PROCEDIMENT ORDINARI núm.: 1 /000202/2013- T

NIG: 46250-33-3-2013-0005439

Ponent: D/SRA DESAMPARADOS IRUELA JIMÉNEZ

Procurador/Lletrat:

Demandat/Recorregut: CONSELLERIA D'INFRAESTRUCTURES, TERRITORI I MEDI AMBIENT

Procurador/Lletrat: /LLETRAT DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Demandant/Recurrent: FEDERACIÓ D'ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEL PV, PLATAFORMACIUTADANA NO A LA CONTAMINACIÓ, PLATAFORMA NO AL MACROABOCADOR DELLANERA, ASSOCIACIÓ AFECTATS ABOCADOR “LES CANYADES”, CENTRE EXCURSIONISTADE CASTELLÓ, ESQUERRA UNIDA DEL PV, PSOE-PSPV i COALICIÓ COMPROMÍS

A LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE LA COMUNITAT VALENCIANASecció Primera

Enrique Miñana Sendra, procurador en representació de LA FEDERACIÓD'ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEL PV, PLATAFORMA CIUTADANA NO A LACONTAMINACIÓ, PLATAFORMA NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA,ASSOCIACIÓ AFECTATS ABOCADOR “LES CANYADES”, CENTREEXCURSIONISTA DE CASTELLÓ, ESQUERRA UNIDA DEL PV, PSOE-PSPV iCOALICIÓ COMPROMÍS, els poders de representació processal dels quals s'acompanyenen uns casos, i en els que no aporten s'acreditarà apud acta la dita representació davant de laSala que per torn de repartiment corresponga, com millor procedisca en Dret comparec, i,DIC:

Que notificada a aquesta part la diligència d'ordenació que acorda que formalitze lademanda en el termini de 20 dies, s'hi presta mitjançant aquest escrit, en el qual, amb laseparació exigida per l'art. 56 de la LJ, interessa manifestar:

ANTECEDENTS DE FET INDISPENSABLESPrimer.- CAUSA DE LA DEMANDA

És el Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral deResidus de la Comunitat Valenciana (en avant PIRCV), publicat en el DOCV de 26 de junyde 2013. Els meus representats estimen que l'esmentat Decret no compleix les exigènciesestablides per la normativa aplicable, referida als plans integrals de residus, ni lainterpretació que n'ha fet la doctrina legal.

Segon.- CRITERIS D'UBICACIÓ

a) Els actors estimen, tal com s'argumenta en els fonaments de dret, que d'acord amb lanormativa aplicable, el PIRCV no estableix els criteris d'ubicació de les instal·lacions devalorització energètica, tal com es disposa en la normativa d'aplicació.

En tot el PIRCV, l'única referència a criteris d'ubicació es diu en l'article 17.3 i 17.4 de lanormativa del Decret 81/2013. Concretament es diu:

“17.3. Es preveu la valorització energètica de la fracció de rebuig no valoritzablematerialment (operació de valorització R1 de l'annex II B de la Directiva 2008/98/CE, delParlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre residus) procedent deles plantes de tractament. Cal implantar plantes de valorització energètica d'àmbitsuprazonal, estratègicament ubicades i que permeten afrontar de manera eficaç,econòmicament i mediambientalment eficients este nou repte, en sintonia amb la tendènciadels països europeus més avançats en la gestió de residus.

17.4. La conselleria competent en matèria de residus elaborarà un pla de valoritzacióenergètica per a la Comunitat Valenciana. El nombre de plantes de valorització energèticai la seua ubicació geogràfica la formularà la Comissió de Coordinació de Consorcis.”.

Com pot apreciar-se, sobre els criteris de localització es limita a dir que hauran d'estar“estratégicamente situadas.” És a dir, es tracta d'un criteri tan general que no permet fixarconcretament el lloc d'ubicació futura de cadascuna de les plantes.

b) En l'epígraf 2.5 Zones aptes per a la ubicació de les instal·lacions de valorització ieliminació dels residus urbans, del document “Memoria Justificativa Residuos Urbanos”del PIR finalment aprovat (pàgs. 148 i 149 del document 5) s'afirma que “Las zonas aptasorientativas para la implantación de infraestructuras de valorización y eliminación son lasindicadas en cada uno de los planes zonales aprobados. En el presente Plan se incluye unasuperposición de todas ellas que da como resultado una nueva cartografía de espaciospotencialmente impermeables y fuera de las zonas de exclusión por motivos declasificación urbanística y espacios naturales protegidos.”

La cartografia que es presenta en la figura 24 (pàg. 149) i en el Plànol 06 de la Cartografiade Residus Urbans és “informativa y orientativa que facilita la selección de una ubicaciónconcreta” i en tot cas es reconeix que seran necessaris ulteriors estudis geològics-geotècnics i hidrogeològics, “así como visitas de campo que confirmen su aptitud.”

Estimem que aqueixa cartografia no és vàlida per al cas de l'elecció de la ubicació de lesinstal·lacions de valorització energètica, per les següents raons. Les zones aptes orientativesindicades en els plans zonals no van tenir en compte específicament la ubicació de lesinstal·lacions de valorització energètica, ja que el PIR de 1997 no en contemplava lainstal·lació. Per al cas d'una instal·lació de valorització energètica és irrellevant el caràcterpermeable o impermeable del terreny, ja que en aquestes instal·lacions no es produeixenabocaments líquids ni existeixen lixiviats (qüestió molt important i decisiva a tenir encompte en el cas d'instal·lació d'abocadors), i també la seua classificació urbanística, atésque una incineradora de residus urbans és una instal·lació industrial que pot ubicar-seperfectament en un sòl urbà industrial, o en sòl no urbanitzable, amb els instruments quel'ordenació urbanística subministra, entre d'altres, la figura de la declaració d'interéscomunitari de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de sòl so urbanitzable, plans especials dela Llei urbanística valenciana, o una actuació territorial estratègica, regulada per la Llei1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat, d'impuls a la implantació d'actuacions territorials

estratègiques. Sí que pareixeria rellevant la consideració d'altres criteris més lògics com ladistància a les plantes de tractament mecanicobiològic dels residus urbans, per a minimitzarels costos del transport, atés que la matèria primera d'aquestes instal·lacions de valoritzacióenergètica segons el PIR serien els rebutjos no valoritzables materialment generats en elprocés de tractament dels RSU, o fins i tot la distància als abocadors, si s'optara per“desmuntar-los” en l'òptica de considerar-los com a “jaciments de recursos” i com apossible matèria primera per a les incineradores, qüestió no plantejada pel PIR. Un altrecriteri podria ser l'existència d'una atmosfera no contaminada o amb nivells delscontaminants de referència inferiors als límits legals.

Dins de l'apartat de Cartografia de Residus Urbans s'inclouen uns plànols (núm. 6, núm. 10)on es delimiten unes zones aptes per a la instal·lació d'infraestructures de tractament ieliminació de residus urbans. Hi ha tres categories: zones aptes, zones aptes orientatives izones aptes segons estudi.

Hi ha a més una sèrie de plànols (núms. 11 al 20) on es delimiten les zones aptes segonsuns criteris que atenen a l'existència d'espais protegits, corredors d'infraestructures, riscosde lliscament, erosió, vulnerabilitat d'aqüífers, riscos d'inundació, etc. En la nostra opinióaquesta cartografia no es pot considerar informació suficient que determine els criterisd'ubicació per a la identificació de l'emplaçament de les incineradores previstes.

c) El PIRCV no diu res sobre el nombre i la capacitat d'aquestes incineradores. En lesversions inicials del PIRCV es parlava de 3 o 4 incineradores, però en la versió final hadesaparegut aquesta referència.

Així, es pot llegir en la Memòria Justificativa de Residus Urbans del PIR10 (pàg. 152 deldocument 2 Memoria Justificativa de Residuos Urbanos, de la carpeta MemòriaJustificativa, de la carpeta 00 PIR10, de la carpeta 04 Consultes i versió preliminar PIR10):

“La concreción sobre el número de plantas de valorización energética para atender lasnecesidades de la Comunidad Valenciana, así como sus capacidades nominales, susmejores ubicaciones desde el punto de vista logístico y las soluciones tecnológicas elegidasdeberá esperar hasta después de la aprobación del PIR10.

No obstante, sí puede adelantarse en primera aproximación la conveniencia de optar comomínimo por 3 ó 4 instalaciones de valorización energética (no necesariamentecircunscritas a los tres ámbitos provinciales), por razones de complementariedad en laoperativa de su funcionamiento, dado su carácter suprazonal y sin olvidar en ningúnmomento su componente fundamental de servicio público.”

Se suposa que el futur Pla de Valorització Energètica que haurà d'aprovar la Conselleria deMedi Ambient concretarà aquestos extrems (nombre i capacitat de les incineradores),encara que la ubicació definitiva no recau en aqueix Pla sinó que és una decisió queadoptarà la Comissió de Coordinació de Consorcis. Aquest nou òrgan que es crea en aquestPIRCV no té cap empara legal i només té com a suport legal aquest Decret 81/2013, pelqual s'aprova el PIRCV. Cal recordar que l'Entitat de Residus creada sobre el paper en laLlei 10/2000, de 12 de desembre, valenciana de residus (articles 10 a 14) mai va serconstituïda, convocada o reunida, ha sigut anul·lada després de la Llei 1/2013, de 21 demaig, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial ifundacional.

Tercer.- SOBRE LA INEXISTÈNCIA DE PRESSUPOST ECONÒMIC

No existeixen en cap document del PIRCV referències als costos per a l'execució del pla nials mitjans de finançament per a la seua execució. No hi ha cap pressupost, memòriaeconòmica o estimació dels costos de totes les instal·lacions que promou el PIRCV, comara les incineradores de RSU o altres instal·lacions previstes (depòsit de residus industrials,plantes de transferència en polígons industrials, etc.) o l'impuls a la recollida selectiva de lamatèria orgànica, que incrementarà els costos de la recollida dels residus. Òbviament,tampoc no es determina la forma de finançament d'aquestes infraestructures o de les novesrecollides selectives.

L'única vegada que en l'expedient administratiu apareixen les paraules “MemòriaEconòmica” és en l'informe del Director General de Qualitat Ambiental de 24 de gener de2013 amb el títol de “Memoria económica sobre el proyecto de decreto del Consell, por elque se aprueba la revisión y actualización del Plan Integral de Residuos de la ComunidadValenciana.” (Document 6 de la carpeta 11.04), on es diu textualment:

“Así el presente proyecto normativo no supone pues incremento alguno de costeeconómico para la Generalitat, y no implica inversiones que comporten aumentar lospresupuestos aprobados, en la medida en que se trata de la revisión y actualización delPlan Integral de Residuos que, tal y como establece el artículo 27 de la Ley 10/2000, de 12de diciembre, de residuos de la Comunidad Valenciana, es un plan de acción territorialsectorial.”

Tenint en compte que el PIRCV és un pla amb un horitzó sexennal seria lògic que lesinversions o pressupost tingueren un horitzó plurianual, i que la part d'aquestes inversions idespeses que correspongueren a l'administració autonòmica es repartiren en diversesanualitats i pressupostos, que òbviament sí que van a suposar un increment de la despesapública.

El tema és particularment sorprenent atés que en el PIRCV la Generalitat s'arroga lacompetència d'actuar de forma subsidiària o coadjuvant a la iniciativa privada (art. 22instal·lacions de gestió de residus industrials, art. 27 olis usats, del Decret 81/2013), endeterminats fluxos de residus (residus industrials, olis usats) que es reconeix que no tenensuficients i adequades instal·lacions per al seu tractament en l'actualitat.

La Disposició Addicional única “No increment del gasto públic” del Decret 81/2013impedeix que la despesa pública puga afrontar la implementació i desenvolupament delPIRCV, qüestió totalment contradictòria amb el caràcter subsidiari o coadjuvant que laGeneralitat assumeix per a la creació de determinades instal·lacions per a tractardeterminats fluxos de residus, amb insuficients instal·lacions per al seu tractament.

Pareix que en algun moment de l'elaboració del PIRCV sí que va establir un pressupost i esva avaluar el cost de les mesures i objectius que es pretenia aconseguir amb el PIR. Així, enles pàgines del document “Memoria Justificativa Residuos Urbanos” del PIRCV finalmentaprovat es diu en el paràgraf 2.3 “Objetivos y Medidas para la Mejora de la Gestión de losResiduos Urbanos” (pàg. 85):

“A continuación de cada medida se indica el presupuesto presentado y el modificado.”

No obstant això, contràriament al que afirma, aquest pressupost no apareix a continuació decadascuna de les mesures contemplades en cadascun dels objectius particulars. Sembla comsi els redactors inicials del PIRCV sí que hagueren avaluat el cost econòmic de cada una de

les mesures del Pla, però que en la redacció final hagueren sigut omeses, encara queaquesta omissió va deixar una empremta perceptible.

La Memòria Ambiental (Document 30 de la carpeta 04 CD'2 Documentaciónadministrativa Final, en la carpeta 11 Aprovación definitiva, de 15 de novembre de 2011)troba a faltar un informe de viabilitat econòmica del PIRCV (pàg. 9), “Informe deviabilidad económica, no se incluye como tal”, encara que a continuació afirma de formacontradictòria que hi ha un “análisis de viabilidad en este sentido”. Desconeixem on estroba aquesta anàlisi de viabilitat econòmica en el PIRCV.

En les Recomanacions Finals d'aquesta Memòria Ambiental (pàg. 35) de totes maneress'inclou la següent determinació:

“Se incluirá la siguiente información en el documento definitivo de planeamiento:

...La viabilidad económica de la actuación relativa a la eliminación de residuos mediantevalorización energética se deberá analizar con carácter previo a la planificación quedesarrolle el plan o en su defecto en el proyecto de ejecución.”

Aquesta determinació no ha sigut arreplegada i incorporada en la versió finalment aprovadapel Consell, la qual cosa contravé les determinacions de la Llei 9/2006, de 28 d'abril.

Quart.- INEXISTÈNCIA D'UN ESQUEMA GENERAL D'INFRAESTRUCTURES.

El PIRCV no defineix ni justifica l'esquema general d'infraestructures, obres i instal·lacionsque es preveuen, als efectes de donar compliment al principi d'autosuficiència. No contél'esquema general de les infraestructures, obres i instal·lacions que es preveu construir. S'hiconsidera que les instal·lacions previstes en el PIR1997 i no construïdes continuen sentvàlides. Ja ens hem referit a l'espai en blanc que existeix en el PIRCV pel que fa a lesinstal·lacions d'incineració de la fracció de rebuig dels RSU. Encara que es preveu construiraltres instal·lacions (depòsit de seguretat per a residus industrials, plantes de transferènciaen polígons industrials, etc.) no hi ha un esquema general d'aquestes infraestructures, obresi instal·lacions.

