98 agost 2009 El paper de la propietat forestal...98 agost 2009 propietat forestal El paper de la al...

98agost 2009

propietatforestal

propietatEl paper de la

al segle XXIforestal

Propietaris forestals i gestió de boscos - El boscmediterrani - Assemblea general arcMEDEl pi negre - Usos professionals del GPSEntrevista: Josep M. i Eduard de Ribot

Propietaris forestals i gestió de boscos - El boscmediterrani - Assemblea general arcMEDEl pi negre - Usos professionals del GPSEntrevista: Josep M. i Eduard de Ribot

ISO 9001:Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificació

mediambiental

Elemental Chlorine-Free

es refereix a papers

fabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada amb

cloro gas. Garanteix uns mínims

continguts de clor en el paper

Agost 2009núm. 98

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix, Josep Maria de Ribot, Miquel Massaneda,

Joan Garolera i Melcior Soler.

COL·LABORADORS:Eduard Rojas, Juan Miguel Villarroel, Denis

Boglio, Rut Sànchez-Garrido,Xavier Hernández, Josep M. Riba,

Josep Capó i Manel Martínez.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

Edició tancada el dia 27 de juliol de 2009.......................................

Foto de portada:

Autor: Foresna ZurgaiaFoto: Repoblació realitzada per un propietari

particular a la Vall de Roncal.

Cartes dels lectorsEditorial: La propietat privada, clau per a la gestiói la conservació

El paper de la propietat forestal al segle XXIEvolució de l’organització de la propietat forestal aNavarraProblemàtica i reptes del bosc mediterraniAssemblea general de l’arcMED www.forestal.cat incorpora continguts exclusiusper als associatsEls processos de participació en l’elaboració dels POUMi el sector forestal

Espècies vegetals: el pi negreSanitat vegetal: el perforador de les alzines: CreambixcerdoEl GPS per a usos professionals i les seves aplicacionsMeteorologia: el clima mediterrani i la piroecologiade la vegetacióPublicacions

Entrevista: Josep Maria i Eduard de Ribot, duesgeneracions de gestió forestal dinàmica a les Guilleries

45

6 9

121617

18

2023

2528

30

32

tema de fons i activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Agost de 2009catalunyaforestal

Amb el suport de:

Confiança i solidaritatamb Bombers

Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF)gironines volem fer pública la nostra confian-ça i solidaritat envers els Bombers, especial-ment als que formen el GRAF (Grup de Reforçd'Actuacions Forestals).

Els incidents d'aquests últims dies en el focde la Terra Alta ens han colpit profundament.En aquests darrers anys hem col·laboratsovint amb ells, sabem com treballen ipodem constatar la seva professionalitat.

Els GRAF han portat a l'extrem el fet voca-cional inherent dels Bombers. La seva és unadedicació entusiasta al servei del nostre terri-tori i patrimoni natural. Les ADF compartimamb ells la visió de gestió del bosc i elsincendis.

Els GRAF sempre han comptat amb elsvoluntaris de les ADF. Ens formen i preparenper a la prevenció i l'extinció. Ens escoltenperquè saben que formem part del territori iens el coneixem a fons. Però sobretot, ensrecalquen que la nostra seguretat i la delscompanys és primordial, i més en situacionsde risc extrem com és un foc forestal.

No coneixíem personalment els companysque ens han deixat, però coneixem els Bom-bers, el seu tarannà i la seva vocació. Serveixi,doncs, aquest escrit per refermar i expressarel nostre reconeixement i condol en aquestsmoments d'aflicció i el desig de recuperaciódel company ferit. Siguin aquestes ratlles unsentit homenatge per part de les ADF gironi-nes als Bombers que malauradament ens handeixat.

Associació d'ADF de l'Alt EmpordàFederació d’ADF de La SelvaFederació ADF Les Gavarres

Envieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Prat, 7. 17430 Santa Colomade Farners

Correu electrònic:[email protected]

cartes dels lectors


4

La propietat privada, clauper a la gestió i la conservació

5 editorial


na vegada més hem de parlar del paper de la propietat forestal en la gestió dels boscosi en la presa de decisions de les polítiques que afecten les forests al nostre país. És rei-teratiu -i, doncs, cansós, sense sentit per a alguns-, però crec que és bo que de tant en

tant refresquem la base del nostre pensament com a organització professional, i deixem claresles posicions perquè no se sorprengui ningú de les actituds i opinions que es puguin prendre encada moment.

Si considerem el fet de la propietat del bosc com un dret del propietari, tant sigui públic comprivat, a Catalunya el 95% dels boscos tenen propietari, municipal-comunal o particular, i, pertant, algú amb responsabilitats i deures envers ells, amb què queda totalment clar el fet que elbosc és d'"algú" i no, com es vol dir, de "tothom".

La propietat és responsable de l'estat dels seus boscos, i també de la seva persistència; en totcas, si per alguna causa desapareguessin, també desapareixeria el propietari forestal, que enseria el primer i principal perjudicat, perquè no tindria cap sentit un propietari que amb la sevagestió eliminés el seu bosc. Així, doncs, propietari i bosc són inseparables, i junts han d'anaradaptant-se a l'evolució natural del nostre medi físic, i potser també a les modes socials decapa època.

Aquest principi comporta en ell mateix el fet essencial que qui té les obligacions té els dretsa la gestió, a l'administració, a les eines tècniques i administratives necessàries, a les millorscondicions econòmiques que facin viable l'explotació i al respecte de la societat per la tascaque realitza. També, al reconeixement (potser la gratitud?) dels béns intangibles que dóna defranc a la societat, com el suport a la biodiversitat, l'acumulació de CO2 extret de l'atmosfera,la retenció de l'aigua i de sòl i el nostre paisatge, a més de l'ús social.

El CFC des dels seus inicis ha defensat aquest fet, reconegut en altres sectors econòmics isocials, com lògic i normal, aportant la necessitat de la silvicultura com a eina de gestió delbosc, una silvicultura que aplica la propietat ajudada dels tècnics forestals (enginyers de foresti tècnics forestals) tot respectant una llarga tradició en coneixements del nostre entorn que hapassat de pares a fills.

També ha defensat el dret de la propietat de participar en la presa de decisions en les políti-ques que afecten el bosc, que avui dia són moltes i molt intervencionistes, com a fet essencialper coordinar i compartir-les, perquè si no es fa així no hi ha manera d'avançar en la seva apli-cació.

Aquest esperit és el que va influir ja fa molts anys en la creació del CPF, primer òrgan descon-centrat i després empresa pública de dret privat, i en el seu desenvolupament, tot implantant lagestió sostenible als boscos privats de Catalunya, esperit que hem de salvaguardar i defensaramb els instruments que facin falta per manera que puguem continuar treballant pels nostresestimats espais forestals. En cas que algú se surti amb la seva (en aquest cas no polític) i elimi-ni la gran col·laboració entre la propietat privada i la gestió dins del CPF, serà responsable d'ungran pas enrere i de la posada en crisi de les nostres masses forestals i de tot el sistema desen-volupat durant vint anys de feina.

Els boscos s'han de gestionar si es volen conservar, i és aplicant de manera certa aquest prin-cipi que assegurarem la persistència dels nostres espais forestals. La propietat forestal és unapeça clau per aconseguir aquest important objectiu

U

Text:Josep M. Vila d’Abadal

Presidentdel Consorci Forestalde Catalunya.

CondolNo voldríem acabaraquesta editorial senseexpressar el nostre méssentit condol per lamort dels bombers delGrup de Reforç enActuacions Forestals(GRAF) durant les tas-ques d'extinció de l'in-cendi forestal que haafectat el Massís delsPorts, i desitjar la recu-peració del bomberque n'ha resultat ferit.En aquests momentsdifícils voldríem desta-car la important tascaque desenvolupen elsequips GRAF com atècnics especialistes ireconèixer la seva fun-ció determinant en lalluita contra els gransincendis forestals.

tema de fons 6Agost de 2009catalunyaforestal

Si realitzéssim una enquesta a la nostrasocietat, de ben segur que una àmplia majo-ria respondria que els boscos es trobem enmans públiques. Aquest fet contrasta amb larealitat on l'àmplia majoria dels boscos tanta Catalunya, com a la resta d'Europa pertan-yen a famílies. Curiosament ningú no gosariadefensar el mateix en relació amb l'agricul-tura tot i l'estreta relació entre ambdós usosprimaris del sòl en la seva gènesi patrimo-nial.

Tradicionalment, es diferenciava entre elsbéns i els serveis públics, generalment denatura estàtica en mans públiques d'unabanda i la provisió de béns i serveis privatsque corresponia al mercat d'un altra. L'emer-gència tant de l'economia social de mercatdesenvolupant la funció social de la propie-tat com de l'economia ambiental han permèsabordar un nombre freqüent de situacionsintermèdies que no responien als modelsextrems anteriors. Un cas paradigmàtic és elbosc on la generació de serveis públics ésindissociable amb la de béns i serveis privatsgenerats de forma sinèrgica.

Respectar i treballar sobre l'estructura reali no una entelèquia ideal de l'estructura dela propietat forestal comporta una llargasèrie de beneficis com ara:

- Concentrar en una mà les funcions regu-ladores amb les operadores es conceptual-ment absurd i inconvenient a més de contra-ri a la normativa comunitària (telefonia,transport, etc.). Cal recordar que ja l'Estratè-gia Forestal Espanyola del 1999 es planteja-va aquesta necessitat per evitar situacionsinadequades de conflictes d'interessos decaire estructural.

- Permet concentrar l'actuació del sectorpúblic a la regulació, planificació i inspecció,

sovint infradesenvolupades per la saturacióque la gestió quotidiana comporta. Els suc-cessius retards en aprovar els Plans Generalsde Política Forestal en termini (1994 respec-te de 1990 i 2009 (¿?) respecte de 2004posen en evidència aquest fet.

