a C Cassanen cassadigital.cat Llumiguia...perquè amb la formació i capacitat de les actuals...

LlumiguiaRevista de Cassà de la Selva

Edit

ora

Ca

ssa

nen

Ca

cass

adig

ital.c

at

fundada el 1944

Núm

ero

77

4 -

Ago

st 2

01

7 -

Any

LX

XIV

- 4

€

> Cassà dóna suport a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils> Reportatge: dues joves cassanenques amb els refugiats de Grècia> Govern i oposició continuen debatent sobre l’actuació en el cas del geriàtric> El festival Solfejant, una proposta d’èxit ben consolidada> L’empresa Francisco Oller prepara els actes dels 125 anys> Tot recordant amb: Assumpció Vilahur> ... I tota l’actualitat de les entitats cassanenques

I també en aquest número:

Martí Vallès:“tinc ganes de tornar-me a presentar”

Editora Cassanenca és una entitat sen-se ànim de lucre, inscrita en el Registre d’Associacions de la Generalitat amb el núm. 1690 de la Secció 1a del Registre de Girona, amb data 7 de novembre de 1989.

LLUMIGUIA és una revista cassanenca d’aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958 ISSN: 2014-2900 - Digital: 2014-2919)Preu de l’exemPlar: 4 €. Subscripció anual (12 números), 45 €edita: Editora CassanencaCtra. Provincial, 93 - 17244 Cas-sà de la Selva Administració: 972 46 36 47 Redacció: 626 26 41 80CI G-17/[email protected] director: Joan Carles Codolà i Vilahurredactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Al-bertí, Joan Barceló, Joan Bosch, Carme Bosch, Carles Brucet, Jo-aquim Cadanet, Josep Maria Ca-latayud, Isabel Carbó, Xavier Car-rera, Joaquim Carreras, Graciel·la Coris i Saura, Josep M. Dausà, Agustí Domingo, Eduard Duran, Foto Oliveras, Josep Ferrer, Cati Fontané, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez, Núria Her-nàndez, Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagri-da, Joan Maymí, Joaquim Massa, Mercè Mir, Olga Morote,Joan Mun-det, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Ester Ortiz, Meritxell Parramon, Òscar Pérez, Enric Plantés, Albert Puigmolé, Dolors Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó, Arcadi Sit-jà, Sílvia Soliguer, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Josep Vilallonga, Xavier Viñas.disseny gràfic: Xavier Amores GabrielimPressió: Ducform, SA - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50Llumiguia és una revista plural, de-mocràtica, catalana i d’àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots els cassanencs. Els con-ceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a Llu-miguia no representen necessària-ment l’opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.

membre de l’associació catalana de la Premsa comarcal

I l’actualitat dia a dia, a: www.cassadigital.cat

oPinióEditorial 3

Diuen els lectors 4 - 11El meu racó 5Economia recreativa 15Col·laboracions: més sobre Fiipines 12 - 14

cassà al diaPle municipal:Continua la polèmica pel servei de menjador al geriàtric

16 - 18

El festival Càntut comença a perfilar la seva activitat

169

Festa Multicultural 25

Reportatge: l’experiència de dues joves cassanenques que han donat suport als refugiats

26 - 30

L’Obra Social La Caixa col·labora amb les escoles de Cassà

31

El Grup Oller prepara els actes dels 125 anys 32 - 33

El festival Solfejant, una mostra d’èxit ben consolidada a l’estiu cassanenc

34 - 35

Al peu de la lletra 39 - 41

Àrea de Cultura 42 - 43

Estadístiques / Necrològiques 45

Meteorològiques 44

Policia Local 44

entrevistesMartí Vallès, alcalde de Cassà: “tinc ganes i il-lusió per tornar a presen-tar-me a les eleccions”

20 - 24

Tot recordant: Assumpció Vilahur 36 - 38

entitats

Amics de la Sardana 46

Parròquia de Cassà 47

Institut de Cassà 48 - 49

Col·legi La Salle 50 - 52

esPortsTennis - CTC 53

Foment Deportiu Cassa-nenc 54

Futbol - UDC 55 - 57

Bàsquet - FDC 58 - 59

Patinatge - FDC 60 - 64

Hoquei Patins - FDC 65

Escacs - CEC 66

i a més a més

El Vi de la Pilar 67

Higiene dental 68

Fel salut! 69

Entre el somni i la vigília 70

Entreteniments 71

sumari

Amb el suport de:

Les Anxovettes van actuar amb The Hanfris Quartet al festival Solfejant

2 Llumiguia · núm. 774 · agost 2017

Editorial Opinió

no tenim porVa ser una expressió espontània de resposta als brutals atemp-tats de Barcelona i Cambrils. La societat catalana podia haver respost de moltes maneres diferents: amb indignació, amb es-perit de venjança, amb desesperança, amb impotència... i ho va fer amb una resposta exemplar de resistència, de lluita, de creure que el nostre model de societat no ha de canviar per molt que alguns eixelebrats intentin trencar el nostre convenciment que podem viure en pau o concòrdia tots plegats.

L’exemple que hem donat aquests dies després de l’agressió soferta ha estat una mostra del que es pot aconseguir si se sap superar el dolor amb la convicció que la nostra societat no s’ha de deixar influenciar per les actuacions d’elements absolutament aïllats i que no representen ni una cultura, ni una religió, ni una societat, ni un col·lectiu determinat.

A més d’haver demostrat la gran capacitat ciutadana de res-posta serena a la provocació irracional, les actuacions dels esta-ments que han intervingut en el procés de resolució de l’actuació han estat realment admirables i tot un exemple d’eficàcia i trans-parència en moments crítics i de gran tensió. Les respostes dels polítics i policies catalans han palesat la gran formació dels professionals de la seguretat del nostre país i han posat encara més en evidència les mancances d’altres respostes donades en anteriors situacions pels responsables de la seguretat d’altres territoris.

Les aparicions a través dels mitjans de comunicació de les autoritats catalanes han superat de manera clara les respostes donades pel govern estatal que s’ha trobat sempre descol·locat davant l’evidència que els Mossos d’Esquadra són una policia mo-derna a la que no fa por ni vergonya reconèixer el que s’ha fet, acceptar que hi hagut errors i que es podrien haver fet altres coses i potser millor; però s’ha sabut demanar la col·laboració ciutadana de manera contundent i els resultats han estat exem-plars, contundents i immediats. El contrast amb el que va passar l’11-M de 2004 a Madrid és brutal quan es recorda les ganes d’enganyar, els dubtes, la recança a facilitar dades, les mentides que es van donar i el fracàs que va significar aquella operació tant en l’àmbit policial com en el comunicatiu fins al punt que encara avui. Tretze anys després encara hi ha que dubta del que va passar exactament aquell dia.

Per això el sentit de l’expressió que defuig la por també ens ha de servir en aquests moments difícils per deixar clar que el cata-lans hem demostrat que no tenim por a caminar tots sols; en un moment tan crític com el dels atemptats a Barcelona i Cambrils la nostra societat i organització ha demostrat la seva capacitat de reacció i de resposta, i al mateix temps les estructures dels país s’han mostrat capaces de suportar la pressió per donar una resposta molt sòlida. Tot plegat ens demostra que com a país no hem de tenir por a anar tots sols que l’estat ja no el necessitem perquè amb la formació i capacitat de les actuals institucions ja sabem actuar fins i tot en moments ben crítics.

I també, per tot plegat, en les properes cites de l’11 de setem-bre i l’1 d’octubre els catalans ham de mantenir aquest crit de serenor i valentia i deixar clar que no tenim por a manifestar-nos, que la democràcia és la millor resposta i que, per tant, no dub-tem de la necessitat de votar per deixar clara la voluntat de tot un país que sap que pot triar el seu camí i no té por.

De dilluns a dissabte, obert matí i tarda.

C/ Molí, 44 - 46 Tel. 972 46 18 83 17244 CASSÀ DE LA SELVA

Floristeria

agost 2017 · núm. 774 · Llumiguia 3

Opinió Diuen els lectors

la guerra del marrocEl meu pare havia d’anar a la guerra del Marroc.

L’any 1921 l’exèrcit espanyol va pa-tir una derrota estrepitosa a Annual, al Rif marroquí.

Abans d’això, el Rif era espanyol. Allí, contínuament, hi havia atacs con-tra l’exèrcit, per part dels rifenys que volien la independència. Era en temps del regnat d’Alfons XIII. El govern va enviar tropes a aquelles terres. Els ànims dels espanyols estaven molt alterats. Sabien que d’allà no en sor-tirien vius.

Això va fer que el meu pare, junta-ment amb un amic seu, amb qui feien el servei militar a Figueres, desertes-sin. Ja havien decidit això molts dies enrere, quan sospitaven de la pròxima marxa de tropes cap al Rif.

El pare del meu pare, amb la famí-lia de l’altre amic, varen preparar la marxa. Varen pagar el guia i van fer tot el necessari perquè els seus fills poguessin marxar a França. En aquell temps, el pare festejava amb la mare i no li va dir res. Ho van portar tot en secret i sempre amb l’ai al cor, ja que de ser descoberts, serien afusellats.

Explicava el meu pare que la tarda del dia que se’ls hi va comunicar per embarcar per anar al Rif, el pare i el seu amic varen anar a dalt d’uns dels pisos de la caserna militar. Van po-der-ho fer. Allà, tots dos sols, des de la finestra, veien fens a força altura els camps de blat de moro. No tenien res a fer. Havien de saltar des d’allà. Totes les portes del castell estaven rigorosament tancades i també totes les portes dels pisos i corredors, amb

esterilitzar els animals domèstics

Som l’associació Esterilización Solida-ria Animal, ESA. Ajudem a controlar la sobrepoblació d’animals de carrer, maltractats o abandonats que ja han patit prou i mereixen una vida millor. Si vols ajudar-nos a ajudar, pots do-nar un 1 € al mes com a teamer, fer-te soci/a i, per descomptat, difon-dre la nostra tasca, entre d’altres. Ens trobaràs a Facebook, Twitter. Instagram...

L’esterilització i la castració dels animals domèstics i de carrer és molt important, ja que permet pre-venir que desenvolupin certes malal-ties, que s’escapin, que es barallin, que marquin territori amb pipí i els embarassos no desitjats, així com els embarassos psicològics. En el cas dels animals del carrer, a més,

evitem futures cadellades no desitja-des que no tenen altre futur que el de la crua i perillosa vida al carrer.

Ajuda’ns a controlar el desborda-ment de casos als quals s’enfron-ten dia a dia. Cada ajuda compte i suma, i tant si ets particular o una empresa comptem amb tu.

Per a més informació, no dubtis en contactar amb nosaltres a:

[email protected]

guàrdies per tot arreu. No tenien es-capatòria.

- Hem de saltar, Lluís – deia el meu pare en veu molt baixa. – Hem de sal-tar. No tenim cap més solució.

- Mira que és molt alt això – li deixa el seu amic dubitatiu. – Ens trenca-rem una cama.

- Ens ho juguem – li va xiuxiuejar el pare convençut. – Va, segueix-me. – i al moment va saltar d’aquella altura que imposava i va caure dintre les mates d’aquells blats de moro tan alts.

L’amic el va seguir i ja tots dos es-pantats dintre el blat de moro, a terra ajaguts, es varen mirar.

Van sentir, des de les finestres del primer pis, els crits imponents d’un militar que passava llista. El pare va sentir ben clar: Ricardo Garriga Do-menech. El va cridar més vegades, però ell a la primera es va tapar les orelles amb les mans i va dir a l’amic:

- Correm. Fugim d’aquí. Varen fugir entre el blat de moro,

que era alt. Per sort, el camp era gran i van anar a sortir prop d’un bosc. Hi van entrar i van córrer entre esbar-disses i falgueres fins a arribar a prop d’un poblet.

La tarda ja anava apagant-se. Van preguntar a un pagès ja vell, ja que ana-ven amb molt de compte quan sortien

Les aliances reflecteixen l'amor pur, noble i

inalterable com el metall del qual estan fetes.

A Joieria Comas hi trobareu més de 200 models diferents

C/ Barraquetes, 13 Tel. 972 46 32 29

17244 CASSÀ DE LA SELVA


Diuen els lectors Opinió

No sé quan pateixo més,si recordant o intentant oblidar.

Que amarg és estimar sense ésser esti-mat,

I sentir – se lligat als records d’un passat.

Camino perduda entre dues aigües,sentint que, sense tu, ja no importa

res.A soles et parlo i crec sentir la teva veu.

No puc entendre, del teu adéu, el perquè.

La meva vida és un desert, amb el temps al teu favor,

la meva vida és un infern, perquè no tinc el teu amor.

Sento ganes de plorar, sento ganes de cridar,

de trencar aquestes quatre parets,que m’envolten amb la seva soledat.

Pensant que fou millor o pitjor...Sentit aquesta fred i foscor,

de vegades no sé el que sento...De vegades, ja no sé ni qui sóc jo.

No sé quan pateixo més, si recordant o intentar oblidar...

Moments de tendresa i pau,moments que no puc explicar...

M. Carme ariza

el meu racóel que sento

Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas, Mútua General de Catalunya, CASER

dels amagatalls, pel poble d’Agullana. Per sort era a prop i el vell els va senya-lar un camí. En arribar allà, ja sabien a on havien d’anar. Allà van trobar el guia i els hi va dir que sortirien aquella nit, cap als Pirineus i després, a França.

Caminaven de nits i descansaven de dies. El guia portava tot el necessari per menjar i veure. Durant el camí no van tenir cap entrebanc. El cor els hi anava a cent, deia el meu pare, sem-pre amb por de trobar la guàrdia civil, ja que en aquelles muntanyes eren pa-trullades molt intensament en cerca de contrabandistes.

Després de caminar tres dies van ar-ribar a un punt alt d’una muntanya a on el guia els hi va dir:

- Tranquils nois. Ja som a França.Ells dos es van abraçar i van sospirar

contents.- Ara – va continuar el guia – Heu

de baixar fins aquest fondal i seguir el rierol. Després trobareu una casa de pagès. Allà demaneu pel primer poble a prop que es diu Le Boulou. Ja podeu ca-minar i descansar que esteu a França. Jo me’n torno a casa i ja faré saber als vostres pares que esteu sans i estalvis.

Es van acomiadar amb abraçades.

Ells estaven cansats però no van parar fins a arribar a la casa convinguda. Allà ja els esperaven i havien cobrat per anticipat. Els hi van preguntar si volien menjar o beure, però ells només van demanar un llit.

El pare va dormir dos dies i dues nits seguides. Quan es va despertar tenia les espardenyes sanguinolentes, en-ganxades a la pell dels peus. Li feien mal però com que estava tan cansat, ni se’n va sentir. Li van curar els peus i li van posar mitjons i calçat nou.

Es van acomiadar d’aquella gent que els van acompanyar fins la carretera del Boulou.

- Ara seguiu endavant i d’aquí a quin-ze minuts hi arribareu. Ja veureu un bonic pont penjat sobre el riu Tec. Allà hi ha el vostre poble.

Així ho van fer. En arribar al lloc, el seu amic li va dir que ell aniria a Ce-ret, a on hi tenia família.

El pare es va quedar allà. Va escriure de seguida als seus pares i a la xicota.

Va trobar feina. Primer va haver d’anar a veimar raïms, ja que era un poble vinater, circumdat de vinyes. Ex-plicava que es carregava a l’esquena unes semals de fusta plenes de raïms

que pesaven com el ferro, això després d’estar cridat per tallar raïms, ajupit sota els baixos ceps d’aquelles terres dels camps dels Pirineus.

Més tard va entrar a una fàbrica de taps. Era el seu ofici. Tenia per nom Can Gironella. Se’l van estimar molt per treballador i coneixedor de l’ofici.

L’amistat va quedar de per vida. Allà va aprendre el francès.

Per carta va continuar el festeig amb la mare. Com que la llei pels desertors, era que no podien tornar mai més a la “pàtria”, el pare es va instal·lar al Bou-lou i va cridar a la mare per casar-s’hi. Els pares d’ella van posar el crit al cel.

- De cap manera – deia la mare. – No et tornarem a veure mai més. Això no ens ho facis.

Era l’única filla i el pare també era fill únic.

Malgrat l’oposició, no hi va haver res a fer. La mare, acompanyada dels seus pares plorosos, va anar al Boulou a ca-sar-se.

La petita festa, m’explicava la mare, va ser una tragèdia. Els pares d’ella van plorar durant tota la cerimònia, a l’església i al ball que varen celebrar durant l’àpat. Els pares del noi estaven


molt contents de deixar el seu fill ben acompanyat d’una bona noia.

Quan van acomiadar els pares a l’es-tació, a la mare se li va trencar el cor.

- No ploreu pares. No tot dura gaire temps. Ja veureu que tot s’arreglarà i jo tornaré amb la família. Amb vosaltres.

Passat un temps la mare esperava la benvinguda d’un fill i va voler tenir-lo a Espanya. Va voler que fos espanyol. Malgrat que el seu marit i els seus so-gres no volien que marxés, ella se’n va anar.

Els seus pares la van rebre contents. Després de tenir el fill, que era un nen, li van proposar que pel bé de la cria-tura, s’estigués uns mesos al poble. Com que en realitat la mare s’enyorava d’Espanya, així ho va fer, en contra del disgust del seu marit, que li repetia per carta que tornés.

Ella se’n va pensar una. Va pensar que escriuria una petició

d’indult al general Primo de Rivera, que era el cap de govern des del 1923, vingut al porter baix d’una dictadura amb el consentiment del rei Alfons XIII. Abans, Primo de Rivera va ser el capità general de Catalunya.

La mare, amb la seva decisió, ho va parlar amb algun amic de la família que eren persones enteses en assumptes socials. Li van observar:

- No crec que hi tinguis res a fer. És un militar i té un tarannà molt despòtic.

Ha eliminat tots els drets de Catalunya. A més, si ho vols fer, vés amb un advo-cat i que et dicti el text.

La mare se’l va escoltar però no la va convèncer. Ella tenia la seva idea i era aquella la que dominava. Així és que va escriure una llarga carta, ella mateixa, sense que ningú hi intervingués per res.

Ella havia anat fins als quinze anys a l’escola privada de Doña Teresita i va sortir d’allà sabent redactar i sense fer ni una sola falta d’ortografia.

Explicava la mare que la carta va ser molt senzilla, llarga i gens intel·lectual, ja que la mare d’això no en tenia res.

Bé, la va tirar a la bústia de correus i es va quedar convençuda que aquella carta aniria a parar a les escombraries i que mai rebria cap contesta.

Ja fet ho va dir a l’alcalde del poble, que era amic de la família i d’algun fa-bricant de taps que comprava carracs al seu pare i tots li van dir el mateix, mirant-se-la com a una innocent:

- No veus dona que t’has dirigit a un militar de morro fort? No pot veure als catalans ni tolerar els seus fums d’in-dependència i vols que et faci cas amb una senzilla carta d’una dona catalana que el seu home és un desertor? No ens facis riure.

Com a resultat d’aquella carta, la mare va rebre la documentació firma-da pel senyor general Primo de Rivera: l’indult del soldat Ricardo Garriga Do-

menech. Quan la mare ho va rebre, va estar

a punt de desmaiar-se. Va posar-se a cridar als seus pares i ells no s’ho cre-ien. Va anar a ensenyar-ho a l’alcalde, que tampoc s’ho creia, ni els amics, ni els fabricants, ni la gent del carrer, ni el poble.

Quan va anar a cals sogres es van posar a plorar.

- És veritat, nena? És veritat?Quan va comunicar-ho al seu home,

que el va anar a buscar al Boulou, ell la va abraçar fortament i li va preguntar, sorprès:

- Què hi vas posar a la carta?Ella li va dir que estava esperant un

fill d’un desertor que amb molta pena i penediment havia deixat la pàtria. Que volia tornar a Espanya en contra de tota la família que s’hi oposava perquè volia que el seu fill fos espanyol i solament espanyol i que un altre dia fos un bon soldat que defensés la pàtria.

Margarita Garriga Vidal

el carrer cervantes i l’ajuntament de cassà

El motiu d’aquesta carta és exposar la meva preocupació per la velocitat amb què circulen els cotxes al carrer Cervantes de la nostra vila. Penso


w w w.dosmildotze.cat

S er vei a domici l i

Di l luns tancat


marxants de paraulesHem arribat a les vacances amb la satisfacció de la feina feta.

Durant aquest curs, com ja ho venim fent al llarg de quasi 20 anys, vàrem començar amb el recital e Nadal, vàrem participar en tots els recitals de primavera entorn de la Diada de Sant Jordi: el que organitza la Biblioteca Municipal, al recital que nosaltres mateixos organitzem amb motiu d’aquesta diada, i també en el que organitza

l’Hospital Geriàtric de la Vila. Aquest curs hem comptat amb l’acompanyament musi-

cal del mestre Cortada i també amb la presència del públic fidel que sempre acostuma acompanyar-nos.

Paral·lelament a la nostra actuació hi ha hagut la de ELS PETITS MARXANTS, mainada que, com nosaltres, estima la poesia i participa en les nostres actuacions.

I ara, a preparar-nos per quan arribi Nadal!Gràcies a tots els qui ens doneu recolzament.

els Marxants

que en aquest carrer els vehicles van més ràpid que a d’altres vies, com el carrer Marina, la rambla Onze de setembre o els carrers del polígon in-dustrial.

Es tracta d’un carrer amb una pen-dent bastant pronunciada, on només hi ha un pas de vianants elevat a la cruïlla amb el carrer de l’Esport. Un cop superat aquest pas, els cotxes es posen a accelerar com si ja estigues-sin fora del centre del poble, sense tenir en compte que és un carrer amb voravies molt estretes i per on circula diàriament força gent.

Vaig exposar aquesta preocupació a la Policia municipal del nostre poble i a l’alcalde actual, però res de res. Se’m va dir que aviat es revisaria l’asfaltat i que ja veuríem; aquesta conversa, si mal no recordo, va ser l’any 2015.

Hem d’esperar a que tingui lloc un

accident greu fer alguna acció? Si passa, tothom se’n farà ressò i s’ani-rà corre-cuita a prendre mesures. Cal assumir aquest risc innecessari?

Si algú vol comprovar com baixen de ràpid els vehicles, només ha de situar-se a l’alçada del trencant del carrer de la Font, això sí, que s’ho miri des d’una certa distància, per si de cas.

Joan Bernatallada i serra

racó de poemes

semPre

Voldria que estiguessis sempre així,un any rere l’altre al costat meui que sense el teu i meu permíspogués tenir la joia de ser teu.

Viure dintre el nostre paradís i escoltar sempre més la teva veu,disfrutar de l’encant del teu somríssense conèixer el gust de cap adéu.

Voldria jo, que fossis sempre amb mitot seguint la ruta del mateix camí

com el primer cop que et vaig trobar.

I quan vingui l’hora del gran finalel nostre doble cor fet immortal,tingués l’eterna llum per estimar.

enric albertí Mias

carta oberta a l’ajuntament

Ela adreço aquesta carta a través de Llumiguia perquè la revista entra a moltes cases on hi ha gent que pensa




El 10 de juny l’ Enriqueta Rabasedas Pera, va fer els 95 anys; I tota la familia i vells amics ho vam celebrar el diumenge 9 de juliol amb un dinar molt especial i aquest poema.

iaia enriQueta

95 anysun piló de llunes

i un munt de sols,vent del Montsenyi tramuntanades,

intenses nevadestantes sequeresi inundacions...

I fills, néts i besnétsbunyols per Setmana Santa

rostits de Festa Major,gats, cabres i ases

-L’ Estrella i en Perico-l’avi treballant l’hort...

Tot el que has viscuttot el que ens expliquestots a qui has conegut

Tot el que has oblidattot el que recordes

tots a qui has estimat.

Tots i cadascun de nosaltresdel més gran al més petitó

formem part de tuformem part del teu record.

Per molts anys, iaia !

95 anys de la iaia enriqueta rabassedas

el mateix que jo.Hi ha molts jardins i patis plens de

flors i plantes on es nota que algú en té bona cura; però tots tenen el mateix problema: han desaparegt els ocells, els insectes... No se’n veu cap. Ja seria hora que es prohibissin els insecticides, els verins que ho maten tot. Potser llavors tornaríem a gaudir de les papallones, les marietes, els escarbats d’or, les abelles... Que fa

temps que no se’n veu cap.Jo enyoro el temps no molt llunyà

en què gaudíem de tots aquests ani-malets! quan podíem comprar mel bona i en abundància, quan es po-dia escoltar el refilet del rossinyol (al meu jardí n’hi havia sempre algun)... On són tots aquells animalets. Jo els enyoro; el niu del pardals és buit; ja no hi nien.

Seyors del consistori,seria molt di-

fícil procurar que tot fos com abans? Més vividor, més planer! Potser no ens procuparien tant els impostos si veièssim que vetlleu per la vida i la satisfacció dels habitants del vostre poble. Em sembla (o jo ho crec) que tenim un bon batlle, un bon consisto-ri. Com a tals el prego que pensin en el que que dic i mirin si s’hi pot posar remei, que temps a venir els poguem recordar per haver fet el poble més


solucions als entreteniments (Pàg. 71)

Mots encreuats 375Sopa de lletres 375 Sudoku 137


vividor i més agradable en tot.Senyor batlle, personalment, m’a-

gradeu; feu que tothom pugui pugui pensar igual i us poguem recordar amb joia i agaraïment. Us saluda,

Josepa surís.

la dieta d’en fonsuFa pocs dics vais llegir a la revista de il’Oncolliga, la fundació que vetlla pels malalts de càncer i els seus familiars i acompanyants, un article dedicat a un cassanenc, en Fonsu Martin, que a la vegada és el delegat de la fundació al nostre poble.

