475

e nt re els I nd ï genes, i s" e 1 s indi ca q us seg ue i x í n les 11 e I satorgades per Roma (Apia. J.frar. 43).- Les mateixes fonts antigues ens indiquen corn Semproni G racva arribar a pactes f avo rab1es a m b els natius (Ap i à Iber,43-44)., pactes en els quals s''especificava que no esfundarien noves ciutats (molt probablement perquè Roma jahavia establert allí., corn constaten les fundacions de G rac,,un sistema urbà prou adient als interessos de; Roma)-

Aquesta actuació de Semproni Grac ha estat valoradasovint com una actuació filo-indígena» Ja alguns autorsindicaren, però, com aquesta interpretació no era la únicapossible20 . Recentment ha estat destacat el fet que ambSemproni Grac 1''estratègia d "explotació d "Hispan í a esdevémés sistemàtica i més eficient (RICHARDSON 1987 p. 120-121).

El pacte que protagonitza Semproni Grac, per tant, semblasobretot un pacte entre Roma í una part del món indígena,, unpacte que permet a Roma establir millor els seus mecanismesfiscals i d"explotació del territori, i per altra bandapermet a una part del rnón indígena resituar-se dins lesnoves condicions establertes per la presència romana.

- Es interessanthavia pactat ambciutat a la quetropes auxi liars

destacar també corn una de les ciutats queSemproni Grac era Segeda (Api à Iber. 44),Semproni Grac li havia exigit tributs i(despès perdonats per altres comandants

romans)., testimoniant que els pactes entre Semproni Grac iels indígenes suposaven en primer lloc 1'' establiment d'"unaxarxa fiscal més ben adaptada a les necesitats de Roma. Elque és més interessant d'aquest cas, però, és quel'arqueologia ha identificat aquest centre indígena,,Se.l<ai&a? í el considera una fundació ja dins el s,. II a. C.(BURILLO-PEREZ-SUS 1988, BURILLO 1991 p. 43), i per tantpodria ser un nou cas de fundació ibèrica lligada al mónromà. L" evo lució posterior de S'&kciiss serà forçasignificativa., però cal destacar que en aquest momentinicial la ciutat ocupa un turó, i sembla que té muralla. Es't r a c t a per tant d y u n oppi dt/m del tip u s i n d í g e n a, que no

20 Així per exemple alguns indicaren com aquesta actuaciós'ha de considerar dins una estratègia més amplia: "Le pèredes G'íracques sui vi t done d3 u ne f açò n coherente, pendanttoute son activíté en Híspanle., le principe deja suivi lorsde la distribution des terres, qui consisten, t a protegerdans la province les intérets de Rorne et de ses classesd o m i n a n t e s e n f a v o risa n t la su b s í s t a n c e e t 1e t ra va i 1prod ucte u r des ï nd í genes a i ns i q ue 1 e u r reco ne i 1 i at í o n avecles conquerants dans les limites du possible" (8ZADECKY--KAROOSS 1976p. 104).

Per altres autors, en canvi, les seves actuacions s'hand'entendre dins una. lògica, imperialista romana: així. T,.Semproni Grac assenta als habitants de Campie<?a, però nomésdesprés d'una gran victòria sobre els indígenes, és a dir,,després de la repressió (GARCIA QUÍNTELA 1991 p. 84)„

476

sembla tenir res a veure amb una fundació del tipus romà, ala plana,.

Podem per tant destacar de l'actuació de S empro ni G racfet que reorganitza els territoris de la seva provincià

divisió dereferència

ele s t a b 1 i n t - h i u n a m és e 1 a b o rada x a r x a. f i s c a 1 , en la quals"inclouen nous centres indígenes, bé fundats per ell mateixo bé reorganítzats sobre centre ja existents (per exemple allitt/rgi). En algun cas, que tenim ben testimoniat per lesfonts, la reorganització del món indígena comporta la

terres í 1'"assignació als indígenes pobres, unaprou clara a 1"establiment d3 u n veritable

cadastre rornà.Aquestes reorganitzacions per part de; Sernproní G rac

s" estable i xe n sobre la. base de pactes amb el rnón indígena,però supose¡n 1 "establiment ja ben orga.nitzat de l'estructurafiscal romana en aquells territoris, amb un control minuciós(cadastral) de la producció. Aquest pacte creiem que s'had:'entendre com una col·laboració entre Roma i una. pe* r t de lasocietat indígena, la que segueix beneficiada d'aque;st nousistema tributari.

De totes aquestes actuacions,, sembla, despendre1's quel'actuació romana es produeix en aquest moment sobretot aln i ve11 fi sca1, de reo rga n i tzac i ó i ve rteb rac i ó d 3 u n m í 11o rr e cap t amè n t de tributs • (a. vegades encara en stip&ndium., corna rn e r c a d e r i a (b 1 a t), p e r ó s o v Í n t j a e n m o n e d a, a m bl'aparició del polèmic fèrgentum Oscensís). Les actuacions deS e m p r o n i G r a c fun d a n t c i u t a t s s e rn b Ien m é s e s p o r à d i q u e s, í e ntot aquest període que podem englobar entorn la II meitat des „ II a. C,. s e m bla sobretot p r e d o rn í n a r u n a a c t u a c i ó b a s a d asobretot en la físcalitat, recaptarnent de tributs-estipendii e x p 1 o t a c i ó de r í q u e s s e s. N o s e r à a. q u e s t e n c a. r a e 1 g r a nmoment de la transformació del món indígena21, si bé ja arahi ha precedents clars del que serà l"actuació posterior(I* actuac i ó d í re cta d e Semp ro n i G r a c sob re e 1 món i nd í ge naé s p r o u s i g n i f i c a t í v a)»

E n e 1 c; a s d e 1 Ma r e s m e,permet veure corn al llarg deintervenció romana,, tot idetectat, no ha comportat

1 * ev o1 uc i ó d e 1 se u t erri to r íla 1§ meitat de s, II a. C. lap r o d u í r els can v is que h e rn

un trencament decisiu enl'estructura de producció isegueix habitant en oppid&f u n c i o n a m e n t à r e e s de ca m p s c! e s i t g e s

de poblamentemmurallats.

i ndigena r.segueixen

ese n

i e rica ra pe; r v i ue n

21 Durant la primeraRomà no transformaconquerits. En el casde manifest aquest

meitat dels. II a„C.s o t a n o v es p a u t e sd" H i spa n la ha estattipus d'actuació

, 1"Imperialismeels territorisrecentment posatincialment no

transformadora, on l'aspecte fiscal és el principal (PRIETOen premsa), i on les actuacions es produeixen fora del marcd "u na j1 ax- provincia. En altres territoris, corn Macedònia, oSicilia. (CLEMENTE 1988) el cas és semblant.

477

diversos habitats de plana -vessa n t que seguirien arn b la sevaa c t i v i t a t d e s d e 1 3 í b è r í c p 1 e _

Pe r ta n t sembla que en aquest: territori la intervenciór o rn a n a a n i r i a, rn é s 1 1 i g a d a a 1 a i m p 1 a n t a c i ó d " u na e s t r u c t; u r af i s c a 1 nova., q u e n o p a s a u na Í n t e r v e n c i ó d i r e; c t a e n u n areorganització del territori (si bé és i n nega 1 be que hi hac a n v í s e n e 1 p o b 1 a. rn e n t „ c o rn j a h e rn v i s t „ e s p e c i a 1 m e n t pel q u ef a a 1 s oppi o!cï ) „T e n i m d a d e s q u 6; r e f orce n a q u e s t a i n t e r p r e t a. c í ó „ L " a p a r i c i óde les monedes de bronze de la seca d * II duro es produeix ambí:! u e s c u r t e s e rn I s s I o n s d e p r i m e r a m e i t a t d e s - II a . C ,. .Aquestes emissions segueixen la. metro log i a romana del pesuncial reduït (VILLARONGA 1982 p. 172)-

C o rn en el cas d'altres s e q u e s d e rn o n e d e s d e b r o n 2. e „ c a 1I n t e r p r e t a r 1 * a p a r ició d :' a. q u e s t a m o n e d a c o rn e 1 p r i m e r i n d i c ïc 1 a r d e 1 * esta. b 1 1 m e n t d ' u n a o r g a n 1 1 z a c i ó fi s c a 1 r o m a n a j ab e n e s t r u c turada,, a. m b u n a s e c a q u e e n c u n y a a m b 1 1 e g e n d a1 b è r i c a. 1 a rn o n e d é't , p r i n c i p a 1 1 n s t r u rn e n t de cotí t r o 1 f I s c a 1e n e 1 rn ó n a n t i c „ En e 1 cas d '' II duro 1 a s e c a s e m b 1 a c o i n c i c! i ramb el centre indígena principal del territori., Burriac, elque permet pensar que ja en aquest moment Burriac juga. unp a p e r i m p o r t a n t en I a o r g anit z a c i ó f i s c a 1 r o rn a n a. .