A més, les plantes de valorització energètica no eliminen la fracció de rebuig dels RSU,sinó que produeixen com a residus de l'operació de valorització R1 dos tipus de residus:cendres volants i escòries. Segons les dades de TIRME, que opera la incineradora de Palmade Mallorca, 1.000 kg de RSU generen 180 kg d'escòries i 40 kg de cendres volants, que calgestionar. Les cendres volants (codi LER 19 01 13*, Llista Europea de residus, OrdreMAM 304/2002) tenen la consideració legal de residus perillosos i la seua destinació ha deser un depòsit de seguretat (Fitxa Tècnica 4.3, Escòries i cendres d'incineradora de residussòlids urbans, CEDEX, desembre 2007). A més, els residus líquids i sòlids obtinguts en eltractament dels gasos (codis LER 19 01 06* i 19 01 07*) són també residus perillosos ambla mateixa destinació que les cendres volants. La Comunitat Valenciana, tal com afirma elPIRCV mateix, no disposa de cap depòsit de seguretat. El PIRCV no planteja per tant totesles instal·lacions necessàries des del punt de vista del compliment del principid'autosuficiència.

Per als residus de construcció i demolició (RCD) no es planifiquen les necessitats deconstrucció de noves plantes. En la Memòria Justificativa de RCD es constata l'absènciaactual de suficients plantes de valorització, encara que no es planifiquen les necessitatsfutures, amb l'excusa que es deixa en mans de la iniciativa privada:

“Así, en base a los análisis presentados a lo largo del presente capítulo y dado el déficit deinstalaciones para el correcto tratamiento de RCD se desprende la necesidad de crearestaciones de transferencia, instalaciones de tratamiento de RCD industriales y vertederosde RNP para depositar los RNP generados en las instalaciones de tratamiento,responsabilidad que recae en la iniciativa privada.”

Cinqué.- EL PIRCV MANTÉ ELS SISTEMES DE RECOLLIDA DEL PIR1997.

El PIRCV manté els sistemes de recollida dels RSU establits en el PIR1997 (recollida encontenidors de vorera, recollida selectiva en àrees d'aportació i ecoparcs), però no enplanteja cap avaluació, ni sobre la necessitat d'implantar nous sistemes de recollida.Tampoc no avalua les inversions econòmiques necessàries per a portar endavant aquestosnous sistemes de recollida.

El PIRCV, a diferència del PIR 1997, no analitza els avantatges i inconvenients delsdiferents sistemes de recollida de residus, ni es planteja la necessitat de modificar-nel'actual sistema (en la vorera i en àrea d'aportació). En el baix nivell de reciclatge irecuperació de materials, la baixa qualitat del compost produït en les actuals plantes decompostatge i l'alt percentatge de residus que es porten a abocador (el 68,8% dels residusque entren en les plantes de tractament, en 2011) alguna cosa deu tenir a veure el sistema derecollida dels residus.

El Pla Nacional Integrat de Residus, PNIR 2008-2015 així ho estableix, quan afirma,després de detectar que el 68% dels RU es destinen a eliminació (abocador) que percep la“necesidad de analizar los diferentes sistemas de recogida implantados y de explorarsistemas alternativos con el fin de complementar, y si es preciso cambiar en determinadoscasos, los sistemas existentes para aumentar la cantidad y la calidad del materialrecogido” (pàg. 19.902 BOE 26 febrer 2009).

En el nostre cas, amb percentatges semblants de RU que es destinen a abocador (61,3% en2008, segons les pròpies dades de la Conselleria de Medi Ambient), caldrà, com a mínim,fer una avaluació de l'actual sistema de recollida de residus i de la necessitat de noussistemes de recollida.

En cap part de la Normativa del PIRCV es parla de nous sistemes de recollida dels residus,ni se n'avalua la necessitat. Fins i tot quan es parla dels bioresidus s'estableix lacònicamentque “s'haurà de facilitar l'arreplega separada i el tractament adequat dels bioresidus” (art.21del Decret 81/2013), però no es concreta cap fórmula de recollida de les possiblesplantejades en l'Annex 8 bioresidus (porta a porta, cinqué contenidor, etc.) i a més nos'avalua el cost econòmic afegit que sens dubte suposarà aquesta nova recollida selectiva dela matèria orgànica. Les conclusions mateixes de l'Annex 8 Bioresidus no estableixen ambclaredat quin en serà el sistema de recollida selectiva.

Quant a aquesta recollida (una altra obligació de la Directiva 2008/98/CE establida enl'article 22.a) el PIR 2013 l'accepta formalment, però sense gran entusiasme. No fixa unimprescindible calendari de la seua implantació, ni estableix percentatges de recollidaselectiva d'aquesta matèria orgànica, que uniformitzen els objectius quantitatius establits deforma fallida a aqueix respecte en alguns Plans Zonals (taula 36, pàg. 70, MemòriaJustificativa de RU). Cal indicar que aquestos objectius establits en alguns Plans Zonalss'han incomplit sistemàticament, i en realitat no s'ha iniciat la recollida selectiva de lamatèria orgànica en cap municipi de la Comunitat Valenciana.

Es preveu ara iniciar aquesta recollida als grans productors (mercats, hotels, restaurants,etc.) i de forma prioritària en els mercats municipals dels municipis més pròxims a lesplantes de valorització i compostatge que tinguen una línia específica de tractament de lafracció orgànica (només les plantes més modernes disposen d'aquesta línia específica), aixícom la recollida domiciliària de la fracció orgànica dels residus domèstics.

A més s'imposa un criteri molt restrictiu d'impossible compliment, perquè s'ha d'assegurarque “los costes sean asumibles en comparación con los beneficios medioambientaleslogrados” (p. 104 de la Memòria Justificativa de RU). Com es pot comparar un costeconòmic valorat en euros que no s'ha quantificat amb un benefici mediambiental mesuraten altres termes (disminució de l'abocament de matèria orgànica, disminució en lageneració de gasos d'efecte hivernacle, qualitat del compost produït, etc.)?

La Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre del 2008, sobre residus estableix en el seuarticle 11.2. que abans de 2020 s'haurà de reutilitzar o reciclar com a mínim el 50% en pesdels següents materials presents en els RSU: paper, bioresidus, metalls, plàstic i vidre.

Aquesta obligació suposa que caldrà implantar un sistema de recollida selectiva d'aquestosmaterials. El PNIR (2008-2015) per a complir aquestos objectius estableix que en 2015haurà d'implantar-se una recollida selectiva d'almenys els següents materials: paper, metall,plàstic i vidre.

Actualment en l'àrea d'aportació hi ha contenidors per a arreplegar paper i cartó, vidre ienvasos (contenidor groc). Per tant caldria implantar nous contenidors de recollida selectivade metall i de plàstic de forma separada, i desaparéixer el contenidor groc.

Tampoc es parla en cap lloc del tancament de les instal·lacions existents, si es té en compteel grau de rebliment de molts abocadors. En 2012 s'ha escomés la clausura de l'abocador deReciplasa a Onda (Castelló). La Conselleria mateixa ha publicat que en 2018-2019 lamajoria dels abocadors actualment existents estaran colmatats. L'horitzó de vigència delPIRCV és indefinida, però revisable cada sis anys (així ho estableix l'art. 14.5 de la Llei22/2011) i per tant en aquest horitzó hi haurà diverses instal·lacions que haurien de tancar-se. El PIRCV no contempla aquest aspecte.

Sisé.- EL PLA D'ACCIÓ TERRITORIAL SECTORIAL MANCA D'UN ESTUDI DEPAISATGE.

La revisió del contingut de la documentació que es va sotmetre a informació pública(carpetes 04 Consultas ISA i Versión Preliminar PIR10 i carpeta 07 ISA PIR10) demostraque no hi ha cap document específic amb el títol "Estudi de Paisatge". L'únic document decaràcter ambiental sotmés a informació pública va ser l'Informe de SostenibilitatAmbiental, el qual no va estudiar específicament el paisatge en cap dels seus paràgrafs. Ésa dir, el PIRCV de 2013 com a Pla d'Acció Territorial Sectorial manca del preceptiu Estudide Paisatge, tal com assenyalarem en els fonaments de dret.

Seté.- EL PIRCV NO CONTÉ COM A OBJECTIU L'AUGMENT DE LES TAXESDE RECICLATGE DEL 50% PER ALS RESIDUS URBANS I DEL 70% PER ALSRESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ PER A 2020.

Ni en la normativa del PIRCV ni en la Memòria Justificativa de Residus Urbanss'estableixen com a objectiu unes taxes mínimes de reciclatge per a les diverses fraccions omaterials que componen els residus urbans. Òbviament, tampoc no s'avalua en quinamesura el PIRCV contribuirà a assolir aquestos objectius de reciclatge establits per laDirectiva Marc i la Llei de residus espanyola.

En la Memòria Justificativa dels Residus Urbans, en l'epígraf 2.3.1, s'estableixen elsobjectius particulars de gestió, valorització i eliminació dels residus urbans. Entre aquestostrobem el següent, anomenat Objectiu 2: “Mejorar la gestión de los RU asegurando, poreste orden, la reducción, la reutilización, el reciclado y otras formas de valorización de losRU.”

En la taula de la pàgina 83 de la Memòria s'estableixen 5 mesures, en cap de les qualsapareix ressenyat l'objectiu d'un mínim reciclatge comentat anteriorment.

En l'Annex 7 Incorporación Nueva Directiva al PIRCV, pàgina 14, es comenta aquestobjectiu que paradoxalment en cap part del PIRCV es proposa com a objectiu explícit quecal assolir:

“El conjunto de elementos de planificación de la Comunitat Valenciana que conforman laestrategia a seguir en materia de residuos siempre ha primado la máxima recuperación demateriales y la minimización de las cantidades destinadas a eliminación, que se hareflejado en la adopción de medidas dirigidas a promover la separación en origen y laoptimización de los proceso de valorización material de los residuos. Todo ello denota unatendencia creciente de la recuperación de esta tipología de materiales, alcanzando el 12 %de recuperación de materiales sobre el residuo mezclado (sin considerar las cantidadesrecuperadas por la recogida selectiva de residuos de envases) y el 22% de recuperaciónincluyendo los datos correspondientes a la recogida selectiva.

Este punto de partida sitúa a nuestra comunidad en una posición avanzada en el caminohacia la sociedad del reciclado, objetivo que se refuerza con las medidas específicascontempladas en este Plan, que potencian la recogida separada de las fracciones de losresiduos urbanos, incluyendo las fracciones de papel y cartón, plástico, metal y vidrio.”

Aquest comentari, a més de ser pretensiós, indica el retard i el gran salt en matèria dereciclatge que ha d'escometre la Comunitat Valenciana si d'un 22% de reciclatge (les dadessón de 2011) ha d'aconseguir un mínim del 50% en 2020.

A més, la Comissió Europea s'ha compromés a revisar aquestos objectius ambientals dereciclatge, recuperació d'envasos i abocament màxim de residus biodegradables enabocador per tal d'aconseguir un augment en l'eficiència en l'ús dels recursos. Presentaràuna proposta als estats membres en la primavera de 2014 i abans de la celebració de lespròximes eleccions al Parlament Europeu de maig de 2014.

Quant als residus de construcció i demolició (RCD), el PIRCV no es planteja com aobjectiu fonamental la consecució d'unes taxes de reutilització, reciclatge o un altre tipus devalorització del 70% en 2020 establit en l'article 22.1 de la Llei 22/2011 de residus. Entreels objectius particulars de la Memòria Justificativa de RCD no figura aquest objectiucentral de tanta importància.

Huité.- EL PIRCV NO ES PLANTEJA COM A OBJECTIU CENTRAL LAREDUCCIÓ DE L'ABOCAMENT DE RESIDUS BIODEGRADABLES.

En el PIRCV no hi ha cap estratègia per a reduir els residus biodegradables destinats aabocadors. A banda de citar en diversos llocs del PIRCV aquesta estratègia comunitària, nohi ha en el PIRCV un sol còmput dels residus biodegradables produïts en tot el PaísValencià ni una estimació de la fracció que es deriva a abocador. Per tant no s'analitza elgrau de compliment de l'article 5 de la Directiva 1999/31/CEE, transposada a la legislacióespanyola en el Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, mitjançant el qual es regulal'eliminació de residus per mitjà de depòsit en abocador, en el període 2006-2016. Com aobjectiu pròxim i central està que en 16 de juliol de 2016, la quantitat total en pes deresidus urbans biodegradables destinats a abocador no superarà el 35% de la quantitat totalde residus urbans biodegradables generats en 1995. El 16 de juliol de 2009, eixa quantitatno hauria d'haver superat el 50% dels residus biodegradables generats en 1995.

En el Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015 s'estima en 1.433.864 tones els residusbiodegradables generats en 1995, any de referència, al País Valencià. En 2009, per tant, nos'hauria d'haver portat a abocador més de 716.932 t, el que suposa una reducció del 50%, ien 2016 eixe límit s'hauria de reduir a 501.852 t.

El PIRCV estima el total de RU generats en 2009 i 2016 en 2.999.933 t i 3.332.139 trespectivament. Suposant que es mantinga el percentatge de residus biodegradablesassenyalat en el PNIR en el 61,9% (41,3% matèria orgànica fermentable, 18,7% paper icartó, 1,9% fusta), el total de residus biodegradables generats seria de 1.856.958 t i2.062.594 t en 2009 i 2016 respectivament. Quantes tones de residus biodegradabless'enviaran a abocador en 2016? El PIRCV no resol aquesta pregunta fonamental, i el mésgreu és que ni tan sols se la planteja.

Podem fer uns càlculs aproximats que demostren que no s'estaria complint amb eixanormativa en 2011. Amb les dades de la pròpia Conselleria d'Infraestructures, Territori iMedi Ambient, en 2011 (veure pàg. 684 de la Memòria del CES 2012, enhttp://www.ces.gva.es) es van generar 2.675.000 t de residus urbans. Els residusbiodegradables serien, considerant el percentatge assenyalat pel PNIR 2008-2015 (61,9%)de 1.655.825 t. En 2011 es van obtenir 137.000 t (5%) de compost, va haver-hi unespèrdues en el procés de 348.000 t (13%), i es van arreplegar 63.000 t de paper i cartó deforma selectiva (es desconeix el paper i cartó, i fustes que es van arreplegar en els ecoparcs,encara que el total de residus aportats als ecoparcs va ser de 125.000 t (5%), però anem asuposar de forma conservadora que tot aquest flux era paper, cartó i fusta, per tant es vanabocar 982.825 t (41,4%) de residus biodegradables, que suposen 68,5% dels residusbiodegradables abocats en 1995, i superant el límit legal ressenyat anteriorment com aobjectiu en 2009 de 716.932 t (50%).

