6 14 Espriu s’enfronta al PP pel Correllengua · de tenir ben informada la ciutadania perquè...
16
de Gràcia 24 d’octubre de 2008 24 d’octubre de 2008 270 El propietari de la Casa Fus- ter, Nicolás Osuna, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, han signat aquest dimecres un conveni d’adhesió de l’edifici de Domènech i Montaner dels Jardinets a la Ruta Europea del Modernisme, com un dels ac- tes del seu centenari. A l’acte s’hi va presentar el documen- tal Modernisme i Societat, amb imatges inèdites de l’època. Pàgina 12 Casa Fuster, dins la Ruta Modernista sumari ISSN - 1695-4793 6 MOBILITAT El pla d’expulsió de motos de voreres ja imposa multes 14 CICLISME Gràcia està pendent del recorregut final del Tour 2009 Espriu s’enfronta al PP pel Correllengua La comissió de Presidència, Terri- tori i Funció Pública de l’Ajunta- ment de Barcelona va viure dime- cres al matí una picabaralla inusual en defensa de la llengua protago- nitzada pel regidor del districte, Guillem Espriu, en resposta a una nova maniobra del Partit Popular per retallar suports a una iniciativa catalanista. El prec dels populars, expressat per la regidora i repre- sentant del PP a la comissió de Presidència, Maria Ángels Esteller, plantejava un rebuig obert al ma- nifest de caire independentista que es va llegir a la festa celebrada a la plaça Rius i Taulet i que també es va aprovar per majoria en l’últim ÈRIC LLUENT ple del districte, amb el vot en con- tra del PP. Segons fonts coneixe- dores del contingut de la reunió, Espriu va fer una “resposta con- tundent” a favor d’actes com el del Correllengua, que reivindiquen “la plena normalització de la llengua”. Pàgina 5
Transcript of 6 14 Espriu s’enfronta al PP pel Correllengua · de tenir ben informada la ciutadania perquè...
1
de Gràcia24 d’octubre de 2008
24 d’o
ctu
bre
de 2
008
270
El propietari de la Casa Fus-ter, Nicolás Osuna, i l’alcaldede Barcelona, Jordi Hereu,han signat aquest dimecres unconveni d’adhesió de l’edificide Domènech i Montaner delsJardinets a la Ruta Europea delModernisme, com un dels ac-tes del seu centenari. A l’actes’hi va presentar el documen-tal Modernisme i Societat, ambimatges inèdites de l’època.
Pàgina 12
Casa Fuster,
dins la Ruta
Modernista
sumari
ISSN - 1695-4793
6MOBILITAT
El pla d’expulsió de
motos de voreres
ja imposa multes
14CICLISME
Gràcia està pendent
del recorregut final
del Tour 2009
Espriu s’enfronta al PP pel Correllengua
La comissió de Presidència, Terri-tori i Funció Pública de l’Ajunta-ment de Barcelona va viure dime-cres al matí una picabaralla inusualen defensa de la llengua protago-nitzada pel regidor del districte,Guillem Espriu, en resposta a unanova maniobra del Partit Popularper retallar suports a una iniciativa
catalanista. El prec dels populars,expressat per la regidora i repre-sentant del PP a la comissió dePresidència, Maria Ángels Esteller,plantejava un rebuig obert al ma-nifest de caire independentista quees va llegir a la festa celebrada a laplaça Rius i Taulet i que també esva aprovar per majoria en l’últim
ÈRIC LLUENT
ple del districte, amb el vot en con-tra del PP. Segons fonts coneixe-dores del contingut de la reunió,Espriu va fer una “resposta con-tundent” a favor d’actes com el delCorrellengua, que reivindiquen “laplena normalització de la llengua”.
Pàgina 5
2
de Gràcia24 d’octubre de 2008
OPINIÓl’independent
editorial
Que ens ho expliquinAlgú de l’Ajuntament de Barcelona haurà d’explicar
públicament per quins mecanismes de la gestió urbanís-
tica és possible que un solar afectat pel planejament en
cinc anys multipliqui per quatre el seu valor. Quatre
anys, en gestió de sòl, és com parlar de quatre dies, i
en aquest cas, dels quatre darrers dies en que la crisi
immobiliària ja començava a ensenyar les orelles. Hi ha
hagut escàndols especulatius, massa i massa tolerats, en
la compra-venda de solars on les plusvàlues apareixen
pel simple mecanisme de la requalificació urbanística.
L’habilitat dels especuladors i dels polítics corruptes
consisteix a embutxacar-se aquestes plusvàlues que la
llei marca molt clarament que són de tots i que és
l’administració competent que n’ha de garantir la correc-
ta distribució. En la meravellosa operació del solar de
Vallcarca tancada en un període tan curt de temps entre
la filial de Núñez y Navarro i l’Ajuntament de Barcelona,
resulta que una plusvàlua tan voluminosa es produeix
sense cap requalificació, tot al contrari amb la constàn-
cia documental de la seva afectació i previsible procedi-
ment d’expropiació
forçosa. I que aquesta
plusvàlua tan voluminosa
no només no es reparteix
entre tots com marca la
llei, sinó que surt de les
arques públiques que
són de tots i van a parar
a les butxaques de qui la història local ja ha batejat com
el rei de les cantonades. Per molt que l’Ajuntament
s’excusi dient que el procediment d’expropiació ha estat
correcte i que la compra-venda anterior era qüestió
entre privats, ningú no pot entendre que els propietaris
inicials no fessin cap consulta a l’Ajuntament ni cap
taxació sobre el valor real del solar afectat. Quines
pressions, quines extorsions, quines ocultacions, quines
maquinacions, quines informacions, quines actuacions
combinades a les diferents bandes s’han produït per
arribar a un increment de valor tan sobtat. Algú ho
haurà d’explicar públicament, i de passada que ens
informi també de quina ha estat la fiscalitat aplicada en
aquestes transaccions patrimonials, per acabar de
conèixer tota la enginyeria funcionarial que es pot afegir
a l’enginyeria urbanística i financera que ja coneixem
més. Ens ho expliqui, si us plau, senyor alcalde de
Barcelona, senyor alcalde de Gràcia.
Com és possible que unCom és possible que unCom és possible que unCom és possible que unCom és possible que unsolar afectat multipliquisolar afectat multipliquisolar afectat multipliquisolar afectat multipliquisolar afectat multipliquiper quatre el seuper quatre el seuper quatre el seuper quatre el seuper quatre el seuvalor en cinc anysvalor en cinc anysvalor en cinc anysvalor en cinc anysvalor en cinc anys
ADRECEU LES VOSTRES CARTES, AMB UN MÀXIM
DE 15 LÍNIES, INDICANT EL VOSTRE NOM,
ADREÇA, TELÈFON I DNI A: L’INDEPENDENT
c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN
O BÉ A [email protected]
TAMBÉ POTS DEIXAR-NOS EL TEU COMENTARI A
WWW.INDEPENDENT.CAT
cartes al director ull de dona
Gènere i
comunicació
Conxa Garcia
La cloenda dels Primers
Tallers de Gènere i Comuni-
cació, organitzats per la
Xarxa Internacional de
Periodistes amb visió de
Gènere i l’ICD, es va
celebrar a la seu del Col.legi
de Periodistes de
Catalunya. Els tallers han
tractat sobre com elaborar
les notícies, la utilització del
llenguatge i com incidir en
l’agenda informativa
exercint un periodisme
transversal més d’acord
amb els actuals models de
dones i homes, unitats
familiars i diversitat social. A
la Taula de Debat on eren
presents periodistes d’una
gran part de la premsa
escrita catalana, de
Catalunya Ràdio i TV3, es
va reconèixer que els temes
de gènere no són populars
en les redaccions, que hi ha
temes considerats més
importants. També es va
dir que els mitjans no en
tenen cap culpa que només
reflecteixen la societat
existent. Com ho farem si
no és responsabilitat de
ningú el canvi de model
social? Cal que els mitjans
acompleixin la seva funció
de tenir ben informada la
ciutadania perquè aquesta
es pugui formar la seva
pròpia opinió i participar en
el canvi del model social
patriarcal per un altre més
igualitari i just.
El confidencial
de L’Independent el dependent
De concerts solidaris n’hi ha hagut i
n’hi haurà perquè hi ha moltes causes
a defensar. Però al costat de les grans
qüestions mundials irresolubles hi ha
els problemes de cada dia. Per això, l’asso-
ciació Albricias del carrer Robí ha progra-
mat aquest divendres 24 un concert per recaptar
fons i pagar les eines als paletes que els estan refor-
mant el local. El mes passat algú es va deixar una
porta oberta, un llest s’hi va colar i ara aquest algú
pot fer pràctiques gratis de bricolatge. Contra els
xoricets de barri, doncs, música i solidaritat.
Llegides la notícia
sobre la creació
d’una associació de bars
per defensar-se dels
llauners i la tribuna d’un
jove per parlar sobre el
poc poder adquisitiu del
jovent gracienc i la seva
incompatibilitat en anar a
prendre una cervesa a un
bar, crec que tots dos
tenen part de raó i que
per això han d’intentar
trobar un punt en comú.
Entenc que els llauners
busquin el seu negoci. És
normal. I sobretot que
s’hagin fet un forat, en
una època de crisi en què
tothom busca la manera
d’estalviar-se uns cèntims
d’aquí i uns cèntims d’allà. El
que sí és injust, però, que el
propietari d’un bar hagi d’estar
pagant impostos a l’Ajunta-
ment i taxes a l’SGAE per
posar música i al final el seu
benefici acabi sent tan reduït.
No van en contra dels llauners,
van en contra de l’excés de
mesures que han de complir.
Per això, com sempre, feta la
llei, feta la trampa. Està clar
que els joves opten per com-
prar una llauna de cervesa al
carrer per un euro en comptes
de pagar-ne prop de dos euros
per una canya. Cal, però, que
els restauradors es posin les
piles i negociïn amb l’adminis-
tració. Es poden buscar soluci-
ons imaginatives, com les que
s’estan veient aquests dies en
alguns restaurants de la ciutat,
que ofereixen menús per un
euro. Per què no fer un dia de
consumicions més barates que
serviran per tenir més clientela
al bar i així afavorir al client?
Si li donem dues voltes a les
coses potser trobem la manera
de sortir-ne tots ben parats.
Fins i tot, tot i que això ja és
somiar massa, estaria bé fer
una trobada a dues bandes i
que cadascú exposés el seu
punt de vista. I ja no parlo
d’aquest problema, parlo en
general, de qualsevol situació
en què trobem dos bàndols
implicats i contraposats. Potser
així ens entendríem molt millor.
Irene Periz
Sob
re ll
au
nes i
bars
3
de Gràcia24 d’octubre de 2008
3
l’independent OPINIÓ
L’INDEPENDENT NO ES FA RESPONSABLE NI TÉ PER QUÈ COMPARTIR LES OPINIONS EXPRESSADES A LA SECCIÓ D’OPINIÓ D’AQUEST SETMANARI
staff
ÉS UNA INICIATIVA DE: AVV VILA DE GRÀCIA,
DEBARRIS I GRÀCIAWEB. CONSELL DIRECTIU:
ALBERT BALANZÀ, JORDI GASULL, JOAN LOU.
DIRECTOR LOCAL: ALBERT BALANZÀ.
REDACTORA EN CAP: MERITXELL DÍAZ.
