisteix a reemplaçar selectivament la capa

posterior de la còrnia (sense afectar la resta sana) i que,

d’aquesta manera, ha permès fer un pas endavant molt

important en el camp dels trasplantaments corneals.

L’oftalmòleg de l’IMO n’hi va parlar en el sisè congrés de

l’EUCORNEA, on van ser igualment rellevants “la millora

i l’augment dels grups que treballen amb cultius cel·lu-

lars, tant epitelials com endotelials; les noves tècniques

de crosslinking per frenar la progressió del queratocon i

les millores en queratopròtesis o còrnies artificials”.

L’IMO reuneix els experts més destacats en còrnies artificials

En el marc del congrés de l’EUCORNEA, l’IMO va acollir,

el 3 de setembre, la reunió d’experts del KPro Study Group,

organitzada per la Dra. Elena Arrondo i pel Dr. José Luis

Güell amb l’objectiu de posar en comú l’experiència dels

professionals congregats en el camp de les queratoprò-

tesis, un terreny complex al qual es dediquen molt pocs

professionals en el món.

Les còrnies artificials estan indicades en persones en

què un trasplantament convencional té mal pronòstic,

com en casos de malaltia herpètica o de fracàs d'ante-

riors trasplantaments, ja que "després de dos empelts

corneals en un mateix ull, les probabilitats de super-

vivència d'un tercer empelt en un període de 10 anys

són mínimes”, apunta el Dr. Güell. En aquests casos, les

queratopròtesis poden oferir una bona solució i, segons

la Dra. Arrondo, "en ocasions permeten millores molt

significatives de la visió".

Tanmateix, com afegeix l’oftalmòloga, “el repte és

aconseguir que aquest guany visual es mantingui i

no es devaluï a causa de patologies associades com el

glaucoma (que afecta més d’un 70% dels pacients) o de

complicacions a llarg termini”. En aquest sentit, el Dr.

Güell recorda que “es tracta d'elements no biològics en

contacte amb l'exterior, a diferència de les pròtesis de

maluc o de les vàlvules del cor que, un cop implantades,

es mantenen estables a l'interior del cos”.

A fi de reduir possibles riscos, s’han desenvolupat aven-

ços importants en les dues últimes dècades, amb el per-

feccionament de dissenys i de models i la utilització de

materials més histocompatibles per evitar-ne el rebuig.

A més, s’han introduït noves tècniques quirúrgiques i

noves formes de visualització que permeten analitzar

dinàmicament la interacció de la còrnia artificial amb

la resta d’estructures oculars. Com conclouen els ex-

perts, “aquesta evolució, juntament amb una selecció

més precisa i acurada dels pacients, ha contribuït a

augmentar la confiança dels cirurgians i, consegüent-

ment, la indicació de les queratopròtesis”.

LA R

EVIS

TA IMO

14

IMO | ACTUALITAT

El Dr. Ramón Medel, al capdavant del Departament

d’Oculoplàstica de l'IMO i referent al nostre país en el

camp de la patologia orbitària, gaudeix d'una llarga

experiència en el maneig de pacients amb orbitopatia

tiroïdal, la malaltia més freqüent de l'òrbita, que afecta

un 50% de les persones amb hipertiroïdisme.

Atès que l'òrbita és una cavitat rígida, el tractament

d'aquesta patologia inflamatòria passa per guanyar l'es-

pai que es perd amb l'engrossiment del greix orbitari i

dels músculs que envolten l'ull. És el que es coneix com a

descompressió orbitària i que s'aconsegueix mitjançant

l'obertura de les parets de l'os en una cirurgia a l'abast

de molt pocs especialistes. Segons explica el Dr. Ramón

Medel, "es tracta d'una intervenció quirúrgica de gran

complexitat en la qual hem d'accedir a l'òrbita sense da-

nyar les estructures oculars".

Com afegeix la Dra. Eva Ayala, especialista en Ocu-

loplàstica de l'Institut, “aquesta és una solució urgent

per a molts pacients que acudeixen al nostre centre, ja

que hem de tenir present que “l’orbitopatia tiroïdal, a

més de provocar exoftàlmia, estrabisme i retracció pal-

pebral, pot danyar la còrnia i el nervi òptic i arribar a

causar ceguesa irreversible". Aquí rau la importància de

posar-se des del primer moment en mans de professio-

nals especialitzats per tal de garantir una rehabilitació

completa.

REFERENTS EN EL TRACTAMENT DE PATOLOGIES I DE TUMORS DE L'ÒRBITA OCULAR

L’exoftàlmia, que es produeix quan el globus ocular sobresurt de l'òrbita, és, a més d'un problema estètic, un signe d'alarma per acudir a l'oftalmòleg

Darrere dels "ulls sortits", poden amagar-se patologies greus com l’orbitopatia tiroïdal o determinats tumors orbitaris, l'abordatge expert dels quals és clau a l'hora de determinar el pronòstic de la malaltia

LA R

EVIS

TA IMO

15

IMO | ACTUALITAT

El cirurgià pot determinar el pronòstic

Actuar de manera ràpida, eficaç i segura és igual-

ment imprescindible en el diagnòstic i el tractament

dels tumors orbitaris que, tot i no ser directament

visibles, solen manifestar-se en forma d’exoftàlmia.

Per això, cal estar especialment atents a aquest símp-

toma i “ser conscients que, en el cas que el tumor

sigui maligne, el temps pot ser crucial per salvar l'ull,

la visió i, fins i tot, la vida del pacient", explica el Dr.

Medel, qui assegura que "el primer cirurgià que trac-

ta el cas és el que en marca el pronòstic".

Per la seva banda, la Dra. Ayala destaca la impor-

tància d’"aconseguir l'extirpació completa del tumor,

la particular localització del qual requereix un cirur-

già expert, capaç d’actuar en un espai reduït, on hi

ha estructures oculars molt delicades". Per fer-ho, és

de gran utilitat un instrument únic a Espanya per a

la complexa cirurgia orbitària: el microscopi de cap,

gràcies al qual l'oftalmòleg oculoplàstic pot gaudir de

llibertat de moviment sense renunciar a una visualit-

zació precisa i detallada.

Cap a un tractament mínimament invasiu

L'aplicació de l'última tecnologia i del coneixement

dels especialistes en oculoplàstica de l'IMO fan possi-

ble dur a terme tècniques de microincisió que, practi-

cades amb anestèsia local i sense necessitat d'ingrés,

permeten obtenir els millors resultats funcionals i es-

tètics, a més de reduir el postoperatori i el temps de

recuperació.

LA R

EVIS

TA IMO

16

IMO | ACTUALITAT

Amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels

pacients i d’avançar cap a un tractament mínima-

ment invasiu fins i tot en els casos més severs, el

Departament d’Oculoplàstica de l'IMO està involu-

crat en el desenvolupament de noves línies d'estudi

i, actualment, és l'únic centre d’Espanya que realitza

braquiteràpia associada a cirurgia en tumors malig-

nes de la glàndula lacrimal."Aquesta innovació ens

permet aplicar la màxima dosi de radiació de mane-

ra molt selectiva. Així reduïm els efectes secundaris

per al pacient amb aquest tipus de tumors orbitaris,

especialment complicats d'abordar", conclou el Dr.

Medel.

L’exoftàlmia

El nom d’exoftàlmia, del grec exo (fora) i

ophthalmos (ull), descriu de manera molt

gràfica la projecció o sortida cap a fora del

globus ocular que dóna la impressió d’"ulls

sortits" i que pot ser deguda a orbitopatia

tiroïdal, a tumors orbitaris o a altres patolo-

gies com glaucoma congènit. És a dir, l’exof-

tàlmia sol ser símptoma d'una altra malaltia

i, per tant, motiu d'alerta.

Al seu torn, el simple fet que els ulls sobre-

surtin de les òrbites ja implica un seguit de

problemes associats, per exemple irritació,

enrogiment i sequedat ocular, ja que una

part més gran de la còrnia queda exposada

a l'aire i té dificultats per mantenir-se humi-

da i correctament lubricada.

Ser conscients de les implicacions funci-

onals de l’exoftàlmia és essencial i no ha

d'estar renyit amb atendre amb la màxima

cura les necessitats estètiques dels pacients

tractats en el Departament d’Oculoplàstica.

Com explica la Dra. Eva Ayala, "els canvis en

l'aspecte de les persones amb casos severs

d’exoftàlmia comporten, en moltes ocasi-

ons, un handicap emocional i psicològic que

els oftalmòlegs no podem obviar". Oferir un

abordatge integral, per tant, és clau per ga-

rantir els millors resultats i aconseguir una

recuperació que contempli totes les dimen-

sions de la malaltia.

LA R

EVIS

TA IMO

17

BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la CLÍNICA IMO. Disfrute de la

comodidad que supone un amplio apartamento

de 40 m2 con su propia cocina totalmente

equipada. No se tendrá que preocupar de

nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión

WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y

todo con los mejores precios para los pacientes

de la CLÍNICA IMO.

Precio especial y detalle de bienvenida

para socios de IMO CLUB

SU SUITEEN BARCELONA

www.bonanovasuite.comBisbe Sivilla, 7+34 93 253 15 63

www.acaciasuite.comComte d’Urgell, 194+34 93 454 07 37

www.akosuite.comDiputació, 195+34 93 453 34 19

IMO

LA R

EVIS

TA IMO

18

REJOVENIR AMB NATURALITAT I SENSE PASSAR PER QUIRÒFANUltherapy estimula la producció de col·lagen i tonifica la pell per elevar les celles i combatre les arrugues, les “bosses” i la flacciditat

Una aposta en auge

Ultherapy s’ha convertit en menys d’un any en una op-

ció de referència en països com els Estats Units i, a Es-

panya, és una solució cada vegada més demanada per

combatre la pèrdua de fermesa i de lluminositat, una

conseqüència inherent al pas dels anys. Segons la Dra.

Luz María Vásquez, especialista de l’IMO, "no cal esperar

que els signes de l'edat deixin una empremta acusada

per actuar, ja que podem prevenir-los o corregir-ne les

primeres mostres amb tractaments més conservadors i

fàcils que la cirurgia”.

En aquest sentit, l’oftalmòloga explica que “el gran

avantage d’Ultherapy, a diferència d'altres alternatives

no quirúrgiques, com la radiofreqüència, és que els ul-

trasons penetren en capes més profundes sense dissi-

par-se (fins a 4,5 mm, el mateix nivell al qual arriben els

líftings amb cirurgia) i alliberen una calor controlada

(65°C) que produeix una tonificació de la pell més notò-

ria. D’aquesta manera, aconsegueixen rejovenir-la des

de l'interior per deixar la superfície intacta".

Una sessió, un any de resultats

Per apreciar els beneficis dels ultrasons, especialment

efectius a l’hora d’elevar les celles i de reduir les "bosses"

o excés de pell a les parpelles, d’eliminar la "papada" i de

dissimular les arrugues del coll i de l’escot, només es ne-

cessita una única sessió per zona, d'entre 30 i 60 minuts

depenent de l’àrea a tractar. Així, després d’un primer

efecte de tensat un cop acabada la sessió, els resultats

reals d’Ultherapy apareixen a partir del segon o del ter-

cer mes, quan s’assoleix el màxim grau de tonificació

degut a la regeneració del col·lagen.

