Tema 6: Tema 6: Tema 6: Tema 6:

La Primera Guerra Mundial La Primera Guerra Mundial La Primera Guerra Mundial La Primera Guerra Mundial

i la Revolució Russai la Revolució Russai la Revolució Russai la Revolució Russa

La Primera Guerra Mundial es coneix

com la Gran Guerra, perquè mai en

un conflicte hi havia intervingut

tants països.

Va començar el 1914 i va acabar el

1918.

Les causes de la guerra

La “pau armada”

El sistema d’aliances

La rivalitat entre les grans potències

La qüestió d’Orient o el conflicte dels Balcans

La rivalitat per l’expansió colonial

La pau armada

• Període de pau aparent que els estats aprofiten per preparar-se per la guerra.

El sistema d’aliances

• Pactes i formació de blocs pels interessos de les potències. Triple Aliança i Triple Entesa.

Rivalitats entre potències

• França i Alemanya s’enfronten pel control d’Alsàcia i Lorena. • Gran Bretanya i Alemanya rivalitzen pel control del comerç marítim

internacional.

Rivalitats colonials

• Els grans imperis colonials (Gran Bretanya, França, Rússia, Japó...)rivalitzen pel control dels territoris a Àfrica i Àsia.

El conflicte dels Balcans

• La desintegració de l’imperi Turc a la zona dels Balcans havia donat lloc a l’aparició de nous estats independents (Grècia, Romania, Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Albània), que rivalitzaven entre ells per ampliar els seus dominis

• les dues grans potències de la regió, l’imperi Austrohongarès i Rússia, volien estendre la seva influència a la regió i rivalitzaven. Es crea una zona de tensió.

L’Imperi otomà el 1600

• Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona d'Àustria-Hongria, a Sarajevo, per un estudiant serbi.

El detonant

Aliats

Triple Entesa:

França

Regne Unit

Rússia (fins 1917)

Estats Units (1917)

Sèrbia, Montenegro, Bèlgica, Japó, Itàlia (1915), Portugal i Romania (1916),

Grècia, Xina

Imperis

centrals

Triple Aliança:

Alemanya

Austria-Hongria

Itàlia (fins 1915)

Bulgària (1915)

Imperi Otomà

Els bàndols de la guerra

• Front occidental (Bèlgica i França)

• Front oriental (Rússia).

• Ocupació ràpida de l’exèrcit alemany.

Guerra de moviments

“Guerra llampec”

1914

• Estabilització i estancament dels fronts.• Batalla del Marne (1914).Victòria aliada al front occidental.

• Batalla de Tannenberg (1914). Victòria alemanya al front oriental.

• Batalla de Verdum (1916): ofensiva alemanya fracassada.

• Batalla del Somme (1916): ofensiva francesa fracassada.

• Batalla naval de Jutlàndia (1916): victòria britànica.

Guerra de posicions o de trinxeres

1915-1916

• Estats Units entra a la guerra al bàndol aliat(1917).

• Rússia es retira de la guerra (Tractat de Brest-Litovsk 1918).

• Ofensiva aliada.

• Derrota dels Imperis Centrals i fi de la guerra.• Segona batalla del Marne (1918): fracàs alemany.

Fase final de la guerra i desenllaç

1917-1918

Les etapes de la guerra

Les conseqüències de la guerra

• Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Hongria, Àustria, Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània

Nous estats

• Austrohongarès, Otomà

• Rússia es converteix en URSS

• Alemanya es converteix en república

Imperis que desapareixen

• Tractat de Versalles 1919:

• Alemanya responsable de la guerra. Ha de pagar indemnitzacions als països guanyadors.

• Ha de tornar Alsàcia i Lorena a França. Renunciar a totes les seves colònies. Ha de reduir l’exèrcit i només defensiu.

Tractats de Pau

• 10 milions morts

• 30 milions ferits

• Efectes demogràfics catastròfics.

• Pèrdues materials molt importants

Pèrdues humanes i materials

• Declivi econòmic d’Europa.

• Ascens econòmic dels Estats Units i JapóCanvis econòmics

• Jornada setmanal de 40 hores

• Incorporació massiva de les dones al món del treball

• Dret de vot de les dones a Gran Bretanya .

• Consolidació del sufragi universal masculí.

Canvis socials

• Organisme internacional

• Objectiu: Impedir l’esclat d’un nou conflicte i mantenir la pau al món a través del diàleg diplomàtic entre els estats.

