S I S E N A L E C T U R A D E L L E N G U A C A T A L A N A

LA LITERATURA DIRECTA

Feia segles i segles que en Cucöl vagava per aquestes galàxies perdudes del vast univers. En Genís

Cucöl era, sens dubte, un dels cercatendències de major prestigi dins la Via d’Orxata, una descomunal

galàxia saturada d’estels que emetien una lluminositat rica en colors de diferent to: hi havia estels vermells,

carbassa, de color fluorescent i, fins i tot, estrelles d’un viu color fúcsia! En Cucöl havia importat aquesta

moda d’un planeta vell i erosionat, la Terra, un astre rodó que encara avui, amb prou feines, girava al voltant

del Sol -un estel de mida mitjana al qual li quedaven escassament mil anys de vida abans d’esclatar i donar

lloc a la formació d’una supernova-.

A la Terra, en Cucöl havia indagat diferents modes que podien ésser susceptibles de ser traslladades

a la seva pròpia galàxia. Finalment, després d’investigar in situ els locals de moda del planeta, en Genís

Cucöl s’havia aturat dempeus davant d’una antiga discoteca situada a la carretera Nacional II –via que unia

Alcarràs amb Lleida- i havia quedat absolutament al·lucinat, astorat, davant la varietat cromàtica de focus

que penjaven del sostre. L’extraterrestre no podia pas entendre per què els terrícoles de la terra ferma

malbarataven tants llums a l’hora d’il·luminar aquell local –el temple del soroll eixordador per excel·lència-.

Amb resignació, s’adonà que uns operaris estaven desmantellant i desmuntant la vella discoteca,

probablement per tal de traslladar-la a un altre planeta (de ben segur, la cercatendències Aida Morrëris se li

havia avançat i havia comprat el local per tal d’endur-se’l al planeta de la Via d’Orxata on ella residia).

Genís Cucöl havia deduït que, amb el tràfec i trasbals que suposaven les obres, els llums no estaven

pas actius, a la nit. De fet, semblava que feia un bon grapat d'anys que ningú trepitjava la discoteca, al

cartell de la qual s'hi llegia la paraula <<Wonder>> incompleta (li mancava la lletra O). En Cucöl, doncs,

aprofità la confusió de la fosca i s'endugué els llums a la seva galàxia, llums que adaptà a cadascun dels

diferents estels que ja hi havia... Així, la galàxia esdevingué un autèntic mosaic de diferents tonalitats. Fins i

tot el més sonso dels alienígenes passà a mirar-se amb delit i embadaliment aquell espectacle multicolor!

Ara, el cercatendències Cucöl no podia pas permetre's el luxe de badar... Després de rodar i giravoltar

sense rumb decidí de fer cap novament a la Terra -el planeta que li havia estat font d'inspiració- per tal de

poder copsar una nova moda que fes furor a la seva galàxia. Li calia actuar amb celeritat!

Aterrà en una ciutat ben cosmopolita i diversa, Nova York, i anà a petar en un barri on, curiosament, no

hi havia cap llibreria. De fet, ben aviat veié humans caminant apressats en totes direccions, sense temps ni

per aixecar la mirada del terra. És que potser no llegia, aquella gent?

En Cucöl s'adonà que, lluny de tenir llibres en format paper, en aquell racó de món la literatura estava

impresa a les parets. Sí! A les façanes dels edificis, als senyals de trànsit i fins i tot als vagons de tren, hi

havia unes inscripcions ben estranyes que no podia pas entendre. Semblava que estaven fetes amb alguna

mena d'esprai, i certament n'hi havia de moltes formes i colors.

Al tombant d'una de les cases que feien xamfrà en Cucöl hi trobà un grup de nois vestits de manera

estrafolària, amb els pantalons caiguts fins als genolls, exhibint calçotets de tota mena, amb la música

eixordadora d'un grup de rap i sacsejant una mena de cilindres amb un botonet a la punta el qual, en ésser

premut, expulsava un aerosol (un esprai) amb què guixaven les parets. S'hi apropà per tal de saludar els

joves i preguntar-los alguna cosa sobre aquella curiosa manera de fer literatura però, com que anava vestit

amb l'uniforme de gala dels cercatendències (heu de saber que a la Via d'Orxata els cercatendències porten

un vestit molt i molt similar a l'uniforme de la policia novaiorquesa), els grafiters fugiren cames ajudeu-me.

Sorprès, en Cucöl féu una sèrie de fotografies a les parets plenes d'aquella literatura, agafà un dels

cilindres d'aerosol del terra i, sense perdre temps, es teletransportà a la seva galàxia, a la Via d'Orxata...

Una nova moda estava a punt de néixer més enllà del sistema solar!

- - - - - - - - - - - - - - - - - -