A q u e s t a a c t u a c i ó c e n t r a d a s o b r e t o t e n 1 ' ' a s p e c t e fiscal,, noimplica.,í rji dig e n a1.1. 3.3,Citerior

però.,i e 1sabemva a

1 "absència de conflictes entre el mónrn on r o m à ,. C o m j a v à r e m v & u r e en 1 :' a p a r t a tque el 171 a«c. una comissió d'indígenes deRoma a queixar — se del tracte que rebé; n els

aliats {soci us foedus) per part dels governadors romans» Ens. q u e s t t e x t: e ( L I v Í Ab Urb . X L 1 1 1 9 2 ) s " i n d i q u e n c 1 a r a m e n tles queixes dels indígenes aliats, que afirmen ser tractatspitjors que els enemics,. Tot í la poca efectivitat de laqueixa., s "indica que aconseguiren que els romans no fixessine .1. p r e u del blat» que n o e 1 s o b 1 i g u e s s í n a v e n d r' e 1 av i g è s i rn a ( vi CBS i ma s) al p r e u q u e R o ma in d í q u é s ,, í q u e n opossess i n a les ciutats recaudado r s d "impost os (n& pr&efectiin oppida sua ad pecunias, cogendas imponerentur (Li vi A6Urb,. XL V 1 1 1, 2, 12)).

A q u e s tes i n d i c a c i o n s s ó n b e n c 1 a r i f i c a dore s r e s p e c t e a1 :' a c t u a ció i 1 " o b j e c t Í u e n a. q u e s t rn o ment de 1 5 1 rn p e r i a 1 i s m er o m à ;: o b t: e n i r b 1 a t ( q u e s e g u í a s e n t ,, s e m b 1 a , la prod u c c i óindígena principal), bé mitjançant la compra segons el preum a r c a t per R o m a o bé a t r a v é s d * u n i m post sobre u n a p a r t d ela prodúceles i sobretot el recaptar impostos (sembla ques o b r e t o t en m o n e d a , I d y a q u i 1 " o b 1 i g a c i ó d e v e n d r e 1 a

Ei n un altre sentit també la notícia de Li vi ésclarificadora., quan ens diu que els indígenes aliatsaconseguiren que no posessin a les ciutats {oppids) elsrecaptadors, que els praefectí no hi recaptessin elsimpostos. Aquest fet pot e x p li ca r -nos perquè Roma no preténen aquest primer moment transformar un tipus d'estructura dep o b 1 a m e n t c o n c e n t r a t e n p o b 1 a t s q u & e 1 s p e r m e t i a „ í e 1 sfàcil i ta va., i a tasca, de control i recaptació que persegueix,,L * e s t a b 1 í rn e n t. d e r e c a p t a d r o s a 1 s oppi da d e 1 s s oc jf i i n d i c acorn R orna aprofita la mateixa estructura de poblamenti n d í. g e na per a c o n d í c í n a r -- h i 1 a s e v a p r ò p i a x a r x a fiscal ,.

478

poblamentles taxes i

insdel

t r unien tcentre

També les ciutaits estipendiarles faran la mateixa funció. Elp o b lament c o n c e n t r a t e n oppi ds facilita a Roma 1 a t s. s c a d efiscalització- No es extra ny per tant que en algun delsoppi da més i m p; o r t a n t apare g u i n e n a q u est m o m e n t 1 e s p r i m e r e sencunyacions de monedes en bronze- L*establiment de sequesde moneda de bronze en aquells punts d "un caràcter centralsobre el territori, juxtaposant la nova estructuratributària romana a Is antiga estructura de;indígena, facilita al món roma el recaptament deimpostos.

L a m o n e d a d & b r o n z e s e r v i r à s o b r e t o t c o rn afiscal en v e r s 1 * à r e a d e p o b 1 a m e n t q u e c! e p é nencunyador (i que es correspondrà amb bastanta exactítut aI * à r e a d:' i n f 1 u è n eia de 1" oppi d& indígena en q ü e s t i ó ),. L apotenciació i suport del món romà a aquests centresi n d í g e n e s serà 1"' e s t r a t è g i a m é s v à 1 i d a p e r r e f o r ç a r 1 apròpia estructura fiscal22»

E n e 1 c a s d e 1 H a r e s m e » I a e x e rn p 1 e d'' II uro é s b e n e v i d e n t „La moneda sorgeix a la l·l meitat de s» II a.c. (amb sistemarn e t r o 1 ò g i c r o m à ) La distribució d e tro b all e s (M A R TI 19 8 5»MARTI 1988) ens indica corn el centre encunyador haviad'estar situat, a 1 * oppidum de Burrïac» el que ja era centreprincipal del territori en època ibèrica plena. Roma par-ta n t no té un interès especial,, en aquest moment» ent r a n s f o r rn r u n a e s t r u c t u r a d e p o b 1 a rn e n t indígena (a m b c e n t r ea Burriac) que li permetia inserir la seva estructura fiscalen una estructura de poblament pre-existent. Més aviat alcontrari» rec o 1 z a n t a q u e s t tipus d" e s t r u c t u r a d e p o b 1 a m e n tRoma podia millorar el control fiscal d'aquest territori.

M oït p r o b a b 1 e rn e n t ser a n a q u e s t s b e n e f i c i s q u e o b t é R o rn ad e 1 a p r ò p i a e s t r u c t u r a d e p o b 1 a rn e n t in d í g e n a els q u eexpliquen la pervivneça» al llarg de la primera me; ï tat. de s,.II a.c. d'aquestes estructures heretades de l'ibèric ple., enu n m ó n q u e j a t é rn o 11 poca cosa a v & u r e a m b 1' a n t e r i o r,.

22 I de nou el cas de Segeda-Sc-vteis^1 pot ser indicatiu,,doncs aquest és un centre encunyador de moneda amb llegendai bérica (DOMINGUEZ 1988 )»

479

LA SEGONA MEITAT DE S, II

A partir de mitjans de s. II a.C. els canvis que trobemreflexats en el teritori del Maresme són tan profunds., quec r e i em n omés p o d e n se r e x p1Í c a t s c o m el resulta t d"u n aactuació romana., induïda o imposada., í no com a fruit d'unaevolució del propi tipus de poblament anterior»,

Abans d'analitzar aquests canvis, però,, cal fer unaprecisió cronològica: la cronologia de mitjans de s. II a-C«és una cronologia aproximada., que en el moment actual de lainvestigació no pot fixar-se amb més precisió. Aquestproblema, es degut a un doble motiu» Per un costat al propip robi e m a de c! a t a c i ó dels m a t e r i a 1 s a. r q u e o 1 ò g i c s d * a q u e s tmoment1 , i per altra banda al problema d'una cronologiaestablerta en bona part per l'absència de determinats»materials (sobretot pel que fa al final dels hàbitats del'ibèric ple), la datació per absència sempre comportaunmarge important oí'"oscilad ó., sobretot si els materials quemarquen la darrera ocupació pertanyen a un grupcronològicament bastant obert (corn la pròpia Carnpaniana A., il'àmfora Greco-Itálica)„

Es per això que hem preferit considerar els canvis quehem anat recollint corn produïts "a partir de mitjans de s,.11 a .. C „ ", dat a n t ~ 1 o s d i n s u n p e rio d e a m p 1 i desè g o n a. m e i t a tde s. II a.C. (i precisant rnés allà on és possible).

P r e c i s a t a q u e s t aspecte,, cal dir que els c a n v i s p r o d u ï t sal llarg de la 21 meitat de s. II a.C. en el territori delMarí ;rne s ó n molt c o rn p 1 e x es, i s u p o s e n la t r a n s f o r m a c i ód'aquest territori, en un pe r i ode de temps relativament,c u rt,, des c!' u nes f o rmes d' exp 1 o t ac í ó í ço n t ro 1 de 1 te r r i to r illigades al món ibèric, a unes formes de control iexplotació del territori noves, que no són fruit del'evolució de les estructures anteriors, sinó fruit del'implantació en aquest territori d'un nou model territoriali social, el model propiciat pel nou poder ImperialistaRomà „

R e c o r d e m ràpida rn e n t a q u e s t s can v i s:

- E n a qu e s t m o me n t es p r o d ue i x un fenò m en d'abandó namentmolt important en els oppida indígenes (en els quals no

1 Em refereixo sobretot al problema de datació de laCarnpaniana A (on hern seguit les cronologies donades per lesdarreres i nterveneions arqueològiques -MIRO ET ALIÏ 1988,CODEX 1992C,1992è, 19921% GARCIA 1988-, però delimitant unesfases més amp1 i es„ q ue i nte nten ev i t a r eIs "c an vi s de moda"en les datacions), però també al problema de la datacióinicial de la Campaniana B en aquest territori (i de nouaquí hern seguit les interpretacions de les darreresintervencions arqueològiques), i al problema, del pas de1'àmfora Greco-Itálica a la Dressel 1 (aquestes precisionscronològiques han estat recollides més àmpliament l'apartat2.3.1).