REDACCIÓ: IMMA ANGLÈS, LAURA BALAGUÉ,
CARINA BELLVER, ADRIÀ CORTADELLAS, CLARA
DARDER, EUGENIA DALLARI, ALBERT GARCÍA,
ÀLEX GUTIÉRREZ, ÈRIC LLUENT, GEORGINA MARÍN,
LAURA MILLAN, PATRICIA MONGE, XÈNIA SOLÉ,
XAVI TEDÓ, GABRIEL TRINDADE. MAQUETACIÓ:
SERGI LOU. COL.LABORACIONS: JORDI ALBERTÍ,
ÀLEX BOSCH, LLUÍS BOU, FERRAN CASAS, JAUME
CLOTET, ÀNGEL GARRETA, PEP GORGORI,GERARD
MARISTANY, PERE MARTÍ, SERGI MARTÍN, JOAN
MILLARET, SERGIO OLIVEROS, EVA PIQUER,
TRISTRAM, RAFEL VALLBONA, VOCALIA DE LA
DONA DE L’AVV. FOTOGRAFIA: FRANCESCA
BIACCHESSI, ÒSCAR CARVAJAL, ÒSCAR MEJÍAS,
MÍRIAM NÚÑEZ, ORIOL VILA. PUBLICITAT:
SANDRA GAMBOA. DISTRIBUCIÓ: CET LABOR-
90. IMPRIMEIX: CG CANIGÓ S.L.
DIPÒSIT LEGAL: B-32478-00
DISTRIBUCIÓ CONTROLADA PER PGD
LA PERLA, 31, 08012 - BARCELONA
Tel. 93 217 44 10
EDITA: DEBARRIS, SCCL
DIRECTOR: ALBERT BALANZÀ
AMB EL SUPORT DE:
NÚM. 270
NÚM. 270
No aturaran el Correllengua!
Un any més, com en
centenars de pobles, viles,
barris i ciutats dels Països
Catalans, a la Vila de
Gràcia hem celebrat una
nova edició del
Correllengua. Una diada
festiva per fomentar i
difondre l’ús social de la
llengua catalana. Com a
poble, com a nació, com a
col·lectivitat, la llengua
catalana és la nostra gran
aportació a la diversitat
cultural mundial.
Des de la riquesa del
nostre teixit social, des de
la diversitat ideològica, des
de la transversalitat
generacional, un any més
la gent de Gràcia hem
acudit a la plaça Rius i
Taulet a participar de la
diada. Enguany, però, el
Correllengua del barri ha
estat en el punt de mira de
l’agressiu nacionalisme
espanyol. Durant les
setmanes prèvies els tancs
mediàtics a l’òrbita del
Partido Popular (PP) han
intentat embrutar i crimina-
litzar la gran festa del
Correllengua a Gràcia. Són
gent que no dubten ni a
mentir per aconseguir els
seus objectius, ni a forçar
la convivència, si cal. Un
discurs que alimenta fets
tant lamentables com els
ocorreguts enguany al
Correllengua de Gandia, on
els nacionalistes espanyols
han arribat a l’agressió
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana - Gràcia
tribuna
física contra els participants
de la festa.
La denúncia de la qual es
feien ressò aquests mitjans
espanyols de la caverna i el
mateix PP, estava motivada
per l’adhesió del PSC a la
moció del Correllengua
i criticava que no es fes
pública l’aportació econòmi-
ca del consistori per a la
seva celebració, quan per
a aquesta edició la CAL de
Gràcia no ha rebut un sol
cèntim i ha tirat endavant
uns actes amb l’entusiasme
i les aportacions personals
de la gent i associacions de
la Vila.
Gràcies a totes les entitats i
persones que cada any
tiren endavant el
Correllengua altruistament.
L’any vinent hi tornarem,
malgrat les males arts, la
intransigència i la radicali-
tat d’aquest partit que,
amb justícia, a la Vila es
manté en la marginalitat
política.
Fotos i textos: Judith Arnalotquè en penseu...
CREIEU QUE L’ESTAT HA D’INTERVENIR PER EVITAR LA FALLIDA DELS BANCS? ENTRA A WWW.INDEPENDENT.CAT I VOTA
...de les xarxes socials a internet com ‘facebook’?
Nacho Dimitri
venedor
Cesar Casellas
periodista
Enric Lamarca
director comunicació
Carlos Diaz
publicista
No conec ningú que no tingui
facebook. És com si no existis-
sis si no en tens. M’agrada
perquè m’ha posat en contacte
amb molts vells amics i d’una
manera automàtica. La veritat
és que han trobat una bona
manera per enganxar a la gent.
Algun benefici en deuen treure...
com sempre.
Estan molt bé. Gràcies al
facebook he tornat a tenir
contacte amb gent que feia
molts anys que no veia: amics
del cole, vells coneguts. És una
passada poder saber de molta
gent. És molt bon invent,
llàstima que no s’hagués
inventat abans perquè jo m’hi
hauria apuntat de seguida.
Trobo que és una perdua de
temps. Me’n vaig fer un perquè
em van passar l’enllaç, però
quan vaig veure de què es
tractava, em vaig esborrar.
Només serveix per fer el
tafaner, mirar fotos i escriure
tonteries. Hi ha força gent que
hi està molt viciada.
No sé que és. Diversos amics
m’han intentat convèncer
perquè me’n faci un, però la
veritat és que el tema
d’internet no em va massa. Jo
m’estimo més parlar amb els
meus amics cara a cara o,
com a molt, per telèfon.
Lluís Bou
La crisi mossega
Montilla
És ben curiós que cada cop que pregunto
a algú que no cobri del govern quin projec-
te destacaria del tripartit, no em sap citar-
ne cap ni un. La resposta és sempre el silenci, que només
contradiu una amiga meva que valora els 80 quilòmetres
per hora fixats al cinturó de Barcelona. No sé si ho fa
seriosament o amb ironia. En tot cas és molt crua la fluixesa
del govern català.
En cinc anys no ha aconseguit ni un sol traspàs significatiu
de competències. I la llei de la dependència, que semblava
ser el gran pacte social entre el govern tripartit i el del
PSOE, ha fracassat a conseqüència d’una inòpia al calcular
el cost que tindria. Els ajuntaments es queixen de la llei de
barris, també per falta de fons. La maquinària de la Gene-
ralitat, això sí, va tirant, però sense cap idea enlluernado-
ra. Facin la prova de preguntar per ella.
El president José Montilla, que va anar a les eleccions pro-
metent que reconduiria el desgavell, a aquestes alçades ja
es pot dir que no se’n surt.
El problema no són les
diferències internes al
govern, que es limiten a la
pugna entre ERC i ICV per la
figura de Lluís Companys i
poca cosa més, sinó una
desorientació evident del
PSC. Un dia Montilla es queixa del president José Luis
Rodríguez Zapatero pels problemes econòmics de la llei de
la dependència, i l’endemà li dóna suport en els pressupos-
tos generals. Un dia el mà dreta de Montilla, José Zaragoza,
proposa que CiU s’incorpori al govern central i es desfà en
elogis a Josep Antoni Duran, quan l’endemà el líder d’Unió
aposta per una gran coalició a Catalunya, i és llavors Miquel
Iceta qui la rebutja.
La crisi econòmica, que d’aquí a uns mesos es farà evi-
dent i amb clara repercussió política, no és compatible
amb un govern descordat. Montilla ha de reaccionar amb
urgència si no vol que l’escenari l’aboqui finalment a una
gran coalició entre CiU i el PSC a la Generalitat, que posa-
ria fi al seu mandat. Sap que ell és ara qui realment el
frena. Però en moments de crisi, els governs dèbils erosio-
nen els seus presidents. I ja veurem si el líder del PSC té
capacitat de reacció.
la setmana
Cada cop que preguntoCada cop que preguntoCada cop que preguntoCada cop que preguntoCada cop que preguntoa algú quin projectea algú quin projectea algú quin projectea algú quin projectea algú quin projectedestacaria del tripartit,destacaria del tripartit,destacaria del tripartit,destacaria del tripartit,destacaria del tripartit,no meno meno meno meno me’n sap citar cap’n sap citar cap’n sap citar cap’n sap citar cap’n sap citar cap
Els tancs mediàtics aEls tancs mediàtics aEls tancs mediàtics aEls tancs mediàtics aEls tancs mediàtics al’òrbita del PP hanl’òrbita del PP hanl’òrbita del PP hanl’òrbita del PP hanl’òrbita del PP hanintentat embrutar iintentat embrutar iintentat embrutar iintentat embrutar iintentat embrutar icriminalitzar la festacriminalitzar la festacriminalitzar la festacriminalitzar la festacriminalitzar la festa
ARXIU / CAL
4
de Gràcia24 d’octubre de 2008
4
l’independent OPINIÓ
L’INDEPENDENT NO ES FA RESPONSABLE NI TÉ PER QUÈ COMPARTIR LES OPINIONS EXPRESSADES A LA SECCIÓ D’OPINIÓ D’AQUEST SETMANARI
tribuna
Reflexions sobre Gràcia (1)
M’ha encantat llegir la
tribuna Els espais buits no
fan Gràcia del dia 17
d’octubre 2008. Jo no tan
sols veig elitisme (sabeu
que estan fent un espai a
Torrent de les Flors per allà
on posaran piscina i tot a
l’edifici?) si no com un intent
que per la zona de Sant
Salvador i rodalies es
continuï el procés que s’ha
fet a la Diagonal, i després
continuant cap a Lesseps.
Suposo que de carrer de
botigues voldran també
passar a carrer de botigues
de luxe. Es fàcil agafar i
treure’ns del mig, posar
botigues més cares, i
llavors augmentar el preu
del sòl, augmentar els
lloguers i el que paguem.
Heu vist el carrer Sant
Salvador i rodalies? Es
posen a reformar tot el que
era una botiga per fer un
baix on viure. No han
pensat en els pàrquings
d’aquesta nova gent. Cada
cop abandonen més locals
i, a més, si la gent es
jubila, qui és capaç de
començar un negoci de
qualitat i continuar amb el
costa tot?
Com dic, és molt fàcil posar
només habitatges, i que un
i tot. On portem les viandes,
a la minicistella d’algunes
bicis? Al final no es pot ni
sortir de Barcelona, no? I tots
al tren, milions
de persones? I
si plou, i la
caputxa no em
deixa veure als
costats, què
faig amb la
bici? I si no n’hi
ha, què?
Aneu per la ciutat un dia en
cotxe i no en veureu menys
de cotxes. Només quatre
d’ICV que s’han agafat la
bici del servei bicing i que
no necessiten més. Segur
que van al
súper a
comprar
ampolles
d’aigua. A
Baricentro,
0,9 euros.
Aquí, 1,3
euros. Pocs cèntims però si
ho descomptes de tot,
funciona.
dia ens diguin “és zona de
luxe” i adéu. Es fàcil que
comencin a florir noves
botigues elitistes, però tal i
com deixen de bruts alguns
carrers, ho veig difícil. Es veu
que hi ha carrers macos i
carrers on deixar els excre-
ments del gosset i no netejar-
ho. O deixar l’orina del gos,
que no es recull per cert.
De més jove, tot era diferent,
era més net i hi havia més
botigues. Ara vagis on vagis,
molts acaben tancant i
barrant. A la plaça Rovira, hi
ha una casa que hauria de
rehabilitar-se i què passa? No
res.
Tanquen carrers als cotxes,
per fer que la gent camini per
allà, però després han
d’obrir-los, com el de Joan
Blanques, perquè hi passin
els camions, i a part, hi passa
el mateix número de gent. I
per què es tanca? Sense la
gent, el que reparava cotxes
allà ho té tot barrat. Nosal-
tres hem de donar molta
volta, i al final tot és un gran
scalextrix.
Lesseps està quedant ben
lletja, diuen que hi posaran
arbres, però segurament no a
Lesseps sinó a Vallcarca, no
sigui que la gent no vegi que
tenim la L3 i la L9 allà, com
no es veu la comissaria prop
de Lesseps pels arbres.
Abans hi havia un gran parc-
plaça, però ja no serveix com
a pulmó. Al final se’ns fa
pagar massa i pensem en
anar-nos, no pot ser que
haguem de ser de l’elit per
viure aquí, sense cap permís,
sols perquè la zona de
Diagonal i rodalies està molt
cara i s’hagin enamorat
d’aquesta part de Gràcia i
Barcelona. Aquí, per cert, ni
es pot aparcar, perquè posin
els pàrquings que posin, està
tot molt saturat, i amb l’excu-
sa de les reformes, tothom
ocupa 3 places de cotxe amb
deixalla.