IMO | ACTUALITAT

El Departament d'Estètica i Rejoveniment Oculofacial de l’IMO, referent en teràpies mínimament invasives

d’última generació, ha incorporat recentment un nou sistema de lífting no quirúrgic. Es tracta d’Ultherapy, que

mitjançant unltrasons focalitzats, aconsegueix un doble efecte d’espectaculars resultats estètics: per una ban-

da, provoca una contracció cutània que tensa la pell i, per l’altra, estimula la producció de col·lagen (proteïna

essencial per a la salut i la qualitat dels teixits).

LA R

EVIS

TA IMO

19

IMO | ACTUALITAT

La versió 2.0 d'un mateix

Els motius que poden portar el pacient a la

consulta d’estètica són múltiples, malgrat

que el desig de veure’s bé i de sentir-se a

gust i satisfet amb l’aspecte personal acos-

tuma a ser un denominador comú. Al ma-

teix temps, també és habitual tenir certes

objeccions a l’hora de plantejar-se fer aquest

pas: “Com quedaré?”, “Serà un canvi molt

exagerat?”, “Em reconeixeré al mirall?”

La imatge negativa que sovint tenen els

tractaments estètics a causa de les trans-

formacions sobtades d'algunes celebrities ali-

menta els dubtes que ens traslladen molts

pacients quan entren al Departament d’Es-

tètica Oculofacial. Ara bé, després de la seva

experiència a l’IMO, coincideixen que la clau

està en apostar per un rejoveniment subtil i

discret, assessorat per professionals de con-

fiança per “ser una versió 2.0 d’un mateix:

igual, però millorat”.

A aquest objectiu s'orienten Ultherapy i

altres teràpies ofertes pels especialistes

de l'Institut per a estimular la producció

de col·lagen, la principal diana de les ten-

dències en estètica més innovadores. Així

mateix, "les injeccions de toxina botulínica

i de substàncies de farciment com l'àcid

hialurònic, freqüentment associades a l'ar-

tificialitat del rostre, també permeten obte-

nir resultats molt naturals si s’apliquen de

manera conservadora, personalitzada i amb

criteri expert", assegura la Dra. Luz María

Vásquez.

LA R

EVIS

TA IMO

20

IMO | ACTUALITAT

Un senyal positiu de aquest procés s'ha posat en

marxa son les molèsties lleus que a vegades és noten

durant l’aplicació del tractament, cosa que no impe-

deix que es dur a terme a la consulta només amb

crema anestèsica. Pera quest motiu, la Dra. Vásquez

destaca que “és un procediment molt còmode que no

requereix temps de baixa ni atencions especials, tot

i que una bona cura general i cosmètica contribueix

a prolongar els resultats, els quals poden durar un

any o més en funció de cada tipus de pell”. Aleshores

pot ser un bon moment per repetir la sessió o per

realitzar un procediment de retoc, ja que "l'envelli-

ment cutani es pot frenar però no s'atura”, conclou

l’especialista.

Estètica a les xarxes socials

Deu blogueres especialitzades en bellesa

amb gran influència a les xarxes socials van

visitar l’IMO durant el Cosmetik Trip, un ex-

clusiu viatge a Barcelona en què el grup va

poder conèixer algunes de les propostes més

de moda de la ciutat pel que fa a oci, gas-

tronomia, cura personal i bellesa. Després

d’un recorregut per les instal·lacions de l’Ins-

titut, les participants van presenciar una

sessió d’Ultherapy, mitjançant una connexió

en directe des d’una consulta a l’auditori,

i van conèixer de primera mà el ventall de

tractaments ofert pel Departament d’Es-

tètica i Rejoveniment Oculofacial. Així ho

resumia una de les blogueres al Twitter, en

un missatge que acompanyava aquesta foto

de grup:

“El #cosmetiktrip3 amb l’equip d’@imo-

barcelona a la seva seu, on vam aprendre

moltíssim no només sobre tractaments

oculars sinó també sobre altres tipus de

tractaments facials dels quals us en parlaré

en breu”

LA R

EVIS

TA IMO

21

LA R

EVIS

TA IMO

22

Com adherir-se a l’IMO Club?

Tots els pacients, adults i nens, poden demanar la tar-

geta de l'IMO Club al personal administratiu de l'Institut

i recollir-la a la recepció principal abans d'abandonar el

centre o bé sol·licitar-la per telèfon (93 253 15 00), per

correu electrònic (informacion@imo.es) o omplint el for-

mulari del web (www.imo.es/club) i recollir-la en la seva

pròxima visita a l'Institut.

IMO | ACTUALITAT

DETALLS QUE ENS UNEIXEN

“El bon metge tracta la malaltia; el gran metge tracta el

pacient”

William Osler. Metge canadenc, considerat un dels pares de la

medicina moderna (1849-1919)

Amb la posada en marxa

de l’IMO Club volem agrair

la confiança dels nostres

pacients i fer un pas més

cap a un tracte basat

en la qualitat i l'atenció

personalitzada, també fora

de la consulta i del quiròfan

LA R

EVIS

TA IMO

23

IMO | ACTUALITAT

Quins són els avantatges?Informació: enviament preferencial de materials

informatius i d'una newsletter on es recull, a més

del dia a dia de la clínica, qualsevol notícia sobre

els beneficis per als socis del club.

Serveis addicionals: mitja hora de pàrquing gra-

tuït (addicional a la mitja hora de cortesia per a

tots els pacients i visitants), validant a la màqui-

na de pagament el tiquet de descompte que s’en-

trega a la recepció principal. En aquesta recepció,

els socis de l'IMO Club també poden obtenir una

consumició de cortesia el dia de la cirurgia, bes-

canviable a la cafeteria-restaurant de l'Institut,

per a ells (sempre després de la intervenció) o per

als seus acompanyants.

Condicions especials: 2% de descompte en

determinats procediments quirúrgics (no aplica-

ble a mútues ni a mutualistes i no acumulable

a altres ofertes). Així mateix, la targeta de l’IMO

Club permet accedir a un 15% de descompte en

el lloguer d'espais de l'IMO Business Center, una

àrea de convencions totalment equipada que in-

clou un modern auditori amb capacitat per a 300

persones, dos seminaris, un espai polivalent i els

jardins l'Institut, idonis per a realitzar aperitius,

dinars, sopars o còctels d'empresa en un entorn

privilegiat.

Quines entitats hi col·laboren?Òptiques: descomptes d'entre el 10% i el 30% per

la compra de determinats productes en els esta-

bliments d’Opticalia Florit, Sant Joan Òptics, BCN

Baixa Visió i Cottet, a banda d’un obsequi d'unes

ulleres de sol polaritzades a Bielsa Òptics per una

compra mínima de 150 €.

Farmàcies: regal d'una crema per al contorn

d'ulls a la farmàcia Sant Gervasi i obsequi d'unes

llàgrimes artificials, a més de preparació de co-

mandes telefòniques des de l’IMO, a la farmàcia

Pilar Gazulla.

Hotels: detalls de benvinguda, preus especials i

descomptes del 10% en la reserva d'habitacions i

de sopars en hotels propers a l’IMO i de fàcil ac-

cés al centre, com Vilana, HC Mikado, Silken Sant

Gervasi i Bonanova.

Gimnasos: dia lliure d'accés a les instal·lacions i

serveis del Club Bonasport, situat a 5 minuts de

l’IMO, amb 16.000 m2 d'instal·lacions esportives

que inclouen pistes de pàdel i tennis, sales de

fitnes i activitats dirigides, piscines i zona de

balneari, etc.

L’IMO ha posat en marxa aquest any un nou es-

pai de relació amb els seus pacients: l’IMO Club.

Des del passat mes de juliol, aquest nou pro-

jecte ens permet estrènyer vincles i promoure

experiències entre les persones que dipositen la

seva confiança en l’IMO, des de la convicció que

estar en bones mans va molt més enllà de rebre

un bon diagnòstic i tractament.

Per això, l’IMO Club ofereix als seus socis

l'oportunitat de gaudir d'avantatges únics amb

què conèixer de primera mà les novetats del

centre, accedir a informació d'interès i alhora

gaudir d'ofertes i de serveis exclusius durant

l'estada a l'Institut i fora d'ell.

LA R

EVIS

TA IMO

24

L'operació de cataracta és una de les més practicades ac-

tualment a Europa. Només a Espanya, es duen a terme

unes 350.000 intervencions l'any. En la propera dècada,

s'espera que aquesta xifra segueixi incrementant-se a

causa de l'augment de l'esperança de vida (de 83 anys al

nostre país) i del consegüent envelliment de la població,

ja que la cataracta és una patologia que, sobretot, es

manifesta a partir dels 60 anys.

En edats no tan avançades

No obstant això, el procediment quirúrgic que permet

solucionar aquest problema degeneratiu del cristal·lí i

que consisteix a reemplaçar-lo per una lent intraocular,

està cada vegada més indicat en edats no tan avança-

des com era habitual, ja que també és una opció per a

corregir la presbícia.

El cristal·lí perd les seves propietats

Com explica el Dr. José Luis Güell, coordinador del De-

partament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva

de l’IMO, "el procés d'envelliment del cristal·lí provoca,

d'una banda, que aquesta lent natural perdi elasticitat

i capacitat d'enfocament, cosa que causa vista cansada

generalment a partir dels 40-45 anys, i de l'altra, que es

torni opaca i impedeixi el pas nítid de la llum a la retina,

i això dóna lloc a la cataracta".

Per tant, segons l'especialista, "utilitzar correcció

òptica per llegir és el primer símptoma que les propie-

tats del cristal·lí han començat a deteriorar-se" i, ja en

aquesta fase inicial, és possible actuar quirúrgicament

per reduir la dependència de les ulleres, a més d’impedir

que més endavant pugui desenvolupar-se una cataracta.

IMO | ACTUALITAT

LA CIRURGIA DE CATARACTA, CADA VEGADA MÉS DEMANADA TAMBÉ PER A OPERAR LA PRESBÍCIA

Substituir el cristal·lí, la lent natural de l'ull, per una lent intraocular que a partir de certa edat compleix de manera més efectiva la seva funció és l'objectiu de la cirurgia de la cataracta i, cada vegada més, una via que els oftalmòlegs utilitzen per a corregir quirúrgicament la presbícia o vista cansada

LA R

EVIS

TA IMO

25

Álex GutiérrezOcularista

Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 BarcelonaT 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

llors i més predictibles. Ara bé, com assenyala el Dr. Güell,

"l'avenç no només ha vingut donat per les millores en els

dispositius de quiròfan, sinó per la selecció acurada i en-

certada dels candidats més idonis per a cada tècnica". En el

cas de la presbícia, són moltes les opcions disponibles i un

bon consell i indicació és fonamental, ja que d'això depèn

fins a un 80% de l'èxit de la cirurgia.

L'elecció d'una o d'altra estratègia està influïda per les

característiques de l'ull de cada pacient i per factors com

l'edat, les preferències personals o la professió. Per exem-

ple, no són igual les demandes visuals d'un rellotger, que

treballa fixant la mirada en peces diminutes, que les d'un

professor, que ha de llegir l'examen i veure els alumnes del

fons de la classe. Per aquest motiu, operar la vista cansada,

i en general qualsevol defecte refractiu, exigeix personalit-

zació i individualització.

