89 Ports, basses i canals artificialsatzavara.bio.ub.edu/ManualCORINE/manual_89.pdf · Rases...
Transcript of 89 Ports, basses i canals artificialsatzavara.bio.ub.edu/ManualCORINE/manual_89.pdf · Rases...
89 Ports, basses i canals artificials
89.11
Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen
Indicadors d’interès de conservació
Territoris ruscínic i catalanídic.
Cap.
Distribució general dins Europa 1 bona part d’Europa
Freqüència dins el territori català 3 bastant comú
Forma d’implantació territorial 1 superfícies grans
Biodiversitat 1 baixa
n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Cap.
n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 86a
[RMM]
Variables i, en general, empobrides, amb comunitats d’alguesmarines, sovint dominades per cloròfits indicadors d’eutrofització(Ulva, Enteromorpha…), i amb poques espècies d’animals.
Recers de la línia de costa, en general construïts de cap i de nou,on troben refugi embarcacions de diverses menes.
Ports marins89.11
Flora i fauna Aspecte
Distribució dins el territori català
Port de Barcelona. I. Soriano
Port de Blanes (la Selva). A. Ferré
89.12
Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen
Indicadors d’interès de conservació
Territori catalanídic meridional (i Prepirineus).
Cap.
Sovint l’hàbitat persisteix un cert temps després de l’abandonament de l’explotació, com passa a les terres interiors.
Distribució general dins Europa 2 àrea europea extensa (sobretot al llarg de les costes)
Freqüència dins el territori català 5 molt rar
Forma d’implantació territorial 1 superfícies grans (o mitjanes)
Biodiversitat 1 baixa
Grau de maduresa 1 condicionat per l’activitat humana
Amenaça 3 amenaçat
n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
1150 Llacunes litorals
n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Salines i llacunes salades industrials 89a
[RMM]
Plantes vascularsArthrocnemum (cirialeres), Suaeda (salats)...als marges de les basses; Ruppia... dins l’aigua
Cloròfits (algues verdes)Cladophora, Enteromorpha, Dunaliella salina,Pedinomonas...
DiatomeesNitzschia, Mastogloia...
DinofíciesMassartia, Oxyrrhis...
Cianòfits (algues blaves)Microcoleus, Lyngbia, Spirulina...
BacterisHalobacterium, Halococcus...
Dípters Larves de Chironomus (mosquits)
Crustacis branquiòpodes Artemia salina
OcellsPhoenicopterus ruber (flamenc)
Conjunt de basses de poca profunditat i petits espais associatson es beneficia sal comuna a partir d’aigües salades.
Salines89.12
Ecologia
Component biòtic
Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim (i muntanya mitjana, al’estatge submontà).
Condicions del medi – Aigües amb una elevada proporció desal, des de 36-70 g/l a les basses concentradores fins a140-325 g/l a les cubetes de cristal·lització.
Clima – Mediterrani (o medioeuropeu submediterrani).
Aspecte
Distribució dins el territori català
Gestió, usos i problemes de conservaciódom. ab. sign. sec.
Dunaliella salina. UTEX, Culture Collection of Algae
Salines de la Trinitat, a la Banya (delta de l’Ebre). M. Cebolla
Salines de la Trinitat (delta de l’Ebre). M. Cebolla
89.13
Indicadors d’interès de conservació
Territori ausosegàrric i zona litoral (delta de l’Ebre).
Hàbitat lligat al manteniment de l’activitat minera i al procediment de concentració de les sals; o bé a la cria de peixos.
Distribució general dins Europa 2 àrea europea extensa (de manera esparsa a l’Europa
central i meridional)
Freqüència dins el territori català 5 molt rar
Forma d’implantació territorial 3 superfícies petites
Biodiversitat 1 baixa
n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Cap.
n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Salines i llacunes salades industrials 89a
[RMM]
Sistema de canals i basses utilitzats a les mines de sal, peròactualment pràcticament en desús, en el procés de concentracióde menes potàssiques. També són inclosos en aquest hàbitat elscriadors de peixos marins, com ara l’orada o l’anguila.
Canals i llacunes salins industrials89.13
Ecologia
Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Mines de sal. Basses i piscifactories del
litoral.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Sense caràcters particulars.
Aspecte
Distribució dins el territori català
Gestió, usos i problemes de conservació
Bassa de les antigues salines de Sant Antoni, delta de l’Ebre. T. Curcó
89.22
Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen
Indicadors d’interès de conservació
Bona part del territori.
Cap en especial.
Usos molt diversos, segons que la seva instal·lació vagi lligada a la indústria hidroelèctrica, al funcionament de complexos industrials, aldrenatge de terrenys, a l’abastament de conreus de regadiu, etc.