I el pitjor, ens inflen a Bicing. I
l’embarassada, com arriba a
l’hospital sola? I si no té taxi o
no la vol dur? I el malalt que
no es pot moure, o és
discapacitat o no té una cama
bé com portarà la bici? I quan
vas a comprar, no pots anar
a Baricentro o per allà perquè
avui sí hi havia gent, amb fills
Cada cop sCada cop sCada cop sCada cop sCada cop s’abandonen’abandonen’abandonen’abandonen’abandonenmés locals i si la gent esmés locals i si la gent esmés locals i si la gent esmés locals i si la gent esmés locals i si la gent esjubila, qui és capaç dejubila, qui és capaç dejubila, qui és capaç dejubila, qui és capaç dejubila, qui és capaç decomençar un negoci?començar un negoci?començar un negoci?començar un negoci?començar un negoci?
David Martínez, veí de Gràcia
tribuna
El segon manifest
He acabat de llegir la
resposta de la Comissió
Una altra plaça Lesseps és
possible al primer manifest
per la plaça Lesseps i com
a veí de la mateixa des
que vaig veure la llum per
primera vegada (vaig
néixer al número 10
d’aquesta plaça fa 67
anys), m’he sentit moral-
ment agredit per la respos-
ta d’aquesta “comissió” al
mateix, publicat en el
nostre setmanari del 5 de
setembre passat.
La meva opinió personal i
només personal però que
la comparteixen la majoria
de veïns de la plaça –
excepte pel que sembla els
de la cèlebre “comissió” –,
queda reflectida en les
entrades del meu blog
bilanx.blogspot.com,
teclejant l’etiqueta “plaça
Lesseps”, on a més hi ha
suficient material fotogrà-
fic, del qual d’altra banda
pot disposar lliurement,
qualsevol persona o
entitat, que com jo, s’asseu
ofès pel curs d’aquestes
obres.
Davant d’aquestes manifes-
tacions de la repetida comis-
sió em veig en l’obligació
moral de concretar els
següents punts:
1. No comparteixo en abso-
lut el primer punt en el qual
la comissió no considera
desordenada la plaça. El
“desgavell urbanístic” s’uneix
a l’excessiva durada de les
obres. Només falta una mica
més de temps i s’haurà trigat
a remodelar la plaça el
mateix que va tardar
Lesseps a construir el canal
de Suez (inaugurat en 1869).
Quina vergonya!
2. No m’explico des de quin
observatori contemplen la
plaça els membres de la
comissió, però des dels àtics
i terrats de les finques
afectades, es veu clarament
la divisió de la plaça en dues
zones: nord i sud.
3. Quant a la zona verda,
només s’han de contemplar
els espais actuals per deduir
que no arribarà al nivell que
tenia abans. No em servei-
xen arbres, plantats separa-
dament i que segurament
més que una altra cosa
serviran d’excusa per cobrir
S’haurà trigat a refer laS’haurà trigat a refer laS’haurà trigat a refer laS’haurà trigat a refer laS’haurà trigat a refer laplaça el mateix que vaplaça el mateix que vaplaça el mateix que vaplaça el mateix que vaplaça el mateix que vadurar la construcciódurar la construcciódurar la construcciódurar la construcciódurar la construcciódel canal de Suezdel canal de Suezdel canal de Suezdel canal de Suezdel canal de Suez
Josep Lluís Sanchez, veí de Lesseps
el nefast expedient.
4. Respecte a l’amfiteatre,
qualificar de tendenciosa i
reaccionària l’opinió de la
plataforma, és com poc
d’una insensatesa al caire
del demencial. És que
aquests senyors no han vist
mai a Barcelona, l’ús que per
les nits tenen la major part
de construccions com la
projectada per a la plaça? A
més, per a quin ús lúdic pot
servir un amfiteatre sense
escenari?.
5. Finalment. Contra gustos
no hi ha res escrit. Però els
recomanaria als senyors de
la comissió un curset sobre
art modern. Que algú opini
que les estructures i
baluernes que han incrus-
tat a la plaça és arquitectu-
ra avantguardista i
moderníssima, no s’ho
discutiré, però que és un
autèntic nyap des del punt
de vista d’una majoria de
veïns és una realitat
palpable.
Ens inflen a Bicing, iEns inflen a Bicing, iEns inflen a Bicing, iEns inflen a Bicing, iEns inflen a Bicing, il’embarassada arriba al’embarassada arriba al’embarassada arriba al’embarassada arriba al’embarassada arriba al’hospital sola perquèl’hospital sola perquèl’hospital sola perquèl’hospital sola perquèl’hospital sola perquèno té taxis?no té taxis?no té taxis?no té taxis?no té taxis?
JOSEP LLUÍS SÁNCHEZ
5
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
5
PolíticaEspriu s’enfronta al PP a l’Ajuntament
contra l’intent de vetar el CorrellenguaPresidència rebutja un prec dels populars per retirar l’ajut a la festa celebrada a Gràcia
La comissió de Presidèn-
cia, Territori i Funció Pú-
blica de l’Ajuntament de
Barcelona va viure dime-
cres al matí una picabara-
lla inusual en defensa de
la llengua protagonitzada
pel regidor del districte,
Guillem Espriu, en respos-
ta a una nova maniobra
del Partit Popular per re-
tallar suports a una inici-
ativa catalanista. Si abans
de l’estiu l’objectiu dels
populars va ser la retira-
da de l’ajut municipal pel
finançament d’actes sobre
la figura d’Ovidi Montllor
a Alcoi, aquest cop el su-
port en qüestió va ser el
Correllengua celebrat a
Gràcia dissabte.
UNA IMATGE DE LA PASSADA EDICIÓ DEL CORRELLENGUA
ALBERT BALANZÀ
El prec dels populars, expressatper la regidora i representant delPP a la comissió de Presidència,Maria Ángels Esteller, plantejavaun rebuig obert al manifest de cai-re independentista que es va lle-gir a la festa celebrada a la plaçaRius i Taulet i que també es vaaprovar per majoria en l’últim pledel districte celebrat el passat 7d’octubre amb els vots de CiU,PSC, ERC i ICV-EUiA i amb elvot en contra del PP. Els popu-lars, però, volien anar més enllà ivan plantejar en la seva interven-ció la retirada de suport oficial perpart de l’Ajuntament a aquestafesta a favor de la llengua tambéen el recolzament econòmic querep de la institució municipal. Elpresident de la comissió de Presi-dència, Carles Martí, un cop fet
el prec per part d’Esteller, va ce-dir la paraula al regidor de Grà-cia, Guillem Espriu, present a lacomissió en tant que edil aBarcelona, i aquest, segons fontsconeixedores del contingut de lareunió va fer una “resposta con-tundent” a favor d’actes com el delCorrellengua, que reivindiquen “laplena normalització de la llengua”.D’altra banda, l’agrupació local delPP va aprofitar dijous una visita allocal de la presidenta dels conser-vadors a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, per expressar el seu su-port al candidat oficial a la presi-dència de la junta directiva deBarcelona, Antoni Bosch, que con-corre a les eleccions que es faranel 22 de novembre.
Militants d’ICV
de Gràcia, pel
sobiranisme
L’exconseller del districted’ICV i històric dirigent veï-nal de Gràcia, Jordi Altarriba,és un dels dos principals pro-motors del manifest sobiranis-ta que aquest divendres s’hapresentat davant la direcció delpartit amb un centenar d’ad-hesions recollides, entre lesquals s’hi compten les del’eurodiputat Raül Romeva, elsexdiputats Joan Armet i RocFuentes o la de l’alcalde deCerdanyola. Antoni Morral. Elmanifest, segons Altarriba, de-mana un full de ruta a la for-mació ecosocialista pel “trac-tament accessori” que fins ara,al seu parer, s’ha donat al vol-tant del sobiranisme. D’altrabanda, l’agrupació local va ce-lebrar el passat 16 d’octubreuna primera reunió per pre-parar l’assemblea que la for-mació celebrarà el 21, 22 i 23de novembre i a la qual Grà-cia s’hi presentarà defensantsetze esmenes. Dilluns que vehi haurà una segona reunió.
David Fernández
treu en castellà
‘Cròniques del 6’
Un dels portaveus de la Tornai autor del llibre ‘Cròniquesdel 6 i altres retalls de la cla-veguera policial’, David Fer-nández, veurà editada en cas-tellà la seva obra aquest no-vembre i aprofitarà aquest fetper iniciar una ronda de pre-sentacions del llibre des deMadrid fins al País Basc. Elllibre recull les actuacions dela brigada d’informació delCos Nacional de Policia aBarcelona.
CEDIDA: CAL
El Districte bateja el casal
com a Espai Jove de Gràcia
Després de múltiples estira-i-ar-ronsa sobre el concepte que hau-ria de tenir el nou casal de jo-ves que s’està ultimant al carrerGran amb Santa Rosa, sobretotper la conveniència o no d’obrir-lo a un públic més ampli, el Dis-tricte s’ha decidit finalment perEspai Jove de Gràcia com a nomsignificatiu per a l’espai. Aquestés ara mateix l’únic nom, enca-ra que provisional que hi ha
sobre la taula per batejar un es-pai que, malgrat l’aparença ex-terior gairebé acabada, no obri-rà portes amb una programa-ció regular fins al març. Interi-orment, el funcionament admi-nistratiu tampoc arrencarà elnovembre, com s’havia apuntat;ara s’apunta des del Districte “afinals d’any” com la nova dataprevista per al trasllat del Con-sell de la Joventut de Barcelona.
crònica
Una setantena de militants isimpatitzants d’Esquerra vansecundar dimarts l’únic actetancat al públic de la comme-moració dels 30 anys del CasalFrancesc Macià. La zona neu-tral i poc discreta dels Lluïsosera el lloc adient per a les bo-
A.B.
ERC opta per tancar feridesTrenta anys de celebració del partit a nivell local i
la visita del nou líder del partit, Joan Puigcercós,
en un territori on els seus acaben de perdre el
control del casal són prou ingredients per a un
sopar interessant. Però dimarts tot es va quedar
en una crida a la unitat i a tancar ferides.
baixar cap al territori per parlarde les dificultats d’acord en el noufinançament i l’amenaça del Tri-bunal Constitucional, però entre-mig va dir el que volia dir: quecal preservar la unitat al partit.El president del Casal d’Esquer-ra, Miquel Pagès, cap visible delgruix de l’agrupació que ha aju-dat a reelegir Oriol Amorós aBarcelona, va optar pel repàs his-toricista en presència delsexpresidents dels últims locals iva subscriure la unitat demana-da per Puigcercós. Ara toca.
nes paraules. També ho va afavo-rir el fet que no hi hagués tornde preguntes. I així els parlamentses van cenyir al guió previst.Puigcercós se’n va anar per lesbranques de la crisi mundial i del’objectiu de tenir Estat per res-pondre a aquests problemes, va JOAN PUIGCERCÓS, ACOMPANYAT DE MIQUEL PAGÉS, DOLORS MARTÍNEZ I XAVIER FLORENSA
NONA CODINA
breus
6
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
6
SocietatL’Ajuntament paga a una constructora
el triple del valor d’una finca de VallcarcaFonts jurídiques no hi veuen cap il.legalitat però els veïns parlen d’“estafa immobiliària”
Una operació immobilià-
ria dins de la reforma de
Vallcarca ha permès a
una constructora filial de
Núñez y Navarro obtenir
un benefici de prop de
tres milions d’euros
pagats per l’Ajuntament,
en comprar l’any 2003
una finca afectada pel Pla
General Metropolità per
un total de 1.202.024
euros i ara rebre, per
expropiació, 4.056.300
euros del consistori.