- La provisió de béns i serveis amb mercatcomporta uns ingressos que cobreixen unabona part de les despeses de gestió reduintel volum de recursos necessaris front a l'op-ció segregacionista.

- Adquirir la propietat forestal privada foraun procés llarguíssim que duraria necessà-riament dècades sense que els recursos con-sumits i immobilitzats aportin cap beneficimesurable.

- La vigilància per part del propietariforestal vers el seu patrimoni redueix impor-tants costos de personal a l'Administració.

- La competència de diferents models degestió i milers d'operadors suposa una rique-sa i dinamisme front a un model únic i man-cant de competència.

Cal ser conscients que adquirir els boscosprivats de Catalunya consumiria la totalitatdel pressupost forestal actual durant més de100 anys!

També convé ser conscient que moltes for-mes avui molt valorades de gestió silvícolaprocedeixen de boscos privats com ara lesdeveses, els sistemes irregulars (PROSILVA),els boscos baixos irregulars en alzina, entred'altres.

Un axioma bàsic del treball científic éscontrastar els resultats sense prejudicis pre-vis. Si comprovem els principals indicadorsde les zones amb predominança de boscosprivats (Catalunya, País Basc, Escandinàvia,Àustria) amb d'altres zones amb predomini

Text:Eduard Rojas Briales

Subdirector de l’ET-SIA/UPV, degà delCol·legi d’Enginyersde Monts-CV

El paper de la propietatforestal al segle XXI

de boscos públics observarem indicadorsabsoluts (existències, creixement, biodiversi-tat) molt semblants i dinàmics (creixementde les existències) més favorables inclús queels boscos públics tot i haver rebut unaatenció pressupostària infinitament inferior.A Espanya sempre s'havia argumentat perpart de la professió forestal la superioritatdels forests d'utilitat pública però la tossu-desa de les xifres dels successius inventarisforestals ho desmenteixen. És a dir, un euro

invertit en boscos privats genera uns millorsíndex de millora estructural que 1 euroinvertit en boscos públics. Una de les raonsés sense dubte les diferents formes de con-tractació emprades junt amb l'afavorimentde la competència.

No convé oblidar que els països amb pre-domini de boscos privats són els de majorriquesa de boscos en termes relatius i majornivell de vida com va fer fefaent l'estudisobre accés als boscos a Europa publicat

7 tema de fons


Foto :Treballs de recuperaciód’antics camins forestalsen un bosc privat, el junyde 2009.

recentment en aquestes pàgines.Acceptar i reconèixer aquesta realitat és la

premissa per extreure'n les conclusionsadients entre les que destacarien:

- Ajustar el paper de l'Administració a lesfuncions de governabilitat moderna com aranormativa, planificació i inspecció.

- Assegurar una governabilitat participati-va.

- Potenciar òrgans de cooperació pública iprivada per a aquelles funcions d'interèsgeneral però que conflueixin amb interessoslegítims, tot dissenyant estructures que obli-guin a un pactisme estructural. El CPF essense dubte una avançada cap a aquestmodel que cal madurar i eixamplar a altresàmbits (boscos municipals, espais protegits).

- La confluència entre generació de béns iserveis públics i privats cal resoldre-la de for-ma planificada i contractual mitjançant elcontracte dels plans de gestió (contractesterritorials) i de les relacions entre els orga-nismes de cooperació amb l'Administració(contractes programa) incorporant indicadorsde qualitat com a potents incentius.

- Cal assegurar un catàleg de drets i deuresequilibrat per als propietaris forestals encoherència amb el mandat de la Llei bàsicade monts respecte de l'Estatut de la PropietatForestal.

- El finançament estable dels boscosrequereix d'un mix d'ingressos afectes alFons forestal com a eina central llur gestió

tema de fons 8Juny de 2009catalunyaforestal

hauria de ser extremament transparent i res-ponsable.

Convé recordar que el repte plantejat enmatèria forestal és de gestió per la naturadinàmica dels boscos. Una gestió predomi-nantment pública, a més dels aspectes nega-tius abans indicats, fóra necessàriament méscara que una privada. L'orientació i llindarmàxim per als incentius als boscos privats esel cost/ha d'una gestió pública acceptable.Mentre s'aconsegueixin de l'ordre del dobled'unitats mitjançant subvencions que eninversió directa per euro és econòmicamentpreferible la gestió privada. A més, sovint s'o-blida que les subvencions disponibles fins ala data s'han limitat a cofinançar inversionsforestals.

No obstant, no es tracta només d'unaqüestió econòmicament evident, sinó que ésmolt més complexa. En el cas català, com amoltes altres contrades europees, la propie-tat forestal forma part de la història d'unpaís i esdevé un element immaterial viu quecal considerar. En la política forestal, unadistribució àmplia de la propietat sense arri-bar al minifundisme assegura que els interes-sos forestals siguin tinguts molt més encompte per la societat que en el cas d'unagran concentració de la propietat ja sigui enmans públiques o privades. Aquests avantat-ges de tipus sociocultural són sovint encaramés rellevants que els merament econòmics.

El debat sobre l'estructura de lapropietat, comprensible en el segleXIX per les limitacions dels instru-ments disponibles aleshores, és aprincipis del segle XXI una cortinade fum per distreure atencions al'hora d'abordar els veritables rep-tes dels espais forestals mediterra-nis -i en bona mesura els agraris-com gestionem un territori culturalno competitiu de forma directaperò d'un altíssim valor terciari i,per tant, immaterial.

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.

Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

9 tema de fons


l'hora de començar aquest article calapuntar algunes dades breus quemostrin la realitat de la superfície

forestal de la comunitat foral de Navarra, icom se'n distribueix la propietat.

La superfície total de Navarra és d'un miliód'hectàrees, de les quals 586.513 són fores-tals (56% de la superfície és forestal) i d'a-questes 445.670 estan arbrades.

La distribució de la propietat forestal aNavarra és:

- Un 10% de patrimoni forestal deNavarra.

- Un 30% de propietat particular.Dins d'aquest grup hi hauria la forestque pertany a la Colegiata de Ronces-valles.

-Un 60% de forests d'entitatslocals.

La superfície mitjana del propietariprivat és de 4 hectàrees i per alspúblics de 440 hectàrees.

Finalment, i perquè el públic aliè ala nostra comunitat en tingui totesles peces, cal assenyalar que existei-xen les Juntes de les Valls que gestio-nen territoris comunals de les valls ales quals representen. Aquí hi ha Ron-cal, Salazar, Aezkoa, Limitaciones,Bardenas, Amescoas i Bidasoa-Berro-aran.

Els temps han anat canviant a leszones rurals; lluny queden aquellsdies en què tirar endavant una forest era tanrendible que la gent comprava un pis a Pam-plona amb la finalitat que el seu fill poguésestudiar, fer-se un futur i pogués abandonarla dura i soferta vida del poble.

Enrere va quedant aquella lleial vocació de

tallar i plantar com a compromís que esdonava als grans ja que ells ho havien fetabans per nosaltres, deixant aquell llegat,que havia de tornar a començar un cicle nou.Actualment, aquells estudiants que vanabandonar els seus pobles hereten elsterrenys dels seus avantpassats, però notenen ni idea de la gestió forestal, no sentenel bosc, ni el compromís dels que van passarabans, ni coneixen els termenals, els límits…,

realment molts dels coneixements dels nos-tres avantpassats estan morint amb les últi-mes generacions de basajauns* i desaparei-xen de la nostra memòria històrica.

Per fer front a tot el que ens ve a sobrenecessitem paciència, l'entusiasme d'alguns

Evolució de l’organització de lapropietat forestal a

Text:Juan MiguelVillarroel

Gerent de Foresna-Zurgaia

Navarra

Foto: Detall d'un propietariforestal revisant els seusboscos i planificantles activitats silvícolesa realitzar durant l'any.

A

*Nota del traductorBasajaun o baxajaun: senyordel bosc, personatge de lamitologia basca. Actualment,referit també als propietaris igestors forestals.

10tema de fons


romàntics, l'energia, la força de les novesgeneracions de capatassos o enginyers queno tinguin en la seva vocació la màxima deser funcionaris, sinó tractar de millorar i aju-dar la gent del territori. Intentar fer reflexio-nar les Administracions per fer-les una micamés dinàmiques, sensibles, competents ioperatives. Vertaderament, un autèntic reptede titans, però la societat ha d'entendre quesense la gent dels pobles no serem mai res,sense els silvicultors que s'ocupen dels bos-cos difícilment podríem parlar d'allò que ensha arribat com un préstec no hipotecable pera les noves generacions.

Deixant al marge la bonica filosofia de lesparaules de les quals Sòcrates estaria satis-fet, baixem al terreny de les coses pràctiquesi de la realitat.

Actualment, les dues grans institucionsque aglutinen la propietat forestal a travésdels seus socis són la Federació de Municipisi Consells de Navarra, a la qual pertany lagran majoria dels ajuntaments de la comuni-tat.

L'altra institució és l'Associació Forestal deNavarra (Foresna-Zurgaia), fundada el 1992,i a la qual actualment pertanyen 372 socis,19 consells i 48 ajuntaments. Des d'aquí es

tracta d'assesso-rar els diferentsactors forestalsque formen partdels nostres bos-cos, en matèriade: assessora-ment tècnic;elecció d'espèciesen repoblacions;tipus de subven-cions; activitatssilvícoles a realit-zar a les sevesmasses, proble-mes legals; infor-mació jurídica;defensa dels seusinteressos davantdiferents admi-n i s t r a c i o n s ,representació enfòrums, divulga-

ció de temes interessants per a ells, etc.Alguns propietaris viuen fora de Navarra,

en diferents parts d'Espanya, en d’altres paï-sos com l'Argentina, Mèxic. Desconeixen elsterritoris dels seus avis que un dia van here-tar i que mai no han visitat.

