5 Poetes de Finlàndia _______________________________________

5 Poetes de Finlàndia_______________________________________

Sanna Karlström

Merja Virolainen

Jyrki Kiiskinen

Jouni Inkala

Saila Susiluoto

SANNA KARLSTRÖM Arquitecte Arkkitehti Architect Traducció de Carolina Nadal _______________________________________________________________________________________

I

Darrere teu la ciutat va canviant,

al mig del cel una grua gronxa

peces prefabricades.

La corbata divideix la camisa blanca de l’arquitecte,

els seus membres emparellats i òrgans individuals,

dos carrils, esquerre i dret.

Tu i jo estem dissenyats amb precisió.

Ara mateix estem al cantell d’un regle.

La ciutat es clou, una tanca

s’alça al voltant d’un espai buit,

hi ha nens que seuen a fora,

amb por de ser descoberts in fraganti.

SANNA KARLSTRÖM Arquitecte Arkkitehti Architect Traducció de Carolina Nadal

_______________________________________________________________________________________

II

Tota la nit els fulls fan fressa

com si volguessin cridar l’atenció.

el dibuix de l’arquitecte se surt dels límits,

l’habitació s’enfosqueix com un bosc.

Sembla que existeixi algun tipus d’ordre,

diu, i s’adorm com una autopista.


_______________________________________________________________________________________

III

Dormim cara a cara, el senyor A i jo.Ell mai no parpelleja, mai no dorm, s’han de construir ciutats,s’ha de moure la gespa de lloc a lloc, no sap qui escollir, si el sol o la lluna, no sap com escollir, i sobre el full uneix la nit i el dia sense costures.Es necessitaran cent homes almenys, el mateix nombrede granotes blaves contra el cel blau.Dormim entre els renecs dels treballadors.Quan ell descansa, els objectes són blancs i inerts,fa un glop de cafè i el color a poc a poc comença a fluir.


_______________________________________________________________________________________

IV

Diu una paraula cada copi un bloc de pisos s’alçasobre el prat ombrívol,un zum-zum d’ales d’insectei l’habitació s’instal·la entre les parets.Obro i tanco la finestra, ell parla en va a través del vidre, la mà que dibuixa s’aturaal punt cardinal de la foscor en la foscor.L’abraço, és inexpressiu i buit, em deixa un rastre molt més petit que ell mateix.

SANNA KARLSTRÖM Arquitecte Arkkitehti Architect Traducció de Carolina Nadal _______________________________________________________________________________________

V

Amb les mans a les vores del full, em demanaque el dibuixi amb un sol traçi que no tingui por.Dient-ho, adopta una postura diferentque no reconec. Penso en l’aigua que de cop t’inunda els pulmons, l’aigua que t’empasses sense adonar-te’nquants membres té, l’he observat de prop mentre es mou per l’habitació i sense moure’m jo mateix no t’ho sé dirs’ha aturat davant del cel per molestar-me,la grua es mou a l’alçada de les seves espatlles,llegeix en veu alta el manual d’escales metàl·liques.Avui ha sostingut campsentre el dit polze i l’índexdiu que són llocs ventosos i boirosos.

MERJA VIROLAINEN Per les escletxes de la paret de fusta

Seinälaudoituksen raoista – Dusty light seeps through Traducció de Nausica Solà _______________________________________________________________________________________

Un raig de llum polsegosa s’escola per les escletxes dels taulons de la paret, escarabats negres brillen al terra del graner catedralici, vidre flint, pedres precioses caigudes del calze, es belluguen cul amb cul, i tot d’una sento una pressió jo també entre les cames,



una búgula querubí esmuny el trombó entre els taulons, entonant Mendelssohn en porpra,s’arremolina encens sobre el tou de fems,i l’àvia oreneta des del capdamunt de la porta m’empeny a fer la promesa solemne: sí sí sí!

i s’esdevé una cosa innegablement sagrada, una pietat despietada descendeix i s’aixeca la pols,germanes i germans en la fe, cossos celestials, ardents mentre es cobreixen l’un a l’altre



i jorecolzo el front contra la forca, n’enfonso les puntes dins la palla, un casament amb res, on la núvia pot carregar el cos durant tota la cerimònia la copa més fràgil.

MERJA VIROLAINEN Testimoni Todistaja Witness Traducció de Nausica Solà _______________________________________________________________________________________

I

Et despertes un parell de cops abans de l’alba.¿Senties sorollsen somnis, xiuxiueigs,gemecs escanyats,la porta estremir-se ?