EL MUR DE LA FINCA DE GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER 7-23
MERITXELL DÍAZ
MERITXELL DÍAZ
L’Ajuntament de Barcelona, se-gons els documents als quals hatingut accés L’Independent, haexpropiat una finca del carrerGustavo Adolfo Bécquer núme-ro 7-23 per la quantitat de4.056.300 euros a Marial S.A.,una de les empreses filials de laconstructora Núñez y Navarro.Marial S.A. havia adquiritaquesta finca l’1 d’agost de 2003per la quantitat d’1.202.024euros, sabent que estava afecta-da pel Pla General Metropolità.En aquesta operació, la immo-biliària ha tret un benefici de2.854.275 euros.L’exercici, segons les fonts jurí-diques consultades, en cap cas ésil.legal ja que el preu el fixa unajunta arbitral però els veïns afec-tats han assegurat que l’operació
és “immoral” i que es pot parlard’“estafa immobiliària”.
Reunió al març
L’únic serrell per tancar aquestaoperació eren les sis persones queconstaven com a titulars de la fin-ca amb dret a usdefruit i a lesquals l’Institut Municipal d’Urba-nisme va convocar a comparèi-xer a la societat municipal Bar-celona Gestió Urbanística S.A. elpassat 31 de març a través delButlletí Oficial de la Província deBarcelona (BOPB), “a fi i efecte
Una sentència del contenciós obliga a
Núñez y Navarro a reparcel.lar un espaiNúñez y Navarro haurà de re-parcel.lar la unitat 4 de Vallcar-ca, que correspon als carrersArgentera i Calendau. Així hoha determinat el Jutjat Conten-ciós Administratiu número 10de la província de Barcelona enuna sentència emesa aquest oc-tubre i que dóna la raó als veïnsM. Baena i F. Jiménez. Segonsexpliquen els demandants, en elprocés de reparcel.lació la im-mobiliària va al·legar el cadastreper obtenir uns metres quadratsal seu favor. A més, quan es creauna unitat de reparcel.lació s’hande fusionar les parts propietàri-es i cadascuna es queda amb uncoeficient dins la unitat. Els pro-pietaris tenen prioritat a l’horade triar l’espai en funció de la
proximitat. Segons explica l’arti-cle 120 del LUC “debe procurarseque las parcelas resultantes que se
adjudiquen estén situadas en unlugar cercano al de las antiguas pro-piedades de los mismos titualres, sin
de procedir al pagament de laquantitat total de 60.418,51euros, en concepte de preu just,més els interessos d edemora enla tramitació per expropiació dela finca abans esmentada”.La notificació concloïa que “encas de no comparèixer els inte-ressats, o els seus representants,es procedirà a aixecar Actad’Ocupació, prèvia consignacióde les quantitats esmentades a laCaixa de Dipòsits Municipal, deconformitat amb els articles 50 i51 de la Llei d’Expropiació For-çosa”. Els titulars tenen el títol
d’1/72 part de la propietat. En eldocument de compra-venda en-tre l’antic propietari de l’immo-ble i Marial S.A. ja constava quela finca es trobava ubicada “en laUnidad de Actuación número 4 dela Modificación del Plan GeneralMetropolitano en el Ámbito de laavenida del Hospital Militar-Fari-gola, en cuanto a la superficie de122 metros cuadrados y en cuantoa 2.123,35 corresponden a launidad e Actuación número 6 y porconsiguiente está afecta a losbeneficios y cargas dimanantes delPlaneamiento”.
perjuicio de que, si ello no esposible se aplique la pertinenteponderación de valores”. En el do-cument de Núñez y Navarro,l’edifici que es programava co-incidia amb les finques 26 i 28del carrer Argentera, quan elpropietari triava quedar-se enaquest espai. Els demandantsvan considerar que existia unerror a la superfície indicada pelcadastre i no s’havia fet una com-provació fotogràfica del projec-te. En el recurs, els veïns de-nunciaven el defectuós reparti-ment de beneficis.El Jutjat ha fallat l’anul.lació dela reparcel.lació “debiendoproceder a la elaboración de unnuevo Proyecto de Reparcelaciónajustado a las consideracionesrecogidas en el cuerpo de estaresolución en cuanto al princi-pio de proximidad bajo el estrictocumplimiento del principio de lajusta distribución en losbeneficios y cargas”.
MERITXELL DÍAZ
breus
Les motos
sobre la vorera
ja reben multa
La Guàrdia Urbana ha co-mençat fa uns dies a multarles motos que acostumen aaparcar sobre les voreres ambl’objectiu clar d’expulsaraquesta invasió de zones deGràcia com el carrer Gran, elTorrent de l’Olla i el carrerBonavista i forçar que els mo-toristes utilitzin els aparca-ments senyalitzats. La campa-nya, que es va iniciar abansde l’estiu a títol informatiu,va engegar aquesta segona fasesancionadora la setmana pas-sada i per ara, segons fontsdel districte, s’avança progres-sivament en l’expulsió demotos de les voreres però noes fan retirades massives devehicles amb la grua.
L’Observatori
denuncia els
solars buits
L’Observatori de Gràcia haconvocat per a aquest dissab-te 25 una cercavila reivindica-tiva amb l’objectiu de denun-ciar l’existència de solars buitsa la Vila. La iniciativa preténvisualitzar una tasca en la qualhi treballen els membres del’Observatori des de fa mesos,l’elaboració d’un mapa que lo-calitza cases tapiades, cases enconstrucció, solars buits i im-mobiliàries. En un manifest fetarribar la setmana passada aaquest setmanari (vegeu L’In-dependent núm. 269), elcol.lectiu es pregunta “com espot permetre que mentre se-gueix el degoteig d’entitats quees queden sense lloc, uns pocsesperin traquil.lament el mo-ment d’embutxacar-se el fruitde la seva especulació”. La cer-cavila, que comença a les 11hores a la plaça de la Virreina,recorrerà diversos espais queporten mesos buits i tambéalgunes places on s’aturarà iexplicaran el perquè d’aquestaacció. L’Observatori de Grà-cia va néixer arrel de la cele-bració de dues jornades sotael nom de Precarietat, especu-lació, mentides i cintes de vídeoi Pel dret a l’habitatge: contrala violència immobiliària, ambl’objectiu de debatre sobre latransformació social de Grà-cia. També atenen consultessobre mòbing i han dut a ter-me xerrades sobre l’aferQuirón i van fer una barracaal solar que durant mesos vaquedar buit a la cantonadad’Astúries amb Verdi.
7
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
8
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
reportatge
Riera de Sant Miquel és un caos circulatori des de fa dos anys
Anem per parts. A finals del2006 es talla el lateral de la pla-ça Gal.la Placídia i el tram deRiera de Sant Miquel que vades de Lluís Antúnez fins a laTravessera de Gràcia per ubicaruna carpa provisional que aglo-meri totes les parades del mer-cat de la Llibertat. Des d’ales-hores els vehicles que pugen perSant Miquel no tenen més re-mei que girar a l’esquerra peragafar Lluís Antúnez i anar apetar a la Via Augusta. Pels que
Èric Lluent
Un parany sense senyalMai ningú hagués que
pensat que les obres
del mercat de la Lliber-
tat serien les responsa-
bles dels caos circula-
toris que de tant en
tant es creen a la Riera
de Sant Miquel, a uns
200 metres de la plaça.
L’origen del problema
no és ni més ni menys
que una mala senyalit-
zació de la zona que,
malgrat tot, no s’ha
solucionat en els gaire-
bé dos anys que fa que
es van iniciar les obres
de Llibertat i es va
haver de tallar un tram
de la riera i el lateral
de la Gal.la Placídia.
conegui la zona encari SantMiquel, posi l’intermitent pergirar a l’esquerra i vegi com ésfísicament impossible que elseu vehicle pugui girar cap aLluís Antúnez sense haver des-trossat el para-xocs, el lateralde l’autocar i el semàfor del pasde vianants. És el que va pas-sar el passat dijous entorn a lesonze del matí. Els col.lapses quees formen en aquestes ocasionssón monumentals ja que reper-cuteixen en vies com el lateralde la Diagonal i l’enllaç de pas-seig de Gràcia amb el carrerGran. L’única solució per treu-re l’autocar del parany és queles desenes de cotxes embote-llats facin marxa enrere, ocasi-onant encara més problemes detrànsit, tancar riera de SantMiquel i fer un seguit de ma-niobres en contra direcció peragafar Gran de Gràcia. “Un diahauran de treure un autocar atrossos”, afirma un veí de lazona. Però la solució definitivaés tan senzilla com posar unasenyal de prohibició per als ve-hicles de grans dimensions. Eraprecisament d’això del que esqueixava el conductor del dar-rer autocar encallat quan al capde tres quarts d’hora va arri-bar la Guàrdia Urbana.
no són veïns de la zona, el trajec-te resulta bastant absurd, ja quepoden arribar al mateix puntanant pel lateral de la Diagonal,en lloc d’entrar a la riera, i girara la dreta per trobar-se amb laVia Augusta. Per a cotxes, furgo-netes, ciclomotors i bicicletes nohi ha més problema que haverfet el camí més lent (només hi haun carril) podent haver anat mésràpid. Però per als autocars des-pistats, i tota la munió de trànsitque entra a la riera darrere seu,la cosa no és tant fàcil. Ja ha pas-sat més de cinc vegades i potpassar qualsevol dia. Només fafalta que un conductor que no
EL CONDUCTOR DE L’AUTOCAR, MENTRE REALITZA LES MANIOBRES
ÈRIC LLUENT
SOCIETAT
M. DÍAZ
La voluntat de preservar l’es-pai del bar i de mantenir dem-peus l’edifici de La Violeta sóndos dels criteris que es tindranen compte en les bases del con-curs de rehabilitació de l’anticcasino del carrer Sant Joaquim.Així s’ha decidit aquesta setma-na en una reunió entre el regi-dor, Guillem Espriu, tècnics delDistricte i els Amics i Amiguesde La Violeta. La plataforma
alertava la setmana passada dela intenció del Districte d’obrirla possibilitat de tirar avall l’edi-fici per “optimitzar l’espai” (ve-geu L’Independent núm. 269).La plataforma es mostra satis-feta amb l’acord al qual han ar-ribat de fer que les bases delconcurs tinguin en compteaquests dos requisits. Malgrataixò, encara no s’ha especifi-
Acord sobre les bases
del concurs de La Violeta
cat els punts que sumarà cada und’aquests criteris. El consistoris’ha compromès a què un copestiguin redactades les bases delconcurs els hi farà arribar a lesdiverses entitats que conviuen aLa Violeta perquè el revisin. Deforma paral.lela, la plataformad’Amics i Amigues té previst en-gegar un debat entre tècnics dediverses especialitats, com histo-riadors, arquitectes i antropòlegs,per reunir opinions sobre la im-portància de La Violeta, tant anivell arquitectònic com a nivellsocial. D’aquesta manera, elcol.lectiu vol conèixer veus exper-tes i externes.
Castanyada reivindicativa
D’altra banda, gegants, bastoners,dracs i diables arrenquen aquestdissabte 25 una cercavila a les 17hores de la plaça de Rius i Tauleta la Violeta. Un cop allà l’EsbartLluís Millet oferirà un especta-cle de ball, s’hi farà un conta con-tes i tallers a càrrec de diversesentitats. L’objectiu d’aquesta fes-ta, com ja es va fer l’any passat,és reivindicar l’ús social de l’an-tic casino.
Es valorarà la preservació de l’espai del bar
L’ANTIC CASINO LA VIOLETA, A LA CANTONADA DE SANT JOAQUIM AMB MASPONS
MERITXELL DÍAZ
EL VEHICLE, TOTALMENT CREUAT AL CARRER
ÈRIC LLUENT
S’engegarà un
debat entre tècnics
de diverses
especialitats
9
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
Diego López, a la
galeria Tòrcul d’Art.