En Fonsu, un bon amic, és una d’aquelles persones que “els té qua-drats”. Els ha passat de tots colors però quan li preguntes com es troba sempre et contesta “jo?, molt bé”. Ha patit cinc operacions, ha tingut metàs-tasi i li han fet 36 sessions de quimio-teràpia però ell “sempre està bé”. Una de les bases principals del seu dia a dia és la dieta. Una dieta que, segons ens diu, no cura el càncer però ajuda a prevenir-lo. Agafo dos paràgrafs de la seva exposició que fa a l’article que vaig llegir:

“Les primeres quimios em varen afectar molt, m’havien de posar injec-cions per reforçar les meves defen-ses. Per això vaig començar a llegir llibres sobre alimentació i càncer i seguir consells que em varen anar molt bé. En la segona tanda de quimi-oteràpia, después de l’operació per el càncer de fetge, ja vaig notar un canvi i mai més vaig tornar a tenir falta de defenses” En Fonsu ho explica mentre mostra alguns d’aquells llibres:” Mis recetas anticancer”de la doctora Odile Fernandez i “ Recetas con alimentos contra el càncer”, dels doctors Ric-hard Beliveau i Denis Gingras. Tots dos volums tenen com a base els desco-briments que el doctor Otto Heinrich Walburg va fer sobre el metabolisme dels tumors i pels quals va rebre el Premi Nobel de Medicina l’any 1931.

Segons Walburg, la causa primària del càncer és conseqüència d’una ali-mentació antifisiològica que crea en el nostre organisme un entorn d’acidesa que provoca l’expulsió de l’oxigen de les cèl·lules. Per tant, el càncer no se-ria res més que un mecanisme de de-fensa que tenen determinades cèl·lules de l’organisme per continuar amb vida en aquest entorn àcid i sense oxigen. Per contra, les cèl·lules sanes viuen en un entorn alcalí i oxigenat que permet el seu desenvolupament normal.

”A partir d’aquestes lectures vaig arribar a la conclusió que necessitava alliberar el meu cos de l’acidesa i no-drir-lo d’aliments que produeixen reac-cions metabòliques alcalines” explica en Fonsu a l’article. El canvi d’alimentació el fa amb el vistiplau del seu oncòleg i amb el suport de la seva dona, la Loli (santa dona), que va portar la teoria a la pràctica i es va inspirar en aquells llibres per dissenyar un menú a mida.

De la dieta d’en Fonsu i de la Loli van desaparèixer els embotits i les carns vermelles, el sucre refinat, la llet i tots els seus derivats, Ies ferines refinades, l’alcohol, el tabac i tots els productes envasats. En canvi, es va reforçar el consum de verdures crues o cuites al vapor (especialmentc carxofes i espàr-recs), fruites, peix blau, llavors, bolets i pasta i arròs integral. Hi ha productes que consumeix cada dia, com ara la cúrcuma (barrejada amb oli i pobre, per amanir) el lli (mòlt i barrejat a la sopa) i la llimona i el gingebre (sempre en té de congelat per ratllar-ne una mica a sobre del plat principal). El suc matinal a base d’hortalisses de l’hort i fruita, el te verd havent dinat i el bol de fruita per berenar són també elements fixes de la dieta d’en Fonsu. “Durant un any i mig vaig prendre llet materna, perquè també em varen dir que anava molt bé. Després la vaig substituir per llet d’eu-ga” ens diu també a l’article.

Tot això que ens exposa en Fonsu seria impossible d’imaginar sense la Loli. La Loli és la «pedra angular» de tot plegat. Vocació de servei fins al límit

per part d’ella i voluntat d’acabar el dia i començar el següent disposat a con-testar a qualsevol que li pregunti “com et trobes?” amb un “jo?, molt bé”. Per molts anys a tots dos.

Josep M. Martí

gràcies, taps!El divendres 14 de juliol en Joan, el menut de casa, acaba el segon curs a la Llar d’Infants Taps. Entre ell i el seu germà hi han estat quatre anys. Pot-ser els més importants de les seves vides. Volem agrair a les educadores de la Llar -les que hi són i les que hi han sigut- tota la feina feta. Avui en dia tots els pares i mares coneixem la im-portància que té l’estimulació precoç, i encara més, la importància d’educar les emocions, i volem felicitar a tot l’equip de Taps per la manera com ho han tractat. Realment han fet de pare i mare quan el pare i la mare no han pogut ser-hi.

A casa sempre diem, mig en bro-ma mig de debò, que el prestigi dels educadors és proporcional a l’edat del nen. A dalt de tot de l’escala hi ha els professors d’universitat i a sota, les educadores de llar d’infants. La pirà-mide hauria d’anar al revés, ja que les educadores fan, sense cap dubte, la feina més crucial, i alhora la menys va-lorada. Una societat que pensa així és una societat equivocada.

Gràcies, doncs, per fer-nos més fà-cils aquests quatre anys. Pels consells que ens heu donat i per les vegades que ens heu tranquil·litzat. Pels som-riures dels dilluns al matí i per les tar-getes grogues quan algun dels nens havia fet una entremaliadura. Per to-tes les abraçades que heu fet als nos-tres fills. Per les activitats que us heu empescat, per fer viure les festes a la mainada i per fer-los experimentar coses noves. Gràcies per haver-los aju-dat a créixer, i per haver-ho fet tan bé.

Jordi, Àngela, Lluc i Joan

B E L L A D O N A CO B L I G A D A F IT E O R I C A C A RE N R O L I F O R CR I O I O G U I SA S E T N A S A PT O M A S A S N A

T A R O T B R O T SR E C C L O R SO M I R I A M S IT E O R R I F E U

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11



sí al referèndumAlguns reclamen un tant per cent mí-nim de participació en el referèndum de l’1 d’octubre per considerar-lo và-lid. Aquesta posició afavoreix el vot contrari al plantejament de qualse-vol referèndum, no és neutral ni de-mocràtica i per això la convenció de Venècia la descarta i ni el Quebec ni Escòcia se’n van servir.

Exemples recentes: La constitu-ció europea del 2005 es va aprovar amb el 42,32 %; el malaurat Estatut del 2006, amb un 48,85 %. Aquells que no van votar van haver d’empas-sar-se’ls. Votar és una oportunitat, un regal. Qui el rebutgi ha de saber que perd l’oportunitat de triar.

Els mateixos reclamen, també, re-sultats mínims per dona-li legalitat. El SÍ de Gal·les (1997) va aconseguir un 50,3 per cent. El de Maastrich (1992), el 50,8. El NO de Còrcega (2003), el 51. I el Brèxit, el 2016, el 51,9. Mínims que es van aplicar si us plau per força.

Un altre tema és el que es refereix a la implicació i la coherència dels independentistes, al qual es refereix un company d’opinió: “A la gent del carrer se’ns ha acabat delegar. Hem de ser i serem actors principals, pro-tagonistes del tram final. No ens ho podem mirar de la tele estant. En som conscients? Doncs vinga!”

I per acabar, resum de la carta que a començaments de setembre de 2016 vaig enviar a El Punt i que té més vigència que mai:

“El dia 11 de setembre els inde-pendentistes amb salut i sense obli-gacions que ho impedeixin hem de ser conscients amb el que volem: la llibertat de Catalunya. No s’hi val a re-

clamar-la si un no fa l’esforç per donar la cara i defensar-la. Els somnis exi-geixen pagar-ne el bitllet. Jordi Carbo-nell va dir: “Que la prudència no ens faci traïdors” Ara potser diria: “Que la mandra no ens faci traïdors.”

Coses a fer: posar la senyera o l’estelada o el SÍ al balcó (o tot), com-prar la samarreta 2017 (no les fan de franc i serveixen per col.laborar) i lluir-la carrer amunt carrer avall en-cara que no puguem anar a les ma-nifestacions. Parlar-ne, encomanar optimisme, donar raonaments, som-riure. Catalunya és poderosa, Catalu-nya s’ho val.

Rosa Bosch

5a diada solidà-

riaEl dia 17 de setembre es el dia en què tots els Cassanecs podem tor-nar a demostrar la nostra solidaritat amb els malalts i familiars de càncer és per això que la delegació de Cassà de la Fundació Oncolliga us convidem a participar als actes que portarem a terme si Déu vol els dies 16 i 17 de setembre i que com cada any tots els voluntaris preparem amb molta il-lusió, penseu que ens ho podem pas-sar molt bé, i el més important, que podem demostrar el nostre suport i

solidaritat amb tots els malalts i fami-liars de càncer que, encara que cada vegada són més, no es menys cert que som molts i molts més els que el superem; hem de poder arribar al punt que es pugui, de una vegada, radicar, o com a mínim controlar. Jo, personalment, penso que està molt a prop.

Així doncs com ja podreu veure als programes que passarem per totes les cases començarem el dissabte amb la obra “CONTENS I ENGANYATS” del GRUP DE TEATRE CASSANENC a les sis de la tarda a la Sala Centre Recreatiu- El diumenge a partir de les vuit del matí, contribuirem a promou-re hàbits saludables, com es l’exercici físic, amb col·laboració de l’Ajunta-ment, i formant part de la setmana de Mobilitat Sostenible i Segura. Hi hauran CAMINADES i BICICLETADA popular i per totes les edats hi hauran avituallaments i a la arribada botifarra-da, pa i trago i un petit obsequi per els participants; a les dotze del migdia, PLANTADA GEGANTERA, a la plaça de la Coma d’on sortirem amb cerca-vila fins el polivalent, on podrem gaudir de la exhibició de ball del GRUP CELS PROJECT de l’escola de ball INSTEP; seguidament el dinar, la fideuada -que els amics i voluntaris, arrossaires de Cassà ens preparen cada any i amb tant bon encert- amb la col·laboració de la ENTITAT GASTRONÓMICA DE CASSÀ i tots els voluntaris geganters fa que no tinguem que aixecar-nos de la taula (és fantàstic); també pels més petits i amb la col·laboració de ARTIESCOLA els faran maquillatges i els faran passar una bona estona. I per anar acabant, una bona sobre-taula, cantada de havaneres amb ELS PANXUTS, CABOTATGE HAVANERES, ACORDIONISTES 4DIATÒNICS; espe-rem que també ens pugui acompa-

nyar L’ALBERT MARTÍNEZ. Do-nem les gràcies a altres grups del poble o vinculats a ell que aquest any per problemes de agenda no els hi ha estat pos-sible. I, com no, el sorteig d’un munt de lots que els comerços i establiments del poble ens han obsequiat. Els donem les gràci-es ja que gràcies a tots ells i a les aportacions de moltes indus-tries i particulars podem orga-nitzar aquesta diada, que cada vegada és més participativa. És molt bo fer una bona recaptació per la Fundació, però crec que és molt important el suport que podem donar amb la nostra col-laboració i participació a tots els que estan passant o han passat per aquesta malaltia. Crec que hem de guardar aquests dies per anar a omplir el teatre i el diumenge el polivalent, també si


“contents i enganyats” torna a cassà: ajudeu-nos

a col·laborarEl proper dia 16 de setembre, dissabte, a les 6 de la tarda a la Sala de la Coma, el Grup de Teatre Cassanenc tornarà a repre-sentar lóbra “Contents i Enganyats” sota la direcció dén Marc Ciurana.

Tota la recaudació que sáconsegueixi amb les entrades séntregarà a Oncolliga, lássociació dájuda als malalts de càncer i als seus familiars que té delegació al nostre poble i que està fent una gran tasca. Serà el tret de sortida del gran cap de setmana solidari dáquesta associació que tindrà lloc el dissabte 16 i el diumenge 17.

Les entrades anticipades per el teatre es podràn adquirir a la Sala Galà, a Ca la Tàlia, a Video Cassà i a Can Karlus al preu de 6 eu-ros, i mitja hora abans de començar lóbra, si en queden, a taquilla al mateix preu.

Creiem que és una oportunitat extraor-dinària de demostrar una vegada més que Cassà és un poble solidari. Així que us ani-mem a venir al teatre colaborant a una bona causa. Els cassanencs i no cassanencs que ja heu vist lóbra, torneu a fer-ho, segur que hi veureu alguna cosa que us va passar per alt. I els que no l´heu vista ara és lócasió i, mai millor dit, lócasió s´ho val. Moltes gràcies a tots. Us hi esperem.

voleu col·laborar com cada any troba-reu unes guardioles als comerços del poble que amb el lema TU ETS IMPOR-TANT!!!

AJUDAN’S A AJUDAR GRÀCIES!!! durant tot el mes de setembre.

Recordeu també que el dia 22 de setembre a les 18:30 a l’Auditori de la Sala Galà tindrem a la doctora onco-lògica Pilar Barretina que ens farà una xerrada sobre com podem prevenir el càncer, us i esperem. Moltes gràcies!

alfons Martín Font

el joc de la cadiraTinc la sensació que tots els polítics, de les idees que siguin, juguen a aquell joc que se’n diu de les cadires. Posa sis cadires i set persones. Aquestes van voltant per poder asseure’s, la música sona, es para la música i has de seure. Un queda sense cadira. Acaba el joc.

Em fa pensar en els polítics. Tots com llops volten la cadira però n’hi ha poques per tants aspirants, as-sentar-se a la trona i poder manar. Aquí no es miren quins ideals tenen, perquè no en tenen cap. Únicament paraules i paraules, totes amb un vo-cabulari de la Reial Acadèmia, tant en català com en castellà i les entén, qui les entén. Ells saben que si s’assenten a la cadira, hi queden enganxats per sempre i el poble, “que es foti”.

Em fa gràcia. Tant se’ls hi en fa qui

enllaç Joan escalona / mari carmen ariñoEl dia 12 d’agost, a Can Nadal, vam contraure matrimoni acompanyats per la nostra família. Els volem agrair que ens acompanyessin en aquest dia tan bonic.

Joan i Mari

tinguin al costat de la cadira, tinguin els ideals que tinguin. “Ho fem pel bé del po-ble”, diuen tots. Que posin més cadires i el doble de voltaires, així col·locarem a algú més, que ajudarà a arreglar aquell “xafarranxo”. Un cop asseguts, els que han pogut, respiren a gust, “ja hem en-trat, ja podrem cobrar”.

Un cop asseguts, tot són prome-ses, tot anirà bé; hi haurà feina per tothom... Els recursos bàsics estaran solucionats.

Amb el que pensen, solament, és amb el seu sou i ningú els traurà d’allà.

Que no facin eleccions i que juguin al joc de la cadira, fa més pel poble, el poble que ja no entén res de res, tant se li en fa qui està assentat a la cadira.

Al final, com que ja no ens hi ente-nem, jo, particularment, miro les pel-lícules d’en Tom i Jerry.

Altra solució: si no resulta el joc de la cadira, que s’ho juguin a les cartes, per exemple, a la Brisca i així en sorti-rà un i no tindrem tanta feina en triar, que el resultat, serà el mateix..

Carme Garriga Vidal

Recordar-vos que “Contents i Enganyats” ha estat se-leccionada per el FITAG (Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona). Es representarà el proper divendres dia 1 de setembre, a les 9 del vespre, al Pati de les Mag-nòlies de Girona.

Grup de Teatre Cassanenc



Opinió Col·laboracions

Arran de llegir l’escrit de la Margarita Garriga fa uns quants mesosal Llu-miguia on parlava de Cuba i Filipines m’ha sorgit aquest escrit on amplio i aclareixo alguns dels punts que co-mentava l’autora esmentada.

Voldria recordar d’entrada que hi ha un Llumiguia de fa anys i panys (núm. 547- Gener 1998) a on entrevista-ven a supervivents cassanencs de la guerra de Cuba, entre ells el meu avi matern Josep Xifre. i suposo també l’Enric Garriga.

Qui era José rizalPel que fa a José Rizal era un pa-

triota nacionalista però no indepen-dentista. El seu ideari polític era que Filipines fos una província d’Espanya,

i no una colònia i que obtingués, per tant, representació parlamentària a les Corts Generals; també demanava que les parròquies regentades per sa-cerdots espanyols fossin gradualment cedides al clergat natiu (s’oposava enèrgicament al desmesurat poder de les Ordes catòliques espanyoles), que es concedís a la gent de Filipines llibertat de reunió i d’expressió i s’es-tablís la igualtat legal entre la població nativa i els espanyols. Els realment independentistes eren els revolucio-naris del Katipunan que per aconse-guir-ho no descartaven els mitjans vio-lents, en contrast amb el pacifisme de Rizal. Aquest grup tenia com a líders destacats a Bonifacio i Emilio Aguinal-do. Mentre que Rizal retorna la seva

identitat al poble filipí, però no és un guerrer i xifra el futur de Filipines en una emancipació i evolució lenta cap a la independència, Bonifacio és un llui-tador nat, que somia amb una revolu-ció impacient i explosiva que arrosse-gui tot com un torrent. Per això, tria el camí més curt, encara que més traumàtic, per construir una nació: la guerra. Entre tots dos apareix la ter-cera figura, definitiva, per dur a port la nau de la revolució; es tracta d’Emi-lio Aguinaldo, el líder temperat, capaç de combatre, de superar hores difícils i d’adoptar la línia política i militar que porti a bon port el projecte inacabat dels dos anteriors.

Rizal va escriure força més que una novel·la:

una mica més de cuba i filipines

Els nascuts l’any 1942cElEbrarEm Els 75 anys amb lEs nostrE parEllEs

El dia 8 d’octubrE dE 2017amb una colla d’actEs

pEr a més informació podEu trucar a: mª tErEsa dausà 972 464027blas fajardo 639 235319marti basart 972 460913 francEsc duran 972 460805Victor matas 620 642850

Imatge de José Rizal i en el monent de la seva execució.


* Assaigs: La indolencia del filipino* Novel·les: Noli Me Tagore (No en

toqueu), El Filibusterismo* Manifestos: Manifiesto a algunos

filipinos, ... * Teatre* Diaris: La Solidaridad, Quincena-

rio Democrático, amb el pseudònim de Laong Laan

* Diaris personals* Poemes: Mi último adiós, ...* ZarzuelaI la majoria (o totes?) en espanyol!

esbós biogràficLlicenciat en Filosofia i Lletres a Ma-drid, va estudiar Medicina i Oftalmo-logia a Alemanya amb l’única finalitat de curar la seva mare que estava per-dent la vista. Després d’haver viatjat extensament per Europa, Amèrica i Àsia, va arribar a dominar 22 idiomes incloïen l’àrab, català, xinès, anglès, francès, alemany, grec, hebreu, ita-lià, japonès, llatí, malai, portuguès, rus, sànscrit, espanyol, tagal i altres dialectes nadius. Un geni, un intel-lectual, un científic i a la vegada un artista: arquitecte, home de negocis, dibuixant i pintor, escultor, educador, economista, etnòleg, pagès científic, historiador, inventor, periodista, lin-güista, músic, mitòleg, nacionalista, naturalista, escriptor i poeta, cirurgià oftàlmic i oculista, propagandista, psi-

mi último adiósAdiós, Patria adorada, región del sol querida,

Perla del mar de oriente, nuestro perdido Edén!A darte voy alegre la triste mustia vida,

Y fuera más brillante, más fresca, más florida,También por ti la diera, la diera por tu bien.En campos de batalla, luchando con delirio,Otros te dan sus vidas sin dudas, sin pesar;El sitio nada importa, ciprés, laurel o lirio,

Cadalso o campo abierto, combate o cruel martirio,Lo mismo es si lo piden la patria y el hogar.Yo muero cuando veo que el cielo se coloraY al fin anuncia el día tras lóbrego capuz;si grana necesitas para teñir tu aurora,

Vierte la sangre mía, derrámala en buen horaY dórela un reflejo de su naciente luz.

.../...

Si sobre mi sepulcro vieres brotar un díaEntre la espesa yerba sencilla, humilde flor,Acércala a tus labios y besa al alma mía,

Y sienta yo en mi frente bajo la tumba fría,De tu ternura el soplo, de tu hálito el calor.

Deja a la luna verme con luz tranquila y suave,Deja que el alba envíe su resplandor fugaz,Deja gemir al viento con su murmullo grave,Y si desciende y posa sobre mi cruz un ave,Deja que el ave entone su cántico de paz.

Deja que el sol, ardiendo, las lluvias evaporeY al cielo tornen puras, con mi clamor en pos;Deja que un ser amigo mi fin temprano llore

Y en las serenas tardes cuando por mí alguien ore,¡Ora también, oh Patria, por mi descanso a Dios!

.../...Y cuando en noche oscura se envuelva el cementerio

Y solos sólo muertos queden velando allí,No turbes su reposo, no turbes el misterio,Tal vez acordes oigas de cítara o salterio,

Soy yo, querida Patria, yo que te canto a ti.

Y cuando ya mi tumba de todos olvidadaNo tenga cruz ni piedra que marquen su lugar,

Deja que la are el hombre, la esparza con la azada,Y mis cenizas, antes que vuelvan a la nada,El polvo de tu alfombra que vayan a formar.

Mi patria idolatrada, dolor de mis dolores,Querida Filipinas, oye el postrer adiós.

Ahí te dejo todo, mis padres, mis amores.Voy donde no hay esclavos, verdugos ni opresores,Donde la fe no mata, donde el que reina es Dios.

Adiós, padres y hermanos, trozos del alma mía,Amigos de la infancia en el perdido hogar,Dad gracias que descanso del fatigoso día;

Adiós, dulce extranjera, mi amiga, mi alegría,Adiós, queridos seres, morir es descansar.

Fragments de Mi último adiós, de José Rizal

Col·laboracions Opinió

còleg, sociòleg i teòleg. El Rizal patriota era massa bo i mas-

sa ingenu. El 1896, és va allistar com a metge militar per anar a la Guerra de Cuba i va marxar de nou cap a Espanya en el vapor-correu Illa de Panay. Però va resultar arrestat a bord, i portat a Barcelona en qualitat de presoner. La casualitat va voler que el nou capità general de Catalunya fos el seu antic adversari Eulogi Despujol (comte de Casp, compte de Fonollar i Marquès de la Palmerola, governador de Puerto Rico: 1878-1881, de Filipines: 1891-1893 i capità general de Catalunya: 1896-1899), que el va confinar en una cel·la del castell de Montjuïc i des-prés el va reembarcar amb destinació

a Manila, a on va ser condemnat a ser afusellat. Quan estava allà empre-sonat, el 15 de desembre va escriure el seu darrer text político: Manifiesto á algunos filipinos, repudiant la revolució i declarant que l’educació dels filipins i el seu afany per aconseguir l’identitat nacional era un requisit previ a la lliber-tat i encara més amb una ingenuïtat gairebé esgarrifosa, la nit de capella es confessa, combrega, es casa amb la seva xicota novia, la “belga” Josephi-ne Bracken i finalitza el seu poema “Mi último adiós”, tots en espanyol i és afusellat.

Davant el escamot d’execució es va negar a que li tapessin els ulls, i enca-ra que el van voler executar d’esquena


Opinió Col:laboracions

(foto), en l’últim instant es va donar la volta per poder veure els seus execu-tors. Tan sols dos anys més tard, les illes Filipines passaven de mans espa-nyoles a nord-americanes, i Rizal es convertia en el seu heroi nacional.

Rizal va estar a Barcelona, una de ben jove anant a estudiar cap a Ma-drid (una placa recorda la seva estada a la Fonda -avui Hotel- España, ironies de la memòria) al arribar de Filipines (1882) i l’altre al marxar empreso-nat (1896) de Barcelona per porta’l a judici a Manila i afusella’l per rebel-lió, sedició i conspiració. Va fer molta amistat amb en Pi i Margall (“el más razonable de los españoles”). No va ser fins el 1960 que no es va batejar un carrer com a Doctor Rizal (Diago-nal/Via Augusta). Encara va trigar més el castell de Montjuïc, on a l’abril de 2011, es va donar el nom de Sala José Rizal a la cel·la on va estar pre-soner quan anava camí de la mort.

Però va ser precisament a la Ciutat Comtal a on juntament amb altres 2 intel·lectuals filipins, va fundar, en el 1888, La Solidaridad, la publicació, de caràcter reformista i decisiva en la conscienciació nacional filipina. En l’actualitat existeix, a manera d’home-natge, una placa al número 5 de la Plaça del Bonsuccés (la Rambla a mà dreta), lloc on va sorgir la publicació. La placa està escrita en català i tagal. Paradoxalment, el castellà l’espanyol

-l’idioma d’expressió de La Solidaridad- està absent.

Quan es parla del reducte de soldats en un fortí, de fet era l’església d’un poblat dit Baler, al nord est de Mani-la, a on va tenir lloc un setge (que ha donat lloc a pel·lícules, novel·les i es-crits) que va durar quasi 1 any (juny 1898-juny 1899). Del total assetjats (60 persones, d’elles 50 soldats), 15 van morir de beriberi o disenteria, 2 per ferides de combat, 6 van deser-tar i 2 van ser afusellats per intent de deserció. Dels 50 soldats, una quarta part eren dels països catalans. I tot això malgrat que durant aquest setge, Espanya ja havia signat la pau amb els Estats Units (el 10 de desembre de 1898, amb el Tractat de París on Es-panya refusa reclamar la sobirania de Cuba i cedeix Guam, Puerto Rico i Fili-pines i d’altres illes als Estats Units per 20 milions de dòlars) i una dada a con-siderar: a Baler només van morir per trets dels tagalos 2 soldats espanyols; la majoria, resta, prop d’una quinzena, ho va fer per les epidèmies que es van estendre a l’interior de l’església.

Com a curiositat esportiva, l’ex-juga-dor del Barça Juan de Garchitorena de Carvajal, d’ascendència basca, va néixer el 24 de març de 1898 a Ma-nila mesos abans del tractat pel qual Espanya va cedir el domini de les illes a EUA, per tant encara podia conside-rar-se espanyol. El derbi del 17 de de-

sembre de 1916, ara fa cent un anys, va acabar a bufetades -a dins i a fora del camp- després de superar el Barça al Espanyol per 3-0. Un mes més tard i arran d’una denúncia de l’Espanyol, li van treure els punts al Barça. Els del derbi i diversos més per haver alineat a un estranger, quan estava prohibit. Era Juan Garchitorena. La veritat és que l’escàndol va ser majúscul i que des-prés de reunions, declaracions, dictà-mens i altres aportacions es va decidir que el Barcelona perdia els punts gua-nyats amb Garchitorena al camp. Va ser una victòria en el camp del Barça i en els despatxos del Espanyol i un ca-pítol més de la rivalitat que ha arribat als nostres dies. La carrera futbolísti-ca de l’hispano-filipí Garchitorena es va tancar així. Però el nostre personatge estava a punt, sense saber-ho enca-ra, d’iniciar una altra carrera molt més profitosa: la de galant de Hollywood. Amb el nom artístic de Juan Torena, recolzat per Douglas Fairbanks i Mary Pickford es va convertit en un “latin lo-ver” de categoria, en les versions en espanyol, del incipient cinema sonor.