Nové.- EL PIRCV MANCA D'UN VERTADER PROGRAMA DE PREVENCIÓ

El Programa de Prevenció presentat com a Annex 5 en el PIRCV despatxa el tema en tresfulls sense més miraments. Això no es pot considerar com un veritable programa deprevenció que complisca les exigències legals aplicables, tal com argumentarem en elsfonaments de dret. Cal advertir en primer lloc que aquest programa de prevenció no té coma referència el marc normatiu vigent en el moment d'aprovació definitiva del PIRCV (junyde 2013) sinó la normativa aplicable uns anys abans. Així, les referències legals són encarales derogades Llei 10/1998, de residus i la Directiva 2006/12/CE, substituïdes per la Llei22/2011, de residus i la Directiva 2008/98/CEE.

Les mesures proposades no formen un vertader pla de prevenció preceptiu segons l'article29 de la Directiva Marc de Residus, integrat en qualsevol Pla de Gestió de Residus (art. 28)o l'art. 15 de la Llei 22/2011 de residus.

Segons l'article 29.2 de la Directiva Marc de Residus, els programes de prevenció“establiran objectius de residus”. També s'establiran indicadors qualitatius o quantitatiusper a valorar l'efectivitat de les mesures de prevenció (art. 29.3). Aquestes determinacionstenen la seua correspondència amb la seua transposició en la Llei 22/2011 (art.15).

En el Pla de Prevenció presentat com a Annex 5 no hi ha objectius a aconseguir, només unconjunt de mesures. Per als residus urbans només hi ha una mesura: “Revisión del modeloeconómico en pro de aplicar el principio de “quien contamina, paga a través de un sistemaimpositivo específico.” Tampoc no es concreta com es reduiran els residus generats(l'objectiu establit en la Llei 22/2011 és la reducció del 10% en 2020) ni s'avaluen laimplantació de les mesures proposades en l'Annex IV de la Llei.

Desé.- EL PIRCV MANCA DE DADES ACTUALITZADES

La mera observació de la documentació present en l'expedient del PIRCV (MemòriaInformativa, Documents d'Ordenació, Memòries Justificatives, etc.) demostra que lamajoria de les dades de la situació de la gestió dels residus a la Comunitat Valenciana sónen el millor dels casos les existents en 2007.

Un exemple queda acreditat en la pàgina 26 de la Memòria Informativa: es diu que la plantai abocador de Cervera del Maestre, a Castelló, està en construcció, quan està enfuncionament des del 2 de gener de 2012. Pel que fa a la planta de Manises es diu que estàencara en obres, tot i que va entrar en funcionament a l'octubre del 2012. Es diu que laprevista planta i abocador que s'ha de construir a la Vall d'Uixó té concedida l'AutoritzacióAmbiental Integrada i que no s'ha iniciat la seua construcció. Però no es diu res sobrel'anul·lació d'aquest projecte, que el Consorci de Residus corresponent ha descartat la seuaconstrucció. Quant a l'abocador de rebutjos de Tous, es diu que el projecte constructiu estàen redacció, quan aquest projecte ha sigut descartat pel Consorci corresponent i estàtramitant-se l'AAI d'una nova planta de tractament i abocador a Guadassuar des de 2011. Laplanta de tractament de residus de Llíria es diu que està en construcció, quan es va posar enfuncionament el 10 de desembre de 2012. L'abocador de Caudete de las Fuentes, que en eldocument es diu que està en construcció, va començar a operar al gener de 2013. La majorpart d'aquestes dades actualitzades estan en el document penjat en la pàgina web de laConselleria “Análisis de la situación y gestión de los residuos en la ComunitatValenciana”, Actualización del PIR

(http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=84319&idioma=C). Aquest document noforma part del PIRCV aprovat pel Decret 81/2013.

Les ratios de generació de RSU que apareixen en la pàgina 31 corresponen als anys 2000-2004. Es fa una “estimació” de la generació de RSU en el “futur” 2008-2020, en undocument que s'aprova en 2013 (pàg. 32 de la Memòria Informativa).

Les dades de generació de residus industrials (pàg.45 de la Memòria Informativa) són de2005.

Les dades del flux i tractament de residus perillosos (pàg. 46) són també de 2005. Les dadesdels Residus de Construcció i Demolició, i de Vehicles Fora d'Ús són una miqueta més

actuals, de 2007 (pàg. 54). Les dades de les instal·lacions de gestió de Pneumàtics Forad'Ús són de febrer de 2008 (pàg. 56).

En l'expedient hi ha un document (08. Documento explicativo actualización de datos 2011,en la carpeta 04.1 CD'1 PIRCV i EAE), de dues pàgines on es justifica la “antiguitat”d'aquestes dades de generació de residus, amb aquestos arguments:

“El cumplimiento de las garantías de información y consulta pública establecidas enambas normas, así como la adaptación a la nueva legislación aprobada durante latramitación del PIRCV, y en particular la Directiva 2008/98/CE, que no ha sido traspuestaal ordenamiento jurídico español hasta el año 2011, han hecho que dicha tramitación sehaya dilatado temporalmente, con lo que a fecha de la aprobación definitiva del PIRCV,los datos sobre la situación de la generación y la gestión de los residuos en la ComunitatValenciana así como sobre las instalaciones existentes, han cambiado respecto al añotomado de referencia (2007).

En el documento PIRCV se han recogido las alegaciones aceptadas en el marco delproceso de participación pública, pero no se han actualizado los datos de partida ya queello podría ser considerado como una modificación sustancial respecto al documentoexpuesto a información pública.”

Eixos arguments no se sostenen, perquè el tràmit d'informació pública va tenir lloc al maigde 2010, quan ja les dades que es presentaven (2004-2005, per al cas dels residus urbans)eren en la seua majoria obsoletes. L'actualització de les dades era necessària ambanterioritat a les aprovacions provisional i definitiva del PIRCV, tal com ho ordena la Llei22/2011, i aquesta actualització mai pot ser considerada una modificació substancial delPla.

Aquesta qüestió és analitzada per l'advocada de la Generalitat, que en el seu informe de 15d'abril de 2013 (pàg. 6-7) observa:

“En cuanto a los datos reales que se manejan y las previsiones de futuro en cuanto a losflujos de residuos (que constituye parte del contenido mínimo), llama la atención que elhorizonte temporal contemplado en el Plan (Memoria justificativa, introductoria y de losdistintos tipos de residuos) comprende la mayor parte de las veces el periodo 2008-2013,pues el inicio de elaboración del PIRCV se produjo en el año 2007 (aunque no en todas,pues en ocasiones las previsiones alcanzan hasta el 2020). Dado que estamos ya en 2013,es posible que en algunos casos las 'previsiones' de futuro sean un poco cortas.”

Recientemente s'ha penjat de la pàgina web de la Conselleria d'Infraestructures, Territori iMedi Ambient un document d'actualització del PIRCV de 2012 amb el títol “Análisis de lasituación y gestión de los residuos en la Comunitat Valenciana”, que en la introduccióafirma que:

“Así pues, se incorpora el presente documento al Plan Integral de Residuos de laComunidad Valenciana, sirviendo éste como última actualización de datos del mismo.” Noobstant això, aquest document no està contingut en l'expedient administratiu enviat alTSJCV ni tampoc figura en la relació de documents del Decret 81/2013.

ONZÉ.- EL PIRCV IGNORA LES DETERMINACIONS LEGALS SOBRE ELCOMPOST I LA SEUA NOVA DEFINICIÓ DONADA PER LA LLEI 22/2011 DERESIDUS.

Totes les plantes de reciclatge i compostatge tenen una línia de tractament dels residusbarrejats, per a intentar separar per mitjans mecànics la fracció orgànica i el seu posteriortractament aerobi (o anaerobi en algun cas) per a la producció de material bioestabilitzat.Les més modernes tenen a més una línia separada de l'anterior preparada per a obtenir unadob orgànic de qualitat a partir de la matèria orgànica fermentable arreplegada de formaseparada (podes de jardineria, residus de mercats, etc.). Cal mencionar que l'objectiuestablit en el PIR97 i en molts plans zonals de residus d'arreplegar de forma selectiva lamatèria orgànica fermentable no s'ha complit en aquests 16 anys, tal com es reconeix enl'Annex 8 Bioresiduos (pàg.37). No obstant això, el PIRCV s'entossudeix a anomenarcompost al material obtingut per tractament aerobi de la matèria orgànica fermentable ques'arreplega mesclada amb altres residus (la bossa i el contenidor gris). Així podem veureaquesta denominació en la figura 3 Modelo de Gestión para los RU o municipales (pàg. 21de la Memòria Justificativa RU) i en la figura 4 Flujo general de residuos urbanos (pàg.22), dins del paràgraf 2.1 Análisis y diagnóstico de la situación de los residuos urbanos.

Aquest model de gestió no es qüestiona en el PIRCV. Així ho podem comprovar enl'apartat 2.1.8. Conclusiones del análisis y diagnóstico de la situación de los residuosurbanos d'aquest mateix document.

En aquest apartat podem trobar com es corrobora i no es qüestiona aquest model erroni:

“El modelo territorial y organizativo de los planes zonales no solamente no se cuestiona,sino que se reafirma claramente en el PIRCV, como la forma más eficaz de involucrar alos municipios en la gestión de “sus” residuos urbanos, respetando la autonomíamunicipal en la materia conforme a lo establecido en la normativa de bases de régimenlocal y posibilitando una toma de decisiones adecuada a las condiciones locales de cadazona.”

Entre la llista d'objectius particulars del PIRCV per als residus urbans (pàg. 81 de laMemòria Justificativa RU) no figura l'obtenció d'un compost de qualitat (Classe A) ni laseua utilització en agricultura, jardineria o restauració de sòls degradats, tal com s'esmentaen l'article 24 de la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats, a pesar que en l'Annex 8Bioresiduos sí que s'inclouen de forma contradictòria amb el que estableix anteriormentaquestos objectius. Però fins i tot en aquest Annex 8 (pàg. 57) es contempla la utilitzaciópuntual del material bioestabilitzat en agricultura:

“Los productos de calidad inferior también tienen salidas, sobre todo en el saneamiento desuelos y paisajismo, o para algunas tierras agrícolas específicas. Sin embargo, si losviñedos y los olivares no tienen a priori las mismas exigencias que las plantacionesjóvenes en semilleros, conviene contemplar con prudencia la aplicación de productos decalidad inferior en los suelos, particularmente en cuanto a los efectos a largo plazo de unautilización recurrente. Parece por tanto preferible reservar los compost obtenidos a partirde residuos municipales mixtos, a aplicaciones puntuales y limitadas.”

La Directiva 2008/98/CE sobre residus arreplega aquesta preocupació del legislador i en elseu article 22 Bioresidus estableix que la Comissió realitzarà una avaluació sobre la gestióde bioresidus per a presentar, si escau, una proposta. Aquesta avaluació examinarà lapertinència d'establir criteris de qualitat per al compost, a fi de garantir un alt nivell deprotecció de la salut humana i el medi ambient.

L'Estratègia Temàtica per a la Protecció del Sòl (COM (2006) 231), estratègia no citada deforma sorprenent ni una sola vegada en tota la documentació del PIRCV, insta a utilitzar elcompost com una de les millors fonts de matèria orgànica fermentable estable a partir de laqual es pot formar nou humus en els sòls degradats. Més del 45% dels sòls europeus tenenun escàs contingut en matèria orgànica fermentable, principalment en el sud d'Europa.

Una vegada estabilitzada la matèria orgànica fermentable per mitjà del compostatge, lamatèria resultant fixa el carboni de cicle curt durant un període limitat: en una perspectivade 100 anys, al voltant del 8% de la matèria orgànica fermentable present en el composts'integrarà com a humus en el sòl. Aquest retard és molt important, de cara a la lluita contrael canvi climàtic, perquè tenint en compte que si la matèria orgànica fermentable es porta aabocador (i es produeix metà, potent gas d'efecte hivernacle, GEH) o s'incinera, el carbonitorna ràpidament a l'atmosfera, en forma de GEH.

La utilització del compost com a esmena del sòl i adob proporciona avantatges agronòmics,com ara la millora de l'estructura dels sòls, la infiltració de la humitat, la capacitat deretenció de l'aigua, els microorganismes del sòl i el subministrament de nutrients.L'augment de la capacitat de retenció de l'aigua millora la viabilitat dels sòls i redueix elconsum d'energia en el moment del cultiu. La importància del compost de qualitat per a lacreació de sòl fèrtil i per al seu manteniment i millora, de cara a una agricultura de majorqualitat, és crucial a la Comunitat Valenciana, on el contingut de matèria orgànica en elssòls és baixa, i els riscos d'erosió i desertització són preocupants. Els residusbiodegradables són un valuosíssim recurs per a la conservació i millora dels sòls.

Segons el Llibre Verd dels bioresidus (3.12.2008, COM (2008) 811 Final) “Resultafonamental un control adequat del material d'entrada i de la qualitat del compost. Nomésuns pocs Estats membres permeten la producció de compost a partir de residus barrejats.La majoria exigeix una recollida selectiva dels bioresidus, sovint en forma d'una llistapositiva dels residus que poden compostar-se. Aquest enfocament limita el risc i redueix elcost de les proves de conformitat, en permetre un control menys complet de la producció ila utilització del compost.” (el subratllat és nostre).

Creiem que per a aconseguir un compost de qualitat s'hauria de renunciar a denominarcompost al material obtingut a partir dels residus barrejats, tal com ho fa el PIRCV, ja queaquest material és matèria orgànica bioestabilitzada, que s'ha de portar a abocador i sensecap tipus de valorització material. El PIRCV no planteja la destinació final del materialbioestabilitzat produït a partir de la matèria orgànica fermentable barrejada recollida en la“bossa grisa” fins a la total implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànicafermentable.

El PIRCV hauria de presentar l'anàlisi del “compost” fabricat en les actuals plantes decompostatge, especialment el seu contingut en metalls pesants i analitzar si es compleixenels requisits establits pel Reial decret 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants(Annex V, Criteris aplicables als productes fertilitzants elaborats amb residus i altrescomponents orgànics).

Dotzé.-S'HA OMÉS LA CONSULTA ALS AJUNTAMENTS EN L'ELABORACIÓ IAPROVACIÓ DEL PIRCV.

En la fase de consultes prèvies del PIRCV celebrades en 2009 per a l'elaboració per part del'administració ambiental del Document de Referència, no es va realitzar la preceptivaconsulta a les entitats locals, amb excepció de l'Ajuntament d'Alacant.

Tampoc es va consultar específicament les entitats locals en la fase de Projecte Preliminardel PIR i en l'Informe de Sostenibilitat Ambiental que va tenir lloc en 2010.

