1

A L’AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL

MARGARITA RIERA CAMPS amb DNI núm. 77.111.097D i

domicili a Barcelona 08027, carrer Palència núm. 43-45, 5è1a Escala A,

actuant en nom i representació de l’Associació SALVEM EL GOLFET, entitat

constituïda a Palafrugell el passat 4 de Juny de 2016 amb domicili al c/

Cervantes núm. 8 Can Genís, 17200 de Palafrugell i amb CIF núm.

G55270250, en la seva qualitat de Presidenta de l’Associació, XAVIER LURIA

OLLER amb NIF núm. 37.730.066S, JAVIER DE ANDRÉS FRAGO amb NIF

núm. 37.716.956S, ELENA FEIJOO GRUAS amb NIF núm. 37.279.718F,

GLORIA PONS SAEZ amb NIF núm. 36.971.069H, LAURA DIAMOND amb NIF

núm. 801692304 (GB) i CRISTINA ROS MARULL amb NIF núm. 40.538.316B,

tot designant a efectes de notificacions i com a legal representant a l’Advocat

EDUARD DE RIBOT i MOLINET, amb despatx professional situat a Barcelona

08007, carrer Diputació núm. 262, 1r2a; compareixen i com millor procedeixi en

Dret, D I U E N:

Que mitjançant el present escrit formulem DENÚNCIA URBANÍSTICA contra els actes d’edificació d’un habitatge unifamiliar, piscina i murs de contenció que s’estan executant als terrenys situats a la coronació del penya-segat de la Platja del Golfet, al carrer Castellets núm. 1 de Calella de Palafrugell; actes d’edificació que són contraris a Dret, que vulneren la legislació urbanística i el planejament aplicable i que afecten greument el paisatge i l’entorn natural en el que havien d’integrar-se, constituint un atemptat paisatgístic i una irregularitat urbanística d’impossible legalització.

Denúncia urbanística que s’interposa, a l’empara d’allò establert a l’article 12 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme contra els indicats actes d’edificació, així com contra les eventuals autoritzacions administratives i llicències urbanístiques que s’hagueren atorgat per part d’aquest

2

Consistori Municipal, atesa la seva manifesta contrarietat a Dret. I denúncia quin objecte és obtenir la immediata paralització de les obres, l’anul·lació de les llicències atorgades, així com la final demolició de tot allò construït amb infracció de la legislació i normativa urbanística aplicable i amb vulneració del conjunt de l’ordenament jurídic.

Denúncia urbanística que es fonamenta en els següents

EXTREMS

Primer: LEGITIMACIÓ PER FORMULAR LA PRESENT DENÚNCIA URBANÍSTICA.

L’Associació SALVEM EL GOLFET és una Associació constituïda

a Palafrugell en data 4 de Juny de 2016 amb CIF G55270250 quin objecte

social és la defensa del patrimoni natural, ambiental i paisatgístic del paratge

del Golfet i del seu entorn.

Així ho disposen els seus Estatuts a l’article 2, en establir:

ARTICLE 2: “Els fins de l’Associació són: La defensa i conservació del paratge del Golfet de Calella de

Palafrugell (Baix Empordà), espai litoral de la Costa Brava d’excepcional bellesa paisatgística, atès que és un patrimoni comú natural i cultural que convé preservar i utilitzar racionalment en benefici de les generacions presents i futures.”

La platja del Golfet i el seu entorn, amb l’EIN de Castell Cap Roig és un indret d’extraordinari valor, pel que fa al patrimoni natural, ambiental i paisatgístic del municipi de Palafrugell i de les comarques gironines.

I és per això que l’Associació Salvem El Golfet es veu obligada a actuar en el present cas, tot formulant la present denúncia

3

contra unes obres i uns actes d’edificació que atempten greument contra aquest valuós patrimoni natural, ambiental i paisatgístic.

Denúncia urbanística que s’interposa en execució directa de l’objecte social de la Plataforma Salvem El Golfet i en defensa dels interessos legítims col·lectius que representem, així com en exercici de l’acció pública prevista en matèria d’urbanisme. Acció pública que es

configura a l’article 12 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, en els

següents termes:

ARTICLE 12 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Acció pública. “1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l’acció

pública en matèria d’urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable.

2. L’acció pública a què es refereix l’apartat 1, si és motivada per l’execució d’obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre se’n perllongui l’execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 199 i 219, sens perjudici del que estableix l’article 202.”

Segon: OBJECTE DE LA DENÚNCIA I PRETENSIONS QUE S’EXERCITEN.

L’objecte de la present denúncia s’adreça a impugnar els actes d’edificació que s’estan duent a terme als terrenys situats a la coronació del penya-segat de la Platja del Golfet, al carrer Castellets núm. 1 de Calella de Palafrugell, així com les llicències i autoritzacions administratives que els emparen. Les concretes pretensions que s’exerciten amb la seva presentació són les següents: 1r. Ordenar la immediata paralització dels treballs i de les obres atesa la seva contrarietat a Dret i la vulneració del conjunt de l’ordenament jurídic.

4

2n. Suspendre els efectes de les llicències municipals i autoritzacions administratives que puguin emparar l’edificació denunciada. 3r. Anul·lar els actes administratius que s’hagin dictat autoritzant les obres aquí denunciades, atesa la seva manifesta contrarietat a Dret. I en particular, deixar sense efecte la llicència atorgada per la Junta de Govern en data 1 d’abril de 2014. 4t. Ordenar l’enderroc de tot allò construït i la reposició de les coses a l’estat anterior.

5è. Anul·lar i deixar sense efecte la llicència d’obres atorgada en data 17.3.2016 per la construcció dels murs de contenció i tancament de la finca per ocupar la zona de servitud de trànsit de 6m i garantir una amplada adequada del camí de ronda en aquest punt, respectant la legislació de costes. 6è. Incoar els corresponents expedients sancionadors per les irregularitats comeses pel que fa a les obres executades sense ajustar-se a llicència. 7è. Tenir per impugnades les determinacions del Pla de Millora Urbana del sector carrer Castellets núm. 1 en relació a la modificació de la qualificació, l’edificabilitat, alçada i ocupació dels terrenys atesa la seva manifesta il·legalitat.

Fixades les principals pretensions que s’exerciten amb la present

denúncia, passem a enumerar els motius de la seva interposició previ descriure

l’abast de les obres que aquí ens ocupen i l’indret en el que s’estan executant.

Tercer: NATURALESA, ABAST I CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES OBJECTE DE LA PRESENT DENÚNCIA.

Les obres objecte de la present denúncia consisteixen en la construcció d’un immens edifici destinat a habitatge unifamiliar aïllat, amb piscina, a la part alta del penya-segat de la Platja del Golfet, així com d’importants murs de contenció i talussos. La façana de l’edificació que dóna al penya-segat de la Cala, sembla projectar-se i s’ha autoritzat per part de l’Ajuntament amb Planta Baixa més una Planta pis. Ara bé, la naturalesa de la parcel·la i el relleu

5

del terreny, juntament amb l’extraordinari moviment de terres efectuat i l’excavació realitzada que ha provocat una alteració de la cota natural dels terrenys, fan que aquest edifici es projecti amb successives plataformes constructives que permeten desenvolupar també dues plantes sòtan, i que la seva cota d’implantació, determini una gran alçada de la immensa edificació que s’està executant. Extrem que pot provocar que es tracti fins i tot d’un major nombre de plantes, en poder haver situat la planta sòtan per sobre del límit admès en relació al nivell natural del sòl.

La volumetria i edificabilitat total de la construcció és excepcional.

L’edifici dóna façana directa a la primera línia costanera i es situa a pocs metres de l’extrem del penya-segat. Mentre la piscina s’emplaça en zona de servitud de protecció dins dels primers 20m, i els murs de contenció a pocs metres del penya-segat. LA UBICACIÓ DE L’EDIFICI JUST EN LA CARENA AL FRONT DEL PENYA-SEGAT, I LA SEVA PROJECCIÓ EN PLANTA BAIXA MÉS PLANTA PIS, I DUES PLANTES SÒTAN, PROVOCA QUE LA SEVA IMPORTANT ALÇADA –7’5M-, I LA SEVA EXCEPCIONAL VOLUMETRIA, IMPACTIN DE FORMA GREU EN L’APRECIACIÓ DE LA PRIMERA LÍNIA DE COSTA I INCIDEIXIN DE FORMA DIRECTA EN LES VISUALS QUE ES TENEN DEL MATEIX, A L’HORA QUE FAN DEL TOT IMPOSSIBLE LA SEVA INTEGRACIÓ EN EL PAISATGE.

En aquest sentit, la gran pendent del terreny i la implantació de

l’obra esgraonada, fan que l’alçada visual efectiva de la nova construcció des

de la façana Est permeti apreciar una successió de plantes d’alçada vista total

de 12m. Així s’aprecia al Plànol A11a seccions B i C, on es pot comprovar que

les obres van des de la cota 101’93 del sòtan fins la cota 114’26.

Les obres han comportat també un excepcional moviment de

terres i la tallada d’una important massa boscosa.

6

Les característiques de les obres, segons el Projecte consultat,

són les següents:

§ Edificabilitat total: 918’54m2 Sòtan – 2: 51’75m Sòtan – 1: 176’49m2 i 114’20 PB: 320’16m2 P1: 255’93m2

§ Nombre de plantes: PB + PP i 2 soterranis

§ Alçada: 7’5m

Les construccions addicionals són:

§ Piscina de 75’60m2.

§ Murs de contenció.

§ Plataforma constructiva i terrasses.

§ Garatge.

Per tal d’evidenciar el que ha quedat dit i l’important impacte

paisatgístic, s’acompanya al present escrit assenyalat com a Document número 1 un reportatge fotogràfic de l’edificació denunciada, en l’estat en que

es troba i del procés de construcció.

D’altra banda, procedeix denunciar que, finalment, s’han executat

per part del Promotor majors superfícies de les inicialment previstes, atès que,

segons dades dels Fulls d’assumeix de les obres per part de l’Arquitecte

Tècnic, visat pel Col·legi d’Aparelladors, resulten les següents dades:

Total edificació: 1.009’02m2. PB: 320’16 PP: 255’93

7

Soterrani nº 1: 290’69 Soterrani nº 2: 66’64 Piscina: 75’60

La proximitat al penya-segat de la nova construcció, dels murs i piscina és excessiva i no respecte cap distància prudencial en matèria de risc geològic i d’inestabilitat del penya-segat.

L’alçada projectada és també del tot excessiva, en trobar-se massa prop del penya-segat, sense deixar la separació, distància i retranqueig que haguera estat desitjable, per tal de reduir el seu impacte i minimitzar la interferència de l’edifici i l’afectació de les visuals que es tenen de la costa i de tot l’entorn natural.

Tan és així, que els immensos murs de contenció ara edificats,

pretesament com a límit de parcel·la i delimitadors del camí de ronda no

respecten ni tan sols la servitud de trànsit de 6 metres d’amplada fixada a la

legislació de costes.

Raons totes elles, que ens porten a formular la present denúncia urbanística.

Quart: ANTECEDENTS DE NECESSARI CONEIXEMENT I D’IMPRESCINBLE VALORACIÓ PER RESOLDRE LA DENÚNCIA.

Cal referir com a Antecedents d’imprescindible coneixement per a

la resolució de la present denúncia, els següents:

1. Els terrenys tenen grans pendents i es trobaven poblats per massa forestal, a excepció d’una petita edificació preexistent.

2. L’antiga edificació tenia 262m2 construïts segons dades del cadastre i 295m2 –segons l’Ajuntament- i el seu volum havia de conservar-se segons l’anterior planejament que qualificà els terrenys amb la Clau A20.

8

3. L’obra en execució multiplica per 3 el volum i l’edificabilitat preexistent i també la seva edificabilitat, fins arribar a un total de 1009’02m2 i 692m2 sobre rasant.

4. Els terrenys es situen dalt d’un penya-segat de caràcter inestable, amb important risc geològic i d’erosió. Havent-se produït històrica i recentment episodis d’esllavissades, extrem que implica un grau de perillositat elevat.