Indicació experta i personalitzada

"La innovació tecnològica, que ha fet possible estandarditzar

procediments i augmentar la precisió, rapidesa i seguretat de

les cirurgies, ha permès donar resposta a la demanda creixent

dels pacients que desitgen prescindir d'ulleres per a la presbí-

cia i ha repercutit en la pràctica precoç d’aquest tipus d'inter-

vencions", destaca el Dr. Daniel Elies.

En concret, l'especialista de l’'IMO apunta a la contri-

bució de l'ús de sistemes automatitzats i de plataformes

de guiatge per imatge, com Verion, Callisto o True Vision.

Aquests equips d'última generació connecten les proves

i mesures preoperatòries amb la col·locació i l’orientació

adequada de les lents intraoculars durant la intervenció i,

d'aquesta manera, fan que el cirurgià pugui treballar amb

la màxima exactitud per aconseguir resultats visuals mi-

LA R

EVIS

TA IMO

26

IMO | ACTUALITAT

Aposta per tècniques reversibles

A més de la implantació de lents intraoculars, una altra via

per a la correcció quirúrgica de la presbícia és la utilització

de tècniques que, en lloc d'actuar sobre el cristal·lí (l'origen

de la vista cansada), ho fan sobre la còrnia per modificar-ne

la curvatura i, amb això, augmentar la profunditat d'enfo-

cament i compensar la pèrdua d'acomodació.

En aquest principi es basen la cirurgia làser, com la

que s'utilitza per a la miopia, la hipermetropia o l'astig-

matisme i que actua modelant la superfície de la còrnia,

i les lents intracorneals, que no modifiquen el nombre

de diòptries però sí que incideixen directament en la as-

fericitat corneal. Pel que fa a aquestes lents de tot just

2 mm de diàmetre, que a l’IMO s'implanten de manera

pionera des del 2012 i l'ús de les quals s'ha consolidat en

el darrer any, "el principal avantatge és que es poden

posar i treure amb facilitat i sense trauma per al pacient

quan la progressió de la presbícia ho aconsella".

Atès que la vista cansada és un procés que evoluciona

en certa manera com la pila d'una càmera fotogràfica,

que a mesura que es va gastant funciona intermitent-

ment i amb menys definició, els especialistes aposten

pel desenvolupament de tècniques que permeten rever-

sibilitat i, al mateix temps, garanteixen eficàcia en els

resultats.

Què són les lents ocupacionals?

Per a les persones amb presbícia que no són candi-

dates a cirurgia refractiva o no desitgen sotmetre’s

de moment a una intervenció quirúrgica, hi ha

nous models d'ulleres progressives que redueixen els

marges en què el pacient no aconsegueix veure-hi

nítidament i vidres personalitzats que ubiquen

aquestes zones de transició (entre la visió propera

i la llunyana) en les àrees del camp visual menys

utilitzades per cada usuari.

Segons Claudia Garrido, òptica optometrista de

l’IMO, "aquestes millores, gràcies a la innovació i al

perfeccionament en els dissenys, faciliten que el pa-

cient s'acostumi a les ulleres i que se senti còmode

a l’hora de portar-les". Ara bé, hi ha persones que tot

i utilitzar correcció òptica segueixen experimentant

visió borrosa i irritació, fatiga i pesadesa ocular al

final de la jornada, especialment quan passen mol-

tes hores davant de l'ordinador o d'altres dispositius

tecnològics.

En aquests casos, les ulleres amb lents ocupacionals

poden ser una bona opció, ja que estan especial-

ment indicades per satisfer aquesta demanda visual

específica de molts llocs de feina. Com explica Gar-

rido, "mentre que en les lents progressives la zona

inferior del vidre està graduada per a la visió prope-

ra (40 cm) i la zona superior per a la llunyana, en les

lents ocupacionals la zona superior està graduada

per a la distància intermèdia (1- 1,50 m), que és la

que s'utilitza en estar davant de les pantalles".

Com a conseqüència, la diferència entre la correc-

ció d'una part i l'altra de les ulleres és més petita i

l'adaptació sol ser més ràpida, a més de proporcio-

nar més confort, sempre que les lents ocupacionals

siguin correctament prescrites per un professional

especialitzat capaç d'assessorar i de donar resposta

als requisits visuals de cada pacient.

LA R

EVIS

TA IMO

27

IMO | ACTUALITAT

A més de la cataracta, la Degeneració Macular Associ-

ada a l'Edat (DMAE) és una altra de les patologies que,

com a conseqüència de l'envelliment progressiu de la

població, cada vegada és més prevalent en la nostra

societat. Segons exposa la Dra. Anniken Burés, del De-

partament de Retina i Vitri de l’IMO, "mentre que la fre-

qüència general de la DMAE és de menys d'1 de cada 10

persones, a partir dels 85 anys augmenta a 1 de cada 3,

tot i que resulta difícil fer un càlcul precís ja que molts

pacients tenen formes incipients amb pocs símptomes i

encara no han estat diagnosticats".

El que sí que és indubtable és que el maneig d'aquesta

patologia –encara sense cura definitiva– s'ha convertit

en una de les prioritats dels oftalmòlegs, no només pel

seu impacte quantitatiu sinó també qualitatiu, és a dir,

per la seva repercussió en el dia a dia dels afectats. Com

explica l'especialista, "les persones grans tenen menys

recursos per suplir el dèficit visual que comporta la ma-

laltia i menys capacitat d'adaptació a la nova situació",

motiu pel qual augmenta la seva dependència i man-

ca d'autonomia: surten menys perquè no reconeixen

els noms dels carrers o les persones amb qui es creuen,

pateixen caigudes accidentals sovint i tenen dificultats

per realitzar activitats corrents com escriure, llegir, cui-

nar o conduir.

Comprendre la malaltia

Minimitzar l'impacte de la DMAE en la qualitat de vida

passa per detectar-la precoçment, quan encara no altera

de manera significativa la visió i la quotidianitat dels

pacients i s'està a temps d'intentar frenar-ne l’avenç.

Per això és fonamental que la població en risc i el seu

entorn familiar reconeguin els primers senyals d'avís

La Dra. Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro escriuen un llibre sobre el diagnòstic i el tractament de la Degeneració Macular Associada a l'Edat, una de les malalties retinals més comunes

LA DMAE ES DISPARA PER L'AUGMENT DE LA LONGEVITAT

LA R

EVIS

TA IMO

28

IMO | ACTUALITAT

i tinguin coneixement de la malaltia, a fi de jugar un

paper actiu en la salut ocular. Aquest és l'objectiu del

llibre divulgatiu El Médico en casa: Comprender la Degene-

ración Macular Asociada a la Edad, editat per Amat amb la

col·laboració de la Fundació IMO, Bayer i la Societat Es-

panyola d'Especialistes en Baixa Visió, i escrit per la Dra.

Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro, tots dos de l'equip

de retinòlegs de l'Institut.

Menys detall i línies tortes

Segons comenta el Dr. Navarro, coautor del manual,

"com que afecta la màcula –la zona que es troba al cen-

tre de la retina i que té més capacitat visual– el símpto-

ma principal de la DMAE és la pèrdua de visió de detall,

de manera que el pacient nota que li costa més llegir

les lletres del diari o enfilar una agulla". Altres motius

d'alerta característics de la malaltia són l'enlluernament

excessiu, la percepció d'objectes deformats i de línies

tortes (rajoles del sòl, marcs de les portes etc.) i l'apa-

rició de taques centrals en el camp de visió; un quadre

que pot evolucionar de manera més gradual en el cas de

la DMAE seca o més brusca en la humida.

Nous fàrmacs

El tipus de DMAE no condiciona únicament l'agressivi-

tat de la patologia, sinó també el seu maneig. Ara per

ara, la forma humida és l'única que té tractament efec-

tiu "gràcies a les injeccions de fàrmacs antiangiogènics

que s'introdueixen directament a l’interior de la cavitat

ocular i que permeten aturar-ne la progressió i obtenir

millors resultats com més aviat s’inicia la teràpia", afir-

ma Navarro.

Per a la forma seca, en canvi, avui dia només es pot

recórrer a suplements vitamínics que alenteixen el pas

cap a estadis severs, però que no aconsegueixen im-

pedir l'avenç de la malaltia. Per aquest motiu, un dels

grans desafiaments és trobar el primer tractament efi-

caç per a la DMAE seca, actualment en fase III d'estudi

(prèvia a la comercialització) en un assaig clínic del qual

forma part la Fundació IMO i en què s'avalua la reacció

a un nou fàrmac dels pacients amb una determinada

variant genètica.

La genètica guanya pes

Per a la Dra. Anniken Burés, "el futur maneig de la DMAE

i d’altres patologies retinals passa per l'anàlisi genètica

dels pacients", que, a més de donar la clau per a la pro-

pera aplicació de teràpies gèniques, farà possible pres-

criure tractaments individualitzats segons cada perfil.

A això s'orienta Bioimage, un altre projecte en el qual

està involucrada la Fundació IMO per determinar si es

poden establir perfils de resposta per motius genètics i,

amb això, anticipar si el tractament, en aquest cas per a

la DMAE humida, resultarà efectiu.

Amb aquesta finalitat, al laboratori de biologia mole-

cular de l'Institut ja s'han analitzat 340 marcadors genè-

tics associats a la DMAE, a partir de l'anàlisi de mostres

de 200 pacients remeses per 24 centres espanyols parti-

cipants en l'estudi. Com destaquen els especialistes de

l’IMO, "la Degeneració Macular Associada a l'Edat és una

malaltia poligènica en la qual hi ha diversos gens afec-

tats i, tot just ara, comencem a entendre’n la complexi-

tat i a demostrar que la informació continguda en l'ADN

té més pes del que crèiem".

LA R

EVIS

TA IMO

29

IMO | ACTUALITAT

El llibre escrit per la Dra. Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro, publicat aquest any dins de la col·lecció "El médico en casa", és una eina ben útil per guanyar consciència sobre la DMAE i deixar enrere certes idees errònies o preconcebudes sobre la patologia. Els especialistes de l’IMO hi aclareixen algunes de les confusions més comunes entre els pacients:

La DMAE està causada únicament per l'envelliment: "L'edat és el factor de risc prin-

cipal i pot considerar-se el catalitzador de la malaltia. No obstant això, es tracta d'una

patologia multifactorial en la qual també influeixen els factors genètics (la probabilitat de

patir DMAE és entre 3 i 6 vegades superior si es té un familiar afectat de primer grau) i els

factors ambientals".

No es pot fer res per prevenir la DMAE: "És cert que no és possible frenar l'envelliment ni

modificar els gens, però sí que hi ha un seguit de recomanacions per actuar sobre els factors

ambientals: no fumar, mantenir les xifres de colesterol i de tensió arterial controlades, evitar

l'obesitat i seguir una dieta equilibrada rica en antioxidants".

Si una persona té DMAE seca no pot patir DMAE humida: "Les dues formes de DMAE no

són mútuament excloents. De fet, la majoria de pacients que desenvolupen DMAE humida

tenien prèviament algun grau de DMAE seca i, per això, és fonamental conèixer els símptomes

i acudir a l'oftalmòleg en cas de sospita".