En la fase final d'aprovació provisional del PIRCV, que va tenir lloc al gener de 2013,tampoc no es va procedir a cap tipus de consulta als ajuntaments.

De fet, només en l'expedient en la fase de consultes prèvies apareixen al·legacions isuggeriments de la Diputació de Castelló, i cap procedent d'algun ajuntament de laComunitat Valenciana.

Reiterem que no es va consultar els ajuntaments. Només es va consultar l'Ajuntamentd'Alacant (com a responsable de l'execució del Pla Zonal de la zona XVI), a l'EMTRE (coma responsable de les zones III i VIII) i als Consorcis Zonals en la fase d'AvaluacióAmbiental Estratègica, però no en la fase inicial (veure document 01. Actuaciones FasePrevia de la Carpeta 01Fase Previa i Plan Participación Pública y Documento 10 NRIlistado entidades para consulta de la carpeta 02 Inicio procedimiento EAE-DocumentoInicial e Informes y Plan de Participación Pública de junio de 2009, apartat de públicinteressat). Aquesta omissió és molt greu perquè estem davant d'un pla estretamentrelacionat amb els servicis municipals obligatoris de recollida de residus i neteja viària, pera tots els municipis, de tractament de residus (+ de 5.000 habitants) i de protecció del mediambient (+ de 50.000 habitants), d'acord amb l'art. 26 de la Llei 7/1985 de bases del règimlocal, i tots els municipis haurien d'haver sigut consultats en tràmit d'audiència per a tenirl'oportunitat de fer aportacions i suggeriments al Pla.

Tretzé.- SOBRE LA CREACIÓ D'UN NOU ÒRGAN ADMINISTRATIU.

El Decret 81/2013 pel qual s'aprova definitivament el PIRCV crea un nou òrganadministratiu, la Comissió Coordinadora dels Consorcis, i el dota de competències àmplies.Es tracta d'un òrgan amb competències anàlogues a l'Entitat de Residus, creada en la Llei10/2000 valenciana de residus i dissolta en la Llei 1/2013. Tal com argumentarem en elsfonaments de dret, aquest òrgan administratiu s'hauria de crear per una normativa d'igualrang. Així les coses, la seua creació manca d'empara per alguna normativa amb rang deLlei.

Catorzé.- EL PIRCV IGNORA ELS OBJECTIUS DEL PLA NACIONALINTEGRAT DE RESIDUS 2008-2015.

El Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015 (PNIR) va ser aprovat per Acord delConsell de Ministres de 26 de desembre de 2008 (publicat en el BOE de 26 de febrer de2009). El PNIR es tracta d'un pla nacional marc de gestió de residus que defineixl'estratègia general de gestió de residus i també els objectius mínims. No obstant això, elsdemandants estimen que:

a) El PIRCV no adopta els objectius quantitatius ni qualitatius establits en el PNIR en laprevenció en la generació de residus. Per exemple, en el tema de prevenció el PNIRestableix l'objectiu d' “estabilizar la generación de residuos urbanos de origendomiciliario en una primera etapa y posteriormente tender a su reducción”.

Tampoc en el PIRCV s'estableix aquest objectiu en l'apartat de prevenció (Objectiu 1 de laMemòria Justificativa de RU), i només apareix un vague compromís de “Firma deacuerdos con agentes económicos para la realización de actuaciones tendentes a reducirla producción de residuos” (Mesura 1.2).

També omet i ni tan sols arriba a cap compromís, sinó tan sols a nivell d'hipòtesi de“mantenimiento de la tasa unitaria de generación de RU en el periodo 2005-2020”,establit en 1,4 kg/persona i dia en el Document de Síntesi, quan es calcula el total de RUgenerats (pàg. 51). Aquest manteniment de la taxa unitària, tenint en compte l'augment depoblació, suposaria un augment en la generació de RU, que amb les pròpies dades delPIRCV (pàg. 53 del Document de Síntesi) augmentaria des dels 3 milions de tones en 2010a 3,274 milions de t en 2015 i 3,574 milions de t en 2020.

b) Pel que fa als objectius quantitatius del PNIR (reducció del 4% de residus d'envasos en2012, i una disminució d'un 50% de les bosses de plàstic d'un sol ús a partir de 2010) capd'ells s'inclouen en el PIRCV. No sols això, sinó que pel que fa a les bosses de plàstics'estableix com a objectiu núm. 3 en la Memòria Justificativa de Residus d'Envasos ienvasos usats (pàg. 57) “Fomentar el uso responsable de las bolsas de un solo uso”, sensecap referència a cap objectiu quantitatiu.

Quant a les bosses de plàstic no biodegradable, la Llei 22/2011 ha modificat aquestosobjectius i ha establit en la Disposició Addicional Segona uns objectius de reducció en l'úsde les bosses de plàstic no biodegradables i la seua substitució per material biodegradable(60% en 2013, 70% en 2015, 80% en 2016 i 100% en 2018 amb algunes excepcions), queno es tenen en compte en aquest PIRCV.

El PNIR també estableix un calendari de substitució de plàstics no biodegradables i la seuaprohibició progressiva a partir de 2010. El PIRCV no estableix cap objectiu quant a l'ús delplàstic no biodegradable i el seu ús com a material d'envasos. Únicament es fa referència enel capítol de residus agrícoles a una mesura de “Apoyo a proyectos de investigación yestudio para la utilización de plásticos biodegradables en el ámbito de la actividadagrícola” (pàg. 161 del Document de Síntesi).

Podríem continuar amb els diferents objectius del PNIR (reutilització, reciclatge,valorització energètica, abocament de residus biodegradables, pàg. 19.905-19.906 BOE 26-02-2009) i podríem advertir que pràcticament cap dels objectius qualitatius i menys delsquantitatius han sigut arreplegats en aquest PIRCV.

c) Res es diu en el PIRCV de l'Estratègia espanyola de reducció de residus biodegradablesdestinats a abocadors, i per tant s'incompleixen els continguts mínims establits en el PNIR.En l'ISA s'esmenta aquesta Estratègia però no es trasllada internament al PIRCV i les seuesdeterminacions són ignorades.

d) Les determinacions del PIRCV pel que fa a la gestió dels pneumàtics fora d'ús sóncontràries a les determinacions del PNIR (2008-2015), que plantegen un increment de lacapacitat de coincineració i incompleixen el principi de la jerarquia de residus (art. 4 de laDirectiva 2008/98/CE i art. 8 de la Llei 22/2011).

Actualment s'està produint un abús de la incineració de NFU a la Comunitat Valenciana, imés en concret la coincineració en cimenteres.

Segons el Document de Síntesi (Taula 20), en 2008 la capacitat d'incineració és de 33.000 t,i la producció de NFU és en eixe mateix any de 81.666 t (Taula 19). Això suposa que lacapacitat autoritzada de coincineració (recollides en les Autoritzacions AmbientalsIntegrades concedides a Cemex SA i a Lafarge Asland SA) és d'un 40,4% del total de NFUgenerat. Aquest percentatge supera el percentatge assignat a la incineració en el II PlaNacional de Pneumàtics Fora d'Ús en 2008 (30%), que forma part del Pla Nacional Integratde Residus (2008- 2015) (PNIR) com a Annex 4 (BOE 26 de febrer de 2009). Segons elPIRCV en 2006 se coincineraren 12.000 t (15,3%) en el País Valencià d'un total gestionatde 78.500 t. A aquest valor caldria sumar el percentatge que se coincinerà en altrescomunitats autònomes, a on es van enviar 13.500 t, i que no s'especifica en el PIRCV. Peral PIRCV no existeix aquest II Pla Nacional de NFU.

A més, l'objectiu de valorització energètica del PNIR per als NFU és decreixent (30% en2008, 25% en 2012 i 20% en 2015), atés que hi ha un programa del Ministeri de Foment itotes les licitacions d'obra pública hauran d'utilitzar cautxú triturat provinent dels NFU, pera la preparació de mescles bituminoses. El compliment d'aquest objectiu del PNIRsuposaria redimensionar la capacitat màxima de coincineració en les fàbriques de ciment(19.106 t en 2015 com a màxim). El PIRCV no incorpora com a objectius mínims elsobjectius del II Pla Nacional de NFU. Ben al contrari, el PIRCV proposa un increment finsi tot major de la coincineració de NFU, que eleva a 38.000 t en 2010 (pàg. 37 de laMemòria Justificativa dels NFU), la qual cosa suposaria el 44,75% del total de NFU en2010 i el 40,5% en 2015. Aquest percentatge dobla el proposat com a objectiu pel PNIR(2008-2015).

El PNIR (pàgina 19.922 BOE 26 febrer 2009) estableix que les administracions públiquesfomentaran l'ús de la pols del cautxú procedent del reciclatge de NFU com a materialconstituent de diversos productes, fonamentalment en obres públiques i en particular en lesmescles bituminoses per a la construcció de carreteres sempre que siga possibletècnicament i econòmica; considera que l'obertura d'aquest mercat de carreteres al cautxúpot donar eixida al 40% de NFU.

El PIRCV va en contra d'aquestes determinacions del PNIR, en no arreplegar l'esmentatcompromís de forma normativa; caldria fomentar el dit ús en les obres públiques(autonòmiques i locals) i incentivar-lo en les obres privades. L'únic resultat de l'Objectiu 5(Identificació dels possibles usos i aplicacions dels materials obtinguts en les operacions devalorització dels NFU, atenent als criteris de viabilitat tècnica i econòmica) i la Mesura 5.1,que comenta aquest possible ús, és l'obtenció d' “Estudios de aplicaciones de losmateriales obtenidos de procesos de tratamiento de NFU para su posterior investigación ydesarrollo” (pàg. 33 de la Memòria Justificativa NFU). És a dir, no se sobrepassa la fased'estudis i investigació. Aquestes determinacions incompleixen el principi de jerarquia enla gestió dels residus, establida en l'art. 4 de la Directiva Marc de Residus i en l'art. 8 de laLlei 22/2011 de residus, ja que la reutilització i el reciclatge estan per davant de lavalorització energètica.

El Ministeri de Foment (pàgina 19.923 BOE 26 febrer 2009) especifica en el plec deprescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts (P6-3) la utilitzacióprioritària de pols de cautxú en mescles bituminoses sempre que siga tècnicament possible.El PIRCV es refereix a aquesta obligació (pàg. 33 de la Memòria Justificativa de NFU)però no la converteix en una mesura exigible, normativa i real.

Quinzé.- EL PIRCV NO INCLOU UNA RELACIÓ COMPLETA DE LLOCSHISTÒRICAMENT CONTAMINATS.

En el PIRCV no s'inclou una relació de llocs històricament contaminats per residus i lesmesures que s'han adoptat per a la seua rehabilitació. De la revisió del contingut del PIRCVes desprén la conclusió que no hi ha aquesta exigència de la Llei 22/2011. No obstant això,és evident que hi ha llocs històricament contaminats per abocament de residus. Perexemple, a Alacant, a la partida de La Murada del terme d'Oriola, en terrenys agrícoles ipròxims a l'abocador d'Abanilla-Oriola, de Proambiente SL, o a l'abocador de Fontcalentd'INUSA, en les seues aigües subterrànies contaminades per metalls pesants a causa del'existència en anys passats d'un assecador de fangs d'EDAR en una parcel·la confrontantamb l'abocador que gestionava EMARASA sense cap tipus de mesura correctora(impermeabilització del sòl, reducció de la humitat dels fangs, etc.). A Castelló, tresexemples més de llocs contaminats: El Garrut en la Vall d´Uixó, contaminant el riuBelcaire de mercuri; els abocaments en el llit del Millars per l'empresa Intal; i el del'abocador de Reyval a l'Alcora, on s'ha detectat contaminació per plom i seleni aigües avallde l'abocador de residus inerts i inertitzats que l'empresa gestiona al costat del barranc ique, analitzades les aigües superficials, es constata que hi ha un diferencial de contaminacióper plom respecte de les analítiques aigües amunt de les mateixes aigües superficials.

Únicament en tot l'expedient apareix un document elaborat per la Direcció General per alCanvi Climàtic en resposta a una petició d'ampliació de la documentació de data 10 demarç de 2009 del Servei d'Avaluació Ambiental Estratègica (Document 09. DocumentoConsultivo, Anexo II Información complementaria solicitada en NRI de 10/03/2009, de lacarpeta 02 Inicio de Procedimiento EAE), en la qual es fa una llista d'actuacions en matèriade clausura, restauració, segellat d'abocadors incontrolats de residus (1 pàgina) id'actuacions en matèria de sòls contaminats (4 pàgines). En total, en 5 pàgines es despatxaaquesta consulta. Aquesta informació incompleta es trasllada textualment al PIRCV en eldocument Memòria Justificativa de Sòls Contaminats. En aquest document es planteja coma objectiu 2 la futura elaboració d'un “Inventari de Sòls Contaminats de la ComunitatValenciana”, objectiu que ja estava inclòs en l'article 64 de la Llei 10/2000, valenciana deresidus i que encara està per complir 13 anys després.

Setzé.- EL PIRCV OMET ELS EFECTES DE LES PLANTES DE VALORITZACIÓENERGÈTICA SOBRE LA SITUACIÓ FUTURA DE L'ATMOSFERA.

El PIRCV admet que les instal·lacions de valorització energètica que s'hi preveuen tindranuna incidència en les emissions de gasos a l'atmosfera. En la Memòria Justificativa de RUes diu (pàg. 136) que:

“Los impactos potenciales de las incineradoras de residuos pueden incluirse en lassiguientes categorías principales:

- Emisiones al aire y al agua (olores incluidos)”

Encara que es minimitza el risc de contaminació atmosfèrica (pàg. 137):

“La aplicación y el cumplimiento de modernas normas de emisión y el uso de avanzadastecnologías de control de la contaminación, han reducido las emisiones al aire a niveles enlos cuales los riesgos de contaminación por las incineradoras de residuos se consideranhoy en día muy bajos. El uso constante y efectivo de esas técnicas de control de emisionesal aire es una cuestión ambiental clave.”

De la mateixa manera es va despatxar el tema en l'Informe de Sostenibilitat Ambiental.

Tot i això, el PIRCV no avalua la situació de l'ambient atmosfèric a la ComunitatValenciana, l'existència de zones amb alt nivell de contaminació per damunt dels límitslegals que han obligat a l'Administració a redactar i aprovar diversos plans de millora de laqualitat de l'aire en diverses zones de la Comunitat Valenciana (triangle del taulellet deCastelló, comarca de l'Alacantí a Alacant, Horta i entorn metropolità de València) i compodria influir la instal·lació d'incineradores de RSU en aquest ambient atmosfèric.