480

apareix Campaniana B), Aquest abandonament sembla clar aTuró Gros de Gallecs, Turó del Vent,, ï. Puig Castell, i ésprobable que afecti en bona. part (si bé potser nocompletament) a Cadira del Bisbe» Per contra continuenBurriac, Montpalau i Torre dels Encantats»

Aquests oppSdct que s "aba ndo ne n havien jugat un paperimportant al llarg de la l§ meitat de s. II a.C., i el seuabandonament posterior suposa un canvi fort en l'estratègiad3 ocupació romana d'"aquestes àrees. Corn hern vist. el sistema.c!e control fiscal i explotació del territori que Roma haviaseguit tenia corn a centres principals elsindígenes, els quals servirien ja, corn aestablerta, als interessos sobretot fiscalsL' a b a n d o na m ent d'alg uns d'a que s ts oppid&considerat només corn un trasllat de poblaciópla) si n ó ço m un tren c amen t: e n a q u e s t e s z o n e s ei'' a q u e 11 modelinicial d* I rnpe r i a 1 i srne r ornà q ue h i a nava lli gat.

propis opp.ï ov-íestructura bendel rnón roma-no pot: ser

(un descens al

Però no només s'abandonen alguns oppida indígenes.L'abandonament afecta també alguns hàbitats assentats a laplana, vessant (Hàbitat del Turó de Dos Pins (12,4), CanBorràs (12.7). sitges de Can Jordi (16.10), Can Bada(.14.9), Can Niella-Ca'l Bisbe (22,2-22.3), jaciment ibèriccle St, Pere (15.4), St. Jaume (27.4)).

L' abandóname nt dyaquests assentaments, sit uats tots e lisen un àmbit que podem considerar de plana o vessant, que jano té res a veure amb el que podríem dir "hàbitatsenturonats", contradiu la teoria que sosté que el canvi quees produeix en aquest moment respon a un fenomen de trasllatdel poblament en alçada al poblament de plana, cercant lesnoves comoditats í avantatges del poblament al pla2 . Aquesta,teoria podria explicar una part del fenomen, peròn'oblidaria una altra tan o més important. Aquests jacimentstestimonien que també hi ha assentaments de plana que sónaba n do n a t s e n a q u e st m omen t, í q u e pe r t ant la caus ad''aquests abandonaments no l'hem de cercar en una pretesat: e o r i a. de la como d i t a t, s i n ó e n u n a causa m és p r o f u n d a, q u ecomporta, un .r.ejis.s.enj2§.[n.i,Q.t. important de la població.

•~ Ta m poc el f e n ò rn e n d " a b a n d o n a m e nts c! e 1 s oppl d.a é s uní t ari,Burriac, Montpalau i Torre dels Encantats perviuen.

A M o n t p a. 1 a u no s a b e m q u e h i p a s s a, e x c e p t e q u e d o c u m e n t amaterials d'aquest moment. A Torre dels Encantats hi hacanvis, i és a partir de mitjans de s. II a. C. que tornem a.trobar materials arqueològics clarament d'aquest moment:(després d'un aparent hiatus) i que comencen a documentar-seestructures. Torrre dels Encantatsmoment per una fase d'expansió.

Burriac, el més ben documentat,una sèrie de canvis veritablement

sembla passar en aquest:

inicia en aquest moment:i iTip ress í o na nts, difícils

de situar amb total exactitut a nivell cronològic,poden datar-se a partir d'aquest moment. En primer

peròlloc

queuna

2 Teoria que arranca del mateix Estrabó, que documentaalguns casos d'aquest fenomen propiciat pel món romà cletrasllat de la muntanya al pla {<3eogr~ III, 1,6; III, 3, S).

481

urbanística, amb l'establiment de novesq u e poc te m p s d e s p r é s s on s e g u i cl es d * u n a

da romanització"3, que comportaque ara deixen de respondrà

nova faseestructures.,"segona fase urbanísticaI 'J e s t a b 1 i m e n t d e n o u s c a r r e r s,al m o de1 u rba n í s ti cï b è r í c ), p e r p a s sCBURJACHS ET ALIÏ

de carrers esglaonats (típicament:a r a un u r b a n í s rn e c! e c a r r e r s 1 í n e a 1 s1984) „ La. u n i tat d" hab i tac í ó també ca n v i a..,

i ara es composa de dues habitacions o àmbits i un espaid'"emmagatzematge extern „Aquest canvi urbanístic molt probablement correspon almateix moment on s'obre a la part baixa del poblat una. portam o n u m e n t a 1 en op us q ua d r a t urn (d a r r e r q u a r t de s - 11 a . C. ) „Tots aquests canvis s9 ha n d'interpretar corn a"transformacions que converteixen Burriac/Jj?</¿/ra en un centre;diferent a un oppzdum indígena, esdevenint un centre urbàtotalment remodelat, i que possiblement té molt poc a veureamb un centre ibèric. Burríac, a partir d'aquest moment,, ha.de ser c o ns í dera t com el principal ce n tr e r omà d * aq uestterritori, entès no en el sentit poblacíonal de la paraula,(els habitants segueixen sent ibèrics,, si bé és moltpossible que ja hi hagués elements Italics -pocs, reflexed e 1 poder polític r o rn à - ) , sinó e n t é s com el cent r e f. ï. s c al. í.a.c!íD.Í.ÜÍ.§t..C.§:.tI..y. d'una nova estructura territorial i m p 1 a n t a d atambé en aquest moment4„

-- Lligat a aquests oppids que pervíuen, també alguns centresde plana que ja existien en el paríode anterior segueixeno c u p ats en aq ue st moment (T u ró de Mo ntgat (1.1), E1 R oser-Mujal (26.2), Can Vila (7,1), St. Simó (14.6), Camí de VistaA1 e g r e (14.5 ) ,, L a Se r r e t a - T e i x í d o r (4,. 2 -3.5 )» C a n L1 í n à s( 4. 5 ) , Ve ra 1 de Va 11 rn.o ra ( 5.1) , Ca n Ba r-tome u (12.6), Ca nQ ra nd i a (12.5)). A1 g u ns d '* e 11 s f i ns i tot passa re n per unrnornent de despoblament al llarg de la 1§ meitat de s..11 a. C,.

En els ca s o s ben ço n e g u t s, a. q u e s t a p e r v i v è n c i a i m p 1 í c acanvis (a Can Bartomeu i Can Ca rand i a, per exemple, al costat,d "on eren les sitges aïllades de l'ibèric ple ara se'n

3 Així l'anomenen els investigadors1"excavació més ambiciosa dels darrersALIÏ 1984).

que han realitzatanys (BURJACHS ET

4 Coneixem en altres zones centres pre-romans, appida* quesón adoptats per part del món romà com a centres importantsen la nova administració del territori» Es el cas perexemple de 1'oppidum d *Ambrussum (FICHES 1989), el cas deN i mes (PY 1990), i molts altres del Sud de la Gal.lia.

També a Citerior en tenim exemples, d'entre els qualsdestaca de nou pel seu paral „ 1 elisme el de S'íSí/ecte-S'e/tó'/sa,amb el trasllat de la població vers una nova fundació al pla.a la segona meitat de s. II a. C (BURILLO 1991 p. 43), o elmateix cas de Contrebia. (BURILLO-PEREZ-SUS 1988).

H es a prop e n c a r a, c o nei xe m a1g u ns ce ntr e s d e 1 * & r eaEmpordanesa que són potenciats en aquest moment (PLANA-BARTI1989), igual com passa amb el nucli d'Olèrdola (BATISTA ETALIÏ 1991).

482

c o n s t r u e ixen d e n o v es, per ò .;] a s i t u a d es a dins o a p r o p d" u nn o u h à b i t a t a s s o c ï a t.) „

U n c a s t a m b é sí g n i f Í c a t. i u é s el dels f o r n s i b è r ics.Sembla que d5alguna manera perviuen durant la primerameitat cie s. II a .C..,, pe m amb un descens important en laproducció (després de I5aturada de finals de s. Ill a.C. noconeixem abocadors d "aquest moment). En canvi,, a partir demitjans de s. II a.C. tornem a trobar indicis de produccionsimportants (a Can Vila no massa clares, però si a Can Jordii a St.Simó-Vista Alegre)- Crec que podem parlar d'unarepressa en la producció amfòrÍca5.

Per tant a la segona, meitat de s. 11 a-C. constatemr e s p e c t e a. 1 y h à. b i t a t a n t e r i o r u n d o b 1 e f e n ò m e n: una par timportant de l'hàbitat (tant oppíds com assentaments al pla)s'" a b a n d o n a. U na a 11 r e part, t a n t oppi da e n a 1 ç a d a ço massentaments al pla, continuen,, si bé en aquests casos onço n t i n ue n te n i m doc urne nt ats prof u nds ca nv i s6 -

El. re. as .senta. m§.n.t.