Trànsit és el nom de l’ex-
posició que arriba aquest
mes a la galeria de Joan
Blanques. Es tracta d’un
recorregut per les obres
dels darrers anys de Diego
López, un trànsit pel
temps, en què l’artista re-
prèn i construeix de nou.
Manté una gran activitat
com a pintor escenògraf
des dels seus inicis a TVE i
el seu pas per la publicitat.
Ha portat la seva obra a
galeries d’arreu de l’Estat i
també ha participat a diver-
ses fires i biennals. L’any
2006 ja va exposar un recull dels seus treballs a Tòrcul d’Art.
López sorprèn per la seva capacitat de treballar en l’aplicació
de noves tècniques de color i fent servir tipus de materials
ben diversos.
Galeria Tòrcul D’Art (Joan Blanques, 44)
Del 30 d’octubre al 30 de novembre
CEDIDA
recomanemEXPOSICIONS
� Exposició perma-
nent
Exposició: La mobilitat,
l’estalvi, l’energia i la
construcció sostenible.
CRBS(Nil i Fabra, 20, bai-
xos)
� Fins al 25 d’octubre
Exposició: Nona Codi-
na, Sandra Morera i
Anna Vila.
Galeria Paspartú (carrer
Verdi, 25)
Exposició de fotografies
col.lectiva: Què has fet
aquest estiu?
Casal de barri Cardener
(Cardener, 45)
Exposició: Omple la
teva vida de sentit, fes-
te voluntari.
CC La Sedeta (Sicília,
321)
� Fins al 26 d’octubre
Exposició de fotografies:
Joan Porredon.
Lluïsos de Gràcia (Plaça del
Nord, 7)
� Fins al 31 d’octubre
Exposició: Melting Pot, de
TV Boy.
Galeria Safia (carrer
Bruniquer, 9)
Exposició de pintura i
collage: Aitana Bernabé.
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80)
Exposició: Especula en
acción, la visió d’un grup
d’humoristes gràfics sobre
l’urbanisme i l’especulació.
CC El Coll (Aldea, 15)
Exposició en paper ploma,
de Rafa Zaragoza.
El Local (Ros de Olano, 12)
� Fins al 8 de novembre
Exposició: El meu mi-
rall, d’Irene Garzón.
CC La Sedeta (Sicília,
321)
� Fins al 16 de novem-
bre
Exposició: Tots els focs
el foc.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20)
� Fins al 24 de novem-
bre
Exposició fotogràfica:
Iluminar, d’Humberto
Rivas.
Galeria Hartmann (Santa
Teresa, 8)
Exposició fotogràfica:
Entre mundos, de Julie
Marchand.
Cafè del teatre (Torrijos,
41)
� Fins al 28 de novem-
bre
GUIAGASTRONÒMICA
DE GRÀCIA
ANUNCIA’T EN
AQUESTA PÀGINA.
TRUCA AL
692 601 261
10
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
SSSSSIIIII VVVVVOLEUOLEUOLEUOLEUOLEU ANUNCIARANUNCIARANUNCIARANUNCIARANUNCIAR ELSELSELSELSELS VVVVVOSTRESOSTRESOSTRESOSTRESOSTRES AAAAACTESCTESCTESCTESCTES ENENENENEN AAAAAQQQQQUESTUESTUESTUESTUESTAAAAA AAAAAGENDAGENDAGENDAGENDAGENDA, , , , , ENVIEUENVIEUENVIEUENVIEUENVIEU UNUNUNUNUN CORREUCORREUCORREUCORREUCORREUELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNIC AAAAA INDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENT@@@@@DEBARRISDEBARRISDEBARRISDEBARRISDEBARRIS.....COMCOMCOMCOMCOM OOOOO BÉBÉBÉBÉBÉ UNUNUNUNUN FAXFAXFAXFAXFAX ALALALALAL 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80
Pot canviar la química canviar el pensament? L’as-
sociació Catalana de Familiars de Malalts d’Esquizofrènia
planteja aquesta conferència sobre salut mental a càrrec
del doctor Larraz, psiquiatra i director mèdic del Sagrat
Cor. Així conversarà sobre els efectes de la química sobre
el pensament.
Seu del Districte (Plaça de Rius i Taulet)
Dimarts 28 d’octubre, a les 18 h
CEDIDA recomanem
Exposició fotogràfica:
Blowback, de Bruce
LaBruce.
Antiga Casa Haiku (Milà
i Fontanals, 14)
ACTES
� 24 d’octubre
Club de lectura de cine-
ma i novel.la: Fahren-
heit 451, de Ray
Bradbury.
Biblioteca Vila de Gràcia
(Torrent de l’Olla, 104), a
les 19 h
Festival LEM: Gonzalo
Escarpa + Nora
Gomringer.
Sala Beckett (Ca l’Alegre
de Dalt, 55), a les 20 h
Concert: Control C.
Associació Cultural
Albrícias (Robí, 5), a les
21.30
Cicle de concerts de tar-
dor: Banda de pop
rock, organitza la Coor-
dinadora de grups de
rock La Sedeta i bar del
centre cívic.
CC La Sedeta (Sicília,
321), a les 22 h
Circuit Folc 2008. Con-
cert: Nou romancer.
Centre Artesà Tradicio-
nàrius (Travessia Sant
Antoni, 6), a les 22 h
Festival LEM: Dyad.
Antiga Casa Haiku (Milà
i Fontanals, 14), a partir
de les 22 h
� 25 d’octubre
Cercavila amb bastoners,
circ i música: Els espais
buits no fan Gràcia.
Plaça de la Virreina, a les
11 h
V Cicle d’Aperitius Musi-
cals Matinals a la plaça de
La Sedeta: Dick them
difusió de les cultures: Els
dimarts de Mèxic’: La
mort, a càrrec de Mireia
Viladevall, antropòloga so-
cial i doctorand en Urbanis-
me.
CC La Sedeta (Sicília, 321),
a les 19.15
Gràcia Jazz Sessions,
hosted by Andreu Zara-
goza: Casper St Charles
(bateria) i Phil Wikinson
(hammond).
Ball de castanyada amb
l’orquestra Àlex.
CC La Sedeta (Sicília, 321),
a les 17 h
Vine a fer un cafè amb...
Xerrada sobre l’obra La
mutació sentimental, de
Carme Torra.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20), 19 h
Concert: Tara Jane
O’neil.
Heliogàbal (Ramon i
Cajal, 80), a les 19 h
Missa en record del
conseller de Cultura
Albert Musons.
Parròquia de Sant Joan
(Plaça de la Virreina), a
les 20 h
Aprèn a jugar a bridge.
Club Ariel (Gran de Grà-
cia, 26, pral), a les 21 h
Cinema de terror II.
Associació Cultural Albrí-
cias (Robí, 5), a les 22 h
RumbaClub: Sant Gau-
denci III. La Castanya-
da rumbera.
Sala KGB (Ca l’Alegre de
Dalt, 55), a les 22 h
Alfa en viu: Family Fra-
gance. Festa del 17è
aniversari de l’Alfa
Bar.
Alfa Bar (Gran de Gràcia,
36), a les 22.45
� 31 d’octubre
Tots Sants 2008: Festa
de la castanyada.
Espai de gent gran La Mi-
randa (Avinguda Coll del
Portell, 74), a les 17.30
Sopar de castanyada.
El Centre (Ros de Olano,
9), a les 19.30
Concert: Aatigre.
Heliogàbal (Ramon i
Cajal, 80), a les 22 h
Festa 24 aniversari de
la Sala KGB amb diver-
sos concerts.
Sala KGB (Ca l’Alegre de
Dalt, 55)
� 1 de novembre
Fair Music Festival:
Chaqlalà.
Jardí de l’Olokuti (Astú-
ries, 36), a les 19 h
Trio, amb Jaume
Vilaseca (teclat), Dick
Them (contrabaix) i
Ramon Díaz (bateria).
CC La Sedeta (Sicília, 321),
a les 13 h
Fair Music Festival: Felipe
Grimaldi.
Jardí de l’Olokuti (Astúries,
36), a les 19 h
Concert: The Quireboys.
Sala KGB (Ca l’Alegre de
Dalt, 55), a partir de les
21.30
Concert: Lolaigobàbal Dj.
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80), a les 24 h
� 26 d’octubre
Espectacle de titelles: Pin-
xo, el pica-soques ena-
morat.
Lluïsos de Gràcia (Plaça del
Nord, 7), a les 12 h
Trimestre de poesia:
Poliposeídas - Polipo-
seando, nos repetimos.
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80), a les 22 h
� 27 d’octubre
Llibrefòrum: Natura d’ar-
gila, de M. Pau Janer.
El Centre (Ros de Olano, 9),
a les 19.30
Cicle de concerts Arco y
Flecha. Concert: Henry
Threadgillan Zooid.
Centre Artesà Tradicio-
nàrius (Travessia Sant
Antoni, 6), a les 21.30
� 28 d’octubre
Lletra petita - Enreda’t amb
l’acció. Contes: 24 hores
en una bassa africana.
Biblioteca Vila de Gràcia
(Torrent de l’Olla, 104), a
les 18 h
Cicle de conferències ‘Alta-
veu per al coneixement i la
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80), a les 22 h
� 29 d’octubre
L’Aventura de Llegir - T’inte-
ressa. Xerrada: L’Insomni.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20), 19 h
Consell de Medi Ambient
i Sostenibilitat.
Sala de pintures del Dis-
tricte (Plaça de Rius i
Taulet, 2), a les 19 h
Taller gratuït: Com viure
amb Gràcia.
CC El Coll (Aldea, 15), 20 h
Quidiuqueque: Audicions
temàtiques.
Associació Cultural Albrí-
cias (Robí, 5), a les 22 h
� 30 d’octubre
AGENDA
11
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
11
DocumentsRRRRREPOREPOREPOREPOREPORTTTTTAAAAATTTTTGEGEGEGEGE FFFFFOOOOOTTTTTOGRÀFICOGRÀFICOGRÀFICOGRÀFICOGRÀFIC
La sensualitat del jazzLa fotògrafa Nona Codina reflecteix amb aquesta sèrie de fotografies, exposades a la galeria
Paspartú, la seducció entre els músics i el públic i també entre les persones del públic. “El jazz té
aquesta força, aquest potencial de crear un espai màgic i encantador allà on s’escolta; embolcalla
tot aquell qui es deixa encisar per la seva melodia”, afirma Codina
12
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
12
Cultura
La poesia experimental tanca la
dotzena edició del Festival LEM
REDACCIÓ
La dotzena edició del Festival LEMtanca aquest cap de setmana ambuna combinació de poesia i músi-ca. L’oralitat, la interacció entrepoètica i visualitat i la poesia escè-nica es donen cita a l’Obrador dela Beckett de la mà de GonzaloEscarpa aquest divendres 24.Aquest jove madrileny, llicenciat en
Filologia Hispànica, és director dela revista digital de creació Fósforoi del Centre de Difusió Poètica deMadrid. Escarpa fa anys que ex-perimenta en el camp de la poesiai la dota d’acció per augmentar elseu significat tot incorporant nousllenguatges. El poeta porta al LEMles seves darreres exploracions. Elsegon plat de la nit és Nora Gom-ringer, filla del poeta Eugen
El músic rus Dyad presenta la banda sonora ‘Perfect Weekend’
EL POETA GONZALO ESCARPA, QUE ACTUA DIVENDRES A L’OBRADOR DE LA BECKETT
Gomringer. Tot i la seva joventut(Alemanya, 1980), és un de lesmillors recitadores de la seva ge-neració. A les seves actuacionsbarreja l’slam, la poesia tradicio-nal i les forme experimentals. Ésautora de diversos volums poètics,com Sag doch mal was zur Nacht iKlimaforshung. Gomringer ha por-tat la seva veu arreu d’Europa i elsEstats Units. La darrera nit del
CEDIDA: LLUÍS SALVADÓ
LEM a Gràcia continua la seva rutaa l’Antiga Casa Haiku, al número14 de Milà i Fontanals, amb l’ac-tuació de Dyad, un dels darrers des-cobriments del panorama musical.El músic rus presenta a partir de
La Casa Fuster s’adhereix a la Ruta
Europea del Modernisme pel centenariL’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, descobreix una placa commemorativa de l’aniversari
La Casa Fuster, projecta-
da ara fa cent anys per
l’arquitecte català Lluís
Domènech i Montaner,
s’ha adherit aquesta
setmana a la Ruta Euro-
pea del Modernisme on
ja hi són membres
edificis tan singulars de
la ciutat com la Pedrera,
el Palau de la Música o
la Casa Batlló. L’associa-
ció constituïda ara fa
vuit anys aglomera 59
governs locals i 47
entitats públiques i
privades per protegir i
difondre el patrimoni
modernista europeu i
internacional.