La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha demostrat ser incapaç decontrolar les emissions i immissions d'una manera segura en aquestes zones, situaciódemostrada per les contínues denúncies de la Plataforma No a la Contaminació en el cas deCastelló i d'altres col·lectius, durant aquests últims anys, per la qual cosa no hi ha garantiesdel compliment del control de les emissions i que les immissions augmenten de formaperillosa, en les possibles incineradores de residus urbans.

La instal·lació d'incineradores de residus urbans en alguna d'aquestes aglomeracions ambalts nivells de contaminació, podria agreujar quasi amb seguretat aquesta situació. Aquestosaspectes de protecció de l'atmosfera no s'han tingut en compte en el PIRCV i haurien de serqüestions clau en l'elaboració dels criteris de localització d'aquestes instal·lacions, criterisque estan absents en el PIRCV. La gestió dels residus no pot posar en perill la salut humanani danyar el medi ambient, i en especial no ha de generar riscos per a l'atmosfera; així esdesprén de l'art. 7.1 de la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats.

Desseté.- EL PIRCV OMET AVALUAR LA SEUA INCIDÈNCIA SOBRE LAXÀRXA NATURA 2000

Les ubicacions aptes de les infraestructures necessàries per al tractament dels residusurbans vénen donades en el Plànol 06-RU-Zonas Aptas-ED02.pdf de la carpeta Cartografíade Residuos Urbanos de la carpeta 11. Aprovación Definitiva.

En l'epígraf 2.5 Zonas aptas para la ubicación de las instalaciones de valorización yeliminación de los residuos urbanos, del document “Memoria Justificativa ResiduosUrbanos” del PIR finalment aprovat (pàgs. 148 i 149, del document 5) s'afirma que “Laszonas aptas orientativas para la implantación de infraestructuras de valorización yeliminación son las indicadas en cada uno de los planes zonales aprobados. En el presentePlan se incluye una superposición de todas ellas que da como resultado una nuevacartografía de espacios potencialmente impermeables y fuera de las zonas de exclusión pormotivos de clasificación urbanística y espacios naturales protegidos.”

Aquesta cartografia que es presenta en la figura 24 (pàg. 149) és “informativa y orientativaque facilita la selección de una ubicación concreta” i en tot cas es reconeix que caldranulteriors estudis geològics-geotècnics i hidrogeològics, “así como visitas de campo queconfirmen su aptitud.”

Esas zones aptes inclouen espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000. Per exemple, isense ànim d'exhaustivitat, inclouen terrenys del terme d'Alacant inclosos en la ZEPA “RiuMonnegre”, terrenys del terme de Benimantell inclosos en la ZEPA i LIC “Muntanyes deLa Marina”, i també terrenys d'Aranyuel, Cirat, Fanzara, Montanejos i Suera, inclosos en laZEPA i LIC “Serra d'Espadà”, terrenys de Calles, Domenyo, Xelva, Xestalgar i Tuéjarinclosos en la ZEPA “L'Alt Túria i Serra del Negrete”, terrenys d'Enguera, Requena,Macastre i Iàtova en la ZEPA “Serra de Martés-Mola de Cortes”, etc.

A aquest respecte és clarificador l'informe del cap del Servei d'Ordenació Sostenible delMedi (responsable de la tutela dels espais naturals integrats en la Xarxa Natura 2000) de 3de juny de 2010 (document 03 de la carpeta 04. Consultas ISA i Versión PreliminarPIR10), que diu:

“En este sentido el ISA del PRI10 (PIR10 sic!) establece una serie de zonas aptas paraacoger posibles instalaciones de residuos urbanos. Dichas zonas aparecen definidas comoespacios potencialmente impermeables y fuera de las zonas de exclusión por motivos declasificación urbanística y espacios naturales protegidos. No obstante, atendiendo a lacartografía presentada, existen zonas aptas en el ámbito territorial de los espaciospertenecientes a la red natura 2000.”

La cartografia que es va presentar en l'ISA per a les zones aptes (Cartografia de ResidusUrbans, Plànol 06, Zonas aptas para la instalación de infraestructuras) és la mateixa quees va incloure finalment en el PIRCV.

A més, aquest informe recomana que aquestos espais de la Xarxa Natura 2000 s'excloguende les zones aptes i que la Memòria Ambiental faça un apartat exclusiu a l'afecció a laXarxa Natura 2000, que es justifique l'absència d'alternatives d'ubicació fora de la XarxaNatura 2000 i que incloga una avaluació dels objectius del PIR en referència als objectiusde conservació dels LIC i ZEPA que componen la Xarxa Natura 2000.

Cal observar que el mateix Servei d'Ordenació Sostenible del Medi el 10 de juliol de 2009,en la fase de consultes prèvies (Document 06.NRI Remisión Documento Consultivo eInformes de la carpeta 02. Inicio de Procedimiento EAE-Documento Inicial e Informes)advertia que:

“Se considera oportuno que la revisión del Plan Integral de Residuos establezca una seriede directrices a fin de evitar que el posterior desarrollo de los Planes Zonales ubiqueinstalaciones de gestión, valorización o eliminación de residuos en dichos espaciospertenecientes a la Red Natura 2000.”

Eixes recomanacions no van tenir cap efecte i van caure en sac foradat, ja que no van serarreplegades en la Memòria Ambiental i tampoc van ser integrades en el mateix PIRCV. Amés, en l'expedient no figura la preceptiva declaració de repercussions sobre la XarxaNatura 2000, exigida per la Llei 11/1994, d'espais naturals protegits de la ComunitatValenciana emesa per l'òrgan gestor d'aquesta Xarxa (la Direcció General del MediNatural), que pose fi al tràmit de l'avaluació ambiental sobre els espais de la Xarxa Natura2000.

Cal tenir en compte que els diversos Plans Zonals aprovats en el període 2001-2005, origende l'elecció de zones aptes, no van avaluar la incidència específica en la Xarxa Natura 2000,perquè a més de l'absència de normativa específica, alguns d'aquestos espais van serdesignats amb posterioritat a la seua aprovació (les últimes incorporacions es van produiren 2009, Acord de 5 de juny del 2009 del Consell, d'ampliació de la xarxa de Zonesd'Especial Protecció per a les Aus).

Cal constatar que en el Plànol núm. 11 RU-Instalaciones Zonas Aptas-Espacios Protegidosde la Cartografia de Residus Urbans apareixen grafiades les instal·lacions de tractament ieliminació previstes en el PIRCV i els espais naturals protegits, incloent-hi la Xarxa Natura2000, però no les zones aptes, contràriament al que diu la llegenda.

DIHUITÉ.- CONCLUSIONS.

El PIRCV té naturalesa reglamentària, per consegüent sotmés a la jerarquia normativa deles normes amb rang de llei; a pesar d'això pareix que el PIRCV oblida la seua condició denorma reglamentària que no pot ignorar els manaments legals aplicables als plans de lanaturalesa que ens ocupa i infringeix entre altres normes referides:

1. Als criteris d'ubicació.

2. Als mitjans de finançament.

3. Les que estableixen les necessitat d'un esquema general de les infraestructures.

4. Les que estableixen els requisits dels sistemes de recollida dels residus sòlidsurbans.

5. Les que estableixen la necessitat d'estudi del paisatge.

6. Les que disposen com a objectiu assolir una taxa de reciclatge del 50% per alsresidus urbans i de valorització del 70% per als residus de construcció i demolició.

7. Les que estableixen com a objectiu central la reducció de l'abocament de residusbiodegradables.

8. Les que regulen els requisits mínims del programa de prevenció.

9. Les que exigeixen que el Pla ha de comptar amb dades actualitzades.

10. Les que defineixen la nova definició legal del compost i les exigències legals sobreaquest.

11. Les que estableixen la preceptiva consulta als Ajuntaments.

12. Les que regulen la creació de nous òrgans administratius.

13. Per ignorar els objectius del PNIR 2008-2015.

14. Les que exigeixen incloure una relació de llocs històricament contaminats perresidus.

15. Les que regulen el deure d'avaluar els efectes de les plantes de valoritzacióenergètica sobre la situació futura de l'atmosfera.

16. Les que exigeixen avaluar la incidència del PIRCV sobre la Xarxa Natura 2000.

Als fets exposats els són d'aplicació els següents

FONAMENTS DE DRET

I. JURISDICCIÓ.- De la qüestió que se suscita ha de conéixer la Jurisdicció contenciosaadministrativa, ja que d'acord amb el que estableix l'art. 1 de la Llei 29/1998 reguladora dela jurisdicció contenciosa administrativa, s'hi han de sotmetre les pretensions que esdeduïsquen en relació amb l'actuació de les Administracions Públiques subjectes al DretAdministratiu.

Sense que, d'altra banda quede compresa la repetida qüestió en les exclusions previstes enels arts. 2 i 3 de la mateixa Llei.

II. COMPETÈNCIA FUNCIONAL.- La posseeix aquesta Sala, de conformitat amb el quedisposa l'art. 10. a) de l'al·ludida Llei, en recórrer-se contra un acte proferit per un òrgan del'Administració Pública.

III. COMPETÈNCIA TERRITORIAL.- Està atribuïda a aquesta mateixa Sala, per haverdictat en la seua circumscripció els actes recorreguts, art. 14.-1. Primera, de la dita Llei.

IV. CAPACITAT PROCESSAL.- L'ostenten plenament els demandants, que estan en pleexercici dels seus drets civils, emparats a l'efecte pel que preveu l'art. 2 de la LEC, a quèremet el 18 de la LJ98.

V. LEGITIMACIÓ.- 1. Activa.- Deriva la legitimació a favor del recurrent del que preveul'art. 19 a) de la Llei últimament invocada. Però a més resulta d'aplicació la Llei 27/2006que estableix l'acció popular en matèria de medi ambient.

2. Passiva.- Correspon a l'Administració demandada, i a les persones que puguen quedar compreses en les prescripcions de l'art. 21 de la LJ.VI REPRESENTACIÓ I DIRECCIÓ.- Aquesta part actua representada per procurador iassistida d'advocat, tal com ho disposa l'art. 23 de la mateixa llei.

VII. IMPUGNABILITAT DE L'ACTE RECORREGUT.- L'acte que es recorre va decidirdirectament el fons de l'assumpte, va posar terme a la via administrativa i no era susceptiblede recurs en la mateixa via administrativa.

De tot això s'infereix que es tracta d'un acte impugnable, segons l'art. 25 de la LJ.

VIII. TERMINI D'INTERPOSICIÓ.- El recurs s'interposa dins del termini de dos mesosassenyalat en l'art. 46 de la LJ.

IX. PRETENSIONS QUE S'EXERCITEN.- Són les que es concretaran en la súplica delpresent escrit.

X. FONS DE LA QÜESTIÓ SOBRE LA QUAL VERSA EL RECURS.

A) Acord impugnat: Qüestió que s'ha de resoldre.

La qüestió que s'ha de resoldre és l'acord amb el dret del:

"Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral deResidus de la Comunitat Valenciana (en avant PIRCV), publicat en el DOCV de 26 de junydel 2013."

Per a això interessa realitzar les següents:

AL·LEGACIONS JURÍDIQUES

I. NORMATIVA D'APLICACIÓ.

1a) SOBRE LOCALITZACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES

Entre les normes referides als criteris que han de considerar-se per a la localitzaciód'infraestructures de gestió de residus, que no es compleixen en el PIRVC, cal assenyalar:

1.- L'Annex V de la Llei 22/2011 referit al contingut dels plans autonòmics de gestióde residus estableix:

1. Contingut mínim dels plans:

“Informació sobre els criteris d'ubicació per a la identificació de l'emplaçamenti sobre la capacitat de les futures instal·lacions d'eliminació o les principalsinstal·lacions de valorització.”

2.- La Llei 10/2000 de residus de la Comunitat Valenciana estableix en el seu article 25 h)la següent determinació que ha d'incloure el PIRCV:

“h) Criteris que han de considerar-se per a la localització d'infraestructures de gestió deresidus.”

3.-L'article 28.3 d) de la Directiva Marc de Residus, Directiva 2008/98/CEE, estableix elcontingut dels plans de residus quant a la ubicació de les infraestructures previstes.Concretament estableix:

“3. Aquests plans inclouran, en la forma apropiada i tenint en compte el nivell geogràfic ila cobertura de l'àrea de planificació, almenys els elements següents:

(…)d) Informació suficient sobre els criteris d'ubicació per a la identificació de l'emplaçamenti sobre la capacitat de les futures instal·lacions d'eliminació o les principals instal·lacionsde valorització, si fóra necessari;”

4.- Quant a la normativa del Govern Central, en transposició de la Directiva Marc deResidus, l'art. 14 de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, determina en l'apartat 2 al'Annex V, i disposa:

“Els plans autonòmics de gestió contindran una anàlisi actualitzada de la situació de lagestió de residus en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, així com una exposicióde les mesures per a facilitar la reutilització, el reciclatge, la valorització i l'eliminació delsresidus, i establirà objectius de prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge,valorització i eliminació, i l'estimació de la seua contribució a la consecució dels objectiusestablits en esta llei, en les altres normes en matèria de residus i en altres normesambientals.

Els plans inclouran els elements que s'assenyalen en l'annex V.”

És a dir, l'article citat conté un manament referit a l'obligació dels plans d'incloure elselements que s'assenyalen en l'annex V, entre els quals s'inclou la informació sobre elscriteris d'ubicació per a la identificació de l'emplaçament i sobre la capacitat de les futuresinstal·lacions d'eliminació o les principals instal·lacions de valorització.

2a) NO HI HA UN ESTUDI DE VIABILITAT ECONÒMICA.

El PIRCV no conté cap pressupost econòmic de les plantes de valorització energètica (ialtres instal·lacions necessàries), de la implantació de la recollida selectiva de la matèriaorgànica i no hi ha cap previsió dels mitjans de finançament del propi PIRCV. Tampoc nos'ha estudiat la viabilitat econòmica del Pla, tal com ho exigia la Memòria Ambiental delPla. Això suposa una clara infracció del que estableixen els art. 24 a 27 de la Llei 10/2000,

de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana referits al contingut i lesdeterminacions que ha d'incloure el PIRCV.

En l'article 25 lletra j es disposa:

“j) L'estimació dels costos per a l'execució del pla i els mitjans de finançament per aexecutar-lo.”

D'altra banda, la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinatsplans i programes en el medi ambient, estableix en el seu article 12, referit a la memòriaambiental, l'obligació d'incloure en el Pla les determinacions de la memòria ambiental:

“La memòria ambiental contindrà les determinacions finals que hagen d'incorporar-se a laproposta del pla o programa”

3a) OMISSIÓ D'UN ESQUEMA GENERAL DE LES INFRAESTRUCTURES.