5. La platja del Golfet era una Cala verge d’excepcional valor ambiental i paisatgístic.

6. Els terrenys ara en construcció es situen a tocar de l’EIN Castell Cap Roig i tenien similars característiques naturals i paisatgístiques.

7. L’impacte paisatgístic de les obres objecte de denúncia és excepcional i està desfigurant la silueta paisatgística costanera i afectant severa i críticament la valuosa, preciosa i delicada primera línia de costa del municipi.

8. La línia de costa compta amb la protecció derivada del conjunt de la legislació, normativa i planejament aplicables, i en particular, de: § La Llei i Reglament de Costes.

§ El Pla Territorial Parcial de les comarques gironines i les Directrius

del Paisatge. § El Catàleg de Paisatge. § L’EIN de Castell Cap Roig. § Les Directrius de planejament urbanístic del Decret Legislatiu 1/2010.

9. L’emplaçament dels terrenys és en un indret d’excepcional valor en situar-se llindant amb: § Oest i Sud amb els jardins del Castell de Cap Roig i el propi EIN.

§ Est amb zona marítim terrestre i penya-segat de primera línia de

costa de la Cala del Golfet. § Nord carrer peatonal de Castellets i mirador.

10. Els terrenys presideixen tota la silueta paisatgística de Cap Roig i de la Cala Golfet.

9

Amb aquests antecedents, resulta evident que l’Ajuntament de

Palafrugell i el Promotor havien d’ésser excepcionalment curosos a l’hora

d’edificar aquests terrenys. Res de tot això s’ha fet i l’Ajuntament de Palafrugell

ha autoritzat de manera total i absolutament irregular i il·legal, unes obres de

dimensions desproporcionades amb un impacte paisatgístic i ambiental, crític,

que són determinants de la il·legalitat de tot allò actuat.

Especialment, en haver fins i tot modificat, de manera irregular i

indeguda, el planejament, per permetre enderrocar la construcció existent i per

multiplicar i augmentar, l’edificabilitat dels terrenys.

I també en no haver reduït l’ocupació i en haver permès edificar

en un sòl amb pendents molt superiors al 20%.

Cinquè: MOTIUS D’IL·LEGALITAT I CONTRARIETAT A DRET DE LES OBRES AQUÍ DENUNCIADES.

Els motius que ens assisteixen per interposar la present denúncia

i per impugnar els actes d’edificació, les llicències que els emparen i per

interessar la seva suspensió, anul·lació, i la final demolició de tot allò construït,

són els següents:

1r. Infracció de l’article 9.4 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost que estableix la Directriu de planejament que prohibeix urbanitzar i edificar en terrenys amb pendents superiors al 20%. 2n. Infracció de l’article 9.3 de la Llei d’urbanisme que obliga a preservar els valors paisatgístics d’interès especial, així com a adaptar les construccions a l’entorn i a l’ambient on es situen. 3r. Infracció de l‘article 9 apartats 1 i 2 del DL 1/2010 de 3 d’agost i de l’article 5 del Reglament de la Llei d’Urbanisme que obliguen a analitzar els riscos naturals i prohibeixen edificar en zones de risc per la seguretat de les persones. 4t. Inexistència d’Estudi Geotècnic complet i d’Estudi geològic sobre l’estabilitat del sòl i del penya-segat al Projecte autoritzat. I manca d’Informe de l’Institut Geològic de Catalunya en relació a l’obra projectada.

10

5è. Incompliment de les recomanacions de “l’Estudi per la identificació de riscos geològics a Palafrugell”, que advertia de la presència de risc geològic a Cala Golfet i requeria amb caràcter general, la presentació d’Estudi Geotècnic i evitar edificar a les vores dels escarpaments i talussos, així com adoptar mesures adequades de seguretat.

L’obra s’ha implantat sense respectar una distància prudencial i

sense analitzar les condicions de risc i de seguretat amb infracció de les recomanacions de l’Institut Geològic de Catalunya de Desembre de 2012. 6è. Infracció de la servitud de trànsit i de la servitud de protecció per l’emplaçament de les obres, la piscina i l’edificació dins de les zones fixades com a tals a la Llei i al Reglament de Costes. I manca de sol·licitud d’Informe del Servei de Costes per l’autorització de les obres i del Pla de Millora Urbana. 7è. Infracció de la doctrina jurisprudencial dels Tribunals que exigeixen la integració dels edificis a l’entorn i el deure de no malmetre ni interferir les visuals que es disposen respecte de paisatge obert. 8è. Inexistència d’Estudi d’impacte i integració paisatgística del Projecte d’obra i de les edificacions, construccions i murs de contenció projectats. Amb infracció dels articles 2.6.3 i 4.1 de les Directrius de Paisatge del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines.

9è. Manca d’Informe d’impacte i integració paisatgística per part de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. Informe que era preceptiu per així exigir-ho l’article 4.3 apartats 2 i 5 lletres a) i d) de les Directrius de Paisatge del PTPCG i Informe que no ha estat sol·licitat per autoritzar les obres, amb producció d’un acte nul de ple dret.

10è. Infracció de les Directrius de Paisatge del Pla Territorial

Parcial de les comarques gironines, i en particular de les següents: § Article 2.4 apartats 2, 3 i 4 que ordena evitar la desfiguració de fites

paisatgístiques, impedir la visió d’imatges significatives del paisatge o desfigurar-ne la imatge.

§ Article 2.6 apartats 1, 3 i 5 que en regular les construccions aïllades obliga a avaluar alternatives d’emplaçament de l’obra i seleccionar la més adient amb el paisatge, evitar la ubicació en “indrets amb alta exposició visual” i alterar la línia de relleu que defineix el perfil panoràmic així com evitar edificacions en punts prominents, careners i cotes més altes així com que estableix el deure de proporció de l’edificació amb l’escala i dimensió del paisatge, i l’obligació d’evitar construccions que per la seva grandària tenen presència desproporcionada, i la prohibició d’ocupar terrenys amb major pendent, de procurar evitar l’aparició de murs de contenció de terres i d’evitar la creació de grans plataformes horitzontals.

11

§ Vulneració de l’article 3.2 regulador dels objectius de qualitat paisatgística i en particular dels punts 15, 16, 17 i 18 que exigeixen mantenir a la façana marítima la identitat paisatgística, els fons escènics com a referents visuals i identitaris.

11è. L’alçada de l’obra autoritzada -7’5 metres- incompleix l’alçada

reguladora màxima de 6 metres aplicable a la zona A215 i fixada al POUM de 2006 (articles 208 i 161.2) vigent al moment d’atorgar la llicència. Límit d’alçada que no podia excepcionar-se. Extrem que implica l’incompliment de l’alçada màxima aplicable al cas i la producció d’una reserva de dispensació, amb derogació singular de Reglament i amb infracció dels articles 11 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost i 52 de la Llei 30/92 de 26 de novembre.

12è. No s’ha aplicat a l’obra, a la llicència i al Pla de Millora

Urbana, la reducció de l’ocupació de l’edificació, per raó de les pendents dels terrenys superiors al 30%. Extrem que suposa haver vulnerat l’ocupació màxima de parcel·la i allò establert a l’article 164 de les Normes Urbanístiques del POUM que exigia reduir un terç de l’ocupació.

13è. Infracció de l’article 207 del POUM amb l’aprovació del Pla de

Millora Urbana i vulneració de tots els requisits i de la finalitat fixada al POUM per modificar la “zona A20 edificació existent” i per permetre l’enderroc de la mateixa i l’augment d’edificabilitat dels terrenys.

Amb incompliment de tots els requisits exigits al POUM per

autoritzar l’enderroc i un increment d’edificabilitat. I en particular amb infracció dels següents:

§ El pla tramitat no respecte l’àmbit territorial mínim d’una illa urbana,

sinó que s’ha limitat a regular una única parcel·la. Amb infracció de l’article 207.2 del POUM.

§ La nova edificació autoritzada no aconsegueix una més gran integració en l’estructura urbana. Ans al contrari és totalment discordant.

§ L’augment del sostre no està justificat per aconseguir major homogeneïtat amb les condicions de l’entorn. Major homogeneïtat que era impossible en situar-se en uns terrenys al límit del sòl urbà i envoltats del PEIN de Castell Cap Roig i dels jardins del Castell, de manera que el seu entorn, pròpiament, era un espai natural, verge i boscós.

§ La nova volumetria no s’ajusta a les Normes del POUM de l’any 2006 pel tipus d’ordenació, en haver autoritzat una alçada de 7’5m front a l’alçada de 6m fixada al POUM. 14è. L’aprovació del Pla per incrementar l’edificabilitat i l’autorització de

les obres constitueix una actuació urbanística arbitrària i amb clara desviació de

12

poder. Amb infracció dels articles 9 de la Constitució i 70.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa i amb vulneració del conjunt de l’ordenament jurídic.

15è. Nul·litat del Pla de millora urbana per haver estat aprovat

definitivament per un òrgan manifestament incompetent. La competència no corresponia a l’Ajuntament en no estar en els supòsits de l’article 81.1 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, en no estar previst al POUM i en alterar l’aprofitament urbanístic dels terrenys.

16è. Tanmateix el Pla de Millora Urbana no ha estat informat ni pel

Servei de Costes ni per la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, amb clara infracció del procediment legalment previst, i amb vulneració de l’advertiment exprés efectuat per la Comissió d’Urbanisme de Girona de la necessitat de sol·licitar l’Informe de Costes.

17è. Manca de tramitació simultània de la modificació del POUM de

Palafrugell. Amb vulneració de l’article 70 apartats 4 i 13 del Decret Legislatiu 1/2010 i 51 de la Llei 30/92 de 26 de novembre.

18è. La classificació dels terrenys com a sòl urbà derivada del POUM

és també nul·la de ple dret per infringir les Directrius de planejament urbanístic establertes a l’article 9 del Decret Legislatiu 1/2010 i els requisits del sòl urbà requerits per la legislació urbanística i la jurisprudència dels Tribunals.

19è. Possible excés del nombre de plantes i de l’alçada màxima per part de l’edificació construïda, en la mesura en que s’han construït successives plataformes constructives amb plantes sòtan, que poden ésser computables a l’hora de calcular el nombre de plantes i l’alçada. L’excavació dels terrenys i l’alteració de la cota natural del sòl, fa que s’infringeixi l’alçada màxima i que es pugui superar el nombre de plantes. Extrem que haurà d’ésser objecte de comprovació. 20è. Irregular emplaçament de la piscina dins la servitud de protecció. 21è. Incompliment dels requisits aplicables a les tanques i murs de contenció i ubicació del mur dins la servitud de trànsit, reduint indegudament l’amplada del camí de ronda. En particular en el punt d’accés des del mirador de Dorothy Webster té 2m d’amplada.

Enumerats els motius de formulació de la present denúncia

urbanística, passem a desenvolupar-los de manera més detallada.

Sisè: INFRACCIÓ DE L’OBLIGACIÓ D’INTEGRACIÓ EN L’ENTORN. VULNERACIÓ DE L’ARTICLE 9.3 DE LA LLEI D’URBANISME I CONCORDANTS.

13

L’edificació objecte de la present denúncia i la llicència atorgada

per aquest Ajuntament que l’autoritza, infringeixen l’obligació d’integració en

l’entorn de les construccions.

Extrem que suposa la infracció dels següents preceptes:

§ Article 9.3 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’urbanisme.

§ Article 10.2 de la Llei estatal de règim del sòl.

Preceptes que disposen el següent:

ARTICLE 9.3 DECRET LEGISLATIU 1/2005: Directrius per al planejament urbanístic.

“3. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC HA DE PRESERVAR ELS VALORS PAISATGÍSTICS D’INTERÈS ESPECIAL, el sòl d’alt valor agrícola, EL PATRIMONI CULTURAL I LA IDENTITAT DELS MUNICIPIS, I HA D’INCORPORAR LES PRESCRIPCIONS ADEQUADES PERQUÈ LES CONSTRUCCIONS I LES INSTAL·LACIONS S’ADAPTIN A L’AMBIENT ON ESTIGUIN SITUADES o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.”

La norma transcrita és de directa aplicació i incorpora un contingut

similar al dels antics articles 73 de la Llei del sòl, 98.2 del Reglament de

Planejament i 107 del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de Juliol pel que fa al deure

d’integració en l’entorn de les edificacions.