L’ALCALDE DE BARCELONA, JORDI HEREU (ESQUERRA), I EL PROPIETARI DE LA CASA FUSTER, NICOLÁS OSUNA (DRETA), VAN SIGNAR DIMECRES EL CONVENI
ÈRIC LLUENT
ÈRIC LLUENT
El president del Grupo Noga,Nicolás Osuna, actual propieta-ri de la Casa Fuster, i l’alcaldede Barcelona, Jordi Hereu, vansignar dimecres el conveni d’ad-hesió de l’edifici gracienc deDomènech i Montaner a la RutaEuropea del Modernisme comun dels actes de la celebració ofi-cial del seu centenari. L’objec-tiu d’aquesta institució europea,impulsada l’any 2000 per l’Ins-titut del Paisatge Urbà, és reva-loritzar el patrimoni modernis-ta europeu i fomentar el seu in-terès turístic i cultural. En elparlament que Hereu va dirigirals assistents a l’acte, després dedescobrir la placa commemora-tiva del segle d’història de la CasaFuster, va subratllar “l’altíssimaqualitat i fidelitat” de la restau-ració que es va fer l’any 2000respecte el projecte original de
Domènech i Montaner. En l’ac-te de celebració, on hi van as-sistir prop de 200 persones, esva projectar el documental Mo-dernisme i Societat produït perRéseau Art Noveau Network.Aquest documental, que fins aranomés s’havia pogut veure aBèlgica, Noruega i Alemanya, esprojectarà durant el proper mesa l’entrada del Cafè Vienès. Elfilm mostra imatges inèdites del’època, extretes d’arxius d’arreud’Europa i particulars.El mateix dimecres es va presen-tar el llibre La Casa Fuster cul-mina l’Eixample de l’autoraMaría Teresa Serraclara Plá,ones presenta un estudi historio-gràfic i arquitectònic de lesobres més significatives deDomènech i Montaner.
breus
tragantDansa
recupera el cicle
d’improvisació
Després de l’èxit aconseguit enel debut d’eFímera l’any 2006,tragantDansa torna a programarnoves edicions d’aquest cicled’improvisació. La primera citaés aquest dissabte 25 d’octubreamb el taller de Marco Regueirocentrat en el moviment i l’ima-ginari. El coreògraf explorarà elsrecursos per a una poètica per-sonal del moviment i treballaràel tacte, la manipulació i l’expres-sió dels teixits per connectar l’in-terior amb l’exterior. Regueiro,Víctor Zambrana i Thomas Cle-ments oferiran a les 21 hores unaperformance-improvisació quecombinarà la dansa i la veu. L’es-pai tragantDansa, al carrer Reigi Bonet, torna a crear així unmarc de treball entre disciplinesartístiques i donar cabuda a lareflexió entre artistes i públic.
Luismi Uharte
presenta ‘El Sur
en Revolución’
Una mirada a la Veneçuelabolivariana. Aquesta és la temà-tica que aborda el primer llibrede Luismi Uharte, professor dela Universitat de Caracas espe-cialista en sociopolítica llatino-americana i membre d’Aska-pena. El Sur en Revolución ésuna aproximació a Veneçuelades de l’experiència viscuda du-rant els darrers tres anys sobreel terreny, deixant a un costattòpics i clixés. Uharte presentala seva obra aquest dijous a lallibreria La Sirga a les vuit delvespre. L’autor debatrà sobrecom s’està desenvolupant el pro-cés bolivarià i posarà sobre lataula els punts forts i els puntsdèbils del país.
les deu del vespre Perfect Weekend,una banda sonora per a èpoquespoblades per titans i fosca vegeta-ció. El LEM clou dissabte a la fà-brica Moritz amb Anna Blume FanClub i Misaluba Septet.
Es presenta el llibre ‘La Casa
Fuster culmina l’Eixample’
María Teresa Serraclara Plá hapresentat el llibre La Casa Fusterculmina l’Eixample, dedicat a re-visar els estudis sobre les princi-pals obres de l’arquitecte LluísDomènech i Montaner. En elprimer capítol del llibre, editat enuna edició trilingüe (català, cas-tellà i anglès), l’autora analitza elcontext històric de l’actual ubica-ció de la Casa Fuster, que fa pocmés de cent anys era la fronteraentre Barcelona i el municipi deGràcia. En un text que el treball
de Serraclara recupera d’un nú-mero de La Campana de Gràciade l’any 1926 es parla del pri-mer tancament del Cafè Vienès:“Al vianant acostumat al ritme o‘tempo’ de la vida de Gràcia nopot menys que entristir-se ambla contemplació del Cafè Vienèsamb les seves portes tancades.(...) El Cafè Vienès era un puntde trobada d’animades i pinto-resques penyes”. El llibre es pottrobar a les oficines de la RutaModernista Europea.
13
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
13
entrevista
Cristina Caporicci, del Taller de Guionistes, aposta pels nous talents
Quines són les claus per crearQuines són les claus per crearQuines són les claus per crearQuines són les claus per crearQuines són les claus per crearun bon guió?un bon guió?un bon guió?un bon guió?un bon guió?Crear un món atractiu, bons per-sonatges i una bona història.
Com seria una bona història?Com seria una bona història?Com seria una bona història?Com seria una bona història?Com seria una bona història?Tot el cinema va dirigit a les emo-cions. El bon relat és aquell queatrapa i commou als espectadors.
Com sCom sCom sCom sCom s’aconsegueix?’aconsegueix?’aconsegueix?’aconsegueix?’aconsegueix?Creant un vincle entre els seusprotagonistes i l’espectador.
PPPPPer què hi ha bons guions queer què hi ha bons guions queer què hi ha bons guions queer què hi ha bons guions queer què hi ha bons guions queno desperten l’interès delno desperten l’interès delno desperten l’interès delno desperten l’interès delno desperten l’interès delpúblic?públic?públic?públic?públic?El cinema espanyol i europeutendeix a crear històries mésintimistes que no acaben d’ar-ribar a molts espectadors queprefereixen el cinema americà.Els guionistes americans sónmolt bons narrant històries iencara que l’argument puguisemblar simple, atrapa. En can-vi el cinema espanyol té temà-tiques més interessants però notan ben narrades.
El que importa és com es nar-El que importa és com es nar-El que importa és com es nar-El que importa és com es nar-El que importa és com es nar-ren les històries i no el que esren les històries i no el que esren les històries i no el que esren les històries i no el que esren les històries i no el que esdiu?diu?diu?diu?diu?Sí, exacte.
Andrea Rodoreda
“Hi ha un potencial de bones històries”
El Taller de Guionistes
de Gràcia és una de les
primeres escoles de
guionistes de l’Estat
espanyol. El pes dels
mitjans de comunica-
ció va impulsar al
1994 a la productora
Rodar y Rodar a crear
l’escola i apostar pels
nous talents. Guionis-
tes en actiu com Cristi-
na Caporicci formen
part de l’equip de
professors. Cristina,
cap d’estudis del taller,
ha col.laborat a sèries
com Abuela de verano i
Majoria absoluta.
nerables. Tot i així ara s’està in-tentant regular aquesta situació.
PPPPPateix moltes alteracions elateix moltes alteracions elateix moltes alteracions elateix moltes alteracions elateix moltes alteracions elguió des que el professional elguió des que el professional elguió des que el professional elguió des que el professional elguió des que el professional eldóna per acabat fins al produc-dóna per acabat fins al produc-dóna per acabat fins al produc-dóna per acabat fins al produc-dóna per acabat fins al produc-te final?te final?te final?te final?te final?Hi ha moltes modificacions.Realment una pel.lícula és untreball en equip i el guionista ésqui l’inicia. Hi ha molts canvisque generalment són positius jaque tothom aporta idees perquèla història sigui millor.
Quines recomanacions els hiQuines recomanacions els hiQuines recomanacions els hiQuines recomanacions els hiQuines recomanacions els hifaria als futurs professionalsfaria als futurs professionalsfaria als futurs professionalsfaria als futurs professionalsfaria als futurs professionalsd’aquests sector?d’aquests sector?d’aquests sector?d’aquests sector?d’aquests sector?Hi ha un potencial de boneshistòries per descobrir. Per aixòla perseverança és imprescin-dible. Han de seguir insistint,aprenent, veient cinema i prac-ticant.
Quin gènere és el més difícil?Quin gènere és el més difícil?Quin gènere és el més difícil?Quin gènere és el més difícil?Quin gènere és el més difícil?La comèdia. És difícil fer riure alpúblic, sobretot amb un humorintel.ligent.
I el més taquiller?I el més taquiller?I el més taquiller?I el més taquiller?I el més taquiller?Les històries que més es venensón les d’acció, suspens, terror,aventures... i finalment la comè-dia. El drama és un gènere unamica oblidat.
Com descriuria la situació del ci-Com descriuria la situació del ci-Com descriuria la situació del ci-Com descriuria la situació del ci-Com descriuria la situació del ci-nema actual?nema actual?nema actual?nema actual?nema actual?De bastant crítica. A Espanya haperdut tres milions d’espectadors.La gent prefereix quedar-se a casai baixar les pel.lícules d’Internet,llogar-les o veure la televisió.
I la dels guionistes?I la dels guionistes?I la dels guionistes?I la dels guionistes?I la dels guionistes?Els guionistes estan desprotegits.Tenen dificultats a l’hora de nego-ciar els contractes. Són bastant vul-
LA GUIONISTA CRISTINA CAPORICCI, PROFESSORA DE L’ESPAI
ANDREA RODOREDA
EEEEEl Lindy aterra a la plaça de la l Lindy aterra a la plaça de la l Lindy aterra a la plaça de la l Lindy aterra a la plaça de la l Lindy aterra a la plaça de la VVVVVirrirrirrirrirreina. eina. eina. eina. eina. L’associació Balla-Swing surt a la plaça de la Virreina aquest diumenge al migdiaper donar a conèixer aquest estil de ball, originat als anys 20del joc entre temps fort beat i els fluixos afterbeat.
CEDIDA
CULTURA
•El cuerno de a abundancia. Dv i ds,
16.15, 19.15, 22.15, 00.40; dg a dj,
16.15, 19.15, 22.15.
•Quemar después de leer. Dv i ds, 16.00,
18.10, 20.15, 22.20, 00.45; dg a dj, 16.00,
18.10, 20.15, 22.20.
CASABLANCA-KAPLAN. Pg.Gràcia, 115
•Sala 1: Transsiberian (VOSE). Passis:
16.00, 18.00, 20.00, 22.00.
•Sala 2: Nido vacío (VOSE). Passis: 16.00,
18.00, 20.00, 22.00.
CASABLANCA-GRÀCIA. Girona, 175.
•Sala 1: Che, el argentino. Passis: de
dll a dv, 16.00, 20.00; ds i dg, 19.30.
Tiro en la cabeza. Passis: de dll a dv,
18.25; ds i dg, 22.00. El espíritu del
bosque. Passis: ds i dg, 16.00, 17.45.
•Sala OZU: Jo sóc sola. Passi: 16.00,
19.00, 22.00.