El tractament de la DMAE és per a tota la vida: "La DMAE és una malaltia crònica i el

tractament sol ser a llarg termini, tot i que és difícil predir l'evolució i el nombre d'injeccions

necessàries. El més habitual és que calgui tractar amb injeccions freqüents els primers 2-3 anys

i, a partir d'aquí, el règim pot ser molt variable en funció de si la malaltia segueix activa o no.

Això explica la importància dels controls oftalmològics periòdics".

"Punxar" l'ull tantes vegades és perjudicial: "Qualsevol procediment mínimament invasiu

té els seus riscos. En aquest cas, però, el risc de lesionar alguna estructura interna de l'ull és

pràcticament nul si la injecció la realitza un oftalmòleg amb experiència, mentre que el risc

d'infecció (inferior a 1 de cada 1.000 injeccions) es minimitza amb les condicions higièniques

adequades".

El manual Comprender la Degeneración Macular Asociada a la Edad (ISBN: 978-84-9735-800-2) es pot obte-

nir a diferents establiments especialitzats o a través de la pàgina web www.elmedicoencasa.info

(preu de l’edició en paper: 12 €). També està disponible com a llibre electrònic en diferents platafor-

mes: casadellibro.com, Google Play, Amazon Kindle, iBookstore i zonaebooks.com (preu de l’edició

digital: 4,90 €).

DESMUNTANT 5 MITES SOBRE LA DMAE

El manual publicat amb la

col·laboració de la Fundació IMO

busca promoure el diagnòstic

precoç de la DMAE, crucial per

millorar-ne el pronòstic i reduir

l'impacte en la qualitat de vida dels

afectats

1

234

5

LA R

EVIS

TA IMO

30

CIRURGIA DE RETINA EN DIRECTE DAVANT MÉS DE 600 OFTALMÒLEGS

ment de teixit sobre l’àrea macular, en el centre de

la retina).

Com explica el Dr. Corcóstegui, que va dur a terme la

intervenció amb la Dra. Nieto, "el fet que el làser de femto-

segon es trobi a pocs centímetres del microscopi quirúrgic

fa possible completar la facovitrectomia sense necessitat

de canviar de quiròfan". Aquesta doble intervenció en una

mateixa sala d'operacions, practicada de forma pionera a

l’IMO, té avantatges significatius per al pacient, ja que "l'ús

del làser de femtosegon aporta un nivell molt alt de precisió

i facilita que les maniobres retinals puguin fer-se amb més

seguretat, motiu pel qual l'operació és menys traumàtica

que la duta a terme amb els instruments convencionals".

Barcelona va ser la ciutat escollida per l'European School

for Advanced Studies in Ophthalmology (ESASO) per a la ce-

lebració de la 15ena edició de Retina Academy, un con-

grés de primer nivell en el diagnòstic i el tractament

de patologies retinals, que del 22 al 24 d’octubre va

congregar més de 600 especialistes de tot el món.

Una de les novetats destacades de la trobada, que

va tenir lloc al Palau de Congressos, va ser la sessió

de dues hores de cirurgia en directe amb què es va

obrir el programa i en la qual els doctors Borja Cor-

cóstegui, José García-Arumí, Carlos Mateo i Isabel Ni-

eto van realitzar sis intervencions des dels quiròfans

de l'Institut. Entre elles, una vitrectomia combinada

amb cirurgia de cataracta assistida amb làser de fem-

tosegon en un cas de membrana epiretinal (creixe-

IMO | ACTUALITAT

Els assistents a la quinzena edició de Retina Academy, celebrada a l’octubre a Barcelona, van poder seguir i debatre a temps real sis intervencions dutes a terme pels especialistes de l’IMO, experts en cirurgies combinades i d'alta complexitat

LA R

EVIS

TA IMO

31

Docència a l’ESASO

La col·laboració intensa de l’IMO amb el projecte formatiu

de l’ESASO es materialitza amb la participació dels oftal-

mòlegs de l'Institut en esdeveniments com l'acadèmia de

retina realitzada a l'octubre, amb el Dr. Borja Corcóstegui

com a membre del comitè organitzador, o l'acadèmia de

segment anterior, que tindrà lloc el mes d'abril sota la di-

recció del Dr. José Luis Güell, especialista en còrnia, cata-

racta i cirurgia refractiva.

A més, el cos mèdic de l’IMO està plenament involucrat

com a personal docent i equip organitzador dels mòduls

de l’ESASO; cursos d'una setmana de durada que donen

cobertura a cadascuna de les subespecialitats oftalmolò-

giques. És el cas del mòdul de Retina Mèdica i Quirúrgica

dirigit pel Dr. Borja Corcóstegui, el mòdul de Cirurgia Ocu-

loplàstica coordinat pel Dr. Ramón Medel i la Dra. Luz Ma-

ría Vásquez, o el mòdul de Cataracta i Cirurgia Refractiva

Intraocular encapçalat pel Dr. José Luis Güell, que, a més,

s'ha celebrat a les instal·lacions de l’IMO els dos darrers

anys.

Segons el Dr. Güell, membre de l’ESASO des dels inicis,

"aquests mòduls permeten crear una atmosfera única en-

tre els professors i els alumnes, molt atractiva des del punt

de vista acadèmic ja que promou l'enriquiment mutu".

Són de la mateixa opinió la Dra. Vásquez (professora de

l’ESASO des del 2012), que destaca que el més satisfactori

és "poder transmetre el teu coneixement als estudiants i

als altres col·legues alhora que n’aprens", i la Dra. Burés

(docent des del 2014), que veu els mòduls com "una opor-

tunitat de compartir experiències i de contagiar-se de l’en-

tusiasme i de l'interès dels participants".

Aquesta motivació també és un valor afegit i un estímul

com a instructor per al Dr. Elies, que assegura que és "un

honor formar part de l'equip de l’ESASO"; la primera escola

europea de formació avançada en oftalmologia, impulsada

l’any 2009 pel Dr. Giuseppe Guarnaccia –actual director– i

pel Dr. Borja Corcóstegui –president del Comitè Científic–.

Innovació aplicada

Més enllà de la cirurgia en directe, la gran vocació pràc-

tica de Retina Academy es va poder apreciar no tan sols

en les temàtiques tractades en el congrés, com el bloc

dedicat a l'aplicació diària dels assaigs clínics, sinó tam-

bé en el format de les sessions, que van incloure presen-

tacions de casos, taules rodones, discussions i classes a

càrrec de prestigiosos experts.

És el cas de la masterclass sobre maculopaties miòpiques

que van impartir el Dr. Carlos Mateo i el Dr. Rafael Navarro

o la masterclass "Revolució en el diagnòstic i en el monito-

ratge de les malalties maculars", en la qual la també espe-

cialista en retina de l'IMO, Anniken Burés, va introduir un

nou sistema d'angiografia per OCT sense contrast, que "en

pocs segons i de manera no invasiva per al pacient permet

obtenir imatges d'alta qualitat", segons explica.

LA R

EVIS

TA IMO

32

IMO | ACTUALITAT

Els col·legis La Palmera i Ferrer i Guàrdia, de Sant Martí i

Nou Barris, van acollir del 9 al 13 de novembre la desena

campanya del Programa de salut ocular en la infància

desfavorida, que es va tancar amb 200 noves explora-

cions a escolars en situació de vulnerabilitat d’aquests

districtes barcelonins. 78 d'ells ja van ser revisats en l'an-

terior campanya a la zona, sumada al projecte al maig

de 2015, mentre que 122 van ser atesos per primera vega-

da en aquesta ocasió i van presentar problemes de visió

no diagnosticats en un 25% dels casos.

Aquesta xifra coincideix amb la de fa mig any a les matei-

xes escoles i s'alinea amb la mitjana general del programa

de prevenció i de diagnòstic precoç de la Fundació IMO,

propera al 30%. No obstant això, hi ha algunes campanyes,

com l'última que es va dur a terme a Badalona, que dispa-

ren el percentatge obtingut: en les exploracions que van

tenir lloc al col·legi Lestonnac els dies 19, 20 i 21 d'octubre,

es va detectar un 40% de patologia oculta, només superat

al juny de l'any passat a l'escola Josep Boada.

En aquell cas, també a Badalona, el cribratge de pacients

per part de centres d'atenció primària va fer créixer la xi-

fra fins al 66%, però ara ha estat l'entorn familiar i docent

el que ha aconseguit augmentar l'eficàcia de les revisions,

gràcies a la derivació directa de nens amb alguna sospita

de problema visual per part de pares i de professors.

Entorn més atent i sensible

Segons explica la Dra. Ana Wert, especialista en oftal-

mologia pediàtrica i estrabisme de l'IMO, "el fet de re-

petir periòdicament la iniciativa en una mateixa àrea,

cosa que ha permès realitzar més de 800 revisions a Ba-

dalona al llarg de sis campanyes, contribueix a promou-

re la sensibilització. Com a resultat, tant a casa com a

l'escola, es fixen cada vegada més en els símptomes i

senyals d'alerta que poden amagar un problema ocular".

Ho corrobora Enric Suris, cap d'estudis de Lestonnac,

que assegura que "quan veiem que un alumne entretan-

ca els ulls per mirar la pissarra, s'acosta molt al llibre,

adopta una mala postura en escriure o té mals de cap

freqüents, el dirigim a les revisions de la Fundació IMO.

A més, en molts casos són els pares mateixos qui ens les

demanen en percebre un canvi en positiu en els nens,

que estan més centrats i es distreuen menys, llegeixen

millor, etc. Per això ens aboquem en la iniciativa, per-

què no només inclou la detecció del problema, sinó que

també ofereix solució i, el que és més important, con-

tinuïtat".

EL PROGRAMA DE SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA DESFAVORIDA ASSOLEIX LES DEU CAMPANYES

La iniciativa posada en marxa el 2013 amb el patrocini de l'Obra Social "la Caixa" ja ha permès realitzar 1.442 revisions i detectar un 30% de patologia oculta entre nens en risc d'exclusió social

LA R

EVIS

TA IMO

33

IMO | ACTUALITAT

Per primera vegada, a Madrid

Garantir aquest recorregut és una de les prioritats del

projecte desenvolupat juntament amb l'Obra Social "la

Caixa", que, a través del programa CaixaProinfància,

en el qual s'inscriuen les revisions, ha identificat la ne-

cessitat d'estendre l'actuació a Madrid. Això ha portat

l'equip de la Fundació IMO al districte de Carabanchel

per explorar més d'un centenar d'alumnes de l'escola

Isaac Peral, els dies 17 i 18 de novembre; una ampliació

motivada pel balanç positiu de tres anys d'experiència

en zones vulnerables de l'àrea metropolitana de Barce-

lona, amb 1.442 revisions i prop de 300 tractaments pres-

crits i lliurats gratuïtament.

Operació Visió també es consolida

En paral·lel amb la tasca amb l'Obra Social "la Caixa", Ope-

ració Visió va tornar per quarta vegada a l'Hospitalet de

Llobregat per visitar més d'un centenar de nens del 3 al 5

de novembre, de manera que va elevar a 396 revisions el

total d’aquest programa desenvolupat amb el suport de

Càritas Catalunya i va confirmar un percentatge de pato-

logia oculta del 28%.