Sens dubte, edificar una construcció de dues plantes i de 7’50 metres d’alçada amb dos sòtans, a primera línia de costa, a tocar del penya-segat, incidint en les visuals que es tenen respecte de l’EIN Castell Cap Roig, així com en les visuals que es tindran des del propi camí de

14

ronda i malmetent la silueta paisatgística de la Cala del Golfet, constitueix una vulneració del referit mandat legal.

ESSENT EVIDENT, QUE LA CONSTRUCCIÓ ÉS D’IMPOSSIBLE LEGALITZACIÓ PER SIGNIFICAR UN DEMÈRIT PEL CONJUNT I PER NO INTEGRAR-SE EN AQUEST ENTORN, EXCEDIR EN ALÇADA I IMPACTAR MOLT NEGATIVAMENT EN L’APRECIACIÓ DEL PAISATGE OBERT I NATURAL.

Per la seva banda, l’article 10.2 de la Llei estatal de règim del sòl i

valoracions aprovada per Reial Decret Legislatiu 2/2008 de data 20 de Juny

estableix:

ARTICLE 10.2 LLEI RÈGIM DE SÒL I VALORACIONS: Criterios básicos de utilización del suelo.

“2. Las instalaciones, construcciones y edificaciones habrán de adaptarse, en lo básico, al ambiente en que estuvieran situadas, y a tal efecto, en los lugares de paisaje abierto y natural, sea rural o marítimo, o en las perspectivas que ofrezcan los conjuntos urbanos de características histórico-artísticas, típicos o tradicionales, y en las inmediaciones de las carreteras y caminos de trayecto pintoresco, no se permitirá que la situación, masa, altura de los edificios, muros y cierres, o la instalación de otros elementos, limite el campo visual para contemplar las bellezas naturales, rompa la armonía del paisaje o desfigure la perspectiva propia del mismo.”

Precepte que ha estat clarament infringit en el present cas, doncs

és evident que el nou edifici trenca l’harmonia del paisatge. La seva visió des

del mar, resulta una demostració inqüestionable d’aquest incompliment.

Així doncs els actes d’edificació aquí denunciats, la llicència d’obres que els empara, el Pla de Millora Urbana aprovat per requalificar la finca i fins i tot el propi planejament del municipi, infringeixen, de forma frontal i directa, l’obligació de preservar els valors paisatgístics d’interès especial així com el deure d’adaptar les construccions a l’entorn, que s’estableix, com a principi general i com a directriu d’aplicació directa i

15

d’obligat compliment, a l’article 9.3 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà la Llei d’Urbanisme i a la Llei del sòl estatal.

Extrems, tots ells, que determinen la contrarietat a Dret de

l’edificació aquí impugnada.

Setè: DOCTRINA JURISPRUDENCIAL RELATIVA AL DEURE D’INTEGRAR LES CONSTRUCCIONS.

S’invoca, en aquest punt el conjunt de la jurisprudència del Tribunal Suprem que interpreta el deure d’harmonitzar les construccions en l’entorn i d’assegurar la seva integració en el paisatge amb preservació de les perspectives.

A tal efecte, s’invoca –per totes- les sentències del Tribunal

Suprem de dates 16 de Juny de 1993 (A. 4848), 12 d’Abril de 1996 (A. 3259),

30 de setembre de 1986 (A. 8108) i 21 de Novembre de 2000 (RJ 10267).

La sentència de 21.11.2000 anul·la un Projecte d’urbanització

d’un sector, per afectar les visuals que es tenen del Castell d’Aracena, declarat

BCIN i el Tribunal Suprem impedeix finalment executar un Projecte per

construir habitatges unifamiliars en filera per raó de limitar el camp visual i no

integrar-se en l’entorn.

Als Fonaments de Dret Setè i Vuitè de la sentència, el Tribunal

Suprem sosté el següent:

“SEPTIMO En el tercer motivo de casación -artículo 95.1.4 LJCA- se alega la infracción del artículo 138 de la Ley del Suelo de 1992 y concretamente su apartado b), sobre adaptación al medio ambiente en que estuvieren situados los edificios, o la limitación del campo visual para contemplar las bellezas naturales o romper la armonía del paisaje.

La parte mantiene que la fundamentación de la sentencia recurrida ha carecido de medios probatorios para que el Tribunal pudiera sustituir la potestad discrecional que correspondía a la Administración.

16

En definitiva, lo que se cuestiona en este motivo es la valoración de la prueba realizada por la Sala «a quo».

El artículo 138.b) citado, protege fundamentalmente las perspectivas, los campos visuales de contemplación de las bellezas naturales o históricamente monumentales, la no rotura de la armonía del paisaje o la desfiguración de las perspectivas propias del mismo, que encierran conceptos jurídicos indeterminados, pero de indudable naturaleza reglada, aunque en su apreciación se introduzca con frecuencia un porcentaje de discrecionalidad, en razón del halo de dificultad que caracteriza el espacio de incertidumbre que media entre las zonas de certeza positiva y negativa (sentencias del TS de 31 de diciembre 1988 [RJ 1988, 10293], 8 de noviembre de 1990 y 12 de abril de 1996).

Desde luego, tales circunstancias o conceptos, han de ser interpretados, de modo muy especial, conforme a la realidad social del tiempo en que han de ser aplicados -artículo 3 del Código Civil-, siendo de notar que tal realidad social en estos momentos, refleja una muy intensa preocupación en conservar y mantener las perspectivas naturales y la armonía del medio ambiente, respecto de las construcciones y recuerdos históricos legados por nuestros antepasados.

OCTAVO En el presente supuesto no hemos de olvidar el excepcional valor histórico-monumental, que representa para Aracena específicamente, y para todo el país, el castillo enclavado en la cima de una colina, y la consecuencia derivada de ello, de la necesidad de preservar de conjuntos edificatorios, proyectados sobre las laderas de la colina, que puedan desfigurar y alterar la serena contemplación del citado castillo.

La interpretación de tal realidad verificada en la sentencia, a través de la valoración de la prueba, no puede calificarse de insuficiente o arbitraria, al estar fundamentada, principalmente en las pruebas fotográficas, que reflejan claramente la agresión visual que supone la construcción de edificios en las laderas de la colina, para la contemplación del castillo situado en su cima, y el rompimiento de la armonía del paisaje.”

Per la seva banda, la sentència de 30 de setembre de 1986 RJ

6108, als seus Fonaments Jurídics Cinquè i Sisè indica:

“Quinto.- ESTAMOS, PUES, ANTE UN SUPUESTO DE HECHO PERFECTAMENTE SUBSUMIBLE EN LA NORMA ESPECÍFICA QUE ACABAMOS DE MENCIONAR, CUYO ACATAMIENTO ES INSOSLAYABLE, PUESTO QUE CONTIENE

17

UN MANDATO CATEGÓRICO: LAS CONSTRUCCIONES HABRÁN DE ADAPTARSE EN LO BÁSICO AL AMBIENTE EN QUE ESTUVIERAN SITUADAS. NORMA QUE OBLIGA A TODOS, SIN NECESIDAD DE DESARROLLO POR NINGUNA CLASE DE DISPOSICIÓN O ACTO SINGULAR, LO QUE IMPLICA LA INNECESIDAD DE MEDIDA ALGUNA PARA QUE TENGA PLENA EFICACIA, a diferencia de lo que ocurre con las normas calificadas de imperfectas, necesitadas de un proceso complementario.

La jurisprudencia ya captó su verdadero sentido al proclamar que es un precepto de directa aplicación –S. 17 febrero 1976 (RJ 1976/1370)-, lo que fue recogido en el art. 98-3º del Reglamento de Planeamiento Urbanístico al disponer que las limitaciones a que se refieren los dos números anteriores tendrán aplicación en todo caso, existan o no aprobados Planes de Ordenación o Normas Complementarias y Subsidiarias de Planeamiento.

Sexto.- Se trata de una limitación del ius aedificandi no

absoluta, sino relativa, en cuanto sólo impone una carga modal, permitiendo la edificación, pero sólo cumpliendo determinadas condiciones, aquéllas que permitan la armonización de la nueva construcción con el conjunto de edificios, o el edificio, merecedores, por su valor histórico artístico o arqueológico, de reunir un entorno adecuado a los mismos, eliminando los proyectados sin otras miras que las simplemente utilitarias y funcionales.”

L’aplicació d’aquesta doctrina, haurà de comportar, de ben segur,

l’anul·lació de la llicència d’obres i el final enderroc de la construcció aquí

denunciada, atès el gravíssim i excepcional impacte paisatgístic que provoca,

amb afectació a les visuals de l’EIN de Cap Roig i amb desfiguració del valuós

paisatge del litoral del municipi.

Vuitè: CONTRARIETAT A DRET D’EDIFICAR ELS TERRENYS AMB PENDENT SUPERIOR AL 20%.

INFRACCIÓ DE L’ARTICLE 9.4 DEL DECRET LEGISLATIU 1/2010.

S’invoca en aquest punt la il·legalitat comesa per les obres que aquí ens ocupen, en haver-se construït una nova edificació en uns terrenys amb pendents superiors al 20%.

18

D’aquesta forma s’ha infringit allò establert a l’article 9.4 del

Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost que disposa:

ARTICLE 9.4 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Directrius per al planejament urbanístic.

“4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.”

Infracció de la prohibició que es produeix tan per part de l’obra

aquí denunciada, com de la llicència atorgada i del planejament aprovat en la

mesura que han permès edificar uns terrenys que havien d’ésser exclosos de la

urbanització i l’edificació.

En aquest sentit, procedeix indicar que l’article 9.4 és una

“Directriu per al planejament urbanístic” d’obligat compliment.

En la mesura que el POUM de Palafrugell, el Pla de Millora

Urbana i la llicència no han respectat aquest mandat, han infringit l’article 9.4

del Decret Legislatiu 1/2010 i incorren en un vici de nul·litat de ple dret.

S’aportarà a les Actuacions Informe Tècnic acreditant la pendent

dels terrenys superior al 20%, tot i que aquest fet, resulta de manera directa,

del propi topogràfic que figura al Projecte d’obres, i en la Memòria s’admet que

els pendents són “aproximadament del 25%”, malgrat que en realitat són molt

superiors.

En aquest sentit, al Projecte s’adverteix com el límit inferior de

parcel·la es situa a la cota 97 mentre que el superior es troba a la cota 119,

amb una diferència de nivell superior a 22 metres. Així resulta del Plànol A1.

Essent sorprenent que els Serveis Tècnics municipals no hagin revisat la

pendent dels terrenys.

19

Novè: INEXISTÈNCIA D’ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA.

No consta a l’expedient de tramitació del Projecte que fou autoritzat per aquest Ajuntament, ni entre la documentació tècnica que el conforma, cap Estudi d’impacte i integració paisatgística de l’obra.

Extrem que comporta una infracció dels requisits més elementals

que havien d’ésser estudiats, valorats i analitzats a l’hora d’aprovar l’obra. I

mancança i omissió que constitueix la infracció d’allò establert a les següents

disposicions legals i reglamentàries:

§ Article 2.6.3 de les Directrius del Paisatge del Pla Territorial de les comarques gironines que disposa:

“Tots els projectes d’edificacions, construccions o

instal·lacions aïllades han d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística.”

§ Article 4.1 de les Directrius del Paisatge del PTPCG que estableix:

“Estudi d’impacte i integració paisatgística 1. D’acord amb l’article 19 del Reglament de la Llei de

protecció, gestió i ordenació del paisatge, l’estudi d’impacte i integració paisatgística és un document tècnic destinat a considerar la conseqüència que té sobre el paisatge l’execució d’actuacions, projectes d’obres o activitats i a exposar els criteris adoptats per a la seva integració.

2. A més dels casos que estableix directament l’article 20 de l’esmentat reglament i d’acord amb el que assenyala l’apartat 1, lletra b) del mateix article, l’estudi d’impacte i integració paisatgística ha de formar part de la documentació tècnica necessària per a la sol·licitud de llicència en els casos següents:

– Infraestructures i instal·lacions que hagin de tenir una presència visual significativa en el territori.

– Edificacions aïllades en el territori, ja sigui en sòl no urbanitzable (edificacions agrícoles, ramaderes i d’activitats primàries en general) o en peces de sòl urbà que hagin de romandre aïllades.