I ja per acabar, el soldat famós pel seu patriotisme amb un monument a Madrid (al Rastro), es deia Eloy Gonza-lo i es un heroi però no de les Filipines sinó de la guerra de Cuba on moriria a conseqüència d’una malaltia.

Josep Torrent i Xifre

Records actuals de l’estada de José Rizal a Barcelona


Col·laboracions Opinió

Estiu, calor, poca feina i menys ganes de fer-la. Això es el que es porta el mes d’agost. Típic i tòpic. Abans teníem les noticies de la bona marxa del turisme, les vacances dels esforçats dirigents, allò de : “las merecidas vacaciones” (?) de la classe “pudiente” família reial inclosa.

Alguna cosa deu haver canviat; la premsa econòmica se-gueix donant dades, que si més no, contradiuen el discurs triomfalista del govern del PP.

Un exemple. El Sr Montoro, ministre d’hisenda reprovat, inútil per naturalesa i poc donat a encertar amb els núme-ros ens deixarà un rastre de incompetència que serà difícil de superar pel seu successor, si es que algun dia plega.

En el gràfic adjunt es desgranen els “errors de càlcul” a l’hora de pressupostar els ingressos des de 2012. Total 25.309 milions d’euros previstos i que no s’han recaptat. Greu, molt greu ja que el volum d ’ i n g r e s s o s s’ha de tractar amb prudència i guardar l’equi-libri amb la des-pesa. Resultat : fàcil incompli-ment del dèfi-cit, increment del deute i dels seus interes-sos i retallada de la despesa.

En qualsevol empresa serio-sa la directiva

faria temps que seria fora per incompetent. En aquest país segueixen guanyant eleccions. Ens ho hem de fer mirar.

Però no a tothom li va malament, veiem si no aquest al-tre gràfic (a la part inferior) sobre el nombre de milionaris a Catalunya. Es pot apreciar l’increment dels declarants de mes de 30,5 milions que passa de 46 el 2006 a 118 el 2015. Un clar exemple del que ens porta una crisi eco-nòmica. I això nomes representa els que es “retraten”. Caldria veure la llista dels que no declaren.

Ve per ser mes de vacances ja n’hi ha prou. Abans els periodistes sempre feien esment a una tardor calenta pel les reivindicacions sindicals i les protestes i mobilitzacions obreres. Ara ens escalfarem d’una altra manera, especial-ment veien com ens foten els “quartos”.

J. H.

economia d’estar per casa (80)

els comptes del gran capitàn (àlies montoro)

agenda setembre 2017Diumenge, 3, tarda, a les 6, ball amb Josep Parrilla. Preu rifa: socis, 2 €; no socis, 3 €.

Dijous, 7, tarda a les 5, berenar i ball amb Xus Marcos, de Llagostera. Be-renar amb tonyina, pernil salat, pernil dolç o formatge. Preus: socis, 7 €; no socis, 8€. (Reserva de tiquets al casal)

Dissabte,9, a les 2, celebració de la Diada Nacional de Catalunya al pavelló municipal polivalent, amb dinar i ball amb Jordi Bofill.

Diumenge, 10, tarda, a les 6, ball

amb Albert Peix. Preu rifa: socis, 2 €; no socis, 3 €.

Dijous, 14, tarda a les 5, berenar i ball amb Àlex Peris. Berenar amb to-nyina, pernil salat, pernil dolç o for-matge. Preus: socis, 7 €; no socis, 8€. (Reserva de tiquets al casal)

Diumenge, 17, tarda, a les 6, ball amb Notes d’or. Preu rifa: socis, 2 €; no socis, 3 €.

Dijous, 21, tarda a les 5, berenar i ball amb Ferran Prunell. Berenar amb tonyina, pernil salat, pernil dolç o for-matge. Preus: socis, 7 €; no socis, 8€. (Reserva de tiquets al casal)Dissabte, 23, tarda a les 4, celebra-ció de la Fira de Santa Tecla 2017, al pavello polivalent; havaneres amb Els

Panxuts i ball amb Francisco.

Diumenge, 24 tarda, a les 6, ball amb Chus, de Santa Coloma. Preu rifa: so-cis, 2 €; no socis, 3 €.

Dijous, 28, tarda a les 5, berenar i ball amb Xavi Ros, de Llagostera. Be-renar amb tonyina, pernil salat, pernil dolç o formatge. Preus: socis, 7 €; no socis, 8€. (Reserva de tiquets al casal).

Dissabte, 30, excursió a Sant Llorens de Cerdans (França).

notes:Els diumenges i festius el ball comen-ça a les 6 de la tarda, horari d’estiuEl berenar es podrà encarregar fins al migdia del dijous

casal de jubilats i pensionistes de cassà de la selva i comarca


Cassà al dia Ple Municipal

projectes d'encàrrec dissenys propis

polígon industrial - c/ de la Via, núm. 317244 cassà de la selvatel. 972 46 12 10 / Fax: 972 46 14 87

esteve Artigas i Marcó

De nou la polèmica sobre l’actuació municipal en el cas dels problemes amb l’empresa gestora de la cuina del menjador de la residència gerià-trica va centrar part del debat al ple municipal entre el govern i l’oposició municipal, a la sessió del mes de juliol.

En aquesta ocasió l’alcalde Martí Vallès va acusar l’oposició de no dir la veritat als ciutadans quan en el seu butlletí es queixaven que l’Ajuntament no havia convocat la junta de la re-

sidència tot i haver-ho demanat. Ro-bert Mundet, en nom del PDeCAT va insistir que la petició s’havia fet, tot i que en comptes de dir la junta s’havia demanat que es reunís la Residència però el fet és que no es va convocar cap reunió. L’alcalde va insistir que s’havia informat tots els membres de la junta i va insistir en demanar més rigor a l’oposició que es va mostrat molt molesta amb l’actitud de l’al-caldia de no voler reconèixer que no

s’havia convocat la reunió demanada: “això són ganes de voler tocar el botet i de sortir-se per la tangent; calia haver convocat la reunió i no es va fer; les altres qüestions no són rellevants”, va insistir Mundet, que a més va recordar que tot i els mesos passats encara estava sobre el tema la qüestió de la sanció que s’havia d’aplicar a l’empresa per les irregularitats detectades en la gestió del servei de cuina del centre.

També entre govern i oposició es va debatre pel preu de la llar d’infants ja que des d’ERC es va recordar que l’aportació municipal havia crescut en relació a anys anteriors tota vegada que el càlcul de les taxes s’havia fet cal-culant que hi hauria 137 inscrits i en realitat n’hi havia 121. Minuts abans la regidora de l’àrea havia informat que la matrícula havia estat gairebé del 100% sense tenir en compte la di-ferència de les 16 places no cobertes.

Queixa Per la contaminació acústicaDesprés de mesos sense intervenci-ons remarcables, el públic va tornar a prendre la paraula al ple de l’Ajunta-

govern i oposició reobren el debat pel menjador del geriàtric

Un moment de la intervenció de Josep Font en el ple del mes de juliol, per protestar per la contaminació acústica d’una empresa de Llebrers.


Ple Municipal Cassà al dia

Els temes del ple delmes de juny van ser els següents:ACTES PENDENTS D’APROVARPrimer.- Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió

ordinària de Ple municipal de data 25 de maig de 2017 (PLE2017/5). aprovada per unanimitat.

Segon.- Donar compte dels Decrets d’Alcaldia de data 7 de juny de 2017 al 12 de juliol de 2017 (núm. 2017/551 al 2017/710). es donà compte.

RECURSOS HUMANSTercer.- PRP2017/1112 Donar compte al Ple dels de-

crets d’alcalde i secretari accidental.aprovada amb 7 vots a favor (eRC) i sis abstencions (PDeCaT).

SECRETARIAQuart.- PRP2017/1094 Donar compte resolució judi-

cial. Recurs Ordinari 13/2009 interposat per Josep Font Guibas. aprovada amb 7 vots a favor (eRC) i sis abs-tencions (PDeCaT).

Cinquè.- PRP2017/1116 Aprovar festes locals any 2018. aprovada per unanimitat.

URBANISME, OBRES, MEDI AMBIENTSisè.- PRP2017/1115 Proposta per a la modificació

dels estatuts rectors del Consorci de les Gavarres. apro-vada per unanimitat.

Setè.- PRP2017/1128 Aprovació definitiva del conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Cassà de la Selva i BREPE, S.L.U. aprovada amb 7 vots a favor (eRC) i sis absten-cions (PDeCaT).

Vuitè.- PRP2017/1166 Aprovar provisionalment la Mo-dificació Puntual núm. 13 del POUM de Cassà de la Selva. aprovada per unanimitat.

Novè.- PRP2017/1168 Aprovació inicial del conveni ad-ministratiu entre l’Ajuntament de Cassà de la Selva i l’enti-tat mercantil BREPE, SLU del règim d’utilització municipal del carrilet. aprovada amb 7 vots a favor (eRC) i sis abstencions (PDeCaT).

Desè.- PRP2017/1196 Proposta acord d’aprovació de-finitiva de l’addenda al conveni urbanístic referent al des-envolupament del sector de millora urbana “PMU B04, carrer de la Selva, de data 1 de setembre de 2011. apro-vada per unanimitat.

RECURSOS ECONÒMICSOnzè.- PRP2017/1073 Declaració de concurrència per

bonificacions ICIO.aprovada amb 7 vots a favor (eRC) i sis abstencions (PDeCaT).

Dotzè.- PRP2017/1162 Aprovació inicial de la modifica-ció de crèdit 3TC 3/2017 del pressupost de l’Ajuntament de Cassà de la Selva 2017. aprovada amb 7 vots a fa-vor (eRC) i sis abstencions (PDeCaT).

MOCIONS I PROPOSTESTretzè.- PRP2017/1169 Moció presentada pels grups

municipals d’ERC i PDeCAT de suport al Correllengua 2017. aprovada per unanimitat.

Catorzè.- Informes d’Alcaldia i RegidorsQuinzè.- Precs i preguntes

els temes del ple del mes de juliol

ment de Cassà en la sessió del mes de juliol quan un veí de Cassà va pro-testar per les molèsties que ocasiona al veïnat la instal·lació de l’empresa Cañet Xirgo al veïnat de Llebrers.

Ja fa temps que el veí Josep Font manté un litigi amb l’empresa de valo-ració de residus de Llebrers i en diver-ses ocasions s’ha manifestat i al·legat contra aquesta activitat per les molès-ties que ocasiona als veïns i per consi-derar que no s’escau aquesta activitat en la zona de l’entrada del poble.

En el ple de juliol es va informar d’una sentència favorable a l’Ajunta-ment desestimant les al·legacions de Josep Font que en el ple ja va anunci-ar que havia presentat recurs al Tribu-nal superior de Justícia de Catalunya a la resolució anterior.

Més enllà dels recursos judicials, Josep Font va explicar al ple que l’em-presa a més infringeix la normativa de contaminació acústica, ja que supera els 52 decibels per la qual cosa va de-manar a l’Ajuntament que actués per vetllar l’acompliment de la normativa.

discrePàncies Pel conveni de trenetEn la sessió del juliol, des de l’oposi-ció es va tornar a mostrar el desa-cord amb el conveni que l’ajuntament ha signat amb l’empres BREPE per al trasllat de la màquina i vagons de l’antic carrilet de Girona a Sant Feliu de Guíxols. El conveni, presentat al ple, segons l’equip de govern era mi-

llor que el que s’havia plantejat en un principi, ja que preveia un allargament de la durada fins als trenta anys i per-metrà que l’Ajuntament pugui deixar a la vista del públic aquest record de l’antic carrilet. Pel regidor d’ERC Emi-li Mató, el conveni és una mostra de generositat per part del propietari, ja que no tenia cap obligació d’obrir aquest trenet al públic i en canvi ho farà durant un llarg període inicial; a més, des de l’equip de govern es va destacar que els veïns afectats pel canvi urbanístic que suposa l’operació no van mostrar cap desacord ja que no hi van presentar al·legacions tot i el que representava de canvi d’ús d’un tros de carrer.

Des de l’oposició, Robert Mundet va considerar que l’Ajuntament només ha-via pogut signar un conveni de mínims i que el que calia és que el trenet anés al lloc que li correspondria per història

i significat, al parc de l’estació o com a mínim que es deixés la porta oberta a futures ubicacions com la proposada; a més des de l’oposició es va justificar el vot abstencionista recordant que l’ajuntament es farà càrrec de l’enllu-menat i l’assegurança del carrilet que de fet ja fa unes setmanes que ja està ubicat al nou punt del carrer Marçal de Trincheria. Al llarg del debat hi va haver una certa discrepància sobre si el conveni incloïa la cessió del tren du-rant el període de vigència del contrac-te; des de l’oposició es va considerar que no i el govern creia que sí... En tot cas l’alcalde va tancar el debat di-ent que era una bona proposta per al poble, que l’ajuntament es garanteix un dret de compra preferent i que la visibilitat per al públic està garantida durant 30 anys.

text i fotos: J. C. C.

L’alcalde es dirigeix a l’oposició, en un dels debats del ple del mes de juliol.


Cassà al dia Ple Municipal

El ple de l’Ajuntament de cassàva aprovar per unanimitat una proposta per donar suport al Correllengua 2017. El text de la proposta és el següent:

Atesa la necessitat d’assolir la plena normalització del català arreu del territori, convertint-la en la llengua vehicu-lar i comuna de la nostra societat i en l’element d’integra-ció de les persones nouvingudes,

Atesa la celebració dels 21 anys de la iniciativa cívica del Correllengua gràcies al suport d’ajuntaments, consells comarcals, associacions i societat civil en general,

Atesa la reivindicació de la figura de Lola Anglada que im-pulsa el Correllengua 2017, exemple de compromís amb els valors cívics, democràtics, catalanistes i feministes,

Atesa la voluntat de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), organitzadora del Correllengua, de ratificar i augmentar aquest suport i arribar a tots els municipis i comarques de parla catalana,

Atès el compromís amb la llengua catalana que sempre ha caracteritzat aquest municipi, El Ple de l’Ajuntament de Cassà de la SElva ACORDA:

Donar suport al Correllengua 2017 com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització en l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat.

Donar suport a les entitats i grups del municipi interes-sats a organitzar el Correllengua i aportar la infraestructu-ra i l’ajuda necessàries per al bon desenvolupament de les

L’Ajuntament ha convocat una reunió informativa amb els veïns del nucli històric per explicar les obres de remodela-ció que començaran el 4 de setembre.

a punt de començar les obres del nucli històricEl dilluns 4 de setembre comencen les obres de la prime-

ra fase de remodelació del nucli històric. El primer carrer on s’hi faran actuacions serà la travessera de la Coma i el carrer de la Mel. El proper dilluns 28 d’agost a les 20 h es convoca una reunió amb els veïns del barri vell a l’auditori del Centre Cultural Sala Galà per explicar els detalls de les obres: fases, calendari aproximat amb afectacions de carrers i actuacions que es duran a terme. Aquesta sessió també servirà per resoldre els dubtes dels ciutadans i/o comerciants.

La reunió comptarà amb l’assistència de l’Alcalde, Mar-tí Vallès; el regidor d’Urbanisme, Emili Mató; l’arquitecte municipal i cap d’obres del projecte, Jordi Fabrellas; i un responsable de l’empresa que executarà l’obra.

Quins carrers es remodelaran?Aquesta primera fase de remodelació del nucli històric afectarà el carrer Nou, el carrer de Joan Gener, el carrer de Roscada, el carrer dels Dolors, la travessera de la pla-ça Petita, la travessera de les Mesures, el carrer d’Ocata, el carrer de la Mel i la travessera de la Coma.

com s’informarà de les novetats/evolu-ció de les obres?Segons ha explicat l’Ajuntament hi haurà notícies al web municipal. Podeu seguir tota l’actualitat a www.cassa.cat/obresnuclihistoric. I també a través de les xarxes socials de l’Ajuntament (Facebook, Twitter i Instagram) amb l’eti-queta #BarriVellCassà i un servei de missatgeria de what-sapp específic de les obres del nucli històric.

L’Ajutament ha especificat que les informacions més re-llevants que afectin als veïns de la zona es comunicaran també per mitjans escrits amb fulls que es distribuiran casa per casa.

suport al correllengua 2017

activitats programades.Fer pública aquesta iniciativa i estendre-la a tots els àm-

bits que siguin propis d’aquesta corporació.Donar suport a les iniciatives de voluntariat promogudes

per la CAL i encaminades a facilitar l’apropiació i l’ús del català oral entre persones i col·lectius, especialment entre la població nouvinguda.

Fer una aportació econòmica, si s’escau, per a l’orga-nització dels actes i el bon funcionament del Correllengua 2017.

Fer arribar aquest acord a la seu nacional de la Coordina-dora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), al carrer d’Olzinelles, 118, 08014 de Barcelona, o a través de l’a/e: [email protected], i als organitzadors locals del Correllengua.


Notícies Cassà al dia

La segona edició del festival Càntut ja té dates: tindrà lloc del 17 al 19 de novembre a Cassà de la Selva. Com en la primera edició, oferirà un cap de setmana dedicat a la música de tradició oral, amb actuacions i diverses acti-vitats per a tots els públics. Entre les propostes que s’hi podran veure, ja s’ha confirmat una exposició dedicada a Pere Sala, en Peret Blanc de Beget, una mostra coproduïda juntament amb un altre festival de l’àmbit tradicional del país: l’Ésdansa de les Preses (Garrotxa).

El festival Càntut va néixer l’any 2016 per fer viure les cançons de tradició oral i apostar per una manera d’entendre la música més propera, de la gent, allunyada de grans escenaris i que pretén trencar barreres entre artistes i oients. Després d’una primera edició ambuna molt bona acollida, el festival ja prepara la segona edició, que tindrà lloc del 17 al 19 de novembre a Cassà de la Selva.

Entre les activitats del festival, es comptarà amb l’exposició dedicada a en Peret Blanc de Beget (Alta Garrotxa). Considerat com l’últim músic sense sol-fa del país, en Pere Sala (1917-1993) va ser el més virtuós i representatiu d’aquests músics. Tocaven d’oïda i de solfa només n’havien sentit a parlar, però mai l’havien estudiat. Amb el seu instrument a coll i anant a peu per pobles, ermites o masies, eren els animadors de festes majors, festes petites, rosers, aplecs, casaments i, fins i tot, matances del porc. El seu repertori era una barreja de temes apresos per tradició dels més vells i d’altres més moderns que memoritzaven de les orquestres de ball, del gramòfon més proper o de la ràdio: sardanes curtes, tangos, passos dobles, masurques, pericons, valsos i valsets... Amb el despoblament de les zones de muntanya, amb l’arribada dels mitjans de comunicació i difusió musical de masses, es van anar reduint les ocasions de poder tocar fins a desaparèixer.

Procedent d’una nissaga musical, de ben jove en Peret Blanc va aprendre del seu pare a tocar el violí i ben aviat ja va acompanyar-lo tocant en aplecs i festes properes. El seu ofici principal va ser el de traginer però arrodonia el seu jornal, els caps de setmana, fent de barber i sobretot de músic. A partir del coneixe-ment amb Amadeu Rosell a finals dels anys 70, Peret Blanc comença a tocar amb orquestrina i a recórrer gran part del territori de llengua catalana. De fet, ha esdevingut un referent per a la música tradicional del país, com ho demostren els homenatges que se li van fer en els últims anys de vida i també pòstumament. Actualment queden els enregistraments aplegats per diversos col·lectors, una particular manera de fer sonar el violí, els més de 20 treballs discogràfics editats amb gravacions originals interpretades per ell mateix i versions del seu repertori de més d’una trentena de formacions musicals d’arreu dels Països Catalans.

Aquesta exposició, coproduïda amb el festival Ésdansa de les Preses -un dels esdeveniments clau en l’àmbit tradicional del nostre país-, pretén reivindicar aquests agents cabdals per la dinamització cultural de pobles i veïnats fins als darrers anys del segle XX.

del 17 al 19 de novembre, 2a edició del càntut

En Peret Blanc, un dels protagonistes del festival Càntut 2017.


Cassà al dia Entrevista

Martí Vallès va entrar a l’alcaldia el junt del 2015 provinent del món de la medecina; en la primera contesa electoral a la que es presentà, i com a cap de llista d’ERC va aconseguir su-perar per només cinc vots l’altra can-didatura, la de l‘actual PDeCAT, amb la qual cosa assolí l’alcaldia de Cassà.

Ja fa més de dos anys que Martí Vallès és alcalde de Cassà de la Sel-va; ha superat la meitat de legislatu-ra municipal i hem cregut convenient parlar-hi una estona perquè faci ba-lanç d’aquest període i expliqui als cassanencs i cassanenques els rep-tes més importants que vol afrontar en els propers 24 mesos.

Recentment des del grup municipal d’ERC s’ha difós un fulletó entre la ciutadania que resumeix les tasques desenvolupades per l’equip de govern municipal en aquests dos anys i en aquesta entrevista l’alcalde analitza

aquesta tasca i alguns projectes de futur. Entre altres coses garanteix que l’u d’octubre els cassanencs po-dran votar en el referèndum per la independència de Catalunya i que té ganes de tornar a presentar-se a les eleccions municipals al 2019.

Vallès manté l’entusiasme i la “vo-luntat de reanimar Cassà” que va manifestar ja des del mateix moment de la presa de possessió i reconeix que està molt satisfet de com han anat les coses aquests dos primers anys; per això diu clarament que “m’agradaria tornar-me a presentar al 2019; no depèn només de mi, però estic molt satisfet, és una feina engrescado-ra i m’agradaria poder continuar fent-la amb voluntat de servei als ciutadans”. Quan va aconseguir l’alcaldia de Cassà s’imaginava que la feina se-ria com ha estat en realitat?

Un es fa una perspectiva quan co-mença una tasca, la que sigui. Ja vaig assumir l’alcaldia entenent el que significava, un servei a la ciutadania. La feina s’ha ajustat força al que em pensava i en essència és una tasca en la qual has de fer un servei a la ciutadania. Quan et preguntes que es-tàs fent a l’alcaldia doncs la resposta és ben clara: “estic fent un servei a la gent”... i al cap de dos anys d’estar–ho fent he vist que realment això és el que estic fent.Ha estat més complicat del que es pensava?La veritat és que ha estat més o menys com em pensava i estic molt agraït als convilatans que m’han res-pectat la vida privada, que era un tema que em preocupava; i la gent realment sap distingir el que és la fei-na d’alcalde del que és al vida privada d’en Martí Vallès i m’han respectat.

“tinc ganes de tornar-me a presentar d’aquí a dos anys”

entrevista amb martí vallès, alcalde de cassà (erc)


Entrevista Cassà al dia

La dedicació a l’alcaldia ha de ser molt intensa, amb feina matí tarda i nit; però en general se m’ha respec-tat molt la vida privada perque els cassanencs per altra banda saben que tenen espais on poden venir, es comptabilitza professionalment molt bé amb la vida privada.el moment més difícil d’aquests dos anys com alcalde?No et sabria dir... Pensa que jo he es-tat quaranta anys treballant de met-ge en un hospital i he passat molts moments complicats i poden ser molt més difícils que els que pots passar a l’alcaldia. Com a batlle, pots tenir algun moment complicat amb discus-sions amb alguna empresa que vol fer alguna cosa que la llei no li permet i

haig de defensar la legalitat... i són moments difícils perquè has de dir no; però aquests moments complicats no han estat ni de llarg tan difícils com els que vaig viure a l’hospital. El que és important és la capacitat de negocia-ció i de diàleg i aquesta experiència de la vida professional de parlar amb la gent a vegades també m’ha servit en la feina d’alcaldia. Encara que els temes siguin diferents L’alcalde on fa més la feina: al car-rer o al despatx?Al cinquanta per cent. Una part molt important és la que es fa des del des-patx, que no es veu gaire però que és fonamental per als resultats finals. Però també és molt important estar al carrer per escoltar la gent.. Quan

vaig començar d’alcalde, ho vaig pre-guntar i és veritat el que altres alcal-des més veterans m’ho havien dit: el que compta és escoltar la gent. Ja sigui al carrer o al mateix despatx... i després és clar intentar resoldre els temes que es puguin. I hi ha molts te-mes que cal resoldre al despatx.I les preguntes i peticions que fa la gent son les que s’esperaven o hi ha sorpreses?Diria que no és gaire sorprenent; la gent està preocupada sobretot per la qualitat ciutadana de l’entorn, dels carrers, dels parcs, la neteja, les es-combraries... La gent veu els parcs, veu el teatre, veu les instal·lacions es-portives... i ens diuen el que pensen per tal que ha arrangem si podem.



Puntualment, també, és clar, hi ha una sèrie de problemes de molta índo-le ja que qualsevol ciutadà pot venir a veure l’alcalde a comentar-li allò que el preocupa. I a més hi ha altres co-ses que encara que el ciutadà no vegi directament o no les denunciï també hem de resoldre en el dia a dia.Com alcalde heu notat que la situa-ció econòmica hagi millorat?La veritat és que no ho he captat; per exemple, a la feina que fem des de serveis socials hem notat una millora molt discreta. Com Ajuntament nos-altres hem estat molt rigorosos amb la despesa i hem aconseguit una mi-llora en les finances municipals; però en temes del carrer i serveis socials ara arriba més gent que fa dos anys i si agaféssim aquest paràmetres veu-ríem que la situació no ha millorat.