Davant de tot això i per causa de la granfragmentació de la propietat forestal, des deForesna-Zurgaia fa uns anys que treballemen les Agrupacions. L'objectiu ha estat inten-tar agrupar finques entre els diferents veïns,però sense perdre la seva propietat, és a dir,unir-se per facilitar la gestió d'un determinatterritori a través d'un Pla Tècnic de Gestió,fent més econòmics, operatius i atractius elstreballs a realitzar a la zona.

Això ens ha portat a la creació de les agru-pacions d'Isaba, a la qual pertanyen 100 pro-pietaris amb un total de 1.800 hectàrees;d'Urzainki, amb 35 propietaris i 600 hectàre-es; d'Uztarroz, amb 4.000 hectàrees i 80 pro-pietaris; de Roncal, amb 4.000 hectàrees i 80propietaris; Salinas de Ibargoiti, MB 450hectàrees i 25 propietaris; i d'Ezkaroz, amb300 hectàrees i 12 propietaris.

A ningú no se li escapa l'efectivitat de tre-ballar amb una superfície d'11.150 hectàreesdistribuïdes entre 332 propietaris davant del

Foto: Públic assistent a unade les moltes reunionscelebrades a la Valldel Roncal amb el temade les agrupacionsforestals.

mateix, però amb petites parcel·les distribuï-des per diferents zones de 2-3 hectàrees.

No obstant això, tota persona o tècnic quetreballi al territori sabrà o s'imaginarà lagran tasca que s'ha hagut de fer i que calcontinuar fent. Tota aquesta posada en esce-na ha portat implícita una gran tasca d'in-vestigació de la propietat, elecció de leszones a actuar, reunions informatives a rea-litzar, paperassa administrativa, etc.

Actualment, s'han elaborat alguns PlansTècnics de Gestió, els quals estan pendentsd'aprovació per part de l'Administració i delspropis implicats. Malgrat tot el camí recorre-gut, algunes persones tenen dubtes i són pocactives, però han d'entendre que al segle XXI,en un món globalitzat, sol no tens res a fer,unit o en grup potser tinguis una oportunitatde fer front a nous mercats, demandes, tre-balls, etc.

Cal assenyalar que des de Foresna-Zurgaia,creiem que com més coneixement tinguin elsnostres socis dels seus boscos, de la realitatdel territori, millor ordenades tinguin lesseves masses, compleixin amb els criterissostenibles (certificació PEFC), sàpiguen allò

que tenen, la qualitat de la seva fusta, elcreixement dels seus arbres, l'estat de lesseves masses, millor i major capacitat tin-dran per enfrontar els nous temps, els nousmercats i tot allò que el futur comporti.Estar preparat en aquests temps pot marcarla diferència per reduir el temps de reaccióper entrar en un mercat nou que sorgeixi oes reinventi.

Amb totes aquestes eines la propietatforestal està preparada per realitzar contrac-tes de subministrament a les empreses queaixí ho demanin, facilitar-ne la gestió, aba-ratir-ne els costos i ser més operatius.

Finalment, hem de concloure amb l'espe-rança que amb aquestes pinzellades breus espugui comprendre com és la propietat fores-tal a la comunitat foral de Navarra, i lamanera com s'està treballant. També, treba-llem amb l'esperança de poder mostrar undia a la societat allò que fem, mostrar-noscom els autèntics ecologistes preocupats pelnostre medi natural i contribuir a la descon-taminació que altres provoquen a través dela fixació de carboni que els nostres boscosrealitzen.

11 tema de fons



n m3 de fusta tropical posada al portgenera uns 100 kg de CO2, si s'integrael rendiment (30% primera transfor-

mació, 56% segona transformació per a par-quet) les emissions pugen a més de 500 kgde CO2. Tenint en compte la mobilització i eltransport marítim, arribem quasi a la tona deCO2 generada per cada m3 de fusta tropical.No és més que un exemple, i no podemgeneralitzar, però altres estudis han demos-trat que moltes vegades els productes fustersimportats de regions llunyanes (Àfrica, Amè-rica Llatina, Xina) generen més CO2 que allòque emmagatzema la fusta. Incongruènciamediambiental a través de la qual exportemla nostra contaminació a països del Sud isacrifiquem a Europa el nostre sector fores-tal.

Premiar les fustes locals és una eleccióestratègica que més enllà del seu interèsmediambiental, tenen a la seva disposició elsnostres governs per no abandonar avui unsector que costarà molt més tornar a aixecard'aquí 15 anys, quan el preu del barril depetroli estigui una altra vegada pels núvols.

Actualment, malgrat el discurs dominantconservacionista, s'estan realitzant esforçosen l'àmbit europeu per augmentar la mobi-lització de la fusta. Grans extensions de bos-cos no estan ben gestionades i moltes estanabandonades a la seva dinàmica natural, totgenerant pèrdues de biodiversitat i un majorrisc d'incendi. Una causa important és l'altafragmentació de la propietat dels boscos,creixent i preocupant fenomen, degut a ladivisió de les terres heretades. Es va celebrarun taller internacional sobre aquesta qüestióel juny del 2009 i la Comissió Europea acabade llançar un estudi sobre la forma d'aug-mentar la mobilització de la fusta en àreesforestals molt fragmentades, el resultat del

qual tindrem l'any 2010. Dues recomana-cions importants a les conclusions del tallerde la MCPFE són el suport a una millorestructuració i a les accions col·lectives delspropietaris de boscos, i el suport a la concen-tració parcel·lària, amb la finalitat d'aug-mentar la superfície forestal mitjana per pro-pietari.

Aquest seria un aspecte positiu per als pro-pietaris de boscos si la qüestió de la rendibi-litat estigués fortament connectada ambl'augment de la producció. Però la Comissiósembla veure el potencial dels boscos d'unaforma més aviat estàtica, sense tenir encompte que actualment el millor límit al'augment de la mobilització és el preu de lafusta. Si no es fa res per incentivar lademanda dels productes fusters, els incen-tius per als propietaris de boscos amb lafinalitat de mobilitzar més fusta no funcio-naran. Esperem que, tal com es va anunciarrecentment a França, els requisits mínimsper a l'ús de la fusta en la construcció s'in-crementi en altres països i es continuïn rea-litzant esforços en l'àmbit nacional i europeuper augmentar la investigació en la químicaverda dels compostos de la fusta. Als nostresterritoris mediterranis, amb moltes terrasses,balcons, jardins, espais públics externs, etc.,existeix aquesta oportunitat de poder reem-plaçar les fustes tropicals actualment utilit-zades per productes locals.

Això, ens porta ahora, una altra vegada, ala limitació de l'entrada en el mercat de laUE de fusta barata tallada il·legalment perun costat (reducció de les importacions), i ala millora de la imatge de la fusta per alsconsumidors de la UE (expansió del mercat).La gent té una bona percepció de la fusta idels productes fets amb fusta, encara quetendeix a considerar-los "tradicionals"

U

Problemàtica i reptes bosc mediterrani

Text:Denis Boglio

Secretari generalarcMED

del

davant "moderns" i "cars". Encara són, engran mesura, percepcions esbiaixades, i elsector ha d'augmentar els seus esforços decomunicació: una majoria encara creu que lacoberta forestal està disminuint a Europa; nopot relacionar els productes de fusta i elsboscos amb la mitigació del canvi climàtic;no entén què significa "gestió forestal soste-nible", cosa que provoca que els consumidorsno vegin per què haurien de papar més perproductes certificats; i per als pocs queexpressen un coneixement d'una indústriaforestal, la consideren "no innovadora" i "noatractiva".

En l'era de la comunicació i dels mitjans decomunicació moderns, la silvicultura encarasembla estar restringida a una imatge delpassat, de l'enginyer forestal tradicional ambal seu martell marcant un parell d'arbres perretirar-los, i tenint cura d'un bosc idealitzat.Especialment, a la Mediterrània, els boscosreben cobertura mediàtica únicament pelsseus beneficis per al medi ambient, i totshem de treballar per restablir-ne l'equilibri,fent promoció dels beneficis socials i econò-mics dels nostres boscos.

El discurs dominant cap a la conservació

pura i dura és de vista curta. El món rural iforestal és en un equilibri complex i hemarribat a una situació curiosa on són lespoblacions majoritàriament urbanes les quedicten al camp les seves regles. Cal reconci-liar les poblacions, més que tot urbanes, ambla gestió dels recursos naturals i la mobilit-zació de la fusta. Un fet que en moltesregions passa a través de la bioenergia.

Hi ha un objectiu ambiciós: que Europaprodueixi el 20% de la seva energia ambfonts renovables l'any 2020. És demà. Encaraque la biomassa forestal no és una claraprioritat política, com sí que poden ser l'e-nergia solar, l'energia eòlica i els biocombus-tibles, ha generat grans expectatives al sec-tor. L'equació és fàcil de resoldre a nivelllocal, ja que parlem de petites unitats deproducció de calor o d'unitats de 5MW decogeneració. Un instrument regulador parti-cularment interessant per donar suport aaquestes iniciatives és la incorporació d'untant per cent mínim de consum de biomassaforestal local com a condicionant a les pri-mes energètiques. Passar a l'escala nacional ieuropea implica moltes i complexes qües-tions que giren al voltant dels criteris de

tema de fons13Agost de 2009catalunyaforestal

Foto: el bosc mediterrani(Josep M. Tusell)


sostenibilitat de la biomassa forestal comenergia. El més probable és que no sigui unasolució viable a gran escala, però sí a escalaregional, pel cúmul i la complementarietatd'instal·lacions locals. I, particularment, lesxarxes locals de calor, que generen un con-sum significatiu, sense ser massa elevat, alqual, a través de les calderes, les administra-cions competents poden donar suport direc-tament, sigui a través de préstecs de baixinterès, sigui amb exempcions fiscals o bé, enalguns llocs, amb una taxa reduïda de l'IVA.