La Societat de nacions 1919

Europa 1914

Europa 1919

EUROPA 1919

Les armes de la “Gran Guerra”• Carros de combat o tancs• Armes químiques• Avions i globus dirigibles (Zepelins)• Metralladores• Canons antiaeris• Llançaflames• Granades• Llançagranades• Fusells automàtics• Cuirassats• Submarins

La Revolució Russa 1917

Rússia 1914

L’Imperi Rus abans de 1917

• Era una monarquia autocràtica

• El Tsar tenia el poder absolut.

• Regnava el tsar Nicolau II de la dinastia dels Romanov

Política

• Economia bàsicament agrària.

• Poca indústria, localitzada a zones molt concretes i amb capital estranger.

• Distribució desigual de la propietat de la terra (molta terra en mans de pocs ) i basada en formes feudals (drets senyorials) i no capitalistes (propietat privada).

Economia

• Societat estamental d’Antic Règim

• Privilegiats i no privilegiatsSocietat

Nicolau II Romanov: Tsar de Rússia fins 1917

Rússia abans de la revolució comunista de 1917

Revolució de 1905

1914 Entra a la Primera Guerra Mundial al bàndol dels aliats (Triple Entesa)

Revolució de febrer de 1917 (burgesa)

LA REVOLUCIÓ DE 1905:Revolució que exigeix reformes però que en realitat no aconsegueix canviar res.

• Guerra entre Rússia i Japó a Manxuria i Corea. Derrota russa (1904).

• El poble empitjora les seves condicions de vida i manifesta el seu malestar.

• “Diumenge sagnant” (gener 1905): revolta popular amb peticions de caràcter laboral (jornada de vuit hores i millores salarials) i polític (democratització del país).Dura repressió i centenars de morts.

• El poble rus perd la confiança en el Tsar.

Causes

• Ocupació de terres i paralització de les fàbriques.

• El Tsar cedeix i es compromet a concedir algunes llibertats polítiques i a convocar la DUMA (parlament).

Fets

• El Tsar no dóna poder a la Duma i segueix tenint tot el poder.

• No hi ha canvis polític reals

• El poble segueix patint males condicions de vida, misèria i fam

• 1914 Rússia entra a la Primera Guerra Mundial al bàndol dels aliats i sofreix diverses derrotes

• El poble demana que el país abandoni aquesta guerra.

Conseqüències

Revolució de febrer de 1917 (burgesa)

• Els soviets d’obrers, pagesos i soldats fan caure la monarquia absoluta del tsar.

• Abdicació del Tsar Nicolau II• Rússia es converteix en una república democràtica• Formació d’un govern provisional.• Reformes burgeses:• Reconeix els drets i les llibertats individuals.• No fa millores socials i no treu Rússia de la guerra.• Continua la crisi econòmica, la misèria i l’atur.• Els soviets es divideixen en menxevics i bolxevics.• Lenin, líder dels bolxevics, d’ideologia comunista,

promou la revolució comunista d’octubre.

SOVIETS: Són assemblees o consells d’obrers, pagesos i soldats,

que es van formar a la revolució de 1905.

Formen la base del poble organitzat per lluitar contra

les injustícies del Tsarisme.

Més endavant es divideixen el bolxevics i menxevics.

Els bolxevics seran els triomfadors de la revolució

comunista d’octubre, amb Lenin al capdavant.

Els soviets formaran la base de l’estructura del nou

estat comunista, que s’anomenarà “Unió Soviètica” o

URSS.

REVOLUCIÓ BURGESA: REVOLUCIÓ BURGESA: REVOLUCIÓ BURGESA: REVOLUCIÓ BURGESA:

Pas d’un sistema polític de monarquia absolutista a un Pas d’un sistema polític de monarquia absolutista a un Pas d’un sistema polític de monarquia absolutista a un Pas d’un sistema polític de monarquia absolutista a un sistema parlamentari o constitucional ( monarquia o sistema parlamentari o constitucional ( monarquia o sistema parlamentari o constitucional ( monarquia o sistema parlamentari o constitucional ( monarquia o república).república).república).república).Les lleis són elaborades a partir d’una constitució, que Les lleis són elaborades a partir d’una constitució, que Les lleis són elaborades a partir d’una constitució, que Les lleis són elaborades a partir d’una constitució, que estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.Els ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets i Els ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets i Els ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets i Els ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets i deures.deures.deures.deures.A través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en els A través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en els A través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en els A través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en els seus representants polítics la tasca de fer funcionar les seus representants polítics la tasca de fer funcionar les seus representants polítics la tasca de fer funcionar les seus representants polítics la tasca de fer funcionar les institucions del país.institucions del país.institucions del país.institucions del país.Les revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauració Les revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauració Les revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauració Les revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauració d’una d’una d’una d’una economia capitalista economia capitalista economia capitalista economia capitalista ( propietat privada, mercat lliure, ( propietat privada, mercat lliure, ( propietat privada, mercat lliure, ( propietat privada, mercat lliure, oferta i demanda...).oferta i demanda...).oferta i demanda...).oferta i demanda...).Els seus beneficiaris directes són els burgesos, principals Els seus beneficiaris directes són els burgesos, principals Els seus beneficiaris directes són els burgesos, principals Els seus beneficiaris directes són els burgesos, principals impulsors de la industrialitzacióimpulsors de la industrialitzacióimpulsors de la industrialitzacióimpulsors de la industrialització....La La La La societat és de classessocietat és de classessocietat és de classessocietat és de classes: burgesia i proletariat.: burgesia i proletariat.: burgesia i proletariat.: burgesia i proletariat.

Lema: PA, PAU I

LLIBERTAT

Tesis d’abril: programa oficial

del partit bolxevic

REVOLUCIÓ D’OCTUBRE 1917

REVOLUCIÓ D’OCTUBRE (1917): comunista

El partit bolxevic (comunista) pren el poder.

Lenin es converteix en el cap del nou estat comunista.

Primeres mesures revolucionàriesInici d’una guerra civil per

l’oposició de part de la societat russa al nou sistema comunista

Lenin, Trotski i Stalin, líders de la

revolució d’octubre a Rússia

REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:

Canvi global d’organització de la societat, basada en la dictadura del

proletariat i la col·lectivització de les propietats, amb l’objectiu final d’una societat igualitària, amb el proletariat

com a protagonista.

DICTADURA DEL PROLETARIAT: DICTADURA DEL PROLETARIAT: DICTADURA DEL PROLETARIAT: DICTADURA DEL PROLETARIAT:

Fase revolucionària transitòria per la qual el proletariat assoleix el poder polític i instaura una societat sense classes i sense propietat privada.La fase següent seria la desaparició de l’estat, ja que aquest és útil per mantenir els privilegis d’una classe social determinada i el marxisme té com a objectiu l’abolició de les classes socials i per tan l’estat ja perd la seva raó d’existir.

Després del triomf de la revolució comunista d’octubre de 1917,

3 etapes revolucionàries:

Guerra Civil: comunisme de guerra 1917-1921

NEP: Nova política econòmica 1921-1929

Plans Quinquennals 1929-1941

1ª fase revolucionària(1917-1921) :

GUERRA CIVIL Comunisme de guerra

La Guerra Civil 1917-1921

• Els grups contraris al comunisme que es veuen

afectats pel nou sistema inicien una guerra contra

els bolxevics.Causes

• Exèrcit roig (bolxevics) contra exèrcit blanc (menxevics, burgesos, noblesa terratinent,

potències estrangeres ).Bàndols

• Mesures del nou govern comunista (comunisme de guerra): Expropiació de terres de la noblesa,

nacionalització de la banca, fàbriques sota el

control dels obrers.

• Baixa la producció d’aliments. El govern requisa

les collites per alimentar l’exèrcit.

• Molts camperols moren de fam

• Extrema violència: no es feien presoners

• Execució del Tsar i la seva família

Fets

destacats

• 1918 El partit bolxevic passa a dir-se Partit Comunista ( més tard PCUS)

• 1918 Rússia surt de la Guerra Mundial ( Tractat de Brest Litovsk)

• 1919 3ª Internacional Creada per Lenin. Provoca la divisió del moviment obrer entre comunistes i socialistes.

• 1921 L’Exèrcit Roig guanya la Guerra Civil.

Conseqüències

2ª fase revolucionària (1921-1929):

la NEP ( Nova política econòmica )

LA NEP 1921-1927

• Va ser la nova política econòmica aplicada per

Lenin en acabar la Guerra Civil.

• Consisteix en una economia mixta, barreja de

comunisme i capitalisme.

• L’objectiu era que Rússia es recuperés

econòmicament després de la llarga guerra

que havia deixat el país sense recursos.

1922 De l’Imperi Rus a l’URSS• A partir de l’any 1922 la nova república sorgida de

la Revolució comunista d’Octubre de 1917 s’anomena U.R.S.S. (Unió de repúbliques comunistes soviètiques)

3ª fase revolucionària ( 1929-1941): ELS PLANS

QUINQUENALS

ELS PLANS QUINQUENALS

• Economia planificada.