¿El vent, branques? que bateguen dins teu:¿que hi ha algú altre a l’habitació?Pares l’orella, amb ulls que filtrenla nit per veure l’intrús que s’acosta.

Però la foscor tot just espurneja,floreix, carrisquejantcom si et trobessis sota les parpelles,a punt de despertar-te.


II

Entreobres la porta, vigilantque no grinyoli iet delati, surtsde la teva cursi habitació cap al passadís llarg i fosc,i recorres amb peus gelatsla casa adormida

tan a prop que ho puc veure:la foscor ha fet que les pupil·lesse’t dilatin, t’ha engolit els ulls.


La nit respira a través de les cortines com un cavall, una ràfega d’aire calent et fueteja la pell com la meva mà, el terra trontolla, el mirall del tocador s’esgarrifa,

tremola,quan fas un pas cap al teu reflex, jo faig un pas enrere:

llisques pel meu costat, cap a miendins de la foscor que floreix.


III

¿Hi ha un assassí a l’armari?¿Que apareix quan tanques els ulls?

¿Què hi ha rere les poncelles de la dolçamara? ¿Un vampir?¿És un lladre sobre un cavall de cartróbrandant un sabre de coixí de sogra?

Plecs de negra foscor plena de centpeus

i tot plegat sóc jo, et tinc tan a prop,que noto la vidatremolosa que es desperta dins teu


quan t’espanten els sorolls de la nit,el sospir del vent,la rialla, bruixa que xiscla sota la capa esfilagarsada,ruixant-te la cara amb cucs, teranyines,arrencant-te el pijama amb dits de branques roges.

¿Havies vist el mussolabans que els teus ulls l’esborressin?

Ho veus: els sorolls provenende sota els teus peusde la roba del teu pijamaquan respires, tuels dónes vida.


IV

T’esmunys a l’habitació dels pares.Vols comprovar que estan bé,que no els ha passat resdel que t’imaginaves.

Et segueixo amb les marees de la nitper la calor fragant de l’habitació,per l’aire respirat tantes vegades,cap al lloc on jeuen de costat en el llit que comparteixen:

la roba de dormir els ha deixat nus,les ones dels cabells, la llacuna que remoreja.La mama jeu estesa amb les cames separades,entre les parpelles del papa cauuna gota clara, perduda.


Qui són quan dormen?No els despertaràs mai,mai a propòsit.

I com si subjectessis una altra màdins la teva, te n’adones: ells sempretindran aquesta edat,només tu et faràs gran.Mai més, fort com ets, podràs tancar ràpid la porta inflada.

MERJA VIROLAINEN Penjada de la branca de l’AntonovkaRiipun Antonovkan oksasta Hanging from the Antonovka branch

Traducció d’Anna Aguilar-Amat _______________________________________________________________________________________

Sóc penjada de la branca de l’Antonovka [1],cap per avall, el meu cabell penjant a l’inrevés,

em gronxo, la gespa s’ha m’ha tornat el cel iestà plovent troncs d’arbre,

el peix porta l’avi del llac,el ramat de vaques du l'àvia de les pastures,la pasta del pa prem la mà de sobre la taula.

Les patates ens aixequen de terra, els camps em llauren, l’herba s’enfila cap a Missu, els ossos roseguen Sultà, sota els matolls de grosella els cucs becarren les gallines.

[1] Tipus de pomera

MERJA VIROLAINEN Penjada de la branca de l’AntonovkaRiipun Antonovkan oksasta Hanging from the Antonovka branch

Traducció d’Anna Aguilar-Amat _______________________________________________________________________________________

La poma ha mossegat Eva,la fam em devora amb cada mos,

i la mort també ve,respira l’aire dels meus pulmons,

i passa:

em deixo anar sobre els palmells i m’alço en un saltiró sobre els peus.

MERJA VIROLAINEN Vas fer fora el meu cor, com una cigarreta

Stumppasit roskikseen sydämeni - You put out my heart, like a cigarette Traducció d’Anna Aguilar-Amat _______________________________________________________________________________________

Vas fer fora el meu cor, com una cigarreta,al cendrer. Va continuar encès:va brogir per l’aire de l’escala del metro,una cobra de fum que es descargola del niui desperta Kali, qui balla dins el templeen un cercle de flames.Els pelegrins de l’estació de Sörnäinenllisquen sobre el carrer dins les seves pasteres,s’apleguen a la costa,s'immergeixen en les restes vacil·lants del foc.Quan feliçment crema la brossa,com t’escalfen les seves flamesquan les cendres suren cap amunt, disperses.Com il·luminen festivamentla gris albada d’un dia laborable.