– Edificacions situades en la franja perimetral dels nuclis urbans que hagin de tenir una presència important en la imatge exterior d’aquests.

– Transformacions de sòl que hagin d’afectar substancialment el paisatge rural.

20

– Tots els casos en què s’exigeix preceptivament l’informe d’impacte i integració paisatgística.

3. El contingut de l’estudi d’impacte i integració paisatgística és el que estableix l’article 21 del Reglament de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Quan, a criteri de l’administració que ha de concedir la llicència o ha d’emetre l’informe, la integració paisatgística no sigui satisfactòria, s’ha de denegar l’aprovació o l’autorització en aquells casos en què es consideri que no hi ha cap fórmula raonable que solucioni els problemes constatats. En els altres casos, s’ha de requerir el promotor de la construcció, edificació o instal·lació perquè introdueixi les esmenes necessàries per tal que la integració sigui satisfactòria. La resolució de l’administració ha d’especificar els aspectes del projecte que cal modificar per fer-lo paisatgísticament acceptable.”

En el cas que ens ocupa, no s’ha analitzat, estudiat ni revisat les

condicions d’integració de l’obra en l’entorn, extrem que vicia de nul·litat tot allò

actuat.

El resultat és evident, l’obra ha malmès total i absolutament

l’indret on havia d’integrar-se i és, avui per avui, d’impossible integració.

Especialment en haver-se emplaçat just davant del penya-segat i

en ubicar la piscina a primera línia, de forma que no es podran ni tan sols

preveure plantació d’arbres per ocultar la gran edificació que s’està construint.

Desè: INEXISTÈNCIA D’INFORME DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ARQUITECTURA I PAISATGE.

No figura tampoc a l’expedient consultat, el preceptiu Informe emès per la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge en relació a la integració paisatgística del Projecte. Extrem que suposa la vulneració de l’article 4.3 apartats 2 i 5 lletres a) i d) de les Directrius de Paisatge del PTPCG, quan disposa:

21

“2. Correspon a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge emetre aquest informe, el qual és preceptiu en els supòsits que assenyala l’esmentat article 22 del Reglament de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Entre aquests supòsits, l’apartat 2, lletra a) d’aquest article estableix que l’informe és preceptiu quan així ho determinin els plans territorials parcials i els plans directors territorials.

5. Aquestes Directrius estableixen que, a més dels supòsits assenyalats a l’apartat anterior, l’informe d’impacte i integració paisatgística és preceptiu en els següents supòsits:

a) Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu quan, a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels paràmetres establerts a la lletra b) de l’apartat 3 del present article. També serà preceptiu l’informe en el cas d’edificacions que sense superar els paràmetres establerts optessin per una estratègia de singularització i monumentalització d’acord amb l’assenyalat a l’article 1.8.

d) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penya-segats, de les riberes fluvials, marítimes i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.”

Mancança que constitueix una greu irregularitat invalidant de tot el

procediment seguit i que ha de comportar l’anul·lació de la llicència d’obres

indegudament atorgada.

Onzè: INFRACCIÓ DE LES DIRECTRIUS DE PAISATGE DEL PTPCG.

Les obres en execució i la seva autorització infringeixen el conjunt de les Directrius de Paisatge del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines, i en especial de les següents:

1. Article 2.4 regulador de les fites visuals i fons escènics, que disposa en els seus apartats 2, 3 i 4, el següent:

“Fites visuals i fons escènics 2. Cal evitar la desfiguració de les fites paisatgístiques,

de la qual les noves construccions —ja siguin aïllades en sòl no urbanitzable o formant part de creixements urbans— en són la causa més freqüent. Els instruments d’ordenació urbanística

22

han de tenir especial cura en la preservació de la imatge de les fites paisatgístiques condicionant les dimensions, volumetria i colors de les edificacions que poguessin afectar-la.

3. Cal, així mateix, preservar les possibilitats de percepció de fites i fons i, en especial, de les imatges que conjuntament componen. Amb aquesta finalitat, s’han d’evitar tant com sigui possible les construccions i, en general, les barreres visuals que impedeixin o dificultin seriosament la percepció de les imatges més interessants del territori des de llocs accessibles i trams viaris transitats. Les tècniques per a la preservació de les imatges constitueixen l’establiment de franges de no edificació i de limitació de les alçades i de la longitud dels elements barrera. Els instruments d’ordenació del paisatge de major detall han d’establir aquestes franges.

4. A més de les construccions i elements que impedeixen la visió de les imatges significatives del paisatge, cal evitar aquells que, sense impedir-ho, constituirien un component greument desfigurador de la imatge per causa de la dimensió, forma o color.”

2. Article 2.6 regulador de les construccions aïllades, que en els seus apartats 1, 3 i 5, estableix:

“Construccions aïllades 1. Pels seus efectes en el paisatge, cal extremar la qualitat

dels projectes i les garanties d’autorització de les noves edificacions, construccions o instal·lacions aïllades en el territori, tant d’aquelles que es poden admetre en sòl no urbanitzable com aquelles que ocupin parcel·les aïllades de sòl urbà.

3. Tots els projectes d’edificacions, construccions o instal·lacions aïllades han d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística.

5. En tant que les directrius del paisatge específiques d’un àrea territorial o instruments de planejament urbanístic no estableixin uns paràmetres més precisos en funció de les característiques diferencials de l’àrea, les edificacions aïllades s’han de subjectar a les següents condicions:

a) Implantació Atès que una adequada implantació contribueix

significativament a la integració paisatgística de la construcció, s’han d’avaluar diverses alternatives d’emplaçament i se seleccionarà la més adient amb relació amb el paisatge. En principi, i llevat dels casos d’estratègia de monumentalització, convé evitar les localitzacions a les parts centrals dels fons de vall, en punts focals respecte a carreteres, miradors i en indrets amb alta exposició visual.

b) Perfil territorial

23

S’han de preservar les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics i s’evitarà la localització d’edificacions sobre els punts prominents, els careners i les cotes més altes del territori, on la projecció de la silueta de l’edificació en la línia d’horitzó modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge.

c) Proporció Les construccions han de ser proporcionades a la

dimensió i escala del paisatge, de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada.

d) Pendent En totes les intervencions s’ha d’evitar ocupar els

terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments, s’ha de procurar evitar l’aparició de murs de contenció de terres i s’han de salvar els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’han d’esglaonar o s’han de descomposar en diversos elements simples articulats, de manera que s’eviti la creació de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat.” En el cas que ens ocupa l’obra infringeix: a) L’obligació de presentar l’Estudi d’impacte i integració

paisatgística.

b) L’obligació d’avaluar diverses alternatives d’emplaçament i de seleccionar la més adient amb el paisatge.

c) El deure d’evitar la ubicació en “indrets amb alta exposició

visual”. d) Alteració de la línia de relleu que defineix el perfil panoràmic del

paisatge i infracció del deure d’evitar edificacions en punts prominents, careners i cotes més altes.

e) Infracció del deure de proporció de l’edificació amb l’escala i

dimensió del paisatge, i de l’obligació d’evitar construccions que per la seva grandària tenen presència desproporcionada.

L’anàlisi de les fotografies aportades en relació a l’obra evidencien la infracció d’aquests extrems.

f) Infracció de la prohibició d’ocupar terrenys amb major pendent,

de procurar evitar l’aparició de murs de contenció de terres i d’evitar la creació de grans plataformes horitzontals.

3. Vulneració de l’article 3.2 regulador dels objectius de qualitat

paisatgística i en particular dels punts 15, 16, 17 i 18 que disposen:

24

“Objectius de qualitat paisatgística (OQP) El Catàleg del paisatge de les Comarques Gironines

estableix els següents objectius de qualitat paisatgística: 15. Unes singularitats geomorfològiques (volcans, penya-

segats, cales, cingleres, etc.), preservades com a elements configuradors del paisatge, revaloritzant el seu caràcter i el contacte amb el seu entorn.

16. Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de les Comarques Gironines.

17. Unes fites i fons escènics preservats i revaloritzats que es mantinguin com a referents visuals i identitaris de qualitat.

18. Una façana marítima que mantingui la identitat paisatgística de cada lloc i els valors propis de caràcter natural, històric, cultural i etnogràfic bastits a primera línia de costa (espais naturals, camins de ronda, fars, edificis d’estil modernista i colonial, passejos marítims, “tinglados”i instal·lacions portuàries).” Objectius de qualitat paisatgística, que han estat –en la seva totalitat- vulnerats per l’obra que aquí ens ocupa. Havent de destacar que figura inclòs a les Directrius de Paisatge del PTPCG com a “Patró del litoral” Calella de Palafrugell.

4. Infracció de l’article 3.20 que desenvolupa les Directrius OQP18, en els següents termes:

“Directrius OQP18 Una façana marítima que mantingui la identitat

paisatgística de cada lloc i els valors propis de caràcter natural, històric, cultural i etnogràfic bastits a primera línia de costa (espais naturals, camins de ronda, fars, edificis d’estil modernista i colonial, passejos marítims, “tinglados” i instal·lacions portuàries).

1. Mantenir la composició general del paisatge, la tipologia i la uniformitat compositiva de les façanes marítimes formades per assentaments històrics, especialment els definits en el patró d’assentaments urbans del litoral: Colera, Port de la Selva, Port Lligat, Cadaqués, Sant Martí d’Empúries, Calella de Palafrugell i Tamariu. Els POUM d’aquestes poblacions han d’incorporar aquest objectiu i adoptar mesures per a recuperar la coherència formal de les formes marítimes quan sigui necessari.

2. Els POUM han d’evitar la consolidació de nous continus edificats i esponjar els ja existents. Els principals continus urbans de la façana litoral són: Lloret de Mar-Blanes, Canyelles, urbanitzacions al nord de Tossa de Mar, S'Agaró-Sant

25

Feliu de Guíxols. Platja d'Aro-S'Agaró, Sant Antoni de Calonge sud, Sant Antoni de Calonge-Palamós, La Fosca- Palamós, Calella sud, Llafranc, Tamariu, Cap de Begur, Sa Punta, L'Escala est, Roses est, Cadaqués-S’Oliguera-Portlligat, Port de la Selva nord, Llançà sud, Llançà nord i Colera Nord.

(...) 4. Promoure l’existència d’un recorregut continu al llarg de

tota la façana marítima gironina relligant els trams de camins de ronda existents i utilitzant una senyalització adequada. Dins d’aquest objectiu, avançar en la identificació i restauració paisatgística dels trams de camins de ronda que ho requereixin, fomentant la revegetació amb espècies representatives dels ecosistemes litorals.

5. Tractar acuradament els fronts urbans marítims en el planejament urbanístic amb l’objectiu de preservar el seu caràcter. Els POUM dels municipis costaners han d’establir mesures per recuperar la coherència formal en aquells fronts que l’haguessin perduda per causa de la volumetria dels edificis o de la baixa qualitat de l’arquitectura.”

5. Vulneració de l’article 4.1 regulador dels Estudis d’impacte i integració paisatgística. Precepte que disposa el següent:

“Estudi d’impacte i integració paisatgística 1. D’acord amb l’article 19 del Reglament de la Llei de

protecció, gestió i ordenació del paisatge, l’estudi d’impacte i integració paisatgística és un document tècnic destinat a considerar la conseqüència que té sobre el paisatge l’execució d’actuacions, projectes d’obres o activitats i a exposar els criteris adoptats per a la seva integració.

2. A més dels casos que estableix directament l’article 20 de l’esmentat reglament i d’acord amb el que assenyala l’apartat 1, lletra b) del mateix article, l’estudi d’impacte i integració paisatgística ha de formar part de la documentació tècnica necessària per a la sol·licitud de llicència en els casos següents:

– Infraestructures i instal·lacions que hagin de tenir una presència visual significativa en el territori.

– Edificacions aïllades en el territori, ja sigui en sòl no urbanitzable (edificacions agrícoles, ramaderes i d’activitats primàries en general) o en peces de sòl urbà que hagin de romandre aïllades.

– Edificacions situades en la franja perimetral dels nuclis urbans que hagin de tenir una presència important en la imatge exterior d’aquests.