Gràcies a la mediació de Fundesplai, no només es van po-

der beneficiar de la iniciativa els nens del Club d'Esplai Pu-

billa Cases - Can Vidalet, on es va dur a terme la campanya,

sinó també els dels centres propers de Can Serra, Bellvitge,

Druida i, per primera vegada, els del Grup Infantil Sant

Cosme, que va desplaçar un autocar a les revisions. La

bona acollida ha fet que la Fundació IMO rebi noves petici-

ons i, com a resposta a aquesta demanda social, Operació

Visió també ha arribat a la província de Tarragona els dies

23 i 24 de novembre.

LA R

EVIS

TA IMO

34

La Fundació IMO forma part de l'Agència Internacional

per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB) des de setembre,

una aliança pionera a Espanya ja que és un dels primers

membres que s’hi adhereix, juntament amb la Càtedra

UNESCO per a la Salut Visual i el Desenvolupament de

la UPC i Ulls del món. Com a nou integrant d’aquesta

associació que va ser creada el 1975 i que, avui dia, dis-

posa de més de 125 col·laboradors en diferents països, la

Fundació IMO pretén ampliar el seu abast en matèria de

prevenció, docència i investigació per contribuir al rep-

te global de l’IAPB: promoure una atenció oftalmològica

universal i de qualitat.

Segons explica el Dr. José Luis Güell, president de la

Fundació IMO, "formar part d’aquest projecte és una

oportunitat única per reafirmar el nostre compromís

amb la visió de totes les persones, motiu pel qual volem

compartir no només la nostra experiència diagnòstica i

terapèutica, sinó també els resultats obtinguts després

de revisar gairebé 2.000 nens en risc d’exclusió. Això ens

permet alertar de la importància d'intensificar les revi-

sions oculars en la infància sense recursos, per tal de

garantir un desenvolupament visual correcte, un bon

rendiment escolar i una bona integració".

Sensibilitzar la població i generar consciència col·lec-

tiva és, de fet, un dels principals objectius de l’IAPB, que

per això construeix vincles amb professionals de tot el

món. El Dr. Güell es mostra convençut que "aquestes

sinèrgies ens possibilitaran fer un pas endavant en els

estudis genètics en els quals treballem per augmentar

el coneixement de les bases moleculars de les patologies

hereditàries de la visió i, d’aquesta manera, trobar noves

vies per combatre la discapacitat visual amb les teràpies

gèniques".

LA FUNDACIÓ IMO, NOU MEMBRE DE L’IAPB

És la tercera entitat espanyola a unir-se a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa, que té la col·laboració de l'OMS i de més de 125 membres a tot el món

IMO | ACTUALITAT

Objectiu: Reduir la ceguesa evitable

Vision 2020 és una iniciativa de l’IAPB amb l'Orga-

nització Mundial de la Salut (OMS) que, gràcies a la

col·laboració d'organitzacions no governamentals,

associacions professionals i institucions i entitats

relacionades amb la salut ocular, lluita per reduir en

un 25% la xifra de persones amb discapacitat visual

severa al món: 285 milions. Tot i que és cert que es

tracta d’un desafiament molt ambiciós, la realitat

actual és que 4 de cada 5 casos de ceguesa són evi-

tables i, per tant, unir esforços mitjançant aliances

com la que ha impulsat la Fundació IMO és la base

per assolir-lo.

LA R

EVIS

TA IMO

35

Vilana, 708017 Barcelonat +34 934 340 363f +34 934 188 903vilanahotel.com

41º

24' 1

7.37"

N 2

º 7'

43.

78"

E

Disfruta de una estancia única en unemplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates*Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

LA R

EVIS

TA IMO

36

AVENÇ IMPORTANT EN L'ESTUDI DE LES CAUSES GENÈTIQUES DE LES DISTRÒFIES RETINALS

S’han identificat 14 noves mutacions implicades en aquest grup heterogeni de malalties hereditàries de la retina i s’ha descobert que un gen, fins ara associat només a la retinosi pigmentària, també pot ser causant d'un tipus de distròfia macular

IMO | ACTUALITAT

El Departament de Genètica de l’IMO està duent a ter-

me un important projecte de recerca bàsica que, mit-

jançant una nova eina d'anàlisi genètica dissenyada pel

mateix equip investigador de l'Institut, pretén identi-

ficar nous gens implicats en un grup de distròfies de

retina, entre elles la retinosi pigmentària, la malaltia

hereditària més freqüent de la retina que afecta aproxi-

madament una de cada 4.000 persones.

Com explica la Dra. Esther Pomares, responsable del

Departament de Genètica de l’IMO i coordinadora del

projecte, "fins ara sabem que hi ha a l’entorn de 80

gens implicats en la retinosi pigmentària. No obstant

això, si analitzem de forma conjunta els 200 gens que

s'han descrit com a causants de les diferents distròfi-

es de retina (gens DR), probablement podrem establir

noves relacions entre aquests gens i algunes distròfi-

es que encara no hi han estat associades. Aquest és

l'objectiu de l'estudi patrocinat per la Fundació IMO".

Primers resultats

“Des de la seva posada en marxa a l'octubre de 2014, ja

hem analitzat aquests 200 gens en 20 de les 35 famí-

lies preseleccionades per formar part de la investigació

i hem identificat 14 noves mutacions. Aquestes noves

variants, juntament amb les que ja coneixíem, ens han

permès determinar la causa molecular de la patologia

en un 70% dels casos, la qual cosa demostra l'alt percen-

tatge d'èxit de l'eina desenvolupada", comenta Pomares.

La genetista de l’IMO afegeix que "aquesta forma

d'estudi conjunta de tots els gens DR, a més, ha fet

possible descobrir que un d'ells, fins el moment as-

sociat només a la retinosi pigmentària, també pot

ser causant d'un tipus de distròfia macular, com hem

trobat en dues de les famílies analitzades".

Conèixer la causa molecular, és a dir, el gen que hi

ha darrere d'una determinada patologia, és fonamen-

tal per confirmar-ne el diagnòstic clínic, sobretot si

tenim en compte que moltes distròfies de la retina

presenten símptomes coincidents. A partir d’aquí, el

diagnòstic genètic "ens dóna la clau per pronosticar

l'evolució de la malaltia i per aportar un raig de llum

tant a pacients com a familiars, ja que permet establir

el patró d'herència i de transmissió de la patologia,

identificar membres portadors i pressimptomàtics i

realitzar un diagnòstic prenatal”, conclou Pomares.

LA R

EVIS

TA IMO

37

Informa-te'n i col·laborawww.fundacioimo.cat93 418 47 69

2.900€

10.000€

4.800€material per a dur a terme una campanya d’explo-ració oftalmològica i una altra de seguiment

una cirurgia d’estrabisme

2 campanyes de revisions oculars gratuïtes a alumnes en risc d’exclusió social

PREVENCIÓ I ACCIÓ SOCIAL RECERCA

400€10 correccions òptiques/ulleres d'alta graduació i 10 tractaments oclusius durant 3 mesos

50.000€

200.000€

5.000€

24.000€

subscripció anual a una base de dades de variants genètiques de la població mundial

seqüenciació de 15 genomes

disseny i validació d’una nova estratègia de diagnòstic genètic

subvenció d’un projecte per a la caracterització d’un nou gen

Així es transforma el teu ajut en #miradasfelices

LA R

EVIS

TA IMO

38

LA R

EVIS

TA IMO

39

IMO | OFTALMOLOGIA

Gabor Bene és el protagonista d'un documental que, com ell diu, "coincideix" amb el seu nom, però que, en realitat, explica la seva història, la d'un director de fotografia que va perdre la vista fa catorze anys i que accepta l'encàrrec (i el repte) de tornar a exercir, participant en un rodatge sobre la tasca de la fundació Ulls del món a Bolívia. Més enllà d'aquest projecte, en Gabor és, sobretot, protagonista de la seva vida perquè malgrat no considerar-se un exemple ni un model de com sobreposar-se a la ceguesa, ha pres les regnes per donar un gir al seu pro-pi concepte de discapacitat i de limitació.

GABOR BENE

El primer que ens crida l'atenció, el primer que ens pre-

guntem: com es pot ser director de fotografia sense poder

veure-hi? "Doncs com es pot ser cantant sense poder can-

tar", respon en Gabor. Una paradoxa per a alguns, una bo-

geria per a uns altres i un impossible per a molts, encara

que per a ell no era més que una realitat. Una oportunitat

de "sentir-se una altra vegada a casa" i que va sorgir quan

el director Sebastián Alfie va anar a buscar-lo per llogar un

tipus de càmera únic que només ell tenia i que necessi-

tava per gravar un documental sobre la ceguesa a l'altiplà

bolivià, on Ulls del món desenvolupa la seva tasca.

Després de perdre la visió fa més d'una dècada, en Gabor

va començar a dedicar-se al lloguer d'equips de filmació.

No obstant això, el que va obtenir Alfie quan va acudir a

la seva trobada va ser molt més que això, ja que el cineas-

ta va descobrir en ell "una història massa interessant per

no explicar-la", una "personalitat rica i complexa" que va

voler conèixer i mostrar de prop. Per això va proposar a

en Gabor reprendre la seva antiga professió i convertir-se

en el director de fotografia del projecte que tenia entre

mans amb Ulls del món, cosa que, al seu torn, va donar

peu a explicar la seva experiència de superació darrere de

les càmeres. Gabor, la pel·lícula, és el documental dins el

documental.

“La meta és viure dignament”

LA R

EVIS

TA IMO

40

Recordar per veure-hi

Com comenta el mateix Gabor, el més complicat

d'aquest repte va ser la comunicació amb els altres com-

panys de rodatge, un obstacle que a poc a poc van anar

superant entre tots: "Vam haver d'aprendre quina infor-

mació addicional necessitava per poder dur a terme la

meva feina. No em servia que em diguessin que davant

teníem un paisatge molt bonic, sinó quants arbres po-

dien comptar-se o si hi havia núvols al cel". Així, a par-

tir d'una descripció detallada dels components tècnics

de l'escena, en Gabor aconseguia formar-se una idea de

l'estètica del lloc.

Al cap i a la fi, abans de quedar-se cec ja exercia com

a director de fotografia i del que es tractava era de

"tornar a agrupar tots els recursos". Alimentar la seva

memòria visual, treure a la llum el coneixement i l'ex-

periència que havia anat acumulant al llarg dels anys

per seguir avançant. "Igual que un metge pot arribar

a un diagnòstic per telèfon sense visitar el pacient en

persona, recopilant i organitzant les dades necessàries

que aquest li proporciona, jo també podia construir el

meu propi mapa mental i visualitzar les imatges", ex-

plica en Gabor.

Acceptar per avançar

Aquest exercici de confiança mútua sembla d'allò més

ardu i fins i tot impensable en una societat en la qual

sovint s'escolta la frase: "si no ho veig, no m’ho crec".

Tanmateix, com diu en Gabor, "veure-hi o no veure-hi

és molt relatiu. Tot depèn de per a què utilitza cadascú

la seva visió". En el seu cas, especialment significatiu ja

que en vivia, el punt de no retorn va ser no poder llegir.

"El més dur no és el fet en si, sinó acceptar-ho"; una

transició que ell va haver d'afrontar en menys de dos

anys, des que li van diagnosticar glaucoma el 2001, ar-

ran d'unes infeccions oculars que va contraure a l'Ama-

zones, fins que va assumir que ja no podia fer allò a

què estava acostumat. Com comenta, "arribar a aques-

ta conclusió va ser difícil, però a partir d'aquí tot va

esdevenir més senzill. Vaig deixar de perseguir l'inas-

solible i de cercar remeis cada vegada més complicats i

menys efectius per continuar igual que abans".