Es tracta d'una exigència legal, establida en l'article 25, lletra g) de la Llei 10/2000, de 12de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, que disposa:

“g) Justificació i definició de l'esquema general de les infraestructures, obres iinstal·lacions que es prevegen, d'acord amb el principi d'autosuficiència en la gestió delsrecursos generats a la Comunitat Valenciana.”

A pesar d'això, el PIRCV no conté aquest esquema general de les infraestructures, obres iinstal·lacions que es preveu construir. S'hi considera que les instal·lacions previstes en elPIR1997 i no construïdes segueixen sent vàlides. Encara que es preveu construir altresinstal·lacions (depòsit de seguretat per a residus industrials, plantes de transferència, etc.)no hi ha un esquema general d'aquestes infraestructures, obres i instal·lacions.

En una altra part ja ens hem referit a l'espai en blanc que existeix en el PIRCV pel que fa ales instal·lacions d'incineració de la fracció rebuig dels RSU.

4a) SOBRE ELS SISTEMES DE RECOLLIDA DELS RSU

El PIRCV manté els sistemes de recollida dels residus sòlids urbans (d'ara endavant, RSU)establits en el PIR1997 (recollida en contenidors de vorera, àrea d'aportació i ecoparcs),però no en planteja cap avaluació ni sobre la necessitat de nous sistemes de recollida.Tampoc no avalua les inversions necessàries per a portar endavant aquestos nous sistemesde recollida.

No obstant això, la Directiva Marc de Residus estableix en l'article 28 el contingut delsplans de residus. Entre aquestos continguts hi ha l'avaluació de la necessitat de noussistemes de recollida dels residus.

En concret, en la lletra c de l'esmentat article exigeix:

“c) una avaluació de la necessitat de nous sistemes de recollida, el tancament de lesinstal·lacions existents de residus, infraestructures addicionals d'instal·lació de residus,d'acord amb l'article 16, i, si fóra necessari, les inversions corresponents;”

D'altra banda, la Llei 22/2011, de residus, exigeix, en la mateixa línia que l'esmentadadirectiva, que el contingut dels plans autonòmics incloguen exactament el mateix que diu laDirectiva Marc de Residus (Annex V de la Llei 22/2011).

A pesar d'això, en cap part del PIRCV es parla de nous sistemes de recollida dels residus, nise n'avalua la necessitat. Fins i tot quan parla dels bioresidus estableix que “se deberáfacilitar la recogida separada y el tratamiento adecuado de los biorresiduos”, però nos'avalua el cost econòmic que suposarà aquesta nova recollida selectiva de la matèriaorgànica.

Tampoc no contempla el PIRCV el tancament de les instal·lacions existents, tenint encompte el grau de colmatació de molts abocadors. Tot i això, es tracta d'un problema quecal contemplar, atés que la Conselleria mateixa ha publicat que en 2018-2019 la majoriadels abocadors actualment existents estaran colmatats. Atés que l'horitzó de vigència delPIR2013 és de sis anys (així ho estableix l'art. 14.5 de la Llei 22/2011), per consegüent eneixes dates hi haurà diverses instal·lacions que hauran de tancar-se.

5a) FALTA L'ESTUDI DEL PAISATGE.

El PIRCV, com a Pla d'Acció Territorial Sectorial, manca d'un Estudi de Paisatge,preceptiu segons estableix la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació delterritori i protecció del paisatge.

La Llei 4/2004, d'ordenació del territori i protecció del paisatge (LOTPP), contempla en lasecció tercera del capítol II (Plans d'Acció Territorial) el contingut dels diferents Plansd'Acció Territorial. En el cas dels Plans d'Acció Territorial integrats, en l'article 53 endescriu el contingut. En el punt 4 d'aquest article es diu que els Plans “Inclouran estudis depaisatge i catàlegs conforme al que estableix el títol II d'aquesta llei.”

El contingut dels Plans d'Acció Territorial sectorials, com és el cas del PIRCV, han decontenir els mateixos continguts que els integrats, “amb les particularitats que calguen enfunció dels objectius específics i del sector d'acció pública a què es referisquen.” (Art. 56de la LOTPP).

El títol II de la Llei estableix les accions que s'han de desenvolupar per a promoure laprotecció, gestió i ordenació del paisatge. En l'art. 30.2 es diu que “...els plans d'accióterritorial i els plans generals hauran de contindre un estudi de paisatge on s'establisquen elsprincipis, estratègies i directrius que permeten adoptar mesures específiques destinades a lacatalogació, valoració i protecció del paisatge en els respectius àmbits d'aplicació.”

Els articles 31 i 32 estableixen l'objecte i continguts dels estudis de paisatge. L'art. 32.2estableix que: “Els instruments d'ordenació i gestió de caràcter sectorial amb incidència enel paisatge hauran d'incorporar estudis de paisatge amb l'objecte i abast previstos en elsnúmeros anteriors. La seua tramitació s'haurà d'adaptar al procediment establit per al'avaluació estratègica ambiental.”

6a) EL PIRCV NO INCLOU L'OBJECTIU D'ACONSEGUIR UNA TAXA DERECICLATGE DEL 50% PER ALS RESIDUS URBANS I DEL 70% DEVALORITZACIÓ PER ALS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ (RCD).

El PIRCV finalment aprovat no conté com a objectiu un dels objectius més importants pelque fa al reciclatge de residus establits per la Llei 22/2011 i la Directiva Marc de Residus2008/98/CEE, açò és, aconseguir en 2020 unes taxes de reciclatge del 50% per a tota unasèrie de materials components dels residus urbans (paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus

i altres fraccions reciclables). Els plans de residus han d'avaluar en quina mesuracontribueixen a assolir els objectius establits per la Directiva Marc de Residus.

La Directiva Marc de Residus estableix en l'article 28 el contingut dels plans de residus quehauran d'elaborar els estats de la Unió Europea. En el nostre cas, atesa la distribuciócompetencial en l'àrea de medi ambient entre l'estat i les autonomies, tots dos estan obligatsa elaborar aquestos plans de residus.

L'article 28.2 de la Directiva Marc de Residus disposa:

“Els plans de gestió de residus presentaran una anàlisi actualitzada de la situació de lagestió de residus en l'entitat geogràfica corresponent, i també una exposició de les mesuresque calga prendre per a millorar la preparació per a la reutilització, el reciclatge, lavalorització i l'eliminació dels residus de forma respectuosa amb el medi ambient, iavaluaran en quina mesura el pla contribueix a la consecució dels objectius establitsper la present Directiva.”

D'altra banda, la mateixa Directiva en l'article 11.2 estableix com a objectiu unesdeterminades taxes de reciclatge de diverses fraccions components dels residus urbans.Així, estableix:

“abans de 2020, haurà d'augmentar-se com a mínim fins a un 50 % global del seu pes lapreparació per a la reutilització i el reciclatge de residus de materials com ara, almenys, elpaper, els metalls, el plàstic i el vidre dels residus domèstics i possiblement d'altres orígensen la mesura en què aquests fluxos de residus siguen semblants als residus domèstics”

També la Llei 22/2011, estableix igualment com a objectiu aquestes mínimes taxes dereciclatge en l'article 22.1.a), que s'han d'assolir mitjançant els plans de residus:

“Article 22. Objectius específics de preparació per a la reutilització, reciclatge ivalorització.

1. A fi de complir els objectius d’esta llei i d’avançar cap a una societat del reciclatgeamb un alt nivell d’eficiència dels recursos, el Govern i les autoritats competents haurand’adoptar les mesures necessàries a través dels plans i programes de gestió de residus per agarantir que s’aconseguixen els objectius següents i, si és el cas, els que s’establisquen:

a) Abans de 2020, la quantitat de residus domèstics i comercials destinats a lapreparació per a la reutilització i el reciclatge per a les fraccions de paper, metalls, vidre,plàstic, bioresidus o altres fraccions reciclables haurà d’arribar, en conjunt, com a mínim, al50% en pes.”

La Llei 22/2001 estableix per als RCD l'objectiu de valorització del 70% en 2020 en elseu article 22.1.b):

“b) Abans de 2020, la quantitat de residus no perillosos de construcció i demolició destinatsa la preparació per a la reutilització, el reciclatge i una altra valorització de materials,excloent-ne els materials en estat natural definits en la categoria 17 05 04 de la llista deresidus, haurà d’arribar, com a mínim, al 70% en pes dels produïts.”

És evident, que el PIRCV incompleix el manament esmentat.

7a) S'OMET L'OBJECTIU CENTRAL DE LA REDUCCIÓ DE L'ABOCAMENTDE RESIDUS BIODEGRADABLES.

El PIRCV no es planteja com a objectiu central en la Normativa la reducció de l'abocamentde residus biodegradables. S'ignora que l'article 28.5 de la Directiva Marc de Residusestableix que els Plans de Gestió s'ajustaran a l'estratègia per a reduir els residusbiodegradables destinats a abocadors, esmentada en l'article 5 de la Directiva 1999/31/CEE.Literalment diu:

“5. Els plans de gestió de residus s'ajustaran als requisits establits en l'article 14 de laDirectiva 94/62/CE i en l'estratègia per a reduir els residus biodegradables destinats aabocadors, esmentada en l'article 5 de la Directiva 1999/31/CE.”

8a) INSUFICIÈNCIA DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ

El preceptiu Programa de Prevenció que es presenta com a Annex V en aquest PIRCV, encompliment de l'article 29 de la Directiva 2008/98/CE és clarament insuficient.

L'article 29.1 de la Directiva Marc de Residus estableix l'obligació de redactar un programade prevenció de residus abans del 12 de desembre de 2013. Aquest programa ha d'incloure'sen el pla de gestió de residus o en altres programes de política mediambiental.Concretament es disposa:

“Els Estats membres elaboraran, d'acord amb els articles 1 i 4, programes de prevenció deresidus a més tardar el 12 de desembre de 2013.

Aquests programes estaran integrats en els plans de gestió de residus previstos en l'article28 o en altres programes de política mediambiental, segons procedisca, o funcionaran coma programes separats. Si qualsevol dels programes esmentats es troba integrat en els plansde gestió de residus o en altres programes, les mesures de prevenció de residus hauran dedistingir-se clarament.”

També la Llei 22/2011 disposa en el seu article 14 l'obligació d'establir objectius deprevenció en la generació de residus:

“2. Les comunitats autònomes elaboraran els plans autonòmics de gestió de residus, prèviaconsulta a les entitats locals si és el cas, de conformitat amb esta llei.

Els plans autonòmics de gestió contindran una anàlisi actualitzada de la situació de la gestióde residus en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma, així com una exposició de lesmesures per a facilitar la reutilització, el reciclatge, la valorització i l’eliminació delsresidus, i establir à objectius de prevenci ó, preparació per a la reutilització, reciclatge,valorització i eliminació, i l’estimació de la seua contribució a la consecució dels objectiusestablits en esta llei, en les altres normes en matèria de residus i en altres normesambientals.

Els plans inclouran els elements que s'assenyalen en l'annex V.”

En l'article 15, dedicat als programes de prevenció, estableix:

“Article 15. Programes de prevenció de residus.

1. Les administracions públiques, en els seus respectius àmbits competencials, aprovaran,abans del 12 de desembre de 2013, programes de prevenció de residus en els qualss’establiran els objectius de prevenció, de reducció de la quantitat de residus generats i dereducció de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants, es descriuran les mesuresde prevenció existents i s’avaluarà la utilitat dels exemples de mesures que s’indiquen en

l’annex IV o d’altres mesures adequades. Estes mesures s’encaminaran a aconseguir lareducció del pes dels residus produïts en 2020 en un 10% respecte als generats en 2010. Lafinalitat d’estos objectius i mesures serà trencar el vincle entre el creixement econòmic i elsimpactes sobre la salut humana i el medi ambient associats a la generació de residus.

2. Els programes de prevenció de residus es podran aprovar de forma independent ointegrar-se en els plans i programes sobre gestió de residus o altres plans i programesambientals. Quan els programes de prevenció s’integren en altres plans i programes, lesmesures de prevenció i el seu calendari d’aplicació s’hauran de distingir clarament.”

9a) EL PIRCV MANCA DE DADES ACTUALITZADES.

Les dades sobre generació de residus que utilitza el PIRCV en els seus diferents documentsno són dades actualitzades; com ja hem avançat, els més moderns són en la seua majoriadels anys 2007 o 2008. Això representa un clar incompliment de la Llei 22/2011 que enl'article 14.2 estableix que els plans autonòmics de residus han de contenir una anàlisiactualitzada de la situació de gestió de residus en l'àmbit territorial de la ComunitatAutònoma. Concretament disposa:

“2. Les comunitats autònomes elaboraran els plans autonòmics de gestió de residus, prèviaconsulta a les entitats locals si és el cas, de conformitat amb esta llei.

Els plans autonòmics de gestió contindran una anàlisi actualitzada de la situació de lagestió de residus en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, així com unaexposició de les mesures per a facilitar la reutilització, el reciclatge, la valorització il’eliminació dels residus, i establirà objectius de prevenció, preparació per a la reutilització,reciclatge, valorització i eliminació, i l’estimació de la seua contribució a la consecució delsobjectius establits en esta llei, en les altres normes en matèria de residus i en altres normesambientals.”

Això suma un nou incompliment legal.

10a) EL PIRCV IGNORA LA NOVA DEFINICIÓ DEL COMPOST I LESEXIGÈNCIES LEGALS SOBRE AQUEST.

El PIRCV no té en compte les determinacions que la Llei 22/2011 de residus estableixsobre el compost i la nova definició d'aquest.

L'article 3 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, defineix elterme compost de la forma següent:

“y) «Compost»: adob orgànic obtingut a partir del tractament biològic aerobi i termòfil deresidus biodegradables arreplegats separadament. No es considerarà compost el materialorgànic obtingut de les plantes de tractament mecànic biològic de residus mesclats, que esdenominarà material bioestabilitzat. “

És a dir, només el producte final del compostatge de la fracció orgànica dels residus urbansarreplegats selectivament pot considerar-se compost, un adob orgànic que pot utilitzar-se enagricultura com a fertilitzant, sempre que es complisquen els requisits establits pel ReialDecret 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants (Annex V, Criteris aplicablesals productes fertilitzants elaborats amb residus i altres components orgànics). El

compostatge dels residus urbans mesclats dóna lloc a un material bioestabilitzat, que no espot utilitzar en agricultura o restauració de sòls degradats, i la destinació final del qual ésl'abocador o la incineradora.

Així mateix, l'article 24 tracta sobre la matèria orgànica fermentable continguda en elsresidus urbans, ara denominada bioresidus, i textualment diu:

“Article 24. Bioresidus.