– Transformacions de sòl que hagin d’afectar substancialment el paisatge rural.

– Tots els casos en què s’exigeix preceptivament l’informe d’impacte i integració paisatgística.

26

3. El contingut de l’estudi d’impacte i integració paisatgística és el que estableix l’article 21 del Reglament de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Quan, a criteri de l’administració que ha de concedir la llicència o ha d’emetre l’informe, la integració paisatgística no sigui satisfactòria, s’ha de denegar l’aprovació o l’autorització en aquells casos en què es consideri que no hi ha cap fórmula raonable que solucioni els problemes constatats. En els altres casos, s’ha de requerir el promotor de la construcció, edificació o instal·lació perquè introdueixi les esmenes necessàries per tal que la integració sigui satisfactòria. La resolució de l’administració ha d’especificar els aspectes del projecte que cal modificar per fer-lo paisatgísticament acceptable.” En el cas que ens ocupa: a) El Projecte no inclou cap Estudi d’impacte i integració paisatgística.

b) La integració paisatgística no era satisfactòria, de manera que

calia denegar l’aprovació del Projecte de conformitat amb allò establert a l’article 4.1 apartat 3 de les Directrius de continua invocació.

En no haver-ho fet així l’Ajuntament de Palafrugell caldrà anul·lar

la llicència d’obres per la infracció dels preceptes invocats.

Dotzè: SOBRE EL RISC GEOLÒGIC. MANCA D’ESTUDI GEOTÈCNIC COMPLET DELS TERRENYS I

GEOLÒGIC DEL PENYA-SEGAT I INFRACCIÓ DEL DEURE DE PRESERVAR I D’IMPEDIR L’EDIFICACIÓ EN ZONES DE RISC NATURAL I PER LA SEGURETAT DE LES PERSONES.

Les obres objecte de denúncia, en emplaçar-se a l’extrem i al

coronament d’un penya-segat, caracteritzat com a “penya-segat de retrocés”,

infringeixen allò establert a l’article 9.2 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3

d’agost, precepte que disposa el següent:

ARTICLE 9.2 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Directrius per al planejament urbanístic.

“2. Està prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.”

27

Per la seva banda, l’article 5 del Reglament de la Llei d’urbanisme

disposa el següent:

ARTICLE 5 REGLAMENT LLEI URBANISME: Directriu de preservació front als riscs naturals o tecnològics.

“5.1 El planejament urbanístic i la seva execució han de permetre assolir uns nivells adequats de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics i han de preservar de la urbanització i l'edificació les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d'acord amb la normativa sectorial aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi l'execució d' obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.

5.2 El planejament urbanístic, per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació geogràfica oficial de l'Institut Geològic de Catalunya.

5.3 L'ordenació de la implantació i la distribució dels usos en el territori per part del planejament urbanístic i de les ordenances municipals ha de preveure les limitacions i mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut de les persones front als riscs que es puguin derivar de les instal·lacions i activitats industrials i altres activitats tecnològiques.”

Sens dubte les obres i la llicència que les empara han infringit

ambdós preceptes.

D’altra banda, l’expedient municipal d’obres i el propi Projecte d’obres autoritzat han incorregut en les següents mancances, omissions i irregularitats:

1. Manca d’incorporació d’un Estudi geològic i geotècnic complet de l’obra, del sòl i d’anàlisi de les condicions d’estabilitat del penya-segat, així com d’incidència de les obres en aquestes condicions.

2. Manca d’adopció de mesures de seguretat sobre el risc geològic.

3. Manca d’Informe de l’Institut Geològic de Catalunya en relació a l’obra projectada.

28

Tanmateix, la inestabilitat d’aquest penya-segat és inqüestionable

atesa la producció d’episodis d’esllavissades en el passat, que van comportar

el tancament de la platja. Entre d’altres, els següents:

1. Any 2005.

2. Any 2010.

S’acompanya com a Document número 2 retall de premsa que

acredita aquests extrems.

Inestabilitat i condicions de perillositat que consten acreditades

mitjançant:

§ Senyalització instal·lada a la platja del Golfet sobre risc d’esllavissades.

§ Instal·lació en el passat d’una malla protectora.

§ Estudi de Desembre de 2012 de l’IGC per la identificació de riscos geològics a Palafrugell.

§ Tancament temporal de la platja en diverses ocasions per les esllavissades.

En aquesta situació, autoritzar una obra a la part superior del

penya-segat, sense exigir ni l’Estudi geològic de la zona i del penya-segat ni la

redacció d’un Estudi geotècnic de la parcel·la i de l’obra i en particular de la

seva incidència sobre les condicions d’estabilitat del penya-segat, constitueix

una veritable temeritat i una infracció del més elemental principi de precaució i

cautela que ha d’informar l’actuació de les Administracions Públiques en una

zona on el risc geològic està evidenciat. Extrem que ha de portar a l’anul·lació

de la llicència i a reposar les coses a l’estat anterior.

Tretze: INFRACCIÓ DE LES RECOMANACIONS DE “L’ESTUDI PER A LA IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEOLÒGICS A PALAFRUGELL”.

29

Tanmateix, l’obra aquí denunciada i la llicència impugnada han infringit també les recomanacions de caràcter general de “l’Estudi per a la identificació de riscos geològics a Palafrugell” de Desembre de 2012, Estudi elaborat per l’Institut Geològic de Catalunya, que identifica la zona de la Cala del Golfet com a zona amb presència de riscos geològics.

Així consta reconegut, entre d’altres extrems, l’existència de risc

geològic en els següents punts i apartats:

§ Pàgina 45.

§ Pàgina 47 on s’adverteix que a la Cala del Golfet la roca ignia que forma les parets que l’envolten es troba fracturada i presenta un grau alt d’alteració.

§ Es recomana inspeccions periòdiques de vigilància i manteniment sobre el correcte funcionament dels elements de protecció de la Cala (p47).

§ Es reconeix que els esllavissaments i despreniments són fenòmens que s’han anat produint periòdicament (p. 47).

§ Es destaca que la platja es troba ben senyalitzada informant de la perillositat d’apropar-se al penya-segat.

§ Es recorda que cal reparar les malles de cable que eviten la caiguda de blocs potencialment inestables.

§ Pàgina 48:s’inclouen 2 fotografies del penya-segat del Golfet amb esllavissades produïdes (F. 32 i 33).

§ Pàgina 52: Resum de propostes.

§ Pàgina 53: Propostes de caràcter general.

§ Plànol 4 punt I de l’Estudi que assenyala la Cala Golfet com a zona de risc geològic.

§ Fitxa “Calella Cala del Golfet” assenyalant com a “perill”, el tipus de “despreniments i esllavissades”.

L’Estudi indicat efectua les següents recomanacions de caràcter

general, a les pàgines 53 i 54 del mateix:

30

“Amb caràcter general, i independentment de la perillositat natural, cal tenir en compte les següents recomanacions:

- La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les directrius actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE).

- Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats

- Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana deixar una distància prudencial entre l’escarpament i la base de les edificacions, ja que es poden veure afectades pel progressiu desenvolupament d’inestabilitats”.

(...)

(Sic pàgines 53 i 54 de l’Estudi de l’IGC).

Doncs bé, en el cas que aquí ens ocupa:

§ El Projecte no ha realitzat el necessari Estudi Geotècnic complet que analitzés les condicions del penya-segat i la influència de l’obra projectada sobre la seva inestabilitat.

§ L’obra s’ha implantat a primera línia de parcel·la sense respectar una distància prudencial amb el penya-segat.

§ No consta l’adopció de mesures per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.

Extrems determinants de la negligència i dels errors comesos per

aquest Ajuntament en el cas que ens ocupa. I que ha de comportar l’anul·lació

de la llicència i l’enderroc de tot allò construït a la seva empara.

Catorzè: INCOMPLIMENT DE L’ALÇADA REGULADORA MÀXIMA DE 6 METRES PER LA ZONA A215 ESTABLERTA A L’ARTICLE 208 DEL POUM DEL 2006.

L’obra aquí denunciada supera amb escreix l’alçada màxima de 6 metres establerta per la zona A215 al POUM de Palafrugell de l’any 2006, vigent al moment d’atorgar la llicència i d’aprovar-se el Pla de Millora Urbana.

31

D’aquesta manera, tan la llicència com el Pla de Millora Urbana són nuls de ple dret, i l’obra infringeix l’alçada màxima de 6 metres que li era de directa aplicació. En efecte, el POUM de Palafrugell, de l’any 2006 aplicable a les obres objecte de la present denúncia, fixava a l’article 208 una alçada reguladora màxima de 6 metres per a la zona A215, que és la qualificació atorgada a la parcel·la, com a conseqüència de l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana de la finca.

Sorprenentment, el Pla de Millora Urbana aprovat il·legalment per aquest Consistori ha atorgat una alçada reguladora màxima de 7’5m, molt superior al límit d’alçada aplicable al cas que era de 6 metres, extrem que comporta la il·legalitat de la llicència i de tot allò construït a la seva empara.

Alçada de 7’5m establerta a l’article 9 apartat 5 de les Normes del Pla especial, front a l’alçada de 6m fixada a l’article 208 per la clau A215.

En l’apartat 9 de l’Informe de l’Arquitecte Municipal sobre

irregularitats de les obres, el tècnic municipal; indica, literalment, el següent:

“Les determinacions dels paràmetres complementaris del PMU s’ajustaven a les regulacions dels articles 157 a 166 del POUM vigent (2006).”

El cert és que aquesta afirmació és incerta, i el PMU incompleix

l’alçada màxima de 6 metres.

En aquest sentit, a l’article 161.2 de les Normes Urbanístiques del

POUM s’estableix que “els valors de les alçàries màximes i nombre de plantes

es determinen a les normes de cada zona”.

32

I a l’article 208 del POUM s’estableix per a la zona A215 l’alçada reguladora màxima de 6 metres.

De manera que tan la llicència com el Pla de Millora Urbana són

contraris a Dret i l’obra haurà d’ésser enderrocada –com a mínim- en tot allò

que excedeixi de 6 metres d’alçada.

Per tal d’acreditar allò que ha quedat dit, s’acompanya assenyalat

com a Document número 3 còpia del precepte invocat de les NNSS del

POUM del 2006.

Essent inqüestionable que ni la llicència ni el Pla de Millora Urbana podien excepcionar per un cas singular i únic, l’alçada reguladora màxima d’aquest edifici i d’aquesta parcel·la, admetent una alçada superior a la fixada amb caràcter general per aquesta clau urbanística. Excepció i incompliment de l’alçada màxima que comporta una reserva de dispensació nul·la de ple dret, en aplicació d’allò establert a l’article 11 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost. Precepte que

disposa, a la lletra, el següent:

ARTICLE 11 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Nul·litat de les reserves de dispensació.

“Són nul·les de ple dret les reserves de dispensació contingudes en els plans urbanístics i les ordenances urbanístiques municipals, i també les que concedeixin les administracions públiques al marge d’aquests plans i ordenances.”

I inaplicació de la Norma que comporta una derogació singular de Reglament, prohibida per l’article 52 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de règim jurídic de les Administracions Públiques i procediment administratiu comú. Precepte que estableix:

33

ARTICLE 52 LLEI 30/92: “ 2. Las resoluciones administrativas de carácter particular

no podrán vulnerar lo establecido en una disposición de carácter general, aunque aquéllas tengan igual o superior rango a éstas.”

Per la seva banda, l’article 51 de la Llei 30/92 consagra el principi

de jerarquia normativa en els següents termes:

ARTICLE 51 LLEI 30/92: Jerarquía y competència. “1. Las disposiciones administrativas no podrán vulnerar la

Constitución o las Leyes ni regular aquellas materias que la Constitución o los Estatutos de Autonomía reconocen de la competencia de las Cortes Generales o de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas.

2. Ninguna disposición administrativa podrá vulnerar los preceptos de otra de rango superior.

3. Las disposiciones administrativas se ajustarán al orden de jerarquía que establezcan las leyes.”

Principi que s’ha infringit en el present cas.

Quinzè: INFRACCIÓ DE L’ARTICLE 164 DE LES NORMES URBANÍSTIQUES PER MANCA DE REDUCCIÓ DE L’OCUPACIÓ MÀXIMA DE LA PARCEL·LA PER PENDENT SUPERIOR AL 30%.