• Plans quinquennals aplicats per Stalin, basats en les col·lectivitzacions al camp i a la indústria.

• Control total de l’estat sobre l’economia.

• Desenvolupament de la industria ( creixement important de la producció).

• Objectiu: convertir l’ URSS en una gran potència industrial i fer del sector agrari un nucli molt important de producció mitjançant l’explotació col·lectivitzada.

Fàbrica de tractors soviètica 1930

Stalin, l’amo del poder

• Política arbitrària

• Culte a la seva persona

• Persecució dels opositors.

• Dura repressió (purgues stalinistes ), deportacions i execucions.

• Milers de morts.

Gulags: Eren camps de treballs forçats

de la Unió Soviètica.

Són coneguts sobretot com a

llocs per a presoners polítics i

com un mecanisme de repressió

contra l’oposició política a

l’estat soviètic.

Stalin va omplir aquests camps

amb milers de presoners que

considerava traïdors i enemics

de l’URSS.

Gulags de l’URSS

De l’Imperi Rus a l’URSS

POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT

TSARISME Monarquia absoluta Agrària i senyorial Estamental

REV. FEBRER 1917 República constitucional

o parlamentària

Capitalista De classes

REV. OCTUBRE 1917 Dictadura del proletariat Comunista Sense classes

Política: de l’absolutisme a la dictadura comunista

MONARQUIA ABSOLUTA (Fins febrer de 1917)

El Tsar Nicolau II té tot el poder.

Per dret diví (teocràcia)

Per herència (dinastia Romanov)

REPÚBLICA CONSTITUCIONAL O PARLAMENTÀRIA(Febrer-Octubre de 1917)

Sobirania Nacional: El poder és de la nació,

formada per ciutadans amb drets i deures.

Constitució, sufragi, drets individuals...

DICTADURA DEL PROLETARIAT(A partir d’octubre de 1917)

El poder l’exerceix el Partit Comunista, en nom

del proletariat (tots els treballadors).

Fase de “dictadura del proletariat” per imposar

el comunisme.

Economia: del feudalisme al comunisme

Agrària i senyorial (Fins febrer de 1917)

El rei (Tsar) controla la producció, els preus...

Les terres pertanyen als senyors i no es poden vendre o

comprar.

Economia de subsistència.

Pocs excedents per vendre a mercats locals i fires.

Capitalista(De febrer a octubre de

1917)

L’estat no intervé en l’economia

Propietat privada: tot es pot vendre i comprar

L’oferta i la demanda regulen els preus

Producció orientada al mercat .

Comunista(A partir d’octubre de

1917)

Economia controlada per l’estat.

No existeix la propietat privada.

Propietat col·lectiva de les terres, les fàbriques i les

màquines (mitjans de producció).

Treball col·lectiu: Kolkhoz i Sovkhoz (granges col·lectives)

Societat sense classes?

Societat estamental(Fins febrer de 1917)

Per naixement

Privilegiats i no privilegiats

Invariable

Societat de classes(Entre febrer i octubre de 1917)

Per poder econòmic

Burgesia i proletariat

Societat sense classes(A partir d’octubre de 1917)

Igualitària

No hi ha classes socials

Tothom té el mateix accés a la riquesa.

Vocabulari: personatges i conceptes• Nicolau II: Tsar de Rússia fins febrer de 1917. Absolutista.

• Lenin: Líder bolxevic de la Revolució comunista d’Octubre a Rússia i cap d’estat de l’URSS entre 1917 i 1924.

• Trotsky: dirigent bolxevic oposat a Stalin.

• Stalin: líder bolxevic. Cap d’estat de l’URSS a partir de 1924.

• Kulaks: pagesos propietaris de terres i rics de Rússia perseguits pels comunistes durant la revolució.

• Soviets: assemblees d’obrers, pagesos i soldats que formen la base de l’estat soviètic.

• Bolxevics: grup polític comunista de l’URSS, que va triomfar a la revolució d’Octubre de 1917.

• Nomenklatura: minoria del PCUS que tenia el poder real a l’URSS.

• Kolkhoz: granges col·lectives soviètiques

• Sovkhoz: granges estatals de treball col·lectiu a l’URSS.

• Gulags: camps de concentració soviètics.

• PCUS: partit comunista de la Unió Soviètica

• URSS: Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Nom de Rússia a partir de 1922.

• Politburó: poder executiu de l’URSS

• Soviet Suprem: poder legislatiu de l’URSS.

Bandera i escut de la

Unió Soviètica (URSS)