Jo diria que la recuperació encara no s’ha notat prou i la gent que ve a demanar feina i fa ús de la borsa de treball no ha minvat i no hi ha gaire diferència. En tot cas són actuacions que la gent necessitava i que els hi hem pogut oferir; ara hi ha més pe-ticions però també cal entendre que són serveis que ajuden a anar mi-llorant i per això cada cop hi ha més sol·licituds.Com valoreu la tasca de l’equip de govern en aquests dos anys?Ha funcionat força bé i jo n’estic molt satisfet. Vam repartir-nos la feina en un equip amb dos grups de regi-dories: gent jove i gent més gran i aquesta divisió crec que ha estat es-pecialment important. Els regidors en general s’han pres la feina amb gran entusiasme i ara mantenen la mateixa il·lusió i només és que els joves ara són una mica més grans. La tasca de govern ha estat molt positiva i la gent manté la mateix il·lusió i la cohesió és ferma. Encara que no sempre estem sempre d’acord en tot al final sempre arribem a decisions comunes.Què us sembla la tasca de l’oposi-ció? Ha fet la seva feina i quan han presen-tat mocions o han plantejat qüestions

en les que hem estat d’acord, hem vo-tat conjuntament; i al revés, ells tam-bé han estat d’acord amb molts de les nostres propostes... crec que és una oposició força responsable i molt raonableDe quina qüestió us sentiu més satisfet de la feina feta durant aquests dos anys?Hi ha dos temes importants. Un, i ho vaig dir ja en la campanya electoral i ho he repetit força aquest temps, és el tema de la comunicació. Calia co-municar molt millor el que es fa al po-ble i no només el que fa l’ajuntament sinó el que fan les entitats i crec que ho hem aconseguit. Estem parlant de cultura, esport, vida ciutadana... Era

un tema important i l‘hem afrontat amb valentia amb una aposta deci-siva que ens ha donat bons resultats i només per l’Ajuntament sinó per tot el poble.

El segon tema era el de la cultura; era important potenciar la cultura a Cassà i ens havíem proposat aconse-guir una programació cultural estable i crec que l’esforç de l’equip de cultura amb el regidor al davant ha estat im-portant. I estem aconseguint aquesta programació estable. I podríem afegir el festival Càntut, o els premis litera-ris... La cultura és la un dels temes on crec que hem aconseguit fer un gran pas endavant

I hi afegiria la tasca feta a promoció

enderrocar el gimnàs del fomentQuè s’ha de fer a l’edifici de l’antic gimnàs de la piscina del Foment?Ara estem fent un estudi de tota la zona esportiva a veure com ho organit-zem. I un dels temes detectats és el d’aquest edifici que té aluminosi, no es pot utilitzar i presenta un risc evident. I només es poden fer dues coses: o el reparem, cosa que és complicada i cara, o el tirem a terra. I el mateix haurem de fer amb els antics vestidors del camp de futbol... Crec que ara és un bon moment per prendre la decisió definitiva. És un tema que ens cal resoldre i entrarà dins el projecte global de la zona esportiva. Ho planteja-rem, demanarem a les entitats que hi diguin la seva i en els propers mesos podem prendre decisions i donarem resposta a aquesta i altres preguntes dels ciutadans.


Entrevista Cassà al dia

econòmica que pel que fos a Cassà no s’havia treballat prou i ara nosaltres hem tingut l’oportunitat de fer-ho i hem fet una tsaca molt bona aconseguint una borsa de treball potent, progra-mes de suport als joves que els permet accedir al món del treball i a la forma-ció, una feina que ens semblava espe-cialment important. I simultàniament hem començat a parlar amb la indús-tria per saber el que pensen i hem fet estudis per saber el que tenim, com podem potenciar els polígons indus-trials... I això ho hem pogut fer amb un equip, amb temps i projectes que han posat en marxa unes actuacions que esperem que continuaran donant bons fruits en el futur. Segurament que Cassà necessita més indústries i créixer i cal continuar ajudant des de l‘Ajuntament. I també hem donat su-port al sector de la restauració amb les jornades que s’han fet cada mes i amb les fires que crec que són també promoció econòmica del poble.Veieu futur a la Fira del Tap? serà la fira emblemàtica de Cassà?Vam començar al primer any i a veu-re què passarà.. Vam posar idees il-lusió i sí, el resultat ha estat bo; ha estat un èxit; i fins al punt de dir que l’any que ve la tornarem a fer, creiem que funcionarà i hi tornarem amb els mateixos actors i amb novetats. Pen-sem que té perspectiva de futur: ha

Posar a la venda l’edifici de la Plaça de la comaI a l’edifici de l’ajuntament vell, a la plaça de la Coma, què s’hi pot fer?Es difícil que el puguem mantenir en actiu, ja que no està en condicions, sobretot perquè no hi ha ascensor; nos-altres hem pres la decisió de portar el jutjat de pau i els serveis socials a l’espai del geriàtric, aprofitant els diners de l’herència Torras – que ens han permès fer millores al centre-; pensem que ara seria un bon moment per millo-rar l’edifici, adequar-lo a la normativa d’incendis i aprofitar per traslladar l’espai de rehabilitació que ha d‘anar en un

altre sector per garantir-ne la seguretat. L’actual zona de rehabilitació seria per serveis socials i mirarem si el jutjat de pau el podem posar als baixos de la residència ja que hi haurà espai suficient per encabir-lo.I quins serveis podem posar a l’edifici de la Coma si no hi ha ascensor? No té futur com edifici municipal; no podem donar serveis a la ciutadania amb aquest estat actual. Quan quedi buit ja en parlarem però un de les opcions que tenim és vendre’l i aquesta és una possibilitat que apunto... Serà un procés llarg: primer hem de buidar l’edifici i després mirarem a veure què hi podem posar.

L’antic ajuntament, a la plaça de la Coma, i els baixos de la residència geriàtrica.

funcionat i ha de seguir funcionant. I és que quan parlem de promoció eco-nòmica, parlem d’això, de fer accions que serveixen per donar a conèixer el poble i ajudar els sectors comercials i restauradors de Cassà.I la reforma del nucli antic va en aquesta línia?La reforma del barri vell no és només

que hi hagi més botigues al centre del poble, sinó que si l’arrangem la zona es reanimarà, hi haurà més famílies, hi haurà més vida... Volem que el nucli canviï la seva cara, que canviï el seu funcionament, que la gent hi pugui anat a viure.I desapareixeran aparcaments amb aquestes actuacions? La gent està



preocupada pel que pot passar a la plaça Mn. Cin-to a al costat de l’església...Sí, amb aquests temes la gent té dubtes que els preocupen i són rao-nables; amb la plaça de la Coma va passar igual quan vam decidir tan-car-la els diumenges. Comencem per la fase 1 que no afecta ni a la plaça de Sant Pere ni la de Mn. Cinto on hi ha zones d’aparcament; quan hagem de fer les reformes, abans parlarem amb els veïns per explicar-los què es farà i com es farà i escoltar les se-ves preocupacions. El nostre objectiu es trobar alternatives i cercar altres aparcaments; de fet és el que hem fet al carrer Ardenya i Xavier Carbó en els que els aparcaments que es van perdre els hem recuperat amb la nova zona d’aparcament. Que a la pla-ça Sant Pere i Mn. Cinto estan preo-

cupats? Que no pateixin que abans de fer res parlarem amb ells i mira-rem de trobar la millor solució que satisfaci tothom.Quins són els reptes més impor-tants de futur per als propers dos anys?La reforma del nucli antic, que és un projecte que ha de durar més d’una legislatura i és una idea de poble que hem de tirar endavant.

El Pla estratègic també he de conti-nuar vigent ja que és una línia de tre-ball que ens marca cap on ha d’anar el poble.

I, es clar, continuarem treballant en temes com la participació ciutadana, el repte de preguntar a la gent què pensa de la gestió municipal i de que pensem fer al poble; cada procés ha

tingut una participació diferent. El que compta és continuar pregun-tant a la gent i això ho hem fet i ho continuarem fent: governar però escoltant a la gent. I en transparèn-cia tampoc no podem baixar el llistó després del gran esforç que hem fet. El repte és no baixar aquest nivell. Igual que en temes com la promoció econòmica o la cultura. No podem baixar el llistó amb tot el que hem aconseguit fins araUna darrera qüestió d’actualitat més enllà de l’àmbit local. els cas-sanencs i cassanenques podran anar a votar el dia 1 d’octubre?Com a ajuntament hem dit clara-

ment que sí i ja hem cedit els locals per poder votar l’1-O, i la decisió que hem pres és ferma i no ens tirarem enrere. Pensem que el procés difícil-ment pot anar marxa enrere i podrem donar satisfacció a bona part de la població catalana que té ganes de poder decidir el seu futur. Estic con-vençut que anirem a votar.Hi ha hagut algun problema amb els funcionaris?Només hem rebut les cartes dirigides a l’interventora i el secretari, acció que considero que és una agressió a les se-ves funcions, ja que l’estat no els pot amenaçar... Però ara per ara no hem tingut res més...

text i fotos: Joan Carles Codolà

L’Ajuntament ha de trobar solució a l’estat

dels antics vestidors del camp de futbol també afectats d’al·luminosi.


Som solidaris Cassà al dia

El passat dissabte 15 de Juliol vam celebrar la XIV festa multi-cultural de Cassà de la Selva. Un any més el parc de L’Estació es va omplir de colors, aromes, sabors i música de tots els racons del món. Va ser una veritable festa per als sentits.

Abans d’arribar a l’esplanada, de lluny, ja se sentien les flai-res dels diferents plats cuinats pels cassanencs vinguts d’ar-reu del món: des del Tarator de Bulgària, passant per l’arròs Dahl de la Índia, el gallopinto i les tajadites de Nicaragua, la sèpia amb pèsols de Catalunya i molts altres plats; per acabar amb delicioses postres, com l’Apple pie de Tenesse (EUA), els pastissos d‘Ucraïna, etc. i tot regat amb cervesa de la terra, sangoumé de Mauritània i altres begudes típiques.

Arribats al lloc, tocava delectar-se amb les coloraines de les decoracions de les diferents paradetes i amb els vestits tradici-onals que portaven moltes cuineres, cuiners i les seves famílies.

I a partir de quarts de 10, el moment més esperat: poder anar de taula en taula, preguntant els noms i els ingredients de cada plat, triar i assaborir els gustos i les textures dels plats escollits!

Abans de donar pas a la música, en Gregory, un cassa-nenc procedent de Seatle i cooperant als camps de refugiats de Grècia, explica el projecte que estem portant a terme a Cassà amb col·laboració de La Sala Galà, l’Ajuntament i nos-altres mateixos, XocolataXTots. Es tracta d’aconseguir diners per a comprar violins una petita escola de música (en realitat un container reciclat en barracó) per als nens i nenes d’un camp de refugiats a Lesbos. El projecte el porta a terme una colombiana que es diu M. Àngela Arbalaez i amb qui estem en permanent contacte. Així doncs, els guanys de la festa multicultural es destinaran a aquest projecte.

I finalment la música i els balls. Un any més la co-lla de bolivians ens sorprengueren amb els seus balls i la seva vestimenta molt treballada i ben acolorida. També diversos músics locals ens oferiren una peti-ta mostra del seu talent: les cançons dels Panxuts (volem agrair especialment la presència d’en Pep, re-cuperant-se d’un problema de salut) , en Beto i l’Hèc-tor, la Gemma, la Noa, en Iago, en Juan, la Simona, la Dana i la Carmina varen posar punt i final a una vetllada perfecte pel lloc, per l’hora, per la música i sobretot, sobretot per l’esforç de 16 cuineres i cuiners que es van passar matí i tarda cuinant per a què tot sortís rodó!

Si hi éreu, ja sabreu de què us parlo; si no vàreu poder venir, no us preocupeu, que l’any que ve hi tornarem!

multicultural 2017: una festa dels sentits


Cassà al dia Reportatge

El genocidi que Europa està cometent amb els refugiats que arriben a Grè-cia, no deixant-los travessar la fron-tera i impedint-los la lliure circulació per començar una nova vida, fugint de la guerra, dels assassinats i de la destrucció total dels seus pobles i ciu-tats, ens arriba cada dia a través de ràdios, diaris i televisions.

El nostre col·lectiu, XocolataXTots, cerquem la manera d’informar-nos més directament, de posar el nos-tre gra de sorra a ajudar en alguns projectes i sobretot volem compartir amb totes i tots les vivències, les in-justícies, l’esperança, els somnis de tantes i tantes persones a qui els han pres tot, excepte un bri d’esperança. Volem ajudar-los a no perdre la fe, volem que sàpiguen que a Cassà algú pensa en ells, es revolta amb ells i lluita per transformar aquest situació injusta on les guerres, el capitalisme salvatge i les polítiques europees els han abocat.

I, precisament, dues noies de Cas-sà van viatjar a Grècia el març passat disposades a veure la realitat amb els seus propis ulls i a donar un cop de mà en el que fes falta. Perquè no és el mateix “veure la injustícia de lluny que xerrar amb ella”!

La Sònia i la Clàudia ens expliquen la seva experiència com a cooperants a Grècia.Hola noies, sou cassanenques, in-fermeres...?Hola, sí jo sóc la Clàudia Miquel i ella és la Sònia Freixas i som infermeres. La Sònia treballa per l’IAS en salut mental i jo al servei d’urgències de l’Hospital Clínic; no tenim contracte fix, estem fent suplències i això ens permet disposar del nostre temps i, per exemple, agafar-nos permisos per

dues joves cassanenques, amb els refugiats de grècia

a viatjar.Però una cosa és un viatge de pla-er i l’altra és el que heu fet vosal-tres...

Des de molt jovenetes totes dues hem volgut fer alguna cosa de voluntariat. Jo (parla la Sònia) tinc una companya que ha treballat un any amb Creu Roja

La Clàudia i la Sònia, amb la Tasmin i l’Adam.


Reportatge Cassà al dia

espanyola, com a infermera, en el camp de refugiats de Skara-magas (Skara camp, Grècia) i després de parlar amb ella vaig creure que havia arribat el mo-ment de marxar; vaig compartir la idea amb diversos amics i la Clàudia de seguida va dir que sí, que m’acompanyava. I així fou com vàrem decidir viatjar el mes de març cap a Grècia.I com us prepareu per al viat-ge, amb qui contacteu...?Bé, com en qualsevol viatge, el primer que cal és decidir les da-tes -explica la Clàudia-, així que ens vam agafar una mena de permís al mes de març, de seguida ens vam posar a buscar els vols i el lloc per dormir a Atenes. Ja et pots imaginar que fer substitucions d’infermeria no dóna per gaire, així que buscàvem Coachsurfing, Airbnb i altres tipus d’allotjaments barats per la zona.

Paral·lelament ens anàvem docu-mentant per internet sobre la feina que fan i com treballen diferents ONG: “SOS refugiados”, “Help”, etc. i ens va agradar especialment “Eko project”... I, per casualitat –ingterromp la Sònia-, en un concert vaig conèixer un noi que havia treballat amb aquesta ONG al camp de Vasilika, prop de Tessalo-niki , així que vam pensar que seria una bona idea anar a treballar amb aquesta gent en aquest camp,... però

vam descobrir que ja no hi eren, que el camp va ser desallotjat i les famí-lies havien estat enviades a Atenes, per tant aquesta va deixar de ser una opció.sí, d’aquest camp de Vasilika se’n va parlar als diaris l’estiu passat, crec que ho vaig llegir al diari ara, hi havia alguns catalans partici-pant en la seva construcció... I, doncs què vàreu fer? Li vam comentar a l’amiga que havia estat un any per allà i ens va aconse-llar que no anéssim amb cap macro ONG, millor anar per lliure i que no-més d’arribar a Grècia anéssim al ma-gatzem d’ Elliniko (prop del Pireu), on arriben les donacions de tot Europa, perquè allà trobaríem gent que ens indicaria a quins camps de refugiats es podria anar a cooperar.

En resum, vàrem marxar de Cassà

amb la idea de visitar el magat-zem de les donacions, els squats i algunes illes i sense saber molt bé en quin projecte podríem tre-ballar!La sònia i la Clàudia es miren i riuen recordant la seva ingenu-ïtat d’aquell moment, de pen-sar que ho farien tot, que ho vi-sitarien tot. així, què us vàreu trobar arribant a atenes?A Atenes havíem trobat una casa de coachsurfing; vàrem tenir molta sort, els amos eren molt macos i, a través amb una ami-

ga, l’Amalia, vàrem aconseguir molts contactes. Ens hi vam estar 3 nits, després vàrem llogar una habitació a Atenes per tot el mes.

Els primers 5 dies van ser de situ-ar-nos, de conèixer la realitat i de par-lar en anglès amb moltíssima gent; ens va recar no saber ni grec ni àrab. També vam anar als magatzems i a veure alguns Squats.Què són els squats? Són centres ocupats, generalment grans edificis públics abandonats del centre d’Atenes, com ara escoles, hotels o edificis del govern. La idea d’ocupar-los va sortir dels “anarcos”, activistes de l’esquerra grega, recol-zats per una xarxa de voluntaris locals i estrangers, la majoria espanyols i catalans. N’hi ha uns 10 i allotgen entre 4000 i 8000 persones, proce-


dents sobretot de Síria, però també d’Afganistan, Iran i Irak.I, finalment, on aneu a cooperar?Nosaltres volíem anar a algun camp, però a Grècia hi arriben molts volun-taris que, quan arriben a Atenes, es posen en contacte amb diverses en-titats de cooperació que els indiquen què poden fer; en general costa molt entrar als camps, dóna la sensació que sobra gent i falta organització; també s’ha de dir que per entrar en els camps de les grans ONG es ne-cessita una acreditació obtinguda a Catalunya i, nosaltres no la teníem. Fi-nalment, nosaltres teníem poc temps i no volíem allunyar-nos massa d’Ate-nes.

Vam intentar anar al camp d’Ellinico, que porta Acnur, com a voluntàries, però no ens en vam sortir; un dia hi vam poder entrar i el que vam veure ens va impressionar profundament: un pavelló enorme, tendes, mantes tira-des, molta humitat, pudor i molts pro-blemes respiratoris. Hi malviu moltíssi-ma gent, de 800 a 1000 persones .

I per anar a les illes vàrem posar-nos en contacte amb organitzacions i gent que hi treballava, bombers, l’ONG Gre-ecevol, etc. però va ser impossible.així que vàrem decidir quedar-nos a algun squat d’atenes.

De seguida vàrem establir la nostra rutina: al matí anàvem al magatzem a classificar roba, però estàvem pràcti-cament soles, no parlàvem amb ningú i ens donava la sensació que essent infermeres, potser podíem ajudar més fent assistència sanitària en algun lloc.

A les tardes anàvem al Squat. Al pri-mer que vam anar hi havia 400 refu-giats i 16 infermers per passar visita; ens van dir que ens hi podíem quedar, ens oferien que féssim 2 hores de visi-ta setmanals! No hauria valgut la pena el nostre viatge per fer 8 hores d’as-sistència, així que vam anar a mirar altres squats.

Vàrem anar al City plaza, l’squat més gran, més conegut i desitjat pels immigrants, ja que es tracta d’un hotel al centre d’Atenes, que funciona com a centre d’acollida des del 1997; allà vàrem contactar amb l’infermer que hi havia , ens va ensenyar el que feien, però no ens va donar peu a treba-llar-hi, tenien molts, massa voluntaris.

A la segona setmana vàrem conèi-xer l’ Squat Hotel Oniro, que acull uns 25 nens i uns 30 adults, i com a vo-luntaris només hi havia 1 madrileny i 1 infermera que van estar encantats que els donéssim un cop de mà. Així doncs, hi vam anar cada tarda, a aju-dar amb temes sanitaris i, sobretot, a

jugar amb els nens.També vam estar al Camp d’Elefsi-

na. Un noi que havíem conegut a l’es-cola d’immigrants de Grècia, al Pireu, ens va posar en contacte amb la se-nyora Júlia, que ens va concedir una entrevista amb el comandant (el camp és militar, no el gestiona cap ONG) i aquest ens va deixar anar-hi com a infermeres. Hi vam anar 2 diumen-ges, que era quan no hi havia cap sa-nitari, i vam atendre la consulta, com si es tractés d’un CAP d’aquí d’aquí, però només amb una habitació. Allà aprofitàrem per jugar amb els nens, xerrar amb famílies, prendre el té i deixar-nos emportar per les seves històries. Finalment aconseguiu donar un cop de mà, sentir-vos útils...!

Sí, la veritat és que la primera set-mana vàrem patir frustració i sensa-ció de fer més nosa que servei, que hi havia molts voluntaris per tot arreu, però ens va servir per establir con-tactes.

La segona setmana ens aboquem als nens; compartir el temps amb ells és molt enriquidor; els nens són molt diferents dels adults, tenen ne-cessitats especials, però en el fons són com tots els nens del món, volen jugar i que estiguis per ells. Potser


La consulta d’Elefsina


Reportatge Cassà al dia

aquests que han patit tant i no tenen res són molt més generosos, el poc que tenen ho comparteixen. Ens co-municàvem un xic en anglès i vàrem aprendre 4 paraules en àrab, però en realitat no ens calia parlar, el joc, el gest, la mirada...

Ens vam adonar que, tot i haver-ho perdut tot, tot i ser fugitius d’una guerra, els nens sempre somriuen i els adults sempre estan pendents d’ajudar, ells a nosaltres! quina ironia!.I arriba el moment de tornar...No, no, no volíem tornar! Clar que sabíem que la nostra vida, la nostra gent, la nostra feina és aquí, però estàvem immerses en aquell lloc i en aquell moment, on cada dia era es-pecial, molt social, sempre envoltades de gent, sempre aprenent coses no-ves.

I de cop i volta vens aquí i et sents sol i tens una casa, molts objectes, tots els privilegis i et sents culpable. Rellegeixo el diari que vaig escriure - diu la Clàudia-. i em retornen tots els moments i, sí, tinc la sensació d’haver ajudat, no només amb un xic d’atenció mèdica, sinó amb el fet que ells saben i senten que no estan sols. Jo conti-nuo anant a xerrades, documentals i intento mantenir el contacte amb al-tres voluntaris.

I la Sònia afegeix- Aquesta experi-ència ens ha canviat, això no s’acaba aquí, continuarem lluitant. Jo encara no he reobert el diari, necessito dies per pair-ho tot! Ha estat tot molt in-tens!

Són més de la una de la nit, fa més de 2 hores que la Sònia i la Clàudia m’expliquen el seu viatge; gairebé no faig preguntes, el relat surt sol, es mi-ren, es somriuen, es posen serioses, fan un gest de pensar; l’una diu “te’n recordes de...” i l’altra respon ràpid “sí i allò de...” i la conversa-xerrada flueix i ni ens havíem adonat de com s’ha fet tard!

Hem de plegar, però alguna cosa em diu que, més enllà del relat del seu periple de cooperació pels voltants d’Atenes, allò essencial encara no ha sorgit, així que els faig l’última pregun-ta: “i a nivell personal, com us ha canviat aquesta experiència?” Em miren, es miren i em diuen:

És molt tard, hem de marxar, què et sembla si t’ho passem per escrit?

Gràcies, moltes gràcies Sònia i Clàudia, per haver compar-tit aquesta ex-periència amb nosaltres i amb tota la gent de Cassà!

no ens podem resignarTornem i la realitat em xoca a la cara. Alguna cosa dins meu ha canviat. I sé que d’ara endavant, quan senti “refugiat” el meu cap pensarà en uns nens i nenes, uns homes i dones amb un nom, una cara i una història al darrera. Hem conviscut enmig de diverses cultures amb idiomes diferents i puc as-segurar que quan hi ha la voluntat de voler-se entendre, t’entens. 10 dies després d’arribar vaig escriure: “Mai havia conegut tanta gent tan amable. Tothom ens vol ajudar sense haver-nos vist mai abans. És realment increïble. Ser refugiat no els ha fet ser menys persones”. Ens han acollit ells a nosal-tres. He comprovat que allò que ens expliquen els mitjans s’allunya força de la realitat. M’ha recordat que desgraciadament el capitalisme ha quedat per sobre de la humanitat. Però no ens podem resignar. Nosaltres hem tingut la oportunitat de viure la realitat de les persones refugiades, que es trobaven a Atenes durant aquest mes, però malauradament d’injustícia social n’hi ha a tot el món i la nostra tasca de formiga ha de ser la de donar veu i denunci-ar-ho. No podem ignorar el que està passant. Desconec què faré en un futur però estic convençuda que aquest viatge no serà l’últim.

Pocs dies abans de tornar vaig escriure el següent referent als nens: “Aquests dies afortunadament han marxat alguns d’aquests nens amb les seves famílies cap al seu país d’asil, i és ara quan dins meu em pregunto què serà de tots ells. Només espero que la gent del país on van els tractin com el que són, nens i nenes. Que juguin amb ells i els donin la oportunitat que es mereixen. Que tot sigui passat i persisteixi el seu somriure contagiós. No obstant, jo difícilment els oblidaré.” A tots els nens de l’Hotel Oniro: Nur, Rua, Doja, Saja, Siva, Adam, Tasmin, Mohamed, Aisa, Farah, Brahaf, Musa, Usama, Jamal, Jihad, Helgi, Ahbud, Omar... Gràcies per tant!

sònia Freixas

Pol. Ind. El CariletC/ Cerdanya, 417244 Cassà de la SelvaT 972 463 395 - F 972 464 [email protected]

Voluntaris a l’hotel Oniro



una lliçó d’humilitat28 dies a l’estranger on durant quasi un mes vam po-der aprendre, ajudar, créixer però sobretot carregar-nos d’aventures inoblidables que ens han canviat. Després d’uns mesos de tornada a la rutina i, d’haver paït tot el que vam viure, ha arribat el moment d’explicar-vos amb què ens quedem. Vam conviure amb refugiats de diferents edats i nacionalitats (Sirians, Kurds, afgans, libanesos...). Tot i ser de diferents països, no passava ni un dia en què ens donessin una lliçó d’humilitat. Revisant el diari que vaig fer durant l’estada vaig veure aquestes cites que descriuen molt bé les bones persones que són: “nosaltres venim a ajudar-los, però són ells que constantment ens ajuden a nosaltres”. I també “en el repartiment del sopar del camp d’Elefsina, la mare ens regalava el seu sopar, per ells, no n’hi ha prou en donar-nos te, sinó que ens donen tot quan tenen”. La primera cita recordo que la vaig escriure en referència a un refugiat advocat que tenia mitja família a Alemanya i ell estava a dins del camp de Skaramagas a l’espera d’asil. Les seves condicions de vida havien canviat completament i tot i així era positiu, feliç, amable i amb ganes d’ajudar els altres. La segona cita era d’una família encantadora del camp d’Elefsina, on vam anar algunes ve-gades. Quan hi anàvem sempre ens invitaven a te (txai que diuen ells) i ens passàvem hores xerrant sense importar l’idioma amb què ens comunicàvem. Aquell dia, la mare va anar a buscar el sopar que donaven dins el camp per a la seva família, i en arribar a l’habitació, ens el va oferir; ens va sorprendre, ja que ella tenia 5 membres de la família per alimentar. Tot i així, va voler donar-nos sopar sense importar amb què els quedaria a ells. Les dues situacions ens van impressionar i alhora ens van fer pensar.