JIRKI KIISKINEN Viatge d’anada i tornada Menopaluu RoundtripTraducció de Pep Salvat Devesa_____________________________________________________________________________________

No sabia que estava a la tercera planta d’un bloc de pisos, vora un pont en una Europa enfosquida, aquí em trobava, dempeus a la ciutat il·luminada al mig d’una època glacial, en una península que s’endinsa en el mar. Apuntant-hi, hi havia una volta de míssils nuclears. El radar no detectava la nostra alegria mentre jo esquinçava el paper de l’embolcall que em projectava una silueta dentada en blanc i negre sobre les mans, una serp, una zebra. “La mateixa mena de pantalons que els que duia el papa”, vaig dir a la vora de l’arbre de Nadal, fora de la fotografia. Llavors el riure comença a enfonsar-se. S’enfonsa fins a una profunditat de trenta anys o potser més, en unes aigües verdes i tèrboles, l’hisso en una xarxa lluent i en trec un camal de pantalons apedaçats


La punta de la península resplendia en el tumult de les aigües negresen el murmuri de la sang un canelobre de cristall dringa i espurneja

en el vent negreno puc veure-hi res fora del cercle de llumfloto dins d’una enorme ameba elèctricaen l’univers refulgent hi veigllavis lluents per què em parlen només a mitenen les butxaques foradades veig els costats nus de l’edificia través de la neu veig cortines vermelles que amaguen el celveig cafeteres exprés d’acerveig sabates aerodinàmiques pantalles que vibrenveig el bastard engendrat per la jungla i l’acerque descansa resplendent sense camisa en un ample llitl’ameba palpitant de la pantalla escup mots però per quèper què aquesta tremolosa neu elèctrica tatua la pell negraper què el bastard branda l’arma prop del mur dels grafits


en una altra pantalla hi veig un guant de goma que s’apropa

la boca d’un dictador tasta la seva llengua de vellut

obre la boca com un nen

la barba falsa ja no ens pot enganyar

veiem a través d’ell m’encega la lluentor del cristall

el guspireig del ventre de l’ameba l’halo de la ciutat

no puc veure-hi enfora

no veig els peixos negres aplegant-se en eixams

per damunt dels caps de la gent

per cantar el cant eixordador de la parada nupcial

que un dia ens fecundarà

no puc veure els herois embarcant-se en l’escuma

descobrint la càrrega il·legal amagada sota l’escotilla


l’udol de les serres les cares brutes de sutge

i els troncs de la caoba en perill d’extinció

els pulmons de la jungla traspuen fum a la pantalla

un moment abans el cirurgià sutura l’esquinç

no veig els herois portats davant del tribunal

però per què per què veig de tant a prop

la cara humiliada del dictador

JOUNI INKALA He tingut raó massa vegades

Olen ollut liian monta kertaa oikeassa - I have been right too many timesTraducció de M. Elena Carné ______________________________________________________________________________________________

He tingut raó massa vegadesper recordar res d’una sola.Recordo altres vegades, quan les reflexions més tards’instal·laven en un somriure tardà, allargaven els llavisdurant força estona dins el meu capi esclataven en una rialla fàcil i alliberadora.Recordo totes aquelles vegades que em posseïen.Se’n van anar sense fer sorolls, sense alçar la veu.A qui acompanyen ara,qui han triat per a jugar-hi, ara.

JOUNI INKALA Les tres germanes, deu anys després Kolme sisarta kymmenen vuotta myöhemmin - The Three Sisters, ten years laterTraducció de M. Elena Carné ______________________________________________________________________________________________

L’Olga s’atura una estona més en el turó ventós del cementiri,on sembla que una tempesta de tardor s’hagi entretingutesqueixant branques dels arbres. Acaben de colgar la tomba de Masha i de Kulygin. Els van trobar fa cinc dies al seu llit, els gots d’aigua buits, enverinats.Tothom estava segur que era Masha qui va posar el vería la gerra de la tauleta de nit. Ja no podia més!Però d’altres pensaven que havia estat Kulyginque no suportava pensar que no el promourien,mai, de la simple oficina municipal a l'ajuntament.L’Olga s’hi està palplantada. Comença a ploure. Un esquirol saltirona pel camí, s’atura i mira fixament, amb un posat ben estúpid. Els altres acompanyants criden l’Olga des d’on s’esperen els cavalls, però no es belluga, encara. Mou el capi pensa angoixada com ho dirà a la Irinaque fa vuit anys que és en un manicomi de Moscou. L’Olga arrufa les celles, pensa.Dins les seves temples, un picot invisible, tal vegadafugit, un cop més, de l’infern, comença a espicassar-la.Tot d’una, l’esquirol surt corrents. No veu que l’Olga no plora, ni mica ni gens.