Tot i els importa n t s c a n v i s que hem des t a c a t f i n s a r a , e 1gran canvi que es detecta a la 21 meitat de s, 11 a. C. enaquest territori del Maresme correspon a l'inici d"un procésque perviurà al llarg de la. IS meitat de s. I a.C. i quecomp or ta r à la fun daci ó & n u n pe r i o de d e te mps bastan t b r e ud "u na sèrie de nous assentaments a la zona de plana ivessant.

Al llarg de la segona meitat de s- II a.,C-7 es fundennous assentaments, t estimo n i a. t s en els jaciments de CanBal eriçó (13.17), Cal Ros de les Cabres (3.6)., Riera de Teià(3.2),, Bell Resguard (3.3), Palmar-Hotel (6.2), Las Pérgolas(7.4)., Sta. Anna-La Bòbila (7.7-7.5), Jardí Park (7.14), LaFor naca (9.5), Poblat a 200 rn. del Cementiri (13.7), laGuardiola (12.13), Siges c!e la Por (13.9), Can Majoral(14.10), Vivers Municipals (14.21), Figuera Major (14.25,,Tor re n t de 1 es P i q ues (14. 27 ),, Pla de 1 s Cape 11 a ns (14,. 37),Camí de Iqa Geganta (14.41, Mas Aiguaviva (21.1)).

Alguns d'ells no els coneixem bé, però altres si, icorresponen a assentaments de nova planta, que tant peltipus de construcció (murs de pedra seca, paviments de terrabatuda) com per la cultura material (amb predominança del

5 Si bé són dades només indicatives, ja hern vist que en lesexcavacions del centre portuari de Lattara aquesta repressad e 1' a r r i b a d a c!* à rn for a i b è r í c a rn o s t r a u n a e v o 1 u c ï ócronològica molt semblant (PY 1990 p. 344-345.)

6 Un d'aquests canvis més significatius, corn ja hem destacata l'apartat 2.3.5 í 2.4.2,, correspon a l'establiment de lessitges en contextes diferents.

7 La datació no pot concretar-se més que per un t&rminuspost qti&m de mitjans de s. II a.C.

483

material ibèric, presènciag raf íts i bérics, etc.„ ),d'origen indígena.

La filiació indígenapolèmica,, però està benBa 1 e nçó (13.17),, j ac i ment:

de ceràmica ibèrica a mà, algunsn o d u b t e m e n q u a 1 i f í c a r c o m

d '' a q u e s t s jac í m & n t s p o t s e m b 1 a rdocumentada8 „ En el cas de Canm o 11 b e n e x c a v at,, n o pot q u e d a. r

cap dubte respecte qui eren els habitants de Is indret (murscl e p e d r a 11 i g a d a a m b f a n g, p a v i m e n t s d e t e r r a b a t u d a,, 11 a r sde foc de clara, filiació ibèrica,, proporció de materialindígena/material importat,, presència de ceràmica ibèrica amà, etc».)« A més es tracta, d'un assentament de diversosn u c 1 i s f a m í 1Í a r s, nod:' u n a ú n í c a f a m ilia, r nu c 1 e a r - Es t r a c t a

veritable "llogarret" ibèric9.d'un

A q u e s ta f u n d a c i ó d e n o u s habí t a t s al pla ( q u ecronològicament succeeix a 1'' important fenomend"abandonaments que anteriorment hem constatat) corresponper tant a un reassentament de la població indígena,,ibèrica, que habitava a la zona10,. Aquesta població' hasofert un trasllat, i la trobem ara en nous centres, sota unsistema diferent d'explotació del territori11.

Aquest fenomen de "reassentarnent" creiem que l'hem'd"interpretar com el resultat de 1"establiment d*un cadastreromà en aquest territori. El cadastre, però, no serviria.

8 Aquest aspecte l'hem anat tractant ja en cada jacimentafectat, i també en la interpretació de les dadesarqueològiques d "aquest període (apartat 2.3.4). També.,però, li hem dedicat un apartat especial (2.4.2).

9 Aquest tipus d'assentament ja havia estat hípotetitzat perH. P r e v o s t i , q u e ha. v i a a n o m e n a t a. q u e s t s n u elis i b e r o - r o m a n samb el terme de viciïs (PREVOSTI 1981a). El terme és bastantadequat, en tant que fa referència, a un tipus de poblament,concentrat de tipus mitjà, però en canvi té el problema, quetambé amb el terme de y i cus. s "anomenen altres estructures depoblament de tamany més gran (per exemple a la Gal» lia(LEOA Y 1982)) que te nen u n se n t i t adminí s t rat i u i j u r í d i cmolt ben definit per part del món romà, i que no sabem sisón equiparables a les del nostre territori. En aquest,sentit el terme "llogarret" és molt més neutral.

10 Ara. corn ara no tenim indicis de l'existència de colonsItalics en aquest moment, si bé és lògic suposar que algunpodia haver—n'hi» En tot cas, però, í això ós el que ésinteressant de destacar, el fenomen de reassentament elprotagonitzen majoritàriament els ibers de la zona, no gentnouvinguda.

11 Com ja hem destacat a l'apartat 3.1,, també les recentsrealitzades per M. Prevostí han confirmat el

i n d i g e n a d '' a q u e s t.prospeccionspredominí de 1'" ocupació territori en elmoment republicà o ibèric final (PREVOSTI 1991). Ha estat elmaterial ibèric el que s'ha documentat més àmpliament, unmaterial ibèric ja tardà.

484

fonamentalment per a assentar colons Italics o romans ennoves terres,, sinó per a reassentar la població ibèrica enaquests nous hàbitats que coneixem arqueològicament.

Aquesta interpretació ben segur és polèmica, peròintentarem exposa i—la el més clarament possible en vistes ala seva contrastació.

- El Ca,dastre.

Cal tenir en compte en primer lloc que és un cadastre enel món antic: II catastoy nel senso pi u genérico* pua esserèinteso come la materialitzacions sui suolo rural e: o urbanode i rapport i social i e delí e condicione delia produzione?» Inquest o se n so y tut t e J. e región i del mondo ant i ço ha n no a v utoun ca ta s to f. geométrico o no... indígena., ge r ço o romano,,, da.ïmomento che si accetti di considerare con cfuesto ñame una

omogenea nella sua morfologia acroñoiogicamen teparcel 1 izzazione.f

caerente* dellidel 1

ya.t'i t a to „ e te ,.re te s tr¿i da 1 e i

" C H O U Q U E R - F A V Ü R V -

forme del 1 ecom una 1 e... delCLAVEL LEVEQUEterritori lesde; producció,

tes s u to del. 11985 p. 39). El cadastre materialitza en elpautes econòmiques i socials, les relacionsestablertes en una comunitat.

Cal dir també que l'establiment d"un cadastre per partdel món romà no implicava una I imitatiu física del territori(és a dir,, la construcció d3 u na xarxa física de limites.,

sòl Ia est r uct ura i ntermèdia de1és en primer lloc un instrumentterres existents i de qui lesla producció possible, el tipus

la plasmació física del cadastre,, lat a m bé al t r e s funció n s (f a c; i 1 i t a r 1 a

i capil.laritzacíó del territori, posar enn o v es terres que s' a d a p t e n a 1 a n o v a e x p 1 o t a c i ó.,sempre hi tindrà un paper fonamental l'aspecte

camins que plasmaven en elcadastre romà). El cadastrefiscal, una relació de lest reballa (amb i ndi cae i ó dede terra,1 imita tió,viabilitatexplotacióetc.., però

etc..).ti ndrpà

fiscal.En el cas del Maresme, 1 "aparició d'un gran fenomen de

reassentarnent (fundació de nous hàbitats, abandonament,d'altres) suposa l'establiment de nous hàbitats en unterritori que, sí bé ja havia estat en part aprofitat pelmón de 1:i ibèric ple (però amb una densitat molt. menor, i noa totes les zones -per exemple a l'últim replà de la plana,,davant el mar--), és ara quan s'ocupa d'una manera clara12.Paral·lelament a aquests nous hàbitats, alguns altrespervíuen de períodes precedents, si bé denotent ra nsf o rmac i o ns i mpo rta nts.

A q u e s t s n o u s a s s e n t a m e n t s, sit u a t s e n n o v e s t e r r e s, n opodien haver escapat a 1"estructura fiscal romana, i moltprobablement s'ubi ca. re n ja en punts que; ha v i e; n estat

12 Es útil per a aquesta comparació observar les diferènciesexistents entre la fíg. (jaciments anteriors a mitjans s,.II a.C.) í la fiq. (jaciments posteriors a 2& meitat s. IIa. C.).