Amb independència de considerar il·legal haver permès edificar

aquests terrenys per superar la pendent del 20% en aplicació d’allò establert a

l’article 9.4 del Decret Legislatiu 1/2010; cal denunciar en aquest punt, que tan

l’obra edificada, com la llicència atorgada i el Pla aprovat, han infringit –per

inaplicació-, l’obligació i el deure de reduir l’ocupació de parcel·la.

En aquest sentit, l’article 164 de les Normes Urbanístiques del

POUM del 2006 aplicable a la llicència obligava a aplicar reduccions de

l’ocupació en funció de la pendent original del terreny.

34

En particular, l’article 164 de les NNUU exigia una reducció del terç de l’ocupació per terrenys amb pendent del 30%.

Doncs bé, en el cas que ens ocupa no s’ha considerat cap reducció de l’ocupació, havent-se infringit la Normativa urbanística aplicable al cas. Ocupació que s’ha fixat en el PMU en el 8% més el 3%,

essent aquests coeficients el resultat d'una interpretació del POUM 2006 ja que

s' escriu la següent definició en el capítol 3 de la memòria del PMU (pàgina

17):

"S' admetrà una tolerància d' un 3% en l' ocupació màxima de parcel·la quan,

mitjançant el projecte d' edificació es justifiqui paisatgísticament la seva millor

adaptació a l' entorn, comportant, aleshores, una repoblació de l' arbrat en la

resta de l' espai lliure o bé, en cas que no sigui necessari, en alguna àrea

propera que es determini".

En canvi, en l' article 160.3 del POUM 2006 es diu:

"S' admetrà una tolerància d' un 3% en l' ocupació màxima de parcel·la quan,

mitjançant un projecte paisatgístic, es justifiqui la seva millor adaptació a l'

entorn, comportant , aleshores, una repoblació d' arbrat en la resta de l' espai

lliure o bé, en cas que no sigui necessari, en alguna àrea propera que es

determini."

Com és evident, el text que figura al PMU esta copiat amb punts i comes del

text normatiu del POUM 2006, alterant "projecte paisatgístic" per "projecte

d' edificació".

En l' ANNEX 1, Informe Ambiental que acompanya el PMU no és diu res per

justificar aquest augment d' ocupació ni hem trobat cap argument que ho

justifiqui al projecte bàsic i executiu d' edificació.

35

Això representa un falsejament dels principis que inspiren el POUM 2006 ja

que en el seu article 163 esta previst un 2% d' ocupació per a les

construccions auxiliars dins la zona a215 i no pas un 3% com es pretén.

El 3% d' ocupació que es defineix en l' article 160.3 es basa en un criteri

paisatgístic i no pas edificatori i és degut a la necessitat que sorgeix d'

ultrapassar els paràmetres d' ocupació (8%+ 2% en el nostre cas) per no

perdre edificabilitat quan cal reduir el nombre de plantes o l' alçada de l' edifici

degut al seu impacte paisatgístic.

En aquest sentit, i tenint els terrenys pendents superiors al 30%

és obvi que calia aplicar una reducció de l’ocupació de 1/3 al 8% d’ocupació

màxima prevista.

En no haver-se fet així, i en haver permès aquest Consistori, -per

aquest cas singular-, una ocupació superior a la permesa per les condicions de

la parcel·la, s’ha atorgat novament un tracte de favor singular i específic per

aquest cas, i s’ha excepcionat –indeguda i il·legalment- l’aplicació d’una norma

de caràcter general. Amb producció –novament- d’una reserva de dispensació

i d’una derogació singular de Reglament, prohibida pel conjunt de l’ordenament

jurídic.

I tot això amb infracció de les següents normes:

1. Article 11 del DL 1/2010 de 3 d’agost.

2. Article 52.2 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Setzè: SOBRE LES IRREGULARITATS DEL PLA DE MILLORA URBANA. CONTRARIETAT A DRET DE LES SEVES DETERMINACIONS. IMPROCEDENT INCREMENT DE L’EDIFICABILITAT DE LA FINCA DE 295M2 A 692M2 AMB L’APROVACIÓ DEL PLA DE

36

MILLORA URBANA DEL SECTOR CASTELLETS 1 ”EL GOLFET”.

Procedeix denunciar en aquest punt, el fet de que els terrenys

comptaven amb una edificació antiga de 295m2 de sostre –segons

l’Ajuntament- i de 262m2 de sostre segons el Cadastre.

El POUM de l’any 2006 qualificà els terrenys amb la clau A20

“edificació existent”, que contemplava el manteniment de l’edificació i permetia,

en determinades circumstàncies i per millorar la integració, l’enderroc i nova

construcció dels terrenys.

L’Ajuntament de Palafrugell va aprovar definitivament el Pla de

Millora Urbana del sector Castellets número 1 “El Golfet” en data 25 de juny de

2013, publicat al BOP núm. 135 de 15.7.2013. Pla promogut pel propietari dels

terrenys quin objecte i finalitat foren:

§ Modificar la clau urbanística de A20 i substituir-la per la Clau A215.

§ Augmentar l’edificabilitat incrementant-la de 295m2 de sostre de

l’edifici preexistent –en realitat només eren 262- a 692m2 de sostre. § Permetre l’edificació en primera línia de costa i variar l’emplaçament i

l’ocupació de la parcel·la.

Pla de Millora manifestament il·legal atès que:

§ Altera, no respecta i modifica directament el POUM de Palafrugell i

incrementa l’edificabilitat prevista al POUM sense tramitar una simultània modificació del mateix. Amb infracció del principi de jerarquia normativa establert als articles 13 del DL 1/2010 de 3 d’agost i 51 de la Llei 30/92 de 26 de novembre.

§ No consta Informe preceptiu i vinculant del Servei de Costes de l’Estat.

§ No hi ha Informe d’integració paisatgística per la Direcció General d’Arquitectura i paisatge.

37

§ La seva aprovació definitiva es produeix per òrgan manifestament incompetent.

Part de les irregularitats de l’obra denunciada i de la llicència

atorgada per l’Ajuntament, deriven de les irregularitats comeses amb

l’aprovació del Pla de Millora Urbana.

En particular les següents:

1. Indegut increment de l’edificabilitat dels terrenys.

2. Indegut increment de l’alçada establerta al POUM que era de 6m i substitució per la superior alçada de 7’50m.

3. Modificació directa de les determinacions i paràmetres del POUM pel Pla de Millora Urbana sense la simultània i paral·lela modificació puntual del POUM.

4. Aprovació definitiva per òrgan incompetent com ho és l’Ajuntament de Palafrugell, front a la competència de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

5. Autorització de l’increment d’edificació en uns terrenys amb pendents superiors al 20%, amb infracció de l’article 9 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost que prohibeix urbanitzar i edificar terrenys amb aquest tipus de pendents.

6. Inaplicació de la norma de reducció d’ocupació per la pendent dels terrenys.

Aquestes infraccions, derivades del Pla de Millora Urbana, Pla

que infringeix no s’adequa i que no respecta el POUM de Palafrugell, tot

vulnerant el principi de jerarquia normativa, són determinants de la nul·litat de

la llicència d’obres i dels actes d’edificació que s’estan executant a la Cala del

Golfet.

Dissetè: INFRACCIÓ DE L’ARTICLE 207 DEL POUM AMB L’APROVACIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA. VULNERACIÓ DELS REQUISITS I FINALITATS FIXATS AL POUM PER MODIFICAR LA ZONA A20 EDIFICACIÓ

38

EXISTENT, PERMETRE L’ENDERROC I L’AUGMENT DE L’EDIFICABILITAT DELS TERRENYS.

Les obres que aquí ens ocupen, el Pla de Millora Urbana aprovat

per l’Ajuntament amb la finalitat de multiplicar per més de 2 l’edificabilitat dels

terrenys de la finca sobre la Cala Golfet i l’actuació del Promotor de les obres i

d’aquest Consistori, són total i absolutament il·legals.

Il·legalitat que deriva d’una irregularitat d’origen i d’una actuació

contrària a Dret en modificar la qualificació dels terrenys aplicable al cas: la

qualificació Zona a20 d’edificació existent.

En aquest sentit, cal referir que tot allò actuat per aquest

Ajuntament, per permetre enderrocar l’edificació i incrementar de 295m2 de

sostre fins a 693m2 de sostre, amb un augment de 397m2 és nul de ple dret.

Nul·litat que parteix d’haver infringit allò establert a l’article 207 de

la Normativa del POUM de 2006, que en regular la Zona a20, establia el

següent:

ARTICLE 207 Normes particulars de la zona a20 d’edificació existent.

39

De l’anàlisi atent d’aquest article, que ha estat aplicat per permetre enderrocar l’edifici preexistent i multiplicar per més de 2

40

l’edificabilitat anterior dels terrenys, reubicar l’emplaçament de la construcció i incrementar l’alçada, resulta el següent:

1. Que l’enderroc i el canvi de qualificació de la zona “A20 edificació existent” mitjançant un Pla Especial tenia un objectiu que era el de no reproduir les alçades actuals si eren superiors a l’entorn.

2. Que la finalitat era procurar aconseguir una més gran integració de l’edifici en l’estructura urbana circundant.

3. Que el Pla podia augmentar l’edificabilitat preexistent quan la volumetria fos inferior a la normalment admesa.

4. Que l’augment de sostre ha d’estar justificat en funció d’una més gran homogeneïtat amb l’entorn.

5. Que el Pla especial ha de tenir un àmbit territorial mínim equivalent a una illa.

6. La nova volumetria i les condicions d’ordenació s’han d’ajustar a les Normes que estableix el Pla General per als tipus d’ordenació segons ocupació de parcel·la.

Tot això amb independència que la Clau a20 estava pensada per ésser atribuïda a “edificacions que superen la volumetria normalment admesa”!

A criteri dels aquí denunciants l’Ajuntament de Palafrugell en permetre enderrocar l’obra i incrementar el sostre, l’alçada i l’ocupació dels terrenys en relació a l’edificació preexistent, ha vulnerat tots els requisits exigits a l’article 207 del POUM aplicat, atès que:

1. El pla tramitat no respecte l’àmbit territorial mínim d’una illa urbana, sinó que s’ha limitat a regular una única parcel·la. Amb infracció de l’article 207.2 del POUM.

2. La nova edificació autoritzada no aconsegueix una més gran integració en l’estructura urbana. Ans al contrari és totalment discordant.

3. L’augment del sostre no està justificat per aconseguir major homogeneïtat amb les condicions de l’entorn. Major homogeneïtat que era impossible en situar-se en uns terrenys al límit del sòl urbà i

41

envoltats del PEIN de Castell Cap Roig i dels jardins del Castell, de manera que el seu entorn, pròpiament, era un espai natural, verge i boscós.

4. La nova volumetria no s’ajusta a les Normes del POUM de l’any 2006 pel tipus d’ordenació, en haver autoritzat una alçada de 7’5m front a l’alçada de 6m fixada al POUM.

5. No s’han aplicat les Normes generals de reducció de l’ocupació de parcel·la, per pendents dels terrenys.

6. Ni tan sols s’ha tramitat un Pla especial, sinó un Pla de Millora Urbana.

De manera que resultava il·legal, i improcedent, en el cas aquí

denunciat, tramitar i aprovar el PMU, per permetre l’enderroc de l’edifici

preexistent, i per autoritzar l’edificació mastodòntica discordant i

desproporcionada objecte de la present denúncia.

Extrem que suposa la nul·litat de tot allò actuat i en particular:

§ La nul·litat del Pla de Millora Urbana.

§ La nul·litat de la llicència d’obres.

§ La il·legalitat de tot allò edificat a la seva empara.

I extrem que ha de comportar l’enderroc de tot allò construït i la

reposició de les coses a l’estat anterior.

Per tal de diferenciar la diferència d’impacte entre l’edificació

preexistent que ha estat enderrocada i la finalment autoritzada, s’acompanya

com a Document número 4 fotografies aèries de l’anterior i l’actual situació en

la que es pot advertir el molt superior impacte de les obres actuals i la no

homogeneïtzació amb l’entorn urbà.