Pel que fa a la canalla amb la qual vam estar, eren incre-ïbles; amb tot el que estaven vivint, alguns més conscients de la situació, altres no tant. Però tot i així, cada nen/a et rebia amb el seu “my friend” ple d’innocència, força i amb ganes de passar-s’ho bé.

Està clar que aquesta experiència m’ha marcat i m’ha ajudat a recordar el que realment importa a la vida. No us enganyaré, la tornada va ser difícil, però de ben segur, que quan pugui hi tornaré. Espero no fer un altre voluntariat a Grècia, no mal interpreteu el que dic, perquè desitjo, en un futur no molt llunyà, que tots tinguin el seu nou país on viu-re, aprendre, créixer o envellir però sobretot on puguin tor-nar a tenir una vida digna. EUROPE, OPEN THE BORDERS!

Clàudia Miquel Bosch

Consultoria empresarial, Fiscal i Laboral, Comptabilitat, Tràmits administratius, servei Jurídic i Immobiliari



En una acció promoguda per l’oficina de Cassà de la Sel-va, s’ha aprofitat un recurs que ofereix l’Obra Social de la Fundació La Caixa per proporcionar ordinadors als centres escolars del poble.

Segos informa el director de la sucursal a Cassà, Josep Tarrés, “aquesta modesta acció ha consistit en entre-gar 10 ordinadors, amb els consegüents teclats i mo-nitors, a les escoles d’educació infantil de la població, per ajudar a que disposin de més mitjans que ajudin als professionals que treballen en aquestes escoles a poder donar un ensenyament de qualitat, tasca que ens consta estan realitzant”.

El passat dijous dia 31 de juliol es va realitzar una en-trega de 4 unitats a l’Escola Puig d’Arques, 4 unitats a l’Escola Aldric i 2 unitats a La Salle.

Segons Tarrés, “l’objectiu que persegueix la nostra oficina de la Plaça de la Coma, i l’Obra social de la nostra entitat, es poder continuar realitzant les acci-ons socials que venim realitzant els darrers anys a la població de Cassà de la selva, per intentar aportar la

l’obra social lacaixa lliura ordinadors a les escoles de cassà

nostra col·laboració en ajudar al poble”.A les imatges podem veure el director de la sucursal de

Cassà, Josep Tarrés, amb dues representants de l’Obra Social Núria Domingo Marin i Mª Eugènia Garrido Alon-so - que alhora formen part del col·lectiu de voluntaris de l’entitat que realitzen tasques de suport assistencial a dife-rents organitzacions sense ànim de lucre-, juntament amb els representants de les escoles de Cassà: Josep Bofill Deu, director de l’Escola Puig d’Arques, Alba Abulí Feixas, directora de l’Escola Aldric, i Gerardo Rodríguez Chico, re-presentant de la Salle Cassà.

D’altra banda l‘Oficina de Caixabank de Plaça de la Coma, ha col·laborat amb 300€ en el sopar que tradicionalment realitza Oncolliga a Cassà de la Selva, per recaptar fons per a la seva tasca d’investigació i assistència dels malats de càncer.


Cassà al dia Notícies

El Grup Oller especialista en la fabrica-ció de taps de suro per a cava, cham-pagne i vi escumós, ha presentat els actes de celebració del seu 125è ani-versari. El President de la companyia, Jaume Nadal, i el Director General, Joan Puig van ser els presentadors dels actes de l’aniversari, i van inici-ar la trobada fent un breu repàs a la història de l’empresa per introduir el que serà una gran celebració emmar-cada tres actes principals: una prime-ra jornada orientada a treballadors, una segona cerimònia pensada per als clients i stakeholders i finalment una acció mediàtica més popular, per compartir amb col·laboradors i en-torn més proper.

Tal i com va destacar Jaume Na-dal, “des dels seus orígens OLLeR és conscient que el client intern és l’actiu més important de l’em-presa, per això s’ha volgut que la primera jornada de celebració, que tindrà lloc la primera setmana de setembre, sigui amb tots els tre-balladors”. La jornada, que vol tenir un equilibri lúdic-formatiu d’interès per a tothom, s’iniciarà amb el des-plaçament de tot l’equip d’OLLER de Cassà a la Cava Agustí Torelló Mata a Sant Sadurní, on es podrà partici-

francisco oller sa presenta els actes del 125 aniversari

es vol trencar el récord guinness d’obrir ampolles de cava

par activament d’una verema i una posterior cata de caves. En el marc de la trobada, a la pròpia cava, es re-alitzarà un esmorzar-dinar entre les vinyes per aportar un toc desenfadat i col·laboratiu a la sortida, afavorint la interrelació entre els diferents mem-bres d’OLLER. Per Nadal “és un or-gull veure que, 125 anys després, seguim fidels als valors que ens han vist néixer i que són a clau per seguir creixent cada any”.

Per la seva banda, Joan Puig va

subratllar la importància de la segona acció de la companyia, que tindrà lloc el divendres 29 de setembre, orienta-da als principals organismes vitiviníco-les productors de cava, champagnes i espumosos del món, els quals re-presenten els interessos i inquietuds del col·lectiu, així com a un important públic prescriptor reputat com són els cuiners reconeguts amb la presti-giosa Estrella Michelin. “estem molt contents de presidir una trobada a casa nostra, on un dinar servit per

Jaume Nadal i Joan Puig, en l’acte de presentació dels 125 anys del grup Oller.

ES LLOGA PÀRQUING DE COTXE

Zona de

l’església.Bon accés.

Interessats, truqueu al

670 900 926


Notícies Cassà al diael Celler de can Roca es converteix en una taula rodona on comentar el paper del tap de suro tradicional en la qualitat del producte final així com la idoneïtat del champagne, el cava, i els escumosos pel maridatge de diferents plats”.

La darrera acció programada per commemorar el 125è aniversari, em-marcada en el darrer trimestre de l’any, implica aconseguir, amb el suport dels clients i la gent de l’entorn més proper, batre un Rècord Mundial de destapa-ment d’ampolles de cava, champagne i espumosos de manera correlativa a les instal·lacions d’OLLER Cassà. Acon-seguir tantes persones juntes només serà possible vinculant l’acte a una cau-sa social (Dia mundial contra el càncer de mama, Marató de TV3...), per cada persona que participi a la destapada, OLLER donarà una quantitat econòmica concreta que anirà íntegrament en be-nefici de la causa escollida. Pel Director General de la companyia “amb aques-ta acció, OLLeR assoleix el repte de crear una acció on es vinculi als clients, els treballadors i la gent de les rodalies sense oblidar la respon-sabilitat social que caracteritza la nostra l’empresa, un acte final molt complet que esperem que sigui tot un èxit”.

Finalment Joan Puig va recordar la important acció que des de l’empresa s’està portant a cap amb la sureda catalana, “actualment ens trobem que de les 80.000 hectàrees de Catalunya només se’n exploten en-tre 20.000 i 30.000, pel que cal trobar-hi solucions, solucions que no només ajudaran a la prevenció d’incendis, sinó que ajudaran al teixit empresarial. aquest 2017 seguirem treballant a favor de la recuperació de la sureda catalana”.

verema & cata amb els tre-balladors d’ollerSegons el grup Oller, “tal com es pot extreure de les diferents polítiques corporatives aplicades, per a nosal-

tres el client intern és l’actiu més important de l’empresa. en aquest sentit, hem volgut que la primera acció per a celebrar el nostre 125è aniversari sigui amb tots els nostres treballadors”.

La jornada, que vol tenir un equilibri lúdic-formatiu d’interès per a tothom, s’iniciarà amb el desplaçament de tot l’equip d’OLLER Cassà a la Cava Agus-tí Torelló Mata a Sant Sadurní, on es podrà participar activament d’una vere-ma i una posterior cata de caves. En el marc de la jornada, a la pròpia cava, es realitzarà un esmorzar-dinar entre les vinyes per aportar un toc desenfadat i col·laboratiu a l’acte, afavorint la inter-relació entre els diferents membres d’OLLER.

trobada entre els Princi-Pals organismes vitiviníco-les del món i vàries estre-lles michelin a ollerLa segona acció de la companyia, que tindrà lloc el divendres 29 de se-tembre, va orientada als principals organismes vitivinícoles productors de cava, champagnes i espumosos del món, els quals representen els interessos i inquietuds dels nostres clients, així com a un important pú-blic prescriptor reputat com són els cuiners reconeguts amb la prestigiosa Estrella Michelin.

Aquesta primera trobada, portada a cap a les instal·lacions d’OLLER, es presentarà en forma de dinar servit pel Celler de Can Roca, i permetrà fer una taula rodona on comentar el paper del tap de suro tradicional en la qualitat del producte final així com la idoneïtat del champagne, el cava, i els escumosos pel maridatge de diferents plats.

Hi haurà representants dels diferents organismes vitivinícoles convidats de Catalunya, França, Itàlia, Argentina i al-tres organitzacions de la zona d’Alema-nya, EUA, Austràlia, Sud-Àfrica o Xile.

Pel que fa a les Estrelles Michelin con-vidades destaquen: Joan i Josep Roca d’El Celler de Can Roca, Marc Gascons

d’Els Tinars, Paco Pérez de Miramar, Fina Puigdevall de Les Cols, Jordi Jun-cà de Ca l’Enric, Albert Sastregener de Bo.Tic, Pere Massana, de Massana, Víctor Trochi de Les Magnòlies i Pere Arpa, de Ca l’Arpa. Tanmateix es convi-darà a les primera autoritats polítiques i econòmiques del país.

nou record guinness de destaPament consecutiu d’amPolles de cavaLa darrera acció programada per commemorar el 125è aniversari impli-ca aconseguir, amb el suport dels cli-ents i la gent de l ’entorn més proper, batre un Rècord Mundial de destapa-ment d’ampolles de cava, champagne i espumosos de manera correlativa a les instal·lacions d’OLLER Cassà.

Aconseguir tantes persones juntes només serà possible vinculant l’acte a una causa social (Dia mundial con-tra el càncer de mama, Marató de TV3...), per cada persona que par-ticipi a la destapada, OLLER donarà una quantitat econòmica concreta que anirà íntegrament en benefici de la causa escollida. D’aquesta mane-ra, OLLER assoleix el repte de crear una acció on es vinculi als clients, els treballadors i la gent de les rodalies sense oblidar la responsabilitat social que caracteritza la nostra empresa.

Batre a les instal·lacions d’OLLER un Rècord Mundial de destapament correlatiu d’ampolles de cava, cham-pagne i espumosos suposaria superar la xifra actual de 285 ampolles, que es va registrar l’any 2015 a Londres.

L’objectiu està en 1.250 ampolles, 10 per cada any d’OLLER.

El destapament, que tindrà lloc a la part central que uneix les dues naus, s’enregistrarà amb un dron així com per un equip de vídeo que crearà un enregistrament del “making of” de l’acte, un record per a tots els qui ens ajudaran a fer-lo possible. La cloenda d’aquest, i en acte de celebració, es servirà un refrigeri i es gaudirà d’un espectacle teatral.


solfejant, una oferta ben consolidada per les nits d’estiu les nits dels dijous d’estiu a

cassà tenen un nom propi, solfejant, i un lloc de trobada ben popular: can trinxeria. en-guany, en la seva 14a edició el festival d’estiu per antonomà-sia al nostre poble ha tancat la seva proposta amb un nou èxit basat en la diversitat d’estils i actuacions programades i en la varietat de públics als quals van dirigides.

L’artífex d’aquest festivaj és Quim Cadanet, exresponsable de l’escola municipal de mú-sica que ha continuat vinculat a la gestió cultural municipal i la programació artística al nostre poble amb la gestió del Solfejant; a més, aquest any fins i tot hi ha tingut un paper més directe, cantant amb el grup Tut-ti Veus, en l’obertura del festival d’enguany. Amb ell parlem de les actuacions d’enguany.Com valores els espectacles de la 14 a edició de solfejant?Molta qualitat, amb algues propostes més atrevides i innovadores. S’intenta sortir una mica dels cànons habituals que podem tro-bar en molts festivals semblants al nostra. A més de les propostes més populars o fà-cils d’escoltar, es bo donar a conèixer al-tres projectes interessants i amb qualitat de grups o intèrprets que ens siguin propers. Aquest any ho hem fet i ha estat una cons-tant en els nostres festivals. el festival està plenament consolidat a Cassà; però té també ressò als vol-tants?Penso que tenim el festival consolidat, mol-ta gent de Cassà ja s’espera l’esdeveniment any rere any.

El festival en aquests últims anys sabem que també té ressò a les nostres poblacions veïnes. Potser l’únic punt feble en contra i que no acabem d’aconseguir, és atraure un públic més jove. Això que sempre hi han ha-gut propostes molt interessants en aquest sentit, aquest mateix any el concert de la Paula Valls era adient per un públic molt més juvenil.

Com es va fer la tria d’espectacles d’aquest estiu?

Sempre és difícil poder fer una programa-

Cassà al dia Notícies

A l’esquerra, The Hanfris Quartet, un dels grups participants al Solfejant 2017; a dalt, Quim Cadanet, responsable del festival.



ció equilibrada, coherent, amb quali-tat, amb gent de casa nostra i amb un pressupost ajustat a les nostres possibilitats econòmiques. Cada any dins aquests paràmetres s’intenta portar els solistes o agrupacions que creiem poden adaptar-se a la nostra filosofia o a la manera d’entendre la música i que aquesta programació pu-gui agradar al públic en general.Quin és el futur del festival?Jo crec que ara tenim el festival for-ça consolidat. Són 14 anys, amb uns inicis molt modestos i senzills, però que poc a poc a anat creixent amb pressupostos ajustats i adaptat a les característiques del que ha d’ésser un

festival per una població com Cassà. Hem de tenir en compte que al llarg d’aquests anys han passat artistes i agrupacions de gran renom i prestigi.

En aquestes pàgines us oferim imat-ges d’una de les actuacions d’aquest Solfejant que va entusiasmar el públic que omplia el pati de can Trinxeria: the Hanfris Quartet. Va ser un espectacle molt complet que va comptar amb la col·laboració de The Anxovettes i va permetre gaudir d’unes veus diverses i perfectament acoblades que van oferir un ampli repertori de cançons popu-lars que es poden incloure en l’anome-nada “música de barberia” de la qual

els Hanfris en són un referent estatal i comencen a fer-se sentir a tot el món. Especialment aplaudida pel públic va ser el seu popurri de cançons catala-nes actuals. La nova cançó, arranjada pel component del grup Gener Salicrú i Soler, engloba més de vint referèn-cies de les quals destaquen cançons dels Catarres, Obeses, Els Pets, Sau, Manel, Gossos, Els Amics de les Arts, Oques grasses, Sopa de Cabra, Obrint Pas i Antònia Font, entre d’altres, és a dir que inclou evocacions a vint-i-quatre temes del pop català dels darrers tren-ta anys.

text fotos: Joan Carles Codolà


entrevista Tot recordant

Vaig anar a veure la senyora Sunsi un matí calorós del mes de juliol; feia molts anys que no estava a casa seva i vàrem començar a parlar de la meva infantesa, a recordar les vegades que havia vingut a jugar al seu pati amb el gronxador, la corda per enfilar-me fins a dalt... les vegades que havia estat a l’apartament de la Fosca i la truita de patates que ens feia per dinar la Sunsi. Vam recordar quan vaig estu-diar al Seminari Menor amb el seu fill gran, en Xavier Codolá, i que -junta-ment amb els meus pares- ens veni-en a veure els diumenges, per fer el canvi de la roba. Han passat els anys i aquesta amistat encara continua amb els seus fills, sobretot ,amb en Joan Carles, amb les tasques a Llumiguia i amb en Xevi, en les trobades d’exse-minaristes. I comencem l’entrevista...

“Vaig nàixer al carrer de Santa Cla-ra de Girona, el dia 2 de febrer de 1922 i la comadrona va ser la sra. Assumpta, que era una tia de l’Espe-rança Godoy. Visc a Cassà des que em vaig casar fa 71 anys, però abans ja hi passava temporades. Recordo

que em van dir que quan era molt pe-tita i estava a Cassà, van veure que estava molt desnerida i i el metge va dir: “ui, aquesta nena no arribarà a demà”. Al costat de casa hi havia una senyora que va dir a la meva mare: “ai donya Pietat, el que li passa aques-ta nena és que no menja, porti la nena que el que passa es que no pot mamar”; i així va ser; aquella se-nyora em va criar i vaig estar prop d’un any a casa seva i per tant haig de donar les gràcies a la Nita Cristià de can Cunillera ja que em va salvar la vida.”Però normalment vivíeu a Girona... On vau estudiar?De petita vaig estudiar al col·legi Cor de Maria de Girona, fins als 12 anys; i després ja vaig anar a l’institut, que era al carrer de la Força. Recordo que al començament hi havia una en-trada per als nois i una per les noies ja que anàvem a classes separades; però quan va arribar la república ens van ajuntar nois i noies. Va ser més divertit...Què recordeu de quan va començar la guerra?

L’esclat de la guerra ens va enxampar quan tota la família érem a la Fosca estiuejant. Quan érem petites anàvem a la platja i només ens podíem banyar a les 8 del matí, ja que el “papà” no volia que ens banyéssim a migdia. El 18 de juliol de 1936, jo tenia 14 anys, i recordo que, com el pare era de dre-tes, van venir dues vegades els del comitè; la primera vegada van venir a veure la casa i la segona van avisar que tornarien i que ho cremarien tot: la casa i tots els de dins. Estàvem una mica espantats; però el masover que era anarquista, però també molt bon home, va anar a veure a un del comi-tè que coneixia i va aconseguir un sal-conduit que ens va permetre marxar abans que cremessin la casa.

Amb nosaltres vivia una cosina de la mare que era la Trinitat Aldrich, una poetessa que era de la Bisbal, i va dir que anéssim alà que no ens coneixien i podríem estar-hi tranquils.

I vam anar gairebé tots; però jo es-tudiava batxillerat i el pare va decidir que anés a Girona amb una minyona. A casa hi havia molts llibres de sants i teníem por que ho cremessin tot. Però

Sunsi vilahur: “vaig conèixer el meu marit a l’aplec d’esclet”

L’Assumpció Vilahur el dia del seu casament amb en Joan Codolà, fa 71 anys; i amb els seus sis nets en una imatge recent.


no va passar res i encara que van ve-nir uns quants cops a buscar el pare al pis com que no hi era a mi no em van fer res... i així vaig passar la guerra a Girona.I què fèieu aquell temps de guerra a Girona?Érem joves i una mica inconscients de tot el que passava. Recordo que ana-va amb una amiga, la Nita, amb la que encara conservo una gran amistat, i passejàvem per les Rambles i quan sentíem que tocaven la Internacional havíem de cantar amb el puny enlaire.

Al meu pare no li agradava que pas-segéssim per la Rambla i quan el vè-iem la Nita deia: “el Sr. Vilahur!” i corríem a amagar-nos perquè no ens veiés...

A la Nita se li havia mort el pare i els diumenges anàvem el diumenge al cementiri i a la tarda al cine; però re-cordo que els pel·lícules en temps de guerra eren molt dolentes, ja que no

n’hi havia gaires. La darrera pel·lícula que vam veure quan encara hi havia els republicans va ser Rebelión a bor-do, amb Charles Laughton i Clark Ga-ble; la mateixa que vam veure quan van entrar els “nacionals”....I vau viure els bombardejos?Sí, cap al final de la guerra va ser una cosa massa freqüent. Recordo que un dia érem a la terrassa mirant els avi-ons i en veiem un que semblava que anava cap amunt i una cosa que cau: havia llançat una bomba!. Ens vam espantar i vam baixar corrents cap al refugi del Mercadal, que era molt fons (recordo que hi havia moltes escales).

Ens hi passàvem tot el dia, durant unes tres setmanes. No hi havia gaire menjar i feia molta pudor perquè els nens petits s’ho feien tot...

Un dia vam sentir una fresa molt forta d’un canó que li dèiem “la Loca”. A nosaltres ens feia por sortir a veu-re què passava però, com que no se

sentia res més, vam sortir a donar un cop dull. Vam trobar dos soldats que ens vam dir que eren els “naci-onales” i ens varen donar llaunes de sardina i un tros de xocolata, que era molt dolenta; però com que feia molt de temps que no en menjàvem ens va semblar boníssima.I després va venir la postguerra..Si... després de la guerra hi havia molt poc menjar i la gent s’alimentava grà-cies a les llibretes de l’auxili social, que en deien, on hi havia el menjar que podies tenir; en aquells temps hi havia molts ferits i nosaltres ens vam ofe-rir voluntàries i anàvem als hospitals a fer companyia al soldats. I els portà-vem revistes, cosa que els feia molta il·lusió ja que els distreia; el que passa és que se les anaven passant de l’un a l’altre sense adonar-nos que així tam-bé s’anaven encomanant la sarna i la tinya...I vau haver de fer el servei social?

Tot recordant entrevista

Instal·ladors oficials autoritzats d’equips d’adaptació a gas de la marca Landirenzo.

estalvia fins a un 50% en el preu de la gasolina, adaptant el teu cotxe al gas

GLP.

La Sunsi, amb una colla de familiars i amics, en un dinar per celebrar la Festa Major de Cassà.


Vaig fer el servei social sis mesos a un col·legi de Montjuïc i encara recordo un nen que es deia Belaste-gui al que tots li feien mal i això que ell no era dolent... jo li vaig dir: “vine amb mi que et cuidaré” i així es va anar recuperant... Tam-bé recordo una nena que es deia Aurora que també estava marginada i la vaig ajudar.

casament, fills, nets...Quan vau conèixer el vos-tre marit, en Joan?Vet aquí que un any el meu pare, que tenia parents a Cassà, un dels quals el meu oncle Narcís, que havia si-gut alcalde, solia anar al poble a visitar els masos i en una ocasió va patir una afecció coronaria; la meva tia, que vivia a Cassà em va cridar perquè anés a aju-dar-la cuidar-lo. I ho vaig fer. Recordo que a més, vaig anar a can Cabruja amb una noia que es deia Maria, que em va dir que m’ensenyaria el ”corte”; però no en vaig aprendre gaire. Segons diuen les noies que estaven allà jo de cosir no en sabia gaire, però els hi agra-dava molt que hi anés, perquè jo els explicava les històries de les novel·les de Rafael Pérez i Pérez, unes romàn-tiques que m’agradaven molt i es veu que a les altres noies també...

Doncs, un any per Sant Vicenç – ja ho diu la dita: “per Sant Vicenç es fa i es desfan els casaments”- vaig anar amb les cosines i unes amigues a l‘aplec d’Esclet i va venir el meu cosí, en Jordi Vilahur, amb un noi que jo no coneixia que es deia Codolà. Jo em penso que en portaven més al cap que als peus perquè venien de dinar... Feia molta fred i en Codolà em va aga-far els guants i no me’ls volia tornar, tot i que jo tenia les mans fredes. I em va dir: “vine demà a can Jordi i et tornaré els guants”. Hi vaig anar i vam començar a xerrar dels Pasto-rets (que a Cassà feien els mateixos que a Girona) i ens vam fer amics i ens vam anar trobant fins que un dia la meva tia va agafar per banda en Joan i li va dir: “escolti jove, vostè amb quina intenció ve a veure la Sunsi?”, ell va dir que amb intencions serioses i ja vam començar a festejar de veritat i al cap d’un any ens vam casar... Ens vam casar el dia de Santa Tecla del 1946 a la catedral de Giro-na, perquè a la meva sora li feia molt i·lusió que ens casés el bisbe, i vam fer el viatge de nuvis: vam anar vuit dies a Mallorca, vuit dies a Barcelo-

entrevista Tot recordant

na i vuit dies a Montserrat; recordo que un dia vam trobar en un carrer de Barcelona en Jordi Vilahur i ens volia fer una foto fent-nos un petò; jo deia que no i ens la va fer. I ningú en va fer cas, tanta vergonya que em feia a mi!I vau tenir tres fills..Si però em va costar molt... Un any que feia molta fred i hi havia molt neu vaig quedar embarassada però vaig agafar una apendicitis, em van haver d’operar i vaig perdre la criatura i lla-vors vaig estar sis anys sense quedar embarassada; fins un dia vaig anar al metge perquè no em trobava bé i em va confirmar que tornava a estar em-barassada quan ja no hi comptava i així vaig tenir el primer, en Xevi; en Santi al cap de dos anys i en Joan Carles un any després; jo volia una nena però no va poder ser...

I ara ja tinc sis nets que em fan molt feliç i estic esperant el primer besnét.I em sembla que sempre heu col-laborat amb Llumiguia...Sí... des que estava embarassada d’en Santi que havia d’estar al llit i en Joan, que n’era el director, em va dir que l’aju-dés i anava enganxant les adreces... Ara cada mes fem el mateix però el sistema ha anar canviant amb els anys. Sembla que no i ja són 62 anys!

També he col·laborat amb la parrò-quia i durant molts anys feia de mes-tre de catecisme dels nens que havi-en de fer la primera comunió, i també teníem un grup d’oració, quan vivia mossèn Àngel.

I saps una cosa? Vaig ser una de les primeres dones de Cassà de tenir

carnet de conduir..I com va ser això?Com que en Joan no podia treure’s el carnet perquè era daltònic, vam deci-dir que em tragués el carnet jo i així po-dríem tenir cotxe; l’examen de teòrica em va anar molt bé, però la pràctica em costava molt, tot i que al final vaig aconseguir aparcar en fila. Però quan va ser l’hora de posar-me a conduir de veritat no hi havia manera; em posa-va molt nerviosa quan venia un cotxe en sentit contrari; al final, en Robert, un xofer que m’estava ajudant m’ho va dir clar: “sap què, senyora Codolà? Millor que no condueixi mai” i li vaig fer cas...I com veieu el moment polític actu-al?A mi no m’agrada la política ja que a casa del pare sempre es parlava de política i la vaig avorrir; i ara quan veig aquestes discussions no m’agrada. Es-pero que en Puigdemont com a presi-dent de Catalunya es posi al capda-vant i aconsegueixi que ens en sortim.