485

territori (en1 i mi ta ti o") y o

aquest casque nomésel que hem

el que esel fenomen

prèviament agrímensurats, és a dir, en un territori jadividit i mesurat, un territori ja avaluat pel fisc.Que aquesta divisió del territori, que ben segur va existir,,fos físicament plasmada en elestaríem davant una veritableexistís a un nivell de documents cadastrals,, ésintentat esbrinar en la 3si part d'aquest treball-

Ei n tot cas, però, existís o n o 1 a J i mi ta t i o „ben segur és que els jaciments que ens documentendel reassentament9 que sorgeixen a partir d'un moment moltconcret i en un procés molt ràpid i unitari, quedaren jainclosos dins I a àmbit d5 un cadastre fiscal romà establertparal·lelament a l'establiment cTaquests assentaments13.

L * e stab1 i me nt d" u n cadast re p e r reassentar el m ó nindígena ens és descrit per les mateixes fonts literàriesantigues." Semproni Qrac ho fa en el cas de Complegéi (Apia43), dividint les terres entre els pobres i establint-los, itambé posteriorment ho fa el pretor Titus Did i (Apia Iher.9 9 ) a Col &nda , s i be es 1:' e x c u s a p e r aní q u i 1 a r - los,.L3 actuació de D í cl i fou prou clara: Primer anuncià alsindígenes que acudissin al seu campament., per participar enun repartiment de terres,. Després d "arribar,, ordenà als se; ussoldats que evacuessin el campament, í als que anaven arebre el n o u a s s e n t a m e n t. „ que p e n e t r e s s i n en el s e uinterior, amb el pretexte d''inscriu re en un registre a latotalitat d'ells, en una llista els homes í en una altre lesdones i nens, per conèixer quina quantitat de terra. era.necesa r i repa rt i r-1os. Poster i o rme nt els feu mata r„

Encara que en aquest cas l'establiment del cadastre és unatrampa per exterminar-1osB l'actuació de Didi d'inscriure enun registre el lot de terra de cadascú (és a dir, elaboraru n c a d a s t r e), no és e x t r a n y a als habitants d e Col enda,, q u esegueixen confiats les indicacions del comandant- Aquesttipus d'actuació, doncs, establir en noves terres el mónindígena a partir d'un cadastre, no és per tant una novetatdel territori del Maresme14.

- En l'estudi que hern efectuat del territori del Maresme.,h e m t r o b a t i n d i c i s s i g n í f í c a t i u s de l'e x i s t è n c í a d'uncadastre romà a la zona del Baix Maresme, a la plana entreTei à-Mas no u i la Torre del s Ença ntats (veu re capit o1 5 é) „Aquests indicis (que corresponen a una. orientació N 27S W i

13 Ha estat ben destacat per A,, D "Ors com després de laconquesta d'un territori, el sol conquerit en la major partde casos seguia posseït pels particulars en una posició deconcessió precària, fins que no es procedia, a realitzar la

mateix (D3 ORS 1974 p. 266). Aquest

posseïtprecària, finsi divisió del

fenomen detestimoniendocumenta al

pas d'un sistema apossiblement aquests;Maresme.

Is al t re éscanvis que

el que ens1'arqueologia

14 Els aconteixernents que Apia ens transmetpassatge de Ib&r 99, han estat ja destacats en

en aquestrelació a

actuacions romanes similars en altres territoris (PLANA1990)- El cas del Maresme podria ser un nou cas.

486

la perpendicular, N 63§ E) permeten restituir una xarxacadastral de 20 x 20 £tctusy que corresponen al model decenturiació romana, més difós en els territoris conqueritsp e r 1 * I m p e r i a 1 i s ni e R o rn à (C H O U Q U E R E T ALIÏ 1987 P . 18 ),.

Morfològicament sshan conservat nombrosses traces de lapossible xarxa cadastral, que corresponen tant als propiscamins de "["estructura intermèdia ('.J imí tes), com a caminsinterns de la centúria (entre els quals destaca el Jjf/r/esintercisi vi ce nt r a 1) „ com final rne n t a li m i ts pa reel. 1 a r i sorientats„ En la morfologia actual predominen sobretot elstraçats que segueixen l'orientació de les scctmna., delimitantunes estructures parcel,làries que ens fan pensar a nivellhipotètic en la possible exist è n c i a d"u n a s camna 11 o incenturiis*

L'àrea que ocuparia la centuriació seria la zonacompressa. aproximadament per sota de la linea de cota. dels100 m H s«n., m.., si bé en algunes valls aquesta, cota podriaelevar-se una mica. La zona que no estava compresa dins lac e n t u r i a c i ó no q u e d a v a fora del ca c! a s t r e,. s i n ó q u e p o d i aromandre com a terres subcesivct (zones on no s'havienefectuat divisions,, i les línies irregulars arcaven elslimites)., o corn a ag&r arcifinius (és a dir no agrimensurat„di v i d i t per elame nts nat ura1s).

Aquesta estructura cadastral., a més., presenta una. granrelació amb els jaciments sorgits en aquest moment (2§meitat de s> II a«C«),, situats majoritàriament en el mateixt r a ç a t o a t o c a r (men y s d e 10 O m, ) d e 1 s J i mi tes cada s traí s«Posteriorment, bona part dels jaciments de li meitat de s, 1a,. C» (el 50 %), també es t robe; n situats a tocar dels limitesdel cadastre» Els jaciments Alt-Imperials., en canvi,,presenten poca relació amb les estructures cadastrals, iencara, quan ho fan es tracta majoritàriament de necròpolis.

Aquest fet sembla indicar que aquesta possible xarxa,cadastral està més relacionada amb els jaciments d''èpocarepublicana (ibèric final) que no pas amb els d'època Alt-Imperial, La ubicació dels assentaments de segona, meitat des,. II a. C. en punts sign I f i cat í us 9 e ns po rta a do na. r aaquesta, estructura cadastral una cronologia d "aquest mateixmoment1s _

15 Posteriorment la xarxa cadastral es fossilitzarà en elpaisatge., esdevenint alguns limites de la centuriaciócamins medievals, o quedant fossilitzats en el paisatge coma. límits inter-parcel. lar is. Corn hern vist al capítol 5é. laubicació de les Esglésies romàniques o pre-romàniques(moltes ubicades sobre jaciments romans) en el traçat:d'alguns d' a. q u e s t s 1 i mi tes, c o n f í r m a la pe r v i v ença de laxarxa de camins de la centuració durant un cert temps.T a m b é e n è p o c a A11. ~ rn e d i e v al per v i e u n algú n e s d:> a q u e s t e sestructures. Un document del s_ X recull Inexistència cíe..Limites com a afrontació d "u na propietat (fins i tot en undels casos sembla clar que el limite segueix sent una via,,un camí)» Aquest topònim de limitis, freqüent en àrees

487

i-i nal ment, cal dir que l'àrea possiblement cent u riadacorrespon clarament a l'àrea amb més possibilitats agrícolesd e 1 s oppi da i n d í g e n e n s p r e - e x is tents (B u r r i a c., C a. d i r a d e 1Bisbe i Torre dels Encantats). El cadastre englobaperfectament aquest territori,, í deixa els centres indígenestotalment abocats a aquesta nova estructura. Aquest fenomen,,la integració en estructures cadastrals centuriades delst e r r i t o r i s dels oppi da indígenes,, q u e q u edèn " e n g 1 o bats"dins el nou cadastre, és una de les característiques quedefineixen els cadastres romans "precoços" d'èpocarepublicana (CLAVEL-LEVEQUE 1989). En el cas del Maresmeaquest fet és especialment significatiu perquè sabem queparal_leíament a l'establiment del cadastre tenen lloc fortscanvis al centre de Burriac, amb un nou urbanisme i una novaporta16, el que ens fa pensar en una forta actuació unitàriar o m a n a n o s o 1 s e n 1* oppi dum, sinó ta m b é en el se u t e r r i. t o r í «

Potser l'existència d'aquesta centuració permetriaexplica r també la notable diferència en 1 a de n s í ta td'assentaments d'aquest moment entre Alt i Baix Maresme,.

- D ades a rq ueo1òg i q ues comp1eme ntà ríes„

* Lligat amb l'establiment d'aquesta possible estructurac a d a s t r a. 1 c e n t u r i a. d a, t e n i m u n altre indici a r q u e o 1 ò g i c q u ereforça la hipòtesi de 1'establiment d'un cadastre romà. A1 a s e g o n a m e i t a t d e s. II a » C « a p a r e Í x u n a n o v a e rn í s s í ó d ela seca d" 12 duro que., a diferencia de les dues anteriors, ésmolt abundosa. Es aquesta en realitat la primera emissió degran envergadura que sembla realitzar la seca. Ara lesmonedes d°IIduro seguiran el patró kesetà17, i contaran ambun nombre important (tres) de divisors (VILLARONGA 1982 p,.172-173). El fet d'encunyar tots els divisïors no ésfreqüent en les seques ibèriques catalanes (CRAWFORD 1985 p,.101, f i g. 19)» L'emissió d'aquests nous encunys,, ja enquantitats importants, ha d'estar relacionada amb un canviimportant en els mecanismes fiscals i productius delterritori. L'establiment d'un cadastre romà permet explicaraquest augment d'encunys, doncs la nova estructuraterritorial facilita l'intercanvi comercial (introduint lespoblacions ibèriques en un nou marc de relacions deproducció, més rno ne ta r i tirada), i assegura un control fiscal

centuriades (CALZOLARI 1985, ) és unap e r v i v e n ç a e n a q u est m o rn e n t c! 'algun scenturiacíó.

menció clara a lad e 1 s c a m i n s de la

16 Cal destacar en aquest sentit que l'orientació de lesnoves estructures urbanístiques de Burriac, coincideix ambl'orientació de la centuriació. Si bé aquest: fet pot serdegut a un fet natural (es també l'orientació del pendent),,no deixa de ser una dada a considerar.