Divuitè: PRODUCCIÓ D’UN SUPÒSIT DE DESVIACIÓ DE PODER I UNA ACTUACIÓ ARBITRÀRIA.

42

A criteri dels aquí denunciants, haver aprovat el PMU pels terrenys de Cala Golfet per pretendre una “major integració i homogeneïtat amb l’entorn”, autoritzant major edificabilitat, major volumetria i major alçada a la preexistent, constitueix una actuació amb manifesta desviació de poder i una actuació administrativa total i absolutament arbitrària.

Invocar la major integració i homogeneïtat amb l’entorn urbà en el

present cas, en que els terrenys es troben envoltats per les bandes sud i oest

per zona forestal i espai natural, és mostra de l’error descomunal en què ha

incorregut l’Ajuntament.

I aplicar aquell precepte de l’article 207 del POUM per multiplicar

per més de 2 els principals paràmetres urbanístics, és fer-ho de manera

indeguda i en sentit diametralment oposat i contrari a la finalitat prevista i

regulada en el propi POUM.

Finalment, aplicar el precepte invocat i permetre ampliar alçada,

volumetria i ocupació, -pretesament amb la finalitat d’aconseguir una millor

homogeneïtzació i integració amb l’entorn urbà-, quan l’entorn –en realitat- no

és urbà, i quan l’únic carrer al que donen els terrenys –el carrer Castellet- es

troba a una rasant molt més baixa que la de la parcel·la –uns 6 metres per

sota-; constitueix una actuació arbitrària i desviada.

Essent evident que amb aquesta actuació s’infringeix allò establert

als següents preceptes:

1. L’article 9 de la Constitució que prohibeix i interdicta l’arbitrarietat en l’actuació dels poders públics.

2. L’article 70.2 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa que defineix la desviació de poder en els següents termes:

ARTICLE 70.2 LJ: “Se entiende por desviación de poder el ejercicio de

potestades administrativas para fines distintos de los fijados por el ordenamiento jurídico.”

43

De la mateixa manera que s’infringeixen –de manera manifesta-

els límits de la discrecionalitat tècnica de l’Administració, per raó de:

§ No ajustar l’actuació als fets determinants del cas i a les circumstàncies reals dels terrenys.

§ Preveure una actuació il·lògica i contrària al sentit comú.

§ No ajustar-se a la motivació i justificació fixada al planejament per l’actuació.

§ Apartar-se de tots els requisits exigits amb caràcter general.

§ Excepcionar singularment els paràmetres alçada, ocupació i emplaçament de l’obra.

Extrems que han de comportar l’anul·lació de la llicència, del Pla

de Millora Urbana i l’enderroc de tot allò construït a la seva empara.

Essent evident també, que si l’actuació va tenir per finalitat –irregular i equivocada- aconseguir la cessió del mínim tram de camí de ronda i un pagament en metàl·lic de 30.000€, i si amb això, el Promotor va “adquirir” o va “comprar” la requalificació i l’increment d’aprofitament, amb el sacrifici i vulneració de l’interès públic i general que passava per la protecció mediambiental del paratge i de l’entorn, havent-se finalment desfigurat la primera línia de costa, la Cala del Golfet i tot el paisatge; l’actuació administrativa d’aquest Ajuntament ha incorregut amb desviació de poder, prohibida pel conjunt de l’ordenament jurídic.

Havent de recordar que ja el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el POUM de Palafrugell per sentència núm. 731/2011 de 30 de Setembre de 2011, per la subscripció de nombrosos convenis urbanístics en els que el Consistori pactava requalificacions de sòl, usos o increments d’aprofitament, contra el pagament de quantitats econòmiques o cessió de sòl, amb vulneració de l’interès general i públic

44

del planejament urbanístic, que no pot ser cap altre que l’ordenació adequada del territori.

Essent clar que en el present cas, s’ha produït una actuació

administrativa i urbanística amb clara desviació de poder que ha de ser

rectificada.

Dinovena: INFRACCIÓ DE L’ARTICLE 81.1C DEL DECRET LEGISLATIU 1/2010. MANCA DE COMPETÈNCIA DE L’AJUNTAMENT PER APROVAR DEFINITIVAMENT EL PMU I ALTRES IRREGULARITATS COMESES.

A criteri dels aquí denunciants, l’Ajuntament de Palafrugell no era competent per aprovar el Pla de Millora Urbana, en no ésser d’aplicació l’article 81.1b) i c) del Decret Legislatiu 1/2010.

En aquest sentit, en la mesura que el Pla de Millora Urbana ni

estava previst al POUM i a més alterava l’aprofitament urbanístic dels terrenys,

havia d’ésser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de

Girona.

En haver-lo aprovat definitivament l’Ajuntament de Palafrugell s’ha

produït un acte nul de ple dret per haver estat aprovat per un òrgan

manifestament incompetent. En efecte, és clar que el Pla no s’ajusta als

supòsits de l’article 81.1 b i c del Decret Legislatiu 1/2010, quan disposa:

ARTICLE 81 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Competències dels ajuntaments.

“1. Correspon als ajuntaments, sens perjudici del que estableix l'article 77.7, un cop vist l'informe de la comissió territorial d'urbanisme competent, l'aprovació definitiva de:

b) Els plans de millora urbana que afecten llur terme municipal i que són promoguts d'acord amb les determinacions d'un pla d'ordenació urbanística municipal o d'un programa d'actuació urbanística municipal.

c) Els plans de millora urbana a què fa referència l'article 70.4, in fine, sempre que el municipi tingui un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació urbanística municipal i que no s'alterin ni els usos principals, ni els

45

aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l'estructura fonamental del planejament urbanístic general.”

De manera que el Pla és nul de ple dret, en aplicació d’allò

establert a l’article 62 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de règim jurídic de

les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.

En el cas denunciat és obvi que s’ha alterat i augmentat

l’aprofitament urbanístic, així com d’altres paràmetres del POUM.

Havent incorregut també en les següents irregularitats:

§ No haver tramitat en forma prèvia o simultània la modificació del Pla General. Amb infracció d’allò establert a l’article 70.4 del Text Refós de la Llei d’urbanisme, que disposa:

ARTICLE 70.4 LLEI D’URBANISME: Plans de Millora Urbana.

“4. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'acompliment d'operacions de millora urbana no contingudes en el planejament urbanístic general requereixen la modificació d'aquest, prèviament o simultàniament, a excepció dels supòsits en què no s'alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l'estructura fonamental del planejament urbanístic general.”

§ No haver sol·licitat Informe al Servei de Costes de l’Estat amb infracció dels articles 112, 117 i concordants de la Llei de Costes.

§ No haver sol·licitat Informe a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.

Extrems –tots ells- determinants de la nul·litat absoluta del Pla i de

l’increment d’edificabilitat dels terrenys de Cala Golfet derivat de la seva

tramitació i aprovació.

Vintè: PRODUCCIÓ D’UN ACTE NUL DE PLE DRET I D’UNA RESERVA DE DISPENSACIÓ PROHIBIDA.

46

L’autorització d’aquesta obra en l’indret on s’ubica i amb les

condicions en què s’ha produït constitueix, sens dubte, un acte nul de ple dret i

la producció d’una reserva de dispensació prohibida per l’ordenament jurídic.

A tal efecte, s’invoca allò establert a l’article 11 del Decret

Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, precepte que disposa el següent:

ARICLE 11 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Nul·litat de les reserves de dispensació.

“Són nul·les de ple dret les reserves de dispensació contingudes en els plans urbanístics i les ordenances urbanístiques municipals, i també les que concedeixin les administracions públiques al marge d'aquests plans i ordenances.”

Reserva de dispensació que es produeix en atorgar un tracte

especial i de favor als titulars dels terrenys consistent en:

a) Permetre construir en terrenys amb pendent superior al 20% amb infracció de l’article 9.4 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

b) Triplicar l’edificabilitat de la parcel·la, la volumetria i l’ocupació.

c) Augmentar l’alçada aplicable, fixada al POUM en 6 metres.

d) Infringir l’ocupació màxima en no aplicar la reducció d’un terç per pendent dels terrenys.

e) Afectar la massa forestal i els valors paisatgístics i naturals dels terrenys.

Vint-i-unè IMPUGNACIÓ INDIRECTA DEL PLA DE MILLORA URBANA.

Mitjançant el present escrit s’anuncia que es procedirà a impugnar

en via judicial juntament amb la llicència d’obres i els actes d’edificació que

s’executen, el Pla de Millora Urbana il·legalment aprovat per aquest Ajuntament

de Palafrugell.

47

Impugnació indirecta del planejament que s’efectuarà a l’empara

d’allò establert a l’article 26 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa

(Llei 29/98 de 13 de Juliol).

Diu, a la lletra, el precepte invocat:

ARTICLE 26 LLEI 29/98: “1. Además de la impugnación directa de las disposiciones

de carácter general, también es admisible la de los actos que se produzcan en aplicación de las mismas, fundada en que tales disposiciones no son conformes a Derecho.

2. La falta de impugnación directa de una disposición general o la desestimación del recurso que frente a ella se hubiera interpuesto no impiden la impugnación de los actos de aplicación con fundamento en lo dispuesto en el apartado anterior.”

Existint nombrosa jurisprudència dels Tribunals que estableix la

naturalesa i rang reglamentari dels Plans d’urbanisme i la possibilitat de la seva

impugnació indirecta en supòsits d’impugnació d’actes administratius que els

apliquen.

Serveixin per totes les següents sentències:

• Sentència de 17 d’Octubre de 1988 (A. 7848). • Sentència de 22 de Gener de 1988 (A. 330). • Sentència de 7 de Febrer de 1987 (A. 2750). • Sentència de 14 de Març de 1988 (A. 2164).

En particular, la sentència de 17 d’Octubre de 1988 (A. 7848),

Ponent Excm. Sr. Francisco Javier Delgado Barrio, estableix, al seu Fonament

Jurídic Segon, la següent doctrina:

“SEGUNDO.- Esta Sala ha puesto de relieve reiteradamente la naturaleza normativa de los Planes de Ordenación Urbana y como consecuencia ha señalado la viabilidad de su impugnación indirecta al producirse los actos de aplicación de aquéllos –Sentencias 7 de febrero y 15 de junio de 1987 (R. 2750 y 6130), 22 de febrero y 14 de marzo de 1988 (R. 330 y 2000), etc.-

48

Esta íntima conexión de los distintos elementos integrantes del Plan abre con generalidad la posibilidad de su impugnación indirecta, sin que para ello pueda ser obstáculo la desestimación del recurso directo, como bien se cuida de advertir el art. 39.4 de la Ley Jurisdiccional (R. 1956, 1890 y N.Dicc. 18436) que cierra así el paso en este punto a la causa de inadmisibilidad que es la cosa juzgada –art. 82, d) de la Ley Jurisdiccional-“.

I la sentència de 22 de Gener de 1988 (A. 330) Fonament de Dret Segon, ratifica la doctrina invocada a l’hora que es pronuncia expressament en relació a la possible impugnació indirecta del Pla General o de les Normes Subsidiàries en impugnar-se l’aprovació del Pla Parcial. El Tribunal Suprem es pronuncia, en els següents termes:

“SEGUNDO.- Con este punto de partida importa ya advertir que la naturaleza normativa de los planes –y por tanto de las Normas Subsidiarias que, en cuanto verdaderos “planes redudidos”, participan de la naturaleza de los planes urbanísticos permite con claridad una impugnación indirecta de los mismos a través del cauce previsto en el art. 39.2 de la Ley Jurisdiccional (R. 1956, 1890 y N.Dicc. 18436), cauce éste que resulta practicable no sólo cuando se dicta un “acto” de aplicación sino cuando se produce una “norma” de desarrollo de otra de rango superior.

Nuestro ordenamiento urbanístico tiene una estructura

bifásica claramente anunciada en el art. 76 del Texto Refundido de la Ley del Suelo (R. 1976, 1192 y Ap. 1975-85, 13886), integrándose así, de una parte, por la mencionada Ley y sus Reglamentos de desarrollo, y de otra, por el planeamiento al que se remite aquella normativa primaria para la concreción espacial de sus criterios. Es evidente pues la subordinación jerárquica del planeamiento a la regulación general contenida en la Ley del Suelo y sus Reglamentos.