Les autoritats ambientals, sense perjuí de les mesures que es deriven de les actuacions que anivell comunitari s’emprenguen en compliment de l’últim paràgraf de l’article 22 de laDirectiva 2008/98/CE, promouran mesures que podran incloure en els plans i programes degesti ó de residus previstos en l’article 14, per a impulsar:

a) L’arreplega separada de bioresidus per a destinar-los al compostatge o a la digestióanaeròbia en particular de la fracció vegetal, els bioresidus de grans generadors i elsbioresidus generats en les vivendes.

b) El compostatge domèstic i comunitari.

c) El tractament de bioresidus arreplegats separadament, de manera que s’aconseguisca unalt grau de protecció del medi ambient, dut a terme en instal·lacions específiques sense quees produïsca la mescla amb residus mesclats al llarg del procés. Si és el cas, l’autoritzaciód’este tipus d’instal·lacions haurà d’incloure les prescripcions tècniques per al correctetractament dels bioresidus i la qualitat dels materials obtinguts.

d) L’ús del compost produït a partir de bioresidus i ambientalment segur en el sectoragrícola, la jardineria o la regeneració d’àrees degradades, en substitució d’altres adobsorgànics i fertilitzants minerals.”

11a) NO S'HA CONSULTAT ELS AJUNTAMENTS.

Els 542 ajuntaments existents a la Comunitat Valenciana no han sigut consultats en elprocés d'elaboració i aprovació del PIRCV.

La Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, estableix en l'article 14.2 que els plansautonòmics seran elaborats per les Comunitats Autònomes prèvia consulta als Ajuntaments.Així es dedueix del seu text literal:

“2. Les comunitats autònomes elaboraran els plans autonòmics de gestió de residus, prèviaconsulta a les entitats locals si és el cas, de conformitat amb esta llei.”

La Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, en l'article 14.2, de caràcter bàsic segons laDF 1a, diu que les comunitats autònomes elaboraran els plans autonòmics de gestió deresidus, prèvia consulta a les entitats locals, en les quals s'inclouen els ajuntaments.L'aplicació d'aquesta llei al PIRCV és indubtable, tant pel seu caràcter bàsic, com per seranterior, i s'ha vist directament vulnerada en un aspecte essencial com ho és el departicipació i informe preceptiu dels ajuntaments, atés que les seues competències i serveisestan afectats directament i alhora són la via democràtico formal més immediata delsciutadans.

D'altra banda, la Llei valenciana 4/2004 d'ordenació del territori i protecció del paisatgedetermina en l'art. 94 que “Les diputacions, els ajuntaments i els òrgans de govern iadministració de les altres entitats locals participaran en la política territorial de laComunitat Valenciana per mitjà de la intervenció en els processos de presa de decisions delConsell de la Generalitat sobre l'ordenació del territori”. Aquest és un cas més que evidentde necessitat de participació dels municipis per tractar-se d'un Pla d'Acció Territorial decaràcter sectorial que afecta directament les seues competències i obligacions. Aquestamateixa Llei, en l'art. 60.2 e), obliga a demanar dictamen dels municipis el planejamenturbanístic dels quals poguera veure's afectat per les determinacions del Pla d'AccióTerritorial Sectorial, i és evident que hi ha ajuntaments el planejament dels quals es veuafectat (per les infraestructures previstes) i no han emés el seu dictamen.

Resulta evident que si no s'han concretat els criteris de localització, fins a conéixer ambexactitud les poblacions on s'ubicaran les plantes de valorització de residus, en cap caspodran emetre dictamen les poblacions que en resulten afectades.

12a) LA CREACIÓ D'UN NOU ÒRGAN ADMINISTRATIU.

El Decret 81/2013, mitjançant el qual s'aprova definitivament el PIRCV, crea un nou òrganadministratiu, la Comissió Coordinadora dels Consorcis, i el dota d'àmpliescompetències. Aquest òrgan amb competències anàlogues a l'Entitat de Residus, creat en laLlei 10/2000 valenciana de residus i dissolt per la Llei 1/2013, estimem que s'hauria decrear per una normativa d'igual rang, i per tant la seua creació manca d'empara per unanormativa amb rang de llei.

La Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, en els articles10 a 14 crea i regula les competències d'un nou òrgan, l'Entitat de Residus. Aquest òrgancreat sobre el paper mai es va arribar a convocar i les seues competències van ser assumides“interinament” durant 13 anys per la Direcció General del Canvi Climàtic (ara anomenadaDirecció General de Qualitat Ambiental), en aplicació de la Disposició Transitòria Quartade la Llei 10/2000.

La Llei 1/2013, de 21 de maig, de mesures de reestructuració i racionalització del sectorpúblic empresarial i fundacional (DOCV 23-05-2013) va derogar aquestos articles 10 a 14de la Llei 10/2000.

L'article 18 de la normativa del Decret 81/2013 estableix les competències d'aquest nouòrgan.

L'article 103.2 de la Constitució disposa que els òrgans de l'Administració de l'Estat sóncreats, regits i coordinats d'acord amb la llei. Hi ha una regulació mínima comuna aplicablea totes les administracions públiques, que es troba arreplegada en els articles 11 i següentsde la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i procedimentadministratiu comú (LRJPAC). L'article 11 de la Llei 30/1992 diu que correspon a cadaadministració pública delimitar, en el seu propi àmbit competencial, les unitatsadministratives que configuren els òrgans administratius propis de les especialitatsderivades de la seua organització. En aquest aspecte, les Comunitats Autònomes tenencompetències per a establir la seua pròpia estructura organitzativa (article 148.1. 1a).

L'article 11.2 afig que la creació de qualsevol òrgan administratiu exigirà el complimentdels següents requisits:

a) determinació de la seua forma d'integració en l'administració pública que es tracte i laseua dependència jeràrquica; b) delimitació de les seues funcions i competències; c) dotaciódels crèdits necessaris per a la seua posada en marxa i funcionament. Alhora, es prohibeixexpressament que puguen crear-se nous òrgans que suposen la duplicació d'altres jaexistents si al mateix temps no se suprimeixen o restringeixen degudament lescompetències d'aquestos.

13a) S'IGNOREN ELS OBJECTIUS DEL PNIR 2008-2015.

El PIRCV no té en compte els objectius del Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015.

Segons la Llei 22/2011, els plans de residus elaborats per les Comunitats Autònomes hand'assumir els objectius del Pla Nacional de Residus, que en tot cas són objectius mínims.

Així es pot llegir en l'exposició de motius de la Llei:

“La planificació de la gestió dels residus és un altre instrument essencial de la política deresidus. Per això, esta llei desenrotlla estos plans en l’àmbit nacional, autonòmic i local: elPla Nacional Marc de Gestió de Residus definix l'estratègia general de gestió deresidus, així com els objectius mínims; les comunitats autònomes elaboraran els seusrespectius plans autonòmics de gestió de residus, i es possibilita a les entitats locals querealitzen, per separat o de forma conjunta, programes de gestió de residus.”

Segons la citada Llei, els plans autonòmics han d'ajustar-se al Pla Nacional de Residus.Així s'estableix en l'article 14, referit als plans i programes de gestió de residus, queestableix:

“1. El ministeri competent en matèria de medi ambient, prèvia consulta a les comunitatsautònomes, a les entitats locals, a altres ministeris afectats, i quan siga procedent encol·laboració amb altres estats membres, elaborarà, de conformitat amb esta llei, el plaestatal marc de gesti ó de residus que contindr à l ’ estrat è gia general de la pol í tica deresidus, les orientacions i l ’ estructura a qu è s ’ hauran d ’ ajustar els plans auton ò mics,aix í com els objectius m í nims a complir de prevenci ó , preparaci ó per a la reutilitzaci ó ,reciclatge, valoritzaci ó i eliminaci ó . La determinació dels dits objectius serà coherent ambl’estratègia de reducció de gasos d’efecte hivernacle i els compromisos internacionalsassumits en matèria de canvi climàtic”.

14a) EL PIRCV NO INCLOU UNA RELACIÓ COMPLETA DE LLOCSHISTÒRICAMENT CONTAMINATS PER RESIDUS.

En el PIRCV no s'inclou una relació de llocs històricament contaminats per residus i lesmesures que s'han adoptat per a rehabilitar-los. La Llei 22/2011, de residus i sòlscontaminats, determina el contingut dels plans autonòmics de residus en l'art. 14. Aquestosplans inclouran entre els seus elements els continguts que s'assenyalen en l'Annex V.L'annex conté aquest element en l'apartat 2.c):

“2. Altres elements:

a) Els aspectes organitzatius relacionats amb la gestió de residus, inclosa una descripció delrepartiment de responsabilitats entre els operadors públics i privats que s'ocupen de lagestió de residus.

b) Campanyes de sensibilització i informació dirigides al públic en general o a un grupconcret de consumidors.

c) Els llocs històricament contaminats per eliminació de residus i les mesures per a laseua rehabilitació.”

Com ja hem avançat en el fet tretzé, en el PIRCV s'omet una relació completa de llocshistòricament contaminats per residus i les mesures que s'han adoptat per a la seuarehabilitació, contràriament al manament legal esmentat. La llista que apareix en laMemòria Justificativa de Sòls Contaminats és parcial.

15a) S'OMETEN ELS EFECTES DE LES PLANTES DE VALORITZACIÓENERGÈTICA SOBRE LA SITUACIÓ FUTURA DE L'ATMOSFERA

El PIRCV no contempla els efectes que les plantes de valorització energètica sobre lasituació futura de l'atmosfera.

La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera estableixen l'article 18 l'obligació d'integrar les consideracions relatives a la protecció de l'atmosferaen els plans sectorials:

"Article 18. Integració de la protecció de l'atmosfera en polítiques sectorials.

1. Les Administracions públiques, en l'àmbit de les seues competències, hauran d'integrarles consideracions relatives a la protecció de l'atmosfera en la planificació, desplegament iexecució de les distintes polítiques sectorials.

2. En els supòsits en què les actuacions sectorials puguen tindre efectes significatius en laconservació de l’atmosfera, i sense perjuí del que establixen altres disposicions, lesadministracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, vetlaran perquè les ditesactuacions no sobrepassen els objectius de qualitat de l'aire establits i perquè, en tot cas, elsseus possibles impactes siguen degudament minimitzats en les fases de disseny iplanificació de l'actuació, havent de figurar la dita valorització en la memòria corresponentde l'actuació de què es tracte.”

Com pot apreciar-se l'omissió per part del PIRCV dels efectes que les plantes devalorització energètica tindran sobre la situació futura de l'atmosfera resulta una clarainfracció de la norma esmentada atés que aquesta conté un manament imperatiu.

16a) EL PIRCV OMET AVALUAR LA SEUA INCIDÈNCIA SOBRE LA XARXANATURA 2000.

L'omissió d'avaluar la incidència del Pla de Residus sobre la Xarxa Natura 2000 resulta unaclara infracció del que disposa l'article 47.4 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, debiodiversitat i patrimoni natural. L'article esmentat estableix l'obligació de realitzar unaavaluació adequada de les repercussions d'un pla o programa sobre els espais de la XarxaNatura 2000. Concretament disposa:

“Qualsevol pla, programa o projecte que, sense tindre relació directa amb la gestió del lloco sense ser necessari per a esta, puga afectar de manera apreciable els esmentats llocs, jasiga individualment o en combinació amb altres plans o projectes, se sotmetrà a unaadequada avaluació de les seues repercussions en el lloc, que es realitzarà d'acord amb lesnormes que s'apliquen, d'acord amb el que establix la legislació bàsica estatal i en lesnormes addicionals de protecció dictades per les comunitats autònomes, tenint en compteels objectius de conservació del dit lloc.”

La normativa addicional dictada per la Generalitat Valenciana és la Llei 11/1994, d'espaisnaturals protegits de la Comunitat Valenciana, en la versió donada per la Llei 16/2010, de27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització dela Generalitat:

Article 14 quinquies. Règim d'avaluació i autorització de plans, programes i projectes

1. De conformitat amb el que establix l'article 45, apartat 4 de la Llei 42/2007, de 13 dedesembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, qualsevol pla, programa o projecteque, sense tindre relació directa amb la gestió de les ZEPA, els LIC o les ZEC o sense sernecessari per a esta, puga afectar de forma apreciable els espais mencionats, ja sigaindividualment o en combinació amb altres plans i projectes, se sotmetrà a una adequadaavaluació de les seues repercussions en estos espais, tenint en compte els objectius deconservació d'estos.

2. A fi de concretar si és necessària l'avaluació, l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000, a lavista de la informació proporcionada pel promotor i tenint en compte la informaciódisponible en el seu poder realitzarà una «valoració preliminar de repercussions», en la qualconcretarà com a mínim si el pla, programa o projecte està relacionat amb la gestió del'espai Xarxa Natura 2000 i, en cas negatiu, si presenta probabilitat de produir efectesapreciables sobre l'espai o espais en qüestió, els hàbitats i les espècies que van motivar laseua declaració i els seus objectius de conservació. Esta valoració preliminar derepercussions serà preceptiva i vinculant i haurà de ser motivada.

3. En cas de ser necessària l'avaluació de repercussions, per haver-se establit així en lavaloració preliminar, el promotor d'un pla, programa o projecte haurà de confeccionar unEstudi d'Afeccions sobre la Xarxa Natura 2000, amb el contingut que es fixereglamentàriament i, si no n'hi ha, amb el que li indique la valoració preliminar.

4. A la vista de l'estudi d'afeccions i de la informació que es trobe en el seu poder o demanea altres òrgans, l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 emetrà una Declaració deRepercussions sobre la Xarxa Natura 2000 en la qual constarà el seu pronunciament expréssobre l'existència o no d'afeccions a la integritat de l'espai o espais Xarxa Natura 2000 itotes aquelles qüestions que es fixen reglamentàriament. Esta declaraci ó de repercussionsser à preceptiva i vinculant i haur à de ser motivada.

5. L'emissió de les valoracions preliminars i de les declaracions de repercussions, així comla confecció dels estudis d'afeccions es durà a terme en el marc dels procedimentslegalment establits per a l'avaluació o estimació d'impacte ambiental de projectes i per aavaluació ambiental de plans i programes, sense que esta incardinació puga suposar una

dilació dels terminis establits en estos, o de conformitat amb el procediment que s'establiscareglamentàriament si no són aplicables, en tot o en part dels seus tràmits, els anteriors.

6. D'acord amb el que establix l'article 45, apartat 4 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre,del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, a la vista de les conclusions de l'avaluació,plasmades en la Declaraci ó de Repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, i sense perjuí delque disposa l'apartat següent, els òrgans competents per a aprovar o autoritzar els plans,programes o projectes o per a controlar una activitat a través de la recepció d'una declaracióresponsable o una comunicació, només podran manifestar la seua conformitat amb estosdesprés d'haver-se assegurat que no causaran perjuí a la integritat de l'espai en qüestió i, siés procedent, després d'haver-los sotmés a informació pública."