JOUNI INKALA Brodsky, in memoriam Brodskyn muistolle In memoriam Brodsky

Traducció de M. Elena Carné ______________________________________________________________________________________________

Com és allà on ets ara? Et piquen les ales?Que ja han esculpit una pila de busts de tu,lleugers com els núvols? Qui t’has trobat fins ara?Amb qui t’has aturat a fer una cigarreta?Qui llegeixen? Qui hi està de moda ara mateix?Ha aconseguit sortir dels llimbs, Virgili?Li podries donar records meus? Suposo queenyores Venècia, oi? Que et puc enviar cap paquet?Podries fer-me unes ratlles i dir-mequè trobes a faltar, què t’agradaria?T’anirien bé uns mitjons de llana? Que potsert’han posat al sector hivernal? O en un altre lloc, potser? És cert que hi pots sentirBach, tothora? Quants acudits bons t’hi expliquen cada dia?Quan fan una encaixada, les mans de la gent s’arriben a tocar?I com ho faré per reconèixer-t’hi, un dia?

JOUNI INKALA Conte per anar a dormir. Jackarby

Iltasatu. Jackarby – Bedtime story. Jackarby Traducció de M. Elena Carné ______________________________________________________________________________________________

L’alè aspre del pa de sègol a la llengua també se’n va adonar,

va fer que el gra de comí xiuxiués des de dins a la tassa del cafè matinalple d’un coneixement ja familiar i més fred.

Què hi pensava, allà, abandonat des del prat fins a la massa, després al forn, aixafat per mans i per màquines amables,per recordar, en el pa, el seu viatgeen la hibridació de tassa i llavis.

Em va transportar cap a un temps en què jo repetia el meu nom encara més celestial,

lleuger com l’alga marina i la sal, com l’olor de totes dues des de les roques vora la mar, fins a les roques

JOUNI INKALA Conte per anar a dormir. Jackarby

Iltasatu. Jackarby – Bedtime story. Jackarby Traducció de M. Elena Carné ______________________________________________________________________________________________

i el prat de darrere casa, on una pell d’escurçó s’havia cargolat com unsigne d’interrogació airós i xiuxiuant, que s’espiga exactament al final de la mena de dia que hom passa i les plantes del peu

no senten el dolor que li hauria agradat sentir.

En un moment, sol, dividit en parts iguals i contemplaten una taula buida on les llesques es decanten i cauen.

En un univers en expansió en un minut i mig

on els segons giren, fins que arrelen i granen.

JOUNI INKALA Dolor fantasma Aavesärkyä Phantom Pain Traducció de M. Elena Carné ______________________________________________________________________________________________

A W. H. Auden

I si el mal d’esquena és un dolor fantasma per la cua que abans teníem? El coll ens fa mal per la cuirassa desapareguda fa molt de temps.Les espatlles se’ns carreguen, sobretot després d’escriure una llarga estona, adolorides per la manca d’ales.I si els cabells són reminiscències de les plomes,i el pèl del cos del pèl animal? Tenim els peus plans pel pes que suportaven les peülles? Les orellesocupen el lloc de les vermelles cavitats porno de les ganyes? Així,pot ser que les espines ens hagin marcat el passat?I que llisquéssim, sense adonar-nos-en, cap a un temps afegit.Cap a les onades i la calma dels oceans d’avui.Ben mirat, no hi ha manera de saberquins vents continuen esperonant els ciclons.Qui sap per què hauríem de passar de dos peusa un de sol? Per què les natges se’ns haurien ajuntata la part posterior dels genolls? I per què hauríem de viure tantper veure el dia en què les nostres mares són closques d’ou,dins les quals naixeran i creixeran criatures, fins que les trenquin quan atenyen la majoria d’edat?

SAILA SUSILUOTO L’habitació de la cançó celestial

Taivaanlaulun Huone The room of the sky song Diversos traductors* ______________________________________________________________________________________________

Aquesta habitació és groga i lluminosa, la noia té un para-sol, estels a l’ombra.

Del ventre del cel brollen sang blava i guspires, el que és pur, diu la noia,

és ple de ferides. Ha mirat el cel tot el dia. Ha vist com un elefant

es transformava en pantera i desapareixia, com els peixos brillants lliscaven

pel mar temperat. Ha vist néixer les ales als ocells i perdre-les. Les cares dels éssers

estimats navegar com gegants, cadascun dels amors. Com deambulaven les imatges,

de la memòria

al quadre del cel, i com tornaven. Ha vist que l’amor no té mai marc. La noia ha mirat

al cel tot el dia, ha mirat fins que ja res no sembla accidental.