Pel que fa als productes i serveis no fusters,tan importants als nostres sistemes medite-rranis, enguany hem obtingut els resultatsd'un interessant estudi sobre la qüestió juntamb un dictamen del Comitè Forestal Perma-nent (reunió dels directors de boscos a Euro-pa). La protecció de la biodiversitat, la recre-ació i el turisme, la retenció de carboni, lesconques hidrogràfiques i els serveis (regula-ció de l'aigua, depuració i protecció del sòl)es consideren els més importants. Ara, ladiversitat de les situacions locals és tan granque és molt difícil imaginar un marc comúper regular la seva utilització i la seva valora-ció. I la cultura tradicional relacionada ambl'accés i l'ús del bosc difereix significativa-ment d'una part d'Europa a l'altra, per la qualcosa les solucions desenvolupades també endifereixen: règims de protecció de les aigües,exempcions fiscals, ecopatrocinis, màrque-ting territorial, subhastes de paisatge prote-git… Tots estan d'acord que aquests paga-ments representen una major font d'ingressosper als propietaris de boscos en el futur, através de solucions locals amb un gran con-sens amb altres actors locals, i en relació ambels instruments de finançament del Fons deDesenvolupament Rural. La teoria ja és cone-guda i falta passar a la pràctica, no a travésde grans polítiques públiques, sinó mitjan-çant experiències locals consensuades entretots els actors implicats.

En l'àmbit dels propietaris forestals, mal-grat tot, hi ha alguns beneficis directes aesperar, a través de la Política i del Fons deDesenvolupament Rural (FEADER). La mitiga-ció del canvi climàtic s'ha convertit en una deles prioritats i mesures específiques que cadavegada és més activa: millora dels productes

forestals per a l'estalvi d'energia, aforestacióde terres agrícoles, prevenció contra elsincendis forestals, suport per millorar la resis-tència dels boscos al canvi climàtic.

El finançament del desenvolupament ruralen l'àmbit europeu és un instrument impor-tant, i inclou mesures específiques per donarsuport a la gestió forestal sostenible i la mul-tifuncionalitat dels boscos. Entre els esdeve-niments recents, podem destacar la inclusióde mesures de suport a: plantacions de rota-ció curta (21 programes de desenvolupamentrural), el finançament d'un total estimat de16.000 quilòmetres de noves vies forestals,l'activació progressiva de pagaments com-pensatoris Natura 2000 (15 programes enaquest moment), que és de gran interès per amolts propietaris de boscos afectats per lesZEPA.

Però no aporten més que beneficis limitatsper als propietaris de boscos. Els diners esdestinaran als boscos en si, no al seu propie-tari. Per la seva banda, els pagaments perserveis ambientals han produït resultats inte-ressants en algunes parts del món, però handemostrat ser molt difícils d'aplicar a Europa,especialment quan es sobre propietats priva-des. El nostre ambient mediterrani és espe-cialment susceptible d'aquests pagaments, il'aigua i Natura 2000 són aspectes impor-tants. Règims de protecció de les aigüesassociant actors privats i públics existeixenen la majoria dels països i els pagaments perserveis ambientals a través del fons de desen-volupament rural estan actius a 14 països(Portugal, França, Xipre, Itàlia i Espanya a laMediterrània). Natura 2000 s'ha aplicat a leszones forestals a tot Europa, però els paga-ments de compensació corresponents noméss'han iniciat en un nombre limitat de païsosfins a la data (11 països però només Grècia iItàlia a la Mediterrània). Aquestes són duesmesures importants per als propietaris indivi-duals de boscos, especialment al voltant de laMediterrània, però que els governs s'hanmostrat poc inclinats a posar en pràctica, ivaldrà la pena fer esforços en aquesta direc-ció. Una vegada més amb l'advertència queaixò pot ser un complement important per alspropietaris de les nostres terres, però essen-cialment per pagar el manteniment i la pro-

tema de fons15Agost de 2009catalunyaforestal

tecció del bosc, i no donar suport a la sevafunció productiva.

Mentre no tinguem una política forestalclara, continuarem navegant sense rumb. Lagovernació forestal a Europa es caracteritzaper la falta d'una política forestal comuna,com hi és per a l'agricultura o la pesca. Alvoltant de 100 reglaments vinculants o novinculants construeixen actualment el marcde la silvicultura, amb prop de 20 institu-cions que tenen alguna cosa a dir-ne sobreun o altre aspecte. La política forestal soliaestar pilotada des del Departament d'Agri-cultura de la Comissió Europea, però ara esdivideix entre Medi Ambient, Salut, Empresa,Energia, Transports, Política Regional, etc.Això significa que és extremament difícilconstruir un impuls polític al voltant de lesqüestions forestals, i les polítiques estan mésimpulsades per contingències externes queper les necessitats del sector forestal. La veudels propietaris privats està molt marginada.

Existeix una iniciativa per intentar posarordre a això: la Conferència Ministerial per ala Protecció dels Boscos a Europa (reunió deministres responsables dels boscos), que està

avaluant la possibilitat de crear un instru-ment legalment vinculant per coordinar lamajoria dels aspectes de la política forestal.Tindria l'avantatge de crear un major reco-neixement polític dels boscos, l'accés a nousfons i donar més veu als propietaris privats.Però encara queda un camí llarg per recórrer.

El bosc continua creixent mentre les sevesindústries van desapareixent. O bastim arauna clara política industrial i sectorial,suportada per una injecció financera públicade transició o continuarem comptant lesempreses que desapareixen i les hectàrees debosc abandonades.

Notes

1.- FCBA, 2007. Evaluation de l'impact environnemen-tal lié à la logistique pour un parquet de fabricationfrançaise et un parquet.2.- MCPFE workshop "Workshop on Strategies forIncreased Mobilisation of word Resources from Sustai-nable lourdes", juny 2009.

La localitat de Gardana (França) va acollir el18 de juny passat l'assemblea general d'arc-MED, l'associació que reuneix les organitza-cions regionals i estatals de propietarisforestals del nord de la Mediterrània.

En el marc d'aquesta assemblea, es vamodificar -amb el vistiplau de tots els assis-tents- la junta de govern de l'associació.D'aquesta manera, Josep M. Vila d'Abadaldóna a pas a Francisco Rovira en la presi-dència de l'associació, mentre que DenisBoglio és el nou secretari general d'arcMED,en substitució de Joan Botey. Així, la novajunta general d'aquesta associació per alspropers dos anys estarà constituïda perFrancisco Rovira (president); Daniel Quilici(vicepresident); Denis Boglio (secretarigeneral); Jesús Caseras (tresorer) i CharlesVilar (tresorer adjunt).

Un altre dels temes destacats de l'assem-

blea general va ser l'aprovació, per unanimi-tat, d'un acord de col·laboració entre EFI-MED i arcMED. L'acord el van formalitzarYves Birot, en representació d'EFIMED, iFrancisco Rovira, com a president d'arcMED.

En el marc de l'assemblea també es vaapuntar la possibilitat de tenir representaciópermanent a Brussel·les, concretament a laCasa del Bosc, on també hi ha el CEPF i elsprincipals actors forestals europeus. Enaquest sentit, es va recordar la importànciade l'associació per defensar a Brussel·les lesespecificitats dels boscos mediterranis.

Finalment, el secretari general sortint, vafer un repàs de les activitats desenvolupadesper l'associació entre el 28 de maig de 2008i el 18 de juny de 2009. Entre d'altres, alllarg d'aquest període, arcMED ha participaten el Comitè Consultiu de Boscos i Suro (através del CEPF) de forma regular, ha

col·laborat amb l'estudi FORVALUEd'EFIMED i ha intervingut en el con-grés de la UICN.

També ha participat en el congrésdels boscos privats de l'Aragó, elFòrum Espanyol de Política Forestal,l'assemblea anual d'EFIMED aMarràqueix i l'assemblea anual delCEPF a Madrid. ArcMED es va cons-tituir el 26 d'octubre del 2007 aBarcelona i té, entre els seus princi-pals promotors, el Consorci Forestalde Catalunya.

Assemblea general del’arcMED

activitat 16Agost de 2009catalunyaforestal

La incorporació de Francisco Rovira i de Denis Boglio a la presidència i ala secretaria general d'arcMED, respectivament; un acord de col·labora-ció entre aquesta associació i EFIMED i la possibilitat de tenir represen-tació permanent a Brussel·les són alguns dels temes més destacats del'assemblea general d'arcMED que va tenir lloc el passat mes de juny aFrança.

Investigadors valencians reben el premi Schweighofer 2009

El web www.forestal.cat incorpora contingutexclusiu per als associats del Consorci Forestal

El desenvolupament d'una línia d'investigacióde més de 20 anys sobre noves tecnologies nodestructives per al control de qualitat i man-teniment de la durabilitat i estabilitat dimen-sional de la fusta va guanyar el passat 18 dejuny el premi Schweighofer 2009 a la millorinvestigació aplicada. Com a exemple deresultats d'aquesta trajectòria, el jurat varecalcar-ne l'innovador sistema CADIX, un sis-tema integral d'alerta sobre la presència d'in-sectes xilòfags, principalment tèrmits i fongsde podriment a la fusta, que s'atorgaa títol personal als promotors de lainiciativa, i per primera vegada a ungrup d'investigació de l'Estat espan-yol, encapçalat pel professor JoséVicente Oliver.