Acabem l´entrevista; ella, amb pre-gunta per la meva família i li ensenyo el móbil, amb fotos i vídeos de la meva neta, la Nora, i fotos del meu pare. I recorda que els anys que el meu pare feia els Pastorets el va fer riure molt. Ens acomiadem amb una forta abra-çada i li desitjo molta salut i per molts anys, en pugui anar complint amb el delit que porta aquests 95.

Xavier Carrera Bosch

La Sunsi i el seu marit, en Joan, amb quatre dels seus néts, en una imtag de fa prop de 25 anys


Ajuntament / Des de la casa de la vila Cassà al dia

El Centre Cultural Sala Galà ha publi-cat el llibret amb els cursos 2017-2018 entre els quals hi ha l’oferta de serveis de la Biblioteca, l’Escola d’Art Josep Lloveras, l’Escola de Música Pere Mercader, així com altres cur-sos organitzats pel centre. A banda d’això, el llibret també agrupa infor-macions formatives d’àrees de l’Ajun-tament com Cassà Jove o promoció econòmica.

Les inscripcions a tots els cursos ja estan obertes i la novetat d’aquest any és que les inscripcions són online i es poden fer a www.salagala.cat.

novetats del curs 2017-2018L’oferta formativa d’enguany manté els cursos dels anys anteriors i s’hi afegeixen les següents novetats:

1) Biblioteca- Curs de recursos i tècniques de nar-rativa creativaEscola d’art Josep Lloveras- Creactiva’t, un espai d’experimen-tació i orientació artística adreçat a nens i nenes d’entre 3 i 5 anys.- Monogràfics de fotoficció, fotografia d’estudi, el suro com a material ar-tístic, tampografia, disseny gràfic pro-fessional.

el centre cultural sala galà torna a obrir el 7 d’agost amb el terra del Pri-mer Pis canviatEl Centre Cultural Sala Galà va tornar a obrir les portes el dilluns 7 d’agost amb el terra del primer pis canviat. Durant tres setmanes es van estar fent obres per retirar la moqueta que hi havia a l’entrada, al punt d’informació i a la primera planta de la Biblioteca municipal, i que s’ha-via instal·lat el 2003 quan es va inaugurar la Sala Galà.

canvi de la coberta de la Primera Planta de l’escola Puig d’arQuesAquest estiu s’ha canviat la coberta de la primera planta de l’escola Puig d’Arques construïda el 1936, una actuació necessària i que fa que no hi hagi més goteres quan plou. Les obres han estat contractades pel departament d’Ense-nyament de la Generalitat de Catalunya i compten amb la col·laboració de la brigada de l’Ajuntament de Cassà.

Paral·lelament, aquest estiu l’Ajuntament de Cassà tam-bé ha continuat executant el pla de manteniment previst a l’escola i ha realitzat millores al pati d’infantil, a la cuina, als vestidors del gimnàs i a les aules que donen al pati gran.

la sala galà obre la inscripció per als cursos 2017-2018

2) Calaix de sastre- Informàtica bàsica per a gent gran- Kundalini ioga- Xinès- Curs d’introducció a l’ús de mòbils i tauletes

3) Torna la programació de Cassà Jove- Teatre per a joves a càrrec de Marc Ciurana per a joves de 12 a 17 anys- Periodisme jove i jocs de taula a l’Es-corxador


Cassà al dia Ajuntament / Des de la casa de la vila

La població de Cassà va unir-se al minut de silenci el diven-dres 18 d’agost a les 12 del migdia davant de les depen-dències municipals per mostrar el rebuig a l’atemptat ter-rorista de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Al mateix temps, el consistori va decretar tres dies de dol oficial i les banderes van onejar a mig pal.

L’Ajuntament de Cassà es va unir al comunicat de l’Associ-

ació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i va mostrar la seva repulsa més contundent pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, al mateix temps que va expressar l’absoluta solida-ritat amb les víctimes i persones atropellades i va encoratjar i agrair la gran tasca de les forces de seguretat i professionals mèdics que van treballar a la zona dels fets.

solidaritat amb les víctimes dels atemptats de barcelona i cambrils

- Curs d’elaboració i tast de cervesa artesana que inclou visites a una fàbrica de cervesa artesana i a un camp de llúpol, a banda de l’elaboració de la pròpia cervesa.

Enguany es fa una aposta important per promocio-

nar l’elecció d’instruments de cobla i orquestra entre els alumnes de l’Escola de música Pere Mercader i s’ofereix un 10% de descompte addicional a aquells que escullin un dels instruments preferents. També s’aplicaran quotes reduïdes per als alumnes que es formin amb dos instruments.

Per qualsevol dubte contacteu amb el punt d’infor-mació del Centre Cultural Sala Galà al telèfon 972 46 28 20 o al correu electrònic [email protected].

nova senyaletica horitzontal Que recorda el límit de velocitat a la rambla onze de setembre a l’alçada de l’escola Puig d’arQuesPer tal recordar el límit de velocitat de 30 quilòme-tres per hora a la rambla Onze de Setembre, així com l’entrada i sortida d’alumnes de l’escola Puig d’Arques, aquest estiu s’ha pintat senyalització horit-zontal per recordar la necessitat de complir la nor-mativa de trànsit.


Ajuntament / Des de la casa de la vila Cassà al dia

el mes de setembre, inscriPcions als cur-sos de català organitzats Pel consorci de normalització lingüísticaEls dimarts 5, 12 i 19 de setembre, d’11 a 14 h, a l’Ajun-tament de Cassà (Rambla Onze de Setembre, 107) es fa-ran les inscripcions als cursos de català que tindran lloc el curs 2017-2018 a Cassà de la Selva i que són impartits pel Consorci de Normalització Lingüística.

A Cassà s’impartiran els nivells bàsic 2, bàsic 3 i in-termedi 3. Trobareu tota la informació sobre el preu, els horaris i la matrícula al web del Consorci de Normalització Lingüística.

Si teniu qualsevol dubte podeu contactar amb el Servei Comarcal de Català del Gironès al telèfon 972 21 32 62 o a l’adreça electrònica [email protected].

renovació dels conteni-dors de recollida selecti-va Que no són soterratsLa segona quinzena de juliol es va ini-ciar el procés de renovació dels con-tenidors de recollida selectiva que no són soterrats amb l’objectiu de reci-clar més i millor. Els nous contenidors són de càrrega lateral i tenen una ca-pacitat major que els actuals, concre-tament un 49% més, al mateix temps que s’han ampliat el nombre d’àrees completes de reciclatge al municipi. L’objectiu és que la taxa de reciclatge a Cassà arribi al 50% l’any 2020. Els punts on hi ha hagut alguna novetat amb la ubicació dels contenidors són els següents: carrer Enric Coris, car-rer del Sud i Pompeu Pascual, carrer Primitiu Artigas, carrer Raval, carrer de la Llebre, carrer dels Àngels, car-rer Pedraforca, carrer Peralada, car-

rer Músic Coll i Pirineus, carrer del Molí i carrer Provincial amb baixada de la Coma.

En cas que tingueu algun dubte,

contacteu amb l’àrea de Medi Ambi-ent al telèfon 972 46 00 05 o el cor-reu electrònic [email protected].

nova marQuesina a la Parada

d’autobús de la urbanització

mas cubell de cassà

El mes de juliol es va instal·lar una nova marquesina a la para-da d’autobús del Mas Cubell direcció a Giro-na. Amb aquesta ac-tuació es vol millorar la comoditat dels ve-ïns de la zona a l’hora d’esperar l’autobús. La marquesina disposa de sostre i vidres laterals per protegir-los de les inclemències meteoro-lògiques i d’un panell informatiu amb els ho-raris.


Cassà al dia Ajuntament / Àrea de Cultura

Com ja és habitual durant l’època es-tival i, per donar continuïtat a la for-mació artística que es du a terme du-rant l’any des de l’Escola d’art, durant el mes de juliol s’han dut a terme els Matins d’art a l’Escola Aldric.

Pels que no coneixeu el projecte, dir-vos que els Matins d’Art és una experiència única que mai no es repe-teix perquè cada edició té una entitat pròpia. A partir d’un fil conductor els nens participen en una experiència de creació col·lectiva que utilitzem amb finalitats pedagògiques. La pin-tura, l’escultura, la dansa, el teatre, la música, el circ, o bé el vídeo i la fotografia, esdevenen les eines de treball utilitzades. S’ofereix un primer contacte amb la diversitat artística per descobrir els potencials crea-dors propis, experimentar, jugar... i utilitzar l’art com a suport per al crei-xement i desenvolupament personal dels infants.

Enguany, han participat al projecte 109 nens i nenes, 11 formadors, 3 monitors en pràctiques i 14 premoni-tors. El fil conductor d’aquesta edició ha estat el món del conte, un univers imaginari que ha permès treballar to-tes les disciplines artístiques tot fent un passeig per la història del conte.

Com sempre, els Matins d’art s’han dut a terme a l’Escola Aldric gràcies a la complicitat i generositat de tot l’equip del centre, al qual volem agrair-los la seva bona voluntat a l’ho-ra d’acollir-nos, cedir-nos les instal-lacions i ajudar-nos en tot el que ha fet falta.

Així doncs, tanquem aquesta nove-na edició de Matins d’art contents i satisfets de veure l’alegria, l’aprenen-tatge i la creativitat de tots els nens i nenes participants. Encarem l’any que ve, que ja farem 10 anys, amb il·lusió i moltes ganes!

escola municipal d’art Josep lloveras

matins d’art 2017, uns matins de conte


Ajuntament / Àrea de Cultura Cassà al dia

Imatges dels Matins d’Art d’aquest any

Ctra. Provincial, 89 17244 CASSÀ DE LA SELVATel. 972 46 00 92 / Fax: 972 46 33 13 (Girona)


Cassà al dia Meteorològiques /Policia local

meteorològiques

Juliol 2017Temperatures:Mitjana del mes: 22,55º C La mitjana de juliol de Cassà és de 23,53º (- 0,99º)Màxima absoluta: 34,1 ºC dia 31 a 3/4 i cinc de les tres de la tardaMínima absoluta: 9,9ºC el dia 1 a 3/4 de 3 de la matinada.Mitjana de les màximes: 29,22 ºC Mitjana de les mínimes: 15,9 ºC

Pluges:Cinc dies amb quelcom de precipitació:Dia 1 3,5 lDia 8 0,9 l Dia 9 0,4 lDia 23 6,5 lDia 25 1,5 lPrecipitació total: 13,1 litres (la mitjana global de tots els mesos de juliol és de 26,5 litres) Vent dominant: Xaloc (ESE) durant 18 dies. Ràfega més forta de vent : S (Migjorn), 28,9 Km/h el dia 22 a 2/4 i 10 minuts de les 3 de la tarda

(Dates tretes del Meteocat)

mes sense calor exagerada i secAixí com el juny sí, aquest mes de juliol no pas-sarà pas a la història per calor exagerada. la mitjana, només dues dècimes més alta que el juny, ha estat 1 grau per sota del que és nor-mal. De totes maneres, la sensació de xafagor ha estat més que notable, amb un 71% d’hu-mitat. El que sí ha seguit ha estat la tendència a la sequera. Els poc més de 13 litres suposa la meitat del que és habitual.

Policia local

accidents Juliol 2017

aCCIDenTes aMB DanYs MaTeRIaLs

Dia 03: - C/ Hospital. Vehicles implicats: Camió VolvoDia 04: - Psg. Ferrocarril. Vehicles implicats: Mitsubishi Out-

lander i Hyundai I30Dia 14: - Rbla Onze de setembre. Vehicles implicats: Ford

Focus, Toyota Rav i BMW 320.Dia 15: -C/Provincial. Vehicles implicats: Skoda Fabia, Nissan

Patrol.Dia 15: -C/ Puigcogul. Vehicles implicats: Seat Leon i Renault

MeganeDia 19: -C/ pla de l’Estany . Vehicles implicats: Opel Zafira,

Seat Ibiza i Renault Megane.Dia 20: -C/Provincial amb C/ Castellflorit. Vehicles

implicats:Peugeot 208 i Mercedes Benz Dia 20: -Avda. Antoni Gaudí amb C/ Marià Fortuny. Vehicles

implicats:Audi A1 i Mazda PremacyDia 23: -C/ Indústria. Vehicles implicats:Mercedes Benz1244Dia 28: - C/ Raval. Vehicles implicats:Toyota Auris,Citroen C4

i Opel Astra

0

5

10

15

20

25

30

35

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Màximes, mínimes i pluges de JULIOL 2017 Temp. mitjana : 23,55 º C Pluja total : 13,1 litres

Pluja Màximes Mínimes


Estadístiques / Necrològiques Cassà al diadefuncions

Juliol 2017

Maria Roset Canals

Va morir el dia 9 de juliol de 2017 a l’edat de 91 anys; era vídua de Ra-mon Simon Dorca i deixa dos fills, Ra-mon i Montse. La cerimònia exequial es va celebrar el dia 11 de juliol a les 10 del matí a la sala de cerimònies del tanatori de Cassà de la Selva.

Quan s’acabarà la nit de la vida,vindrà el matí

vindrà el matí d’un plaer sens mida

que no tindrà fi.

Mn. Jacint Verdaguer

Dolors Carreras FerrerVa morir el dia 18 de juliol de 2017 a l’edat de 90 anys; era vídua de Joan i deixados fills Josefa i Luís. La cerimò-nia exequial es va celebrar el dia 20

de juliol a les 10 del matí a la sala de cerimònies del tanatori de Cassà de la Selva.

nicanor Otero Garrido

Va morir el dia 22 de juliol de 2017 a l’edat de 96 anys; era casatab Ge-orgina Doval Núñez i deixadues filles, Joan i Heorgina. La cerimònia exequi-al es va celebrar el dia 24 de juliol a les 5 de la tarda a l’església parroqui-al de Cassà de la Selva.

Toda la vida contigoy ahora que te vas,

ya no sabré que hacer,ya no sabré amar.

Toda la vida contigoy ahora que ya no estás,

ya no sabré soñar,si no es contigo.adiós amor míoallí donde estés,

sólo me queda esperarencontrar la eternidad

para estar contigo.


entitats Amics de la Sardana

El dia 15 de juliol el nostre esbart va fer la tradicional ballada estiuenca al Geriàtric de Cassà. Com sempre, la presencia dels nostres petits balla-dors va ser molt ben rebuda pels resi-dents i personal.

concurs de salt El concurs de Salt, vàlid per al Comar-cal va tenir lloc el dia 23 de juliol. Val a dir que de les 19 colles participants 6 eren de Cassà, pràcticament una tercera part. Aquests varen ser els resultats: Alevins: Taps, 2a. Infan-tils: Il·lusions, 1a. Juvenils: Estel de les Gavarres, 1a. Grans: Celístia 4a i Mans amigues, 1a. Veterans: Amics dansaires, 6a. Mans amigues, Celís-tia i Estel de les Gavarres, varen treu-re la revessa.

ProPeres activitats Abans d’acabar aquest més hi haurà hagut dues exhibicions de Mans Ami-gues, el dia 12 a Malgrat i el 13 a Port-Bou.

També hi haurà hagut els concursos de Llançà i Roses el dia 19.

Pel que fa al mes de setembre, el tenim ben atapeït :

Dia 2: Concurs d’Olot, comarcalDia 10 Concurs Bàsic juvenil a Ca-

net de Mar i Comarcal a Lloret de Mar

Dia 17: Concurs a Torroella Comar-cal i Bàsic d’honor grup B i a Tarrago-na Bàsic gran final Grup A

Dia 24: Concurs de Barcelona a la Catedral, gran final grup A i a Siges Bàsic d’honor Infantils

Dia 30: Concurs de Cassà Comar-cal i Bàsic juvenil

activitats sardanistes a cassà Pel mes de setembreDia 22, divendres, XLIII NIT DEL CRE-MAT: Ballada de Sardanes i tast del Cremat amb la cobla La Principal de Cassà- Lloc: Plaça de la Coma. Hora: 2/4 d’ 11 del vespre

Dia 23, dissabte, Trobada d’Esbarts amb els de Cassà, Torroella i Tona. Lloc: Plaça de la Coma. Hora: 11 del matí.

Dia 30, diumenge: XXXIX Diada Tardoral. Doble ballada de sardanes, cobles Foment del Montgrí i Baix Em-pordà. Botifarrada popular. Lloc: Pas-seig Vilaret (Polivalent en cas de mal temps). Hora: 5 de la tarda, XXXIX Concurs de Colles Sardanistes. Cobla La Flama de Farners. Lloc: Passeig Vi-laret (Polivalent en cas de mal temps)

Pren el seu vol, la ronda sobirana,salta i rebota i no coneix descans;espai i temps desapareixen vans,al teu compàs, oh dansa empori-

tanaamb beutat grega i força catala-

na.

Fragment del poema La sardana d’enric Guiter

actuacions i concursos d’estiu

A dalt, dos moments de la ballada al geriàtric;a la dreta colles cassanenques al

concurs de Salt; de dalt a baix: Taps, Celís-tia, Mans amigues i Amics Dansaires.


Parròquia de Cassà entitats

càritas cassàEl diumenge 23 de juliol vam celebrar la Trobada de Ger-manor de Càritas-Cassà (foto de la dreta). Tots els volunta-ris d’aliments, magatzem, rober i “Ser gran amb dignitat” juntament amb familiars i amics vam anar a dinar a la rectoria de Centenys (Pla de l’Estany).

Els arrossaires de Cassà que també són voluntaris del magatzem –en Joan i la M. Àngels, en Lluís i la Pilar i la Marina– van preparar amanides, entremesos, l’arròs, pos-tres i cafès. En Jordi i la Marta van portar tots els estris i el gel per refrescar les begudes. L’arròs va ser excel·lent i es va poder repetir. Amb tants bons “xefs” no podia fallar.

La finalitat era poder trobar-nos fora dels serveis i compar-tir una bona jornada. Els voluntaris podien escollir entre anar amb cotxes particulars o amb autocar. Ens van acompanyar la presidenta de Càritas Diocesana, la Dolors Puigdevall, la Vero Garcia referent del territori i el consiliari Enric Plantés, que van ajudar a que la jornada fos més completa.

els serveis de Càritas en aquests moments: El “servei d’Aliments” ajuda mensualment una mitjana

de 150 famílies. El nombre ha baixat una mica comparat a l’any 2016. Serà veritat que comença a haver-hi més treball? Esperem que sí. Des d’aquest servei volem agrair l’ajuda d’entitats, empreses i particulars que amb dona-tius i aliments col·laboren amb nosaltres. Alguns exemple d’aquest any: L’Entitat Gastronòmica va escollir la nostra entitat per col·laborar durant la Festa Major. La recaptació del Vermut Popular del dimarts 13 de juny, 370 euros, ens la va donar el president de l’entitat, en Quim Cadanet. Va servir per comprar aliments per poder ajudar a les famí-lies més necessitades que els Serveis Socials de l’Ajunta-ment dirigeix a Càritas. Molt agraïts a tots els que ho heu fet possible sobretot a l’Entitat Gastronòmica i Els Trefins. També el col·legi La Salle va recollir aliments bàsics, que portaven les famílies el dia del Festival del 16 de juny de 2017. Es van obtenir 166 quilos. Gràcies.

El “servei de Rober” continua augmentant la recollida de roba. Cada vegada la roba arriba més seleccionada. Les famílies són conscients que la roba que regalen ha de po-der fer-se servir i si no està en condicions no cal que ens arribi a nosaltres, poden portar-la directament als conte-nidors de roba.

I el “servei de Ser gran amb dignitat” compta amb voluntaris que fan companyia a les persones que ho necessiten. Aquest servei també va ampliant el nombre de visites als domicilis particulars o al geriàtric. Les famílies poden demanar-ho a Càritas i si algú vol ser acompanyant, també ens ho pot dir.

Comptem amb tots vosaltres, podeu ser: Empreses amb cor, entitats amb cor, clubs amb cor, voluntaris amb cor… Esperem el vostre compromís i solidaritat.

Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)

nou curs de cateQuesiL’estiu va quedant enrere i la mirada ja comença a entre-veure el nou curs en els diferents àmbits familiars i labo-rals, entre ells la parròquia. La formació cristiana d’infants i adolescents a través de la catequesi en els seus diferents cursos i etapes ocupa un lloc privilegiat.

Les diferents Etapes de Catequesi: Etapa d’Iniciació (pre-paració per a la Primera Comunió) comença als 7 anys (correspon al segon curs de primària). Catequesi setmanal durant dos cursos; el primer curs es fa el divendres, d’¼ de 6 a ¼ de 7 tarda; el 2n curs, 8 anys, el dilluns, d’¼ de 6 a ¼ de 7 tarda. Etapa de Seguiment (2 cursos): 9 i 10 anys, catequesi quinzenal. Etapa de Professió de Fe (2 cursos): 11 i 12 anys, catequesi quinzenal. Etapa de Confirmació (2 cursos): 13 i 14 anys, catequesi quinzenal.

Inscripcions: Aquests són els dies i hores per a les ins-cripcions en els diferents cursos de Catequesi: Dies 18, 19 i 20 de setembre (dilluns, dimarts i dimecres), de 5 a 7 de la tarda, a la rectoria; també el dimecres, dia 20, d’11 a 1 del migdia (horari de despatx). És important per a una millor organització fer les inscripcions dins el termini establert.

Peregrinació a montserratCom cada any, les parròquies de l’Arxiprestat de la Selva –Cassà de la Selva, Llagostera, Caldes de Malavella, Riu-dellots de la Selva, Llambilles, Quart, Campllong, Franciac, Sant Andreu Salou, Montnegre, Castellar de la Selva i San-ta Seclina– (també s’hi afegeix Fornells de la Selva), orga-nitzem la ja tradicional Peregrinació a Montserrat. Aquest any es farà el dissabte, dia 7 d’Octubre. Es donaran més detalls a través del Full Parroquial, així com els dies i lloc per a inscriure’s.

enric Plantés Badosa


entitats Institut de Cassà

Ja som centre del geP! (gruP d’exPerimentació Per al Plurilingüisme)El Grup d’Experimentació per al Plurilingüisme, anomenat també Generació Plurilingüe, és un grup d’escoles i instituts capdavanters en projectes de llengües estrangeres aplica-des sobretot en matèries no lingüístiques. Comparteix els objectius d’Europa 2020 vers la competitivitat europea, els principis d’internacionalització i d’èxit escolar de l’acord de govern, i s’alinea amb els compromisos de qualitat del Marc per al plurilingüisme del sistema educatiu a Catalu-nya. L’Institut de Cassà ha estat admès enguany en aquest Grup i podrà intercanviar experiències, rebre formació per als docents i suport per seguir aplicant-lo.

El curs 17-18 comença el dia 14 de setembre amb un institut ple de gom a gom. Uns 650 alumnes entre ESO i BAT i 56 professors, dues administra-tives i dues conserges. 18 grups d’ESO i 7 de batxillerat conformen la nostra estructura per aquest curs, que serà el darrer que tenim alumnes de Caldes de Malavella a batxillerat (a segon curs), ja que a partir d’aquest any van a cursar aquests estudis a Llagostera. Els incre-ments de plantilla corresponen a pro-fessorat d’anglès, de francès, de filoso-fia, d’economia, de ciències naturals, de castellà i de socials. També tindrem una nova psicòloga que s’incorporarà al departament de diversitat.

lliçó inaugural de la científica cassanenca anna laromaineAquest any farem una lliçó inaugural per als alumnes de 1r i 2n de batxi-llerat, que tindrà lloc el primer dia de classe després de la sessió de tutoria al Teatre del Centre Recreatiu. A partir d’ara cada any convidarem una perso-nalitat del món de la cultura perquè la

començarem el curs amb més alumnes i professors que mai

faci. La que donarà el tret de sortida enguany és l’ Anna Laromaine (foto su-perior), cassanenca, antiga alumna de l’Institut de Cassà de la Selva i científi-ca de renom internacional. L’Anna és una especialista en bionanotecnologia, doctora en química per l’Institut de cièn-

cia de Materials de Barcelona, treballa com a investigadora a l’Instituto Ramón y Cajal, figura com a inventora de 5 patents registrades a la United States Patent and Trademark Office (USPTO) i ha col·laborat en el desenvolupament d’un sensor per a la detecció precoç de

Venda de parcel·les al Vi NovellOpció de casa

Preu tancat

C/ Esport, núm. 1, baixos - Tels. 972 46 35 70 / 616 487 026 - [email protected]

construccions sangüEsa, s.l.


Institut de Cassà entitats

mirada al PassatEra l’any 1997, fa 20 anys. Les professores Imma Aubó i Belén Gabriel van organitzar uns debats de filosofia, i es va fer un gran mural que va presidir l’acte fet per la professora Cristina Abellí i l’artista local Carles Torrent-Pagès que va col·laborar desinteressadament en moltes iniciatives a l’institut.

font i taula de Ping-PongEn els pressupostos participatius de l’any passat la població de Cassà va votar fer millores als patis escolars. Aquest estiu finalment s’han materialitzat en el cas de l’Institut: una font nova al pati dels grans i una taula de ping-pong al pati dels petits. A partir del setembre ja en podrem gaudir.

tumors cancerígens. També ha rebut diferents premis i beques.

amPliem el ProJecte de llengües estrangeres: més hores en anglèsEl nostre institut és conegut, entre altres aspectes, pel projecte de llen-gües estrangeres, que va ser pioner i innovador quan es va establir i, un cop consolidat, segueix creixent.

Pel que fa al professorat, aquest any hi haurà una professora més d’anglès i una més de francès. El Pla de Plurilingü-sime, que comporta que diferents matè-ries d’ESO i Batxillerat s’imparteixin par-cialment en anglès o francès, s’amplia aquest any a un trimestre de la matèria de ciències socials de 2n d’ESO, que s’im-partirà íntegrament en anglès i un tema de la matèria de primer de batxillerat Ciències de la Terra i el Medi Ambient, que es farà també en aquesta llengua. Les altres matèries que ja s’impartien en anglès o francès seguiran com fins ara amb petites modificacions de programa-ció. Ara ja tenim 14 professors implicats en aquest projecte, que suposa una quarta part del claustre.