17 Un fenomen generalitzat en les seques ibèriques catalanes(VILLARONGA 1982 p. 136), i que documenta seguramentl'importància que pren en aquest moment Ta r racó dins la. novaestructura, administrativa i fiscal dels terrrítoris deCiterior.

488

molt més elaborat., del qual la monedareflexe»

n''es sempre un

* També les característiques del nou tipus d'hàbitat quesorgeix a partir d"aquest moment poden ser relacionades ambl'establiment del cadastre romà.

L'hàbitat que es funda a partir de mitjans de s. II a .C.,és un hàbitat de tamany petit-mítjà, molt diferent del'hàbitat agrupat dels appí-cfa de Is ibèric ple. Can Balençó(13.17), l'hàbitat al pla. més ben conegut., documenta en lali fase 8 àmbits., de caire tots ells unif arni liars (cadascundels àmbits,, que pot tenir 1-2 habitacions, amb una llar c!efoc central). Es tracta d 5un llogarret de tamany mitjà, queres té aveure amb l'agrupament poblacionalque suposen elsoppid£t,

L'únic cas de poblament concentrat que coneixem bé enaquest moment és Burriac, que corn ja hern vist sofreix granscanvis. Un dels canvis,però., pot ser moltsignif icatiu:apareixen ara els àmbits també d'una o dues habitacions., onm oït s o v i n t s'hi t r o b e n u n a o d o s s i t g e s d'e m m a g a t z e m a t g e,.

Aquest fenomen és paral.lel al fenomen que es detecta ennornbrossos jaciments del territori., on a partir d "aquestmoment els conjunts desitges ja no apareixen aïllats,,formant part d'espais comunitaris., sinó que ja apareixen

construccions properes (Can Bartomeu., Hortal'interior mat e; i x de les construccions., com aexemple al Poblat a 200 rn. del cementiri,,

aassociadesFassina) oBurriac C. peretc,. . ) „

En el casaquest feteconòmiquesagrícola i

de B u r r í a c ja vàre m v e u r e q u e s ' i. n t e r p r e t a v acorn l'indici d'un canvi en les activitatsdel poblat, amb un descens de la produccióun augment de l'activitat comercial (on les

davant d'un canvi ensinó d a v a. n t un c a n v i e f'idel territori. El quede

sitges jugaran un paper de rebost (BANÚS 1991). Tot i que enalguncas aquest motiu pugui justificar el canvi (corn en elcas de la sitja excavada l'any 84 pel Pla de l'Atur), elfenomen generalitzat en el territori necessita unaexplicació més global.

Molt probablement no esteml'activitat econòmica del poblat,1 es pautes d' exp 1 otad ó agr i col ajustifica el final de1s campsl'aparició de; conjunts de sitgesconstruccions i l'aparició de sitgesuna reducció de l'activitat agrícolaconeixem més sitges d'aquest moment)tipus d'explotació agrícola i, lligada amb ella.l'emmagatzematge de l'excedent d'aquesta producció.

Davant un "Stockage" de l'excedent en àrees comunitàriescorn en època ibèrica plena, ara l'excedent apareixindividualitzat en cada àmbit, "privatítzat", i bé seràcontrolat des d'un hàbitat relacionat amb les sitges, o béj a estarà, n a l'interior de 1 mate i x amb it d' ha i tac i ó.

A q u est fet no es p r- o d u e i x n o rn é s a B u r r i a c (j a h e rn v 1 s t al'apartat a r q u e o 1 ò g i c el g r a n n o m b r e d * h à b i t a t s q u e a p a r t. i rd'aquest moment tenen sitges al seu interior) sinó que ésge ne ra1 i tzat en el te r ri to r i).

sitges comunitaris,,associats a noves"í ndi v i dua1s", no és(al contrari, encarasinó un canvi en el

en

489

Es pot parlar, des del notres punt >de "privatítzació" de les sitgesnormalment agrupades en petits grups ia 1s inter í or bé a la proximitat)

i e v i s t a s d'" u n f e n ò rn e ne n a q u e s t rn o m e n t „

s e rn p r e a s s o c i a d e s (b éals nous hàbitats.

ende

el seu nouBurriac),

a q u es t f e n ò rn e n

contraposades clarament als conjunts de sitges agrupats .encamps de sitges sense construccions de Is i bé r i c; ple,.

Aquesta diferència creiem que no és un símptoma de canvien la relació agricultura/comerç,. Es un canvi que indica queara el centre d"emmagatzematge ja no és 1 y appiduin, o el"magatzem" comunitari,, sinó que cada productor pel seucompte, cada petita comunitat o cada nucli familiar que est: rob a ubicat en aquest nou emplaçament (oemplaçament a l'interior de 1 y oppidutnemmagatzema el seu excedent.

No podem deixar de relacionar,, però,,d ""emmagatzematge "privat i tzat" arnb el fenomen productiu- 'Eslògic suposar que cada productor emmagatzema allò queprodueix. Estem per tant davant d'una producció fraccionadaen petites unitats, petites unitats que; en el poblamentsemblen correspondre als àmbits un if arni liars de Burriac., oals llogarrets o petits assentaments que trobem fora delspoblats, en el pla-vessant (Can Balençó, Poblat a 200 m. delcement i r i , etc ...)••La pervivença (amb canvis) dels conjunts de sitges mésnombrosses, ens indicaria que aquest canvi no afecta tothomp è r igual,, i que encara e s c o n s e r v en sit u a c i o n s d e p r i v í 1 e g iprobablement heretades del període anterior.

i Í s t e m a i 1" a 11 r e i rn p 1 i c a u nun canvi en les formes de

un canvi en les relacions de

El gran contrast entre unc a n v i pro f u n d., d o n c s s u p o s ap rod ucc i o i , 11 i gat arnb ellproducció.

L 'establiment d" un ca d a s t r e r o m à e n el te r r i t o ¡ i e n spermet e x p 1 i c a r a q uestes t r a n s f o r m a c í o n s „ Del s i s t e rn a"comunitari"18 (que arqueologicarnent sabem que perviu finsa q u e s t rn o m e n t c! e rn i t j a n s d e s. II a „ C. , d o n es fins a. q u e s tmoment no ha canviat cap dels elements que en un estudiarqueològic i de territori ens documenta la pervivença d1'u n asocietat: continuïtat en el poblament agrupat, en elpoblament dispers, en l'explotació agrícola del territori( d o c u rn e n t a t d a p e r 1 e s s i t g es)) .„, p a s s e m a u n s í s t e nia d ep r o d u c c i ó / e m m a. g a t z e rn a t g e q u e ens a p a r eix: f r a c c i o nat, d i v i d í t:en petites unitats productives,, en petites unitats quec on ser ve ncadase u na 1" e x c ede nt.

A q u e s t c a n v i té clare s i m p 1 i c a c i o n s a n i v e 11 d e r s; 1 a c i o n sde producció. Estem davant un tipus de producció atomitzat,,no unitari.

Precisament 1 "establiment c! "'u n cadastre romà trenca1!s e s q u e m a p r o d u c t i u d e la s o c i e t a t i n d i g e n a, e 1 í m i n a. n t omarginant els territoris comunitaris í fraccionant la terrae n parce1.1es t reba11adés (no posseídes) i nd i víd ua1ment.

L y a p a r ició d a a q u e s t s c a n v Í s e n e 1 rn a t e i x rn o rn e n tcronològic on tenim testimoniat un fenomen de

18 Comunitari en tant que no s'aprecien àrees privades, peròque en cap cas permet suposar un sistema igualitari.

"reas s e n t a ment" in d i g e n a ( i o n mol t s o v i n t tro b e m ass o c i a t snous as sent arnen t s- no v es sitges),, creiem que ha de seri n t e r p r e t a t com el r e s u 1 1 a t d e l'est a. b 1 i m e n t d * u n c a d a s t r er o m à ,, q u e frac c i o na 1 " a n tic s i s t e m a p r o d u c t i u i b è r i c en u nd e n o u , j a s o t a. p a u t e s r o rn a n e s ., a m b p e t i t s pro c! u c t o r s q u etindran en la nova estructura, cadastral romana el seu nournarc de dependència. El camperol ibèric,, a través de la novae s t r u c t u r a c a d a. s t r a 1 r o m a n a , e n t r a r à e n u n n o u rn a r- c der e .1 a c i o n s d e p r o c! u c c i ó , u n marc com j a h e m v i s t m é srnonetaritzat i on la producció p e; r al canvi serà c a cl a copm é s p r i rn o r d i a 1 „ El c a. d a s t r e r o rn à s e r- à l'i n s t r u rn e n t a t r a. v é sc! e 1 q u al l'i n d í g e n a i b è r i c i n Í c i a. r- à e 1 s e u r à p i d i c o rn p 1 e xp rocés de " r orna. n i tzac ió" .