Un total de 87 candidats van optara aquest premi que es va lliurar a l'a-juntament de Viena (Àustria). L'acteva comptar amb la presència delcanceller de la República Austríaca,el ministre d'Agricultura i Boscos il'alcalde de Viena, el director general

d'Investigació de la Comissió Europea i altrespersonalitats, així com els màxims represen-tants de la indústria procedents de més de 50països, de la Plataforma Tecnològica ForestalEuropea i de la CEI-Bois, la ConfederacióEuropea de les Indústries de la Fusta.

El premi Schweighofer té caràcter biennal iestà considerat el "Nobel" al sector industrialeuropeu de base forestal. Estableix sis catego-ries i está dotat amb un total de 300.000euros.

Publicacions en format pdf, articles i fullsinformatius, entre d'altres, són alguns delscontinguts del web del Consorci Forestal deCatalunya de consulta única i exclusiva perals associats.

Per poder accedir a aquests continguts,que estaran classificats com a 'Contingutnomés disponible per als associats', els socisdel Consorci Forestal de Catalunya haurand'omplir dues caselles on se'ls demanarà elseu correu electrònic (email) i el seu númerode soci (password).

En el cas de no recordar el número de soci,aquest es podrà recuperar prement la frase"He oblidat el meu password", o bé, contac-

tant amb el Consorci, através del telèfon 972 842708 o del correu electrò[email protected].

Amb la finalitat de millo-rar aquest servei, des delCFC es demana actualitzarla informació en el cas dedisposar de correu electrò-nic des de fa poc temps od'haver modificat alguna de les altres dadespersonals (telèfon, mòbil i/o adreça).

Per a més informació, www.forestal.cat

activitat17Agost de 2009catalunyaforestal

ctualment molts municipis catalanspassen per processos de renovació iactualització dels seus instruments

d'ordenació urbanística (POUM) amb la fina-litat de regular la seva ordenació urbanísticafutura davant, entre altres aspectes, de crei-xements demogràfics i adaptar aquests ins-truments a la normativa catalana vigent enmatèria d'urbanisme.

En el procés d'elaboració d'aquests instru-ments és obligatori i summament importantque hi participin els ciutadans perquè a totsels afecta en major o menor mesura elmodel de ciutat que es vulgui desenvolupar.

És evident que l'aprovació dels POUMinflueix d'una manera decisiva no només enel desenvolupament urbanístic del poble,sinó també en la qualitat de vida dels seusciutadans, i per aquest motiu s'hauria d'ela-borar amb un grau elevat de consens perevitar, posteriorment, conflictes individuals icol·lectius.

Aquests instruments no regulen la políticaforestal del territori que, evidentment, que-da relegada a un altre àmbit competencialsuperior al de nivell local, però és evident

que la creixent socialització dels boscos, lapotenciació d'elements naturals com l'aiguai els camins o de nous usos associats alsmateixos, així com l'augment de demandesrecreatives, requereixen una major interven-ció o la coordinació expressa del sectorforestal en aquests tipus d'instrumentsurbanístics.

En conseqüència, sóc de l'opinió que sisobre els terrenys forestals, amb caràctergeneral, hi incideixen normes o instrumentsde planificació, aquests instruments noresulten totalment aliens al sector forestali, per tant, caldria una major participaciódel sector forestal en llur elaboració.

La preocupació pels boscos a casa nostrano pot quedar en mans d'una preocupacióestacional i aliena als problemes del sec-tor.

És evident que no es tracta de duplicaràmbits competencials entre la Generalitat iels ens locals, però sí que cal fer comptablesels instruments per evitar conflictes poste-riors, encara més si tenim en compte queaproximadament un 80% dels boscos queformen part del territori són de titularitatprivada i, sobretot, començar a conscienciarla ciutadania que els boscos que formenpart de la riquesa o l'esbarjo d'un municipipoden no ser de titularitat pública.

En conseqüència, es tracta de superarl'òptica tradicional de planificació forestal aun únic nivell supramunicipal, coordinarpolítica forestal i planificació, evitar la des-connexió, des d'un punt de vista participa-tiu, entre les diferents parts implicades ambla finalitat d'evitar conflictes en el futur iresponsabilitzar-les en el manteniment delsboscos a Catalunya.

Els processos de participacióen l’elaboració dels POUMi el sector forestal

18activitat

Text:Rut Sánchez-GarridoMontejo.

AdvocadaAssessora legal delCFC.


A

Introducció

La pineda de pi negre és el bosc més caracte-rístic del Pirineu i el segon tipus de bosc mésabundant en aquesta serralada.

El nom d'aquesta espècie deriva del llatíuncinatus (ganxut) que deriva d'uncus (gan-xo). A Catalunya s'anomena "pi negre"; encastellà es coneix com a "pino negro" o "pinomoro". Una denominació curiosa a algunsindrets de Catalunya és la de pi mascle peroposició a pi femella (Pinus sylvestris), eti-mologia que té certa representació a lanatura pel fet que espontàniament ambduesespècies s'hibriden amb facilitat.

La majoria de boscos de pi negre podem dirque provenende la regenera-ció de zonesa m p l a m e n tdesforestadesdels segles XVIIIi XIX i a l'aban-donament, alsegle XX, de l'a-gricultura i deles terres pas-turades pelsramats. Peraixò, podem dir

que la majoria de boscos existents al Pirineucatalà són masses d'una o dues generacions.

Es tracta d'una espècie molt soferta per lescondicions climàtiques en les quals viu, però,tot i així, s'adapta molt bé a la gestió fores-tal i a la silvicultura que se li apliqui.

Distribució

El pi negre és una de les espècies forestals

que pot viure a una major alçada, ocupa l'es-tatge forestal superior de l'alta muntanya iarriba excepcionalment, en el cas d'algunsindividus isolats, a créixer per damunt dels2.700 m d'altura, on ocupa el límit superiorde la vegetació arbòria. La seva àrea s'esténpel centre i l'oest dels Alps, Pirineu i SistemaIbèric; tot i que el seu desenvolupament ésòptim entre els 1.800 m i els 2.400 m.

A Catalunya només hi ha pi negre al Piri-neu i al Prepirineu. Les masses d'aquestaconífera hi tenen una extensió de 54.000 hai es localitzen a una alçada que va dels 1.300m als 2.400 m. Es localitza a les comarquesdel Pirineu: Val d'Aran, Pallars Sobirà, PallarsJussà, Alt Urgell, Cerdanya, Berguedà, Solso-nès i Ripollès. La seva localització general escorrespon fonamentalment al centre d'Euro-pa.

Morfologia

El pi negre, és una arbre de capçada entreallargada i cònica, de fins a 20 metres, ambbranques baixes fins a la base, i el tronc nor-malment recte i gruixut però de vegades tor-tuós, ajagut i amb la capçada deformada.

Les fulles fortes, aciculars de dos en dos orarament en grups de tres, d'una longitud de3-8 cm, de color verd fosc, denses i pun-xants.

És una espècie monoica, ja que les sevesflors són unisexuals i disposades en formad’estròbils.

El fruit és una pinya de 5-7 cm de llarg,oval, de forma molt característica, amb elvèrtex de les esquames exteriors ganxudescap a la base de la pinya. Floreix de juny ajuliol, madura les pinyes al final del segonestiu i dissemina al tercer any. La dissemina-

El pi negrePinus uncinata

Text:Xavier Hernández.

Tècnic.Serveis Forestals

espècies forestals


20

ció es fa a la primavera, desprès de la fructi-ficació. Les llavors de 3-5 mm, negroses iamb ales de 10-14 mm.

El sistema radicular del pi negre és nor-malment asimètric, adequat als pendents, tél'arrel principal poc desenvolupada i lesarrels secundàries (laterals) són fortes, grui-xudes, esteses i ramificades.

En el límit d'alçària de la seva distribució ésnormal trobar exemplars molt vells amb unaspecte torturat, veritables conqueridors del'alta muntanya, els quals, en aquestes esta-cions dolentes i/o exposades a forts vents,agafen formes recargolades i curioses. És unaespècie que pot arribar a viure fins a 600 anys,però no acostuma a passar dels 200.

Ecologia

Es tracta d'una espècie molt frugal i resistentque suporta tota mena de sòls: àcids, calca-ris, molls, secs, superficials, obacs, assole-llats, etc. Les zones on hi ha un major reco-briment d'aquesta espècie i on té uns mésbons creixements, coincideix amb els sòlsàcids, poc compactes, humits, profunds iamb orientacions nord-est. En aquestsmillors rodals, el pi negre pot trobar-se ambla competència d'altres espècies com l'avet,el faig, el bedoll, el pi roig, entre d'altres i ales quals no es pot resistir, ja que aquestaestà habituada a competir amb el medi i noamb altres espècies arbòries.

Aquesta espècie és freqüent trobar-la ensectors de forts pendents o en cims, en zoneson les allaus han remogut el terreny o al migde parets de roca en un punt on s'acumulauna mica de terra. També la trobarem formantpart de prats i pastures de l'alta muntanya.

El clima on habita aquesta conífera és sub-alpí, d'estius humits i hiverns molt freds

(amb molta innivació); arriba a suportarperíodes de gran sequedat durant l'època denevades i aquesta fortalesa (que no és igua-lada ni per l'avet) el fa l'arbre més resistentdels boscos de Catalunya.

Aquesta conífera té una tolerància de mit-ja llum, tot i que pot arribar a conquerir sec-tors on no hi ha ombres, si en aquestes zoness'hi crea un microambient que la protegeix.És molt rústica, ja que és molt resistent alfred, a la neu i als forts vents i és de creixe-ment lent, amb pocs requeriments ambien-tals i capaç de colonitzar indrets molt desfa-vorables.

Prefereix àrees amb precipitacions supe-riors als 1.000 mm. Per les condicions de lesestacions on es troba, l'aturada de la sevaactivitat la fa a l'hivern, on les nevadespoden arribar a cobrir l'arbre amb gels ivents freds.