En lloc d'això, en Gabor va aprendre a conviure amb

la nova situació: "ser invident no vol dir renunciar a

una vida útil, excitant i, sobretot, digna. Per a mi la

meta és viure dignament i, malgrat que cada u té els

seus criteris del que això significa, la pèrdua de visió

no ha de ser un impediment. I, si ho és, cal buscar les

causes i trobar la manera de superar-les".

Pensar per obrir els ulls

En Gabor va travessar "diversos camins". Al principi,

després de quedar-se cec, va procurar distanciar-se del

cinema i, aprofitant que parlava diversos idiomes, va

cursar un màster d'interpretació. No obstant això, no va

resultar com s'esperava i va decidir tornar "al seu món"

des d'una vessant més administrativa. Va ser així com

va impulsar la seva empresa de lloguer de càmeres per a

rodatges, cosa que li va permetre mantenir-se vinculat

al sector i tenir l'oportunitat de col·laborar amb el docu-

mental d'Ulls del món a Bolívia. D'aquest projecte valora

especialment els llaços professionals i d'amistat que van

unir un gran equip, a banda del fet de compartir alguna

cosa bona cada dia i d’aconseguir finalment l'objectiu

que s'havien proposat.

Per a en Gabor va ser una experiència enriquidora

que, malgrat tot, considera com una cosa esporàdica

IMO | OFTALMOLOGIA

LA R

EVIS

TA IMO

41

IMO | OFTALMOLOGIA

perquè actualment està immers en nous reptes. Des

de fa dos anys imparteix, en una fundació de Cornellà,

tallers d'apreciació visual destinats a menors que es

troben sota la tutela d’orfenats i que estan intentant

obtenir el certificat de l'ESO. "Sense aquest títol els jo-

ves són pràcticament invidents en la nostra societat;

estan incapacitats per a avançar".

Per això, l'objectiu d'aquests tallers és "ajudar-los i al-

hora aprendre amb ells, proposant-los que analitzin el

que veuen mitjançant el comentari d'escenes de clips

i de pel·lícules. El fet que jo sigui cec és una platafor-

ma interessant de la qual partir, ja que els obliga a fer

l'esforç d'explicar què observen i, per tant, d’aturar-se

a reflexionar".

Formar-se per créixer

"L'important no és el que veiem, sinó el que pensem –opina

en Gabor–, sobretot en un món que funciona a força d'in-

puts visuals i en el qual hi ha tanta entrada d'informació

que és fàcil perdre’s i no discriminar". Youtube, les xarxes

socials, les sèries en línia, la televisió a la carta, els telèfons

intel·ligents... són una realitat en la cultura audiovisual en

què vivim i amb la qual hem de bregar per evitar caure en

la dependència que provoca tot excés.

Precisament, el domini de la imatge, de vegades ad-

dictiu, és un tema de gran interès per a en Gabor, que

al novembre ha començat al Canadà un curs especialit-

zat en el tracte d'addiccions: a l'alcohol, a les drogues,

al joc i a Internet, però també al narcisisme o a tot allò

visual, "que no són oficials però és evident que estan

presents en la nostra societat".

Contribuir a fer-hi front com a treballador social és

quelcom a què en Gabor es lliura cada vegada amb més

fascinació i que, en certa manera, considera un deu-

te: "Els directors de fotografia som professionals de la

manipulació i creem entorns visuals perquè la gent ri-

gui o plori amb determinats fins, dels quals no sempre

estem necessàriament orgullosos". D'aquí que el que

mogui ara a en Gabor sigui la voluntat de dedicar el

seu temps a ajudar els altres amb tots els mitjans a

l'abast, una motivació que guia el seu camí i que fa que

els seus passos endavant tinguin una visió clara més

enllà de la ceguesa.

Experiència a Bolívia

Abans d'incorporar-se a l’equip de rodatge dirigit

per Sebastián Alfie, Gabor Bene no havia sentit

parlar d'Ulls del món, la fundació que van impul-

sar el 2001 Rafael Ribó i el Dr. Borja Corcóstegui

per lluitar contra la ceguesa evitable en algunes de

les zones més desfavorides del planeta. És el cas de

Moçambic, de Mali, dels campaments saharauís de

Tindouf i de Bolívia, on Gabor va tenir l'oportunitat

de conèixer de primera mà la tasca d'Ulls del món.

"Una operació de cataractes pot millorar de manera

molt significativa les condicions de salut i la vida

dels habitants. Perquè recuperar visió és tornar a

treballar i a integrar-se en la societat, especialment

en països en què si ets cec ets un pària i, fins i tot,

la subsistència està en joc. En aquests indrets hi ha

pocs recursos per ajudar la gent amb discapacitat,

tot i que la diferència entre veure-hi i no veure-hi

està realment a un pas. Ulls del món ajuda a fer

aquest pas i, amb mitjans relativament fàcils, obra

miracles per a moltes persones".

LA R

EVIS

TA IMO

42

GABOR, una pel·lícula documental de Sebastián Alfie

FITXA TÈCNICA:Productora: Minimal Films i Miralab

Amb el suport de: ICAA i Europe Media Programme

Idioma original: castellà

Durada: 69 minuts

Any: 2013

Localitzacions: Barcelona, Madrid, La Paz (Bolívia)

Sinopsi:"En Sebas ha de filmar un documental sobre la ceguesa

a l'altiplà bolivià. Buscant equips per rodar-lo coneix en

Gabor, un director de fotografia retirat que va perdre la

vista fa més de deu anys. En Sebas li proposa que sigui

el seu col·laborador i que rodin junts a Bolívia. Però si

Gabor no pot veure-hi, com s'ho farà per poder filmar?"

Premis:Entre altres distincions, Gabor va ser guardonada amb

el Premi Canal+ com a millor documental espanyol a

Documenta Madrid 2014. El mateix any, al festival de

Màlaga, també va rebre el Premi del Públic i Sebastián

Alfie va ser escollit com a millor director. El 2015, els VII

Premis Gaudí van atorgar a Gabor el reconeixement de

Millor Pel·lícula Documental, categoria en la qual també

ha sobresortit en nombrosos certàmens internacionals,

com el Heartland Film Festival (Estats Units), el Foyle

Film Festival (Regne Unit) o el Festival de la Memoria

Documental Iberoamericana (Mèxic).

A la pàgina web www.gaborlapelicula.com es pot

trobar tota la informació sobre el film i el procés de

rodatge, a més d'accedir al tràiler i al making off del

documental. Aquest també es pot veure complet, per

1,95 €, al catàleg de cinema en línia Filmin

(www.filmin.es/pelicula/gabor) i a Netflix

(www.netflix.com/es/).

IMO | OFTALMOLOGIA

Darrere de les càmeres

LA R

EVIS

TA IMO

43

LA R

EVIS

TA IMO

44 MireiaCARBÓ

La cuinera catalana va ser una de les convidades al programa de ràdio Tot és possible

de RAC1 que es va emetre en directe el mes d'octubre passat des de l’IMO amb motiu

del Dia Mundial de la Visió. En acabar el programa, una de les oients que va acudir a

l'auditori per seguir l'espai es va afanyar a trobar-la: "Podria donar-me la seva recepta

del pastís de Sacher? La vaig perdre fa temps i, encara que n’he provat d’altres, cap no

m'ha quedat tan bona".

El que aquesta admiradora li va demanar no va ser un autògraf ni una foto per al

Facebook, sinó els ingredients i la fórmula d'un plat, d'una experiència agradable,

d'una sensació gratificant, d'un record especial... I això és el que Mireia Carbó busca

i ofereix amb la seva feina; una feina que, més enllà dels fogons, l'ha portat a

compartir la seva passió a través de llibres i de classes de cuina. Ara, aquesta vocació

i trajectòria culminen amb una escola de cuina que la xef acaba d'obrir a Barcelona.

IMO | ENS HA VISITAT…

LA R

EVIS

TA IMO

45

Mireia Carbó es va formar

a l'Escola d'Hostaleria de

Barcelona i, després de

treballar als fogons de diversos

restaurants, va decidir enfocar

la seva carrera professional cap

a una vessant més divulgativa

per compartir la seva vocació i

demostrar que a la cuina no s’hi

va a patir sinó a gaudir.

Amb aquest propòsit, ha

col·laborat en nombrosos

programes de ràdio a les

emissores RAC 1, COM Ràdio i

Onda Cero, i ha publicat tres

llibres de receptes fàcils i lluïdes

amb gran acceptació entre el

públic (La cuina que no amoïna,

La cuina et dóna joc i La cuina

salvavides).

Un quart receptari està en

camí i és un projecte que

actualment combina amb les

classes que imparteix a la seva

escola de cuina a Barcelona.

Alguns dels propers cursos que

ofereix i que val la pena anotar-

se al calendari són: Aperitius

nadalencs, Cuina vegetariana

original i divertida, Galetes per

a regal i Nova visió del tast de

vins. Més informació a

www.mireiacarbo.com.

IMO | ENS HA VISITAT…

Com va començar la seva afició per la cuina? Venia de família?A casa meva sempre han estat de cuinar. Els agradava. I a mi tam-

bé, però he d'admetre que en el moment en què vaig decidir de-

dicar-m'hi professionalment vaig fer un salt al buit. Vaig pensar

"intentem-ho i ja veurem què passa". Fins i tot als meus pares els

va sorprendre la decisió i, si bé és cert que de seguida em van do-

nar suport, en un primer instant em van dir per què no anava a la

universitat i estudiava una carrera. Aleshores ser cuiner no estava

a l'ordre del dia com ara.

Com es viu la professió des de dins?Realment l'ofici és dur i més encara si ets dona. Quan tens fills et can-

via la vida i treballar els dies que els altres tenen festa i arribar a casa

a hores intempestives és molt sacrificat. Com tot, requereix vocació i

t'ha d'agradar molt.

Què és el que fa que valgui la pena?Tot, és el conjunt. És l'adrenalina que passes en el moment d'un servei,

quan t'ho jugues tot en uns minuts després d'una llarga preparació.

Ho he viscut durant molts anys en què he estat treballant en restau-

rants de diferents categories, tant de luxe com dels que serveixen me-

nús, perquè volia provar-ho tot. Va ser una gran experiència, encara

que després vaig tenir la sort de començar a fer classes i vaig descobrir

que això era el que de veritat m’apassionava.

Com va passar dels fogons a les aules?Totalment per casualitat. Jo treballava en el meu propi restaurant fa-

miliar, Ca la Marona, i van trucar per proposar-me una oferta que cre-

ien que estava "feta per a mi". Al principi, el meu pare, que va atendre

aquesta trucada, els va dir que no estava interessada a impartir cursos

de cuina i, quan vaig contactar amb ells per agrair que m'haguessin

tingut en compte, em van insistir en que anés a l’escola a informar-me

i a veure com funcionava. Vaig acudir-hi per compromís i vaig acabar

quedant-me amb la feina, tot i que no tenia previst el canvi. Sim-

plement va sorgir i m'alegro molt d'haver-m’hi dedicat durant quinze

anys, fins fa ben poc.