•Sala 3: El niño del pijama de rayas. Pas-
sis: de dll a dv, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00;
ds i dg, 18.50, 20.35, 22.20. Space
Chimps. Passis: ds i dg, 15.50, 17.20.
LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.
•Sala 1: High School Musical 3. Passis:
16.00, 18.15, 20.30, 22.40.
•Sala 2: Quemar después de leer. Pas-
sis: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15.
•Sala 3: Transsiberian. Passis: 16.30,
19.20, 22.20.
•Sala 4: Mamma Mia. Passis: 16.10,
18.20. El niño con el pijama de rayas.
Passis: 20.20, 22.20.
VERDI. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16.
•Sala 1: Quemar después de leer
(VOSE). Passis: 16.05, 18.15, 20.30,
22.40; dv, ds i dia abans festiu, 0.30
•Sala 2: Los limoneros (VOSE). Passis:
16.00, 18.20, 20.30, 22.40.
•Sala 3: Hace mucho que te quiero (VOSE).
Passis: 16.00, 18.15, 20.30, 22.40.
•Sala 4: El cuerno de la abundancia
(VOSE). Passis: 16.05, 18.20, 20.30,
22.35.
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rbla. del Prat,
16 - Tel. 93 217 26 42.
•Noches de tormenta. Dv i ds, 16.05,
18.10, 20.15, 22.20, 00.45; dg a dj,
16.05, 18.10, 20.15, 22.20.
•El reino prohibido. Dv i ds,16.05,
20.15, 00.45; de dg a dj, 16.05, 20.15.
•Max Payne. De dv a dj, 18.10, 22.20.
•The Women. Dv i ds, 16.05, 19.10,
22.15, 00.40; de dg a dll, 16.05, 19.10,
22.15.
•Camino. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00,
00.45; de dg a dll, 16.00, 19.00, 22.00.
•Vicky Cristina Barcelona (VOSE). Dv i
ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15, 00.40;
de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15.
•High School Musical 3. Dv i ds, 16.10,
19.10, 22.10, 00.40; dg a dj, 16.10,
19.10, 22.10.
•El niño con el pijama de rayas. Dv i
ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.25, 00.45;
dg a dj, 16.05, 18.10, 20.15, 22.25.
•Sala 5: Viajeros y magos (VOSE). Pas-
sis: 16.00, 20.20. Un verano en la
Provenza (VOSE). Passis: 18.15, 22.40.
El Paso (curt). Passi: 22.10.
VERDI PARK. Torrijos, 49. Tel.: 93 217 88 23.
•Sala A: Vampir-Cuadecuc. Passi: 16.00.
El abogado del terror (VOSE). Passis:
17.30, 20.00, 22.30.
•Sala B: Vicky Cristina Barcelona (VOSE).
Passis: 16.05, 18.15, 20.30, 22.40.
•Sala C: Happy. (VOSE). Passis: 16.00,
18.15, 20.30, 22.45.
•Sala D: The Women. Passi: 16.00,1 8.15,
20.30, 22.40.
TEATRES
JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22.
•El somni d’una nit d’estiu. Fins al 16/11.
SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55.
• L’any del pensament màgic.
cartellera
TEATRENEU. Terol, 26.
•Sala Cafè-Teatre. Felicidando que
es gerundio. Dll, 22 h Miguel Lago.
Dm, 22 h. Marie Louise du Peré. Dm,
20.30. Ilusión o mente, amb màgic
Fabra. Ds, 20.30 h. El club de la
magia 2. Dc i ds, 22 h. Magia de
cerca. Dj, 22 h. Ahora Ough. Dv,
22.00. La vida no lo es todo. Dj,
20.30. Optimisme global. Dv, 20.30
i dg, 18.30. Cortada. Dll, 20.30 i dv,
23.30. Esperando a... Godoy. Ds, 19
h. Tres monólogos ... Dg, 20 h.
Monólogo sobre cine. Dv, 23.30.
•Sala del mig. Chicas, risketos. Ds,
19 h. Monólogo sobre cine. Dg, 19 h.
•Sala Xavier Fàgregas. Impro-show.
Dj, 21 h. Impro-fighters. Dv, 22.30.
El club de la màgia júnior. Ds, 18.30,
i dg, 17.15. Alícia al país de les me-
ravelles. Ds i dg, 17 h. Vaya por
Dios. Ds, 22 h. Zzapping, el concur-
so. Ds, 20 h. Locuras urbanas. Dg,
18 h.
Cine protesta
En un marc de conflicitivitat
latent i amb posicions radicals
i contundents no deixa de
sobtar l’agosarat acostament
fílmic del director de la
guardonada La soledad a
l’enconat i enverinat tema del
terrorisme basc. La valenta,
temerària i suggerent propos-
ta es mou
entre dos
fronts igual
de controver-
tits: el
polèmic tema
triat i el
radical
tractament estilístic escollit.
El barceloní Jaime Rosales
aporta una mirada diferent,
nova i inèdita a l’enquistat
problema de la violència
terrorista. És una visió feta
des de la distància i des de
la llunyania. Es tracta de la
mirada d’un observador
forà, la d’un entomòleg
professional, la visió d’un
investigador desapassionat i
desacralitzat. La pel.lícula
rep un tractament fet amb
eines de documental, un
reportatge filmat amb
teleobjectiu i càmera oculta, i
mancat de diàlegs, almenys
inaudibles i inintel.ligibles
per a un espectador oportu-
nament castigat a col.locar-se
al marge, en una posició
externa i, tanmateix, testi-
moni privilegiat i actiu. El
resultat d’aquest intent
d’acostar-se imperceptible-
ment, per no interrompre i
alterar una jornada qualse-
vol finalment
tenyida de
sang, a
l’hàbitat
natural en què
es mou un
més que
versemblant
membre de la banda
armada ETA en el seu
registre d’home del carrer,
sense caputxa, invisible i
impersonal enmig de tot i
tothom, és una sorprenent i
a contracorrent manera de
presentar uns tràgics i
sagnants fets.
crítica de cinemaJoan Millaret
El resultat és unaEl resultat és unaEl resultat és unaEl resultat és unaEl resultat és unasorprenent manerasorprenent manerasorprenent manerasorprenent manerasorprenent manerade presentar unsde presentar unsde presentar unsde presentar unsde presentar unstràgics i sagnants fetstràgics i sagnants fetstràgics i sagnants fetstràgics i sagnants fetstràgics i sagnants fets
Tiro en la cabeza
Direcció: Jaime Rosales
Intèrprets: Iona Arretxe,
Iñigo Royo, Jaione Otxoa,
Ana Vila, Asun Arretxe,
Nerea Cobrero
fitxa
14
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
14
Esportsbreus
Gràcia, pendent
del recorregut
del Tour 2009
El recorregut detallat del Tour deFrança 2009 encara està per de-finir i és per això que Gràcia estàpendent de saber si per primercop a la història la ronda ciclistafrancesa passarà pel seu territo-ri. De fet, tot indica que sí jaque l’alcalde de Barcelona, JordiHereu, va afirmar que la inten-ció era que en l’etapa que sortiràde Barcelona cap a Andorra, elsciclistes passessin per Gran Via,pugessin per passeig de Gràciaen direcció a Vallvidrera. És enaquest tram que va del passeigde Gràcia fins als peus de la mun-tanya del Tibidabo que Gràciaté dues opcions, la primera elcarrer Gran i la segona, la ViaAugusta.. La primera és que elcorredors passin pel carrer Grande Gràcia. L’altra és que puginpel recorregut natural per a unacursa ciclista, la Via Augusta.
El Nou Sardenya rep diumenge el
líder de la competició, l’Espanyol BL’Europa busca recuperar el bon ritme de l’inici de temporada després de dues derrotes
Els escapulats s’enfron-
taran diumenge a les
dotze del migdia a un
dels màxims aspirants
al títol del grup 5 de
Tercera divisió, l’Espa-
nyol B. Els graciencs
arriben a un dels grans
duels de la temporada
necessitats de victòri-
es, no tant per la posi-
ció que ocupen a la
taula de classificació,
sinó per continuar
mantenint els ànims
alts de l’afició.
ÈRIC LLUENT
L’entrenador de l’Europa, JoséÁngel Valero, vol evitar la mo-tivació extra dels seus jugadorsper a un dels partits més espe-rats de la temporada. “No vullque la meva plantilla tingui unaespecial motivació, vull quel’equip estigui preparat percompetir. La motivació moltscops t’enganya. La temporadapassada ja ens va passar”, ha ar-gumentat Valero. Sigui com si-gui, aquest diumenge el NouSardenya presentarà una de lesentrades més àmplies de tota latemporada amb l’esperança quel’equip gracienc pugui plantarcara a un dels grans de la cate-goria. Actualment els barcelo-nins tenen 21 un punts, vuit mésque l’Europa, i lideren la lliga.Sobre les possibilitat de victò-ria de l’equip gracienc, Valeroha estat contundent: “Si cre-guéssim que aquest partit no elpodem guanyar seria millortreure’l del calendari. Nosaltres,evidentment, sortirem a gua-
nyar mantenint la nostra perso-nalitat”.La setmana passada el CE Eu-ropa va perdre 3 a 0 al camp delReus. Quan encara no haviatranscorregut un minut d’enfron-tament, els reusencs ja havienenviat la pilota al fons de la xar-xa escapulada. Amb trencamentdels esquemes inicials arrand’aquest gol, l’Europa va caurejustament davant d’un dels fermscandidats a promocionar a Se-gona B. “El Reus va demostrarque està més fet que nosaltres.La part positiva és que sabemque hi ha potencial per millorarmoltíssim”, ha reflexionat JoséÀngel Valero.
CEDIDA: ÀNGEL GARRETA
ROGER ES DISPUTA UNA PILOTA AMB UN JUGADOR DEL REUS EN EL PARTIT DE LA SETMANA PASSADA
El conegut periodista i euro-peista Carles Capdevila serà l’en-carregat de conduir la presen-tació dels equips del futbol basei de l’escola de futbol del ClubEsportiu Europa que es faràaquest diumenge a partir de les10 del matí. Com ja és tradi-ció, el club gracienc escull unpartit significatiu de l’inici detemporada per fer la presenta-
Carles Capdevila presenta
la jornada del futbol base
Pedalada per
l’esclerosi, a
l’Euròpolis
Els clubs de fitness Holmes PlaceEuròpolis de Barcelona han or-ganitzat una pedalada per recap-tar fons per a l’esclerosi múlti-ple. A Gràcia, l’acte es fa aquestdissabte durant 12 hores davantl’Euròpolis Gràcia, situat al car-rer Sardenya 549-553. Aquestaés la cinquena edició de les pe-dalades solidàries que organitzael gimnàs. La jornada, que esta-rà a oberta tant als socis com ala resta de veïns i veïnes, comen-çarà a les vuit del matí i acabaràa les vuit del vespre. Al llarg deldia es faran 12 hores de classesd’spinning amb una aportaciómínima dels participants de 10euros que aniran destinats a laFundació Esclerosi Múltiple.
FUTBOL
TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5
10a jornada (26/10, 12.00)
Europa - Espanyol B
Resultat 9a jornada
Reus - Europa 3 - 0
Resultat 8a jornada
Europa - Manlleu 0 - 4
Classificació Punts
1 Espanyol B ........................................... 21
2 L’Hospitalet ........................................... 21
3 Santboià ................................................ 19
4 Reus ....................................................... 16
5 Manlleu .................................................. 16
6 Cornellà ................................................. 16
7 Blanes .................................................... 14
8 Europa .................................................. 13
9 Amposta ................................................ 12
10 Cassà ..................................................... 12
11 Prat ......................................................... 10
...