En època estival no sofreix les altes tempe-ratures, ja que prefereix indrets on les preci-pitacions es troben entre els 200-300 mm ofins i tot superiors, per la qual cosa no li calaturar la seva activitat durant l'estiu; pertant, podem dir que aquesta espècie resisteixmillor la sequera i pitjor les gelades tardanessi no compta amb la protecció de la neu.

Un factor determinant en el creixementd'aquest tipus de conífera, és la temperaturaen el començament i final del període vege-tatiu. El creixement en general d'aquestaespècie és lent, ja que necessita més de 100anys per superar els 30 cm de diàmetre.

Quan aquesta espècie assoleix l'edat de120 anys, tant la regeneració com la vigoriaes redueixen considerablement. La dissemi-nació de la llavor, sol ser abundant, peròcondicionada pel pi roig, ja que aquestesdues coníferes les solem trobar hibridades(Pinus x bougeti). Regenera bé sota la seva

espècies forestals21Agost de 2009catalunyaforestal

Quadre :*Existències i superfí-cie en totes les esta-cions on és present”.(Font: CREAF).

pròpia ombra i es troba en condicions derelativa igualtat quan es barreja amb el piroig; en canvi, quan es barreja amb l'avet,aquest darrer regenera millor.

Els boscos de pi negre solen estar acom-panyats per un estrat arbustiu i herbaci. Pelque fa l'estrat arbustiu, aquest no sol superarel metre d'alçada i està format per espèciesque han de suportar la cobertura de la neudurant períodes llargs; les espècies arbusti-ves que solen acompanyar al pi negre són: elneret (Rhododendron ferrugineum), el gine-bre (Juniperus communis subsp alpina), eltintorell (Daphne mezereum), el nabiu (Vac-cinium myrtillus), la boixerola (Arctostaphy-los uvaursi), etc. En les zones de solana, lapineda de pi negre es veu acompanyadaprincipalment del bàlec i el ginebró; en el casdels bacs, pel neret i el nabiu.

Quant a l'estrat herbaci, és pot dir que éspoc dens, per l'alta ocupació de la cobertaarbustiva. En les zones més humides l'estratherbaci es complementa amb molses ilíquens; les espècies més representatives enaquests ambients són la descàmpsia flexuosa(Deschampsia flexuosa), la gentiana (Gentia-na burseri), la seslèria (Seslèria albicans), laussona (Festuca gautieri), etc.

Pel que fa a les fitopatologies de les pine-des del pi negre, hi trobem el fong d'Armilla-ria mellea i el gènere Polyporus, el qual ligenera putrefaccions.

Gestió silvícola

L'hàbitat en què es troba aquesta espècie,per la seva rusticitat, fa que en molts indretsno rebi cap aprofitament fuster, amb què elsúnics poductes que s'aprofita són els bolets iles pastures. Cal dir, però, que no és unaespècie molt productiva amb possibilitats alsvoltants d'1m3/ha/any, per la qual cosa reptorns llargs de fins a 150 anys.

En ordenacions, durant el primer terç delsegle XX, es varen aplicar els mètodes irregu-lars, i en la segona meitat del mateix segle esva començar a utilitzar els mètodes regularsper gestionar aquesta espècie.

En ordenacions, s'han aplicat tractamentsd'aclarida successiva uniforme amb períodesde regeneració llargs, de fins a 30 anys, permanera de garantir la regeneració, ja que

sovint és dificultosa. En densitats elevades,les aclarides han de ser suaus per evitar queles inclemències del vent i la neu facin caureels arbres mal arrelats al sòl. Com a tracta-ment es poden recomanar aclarides fre-qüents no massa intenses , que es podencomplementar amb estassades de sotabosc sifa al cas que és abundant.

El pi negre admet diferents tipus de silvi-cultura, sempre que se segueixin un seguitde criteris:- Zones obertes de llum en edats joves.- Protecció lateral amb altres peus per sub-jectar-se.- Proporcionar sòl als plançons.- Les aclarides de regeneració, no haurien decomençar passats els 120 anys.

Els tractaments que s'utilitzen per a les mas-ses regulars són:- Tallades arreu per faixes successives- Aclarides progressives uniformes- Aclarides progressives per bosquets

El tractament que s'utilitza per a les massesirregulars és:- Tallades selectives per bosquets.

Usos

El pi negre té una fusta resinosa amb albecablanca, homogènia i gruixuda, duramen ocrei rosat. És una fusta tova, de densitat mitja-na, compacta, suau, de gra fi, amb una granqualitat, fins i tot superior a la del pi roig.Segons la relació d'indústries catalanes deprimera transformació, la fusta del pi negreés utilitzada principalment per a embalatge,estructural, pals i RTI.

Com que és una fusta de força qualitat ifàcil de treballar-la, és apreciada en la tor-neria i per fer objectes que s'hagin de polir;és, també, molt utilitzada en la construcció,l'ebenisteria, per fer pals de telèfon i electri-citat, fusteria, etc. Un altre destí, i sobretotdels exemplars dolents, és per a llenyes i/ocombustible, amb molt bon resultat. També,se n'extreia la trementina i les essències aro-màtiques que conté. Sovint, els usos mésbeneficiosos són els valors protectors (contral'erosió i les allaus) i paisatgístics per a l'en-torn i per a la fauna.

22espècies forestals


ls sistemes de posicionament global,anomenats de forma genèrica GPS,han esdevingut en els últims anys

una eina a l'abast de tothom i utilitzadahabitualment com a navegador al cotxe i ales embarcacions o per a ús particular enexcursions, esports d'aventura, etc. S'haconvertit, per tant, en un aparell molt utilit-zat que forma part del dia a dia per moltagent. És per això que, actualment, el mercatofereix una àmplia gamma i models de GPSper a ús domèstic, ja sigui com a navegadorper al transport o per a les activitats d'oci.Tot i així, cal remarcar que aquestes eines -normalment molt manejables- no podensuplir en cap cas l'ús d'un GPS professional,malgrat els avenços tecnològics que s'hanaconseguit.

Per a alguns treballs on la precisió és moltimportant per determinar els punts o ele-ments a posicionar, aquests GPS de gamma

domès t i cano ofereixenprou garan-ties. De fet,no sónaconse l la-bles per rea-litzar algu-nes mesuresque podentenir unarellevànciai m p o r t a n tper a la pro-pietat.

Així, espoden dife-renciar diversos tipus de GPS en funció del'ús que se'n faci (vegeu la Taula 1).

Des dels Serveis Forestals, ja fa un certtemps que es treballa amb sistemes d'amida-

Agost de 2009catalunyaforestalmaquinària25

i les seves aplicacions

El GPS per a usos professionals

TextJosep Capó

Tècnic superiorServeis Forestals.

Aquest article no pretén fer una descripció o explicar el funcionament dels sistemesGPS (Global Positioning System), ja que actualment es disposa de prou informacióen d'altres publicacions o a Internet. El que sí que pretenem és fer conèixer que almercat hi ha molts tipus de GPS segons l'ús que se'n vulgui fer. A partir d'aquí, s'ex-posa que per a alguns treballs, on la precisió ha de ser màxima, es disposa de GPSprofessionals que ofereixen aquesta opció per determinar amb errors mínims la posi-ció dels elements a enregistrar.

Taula 1

Treball de camp amb GPSsubmètric per determinarels límits reals d'una fincaal Solsonès, en base alstermenals existents

E

ment professionals i els resultats demostrenque l'ús del GPS de gamma baixa o domèsticspot ser vàlid per a algunes tasques, però nogaranteix la fiabilitat de determinats treballsque requereixen una precisió molt acurada.

Així, amb l'ús del GPS professional s'aconse-gueixen posicionaments amb un error inferiora un metre. De fet, amb els treballs realitzats,actualment, des dels Serveis Forestals, sovints'han determinat errors inferiors als 10 centí-metres en postprocessament.

Que és el postprocessament?

Un error inferior a un metre (submètric), espot aconseguir a partir de les dades captu-rades al camp amb el GPS professional, através dels serveis de la xarxa CatNet del'Institut Cartogràfic de Catalunya i tractarles dades a l'ordinador. La xarxa CatNet téen servei 15 estacions permanents de refe-rència fixes a tot Catalunya que recullendades de la constel·lació GPS ininterrom-pudament, segon a segon, les 24 hores deldia. Aquestes dades són emmagatzemades i

distribuïdes al públic mitjançant diversosserveis de posicionament, tant en tempsreal com per al postprocessament.

Les dades de totes les estacions es com-binen en una solució de xarxa que permetdeterminar el component espacial delserrors ionosfèrics, troposfèrics i geomètricsque afecten el senyal GPS i determinar aixíun conjunt d'observables virtuals en qual-sevol punt del territori.

Amb aquesta tècnica es proveeix de ser-veis l'usuari, fet que li permet treballar ambun sol receptor per posicionar-se amb preci-sió sobre el territori de Catalunya.http://www.icc.es/web/content/ca/prof/geo-desia/catnet.html

Funcionament bàsic al camp

La captura de dades per enregistrar pot ser obé estàtica si s'utilitza per a la captura depunts (posició concreta fixa) o bé cinemàti-ca (en moviment) per determinar traçats(línies, camins, marges...). Això permet infi-nitat de possibilitats a l'usuari, ja que espoden capturar tot tipus d'elements situatsa la finca amb molta precisió.