Què li va aportar aquesta etapa? Què és el que més valora?A mi m'encanta el contacte i el tracte amb la gent. Els participants

vénen a les classes de cuina per passar-ho bé i per compartir una bona

estona, de manera que es crea un ambient molt agradable i distès

en què l'important és aprendre i divertir-se. Per això, que em diguin

"aquesta recepta teva és infal·lible" o "faig els teus bunyols de bacallà

cada setmana i als meus fills els encanten" em sembla fantàstic. És el

LA R

EVIS

TA IMO

46

que a mi m'omple i el que persegueixo amb els cursos,

ja que des del primer moment tenia clar que l'objectiu

de la meva cuina era arribar a tothom.

Com defineix l'estil de la seva cuina?Tradicional, normal i corrent, del dia a dia. Jo mai no he

volgut fer plats d'aquells que impressionen i deixen amb

la boca oberta però que ningú no prepara a casa seva.

De fet, aquest és l'èxit de les meves receptes i el motiu

pel qual es venen els meus llibres. La gent em comenta

que els té a mà, que els fa servir en comptes de deixar

que s’empolseguin a la prestatgeria perquè és un tipus

de cuina que, sense fer res, et permet quedar com un rei

o una reina.

Si jo, que sóc cuinera, en el dia a dia no puc passar-me

hores davant del forn i no travesso Barcelona per anar a

buscar un ingredient al mercat de la Boqueria, com vo-

leu que ho faci la meva amiga que és química i quan ar-

riba a casa no té temps? La idea és promoure una cuina

fàcil, que no faci mandra i que estigui a l'abast de tots.

Quin consell dóna als cuiners principiants?La clau és començar per baix, per la base. Al meu enten-

dre, de què serveix saber fer cupcakes, que tan de moda

estan ara, si no se saben cuinar unes bones llenties? Re-

comano provar primer coses senzilles per anar guanyant

confiança. L'experiència m'ha demostrat que com més

ens posem el davantal, més gust hi agafem i més fàcil

ens resulta. Si surt malament, la propera vegada sortirà

millor, perquè dels errors se n'aprèn, tant a la vida com

a la cuina.

La por a equivocar-nos ens impedeix provar coses noves?A vegades sí i, per això, hem de superar-la. Reconec que

jo mateixa veia molts impediments quan em vaig plan-

tejar obrir la meva pròpia escola de cuina i van ser els

meus familiars i amics qui em van animar i em van aju-

dar a fer el pas. És cert que emprendre un negoci per un

mateix en temps de crisi requereix una gran inversió i fa

molt de respecte, però al final van poder les ganes i em

vaig arriscar a sortir de la zona de confort. Estic molt

il·lusionada amb aquest projecte, que fa temps que te-

nia en ment i que a l'octubre s'ha posat per fi en marxa.

Què podem trobar en la recentment inaugurada escola de cuina de la Mireia Carbó?Tot tipus de tallers, principalment d'un matí o d'una

tarda de durada, encara que també oferim "cursos de

supervivència" intensius de cinc dies. L'escola està diri-

gida tant als amants de la cuina com als que encara no

ho són, i fins i tot als nens, amb explicacions clares i al

més entretingudes possible per gaudir de l'experiència.

Què més inclou aquesta experiència?També donem l'oportunitat de celebrar un aniversari

o una ocasió especial amb els amics o amb la família,

degustant al voltant de la taula el menú que s'ha elabo-

rat conjuntament. A més, duem a terme showcookings

(cuina en directe per a esdeveniments) i activitats de

teambuilding per a empreses. Ens adaptem al que ens

demana cada grup i el resultat és molt positiu, ja que

els llaços que es construeixen en una cuina són espe-

cials i permeten relacionar-se d'una manera diferent a

l'habitual.

Cuinar, igual que menjar, és un acte social?Moltes vegades no ens n’adonem, però quan organitzem

un sopar a casa, els convidats sempre s'acaben agrupant

a la cuina. És un punt de trobada i un lloc íntim de reu-

nió amb els més propers i, precisament per això, cuinar

és una manera ideal de compartir i d’estrènyer vincles.

Ens pot ajudar a aconseguir mirades felices?I tant! Als meus alumnes sempre els dic que pensin

en la satisfacció que se sent al posar un plat a taula i

dir que ho hem fet nosaltres. L’"Ah sí?" que moltes ve-

gades sentim per resposta és la prova que ha agradat

i que ens ha quedat "de restaurant". Per mi, aquest

orgull és la felicitat de veure que, amb cura i dedi-

cació, hem aconseguit una cosa de la qual potser no

ens crèiem capaços.

IMO | ENS HA VISITAT…

LA R

EVIS

TA IMO

47

Primer plat. Crema de carbassa i pastanaga: Pelem la carbassa

(500 g) i les pastanagues (6 u) i les tallem a daus grans de mida si-

milar. Pelem la ceba (1 u) i la tallem a mitges llunes fines per coure-la

fins que agafi color en una olla en la qual hem abocat i escalfat un

raig d'oli generós. Després, incorporem la carbassa i les pastanagues,

a més de l'aigua (1 l) i un polsim de sal i de pebre. Ho deixem coure 30

minuts, en retirem l'aigua i ho triturem fins aconseguir una crema.

Afegim un toc d'oli de safrà, que obtenim escalfant oli d'oliva (100 ml)

al qual llancem 10 brins de safrà per, posteriorment, deixar-lo refredar

i colar-lo. Com a guarnició, podem servir la crema calenta amb uns

grills de taronja i una mica de formatge de cabra esmicolat (100 g),

amb la qual cosa aconseguirem una desitjable barreja de textures i de

colors.

Segon plat. Bunyols de bacallà amb pebrots del piquillo: Esmico-

lem el bacallà (250 g) ja dessalat i al punt de sal. Piquem molt l'all (1

u) i ho barregem, juntament amb el rovell de l'ou (1 u), la farina (2

cullerades) i el llevat (mig sobre). Muntem la clara a punt de neu i

l'afegim a la pasta dels bunyols, que fregim en petites porcions amb

oli d'oliva ben calent. Per fer l'acompanyament, escalfem oli amb all

laminat (1 u) i, quan aquest comenci a agafar color, incorporem els

pebrots (6 u) tallats a tires amb el sucre bru (2 cullerades). Ho deixem

confitar 10 minuts a foc molt suau i ho servim, preferiblement en un

pal de broqueta.

Postres. Pastís de formatge: Barregem amb la batedora elèctrica el

formatge cremós per untar (300 g), el formatge parmesà ratllat (10 g),

el sucre (125 g), el iogurt grec (1 u), els ous (2 u) i la maizena (2 cullera-

des). Pintem amb mantega els motlles individuals i els empolvorem

amb farina. Després els omplim amb la barreja i coem els pastissets

al forn, a 150º durant 35 minuts. Per al detall final, fem caramel amb el

sucre (100 g), la mantega (25 g) i la ratlladura de llimona, afegint-hi la

pera (2 u) trossejada en petits daus i el suc de taronja (1 u). Ho deixem

coure uns minuts i acompanyem les cassoletes fredes amb el saltat

tebi, en una interessant fusió per als sentits.

RECEPTES QUE ENTREN PER LA VISTAMireia Carbó té clar que a l'hora de cuinar (i de menjar) tot forma part del joc i, per guanyar, el sentit de la

vista pot convertir-se en el millor aliat. Un plat atractiu als ulls convida a tastar-lo, tot i que la cuinera ens

aconsella que no per això hem d'oblidar el gust: "a vegades perseguim un efecte visual tan impactant que no

tenim en compte que no tots els sabors encaixen". Per assolir aquest equilibri, Mireia proposa un menú que

combina a la perfecció l'aparença amb el fons i que va presentar en el programa en directe de RAC 1 a l’IMO

el Dia Mundial de la Visió.

IMO | ENS HA VISITAT…

FOODIESApassionats pel menjar

Són els fashion victim de la gastronomia.

Estan a l'última en tot allò relacionat amb

el menjar, van als nous restaurants abans

que ningú i dediquen gran part del seu temps

a experimentar i a descobrir tendències

culinàries que arriben d'arreu del món. Són

els protagonistes d'un fenomen social que va

a més

Per Pere Romanillos

LA R

EVIS

TA IMO

50

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA R

EVIS

TA IMO

51

Els primers a encunyar aquest terme

anglosaxó informal van ser el periodista britànic Paul

Levy juntament amb Ann Barr i Mat Sloan, vora el

1984, en el seu llibre The Official Foodie Hand-

book (El manual oficial per als foodies). En les

seves pàgines, els autors es refereixen als foodies com

a persones amants de la gastronomia que, a diferència

dels gurmets, no només volen gaudir de la bona cuina,

sinó que volen aprendre sobre els productes, les tècni-

ques, els professionals del sector i, en definitiva, tota la

cultura gastronòmica.

Però el gran fet diferencial és que els foodies són sim-

ples aficionats, persones curioses i apassionades amb tot

allò relacionat amb el menjar, des de l'alta cuina fins a

les paradetes de carrer, passant per la indústria restau-

radora i la distribució, els tastos de vins, els cellers, la

nutrició, els restaurants que obren, els que tanquen...

Uns entusiastes incansables als quals els encanta

gaudir de tot tipus d'experiències gastronòmiques i

descobrir restaurants nous o plats insospitats, però sense

necessitat de buidar el compte corrent en l'intent.

Perquè un bon foodie, tal com descriu Levy en el seu

llibre, "sempre menja allò que s'adapta al seu pressu-

post i a les seves circumstàncies".

Gurus de la xarxaAmb l'ajuda de les noves tecnologies i de les xarxes so-

cials, la gastronomia ja no és cosa només de xefs, de

restauradors, de professionals i de crítics. Els foodies són

legió i gràcies a Internet alguns d'aquests exploradors

culinaris s'han convertit en personatges tan populars i

seguits a través de la xarxa que els seus consells acon-

segueixen marcar tendències i fan que els consumidors

decideixin acudir a un restaurant i comprar o rebutjar

un producte gastronòmic segons l'opinió que aquests

influencers aboquen en els seus blogs, en el seu Insta-

gram, en el seu Pinterest o en el seu perfil de Twitter

o de Facebook. Noms com Mikel Iturriaga (creador del

blog El Comidista), José Carlos Capel (autor del blog foodie

d'El País, Gastronotas de Capel) o Marta Sanahuja (creadora

de www.deliciuousmartha.com) són referents impres-

cindibles per a tots els qui volen estar al dia del que

s’està coent en l'univers foodie.

Qüestió de tendènciesEl menjar és un dels temes més recurrents en la xarxa

digital. L'etiqueta #food té més de 150 milions de publi-

cacions a l’Instagram, seguida de prop per #foodporn i

#foodies. Submergir-se en el fenomen foodie pot resultar

una mica aclaparador amb tal volum d'informació. Per

iniciar-se en aquest univers, el més adient és començar

a familiaritzar-se amb algunes de les tendències gastro-

nòmiques més recents i, a partir d'aquí, deixar-se portar

pel corrent incansable, curiós i canviant del fenomen

foodie. Bon profit.