- Altres exemples propers,,

A la 2§ meitat de. s,. II a,. C- no només al Maresme estestimonien forts c a n v i s i u n a f o r t a i n t e r v e n c i ó d e 1 m ó nromà en el territori plasmada en el cadastre»

fenomenindígenaAguí lar .,'

, II a.C,.

# A l'àrea del Vallés sembla, constatar—se uns e m b 1 a n t a. 1 d e 1 M ares rn e,, a m b "r e a s s e n t a. m e t" de 1 m ó na partir d'un cadastre r ornà de 20 x 20 a c t us (A.investigació en curs, (AGUILAR ET ALIÏ 1991)).* A Empúries ha estat datada, dins la 2§ meitat de s,l'establiment d'una xarxa cadastral romana relacionada ambles noves edificacions del sector de la posterior ciutatromana (edificacions on 1"arqueologia ha constatat unsconjunts materials amb forta predorni nanea del materialindígena), una centuriació de 20 x 20 jactus. (PLANA 1989,PLANA 1990).

Aquesta xarxa cadastral (Empúries A) presenta al llargc! els seus 1 i m i tes u n bon n o m b r e d e j a ciments s Í t u a. t s a t o c a rd :' a q u ests c a m i n s c a d a s traí s, t e s t i rn o n i a n t 1 a s e v a r e 1 a c í óamb el cadastre. Bona. part d'aquests jaciments són de claraf i 1i ació í nd i gena.

Aquest cadastre d'Empúries, les dades de l'àrea delVallès, Í el fenomen de reassentament lligat a un cadastreque nosaltres hem documentat al Masresrne, ens permeten veurecorn estem davant d'un fenomen general de canvi en el modelImperialista romà,, que ha iniciat ja el procés detransformació de la societat conquerida, i on el cadastre hij u g a r à un pa. p e r f o n a m e n ta]., d o n c s p e r m e t r e e s t r u c t u r a r íp o s a r e n e x p Iota c i ó n o u s t e r í t o r- i s sota p a u t e s r o rn a n e s ,,ï ndu ï nt a la p ob1a c i ó ind i ge na a o cupa r í t r eba11ar aq u e 11est e r res, a r a, però, j a d e s d'"' u n s i s t e rn a social í p r o d u c t i ud i f e r e n t, l'i m posat pel m ó n r o m à.

L'hàbitat de plana-vessant que tenim documentata. r que o lòg í came n t ja no respon al model productiu de l'ibèricple, sinó al no u rn o d e 1 p r o d u c t i u q u e 1 a s e v a i n c 1 u s i ó d í n su n c a d a s t r e rom à t e s t i m o n i a . U n ni o d e 1 p r o d u c t i u o n h i j u g a r àun paper rnés important la circulació monetària (. 1 * incrementde la circulació monetària està clarament documentat en elcas de la seca d'Jï duro19), í on es documentarà una evolució

491

cada cop més clara envers la producció per al canvi., enfront1a pr oducc i ó p e r al ço ns um„

A q u e s t e s c a. r a c t e r í s t í q u e s e s d e s e n v o 1 u p a r a. n .3 a rn é sclarament al llarg de la 1§ meitat des» I a-C., però és araquan s'inicien. Precisament,, la centúria c ió és un instrument,essencial en aquest canvi., doncs el seu establiment facilita,els intercanvis i la comunicació a ni b la nova xarxa dec arni n s „

Els. canv.i..s de 2.1 mejjtajt de s... II a..r.,.C..5...:,......A.l,t.r.e..,s p..a..ra.l.....,...l.e.ls.

A la 2s! meitat de s, II a..C. coneixem diversos canvisdocumentats a. l'àrea cata, la na i zones pròximes (canvisrelacionats amb transformacions en les pautes d'ocupació icontrol del territori per part del món roma), que podenservir-nos de paral.lels, o donar-nos més informació, perentendre els canvis en el nostre propi teritori.. Aquestarecerca (que no pretén ser exhaustiva) de fenòmensrelacionables amb els que hem documentat (establiment decadastres a la zona de Maresme., però també al Vallés iEmpordà), creiem que és necessària en un treball corn elnostre, doncs estem estudiant un fenomen (les pautescl" a c t u a c i ó d el rn ó n r o m à s o b r e e 1 m ó n i n d í g e n a ) q u e t o t irespondre sempre a realitats diferents (a les quals R ornas "adapt a) „ rn o s t r a s e m p r e u n e s p a u t e s d" a c t u a c i ó q u etendeixen a ser unificadores. L'Imperialisme Romà actua, desd " u n a p e r s p e c t i v a gl o b a 1 i t z a d o r a. (s e m p r e, p e r ò ydesenvolupant una estratègia d'assirnilació/exclussió del mónindígena, adaptada a cada teritori)., i per tant les sevesactuacions s'han de reflexar en fenòmens observables enàrees territorials més gra n s ( c o m p e r e x e rn p 1 e a ni v e 11 d ecada p rovi ne i a)„

Es per això que hem estudiat l'evolució de territoris quehistòricament, i geogràficament, poden estar relacionats amb1 a n o s t r a àrea d'est u c! i ,, c o m p o d e n s e r per e x e rn p 1 e 1 a z o ri adel Sud de França o l'àrea de la depressió de l'Ebre»

Veiem ràpida m e n t al g u n s d5 a q u e s t s f s; n ò rn e n s.

* La intervenció romana sobre el territori i sobre less o c i e t a t s in cl i g e n e s t é e n e 1 c a cl a s t r e l'i n s t r u m e n t mésperfeccionat, més elaborat, però evidentment no és l'únic,.Una de les primeres formes d'ocupació, control itransformació d'un territori que coneix el món romà és elque s'estableix a partir de la construcció d'una xarxaviària, que permeti la capil „ larització clel territori i laseva posterior transformació. Els canvis en la xarxa viària,o la construcció de noves vies, són indicis importantsr e spec t e a 1' e s t r a. t è g i a c! e c o n t. rol i e x p 1 o t a c Í ó d ' u n n o uterritori per part de 1' Imperialisme Romà (i per això,,

19 Precisament ja hern vist com a la segona meitat de s. IIa „ C« e s quan a. p a r e i x 1 a t e r c e r a e m i s s i ó d v a q u e s t a s e c a,l'emissió més abundant de totes les que fa, i que presentau n n o rn b r e m é s g ran de cl i v i s o r s (V ILL A R O N G A 1982 p „ 17 2 -17 3) „

492

sovint 1 * es tab li me n t d "'una nova xarxa viària va lligada al'establiment d'una, nova estructura cadastral20 ) „

A Catalunya tenim ben documentades actuacions d'aquesttipus en el període aproximat de Is any 120-110 a«C.» ambl'establiment, sobre un traçat pre-existent, d5 u na xarxaviària per part dels magistrats romans M. Sergi I M- Labeo(MAYER-RODA 1986b). Aquesta xarxa viària molt probablementva arribar a. la pròpia àrea del Maresme (MAYER-RGDA 1986a p.345,, 1986b p, 160)., possiblement per la. via del Coll deParpers2l „

L "establiment o reforma d "u na xarxa viària, entre el 120-110 a.C.., una. xarxa que no es limita a un únic itinerariprincipal (el de la Depressió Pre-Iltoral-V'ia He rac lea) sinóque s'introdueix cap a la zona Ausetana, suposa un ambicióspla de control del territori,, més enllà d suna simple reforma0 millora d'una via principal; indica una importantvoluntat d'Intervenció per part del món romà22.La importància de les obres viàries queda testimoniada per-la mateixa cita de PolibI (III,, 39, 3) referent a1' arno 111 o name n t de 1 a v i a „

* Es c o n e 1 x al S u d de; F r a n ç a, a 20 ml 11 e s d e H a r b o n a „l'existència d'un rnil.liari amb una tipologia I una facturatotalment paral.lelltzable als de Catalunya (CLEMENT-PEYRE1991 p. 58, MAYER-ROD A 1986b p. 164)., que data la reforma cle1 a via per part del p r o - c ò n s u 1 Domi t í UB &henoba rb UB 13 a n y118 a.C.. Es tracta d'una reforma de la xarxa viària que nopodem deixar de posar en relació amb les efectuades a

20 Per al període quecorn la centurlació deestat establerta seguintrelació., amb la via arno 111 onada elcadastre i la via formen part dconstruccions (CLAVEL-LEVEQUE 1989).