SAILA SUSILUOTO El pont Silta The bridge

Diversos traductors* ______________________________________________________________________________________________

Mira que rovellat està el pont, un arc iris de contenidors al port,rengles cruixents de blocs de lego, com si el món pogués ser encaixat a lloc.El pont grinyola com una articulació cansada, les grues fan una reverència al vent,degoteig de pluja. Mira, som sobre aquest pont, entre dos móns,en un paisatge tot en moviment, vacil·lants ens hi acostem o ens n’allunyem. Sobre aquest pont, al límit de dos móns: cims, globus, trossos de mars accidentats entre nosaltres. Som sobre aquest pont, onegen senyeres al

port, per partences sense retorn, per la nostra partença. Aquí el viatge és unadistància entre dues penes, l’amor un viatge cap a dues penes. I les senyeressempre són blanques.

SAILA SUSILUOTO En un món on encara es fa fosc a poc a poc

Yhä hiljalleen hämärtyvässä maailmassa – In a world still slowly dimming Diversos traductors* ______________________________________________________________________________________________

En un món on encara es fa fosc a poc a poc,amb flocs de neu com estels lluminosos amb núvols esbiaixats que es desfan sota el pes del viatgeel mar, onatge d’un gris vigoróson naveguen rais de colors vistososen cerca constant, aquells que aprenen a patir.En un món on encara es fa fosc a poc a pochi havia un capvespre, cinema a l’aire lliure, llums i cadires resplendentstrossos de bombetes i cors dringadissos,la poderosa maquinària del vent,tot es converteix en una vela si bufa prou fort.



En un món on encara es fa fosc a poc a poc,Com si veiéssim només les ombres de les coses una essència inútil,tan sols moviment silenciós de llum i foscori profusió de punts i línies defugint la forma,una gerra rosada s’esmicola, els noms desapareixen,i més reals que els ditssón els blaus que hi ressonen.

En un món on encara es fa fosc a poc a poc,un llençol groc de flames tardorenquesel feble pèndol dels joncs contra el fil metàl·lic de l’aigua.En un món on encara es fa fosc a poc a poc.De fet el cel és plexiglàs blaul’agafes entre les mansquan t’avorreixes el deixes anari el plàstic tibant se’n va volant.



I és això una bola blau cel o un forat en el paisatge,

tot em recorda un altre

per tant jo sóc la clau per al teu patiment,

o potser, mig per accident el gel ens fa emmudir.

En un món on encara es fa fosc a poc a poc,faig cops de cap contra l’aixeta contra parets contra cantonadesper fer que tot el que sempre s’interposa en mies faci enrere i no torni més.Els blancs i negres llampants de la cruïllaEn els carrers els colors de tardor, foscor, ferro i plugimque no s’adona aquella noiaque té la brusa macada, la faldilla xopa de sang.



Si ni tan sols la pèrdua pot sostenir-nosqui podrà

en un món on encara es fa fosc a poc a poc.Quan el vent bufa perles d’argent en la nitque m’envolta, emplomallada,miro fixament l’ambre parpellejant del semàfor. Digue’m llum.Quin és el propòsit avançar o aturar-sereflexos fugaços del solen el carrer per on corre l’aiguapluja que en dius negre hi pots veure a travéscom tot el que realment fa mal.



Com una porta que s’obre esquinça la pell de la màen un món on encara es fa fosc a poc a pocMentre paraules i significats s’esvaeixeni la vibració és moviment que no sap cap a on vaen flames que anhelen aire, en núvols ennegrits de l’horitzóen el silenci ominós dels carrers, camps ventosos, al cor mateix d’avions

estavellatsen el moviment queixós de l’eix del mónen el camí d’estels congelats,en el floc de neu que cau sobre una mà oberta

encara a poc a poc, encara a poc a poc

Traducció de Manda Alemany, Xavier Barberà, Mònica Dominguez, Laia Escribano, Borja Giménez de Azcárate, Aloña Gorostidi, Sandra Luque, Silvia Martínez, Marta Montagut, Carolina Maralón, Elisenda Riera, Yolanda Rodríguez, Isabel Román, Judith Zalvy.Coordinadora: Dolors Udina

5 Poetes de Finlàndia _______________________________________

Documents

Transcript of 5 Poetes de Finlàndia _______________________________________