En aquest procediment no hi ha un Declaració de Repercussions sobre la Xarxa Natura2000 dictada per l'òrgan gestor de la mateixa.

II.- APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE JERARQUIA NORMATIVA

Atesa la naturalesa reglamentària del PIRCV i la infracció que comet de normes amb rangde llei, citada en l'al·legació I, estimem que es produeix una infracció del principi dejerarquia normativa que ha de donar lloc a una sentència que declare la nul·litat del PIRCV.

Així les coses, convé assenyalar el que diu la doctrina legal: que els plans referits a l'ús delsòl, encara que s'aproven per un acte administratiu, una vegada aprovats tenen caràcternormatiu, integrat en l'ordenament jurídic, i, com a veritables normes, queden subjectes alprincipi de jerarquia normativa. Això suposa la impossibilitat que cap pla puga vulnerar lesdeterminacions de les lleis ni d'altres instruments de rang superior que han de desenrotllar.El principi de jerarquia normativa estableix que la norma superior preval sobre la inferior.És a dir, la norma de rang superior preval sobre la de rang inferior.

El principi de jerarquia normativa es troba actualment regulat en els article 9.3 de laConstitució Espanyola i en l'art. 51 de la LRJAP i PAC (Llei 30/1992). Literalment diuen:

“Article 9.

1. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta del'ordenament jurídic.

(…)

3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitatde les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables orestrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció del'arbitrarietat dels poders públics."

“Art. 51. Jerarquia i competència.

1. Les disposicions administratives no podran vulnerar la Constitució o les lleis niregular aquelles matèries que la Constitució o els estatuts d'autonomia reconeixen

de la competència de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de lescomunitats autònomes..

2. Cap disposició administrativa no podrà vulnerar els preceptes d'una altra de rangsuperior.

3. Les disposicions administratives s'ajustaran a l'ordre de jerarquia queestablisquen les lleis”.

D'altra banda, des de la Sentència del Tribunal Suprem d'1 de desembre de 1986, lajurisprudència reitera que els plans tenen caràcter reglamentari (dit d'una altra manera, elque l'art. 51 de la citada Llei 30 anomena disposicions administratives).

Així, quant a les conseqüències del principi de jerarquia normativa, podem traure lessegüents conclusions:

1. La superioritat de la llei i de les normes amb rang de llei sobre les normesadministratives.

2. Atesa la naturalesa reglamentària del PIRCV, es tracta d'una norma amb rangadministratiu sotmesa jeràrquicament a la Llei.

D'altra banda, la Llei 30/1992, en l'article 62, referit a la nul·litat de ple dret, disposa:

“1. Els actes de les Administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

(…)

2. També seran nul·les de ple dret les disposicions administratives quevulneren la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rangsuperior, les que regulen matèries reservades a la Llei, i les que establisquen laretroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de dretsindividuals”.

Sent així, la demanda ha d'estimar-se en aplicació del principi de jerarquia normativa atésque el PIRCV (amb rang reglamentari) infringeix les normes amb rang de llei citades enl'al·legació jurídica I.

III.- DOCTRINA LEGAL APLICABLE

És cert que la Llei 10/1998 de residus ha sigut derogada per la vigent Llei 22/2011 deresidus, però estimem que la doctrina legal assentada en aplicació de l'anterior legislació hade servir de criteri interpretatiu de la nova norma als efectes de donar prevalència a laprotecció del medi ambient i la salut de les persones. Aquesta doctrina legal pot consultar-se, entre d'altres sentències en:

-Sentència del Tribunal Suprem de 18 d'octubre del 2011, recurs número 4908/2007 ,en el paràgraf quint del FJ2 diu, entre altres coses:

“De acuerdo con el Tribunal de Justicia, los planes de gestión deben prever criterios delocalización espacial o geográfica de los lugares de eliminación de residuos (STJUE, cit.,§ 31) y por ello han de incluir un mapa que señale el emplazamiento concreto que se daráa los lugares de eliminación de residuos o unos criterios de localización suficientementeprecisos para que la autoridad competente para expedir una autorización con arreglo alartículo 9 de la Directiva 91/156/CEE pueda determinar si el lugar o la instalación de quese trata está incluido en el marc de la gestión prevista por el plan (STJUE §32).

Esos requisitos no se cumplen en el mapa ni en las determinaciones referidas a esteextremo anuladas por la sentencia de la Sala de Valladolid. Aunque el mapa P3 recogeuna serie de áreas de localización preferente "a tener en cuenta" la determinación quecontiene es sólo aparente ya que indica tres zonas de una amplitud desmesurada en lasque se pueden autorizar las instalaciones y admite, incluso, que se puedan autorizarinstalaciones fuera de ellas, "siempre que cumplan la reglamentación vigente" que no seespecifica, lo que enerva su concreción espacial o geográfica. El valor orientativoresultante no es complementado o sustituido por otros criterios de localizaciónsuficientemente precisos a efectos del artículo 9 de la Directiva 91/156/CEE, por lo que esacertada la decisión de la sentencia recurrida. Es cierto, sin duda, que, como alega laparte recurrente en su motivo, no resulta necesario que los planes de gestión debannecesariamente incluir una localización exacta de los lugares de eliminación de residuos(STJCE citada §28) pero la sentencia recurrida en casación no funda su razón de decidiren una exigencia estricta o rígida de esa precisión, sino en una valoración de conjunto delapartado 9.2.1 del Plan, del Anejo V y del examen del mapa P 3. De ella resulta elcumplimiento meramente aparente -y por ello incumplimiento- del mandato dirigido a losplanes autonómicos de residuos para que especifiquen los lugares y las instalacionesapropiadas para la eliminación de los residuos, que establece el artículo 5.4 de la Ley10/1998 aplicable al caso y esencial para la protección de la salud pública y del medioambiente a que se orienta toda la normativa de la Unión e interna referente a residuos."

- Sentència de 9 de juliol de 2011 de la Sala contenciosa administrativa del TSJ deCastella-Lleó que, en referència a la ubicació de les plantes, assenyalava el següent:

"...sin que en modo alguno pueda quedar la ubicación de esas instalaciones a expensas dela iniciativa privada dada la extraordinaria importancia de los aspectos ambientales,sociales y económicos que confluyen en esta materia".

"Por tanto, los planes se han dictado, y también se ha transpuesto la anterior Directiva anuestro ordenamiento jurídico, a través de la Ley 10/98, que a estos efectos no ha sidoderogado su contenido por la Ley 16/2002, de 1 de julio. Lo que ocurre es que estos planesno cumplen con las determinaciones establecidas tanto en la legislación interna (en la Ley10/98) como en la legislación comunitaria, y en este sentido esta misma Sentencia delTribunal de Justicia declara, en su punto 1), que "el art. 7 de la Directiva 75/442/CEE delConsejo, de 15 de junio de 1975 , relativa a los residuos, en su versión modificada por laDirectiva 91/156/ CEE del Consejo, de 1 de marzo de 1999, debe interpretarse en elsentido de que el plan o los planes de gestión que las autoridades competentes de losEstados miembros tienen la obligación de establecer en virtud de esta disposición han deincluir un mapa que señale el emplazamiento concreto que se dará a los lugares deeliminación de residuos o unos criterios de localización suficientemente precisos para que

la autoridad competente para expedir una autorización con arreglo al artículo 9 de laDirectiva pueda determinar si el lugar o la instalación de que se trate está incluido en elmarc de la gestión prevista por el plan. Añadiendo, en su apartado 2) que"el art. 7,apartado 1, de la Directiva 75/442, en su versión modificada por la Directiva 91/156, debeinterpretarse en el sentido de que los Estados miembros han de elaborar los planes degestión de residuos en un plazo razonable, que puede superar el plazo de adaptación delDerecho interno a la Directiva 91/156, previsto en su art. 2, apartado 1, párrafo primero”.

-Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, de 10 de gener de 2013 (SalaContenciosa Administrativa, Secció 1a, ponent: María Jesús Azcona Labiano)

L'eix central de la sentència descansa en el fonament jurídic tretzé en el qual s'analitza lapretesa vulneració dels apartats 4 i 5 de l'article 5 de la derogada Llei 10/1998, deresidus, l'article 8 de la Llei 9/2006 i la jurisprudència del TSJ de Castella i Lleó (Burgos),en sentència de 9 de juliol de 2011 i la STS que va confirmar la STSJ de Castella-La Manxade 22 de juny de 2007, en ordre a la previsió de criteris de localització espacial o geogràficadels llocs d'eliminació de residus i la inclusió d'un mapa que assenyale el seu emplaçamentconcret o uns criteris de localització suficients. La sala entén que el contingut del PIRCN enaquest aspecte resulta insuficient als efectes legals i jurisprudencials, i per això mateixestime en el substancial el recurs. No en té prou amb que conste un mapa de potencialsubicacions de les instal·lacions, ni tampoc amb que s'haja previst que les infraestructures degestió de residus hagen de dur-se a terme evitant tota influència negativa per al sòl,vegetació i fauna, paisatge, qualitat atmosfèrica, qualitat de l'aigua i, en general, a tot el quepuga atemptar contra les persones o el medi ambient.

Pel que fa a l'estimació del recurs paga la pena destacar que la sentència diu: “(…) Para laelaboración del Plan Integrado de Gestión de Residuos de Navarra, se han confeccionadoMapas se dice, aunque sólo conste un mapa de potenciales ubicaciones de lasinstalaciones de valorización, compostaje y eliminación previstas en este Plan deResiduos. Sí que se dice que la implantación de infraestructuras de gestión de residuosdebe llevarse a cabo evitando toda influencia negativa para el suelo, vegetación y fauna, elpaisaje, la calidad atmosférica, calidad del agua, y en general a todo lo que pueda atentarcontra las personas o el medio ambiente que rodea. Asimismo es un aspecto a considerarla interacción del propio entorno sobre las infraestructuras a implantar y asimismo se handefinido criterios de ubicación y a partir de información georreferenciada disponible ymediante el empleo de un GIS se han elaborado los correspondientes mapas, lo que vienerefrendado en el informe obrante en las actuaciones, firmado por Jose Pablo. Pero, ¿esesto suficiente a los efectos de la exigencia legal y a la jurisprudencia comentada?, locierto es que no. Por tanto, vulnerados por el PIGRN los actos 5.4 Ley 10/1998 y 34.5 LeyForal 4/2005, procede estimar en lo sustancial el presente (…)”

IV.- LA DEMANDA HA DE SER ESTIMADA.

El principi de legalitat obliga totes les administracions públiques –articles 9.1 i 3, 103 i 106de la CE i 3 de la Llei 30/92, del règim jurídic general de les administracions públiques idel procediment administratiu comú— i per això totes elles estan obligades a aplicar lesnormes amb independència del seu origen o naturalesa sectorial. Concretament l'acte

impugnat és nul de ple dret per disposició de l'art. 62.2de la Llei 30/92, de 26 de novembrereferit a la nul·litat de ple dret. El text diu literalment:

“També seran nul·les de ple dret les disposicions administratives que vulneren laConstitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulenmatèries reservades a la llei, i les que establisquen la retroactivitat de disposicionssancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.»

L'art. 70 de la LJCA estableix:

“2. La sentència ha d’estimar el recurs contenciós administratiu quan la disposició,l’actuació o l’acte incórreguen en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot ladesviació de poder.

S’entén per desviació de poder l’exercici de potestats administratives per a finalitatsdiferents de les que fixa l’ordenament jurídic”.

V.- COSTES PROCESSALS.- Les costes processals d'acord amb l'article 139 de laLJCA hauran d'aplicar-se d'acord amb el principi de venciment.

En virtut de tot el que s'ha exposat,

SUPLIQUE A LA SALA: que tenint per presentat aquest escrit amb les seuesrespectives còpies i per tornat l'expedient administratiu, es digne a admetre'l, i performulada DEMANDA, en nom dels meus representats, i en el seu dia, després dels tràmitslegalment preceptius, es dicte sentència, en la qual es declare la nul·litat del:

“DECRET 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral deResidus de la Comunitat Valenciana, publicat en el DOCV de 26 de juny de 2013”.

Amb condemna en costes als demandats.

PRIMER ALTRESSÍ DIC que, d'acord amb el que estableixen els arts. 40 i 42 de la LJCA,la quantia del recurs haurà de declarar-se indeterminada.

SUPLIQUE A LA SALA que fixe la quantia en indeterminada.

SEGON ALTRESSÍ DIC.- Que, als efectes assenyalats en l'article 60 de la LJCA, tinga persol·licitada: la recepció a prova que versarà sobre els següents punts de fets expressats delfets segon al desseté. Concretament sobre els següents extrems de fet:

1. Als criteris d'ubicació.

2. Als mitjans de finançament.

3. Les que estableixen la necessitat d'un esquema general de les infraestructures.

4. Les que estableixen els requisits del sistemes de recollida dels residus sòlids urbans.

5. Les que estableixen la necessitat d'estudi del paisatge.

6. Les que disposen com a objectiu assolir una taxa de reciclatge del 50% per alsresidus urbans i de valorització del 70% per als residus de construcció i demolició.

7. Les que estableixen com a objectiu central la reducció de l'abocament de residusbiodegradables.

8. Les que regulen els requisits mínims del programa de prevenció

9. Les que exigeixen que el Pla ha de comptar amb dades actualitzades.

10. Les que defineixen la nova definició legal del compost i les exigències legals sobreaquest.

11. Les que estableixen la preceptiva consulta als ajuntaments.

12. Les que regulen la creació de nous òrgans administratius.

13. Per ignorar els objectius del PNIR 2008-2015.

14. Les que exigeixen incloure una relació de llocs històricament contaminats perresidus.

15. Les que regulen el deure d'avaluar els efectes de les plantes de valoritzacióenergètica sobre la situació futura de l'atmosfera.

16. Les que exigeixen avaluar la incidència del PIRCV sobre la Xarxa Natura 2000.

A l'efecte i, des d'ara, es proposen els següents mitjans de prova:

I.-DOCUMENTAL PÚBLICA I PRIVADA:

1r) Dels documents aportats com a documents adjunts dels escrits dels demandants i decontestació a la demanda.

2n) De tot l'expedient administratiu.

SUPLIQUE A LA SALA que s'acorde obrir període provatori accedint als mitjans de provaproposats per la demandant.

TERCER ALTRESSÍ DIC que, d'acord amb el que estableix l'art. 62 de la LJCA, aquestapart sol·licita la formulació de conclusions escrites en substitució de vista oral.

SUPLIQUE A LA SALA que s'acorde la presentació de conclusions.