El mateix cas,, però» elposteriorment., amb l'establiment de

ens interessa,, ha estat ben estudiatla c o 1 ò n i a d e N a r b o n a ,„ N a r b o n a A, h a

la mateixa orientació, 1 en clara.118 a.C.. Es a dir, elun mateix programa, de

una sèrie de cadastres que s'articulen alET ALIÏ 1983)., o en el cas de la planurac: a d a s t r e s s' a r 11 c u 1 e n e n t o r n la v I a ti&uii J. í ¿t106).

t e n 1 rn t a m b é r e f 1 e c 111la via Domitia i de tota

seu pas (CHOUQUERP a dan a., on els(SETTIS 1985 p.

21 Cal destacar de nou corn les actuacions romanes enl'aspecte viari formen part d'un conjunt més ambiciós decanvis en l'organització romana, del territori,, del qual lesactuacions cadastrals corn la del Baix-M a r esme no poden estardeslligades. La via del Coll de Parpers l'hem estudiat en elcapítol 5é.

22 Significativament., a la zona Ausetana hi tenimdocumentada en aquest període una Important intervenciór o m a n a „ com per m e t s u p o s a r 1 '"existència d:' u n a s e c a d emonedes de plata, i el recentment estudiat monument funeraric! e Malla ( R O O A e n p r e rn s a ).

493

Catalunya, I que forma part d5 un ambiciós projecte det. ra nsf o rmac ió del territori,Aquest mil. lia r i ens demostra que és a un nivell globalImperialista., i no puntual de cada territori, que cal buscarles explicacions dels canvis importants en Is actuació romanasobre el territori.

* Cal de nou destacar, però., com aquesta nova via del Sud deFrança no és una actuació aïllada, sinó que al seu traçat.sshi articula el cadastre precoç de Narbona, Narbona A,demostrant la unitat d ''actuació per part del món romà(CLAVEL-LEVEQUE 1989b p,. 265). En aquest moment, però,altres cadastres apareixen en aquesta zona (cadastres datatsentre el 125-70 a. C.), com el de Nirnes A, Beziers B., OrangeD, etc-.. (CLAVEL-LEVEQUE 1989).

Aquest comportament simultani a ambdós costats; delsPirineus (nova. xarxa viària, aparició d ''estructuresc: a d a s traís r o rn a n e s ) d e m o s t r a com a q u e s t e s a c t u a c i o n s d e 2 &meitat de s. II a. C. es corresponen amb un canvi globale 1 tractament d e 1 s n o us t e r i t o r i s con q u e r i t s ,, u n c a. n v iles formes Imperialistes del món Romà.

L'exemple del Sud de la Gal. lia ens demostra també comhi ha un únic tipus d'actuació romana. A ixi per exemple

Narbona A sembla lligat a la possible d&duotiodel 118 a. C., i per tant a l'arribada de colonsmentre que en canvi el cadastre Beziers Ei ésun cadastre que redistribueix (evidentment des de

noves pautes i des d "un centre molt més lligat al del "nouordre" romà) les terres dels pobles p re- romans de la zona(Enserune, Beziers., Montf u/Maga las, Pèzeres,, etc.. (CLAVEL-LEVEQUE 1989b p. 265). El cadastre, doncs, és sobretot ena q u e s t a z o na del S u d de 1 a Gï a 1 . 1 i a u n i n s t r u m e n t d e1 * I m p e r i a 1 i s m e romà per àrtic u 1 a r s o b re n o v e s p a u t; e sd ' e x plot a c ió (i c! e c o n t rol) e 1 s p o b 1 e s i n c! i g e n e s de la z o n a .Així cal explicar la. relació existent entre actuacionscadastrals romanes - revoltes indígenes documentades . a lesfonts - enterraments de "tresors" monetaris, que esdocumenta a la Gal. lia a finals de s. II a,, C. i Isi meitats. I a. C. (CLAVEL-LEVEQUE 1989 p.aparició del poble indi ge na delsinscripció cadastral

El món indígena

enen

noel

cadastrecolonialItalics,sobretot

215), o la"Trícastins"

del cadastre Orange B23.rep terres en ei nou cadastre.

dern cite i xa.e n 1 a

si bé,evidentment, les rebrà sempre allà on Roma vol (i aquí lesaliances o desavinences de cada poble amb el poder romà, idins de cada poble de cada individu, seran decisives),.Alguns pobles o sectors socials es veuran beneficiats peraquest repartiment, i altres, en canvi, es veuran fortament,perjudicats.

23 CHOLIQER 1982 p. 164-174. Es interessant també destacarcorn en els doc urne nts cadas t ra 1 s cl:i O ra nge s'" espec i f i cac: 1 a r a m e n t q u e a q u es t s Tríe a s t í n s., els i n d i g e n e s d el 11 o c:,pagaven un tribut, u n vec t i ga 1, per a q u ella. te r r a ( C H O U Q U E R •-FAVüRY- CLAVEL LEVEQUE 1985 "p. 48).

494

* A l'àrea catalana són nornbrossos els canvis que en aquestrn o m e n t trobem en d í v e r s o s j a c i rn e n t s a r q u e o 1 ò g i c s., c a n v i s q u epoden posar-se en relació arnb fenòmens més generals:

* A Tarragona és entorn mitjans o tercer quart de s.II a.C.quan s'engloba en un sol recinte de muralles totes les àreesde la ciutat, la part romana í la part de 1 "assentamentibèric pre-existent (AQUILUE-DUPRE 1986). Es en aquestmoment,, el tercer quart de s. II a. C., quan es constitueixel veritable nucli urbà de Ta r racó. Aquest fet no pot. sernomés analitzat des d "un punt de; vista local, sinó que calentendre que estem davant la capital de la província de laCiterior, i que per tant d'alguna manera l'evolució quereflexa la capital pot correspondre a una evolució mésg e n e r a 1. Un fet és clar: la m o n e; d a d e K es e ~K&s s a, p r i m e r e nplata i depsrés en bronze, és la moneda que condiciona elspatrons metrologies de moltes altres seques menors, indicide la. importància política i administrativa d'aquest centre,.

Ço i ne i d í n t arnb 15 emrn u ra 1.1 amè nt cornp 1 e r t del s n uc lis deTarracó, i amb 1'establiment urbanístic de la capitalprovincial, la moneda de bronze de K&SS& sofreix unareducció de pes, per ajustar-se al sistema d"Empúries(1*a11 re g ra n ce nt re e neu nyador) (VILLARGNGA 1982 p. 147)„Es tracta doncs d'una reorganització del sistema monetari enbronze, que possibilitarà una articulació niés complertaentre les monedes de bronze dels diferents territoris.

* A diferència dels abandonaments pacífics que documentem alMaresme, l'excavació dels nuclis pre—romans del Baix Ebre(assentaments de Castellet de Banyoles i de Molló) ha. permèsestablir que al darrer quart de s. II a.C.amb una violenta destrucció i untestirnoniats arqueo lògicament. Aquestssituats en llocs de; control de pasl'interior. La destrucció d'aquest;una operació de control de les

fortdosde

. punts svies de

acaba 1'oc upacióincendi, ben

jaciments erenl'Ebre cap ainterpreta, corncomunicació i

abastirnent per part del món romà (PALLARÈS ET ALIÏ 1987 p,.25).No podem tampoc deixar deamb l'establiment de lami 1.1 i a r i s rep ub1 i ca ns de 1ser trobat a 1'Ametlla de

relació n a r a q u es t-es d e s t r u c c í o n sxarxa viària testimoniada, pels120-110 a - C.., un dels quals va

m a. r ( M A Y E R - R O D A 19 8 6 b p „ 159).

* També en aquest moment es construeix a Olèrdola una novamuralla que potencia les defenses del nucli indígenaanterior. Davant la muralla ibèrica (x del Bronze Final),s e" n co nst r ue i x u n a de nov a, amb tècniques const r u cti vesr o m a n e s ( op us pol 2 gan& J., amb un p a s s a d i s p a v i m e n t a t a m b c a 1 cque u n e i x la primer a i 1 a s e g o n a rn u r a 11 a, etc..). A q u e s t amu ra11a h a estat datada per 1a pr es è ncí a de Campañí a na A i Ben els nivells de fundació com de darrer terç o darrer quart.de s,. II a.C. (BATISTA ET ALIÏ 1991 p. 91). Cal destacar queel tram excavat correspon a l'obertura d'una porta,,r e. f o r ç a d a per d u e s tor r e s adossades. P r o p d"' a q u e s t puntt a m b é s'hi c o n s t r u í u n a t alai a e n op as q t,/a d r s t um (C EBRI A E "fALIÏ 1991 P. 94). Els arqueòlegs que han excavat el jacimentno dubten a plantejar una ocupació romana, de l'indret, que