èxits en els exàmens de delfDesprés de l’èxit obtingut en els exà-mens de Cambridge, vam saber que totes les alumnes que van exami-nar-se del DELF de francès han apro-vat (8 de 4t d’ESO i 3 de batxillerat). Tres d’elles rebran una beca d’Alliance Française de Girona per fer un curs de francès el cus vinent.

Aquest curs serà el 6è en que s’im-plementarà el projecte Cambridge-DELF, en el qual estan implicats tots els professors de les àrees d’anglès i

francès del centre. Entre les dues llen-gües, som un dels centres de les co-marques gironines que més alumnes presenta en aquest tipus d’exàmens.

engeguem el Plec El Pla de Lectura s’aplicarà a partir d’aquest mes de setembre a 1r i 2n d’ESO. Els alumnes d’aquests nivells faran tres sessions de lectura de 20 minuts cadascuna al llarg de la set-mana segons un calendari que preveu que aquests períodes es facin en dies i hores diferents. Els Ajuntaments de Riudellots, Campllong i Llambilles han confirmat que ens donaran recursos per comprar llibres de lectura. Per altra part, l’Ajuntament de Cassà ha finançat llibres de text per a famílies amb pocs recursos.

Pla d’atenció a la diversitatEl Consell Escolar va aprovar per una-

nimitat en la seva darrera sessió de l’any passat el Pla d’Atenció a la Diver-sitat per al curs 17-18, que consolida el nostre model implantat des de ja fa anys i basat en fer grups heterogenis, posar un tutor més per nivell, l’Aula d’Acollida per a alumnes nouvinguts, els projectes 4t A i Escola Oberta i la incorporació d’una psicòloga, que complementarà la feina de la psicope-dagoga que ja tenim, de manera que a l’àrea d’orientació hi haurà dues pro-fessionals a temps complet.

ProJecte esPurn@ Per a alumnes d’altes caPacitatsEnguany serà el primer curs en que participarem en un projecte per a alumnes d’altes capacitats, amb el su-port de l’Institut de Ciències de l’Edu-cació (ICE) de la Universitat de Girona (UdG), basat sobretot en el treball en les àrees científico-tecnològiques.

Els nostres serveis:- Serveis a particulars- Serveis a empreses- Tramitació de paquets- Recollides urgents- Servei sanitari (trasllats a geriàtrics, CAP, hospital, diàlisi, mútues...) i recollida a laboratoris amb servei urgent- Servei turístic

Serveis de gestions (gestories, bancs...) i diversos pel poble


entitats Col·legi La Salle

novembreEn plena tardor i tot esperant Nadal tots els cursos segueixen amb les seves activi-tats habituals. Els d’ Infantil fent treballs sobre la tardor i anant a veure l’exposició de bolets.

Els grans de Primà-ria fent una bonica sortida a Besalú i els d’ ESO treballant amb el projecte FAIG i es-coltant xerrades d’Em-prenedoria.

setembreEl lema d’aquest curs va ser MIRA + ENLLÀ . Amb això es volia que els alumnes aprenguessin a mirar–ho tot des d’una òptica diferent; un lema que ens va acompa-nyar tots els mesos i amb algunes de les activitats que vam anar fent.

El primer dia del curs 2016-17 no va ser un dia qual-sevol. Des de La Salle hem volgut demostrar la nostra implicació i compromís en diferents àmbits de poble i territori. En el marc del programa Plant for the Planet, vam plantar dos arbres al pati gran de l’escola i es va donar nom a un dels edificis d’ESO renovats per l’exterior, des del setembre anomenat Edifici Gavarres.

octubreEl mes d’octubre ve associat a la castanyada cap a final de mes. Ja fa uns anys que el temps durant aquell dia és més estiuenc que tardoral i enguany no ha estat diferent i la màniga curta es feia quasi imprescindible. Els d’Infantil i Primària en el pati corresponent i els d’ESO a la Pineda Fosca cadascun fent les seves activitats van passar un dia diferent i es va continuar un any més amb la tradició de torrar castanyes.

No oblidem la sortida que va organitzar el Patronat amb motiu del 135è aniversari de l’escola per terres tarrago-nines.

recordant el curs 2016/17


Col·legi La Salle entitats

desembreEl mes de desembre a la nostra escola les tradicions nadalen-ques són ben vives: Patge Reial, Caga tió, Pessebre Vivent, Pastorets, Cantada de Nadales a l’Hospi-tal. Tot això junt a la Campanya del Quilo fan que aquest mes sempre sigui ben es-pecial i il·lusionant per a tothom i molt espe-cialment pels més pe-tits amb la visita dels patges reials i el caga tió.

febrer. èxiy al first lego leagueL’equip de robòtica M9 Lego Team format per alumnes del’escola va participar a la jornada de robòtica FIRST Lego League organitzat per la Universitat de Girona. L’equip va aconseguir la primera classificació en el joc de robot, per la qual cosa va rebre el premi al comportament del robot. També va obtenir el premi al millor projecte científic per la seva idea de crear un joc d’ordinador per conscienciar a la gent que adquirir primats com a mascotes és una mala idea, ajudant d’aquesta manera a la Fundació Mona i altres centres de recuperació de primats.

generDesprés de les vacances nadalenques costa una mica re-cuperar el ritme. Es un mes que s’acaba amb la cele-

bració de la Diada de la Pau. Un dia en el que no és mai sobrer recordar els conflictes de tot tipus que patim en el nostre món .

marçAquest mes entre altres aspectes te uns dies dedicats a la solidaritat ,PROIDE, que serveixen per recaptar fons, enguany, per a un centre educatiu a Madagascar. L’últim dia fou una jornada solidària que va començar amb un berenar, una competició de bàsquet 3x3 i una sessió de contacontes pels més menuts. A continuació es van oferir tallers de pastisseria i concerts a càrrec del grup Crossing i de la Marta Pérez . L’acte es va cloure amb un sopar solidari i un concurs de truites i tapes fredes.


entitats Col·legi La Salle

JunyDesprés de deu mesos intensos de treball i d’activitats arriba el juny i amb aquest mes s’acaba el curs. El Fes-tival de la Cançó i la festa del finalistes són dues de les activitats més importants en aquest mes.

abrilAquest mes té una setmana ben espe-cial, la dedicada a sant Jordi. Uns die en

els que l’escola canvia una mica el ritme i la cultura en els seus diferents àmbits agafa un pes específic notable. Jocs flo-

rals, obres de teatre, lectura de llibres i contes… entre altres són els aspectes més importants d’aquests dies.

maigUn mes d’activitats de tot tipus tant de sortides escolars com de treball escolar en diferents àmbits. Es el mes en el qual els alumnes finalistes de quart d’ESO fan el viatge de final d’etapa al País Basc. Alumnes molts dels quals hauran estat a l’escola tretze anys.


CT Cassà / Tennis esports

A finals de juliol es va acabar el casalet d’estiu que com cada any organitza l’Escola de tennis.

Els alumnes que hi van participar anaven alternant les pràctiques tennístiques amb altres activitats que van fer que les hores fossin més distretes. No cal dir que les estones que els nens i nenes es banyaven a la piscina eren els moments que s’ho passaven d’allò més bé.

Una altra activitat que va ser novetat i per cert molt apreciada per tots els que hi van participar fou l’acampada que es va dur a terme i en la que tant els monitors com els alumnes “xalaren” de valent

L’agost és el mes de descans i serveix també per a carregar piles pel setembre.

En aquesta pàgina us oferim un recull de fotos de les diferents activitats fetes pels alumnes.

al juliol, vivim el casal de tennis


esports FD Cassanenc

francesc nadal reP la medalla de l’es-Port concedida Per la generalitat de ca-talunyaEn un acte molt emotiu celebrat el divendres 9 de juny, en Kiku va rebre la distinció del Secretari General de l’Esport, Sr. Gerard M.Figueras, juntament amb l’alcalde de l’Ajunta-ment de Cassà de la Selva, Sr. Martí Vallès.

Aquest acte es carateritza pel reconeixement a les per-

sones, que al llarg dels anys amb tenacitat, convicció i perseverança, s’han dedicat a impulsar en cos i ànima a fomentar, promoure i fer gaudir d’un esport que estimen. Son persones referents per la seva constància, la seva vo-cació, la seva il.lusió i per la seva actitud positiva en trans-metre els valors de l’esport. En nom del Foment Deportiu Cassanenc, de l’hoquei gironí i català, moltes felicitats a Francesc Nadal.


UD Cassà / Futbol esports

Els dos equips sèniors -i la majoria dels del futbol base- de la Unió Depor-tiva Cassà ja han tornat a la feina des-prés de les vacances d’estiu, amb les piles carregades, amb cares noves i amb projectes austers però sempre il·lusionants per la passió i el compro-mís que sempre hi posen jugadors i entrenadors del club.

El primer equip, que la temporada passada va fer una actuació per em-marcar i es va quedar a un minut de disputar la promoció d’ascens, torna-rà a estar dirigit per Jordi Juanola, que enguany estrena el càrrec de coordinador dels equips sèniors del club (Jordi Leon serà el director es-portiu de l’entitat, substituint Gerard

Arderiu). Juanola tindrà com a segon entrenador Carlos Santiago, que s’es-trena també com a entrenador de porters del Cassà.

Pel que fa al capítol d’altes i baixes, l’equip haurà de superar la marxa d’un dels seus millors jugadors el curs pas-sat, Marc Viadé, que marxa a Banyo-les per jugar a Primera Catalana, una categoria on coincidirà amb Omar, ja que el golejador torna al Llagostera per jugar amb el seu filial. En canvi, l’equip recupera Pau Casacuberta, que torna del Cornellà de Terri, i també incorpora al porter Iván Romero, del Banyoles, en Sigu, Haji Ceesay, procedent del Lla-gostera B, i al ben tornat Rubén Puli-do, que es retroba amb el tècnic Jordi

Juanola i amb el Cassà. El primer equip no es tanca cap por-

ta i aspira a repetir la gesta del curs passat, quan va estar a punt d’assolir l’ascens a primera catalana; però la permanència és el primer i primordial objectiu.

el segon eQuiP, també en marxaEn el que es refereix al filial, l’equip tornarà a estar a les ordres de Qui-met Boadas, que tindrà com a segon entrenador a Eduard Grau, que penja les botes. Amb una plantilla molt reno-vada, el Cassà B veu com pugen nou juvenils que tindran un paper desta-cat en el segon equip i també opor-

els diferents equips de la ud cassà comencen a rodar

El primer equip de la UD Cassà manté l’estructura de l’any passat amb quatre cares noves.


esports UD Cassà / Futbol

tunitats amb l’A. També hi ha jugadors que tornen al club com Bernat Domingo, Joan Marc Codolà o Narcís Devesa, i s’haurà de veure com s’acaba quedant la plantilla després de la pretemporada. La permanència a la categoria tornarà a ser l’objectiu principal de l’equip, que jugarà un any més a Tercera Catalana.

el vila de cassà es torna a Quedar a casaPer tercer any consecutiu, el primer equip de Jordi Juanola ha alçat el trofeu del club, el Vila de Cassà, que aquesta temporada s’ha celebrat amb un derbi davant del Llagoste-ra B, de Primera Catalana.

Els visitants, dirigits per Javi Salamero, semblaven tenir el partit controlat al descans amb un marcador favorable d’un

A dalt, a l’esquerra, cares noves al primer equip: Haji, Sigu, Ivan, Pau, Ruben i el segon entrenador, Carles Santiago; a la dreta, Juanola donant instruccions en un dels entrenaments de la pretemporada. A sota, Quim Boadas, amb el seu nou ajudant, Eduard Grau, amb el Cassà B.


UD Cassà / Futbol esports

Tel. 972 46 34 79

Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 hDilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30

gol a tres després dels gols d’Eloi, Allende i Kamal, però el Cassà va tornar a exhibir el seu potencial i, amb la fe que sempre el caracteritza, l’equip blanc-i-blau va aprofitar la inferioritat numèrica dels visitants, que es van quedar amb 10 al 35’, per empatar el matx. Amb un 3 a 3 final.

En la tanda de penals, la bona actuació del porter cassanenc i l’encert dels locals des dels onze metres van deixar el trofeu estiuenc del club a casa.

En el següent amistós, també davant d’un equip de Primera Catalana, la UE Vic, els cassanencs no van poder repetir el bon re-sultat i van acabar perdent per 1 gol a 4.

El Cassà iniciarà la temporada oficial al Municipal, el 2 de setemre, en un partit de molta exigència davant del Camprodon, i seguidament visitarà el complicat feu de l’AD Guíxols. Per tant la lliga comença amb dos rivals molt durs, en una temporada on els homes de Jordi Juanola volen repetir la gesta de la passada, on van quedar 3rs, però on també són conscients que la difi-cultat ha augmentat, amb rivals de tanta entitat com el Girona C o L’Escala, amb molt més pressupost que la UD Cassà. A més els equips ascendits arribaran trepit-jant fort, amb un Tossa entrenat per Pau Hidalgo que també està fent una bona plan-tilla i amb un Sant Jaume de Llierca que es-trena filiació amb la UE Olot, de Segona B.

text: eduard LlinàsFotos: J. C. C.

La plantilla del Cassà B, també ha començat la pretemporada.


esports FD Cassanenc / Bàsquet

Un altre any s´ha fet el Campus dÉstiu 2017; s’ha celebrat tot el mes de juliol de dilluns a divendres de les 3:30 a 7:30 de la tarda al PV3 de Cassà de la Selva, organitzat pel el F.D. Cassanenc.

Els monitors (foto de la dreta) han estat els se-güents: Judit Turró, Da-miá Xifra, Aura Sitjá, Aniol Carré; i els participants: Ferran González, Pol Gime-no, Roger Miquel, Raimon Gimeno, Roger Mundet, Iker Cuellar, Pol Mira, Mi-quel Angel Villalba, Tanit Sanchez, Maria Rubio, Laura Saubí, Pau Rabio-net, Cristina Porsell, Marti Córdoba, Bernat Carrè, Aniol Pérez, Sergi Sàbat, David Josué Navarro, Marti Martinez, David Fábregas, Eulália Tomás, Claudia Garcia, Clara Busquets, Claudia Garcia Metge,Yeray Ortega i Paula Angelats.

He anat a veure la coordinadora, Ju-dit Turró, a la Pineda Fosca de Cassà de la Selva el 27 de juliol, ja amb les ten-des preparades per gaudir dels darrers dies de campus, i ens fa cinc cèntims de com ha anat aquesta activitat:

Com cada any el campus sínicia tant bon punt els nois i noies acaben les

classes. Durant la primera hora i mitja entrenem perfeccionant la tècnica i la tàctica tant individual com col·lectiva i aprenent també coses noves. Quan acabem, berenem a fora el pavelló i després seguim dins la pista. Una nove-tat dáquest any és que cada setmana hem fet competicions de 5 contra 5 (excepte la última que vam fer de 3x3) on es repartien premis pels guanyadors i pels màxims anotadors.

Com sempre, al final de tot ens anà-vem a refrescar i a divertir a la pis-cina municipal. El divendres de cada setmana fèiem una escapada. La pri-

mera i la tercera set-mana ens dedicàvem a anar a la Pineda Fosca amb bicicleta on ens passàvem jugant tota la tarda i fent alguna gimcana. La segona setmana vam fer com-peticions de tir, de ra-pidesa i d´habilitats. La quarta setmana vam fer una guerra dáigua incloent-hi alguns jocs. Finalment la última setmana, que es va fer molt curta, estem dácampada a la Pine-da Fosca. Amb jugat, amb fet gimcana i al-gun joc de nit. Una nit

perfecte i un dia encara millor. Demà donarem per acabat el campus fent una guerra de pintura.

Des dáquí vull agrair a tots els pa-res, nens i nenes que ens han ajudat a gaudir durant un estiu més dáquest magnífic esport que es el bàsquet.

Acabem la xerrada amb la Judit, de-sitjant-li molta sort, ja que en la nova temporada, per raons professionals es retira del bàsquet actiu.

Molta sort, Judit!

Xavier Carrera Bosch

càmpus de bàsquet estiu 2017


FD Cassanenc / Bàsquet esports

Estem a principis del mes d’agost del 2017, a punt de començar una nova temporada de bàsquet, i qui millor ens pot donar una bona informació, es el delegat de la secció de bàsquet del F.D. Cassanenc, Arcadi Sitjá.Quants equips tindrem aquesta temporada 2017-2018?16 equips: 8 de masculins i 7 de feme-nins, més l’escoleta: un sènior masculí que estrenarà categoria i jugarà a 2a Catalana; respecte a l’equip de la tem-porada anterior, s´han donat de baixa els següents jugadors: Lluis Tarrés, Sergi Castells, Martí Esparraguera i Jordi Vila. Tindrem dues altes: Albert Lozano, que juga de base i prové del C.B.Banyoles, i Marc Busquets, que juga de pivot i prové del C.B.Salt que ju-gava a E.B.A. Els Altres integrants són: Gerard Jimenez, Eduard Artero, Marc Busquets Rincon, David Crous, Gerard Nuell, Damiá Xifra, Marc Gallardo, Jo-sep Torrentó i Albert Ros. Entrenador: Albert Arderiu.

El Sènior femení A jugarà a 2a Cata-lana. l’única baixa del equip serà la Judit Turró i l’alta, de moment, serà la juga-dora Sara Diez que vedel C.B.Tordera, és base i jugava a Copa Catalunya; les altres components de la plantilla són: Anna Viana, Cristina Carreras, Sheila Casadevall, Maria Massegur, Aina Car-

ré, Elena Teixidor, Miriam Boadella, Fi-ona Asso, Jéssica Hernández; seguirà com a entrenadora la Meritxell Rabio-net.

Els altres equips seran: El Sub-25 masculí: léquip tindrà un

nou entrenador, en Pedro Valldenebro, prové del Guixols; és ex- àrbitre de bàs-quet i ha entrenat equips de Preferent.

L’equip Sènior femení B l’entrenarà Salvador Fábregas.

El júnior masculí l’entrenarà Eduard Artero.

Júnior femení: Damiá Xifra.Cadet masculí: Raül MassalléCadet femení: en farà déntrenador

Gerard Nuell, que ja portarà tres anys amb el mateix grup de noies.

L’equip infantil masculí, tindrà Marc Vilà, com a primer entrenador.

A l’equip de Preinfantil femení farà déntrenadora Carla Corominas, juga-dora del equip Sènior femení B.

L’equip Mini masculí A estarà dirigit per Gerard Jimenez; serà el segon any que porta léquip de mini i tindrà com a ajudant en Joel Abulí.

L’equip de Mini masculí B estarà diri-git per lÉduard Artero.

A l’equip de Mini femení, farà déntrenadora Maria Massegur.

Cèlia Roca i la Clara Busquets seran les entrenadores de l’equip Pre-Mini

Preparant la temporada 17/18Els entrenadors del Foment de bàsquet de la temporada 2017/18

mixte L’escoleta de bàsquet la portaran

Gerard Jimenez, Carla Barnés i la Clau-dia Garcia.

Dimarts, tancat per descans setmanal


Aquests mesos d’estiu hem tingut molta feina amb una intensa activitat en el patinatge del Foment Deportiu Cassanenc i resultats força positius. Repassaem-ne les proves més impor-tants:

bronze Per gruP de xou Per a records d’infància al trofeu internacional de Patinatge de gruPs de cas-tres (frança)La primera experiència europea del grup xou Records d’infància del FD Cassanenc ha estat ben profitosa, tot i la insatisfacció inicial de la co-incidència del campionat, 10 i 11 de juny, amb la Festa Major. Els 12 components: Laura Alba, Lídia Ca-

sanova, Sílvia Currius, David Canyet, Jinli Huertas, Laura Jackson, Cristina Lamiel, Mireia Pagès, Júlia Piñataro, , Marina Tomàs, Núria Tomàs i Lígia Vegas, acompanyats dels seus 3 en-trenadors: Eva Estanyol, Jordi Dalmau i Maria Sureda, tot i els nervis inicials per la pressió de viure un campionat internacional i la calor sufocant del pa-velló amb la seva actuació van poder pujar al pòdium com a tercers clas-sificats. Van ser 11 les coreografies que van participar en la categoria de grup petit-sènior i els van acompanyar al pòdium com a campió Black rocks del club CS Noisy le grand ( França) i com a subcampió Utopia del club Orpheus team Narh (França). L’altre representant estatal va ser el CP Fi-gures amb Vendetta va quedar quart.

camPionat Preliminar a fornells de la selvaMentre el nostre grup xou competia a Castres, el nostre planter més jove participava en el seu primer campi-onat individual. La competició va ser molt més durà ja que els participants superaven el centenar. Només del Fo-ment hi teníem 15 representants: Grup B. Baldufes: Claudia Mató (sub-campiona), Mercè Bou (4) i Aina Valls (18)Grup C. Baldufes: Carla Cattaneo (9)Grup B Patufets: Maria Sanchez (12), Ivete Vilà (15), Ivet Carreras (19), Da-niel Castejon (21) i Nora Daza (34)Grup C Patufets: Noa Martinez ( 9) i Queralt Guix (12)Grup D Patufets: Anaïs Llarch (15), Mireia Faviola (18), Isona Pagès (23) i

esports FD Cassanenc / Patinatge

estiu força exitós per al fomentrecords d’infància, podi al trofeu de grups xou de castresFoto record del grup de xou amb els seus companys de pòdium i els seus acompanyants en la cloenda del trofeu internacional de Castres (França)


Mariona Pajares (26)Enhorabona a tots plegats!!

camPionat estatal Júnior-sènior a PlatJa d’aro (15 i 16 de Juny)L’esdeveniment estava organitzat per la Federació Espanyola de pati-natge artístic amb la col·laboració del Foment Deportiu Cassanenc Hi participaran un total 90 patinadors,

concretament 12 juniors masculins, 36 júniors femenines, 10 sèniors masculins i 32 sèniors femenines vinguts d’arreu de l’Estat, en concret hi participen 13 federacions territo-rials diferents, l’andalusa, l’aragone-sa, l’asturiana, la basca, la canària, la càntabra, la federació de les illes balears, la gallega, la madrilenya, la Navarresa , la valenciana, la federació de la Rioja i finalment la que aporta

FD Cassanenc / Patinatge esports

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: els nostres patinadors al campionat de preliminar. Algunes pati-nadores del club amb la Monica Gimeno campiona estatal i europea 2017.. Moment que la Federació

dóna a l’alcalde el record com a organitzadors del campionat estatal junior i sènior a Platja d’Aro. Paula Barnés amb els patinadors del club. I, a la dreta, les patinadores que van fer la prova d’inicia-

ció C a Figueres.



més patinadors la catalana. Aquest volum de gent i el mes en què es fa aquest campionat van ser les dues raons perquè el Foment, per infraes-tructura hotelera i de pavelló, decidís traslladar el campionat a Platja d’Aro.

El campionat era classificatori pels Campionats Europeu i Mundial.

La nostra patinadora Paula Barnés en categoria sènior femenina va poder participar el programa curt del campi-onat, sense poder accedir al llarg on passen les primeres 22 patinadores. La felicitem des d’aquí pel seu esforç esportiu d’aquests darreres mesos. En Kevin Bordas, patinador sènior de Cassà que actualment patina amb el CPA Caldes d’Estrac es va quedar a un pas del pòdium però que va fer un gran programa llarg i com a quart classificat aconseguia plaça europea. En el campionat europeu que es va

celebrar a Itàlia la primera setmana d’agost va obtenir la sisena posició. Felicitats a ambdós!

Prova iniciació c a figueresMentre el club vivia amb intensitat el campionat estatal júnior i sènior algu-nes dels nostres patinadores: Amie Sussoh, la Carlota Vilà, Cristina Ortiz, Anna Yankova, Ona Rodríguez i Xes-

ca Duran amb els seus familiars i les seves entrenadores Laura Canyet i la mateixa Paula Barnés, que va deixar unes hores la concentració a l’esta-tal, es desplaçaven fins a Figueres per acompanyar les seves alumnes a la prova C a Figueres. Van passar la prova les dues primeres, les altres ho tornaran a provar en la propera con-vocatòria. Sort!

A dalt, David Canyet a l’Estatal juvenil celebrat a Banyoles amb els patinadors del club que van

seguir el campionat. L’Eva Serrat es treu el certi-ficat de patinadora a Caldes acompanyada de la

Carla Prat i la Claudia Rebugent. La Marina To-màs i la Laura Jackson a la Copa Federació Cadet

amb el seu entrenador Jordi Dalmau. A la dreta, el xou Un món màgic, al festival de La Salle.


FD Cassanenc / Patinatge esports

camPionat estatal cadet i Juvenil a banyolesLa darrera setmana de juny va ser el torn de l’Estatal cadet i juvenil que també es va celebrar en terres gironi-nes en concret a Banyoles. El nostre patinador David Canyet hi participava en categoria juvenil. En David després d’un programa curt poc resolutiu, va saber treure forces pel programa llarg i es va classificar en 12a posició.

6. Prova d’iniciació A i Certificat

a CaldesLa Paula Mitjà per iniciació A i

l’Eva Serrat, Claudia Rebugent i Car-la Prat per certificat acompanyades de l’entrenadora Laura Canyet es van desplaçar al poble veí de Caldes de Malavella per fer les proves. L’Eva va treure el certificat i per tant participa-rà el campionat de debutant a final de temporada pas previ per començar a entrar en competició la temporada 2018. Felicitats Eva!

coPa federació cadet a la bordeta (lleida)Cada cap de setmana una prova o competició, la primera de juliol no po-dia ser menys i la Marina Tomàs i la Laura Jackson es van desplaçar fins La Bordeta per fer el celebrar una nova modalitat de competició que ha introduït aquesta temporada la Fede-ració Catalana de Patinatge. Les vuit patinadores de cada territorial no classificades pel campionat de Catalu-

ASSESSOriA fiSCALCOmPTAbLE i LAbOrALA.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.

Correduria d'assegurances

Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: [email protected]

Diferents moments de la cloenda del 5è estiu sobre rodes i un moment del sopar de cloen-da de temporada del patinatge.