Distribució general dins Europa 1 bona part d’Europa
Freqüència dins el territori català 1 molt comú
Forma d’implantació territorial 3 superfícies petites
Biodiversitat 1 heterogènia i en general baixa
n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Cap.
n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Cap.
[JV]
Eventualment, les sèquies i canals poden ser colonitzats perplantes de les comunitats naturals aquàtiques, és a dir, perhidròfits diversos, flotants o arrelats al fons. El poblament vegetalpot ser referit, si escau, als hàbitats dels grups 15, 22, 23 o 24.La fauna és diversa i en general pobra.
Rases artificials o canals d’obra destinats a conduir aigua.
Sèquies i petits canals d’aigua dolça89.22
Flora i fauna
Aigües de composició diversa, segons els casos.
Aspecte
Distribució dins el territori català
Gestió, usos i problemes de conservació
Característiques ecològiques
Sèquia a Massalcoreig (Segrià). J. Carreras
El rec Comtal, Barcelona. A. Petit
89.23
Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen
Indicadors d’interès de conservació
General, però rar als Pirineus.
Diversos.
Atès que es tracta d’un hàbitat originat per l’activitat humana,destinat a emmagatzemar o transportar aigua, el seumanteniment exigeix que el fons es conservi impermeable.
Sovint això comporta també l’eliminació de les plantes (arbres iarbustos) situades a la vora, si exceptuem el cas dels estanysornamentals.
Distribució general dins Europa 1 bona part d’Europa
Freqüència dins el territori català 3 bastant comú
Forma d’implantació territorial 3 superfícies petites
Biodiversitat 2 mitjana
Grau de maduresa 3 condicionat per l’activitat humana
Amenaça 1 no amenaçat
n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Cap.
n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Basses d’aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanys ornamentals 89b
[RMM]
Marge arboriPopulus nigra (pollancre), Alnus glutinosa (vern)...
Marge arbustiuRubus ulmifolius (esbarzer), Arundo donax (canya), Phragmites australis (canyís)...
Marge herbaciBrachypodium phoenicoides (fenàs de marge)...
Vegetació submergida o flotantPlantes vascularsLemna spp. (llenties d’aigua), Nymphaea alba (nenúfar)...
MolsesFissidens spp.
Algues Cladophora spp...
Excavacions, dipòsits o canalitzacions, en general limitats perplàstics, murs o formigó. Quan hi ha plàstics la vegetació delsmarges sol ser herbàcia, però amb formigó o argila pot serarbustiva i, fins i tot, arbòria. Els estanys ornamentals poden serrics en vegetació aquàtica, sovint introduïda. També quedenincloses en aquest hàbitat les instal·lacions fixes per a la cria depeixos (truites, carpes, espècies ornamentals per a aquaris...).
Basses d’aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanysornamentals89.23
Ecologia
Flora principal
Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (i muntanya mitjana).Ambients que ocupa – Terres agrícoles, proximitats de rius o,
més rarament, àrees industrials, o bé espais enjardinats.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu).Substrat i sòl – Terreny preferentment argilós, excepte quan el
fons és artificial.
Aspecte
dom. ab. sign. sec.
Distribució dins el territori català
Gestió, usos i problemes de conservació
PeixosSalmo dairdneri (truita arc iris), Cyprinus carpio (carpa)...
AmfibisRana perezi (granota comuna)
Crustacis branquiòpodesDaphnia pulex (puça d’aigua)
Insectes heteròptersNotonecta glauca, Gerris cinereus (sabater)
Insectes coleòptersDytiscus spp., Hydrous spp.
Insectes odonatsSympetrum fonscolombii (espiadimonis)...
Fauna principal
dom. ab. sign. sec.
Bassa agrícola a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental). M. Guardiola
Bassa industrial a Avinyonet del Penedès. L. Chamorro
89.24
Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen
Indicadors d’interès de conservació
General; escampat des de terra baixa a la muntanya mitjana.
Cap en especial.
Distribució general dins Europa 1 bona part d’Europa
Freqüència dins el territori català 1 molt comú
Forma d’implantació territorial 2 superfícies mitjanes
Biodiversitat 1 baixa
n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Cap.
n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 86a
[RMM]
Limitada sobretot a comunitats ruderals o a plantes de jardí.Instal·lacions, en gran part artificials, generalment properes a lespoblacions o a les àrees industrials.
Basses i estacions depuradores d’aigües residuals89.24
Flora principal Aspecte
Distribució dins el territori català
Estació depuradora de Lloret de Mar (la Selva). A. Ferré