De tota manera, el funcionament del GPSpot ser invers al que s'utilitza de forma habi-tual. Enlloc de capturar punts coneguts delterreny, es poden marcar punts sobre la fincaque físicament no hi són presents, mitjan-çant el que s'anomena un replanteig. Perexemple, si tenim una finca on no hi ha ter-menals, podem marcar si més no els límitscadastrals si no se'n sap els límits. També,s'utilitza per marcar sobre el terreny el ques'hagi pogut planificar sobre un mapa (fre-qüentment utilitzat en temes d'expropiació,pas de línies elèctriques, gasoductes,obres…). D'aquesta manera, s'introdueixenprèviament les dades al GPS i es poden anarmarcant aquests punts sobre el terreny ambestaques de fusta.

Característiques dels sistemes de posicio-nament professional en relació amb els sis-temes GPS de gamma domèstica

Els GPS de precisió a diferència dels GPS degamma normal, entre d'altres coses destaquen

maquinària


26

Foto:Delimitació d'una fincaamb GPS submètric per auna modificació delslímits cadastrals.

maquinària27Agost de 2009catalunyaforestal

per tenir un receptor amb majors possibilitatsen la captació de satèl·lits i alhora disposend'una antena externa que es pot subjectar aun trípode o a un jaló que ofereix majors pos-sibilitats en terrenys de marcada orografia oen zones de major cobertura arbòria. Com s'hacomentat anteriorment, amb el GPS profes-sional es poden aconseguir errors inferiors aun metre i permeten el postprocessament o bépermeten fer la correcció de la posició almateix moment d'agafar el punt (correcció dediferencial en temps real). Els GPS de mà, degamma domèstica, treballen solament ambcodi i només permeten el posicionament entemps real, fet que crea errors superiors almetre -sovint de cinc, deu, o, en ocasions,errors superiors als quinze metres.

Aplicacions pràctiques per a la propietat

Tot i que el GPS professional tingui moltesutilitats i aplicacions, les més importants perel sector forestal es defineixen a continuació:

- Amidaments exactes referents sobretot ala superfície i perímetres de la finca.

- Determinació de terrenys a segregar,agregar, comprar o vendre que corresponguinamb la realitat a escripturar.

- Modificació de les dades cadastrals ambels límits corregits en base a la superfíciereal.

- Replantejar o afegir termenals senseerror de posicionament.

- Amidaments correctes de les superfíciescorresponents als diferents usos (camps decultiu, regadiu, plantacions, parcel·les,bosc...).

- Modificació dels límits establerts alPTGMF amb el límit real per a posteriorsmodificacions.

- Marcatge exacte de pistes de nova cons-trucció, rompudes o parcel·les destinades aaltres usos a la finca.

- Posicionament exacte d'elements singu-lars, rutes, senders, fonts, punts de captaciód'aigua...

- Amidament real de superfícies d'ocupacióper a expropiacions.

- Determinar l'ocupació d'una espècie,rodal, plaga, superfície cremada, etc.

Plànol topogràfic amb ls límits reals d'una fincaen base als termenals.L'error mitjà del posicio-nament, amb el GPSsubmètric per a aquestcas, va ser de 33 cmper a un total de 87termes.

Per a més informaciópodeu consultar:

- Prieto Mercader, Crisiti-na, "Aplicacions del GPSal sector forestal", Cata-lunya forestal, número80, pàg. 21, 2006.

es onades de calor són un tipus desituacions que no agraden a ningú: elstermòmetres assoleixen temperatures

extremament altes durant el dia i a les nitsfa de mal dormir; semblen nits tropicals, onno es baixa dels 20 ºC. Sovint, són degudes amasses d'aire del sud d'origen saharià, queporten temperatures altes (superant els 40 ºCals indrets més càlids de Catalunya i supe-riors als 35 ºC a la resta del territori) i baixeshumitats relatives (inferiors al 30%).

Per exemple, a les imatges podem observarun mapa a 1.500 m d'alçada, on es veu comens afecta una massa càlida amb temperatu-res superiors als 24 ºC en aquesta altitud.També, podem observar el mateix dia i lamateixa hora les temperatures en superfície:a la zona de ponent se sobrepassen els 35 ºC.

Les baixes humitats relatives i les tempera-tures elevades actuen sobre la vegetació iredueixen el temps necessari perquè la vege-tació entri en ignició i, per tant, augmenti lavelocitat de propagació del foc.

La propagació dels incendis està condicio-nada pels combustibles, els vents i la topo-grafia del terreny.

Ens centrarem en els vents. A Catalunya lagran diversitat geomorfològica del terreny faque tinguem vents molt locals, a pocs metresde distància entre un punt i un altre. Siconeixem molt bé els vents locals d'unazona, serà molt més fàcil predir el comporta-ment d'aquell incendi forestal i, per tant,planificar millor la prevenció i l'extinció.

Els vents a escala global també influeixendirectament sobre el comportament delsincendis forestals. En funció d'aquests vents,es pot dividir Catalunya en diverses zones,diferenciades pel patró seguit pel foc.

Al Bages, per exemple, en situació sinòpti-ca de sud (una de les situacions més perillo-ses en què s'han donat els incendis mésimportants de la Catalunya Central), esreforcen els vents topogràfics, que augmen-ten la propagació dels incendis i segueixen laconca del Llobregat i del Cardener de sud anord. Aquestes propagacions virulentes ensituacions de sud també es produeixen alPrelitoral central i al Prepirineu lleidatà.

També, amb vents de ponent s'han produïtgrans Incendis forestals a la Catalunya Cen-tral, Prelitoral, comarca de la Selva, etc.Aquests vents procedents de l'oest de la zonacentral de la península són força secs icalents.

Amb la tramuntana i el mestral, les zonesmés susceptibles de patir un gran incendiforestal les trobem a les terres de l'Empordà ia les del Tarragonès.

Els incendis forestals aquest estiu hanestat presents a casa nostra malgrat teniruna primavera més aviat humida. Recordemque ens trobem en un clima mediterrani, i,com a tal, les espècies vegetals que hi viuentenen adaptacions al foc, ja que aquest és unelement intrínsec al nostre clima.

Només cal passejar pels nostres boscos peradonar-nos com el pi blanc ocupa gransextensions a mig Catalunya, i és que, aques-ta espècie és la gran beneficiada amb elsfocs d'alta intensitat, quan es cremen lescapçades dels arbres.

Aquest pi disposa de pinya serotina, osigui, que passat l'incendi, un cop es cremal'arbre, l'escalfor fa que s'obri la pinya i deixianar la llavor. Així, garanteix la seva supervi-vència (banc de llavors aeri). A més, és unarbre que a partir de tan sols 15 - 20 anys ja

meteorologia 28Agost de 2009catalunyaforestal

de la vegetació

L

El clima mediterrani i la

piroecologia

Dites

El fred de l'estiu, mena l'aigua alriu

En hivern per lamoquita i en estiuper la calor,sempre és bo durmocador

Estiu de calor, hivern de fredor

Estiu ventós,hivern rigorós

Font frescaa l'estiu, bonaombra i gresca

L'hivern, el celenrojolat,i l'estiu, encigro-nat, pluja aviat.

Text:Manuel Martínez

El clima mediterrani i la

piroecologiade la vegetació

és fèrtil i disposa de pinyes a lesseves capçades per fer front a unpossible incendi.

Un altre cas de clara adaptació alfoc és el de l'alzina surera, amb unaescorça tan gruixuda que li permetsobreviure als incendis. Té la capaci-tat de rebrotar ben aviat després delpas de la pertorbació.

La rebrotada de noves tiges, desd'estructures subterrànies com lessoques, representa per a moltes espè-cies un mecanisme fonamental en larecuperació posterior a un incendi.Arbres com l'alzina, arbusts com l'ar-boç, el bruc, el llentiscle i el garric, iherbes com el fenàs rebroten vigoro-sament i contribueixen al recobri-ment del sòl i a la ràpida recuperacióde l'estructura de la vegetació.Aquesta capacitat de rebrotada no ésigual en totes les espècies i es veuafectada per diferents factors, com ladisponibilitat de recursos de la plantaen el moment del foc i, posterior-ment, la mida de la planta, la intensi-tat del foc (temperatura i temps dedurada), les plantes veïnes quepuguin competir pels recursos, etc.

L'argelaga desprèn unes llavors ques'estaran al sòl (banc de llavors desòl) durant desenes d'anys mentreesperen germinar després del pas delfoc.

Les pinasses i els pins pinyoners tenen cap-çades altes i escorces gruixudes per maneraque el foc de baixa intensitat no provoquicap dany a l'arbre i la seva capçada es man-tingui intacta. El pi marítim o pinaster tambédisposa de pinyes serotines.

Així, doncs, la meteorologia i els focs vande bracet, ja que la propagació i la sevaextinció van lligats. La intensitat del foc és laque determinarà quines espècies s'afectaranmés i, per tant, la distribució de les comuni-tats vegetals, ja que trobem espècies resis-tents al pas del foc, unes altres amb estratè-gies germinadores, rebrotadores i encaraunes altres espècies que no rebroten i el seureclutament és gairebé nul.

Per exemple, boscos com els de Sant

Mateu de Bages, on fa 15 anys dominavenles pinasses, els focs han fet que ara hidomini el pi blanc, espècie colonitzadora perexcel·lència.

Ja hem dit que molts paisatges mediterra-nis presenten una elevada capacitat de rege-neració després d'un incendi. Malgrat això,l'elevada densitat i continuïtat d'aquestavegetació poden fer-la transitòriament moltvulnerable a la reiteració de nous episodisd'incendi amb greus conseqüències per a lacontinuïtat d'aquests boscos.

La combinació de les diferents eines degestió de les masses forestals (silvicultura,foc prescrit, ramaderia, etc.), que estan a l'a-bast de l'home, poden ser molt útils perassolir els objectius de millora de la biodiver-sitat i de la producció dels nostres boscos

meteorologia29Agost de 2009catalunyaforestal

Mapa 1:Temperatura a la superfí-cie i linies de correntsd'aire. 22 juliol de 2009 ales 12 del migdia.