Marc Pagès Ruscalleda

Osteòpata per la Universitat

E.O.B.(Barcelona) i per la Universi-tat de Maidstone

(Anglaterra)

Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93

nya, celebren la Copa Federació amb 32 patinadores. Es una bona opor-tunitat per fer estat a les portes d’un campionat Català poder fer una com-petir d’àmbit més ampli. Després d’un programa curt amb errades tant per part de la Marina com la Laura, en el programa llarg es van posar més les piles i la Marina va quedar a un pas del pòdium, de fet va quedar primera classificada del programa llarg, que-dant 4t i la Laura no va ser tan tenir un programa tan net i va quedar 21a. Felicitats a totes dues!

festival la salle gironaEl grup de xou: Un món màgic ens va representar al festival de la Salle Girona celebrat el 2 de juliol al pavelló de Palau Sacosta.

monitors de Patinatge ar-tísticLa Federació de Patinatge i el Consell Català de l’Esport van convocar un curs de nivell 1 en Patinatge Artístic durant aquest darrer trimestre per treure el títol de monitor d’esports. El

bloc específic es va fer durant el maig i el juny i els exàmens el darrer cap de setmana de juny. Els 3 patinadors del nostre club en David Canyet, la Julia Piñataro i la Lígia Vegas aprovar amb nota aquest bloc i durant el juliol la Lí-gia va fer el bloc comú a l’Institut Pere Alsius aconseguint el títol. Durant el setembre ho faran en David i la Júlia. Felicitats a tots 3 i bon monitoratge.

soPar de cloenda de la temPorada 2016-2017 de Patinatge artísticEl divendres 21 de juliol la secció de patinatge va fer el sopar de cloenda de la temporada 2016-2017 al camp de futbol de terra davant del pavelló tri-ple com ja va fent habitual els darrers anys. És un bon moment per compar-tir a la fresca un bon àpat familiars i patinadors fent balanç de la tempora-da. Bon estiu a tots i a retrobar-nos al setembre amb forces renovades.

camPionat territorial in-fantil i cadet c a gironaDarrer campionat abans de les va-

cances, concretament el 29 i 30 de juliol al pavelló de Palau a Girona. Era el campionat infantil i Cadet nivell C amb dues representants del Foment en categoria infantil l’Aina Garriga que a quedar 9a. i en categoria cadet la Irene Carreras que va quedar 14a. que en tot moment van estar acom-panyades de la seva entrenadora Ju-dit Vegas i un munt de seguidors per sota per tancada la temporada abans de les vacances d’agost.

cloenda del 5è estiu sobre rodesEl 29 de juliol a la una del migdia es va celebrar la cloenda del 5è estiu so-bre rodes que organitza la secció de patinatge artístic del Foment amb un petit festival on els patinadors i mo-nitors ens van ensenyar les activitats que durant aquestes 5 setmanes han estat fent en els tallers, pista, jocs als més de 100 inscrits sota el lema: L’ESTIU SOBRE RODES ESTÀ DE FES-TA MAJOR.

Des de la secció de patinatge: grà-cies per fer-nos confiança.

Un moment del sopar de cloenda de temporada del patinatge i Irene Carrera i l’Aina Garriga acompanyades dels seus seguidors al campionat cadet C celebrat a Girona.



FD Cassanenc / Hoquei Patins esports

Aquest estiu 2017, la secció d’hoquei patins ha fet uns entrenaments de tecnificació des del 26 de juny fins al 28 de juliol.

Entrenaments per grups d’edats, des de 4 anys fins a 14 anys. Els en-trenaments de tecnificació serveixen per perfeccionar la tècnica I tàctica in-dividual i d’equip. Es creen dinàmiques d’entrenaments pensats en les edats dels jugadors. Son entrenaments dia-

ris i constants per tal que el nen evo-lucioni en tots els aspectes. També es fan altres activitats de lleure. Aquest estiu i adreçat als més petits s’ha fet l’activitat d’anglès. Han pintat, han après en anglès diferents aspectes d’hoquei patins. Han après els valors de l’esport, el companyarisme, saber treballar en equip, saber guanyar i perdre, aprendre les normes de con-ducta...

La piscina ha servit d’esbarjo en els moments de molta calor.

Els entrenadors i pre-monitors han organitzat un fi de festa , el divendres 28 de juliol. Circuits, proves d’habilitats i uns partidets han posat punt i final en aquestes jornades d’hoquei patins.

A mitjans d’agost han començat els entrenaments de la nova temporada. La temporada 17/18 la secció d’ho-quei patins tindrà 12 equips.

a l’estiu, temps de tecnificació


esports CE Cassà / Escacs

l’àngel mayor es destapa

Xavier Pla i Buscató

Després de una temporada amb bons resultats, l’Àngel ha fet un pas més. Ha pujat de nivell i ha demostrat la seva qualitat. Després de jugar-se cinc proves del circuit d’actius, es tro-ba a la primera posició dins un grup de jugadors molt forts.

actius a caldes de malavellaEl Balneari Vichy Catalan va rebre una cinquantena de jugadors amb ganes de passar-ho bé amb les partides de 10 minuts (+3 seg.). El dissabte 22 de juliol, es va jugar la quarta prova del Circuit d’Actius de Girona. Després de jugar nou partides, l’Àngel Mayor va fer un bon resultat (4rt amb 6,5 punts). En Biel Horta (Gerunda) va fer 5,5 punts (12è), en Joan Tubert 5 punts (24è).

torneig sub-14 a santa eu-gènia de terEl 31 de juliol, 31 jugadors infantils es van trobar per jugar vuit partides ràpides ( 5 min. + 3 seg.). El campió destacat, amb set punts, va ser Biel Horta (Gerunda). Joan Tubert (Cassà) va lluitar fins al final i, amb sis punts, va quedar segon. També hi va partici-

par Marc Horta que va fer 4,5 punts (12è).

Partides llamPec Quasi no es pot anar més ràpid. Els ju-gadors del Cassà van destacar en un torneig on no tens temps de pensar gaire. La nit del divendres 4 d’agost, es van jugar a Salt deu partides llampec ( 3 min. + 2 seg.). L’Albert Pi (Cassà) va ser el campió indiscutible amb 10 punts de 10 possibles. L’Àngel Mayor va quedar segon (7,5 punts). En Biel Horta va fer 5,5 punts i en Joan Tubert 5.

actius santa eugènia de terEl 5 d’agost, es va jugar la cinquena pro-va del Circuit d’Actius a Salt. Va ser un matí emocionant i després de jugar nou partides ràpides (10 minuts per jugador + 3 segons de increment per jugada) l’Àngel Mayor es va emportar el pernil. Va aconseguir fer vuit punts i va quedar primer per davant d’en Javier Castrillon (Gerunda). En Biel Horta va fer sis punts i en Joan Tubert (Cassà) quatre.

festa maJor de caldesLa tarda del mateix dissabte, 5 d’agost,

es va jugar a Caldes el “V Memorial Jor-di Casellas”. Va ser un torneig familiar amb molts nens i aficionats als escacs que van fer nou partides ràpides (5 min. + 3 seg.). També hi havia un grup de jugadors molt bons que gaudeixen amb aquest ritme vertiginós. Tot i la ca-lor que feia, ens ho vam passar molt bé sota l’obra dels arbres del costat del Casino de Caldes. L’Àngel va tornar a destacar i es va emportar el segon per-nil del dia. També es van tenir premi en Ricardo, en Biel Horta i en Josep An-ton. Com cada any hi vam anar una co-lla de jugadors del Cassà: Àngel Mayor (1er), Ricardo Alejo (4rt), Josep Antòn Pérez (14è), Joan Bosch (25è), Joan Tubert (28è), Marc Horta (32è) i Jordi Masnou (37è).

adéu a JoseP m. castellàEl nostre estimat amic Josep Maria, ens va deixar el passat 11 d’agost. Havia jugat molts anys amb el Club d’Escacs Cassà i també amb el Ge-runda. Sempre tenia paraules ama-bles amb tothom i era un exemple a seguir per tots nosaltres. Li agrada-ven molt els escacs i vam passar molt bones estones jugant el Campionat de Catalunya per equips i xerrant al cotxe durant els desplaçaments.

A l’esquerra, Àngel Mayor jugant a la Festa Major de Caldes, on va resultar guanyador(foto de la dreta).

Primers a les partides Llampec de Salt


la rumbera, celler oriol artigas (do alella)

El Vi de la PIlar Viure bé

Una ampolla de vi és l’aliat perfecte per poder explicar històries interes-sants o vivències particulars. Aquest fet és l’excusa ideal per trobar-nos sempre que calgui amb les “nenes”. Tres vegades a l’any la Pilar i les seves amigues tenien per costum fer una sortida gastronòmica i, quan s’esque-ia algun aniversari rodó, fins i tot algu-na sortida de cap de setmana. Amb aquest bon costum, un servidor i les “nenes” continuem fent aquestes tro-bades. A tots ens va bé. I parlem una mica de tot: dels nostres fills, de la família, del present, del temps lliure, de feina i sobretot de la Pilar.

Amb aquesta finalitat, el dilluns 31 de juliol vam anar a sopar. El lloc esco-llit va ser “L’Hort del Rector”, de Sant Feliu de Guíxols, un lloc molt agrada-ble darrera el mateix monestir. El pro-jecte el lideren la Carme Picas i en Xa-vier Gubau del restaurant “El Ginjoler” de Girona. A l’estiu, el servei és fa fora, al pati, en un espai molt agrada-ble de pau i tranquil·litat. En el nostre cas, coincidint amb l’inici de la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols, vam gaudir a taula dels focs d’artifici que anunciaven el pregó de la Festa i de la música de fons dels Di-Versiones. La Carme i en Xavier mantenen l’espai de la cuina i el menjador (l’anomenat “Reflectori”) on els mateixos monjos benedictins hi dinaven i sopaven cada dia. Al restaurant s’hi troben diversos productes de proximitat: hi podreu tastar plats de mar, de muntanya i de l’horta de la Vall d’Aro . A part de la carta, teniu l’opció d’escollir entre dos menús degustació com són el menú “Tasta-Picas” (48 eur) i el menú “De l’Hort” (38 eur). En Xavier té una in-teressant carta de vins, donant-li una especial atenció als vins naturals i bi-odinàmics. I posats a començar bé la festa la nostra elecció, el vi que vam escollir va ser LA RUMBERA. No sé si en aquest cas se’ns va encomanar la ballaruca festiva, però en qualsevol cas, ja vam constatar que el nom del vi no és refereix al ritme salsero de la rumba, sinó que és més aviat un homenatge al mar i a la seva gent, ja que inclou una barca llevantina a la seva etiqueta.

LA RUMBERA és un vi natural orgà-nic sense filtrar del Celler Oriol Arti-gas, un jove enòleg i viticultor, natural de Vilassar de Dalt i que fa vins de parcel.la de vinyes velles i singulars de la D.O.Alella. És professor del cicle formatiu de màrqueting i publicitat en

el sector vitivinícola de l’Institut d’Ale-lla, defensa que l’esforç s’ha de fer a la vinya i que el vi ha d’expressar el paisatge i el lloc d’origen. La seva procedència maresmenca l’ha portat a ser un gran coneixedor d’algunes de les parcel·les més interessants de la zona i treballa vinyes tant de la cara de mar com de la muntanya i les vinifica amb identitat de territori. Va instal·lar el seu petit celler a Llinars del Vallès, on elabora els seus vins, des de l’any 2015.

LA RUMBERA, és un vi blanc de Pan-sa blanca (80%) i Garnatxa (20%), de vinyes cultivades en terrenys de sauló i sorra granítica blanca. S’elabora mit-jançant fermentació espontània: un 80% del raïm és deixa amb les seves lies fines durant 8 mesos en dipòsits d’acer inoxidable i la resta es cria durant 2 mesos en barriques de 300 li-tres. És un vi amb molta personalitat, de toc molt mediterrani, fresc, floral i salí. Hi trobarem olors de fruita blanca, pell de prés-sec, litxis i pera. En boca és elèctric i molt fresc, sobretot per passar una bona estona i sentir l’influ-ència marítima. El podeu acompanyar amb un arròs de peix o unes tapes amb marisc i peixets. D’aquest vi se n’han embotellat: 4700 ampolles.

Preu aproximat: 14€.Salut i que vaig de gust!

Joaquim Cadanet artigas


Viure bé Higiene dental

Pròtesis fixa amb implants dentalsLa manca de dents poden ser causades per una varietat de causes, com ara càries, trau-matismes a la boca o la malaltia greu de les genives (piorrea). Qualsevol que sigui la causa, les dents perdudes poden tenir un impacte im-portant en la seva vida, funcional, estètica i social. Els implants dentals són una opció per restaurar la funció i l’aparença de les dents naturals retornant el somriure perduda.

D’acord amb l’Associació Americana de Cirurgians Orals i Maxil·lofacials, gairebé el 70 per cent dels adults entre les edats de 35 i 44 han perdut una dent. Alguns han perdut a més d’un.

Els nivells de confiança no són l’única cosa que es veu afectat per les dents perduts. La manca de dents també poden interferir amb la seva capacitat de mastegar. Tenir una dent que falta també pot causar un efecte dòmino. A cau-sa de l’espai deixat per una dent perduda els altres es mo-uen i creen un caos, moltes vegades difícil de solucionar.

A més, quan falten dents, es pot alterar la forma de la cara. La cara pot avejentarse i enfonsar-se el terç inferior. La substitució de dents perdudes ajuda a restaurar l’apa-rença natural de la cara.

Els implants dentals es poden utilitzar en un o diversos dents. Els implants es poden col·locar en adults de qualse-vol edat. Els adolescents que han deixat de créixer i tenir una dent que falta també poden ser candidats apropiats per a implants dentals.

Hi ha altres mètodes per reemplaçar les dents perdu-des, com per exemple un pont fix amb suport dental o les dentadures postisses removibles. Però en alguns casos, els implants dentals solen ser una millor opció.

Amb dentadures postisses i ponts dentals, una dent de

Dr. Manuel López de Calatayudwww.lopezdecalatayud.comLlicenciat en odontologia COEC 3800

Diplomat en Cirugía i Implantología Universitat de ParísMagister en Implantología Hardvard UniversityMàster en Implantología, Periodòncia i Rehabilitació oral New York University - Université de París XII Membre de la S.E.I.

www.dentalinfo.es

c/ Doctor Vilaseca, 13 - 1er 1a c/ Baixada Piscina, 6Tel. 972 461 813 Tel. 972 661 929

Els serveis més avançats en salut buco-dental:

Estètica DentalPeriodònciaImplantologiaRehabilitació oralPròtesi DentalMini implants

CalongeCassà de la Selva

reemplaçament es recolza en la part superi-or de les genives. Però els implants dentals s’insereixen en l’os, que s’enforteix. Quan fal-ta una dent, l’os que el va recolzar comença a reabsorverse per falta de funció. Atès que l’implant es fusiona amb l’os, s’evita aquest deteriorament.

El nombre d’implants dentals que es reque-reix per suportar una pròtesi fixa és variable, en funció de les necessitats de cada cas. Cada pacient és únic i té unes característi-ques anatòmiques, funcionals i estètiques es-pecials, i és difícil extrapolar els tractaments d’un pacient a un altre (per això és tan im-portants que es faci una primera visita amb el professional implantòleg per a un estudi seriós de cada cas) .De forma orientativa i com a exemple en pacient edèntuls (sense

dents) que necessiten una pròtesi completa per a tota una arcada, solen col·locar-se sobre 4-6 implants dentals, tot i que depèn del tipus de pròtesi utilitzada i de si és l’arcada superior o inferior. Per a casos de pròtesis parcials, depèn molt del nombre de peces dentals a substituir.

Les pròtesis implantosuportades fixes, en comptes d’es-tar subjectades per les dents, van subjectes als implants dentals, aconseguint una gran fermesa, poden anar cargo-lades o bé cimentades.

Són la solució ideal per a un pacient sense dents, encara que per desgràcia no es poden aplicar en tots els casos, ja que és necessari que el pacient disposi d’un bon teixit ossi maxil·lar, i que no hagi sofert reabsorció severa en els teixits de la geniva.El cost d’aquest tipus de rehabilitació oral mitjançant pròtesis implantosuportades varia en funció dels següents factors:De la quantitat d’implants que es requereixi.De la tècnica usada en la col·locació dels implants.Del tipus de pròtesi: total o parcial, i materials de la mateixa.Per conèixer més detalls cal tenir un diagnòstic, si està in-teressat en això no dubti en trucar-nos a qualsevol de les nostres Clíniques dentals, l’informarem detalladament.

Manuel López de Calatayud GaioLlicenciat en odontologia/ CoEC 3800Màster en implantologia-periodòncia i rehabilitació oral (ESoriB) (New York University - Université de Paris). Membre de la SEi. diplomat en cirurgia general i implantologia


Salut i Vida Sana Viure bé

Pastilles, les justesCap medicament té risc zero i són comuns els errors i els consums inadequats, amb efectes adversos per a la salut.

Però la seguretat dels medicaments no depèn solsament de les Autoritats, els professionals sanitaris o la indústria. També està a les teves mans.

Perquè tu pots implicar-te en la teva pròpia cura i en el millor ús de medicaments.

Perquè si aprens aquestes 7 regles ho pots aconseguir.

7 regles Per a un ús més segur dels medi-caments 1. Coneix els medicaments que prens.Periòdicament revisa els medicaments que prens. Fes-ho juntament amb el metge, la infermera o el farmacèutic que siguin de la teva confiança.

2. Dóna una oportunitat a les opcions no farmacolò-giques.Dóna una oportunitat a les opcions no farmacològiques. Abans d’iniciar un nou tractament, assegura’t que no exis-teixen alternatives sense pastilles i que el medicament és realment necessari.

3. Medicaments, els justos i necessarisTan important per a la teva salut pot ser prendre un medi-cament necessari com deixar de prendre els innecessaris.

4. no hi ha medicaments per a tota la vidaNo hi ha medicaments per a tota la vida. Un medicament pot ser adequat en un moment de la teva vida però més endavant deixar de ser-ho o fins i tot arribar a ser perju-

Buffet lliure a la carta

Restaurante shangai

dicial.

5. els canvis, a poc a pocEls canvis, a poc a poc. Si les circumstàncies ho perme-ten, en començar a prendre diversos medicaments al ma-teix temps, és preferible que comencis primer amb un, després amb un altre... i amb la menor dosi possible.

6. no hi ha medicament lliure de riscosNo hi ha medicament lliure de riscos Si prens molts medi-caments o has començat a utilitzar recentment algun nou, qualsevol símptoma diferent que notis pot ser un efecte advers.

7. el nou no sempre és millorEl nou no sempre és millor Els medicaments que porten més temps al mercat són més coneguts i el seu ús sol ser més segur que els nous.

equip d’infermeria d’atenció Primària / CaP Cassà de la selva


Col·laboracions Entre el somni i la vigília

Per la meva feina em calia anar, cada dia, des de la meva vila fins a la Bisbal i havia escollit passar per la carretera plena de revolts que hi arriba passant per una ermita, la de Santa Pellaia i per un poblet anomenat Sant Sadurní. Les corbes d’aquesta via secundària no em molesten, es condueix més lentament, hi ha poquíssim, trànsit, frueixes de la natura...

Conduïa tan tranquil·la, organitzant la feina que m’esperava quan, com en una visió diabòlica, un enorme porc senglar va saltar des del costat de la muntanya, a la meva esquerra, fins al tombant de la meva dreta.

L’impacte contra el meu vehicle va ser brutal: la carrosseria aixafada, els vidres esmicolats i jo, diria que tan es-micolada com el meu auto.

Vaig quedar inconscient, no passava ningú... No sé quan de temps degué transcórrer fins que el primer vehicle que venia en direcció contraria va es-tar a punt de xocar amb la meva des-ferra! Llavors, a càmera lenta, tota la maquinària de salvament es va posar en marxa. Em tragueren d’allà pels ai-res, en un helicòpter medicalitzat que no tenia lloc on aterrar.

Quan vaig arribar a l’hospital, ELL, l’Agustí Ventura, es feu responsable del meu cos mutilat. Era, no hi ha dub-te, una eminència, capaç d’apedaçar el que semblava més impossible. Però era, alhora, una persona ambiciosa que s’havia agafat la seva difícil tasca com un repte per anar pujant graons

cap a ocupar un lloc de prestigi inter-nacional en el món de la medicina.

I en mi va trobar l’estímul al seu repte. Jo era una desferra que calia recompondre peça a peça, membre a membre i ell era el nou Pigmalió que em retornaria a la societat com a mos-tra de las seva indiscutible perícia.

I així fou com començà la nostra re-lació de domini i dependència, d’amor i odi. El procés fou llarg, a voltes ir-resistible i jo em vaig haver d’empas-sar moltes llàgrimes per evitar que s’enutgés, molts crits d’angoixa per tal que ell no perdés la calma... Ja no podíem viure l’un sense l’altre: Jo esperava amb ansietat, entre el desig i la por, la seva visita, els viatges a la sala d’operacions, les doloroses inter-vencions. Ell em necessitava per par-lar dels seus progressos, de les seves investigacions, dels tractaments que emprava, per poder fer-ne escrits que apareixien en totes les revistes inter-nacionals, per exposar-ho en els fò-rums i conferències a les quals, cada vegada més, era invitat.

I quan Pigmalió va creure que la seva obra d’art, que així era com jo em sen-tia, podia ja ser exhibida, el vaig haver d’acompanyar a moltes trobades inter-nacionals per tal que ell es sentís com-pensat per aquell bany de masses, lloances, guardons i reconeixements.

I era tal el lligam que ens unia que arribàrem a fer el disbarat de ca-sar-nos. Vaja festa que es va orga-nitzar! Deixeu-vos de premis Nobel,

domini i dependència

C/ Barraquetes , 29Tel. 972 46 01 84

[email protected] Cassà de la Selva

Nova col·lecció tardor hivern

d’Òscars i de Globus d’Or: L’insigne, únic, irrepetible doctor Agustí Ventura es casava amb la seva obra d’art –el meu nom era el de menys-.

Ni tan sols hi hagué viatge de nuvis: ell estava massa ocupat amb les se-ves ressenyes i conferències –i tam-bé amb la seva tasca que havia que-dat una mica en segon lloc- i jo havia quedat molt delicada, tot i que amb els tractaments de bellesa, implants, etc. no ho semblava: jo era com un d’aquells mil·lenaris gerros xinesos de mira’m i no em toquis.

Vaja festa i vaja fracàs! No ens ha-via unit cap d’aquelles espurnes d’ena-morament que encenen la flama d’un amor autèntic: ens havia unit un male-ït porc senglar que m’havia convertit, amb la seva envestida, en el camí de glòria del més gran, el més increïble, el més docte, el més ben preparat, el més estudiós i el més ambiciós doc-tor que existia en aquells moments a casa nostra i potser a tot el món: ELL.

Vaig plantejar-li la possibilitat de te-nir un fill que em retornés la il·lusió de viure –aquest perquè no li vaig dir-. “Impossible!” fou la seva resposta. En realitat, la meitat del meu cos era postissa!

Vaig plantejar-li que el millor era se-parar-nos d’una vegada i reconèixer el nostre error. “Impossible” fou la seva resposta: no es podia permetre cap escàndol que maculés la seva brillant carrera cap a la fama.

... ... ....Ja no li he plantejat res més: Ja tinc

la maleta preparada –dormim en ha-bitacions separades i a la meva no hi entra mai.

Ja tinc el país escollit i la tasca de voluntariat que hi faré i tots els docu-ments en regla. De diners, no me’n falten: ha estat molt generós amb mi i m’ha deixat participar en els “nego-cis” de passejar la seva fama pel món.

Potser el meu cos apedaçat se’n ressentirà, però recuperaré el meu JO i viuré la meva vida.

Pigmalió: ELL ja trobarà alguna ex-plicació per evitar tota mena de des-prestigi i acabarà reconeixent que no podíem seguir amb aquesta història de domini i dependència. Potser li dec molt, però no li pertanyo.

M. Dolors Godoy


Per passar l’estona

mots encreuats núm. 375horitzontals

1.- L’herba metzinosa més valorada als concursos de belle-sa. En un cuc, tant ho podeu trobar al cap com a la cua. 2.- La sardana que es balla si us plau per força. Acaba discernint els més petits matisos. 3.- Versada en un co-neixement especulatiu basat en hipòtesis. El vehicle més cotitzat al Regne Unit. 4.- S’allisti en un partit polític. Trena d’espart on se subjecten per les cues una partida d’alls. 5.- La coral Geriona ho porta al cor. Practicants d’una disciplina d’origen hindú, instal·lats al parc de Jellystone. 6.- Sol ser la carta guanyadora. El volcà més europeu del Vietnam. En té coneixement. 7.- El sant més venerat pels estudiants. Badia petita encarada a ponent. 8.- Barret atrotinat de pitonissa. Primeres manifestacions d’un feno-men considerat nociu, que es pot escampar. 9.- Res no és. Una beca sense cap ni peus. Producte químic utilitzat en la purificació d’aigües. Doble corba perillosa. 10.- Mala nota. Nom de dona. Vot referendari. 11.- Infusió. Lloc on es munyen les ovelles. Elaboreu.

verticals1.- Aliada del viticultor, amb qui fa un negoci rodó. Acaba de ballar el fox a l’hipòdrom. 2.- Professional que fa mobles amb fustes fines. Acaba setzè. 3.- Persona molt xerraire. Fem un discurs en públic. 4.- El rosegador més dormilega. Entusiasme per una proposició plantejada electrònicament en una assemblea deliberant. 5.- Lleugeresa i rapidesa en els moviments. Les bessones inseparables de l’andorrà. 6.- Accions de donar que no impliquen liberalitat. El Centre d’Instrucció de Reclutes. 7.- Himne litúrgic del ritu bizantí. Enceten les gales. Nom d’home. 8.- Títol de cortesia. Mig fuet. Fruit silvestre políticament incorrecte, de baix a dalt. 9.- Aquesta fa badar la boca. Sensació anàloga a la que pro-dueix una cremada. Comença la fira. 10.- Aquest espavilat ens vol donar gat per llebre. Em consta. 11.- Edifici de l’an-tiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleu-gers. Que suporta alguna cosa sense oposar resistència.

Una secció de Josep M. FustéSolucions, a la pàgina 9

entreteniments

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11


a C Cassanen cassadigital.cat Llumiguia...perquè amb la formació i capacitat de les actuals...

Documents

Transcript of a C Cassanen cassadigital.cat Llumiguia...perquè amb la formació i capacitat de les actuals...