LA R

EVIS

TA IMO

52

IMO | QUALITAT DE VIDA

Sobre rodesLes furgonetes de venda de menjar de carrer, una

moda importada directament dels Estats Units, han

arribat amb força al nostre país. Aquests restaurants

motoritzats són cada vegada més populars a causa,

en gran part, dels seus econòmics preus, que no solen

passar dels 10 €. Tacos, hamburgueses, creps, croque-

tes o cupcakes, solen estar presents en esdeveniments,

festes o mercats localitzats en un punt i en un horari

concret, ja que de moment la legislació vigent no en

permet la instal·lació per lliure.

A Barcelona vam tenir l'ocasió de gaudir d'aques-

ta gastrotendència durant les passades festes de la

Mercè. El mercat Van Van Market va desplegar el seu

comboi per diversos punts de la ciutat: el Parc de la

Ciutadella, el Palauet Albéniz i el Castell de Montjuïc.

Altres mercats de menjar ambulant especialment

recomanables són l'All Those Food Market, centrat

en l'artesania i en el producten local i que se celebra

cada any als jardins de la Universitat de Barcelona, o

el Palo Alto Market, al Poblenou, l'última edició del

qual ha tingut lloc els dies 7 i 8 de novembre mentre

que la propera se celebrará els dies 5 i 6 de desembre.

Que comenci l'espectacleEl showcooking és una altra tendència foodie que con-

sisteix a assistir a un restaurant on el xef prepara els

plats en directe i just davant dels comensals, interac-

tuant amb ells i compartint els seus secrets i consells

culinaris.

Tot un espectacle que permet als assistents persona-

litzar l'elaboració dels plats que estan a punt de degus-

tar i al xef conèixer de forma immediata l'opinió i les

reaccions dels seus convidats. A Barcelona destaquen

showcookings com el de La Foodieteca, que permet veu-

re com cuinen xefs de la talla de Roberto Sihuay, el del

Ceviche 103 o el que fa Max Colombo al Xemei.

A domiciliEl plaer de compartir cuina amb un prestigiós xef

aconsegueix el grau màxim de satisfacció per a un fo-

odie quan és el cuiner mateix qui s'encarrega de fer-te

la compra i acudir a casa teva per preparar un esmor-

zar o un sopar per a tu i per a la teva família o amics.

Pot semblar un luxe a l'abast de poques butxaques,

però la veritat és que aquesta experiència gastronò-

mica s'ha convertit en una opció interessant a l'hora

de celebrar reunions en grup amb un preu tancat i en

la intimitat de la casa.

Stéphane Poussardin és un xef francès establert al

Maresme que ofereix aquest original servei a domici-

li. Primer concerta una entrevista personal per conèi-

LA R

EVIS

TA IMO

53

IMO | QUALITAT DE VIDA

xer els gustos i les preferències del client, després li

fa arribar una proposta de menú degustació basat

en productes frescos autòctons i de temporada i, un

cop aprovat, fa la compra, prepara els plats en el seu

atelier i arriba unes hores abans al domicili per aca-

bar de cuinar el menú. El servei de taula és atès per

un cambrer i el xef explica cada plat als comensals.

Finalment, ho recull tot i deixa neta la cuina. Es pot

demanar més?

Per iniciar-se en aquesta tendència foodie ja exis-

teixen plataformes en línia que funcionen com a in-

termediàries entre comensals interessats en aques-

tes experiències gastronòmiques exclusives i cuiners

professionals, com és el cas d'Urban Chefs. Només cal

entrar a la seva pàgina web (www.urbanchefs.es), tri-

ar el menú entre diverses temàtiques i preus, perso-

nalitzar-lo segons les preferències o intoleràncies i, al

cap de tot just un parell d'hores, arribarà al domicili

un xef amb la compra i a punt per sorprendre amb un

sopar únic i personalitzat.

Mealsurfing, sopars socialsI si en comptes de sopar a casa amb la presència d'un

xef és l’amfitrió mateix qui ens complimenta amb

les seves especialitats culinàries? No estem parlant

d’acudir a casa d'un amic a sopar, sinó d'assistir a un

sopar a la llar d'un desconegut i entre comensals als

quals veiem per primera vegada.

És un dels últims fenòmens foodies i es coneix

com a mealsurfing. La idea consisteix a celebrar

reunions d'amants de la cuina a casa d'un amfitrió

encarregat de preparar el menú. Webs com eatwith.

com, kitchenparty.org (la primera a organitzar

aquest tipus de sopars, el 2011), newgusto.com o

eatfeastly.com són alguns dels llocs més visitats per

practicar aquesta mena d’Airbnb (mercat comunitari

per publicar, descobrir i reservar habitatges entre

particulars) de la gastronomia.

Els esdeveniments es duen a terme a les cases dels

xefs/amfitrions, amb el valor afegit de descobrir es-

pais diferents a la ciutat mateixa o allà on es viatgi.

Per a qui vulgui compartir els seus dots culinaris i

conèixer gent nova també és una excel·lent oportuni-

tat. Les plataformes en línia de mealsurfing permeten

organitzar sopars socials, moure’s en ambients exclu-

sius més enllà dels tradicionals restaurants i, de pas,

guanyar uns diners extres en el cas dels amfitrions.

I no només s'organitzen dinars o sopars. La pro-

posta ja s'ha ampliat a esmorzars, brunchs i berenars.

Una altra possibilitat interessant és rebre comensals

d'altres països, la qual cosa permet practicar idiomes

i conèixer altres cultures sense moure’s de casa. No

LA R

EVIS

TA IMO

54

IMO | QUALITAT DE VIDA

deixa de ser una nova manera –i, a més, molt apeti-

tosa– de viatjar.

Brinner: sopar l'esmorzarLes tendències gastronòmiques, igual que succeeix

en el món de la moda, poden arribar a ser molt pas-

satgeres. El típic brunch de cap de setmana (una mena

d'esmorzar tardà importat del món anglosaxó) que

els més moderns van adoptar sembla que té els dies

comptats.

Als Estats Units ja no és tendència, especialment

des que alguns dels cuiners més famosos, per exem-

ple Anthony Bourdain, s’hi van referir com "el pati

d'esbarjo del xef que vol abaixar costos”, “l'abocador

de les restes dels sopars de tots els divendres i dissab-

tes" o "una bomba de greixos", en un tuit firmat pel

crític gastronòmic de The New York Times, Mark Bitt-

man.

En canvi, aquí sembla que encara té força accepta-

ció, tot i que últimament li ha sortit un curiós com-

petidor: el brinner. Aquest nou terme anglosaxó (neo-

logisme de breakfast for dinner) fa referència a la nova

moda foodie de sopar l'esmorzar.

L'última tendència "gastro" ha sorgit a partir del

costum de sopar cereals amb llet, habitual entre els

novaiorquesos. Encara que sembli una pràctica inver-

semblant, especialment en el vell continent, aquesta

moda arriba amb força i ja hi ha infinitat de pinte-

rests dedicats a la tendència i una llista ben llarga

de receptaris per esdevenir un sibarita dels cereals i

d’altres ingredients com creps americanes (pancakes),

tortites, gofres, ous remenats, ous ranxers, cereals,

cansalada, fruites, pa francès... Les combinacions són

infinites i van des d’allò més bàsic fins allò més so-

fisticat.

Els locals més in de les grans ciutats han pres nota

de la nova tendència i llocs com Cup & Cake, a Barce-

lona, ja ofereixen la possibilitat de gaudir d'un brinner

fins ben entrada la nit.

A casa del xefEl món al revés: ara el que es porta és acudir a casa

del xef en lloc que els comensals vagin al restaurant

del cuiner. Per als amants de les propostes exclusives

i originals, aquesta nova tendència foodie ofereix la

possibilitat de gaudir amb una experiència gastronò-

mica diferent al domicili del xef mateix.

El club gastronòmic Santa Rita, a càrrec del xef basc

Xabi Bonilla, és pioner a la Ciutat Comtal en aquest

tipus de propostes i ofereix menús degustació a base

de productes locals i de temporada al loft del cuiner

i en un entorn acollidor i casolà. Dóna la possibilitat

LA R

EVIS

TA IMO

55

IMO | QUALITAT DE VIDA

de gaudir del sopar en una taula privada o bé de com-

partir la vetllada amb altres comensals.

A l'escola... de cuinaUna original i cada vegada més estesa forma de

sortir a sopar amb els amics consisteix a apuntar-se

a un curs de cuina i degustar els plats que hem après

a preparar en grup. Escoles i restaurants ofereixen

l'oportunitat d'aprendre els secrets i les tècniques

dels millors xefs en cursos culinaris de tota mena.

A Barcelona, ho podem provar a Bellart (una de les

escoles més antigues, en actiu des de 1977), Hofmann

(a càrrec de la prestigiosa xef Mey Hofmann), La Pa-

tente (una de les últimes a arribar, però amb una

gran varietat de cursos i tallers: cuina per a carma-

nyola, dim sum, tapes per a moderns, cuina de mercat,

cuina peruana, cooking party...), BCN Kitchen (amb

dos espais al barri del Born i a prop del mercat de la

Boqueria) i la recentement inaugurada Escola de cui-

na Mireia Car bó, on dóna classes la popular cuinera

catalana.

Foodies 2.0Les xarxes socials i les aplicacions per a telèfons

intel·ligents són els millors aliats per mantenir-se

ben informat sobre les tendències foodies i compar-

tir la passió per la cuina i intercanviar consells, fo-

tos, experiències...

CookBooth. Aplicació gratuïta en què cuiners

aficionats de tot el món poden compartir les

seves fotoreceptes.

Vivino. Aquesta aplicació ja supera els 10

milions d'usuaris i permet saber-ho tot sobre

qualsevol vi només fent una foto de l'etiqueta

de l'ampolla.

Evernote Food. Permet trobar receptes, gra-

var les nostres creacions, buscar restaurants

propers i capturar experiències gastronòmi-

ques que no volem oblidar.

Epicurious Recipe App. La versió app del

famós llibre de cuina en línia Epicurious.com

ofereix més de 28.000 receptes creades pels

professionals de revistes com Gourmet i Bon

Appétit, llibres de receptes populars, xefs de

renom i restaurants.

The Food Mirror. Aplicació imprescindible

que funciona com una xarxa social on els

usuaris poden compartir amb el món imatges

de tota mena però sempre relacionades amb

l'activitat gastronòmica.

LA R

EVIS

TA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS

Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740

stgervasi.booking@hoteles-silken.com / www.hotelsantgervasi.com

ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO:

DESCUENTO EN TARIFAAGUA MINERAL DE BIENVENIDA

WIFI GRATUITOLATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H

63 hab. Con mucha luz natural

Restaurante

Room Service

Bar – Cafetería

Caja Fuerte gratuita

Parking Privado

PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS

Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740

stgervasi.booking@hoteles-silken.com / www.hotelsantgervasi.com

ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO:

DESCUENTO EN TARIFAAGUA MINERAL DE BIENVENIDA

WIFI GRATUITOLATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H

63 hab. Con mucha luz natural

Restaurante

Room Service

Bar – Cafetería

Caja Fuerte gratuita

Parking Privado

PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS

Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740

stgervasi.booking@hoteles-silken.com / www.hotelsantgervasi.com

ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO:

DESCUENTO EN TARIFAAGUA MINERAL DE BIENVENIDA

WIFI GRATUITOLATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H

63 hab. Con mucha luz natural

Restaurante

Room Service

Bar – Cafetería

Caja Fuerte gratuita

Parking Privado