18 Rapitenca ................................................ 5
19 Banyoles ................................................. 4
20 Pobla Mafumet ....................................... 3
DIVISIÓ D’HONOR, GRUP 3
8a jornada
Cornellà - Europa
Resultat 7a jornada
Europa - P. Ciutadella 2 - 3
Resultat 6a jornada
La Salle - Europa 2 - 2
Classificació Punts
1 Barcelona .............................................. 21
2 Espanyol ............................................... 16
3 Mallorca ................................................. 15
4 Damm .................................................... 14
5 Cornellà ................................................. 13
6 P. Ciutadella .......................................... 12
7 San Francisco ...................................... 11
8 La Salle .................................................... 9
9 Badalona ................................................. 8
10 Europa .................................................... 7
11 Ferriolense ............................................. 7
12 Lleida ....................................................... 5
13 Gramanet ................................................ 5
14 Girona ..................................................... 4
15 L’Hospitalet ............................................. 3
16 Mataró ...................................................... 3
LLIGA NACIONAL FEMENINA
4a jornada
Europa – Vic
Resultat 3a jornada
Espanyol B - Europa 6 - 0
Resultat 2a jornada
Europa – Tortosa 5 - 1
Classificació Punts
1 Collerense ............................................... 9
2 L’Estartit .................................................. 9
3 Barcelona B ............................................ 6
4 Girona ..................................................... 6
5 Vic ............................................................ 6
6 Tortosa .................................................... 6
7 PB La Roca ............................................. 6
8 Espanyol B ............................................. 4
9 San Gabriel ............................................. 3
10 Levante .................................................... 3
11 Europa .................................................... 3
12 Lleida ....................................................... 1
13 Ciutat de Palma ...................................... 0
14 Blanes ...................................................... 0
BÀSQUET
resultats i classificacions
COPA CATALUNYA MASC., GRUP 2
5a jornada :
SaFa-Claror - Centre Catòlic l’Hospitalet
Resultat 4a jornada
Grup Barna - SaFa-Claror 76- 75
Classificació PG PP
1 Ramon Llull .................................... 5 0
2 Martorell .......................................... 5 0
...
6 SaFa Claror ..................................... 3 2
...
16 Cornellà ........................................... 0 5
SEGONA CATALANA, GRUP 3
6a Jornada
CB Coll-Europa - Grup Barna B
Resultat 5a jornada
Font Castellana - CB Coll-Europa 65- 64
Classificació PG PP
1 Sant Just ......................................... 4 1
...
7 CB Coll- Europa A .......................... 2 3
16 Centre Catòlic L’Hospitalet B ........ 1 4
TERCERA CATALANA FEM., GRUP 1
5a jornada :
CB Canet - SaFa-Claror
Resultat 4a jornada
SaFa-Claror - Bosco Horta 64 - 20
Classificació PG PP
1 SaFa Claror ..................................... 4 0
2 CB Canet .......................................... 4 0
...
16 UE Pineda de Mar .......................... 0 4
WATERPOLO
PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL
3a Jornada. Cn Catalunya - Cn Hospitalet
2a Jornada Catalunya - Metropole 8 - 8
HOQUEI
CP Sant Celoni - Claret A prebenjamí 3 - 1
Arenys de Mar A - Claret B prebenjamí 3 - 0
CP Vic B - Claret benjamí 9 - 0
CP Sitges C - Claret aleví 13 - 1
ció i convidar a la cantera aveure un partit del primerequip. L’any passat va ser con-tra el Santboià (3 a 0) i enguanyés contra el filial dels pericos.Durant el matí saltaran a lagespa del Nou Sardenya tots elsjugadors i jugadores del futbolbase. Sobre el camp, els nois inoies formaran la paraula“Europa Vital”.
15
de Gràcia24 d’octubre de 2008
l’independent
Activitat econòmica
Els comerciants demanen més
vigilància per reduir els grafits
PATRÍCIA MONGE
La consellera de Ciutat Vella ivice-presidenta de l’Institut Mu-nicipal del Paisatge Urbà i laQualitat de Vida (IMPUQV),Itzíar González, va anunciar unnou pla d’ajuda als particulars peracabar amb les pintades a lesportes i persianes de Barcelona.El projecte està liderat per la Fun-dació Barcelona Comerç i comp-ta amb la participació del’IMPUQV i l’Ajuntament. El pla preveu que l’Ajuntamentsubvencioni el 25 per cent de laneteja inicial i dos anys de man-teniment. En el cas de les boti-gues de la Fundació aquesta as-sumirà dos anys més i en el casde les comunitats de propietarishauran de pagar elles mateixes elsdos anys. El Consell de Gremisva discrepar amb aquestes con-dicions de pagament. A més, nohi ha cap garantia que els grafitersno tornin a actuar. L’eix comercial Gran de Gràciacompta amb uns 600 establi-ments i a la seva zona d’influèn-cia viuen uns 64.000 habitants.L’afluència de turistes és remar-
cable donat que és la continua-ció del centre de Barcelona i llocde pas per accedir a zones turís-tiques, com el Park Güell. “Emsembla molt bé la iniciativa, però
crec que hauria d’haver més vi-gilància i sancions de manteni-ment. Hi ha zones que fan penaamb aquestes guixades, com el
Un pla preveu que l’Ajuntament subvencioni el 25% de la neteja
LES PERSIANES DE BAIXOS I COMERÇOS ESTAN PINTADES AMB GRAFITS DIVERSOS
Un nou pla d’ajudes
preveu evitar les pinta-
des a les portes i persia-
nes de Barcelona. La
Fundació Barcelona
Comerç començarà a
executar el pla a Ciutat
Vella i preveu fer-ho
extensible a altres eixos
comercials, on hi tin-
dran cabuda l’eix comer-
cial Gran de Gràcia i l’eix
Gracinova. Els comerci-
ants de la Vila proposen
també feines de mante-
niment i més vigilància.
ÈRIC LLUENT
carrer Montseny”, opina MaÀngels Miràngels, vocal de l’eixGran de Gràcia.Per altra banda, l’eix de la Tra-vessera de Gràcia engloba mésde 1.500 establiments i uns33.000 habitants en la seva zonad’influència. “El pla ajuda a mi-llorar la imatge del comerç, peròel cost és difícil assumir. Crecmés en les solucions de preven-ció: en comptes de pagar mul-tes, haurien de sancionar-losamb la neteja i el manteniment”,explica Agustí Lapiedra, presi-dent de la Federació de Comer-ciants de Gràcia.
Els botiguers
graciencs aposten
per la prevenció i
les sancions
16
de Gràcia24 d’octubre de 2008
VVVVVIUREIUREIUREIUREIURE G G G G GRÀCIARÀCIARÀCIARÀCIARÀCIAl’independent
Ja ho deia el conte: el rei va
despullat. No ha calgut un
nen per deixar en evidència
els autors de la remodelació
de la plaça Lesseps. N’hi ha
prou amb el sentit comú
dels veïns i veïnes. Les
pàgines d’aquest setmanari
n’eren tot un testimoni fa
pocs dies. Superada la
narcotització olímpica del
92, la gent d’aquesta ciutat
ja no combrega amb rodes
de molí, ja no s’empassa
qualsevol plaça dura, com
la dels Països Catalans a
Sants, ni qualsevol festival
de ciment, com el Fòrum de
les vanitats perdudes.
Ja apareixen les primeres
pancartes als balcons i els
primers manifestos engan-
xats a les parets dels
carrers pròxims. Paguem
molts impostos i aguantem
estoicament molts anys
d’obres, sorolls i molèsties
perquè al final del camí
topem amb un xurro
urbanístic de proporcions
olímpiques. Cada element
nou de Lesseps afegeix
noves magnituds al desas-
tre. Després de l’infumable
“pal.li”, ara hi han col.locat
una biga enlairada que
travessa mitja plaça
atemptant inexplicablement
contra qualsevol sentit de
l’estètica. Anem pendent
avall, com la mateixa
plaça, que si queda com
ara, serà el paradís dels
skaters, que podran
surfejar fins a escolar-se
per Príncep d’Astúries
avall. Algú quedarà con-
tent. Això sí, ens hi posaran
400 arbres de consolació.
Molt sostenible.
Pere M
artí
Skaters
la torratxagràcia independent
8. Tanta pressa, tanta pressa
Gerard Maristany i Sergi Martín
gestors públics, que massa so-vint es veuen obligats a impro-visar respostes. Fins i tot, a im-provisar ordenances que calminuna mica les reclamacions delsciutadans o la pressió dels mit-jans de comunicació. D’exem-ples n’hi ha de relativament re-cents: les normes impossiblesper a l’ús de la bicicleta en potser un; la controvertida i acom-plexada ordenança del civismeen pot ser un altre.A Gràcia també han passat co-ses similars: els aldarulls i lestensions en l’espai públic que esprodueixen durant la Festa Ma-jor han endarrerit durant mas-sa temps la presa de decisionssobre un problema molt mésgreu i real: la manca d’infraes-tructures que pateixen les co-missions de festes, i que sónl’autèntica clau per a la super-vivència de la festa.Els ciutadans no donem temps
L’any que ve es commemora-rà el 30 aniversari de la de-mocràcia local, i els dos au-tors d’aquestes línies estemimmersos en un treball d’in-vestigació històrica sobreaquest assumpte. Per això,durant els darrers mesos hemtingut l’oportunitat de parlaramb gent molt diversa, que perun motiu o un altre, han jugatun paper destacat en algunmoment dels últims 30 anysde la història de Catalunya.Parlant dels canvis que hemviscut, diferents personatgeshan coincidit en un aspecte:cada vegada tenim menystemps per pensar. Ens ho handit des de regidors de l’Ajun-tament de Barcelona fins aexperts en educació i tambéreputats periodistes. Somconscients que això és unacosa que pot dir tothom: a totsens passa. Però quan un s’ado-na que fins i tot els qui manenpateixen aquesta síndrome, ésquan apareix la sensació queel vaixell, que va més accele-rat que mai, no té ningú queel governi. I ja se sap: noméspot anar massa lluny qui nosap on va.La societat s’ha accelerat detal manera que cada vegadaes demanen respostes més rà-pides. No hi ha temps de re-flexió: només hi ha pressió ipressa. Si això pertorba les re-lacions personals, encara afec-ta de manera més directa lesinstitucions polítiques i els
als polítics perquè pensin, i elspolítics no tenen temps de pen-sar mínimament en tots i ca-dascun dels projectes en elsquals se’ls exigeix resposta. Devegades, quan es troben atra-pats, intenten guanyar temps totinventant processos participa-tius no vinculants per si algú té
ganes de donar idees gratis. Unalt càrrec municipal ens ha ditrecentment: “Des que tinc cor-reu electrònic, la meva capaci-tat d’acció s’ha multiplicat perdeu, però la meva capacitat dereflexió s’ha reduït en la matei-xa proporció”. Alerta: si enstrobéssim en un període domi-
nat per valors estables i con-solidats no hi hauria proble-ma, però la nostra societat hoés tot menys estable. En lesúltimes tres dècades han pas-sat coses realment gruixudes,davant les quals de vegadescosta aplicar el sistema de va-lors que vam aprendre delsnostres pares. Quines respos-tes s’han de donar als aven-ços de la biomedicina? A lacolonització dels nostres car-rers per part d’un turisme des-aforat? Com s’ha de dur a ter-me la peatonalització delsnostres barris? Com donarsolució als nous reptes que hagenerat l’emancipació de ladona, o l’envelliment de lanostra societat? Si els nostresdirigents no tenen temps perpensar, qui ho farà? La castadels assessors, a qui cap denosaltres no ha votat? Pen-sem-hi, mai millor dit.
GERARD MARISTANY
La cosa està compli-
cada: la gent que ens
governa no té temps
per pensar. El que
diem no és una críti-
ca barata: en els
últims dies ens hem
pogut entrevistar
amb gent poderosa i
són molts els que ho
reconeixen. El vaixell
va sense timó.
La societat s’ha
accelerat i es
demanen respostes
més ràpides
![Salvador Espriu[1]](https://static.fdocumento.com/doc/165x107/559190f61a28ab0b0c8b45a7/salvador-espriu1.jpg)