Mapa 2:Temperatura i vents a1500 m d'alçada. 22 juliolde 2009 a les 12 del mig-dia.

Els mapes adjunts s'hanobtingut del model GFS(Global Forecast System)

MAPA 1

MAPA 2

publicacions 30Agost de 2009catalunyaforestal

“La poda de los árbolesforestals”Manual básico dela poda y forma-ción de los árbolesforestalesAutors: M. Barrio, F.Castedo, J. Majada,A. Hevia.EdicionesMundi-Prensa.260 pp.

Aquest llibre, en forma de manual, està diri-git principalment a estudiants i investiga-

“Guía de bolsillo para elbuscador de setas”Guia de bolsillo parael buscador de setasAutor: F. de DiegoCalonge.EdicionesMundi-Prensa.164 pp.

Guia de butxaca quepretén evitar confu-sions greus alhorad'ingerir bolets. El seucontingut és dens, però molt il·lustratiu. Entred'altres informacions, recull més de 300 boletsil·lustrats a color i làmines amb els principalstipus d'arbres dels boscos més representatiusexistents a la península ibèrica, amb una llistaaproximada de bolets de cada un d'ells.

“Manual de selviculturapara plantaciones deespecies productoras demadera de calidad”

Manual de selvicul-tura para planta-ciones de especiesproductoras demadera de calidadAutors: G. Montero(coordinador); O.Cisneros; I. Cañellas.EdicionesMundi-Prensa.292 pp.

Manual pràctic que presenta una sèrie derecomanacions de tipus econòmic i ambien-tal que cal tenir en compte abans de portar aterme una reforestació. La informació és decaràcter general i no es refereix a cap espècieen concret. A la segona part del llibre, es des-criuen les principals característiques de cadauna de les espècies, la seva distribució a lapenínsula i a Europa, les seves exigènciesecològiques, la silvicultura que cal aplicar iles produccions que es podrien esperar delseu cultiu, així com les principals caracterís-tiques de la seva fusta i les plagues i malal-ties específiques de cada espècie.

Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestalwww.diariforestal.com

Grup Nació Digital

dors, així com a gestors i propietaris interes-sats en la poda de masses forestals. El llibrerecopila part de la nombrosa informació queexisteix sobre poda forestal a la bibliografialocal i internacional.

Més informació, awww.mundiprensa.com

es de quan i com es va fercàrrec de la gestió de la fin-ca?

J.M.: Em vaig integrar a la finca demanera absoluta l'any 1967. Ho vaigfer acompanyat del meu pare, que erametge i, sobretot, un estudiós natdels temes forestals. D'ell vaig apren-dre molt i vaig seguir la gestió fores-tal que va iniciar, una gestió dinàmi-ca, amb unes bones bases que vaassentar, com foren la cartografia dela finca, el seu afitament i línicidúna important xarxa de caminsbàsica per la gestió forestal.

Què s'entén per gestió dinàmica?E.: Hi ha qui diferencia entre dueslínies de gestió forestal: la dirigida ala producció i la dirigida a la conser-vació, però crec que això no és així.És un error fixar-se en un paisatge,fotografiar-lo i pretendre que aquestpaisatge sigui estàtic. La gestió fores-tal amb una visió productiva portaimplícita la conservació i alhora un ússocial dels boscos.

Ens podria explicar com ha evolu-cionat la seva propietat?J.M.: Abans dels anys cinquanta, elprimer que va fer el meu pare va seranar plantant la finca amb castanyer,freixe i altres espècies buscant elmàxim potencial a cada zona de lafinca. Mereix el castanyer un reconei-xement per la importància que hasuposat aquesta espècie per a les fin-

ques de la zona. Passades les guerres,hi va haver una demanda tremendad'aliment i va ser l'època de les arti-gues, del secà, de les patates... de lesmatèries primeres destinades a l'ali-ment. Més tard, a partir dels anyscinquanta, aquesta demanda va anara menys i els terrenys agrícoles mésmarginals, les artigues amb fortspendents i de mal treballar, es vancomençar a reforestar. Això es va feramb rajolet i cedre, i posteriorment,entre els anys 1958 i 1960, es vaintroduir lávet douglas. Aquesta línia d'introduir diferentsespècies que va iniciar el pare va serla que jo vaig continuar.

Aquesta evolució continua a l'èpocaactual?E.: La finca s'ha anat transformantexcepte les fagedes, les suredes ialgun alzinar que s'han mantingut. Agrans trets, s'han transformat unes400 hectàrees de coníferes a la zonade Sant Hilari. D'aquestes 400 hectà-rees, unes 200 provenen de la trans-formació de terres de cultiu, ambplantacions dédats superiors als 25-30 anys, mentre que les 200 restants,i dáquesta edat a menys, el ques´han transformat són bàsicamentperxades. En aquests moments que-darien unes 100 hectàrees de castan-yer amb la intenció dánar-les trans-formant. Podríem dir que la mevaèpoca com a gestor es caracteritzaper aquesta transformació de les per-

D

Josep Maria i Eduardde Ribot

Pèrit agrícola, en JosepMaria de Ribot va integrar-se a la gestió de la finca demanera absoluta l'any1967 i ho va fer acompan-yat del seu pare. De lamateixa manera que va ferel seu progenitor, des del'any 1997, en Josep Mariafa costat al seu fill Eduard,enginyer tècnic forestal ienginyer de forests, que esdedica de manera exclusivaa la gestió de la propietatforestal, portant a termeuna gestió conjunta entretots dos. En Josep Maria i l'Eduardde Ribot representen duesgeneracions dedicades a lagestió forestal.Catalunya Forestal ha vol-gut conversar-hi perquèens expliquin quina és i haestat la seva experiència/.

Entrevista: Josep M. Tusell

Dues generacions de gestió forestal dinàmica a les Guilleries

e n t r e v i s t a

xades motivada principalment pel xancre iles malures del castanyer, però presidida peruna tristor i alhora un reconeixement per auna espècie que ha estat tant important pera la finca.

A banda de la introducció de diverses espè-cies, hi ha algun altre tema rellevant del'època en què es va introduir en la gestióforestal?J.M.: El meu pare va haver de començar aentrar amb camions a la finca i és quan es vafer la primera xarxa viària. De fet, les carre-teres més importants es van començar a ferl'any 1967 i es va treballar en la xarxa viàriafins al 1990. A partir d'aquesta data, es vafer algun que altre ramal, però la xarxa viàriaes va obrir durant aquell període.

Quants quilòmetres de carretera hi ha a lapropietat?E.: Aproximadament uns 200 quilòmetres decarretera. En aquests moments, no quedacap carretera important per fer. Tenir unaimportant xarxa viària avui dia és bàsic. Caldir que la finca de casa està poc afectada perelements de protecció i la xarxa viària princi-pal es va fer en un moment en què prevalienmés el sentit comú i el seny que la burocrà-cia.

Què creu que és més important: la forma-ció teòrica o la pràctica?E.: La formació teòrica et dóna una base queés necessària per al propi convenciment,però realment on aprens és a la pràctica, alcostat de persones amb molta experiènciacom el pare i la gent que treballa al bosc.

És rendible la gestió d'una finca?E: A la majoria de finques de sempre s'hadiversificat la producció forestal amb com-plements com l'agricultura i la ramaderia,que suposaven una ajuda en l'activitat con-junta d'una finca. Avui dia també es comple-menten amb la producció d'arbres de Nadal,planta de jardineria..., que depenent delsanys poden arribar a ser una part moltimportant dels rendiments que s'obtenen.Una dedicació exclusiva a la finca també et

permet valoritzar tots els tipus diferents defusta i sobretot la qualitat de la mateixa.Tinc molt clar que cal fer una gestió orienta-da a la producció de fusta de qualitat ambun major valor de mercat.

Actualment, quines són les principals difi-cultats?E.: El personal de bosc. S'ha de destinar molttemps a ensenyar a fer la feina tal i com lavols, a conèixer la finca... Costa molt trobarpersonal que realment valgui per treballar albosc. A casa, tenim una colla fixa que sabenfer de tot, però hi ha un període de temps,entre cinc i sis mesos, que necessitem refor-çar aquesta colla, i ho fem amb personaleventual que et permet més joc.

J.M. Abans teníem més gent fixa i no tantad'eventual. De fet, fins a l'any 1990 nomésteníem fixes, i de mica en mica s'ha anatintroduint el personal eventual. Tenir unacolla fixa és bo perquè t'obliga a dinamitzarla finca. La nostra és una finca molt dinàmi-ca, gestionada i capitalitzada.

Quin és el futur de la propietat forestal?J.M.: Més que el futur de la propietat, a mim'interessa i preocupa el futur de la gestióforestal orientada a la producció. Crec queaquesta ha de tirar endavant en els llocs queles espècies i les finques ho permetin, sinóens haurem estavellat socialment. Si no hi hagestió forestal, pot desaparèixer un actiueconòmic, ecològic i social que és molt fàcilde perdre i molt costós de recuperar.

Així doncs, cap on ha d'anar la gestióforestal?J.M. i E: Des de fa anys, a casa hi ha feta unaaposta pels resinosos, pel suro, pel roure defulla ampla i pel faig; apart de plantacionsamb frondoses nobles com les nogueres.Hem anat a buscar el clímax de l'espècie isempre amb la vista posada en la producciód´un producte de qualitat. S'ha fet una claraaposta per la fusta de qualitat i aprofitant almàxim el potencial forestal de cada part dela finca.

entrevista33Agost de e 2009catalunyaforestal

98 agost 2009 El paper de la propietat forestal...98 agost 2009 propietat forestal El paper de la al...

Documents

Transcript of 98 agost 2009 El paper de la propietat forestal...98 agost 2009 propietat forestal El paper de la al...