Y de ello, deriva que a la hora de impugnar un Plan

Parcial puede perfectamente invocarse la ilegalidad del Plan General o de las Normas Subsidiarias que constituyen –uno u otras- el presupuesto habilitante de la redacción del Plan Parcial –art. 13.1, párrafo segundo del Texto Refundido”.

49

I el propi representant legal de l’Associació Salvem el Golfet ha

aconseguit també diverses sentències que han anul·lat els Plans, per la via de

la impugnació indirecta, impugnant actes o disposicions que les executaven.

Aquest és el cas de l’anul·lació del Pla Parcial del Polígon

industrial de Roses i del planejament general per sentència del Tribunal

Suprem de la Secció 5ª de data 4 de Febrer de 2011 recurs núm. 194/2007.

O bé l’anul·lació del Pla especial de la subestació elèctrica de

Forallac impugnat indirectament en impugnar-se la llicència d’obres que va

autoritzar la construcció de la subestació.

Així doncs advertim que cas de no estimar l’Ajuntament la present

denúncia, procedirem a acudir a la via judicial i a interessar la nul·litat de

l’il·legal planejament aprovat per permetre l’operació urbanística d’augmentar

l’edificabilitat dels terrenys de la Cala Golfet.

Vint-i-dos: SOBRE LA CONTRARIETAT A DRET DE LA CLASSIFICACIÓ DELS TERRENYS COM A SÒL URBÀ.

Procedeix, en aquest punt, denunciar la improcedent classificació

dels terrenys que aquí ens ocupen com a sòl urbà.

Improcedència de la classificació que resulta dels següents

extrems:

1. Dels valors paisatgístics i naturals presents als terrenys i de la massa boscosa existent.

2. De la identitat dels valors naturals de la finca amb els de l’entorn, inclòs en l’EIN Castell-Cap Roig.

3. Del fet que la simple presència d’una antiga edificació amb una ocupació no superior a 260m2, no modificava la condició dels terrenys de mes de 6000m2 que eren bosc.

4. De no reunir les condicions de sòl urbà requerides per l’article 26 del TRLU, precepte que disposa el següent:

50

ARTICLE 26 TRLU: Concepte de sòl urbà. “Constitueixen el sòl urbà: a) Els terrenys que el planejament urbanístic inclou de

manera expressa en aquesta classe de sòl perquè, havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. El simple fet que el terreny confronti amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el terreny tingui la condició de sòl urbà.

b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina.”

5. Del fet que el sòl urbà és una realitat fàctica que l’Administració municipal ha d’acreditar, de conformitat amb la jurisprudència dels Tribunals, justificant la dotació de tots els serveis.

6. Del fet de que la simple colindància amb el carrer peatonal Castellets, situat a una cota 6 metres inferior, no atorga aquesta condició.

7. De l’obligació de classificar com a sòl no urbanitzable els terrenys amb valors naturals i de naturalesa forestal, derivada de l’article 9.3 del TRLU.

8. Del deure d’excloure de la urbanització els terrenys amb pendents superiors al 20% de conformitat amb l’article 9.4 del TRLU.

Extrems tots ells que permeten sostenir la nul·litat de la

classificació del sòl com a urbà derivada del planejament general. Fet que

habilita també per a la impugnació de la classificació del sòl com urbà per la via

de la impugnació indirecta.

Vint-i-tres: AFECTACIÓ AL TRAÇAT I A L’AMPLADA DEL CAMÍ DE RONDA.

Per si tot allò manifestat no fos suficient, el conjunt d’actuacions administratives de l’Ajuntament de Palafrugell i del Promotor, en el present cas han afectat negativament i han perjudicat el traçat i l’amplada del camí de ronda en el punt que aquí ens ocupa. I aquestes actuacions

51

són mostra clara de l’actuació erràtica i absurda de l’Ajuntament en el cas, atès

que:

1. Amb l’aprovació del Pla de Millora va permetre emplaçar l’edificació a primera línia de costa i va preveure les cessions de terrenys i el traçat del camí de ronda per darrera de la finca i de la nova edificació. Traça absurda i sense sentit del camí de ronda que en un punt emblemàtic com la Cala del Golfet, l’allunyava de la línia costanera i impedia les seves visuals.

2. Davant les queixes de les Entitats, veïns i Associacions, finalment es va rectificar l’error i es va tornar a emplaçar per la línia costanera.

3. Amb l’autorització de les obres, el camí de ronda, en el punt d’enllaç amb el Mirador Dorothy Webster, no té una amplada ni tan sols de 2 metres, com a conseqüència dels murs de contenció de la parcel·la executats i de l’entrada de servei projectada per la finca. Murs que estrangulen l’amplada del camí, i que es situen il·legalment, en plena servitud de trànsit.

Extrems que són determinants també d’haver de rectificar

l’emplaçament dels murs de contenció per tal de permetre una major amplada

del camí de ronda i de respectar la servitud de trànsit de 6 metres fixada per la

Llei de Costes. Una servitud de trànsit de 6 metres que s’ha de mesurar des

del límit del penya-segat i en projecció horitzontal, tal i com s’acreditarà tot

seguit.

Vint-i-quatre: VULNERACIÓ DE LA LLEI I DEL REGLAMENT DE COSTES. LA INCLUSIÓ DE PART DE LES OBRES EN ZONA DE SERVITUD DE TRÀNSIT I EN ZONA DE SERVITUD DE PROTECCIÓ.

52

L’edificació objecte de denúncia es situa en el coronament del

penya-segat de la Cala Golfet, a pocs metres de distància de la línia de la zona

Marítim Terrestre.

Desconeixem la distància exacte, però considerem que l’obra s’ha implantat, en part, dins de la zona de servitud de protecció i de la franja de 20 metres fixada pel sòl urbà, a l’hora que els murs de contenció de la parcel·la s’han emplaçat ocupant la servitud de trànsit de 6 metres.

L’emplaçament autoritzat ha suposat infringir allò establert a la

Llei i al Reglament de costes, i en particular, vulnerar els següents:

1. Infracció de l’article 27.1 de la Llei de Costes que defineix la servitud de trànsit en una franja de 6 metres i que prohibeix la invasió i ocupació de la mateixa per cap construcció. Precepte que disposa el següent:

ARTICLE 27.1 LLEI DE COSTES: “1. La servidumbre de tránsito recaerá sobre una franja de 6

metros, medidos tierra adentro a partir del límite interior de la ribera del mar. Esta zona deberá dejarse permanentemente expedita para el paso público peatonal y para los vehículos de vigilancia y salvamento, salvo en espacios especialmente protegidos.”

2. Infracció de l’article 45 del Reglament de costes que prohibeix edificacions destinades a residència o habitació en zona de protecció. Així ho estableix l’article referit:

ARTICLE 45 REGLAMENT DE COSTES: “1. En la zona de servidumbre de protección estarán

prohibidos: a) Las edificaciones destinadas a residencia o

habitación. b) La construcción o modificación de vías de transporte

interurbanas y las de intensidad de tráfico superior a la que se determina en el apartado 3, así como de sus áreas de servicio.

c) Las actividades que impliquen la destrucción de yacimientos de áridos.

d) El tendido aéreo de líneas eléctricas de alta tensión. e) El vertido de residuos sólidos, escombros y aguas

residuales sin depuración. f) La publicidad a través de carteles o vallas o por medios

acústicos o audiovisuales (artículo 25.1 de la Ley de Costas).

53

2. La prohibición de las edificaciones destinadas a residencia o habitación, a que se refiere la letra a) del apartado anterior, incluye las hoteleras, cualquiera que sea su régimen de explotación. Se excluirán de esta prohibición los campamentos debidamente autorizados con instalaciones desmontables.

(...)”

3. Infracció de l’article 44 del Reglament de costes que prohibeix o limita tancaments en zona de servitud de trànsit dins dels primers 20 metres. Precepte que disposa el següent:

ARTICLE 44 REGLAMENT DE COSTES: “1. En los terrenos comprendidos en esta zona se podrán

realizar, sin necesidad de autorización, cultivos y plantaciones, sin perjuicio de lo establecido en los artículos 27 de la Ley de Costas y 51 de este Reglamento.

2. En los primeros 20 metros de esta zona se podrán depositar temporalmente objetos o materiales arrojados por el mar y realizar operaciones de salvamento marítimo; no podrán llevarse a cabo cerramientos, salvo en las condiciones que se determinan en el apartado 3 de este artículo.

Los daños que se ocasionen por las ocupaciones a que se refiere el párrafo anterior serán objeto de indemnización según lo previsto en la Ley de Expropiación Forzosa (artículo 24 de la Ley de Costas).

3. Sólo se podrán autorizar cerramientos opacos hasta una altura máxima de un metro y debiendo ser diáfanos por encima de dicha altura con, al menos, un 80 por 100 de huecos, salvo que se empleen elementos vegetales vivos. Asimismo podrán autorizarse cerramientos vinculados a los de concesiones en el dominio público marítimo-terrestre con las características que se determinen en el título concesional.

En todo caso, deberá quedar libre la zona afectada por la servidumbre de tránsito.

4. En dichos 20 metros están prohibidas las instalaciones a que se refieren los artículos 44.6 de la Ley de Costas y 95 de este Reglamento.”

En aquest sentit, a criteri dels aquí compareixents, les obres

podrien ésser il·legals, per vulneració de la legislació de Costes, pel que fa a les següents construccions:

54

a) Els immensos murs de contenció situats al front de l’obra per ocupar la servitud de trànsit i excedir de l’alçada i les condicions permeses fins i tot per la zona de servitud de protecció.

b) La piscina i part de l’obra es situa dins la servitud de protecció.

Els aquí denunciants sostenim que l’obra s’emplaça

indegudament en zona de servitud de protecció, en ubicar-se a menys de 20m

del límit de la ZMT. Això és així, atès que en els supòsits en que existeix un

penya-segat, la delimitació de la ZMT s’ha de situar en el seu coronament, en

casos en els que aquests siguin força verticals i la seva inclinació sia superior a

60º.

Així resulta d’allò establert a l’article 4 de la Llei de Costes.

Precepte que disposa el següent:

ARTICLE 4 LLEI DE COSTES: ”Pertenecen asimismo al dominio público marítimo-

terrestre estatal: (...) 4. Los acantilados sensiblemente verticales, que estén

en contacto con el mar o con espacios de dominio público marítimo-terrestre, hasta su coronación.

(...)”

I és inqüestionable que el penya-segat de la Cala del Golfet té la

condició de “sensiblement vertical”, i que està en contacte directa amb espais

de domini públic marítim – terrestre (la platja del Golfet).

Tanmateix, el Reglament de Costes en concretar aquest tipus de

penya-segat inclòs en la ZMT, al seu article 6 apartat 3r, refereix que són tots

aquells amb una inclinació igual o superior a 60º.

Així ho disposa:

55

ARTICLE 6 REGLAMENT DE COSTES: “3. A efectos de lo establecido en el apartado 4 del artículo

anterior, se consideran acantilados sensiblemente verticales aquéllos cuyo paramento, como promedio, pueda ser asimilado a un plano que forme un ángulo con el plazo horizontal igual o superior a 60 grados sexagesimales. Se incluirán en su definición las bermas o escalonamientos existentes antes de su coronación.”

Per la seva banda, la fita M-55 figura incorporada just en el

coronament del penya-segat, en el Mirador Dorothy Webster, al final del carrer

Castellets. Extrem que és demostratiu que la franja de 6 metres d’amplada per

la servitud de trànsit i la franja de 20m de protecció, s’hagin de comptar des

d’aquesta fita.

Essent evident que la legislació de costes és d’obligat compliment

i de directa aplicació, de manera que l’Ajuntament no podria autoritzar les obres

amb ocupació d’aquelles servituds.

Vint-i-cinc: INEXISTÈNCIA D’INFORME DEL SERVEI DE COSTES A L’EXPEDIENT D’OBRES I A L’EXPEDIENT DE TRAMITACIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA.

No consta ni a l’expedient de tramitació del Pla de Millora Urbana ni a l’expedient d’obres el preceptiu Informe que havia d’emetre el Servei de Costes de l’Estat. Informe que era vinculant i d’obligada sol·licitud i emissió, de conformitat amb allò establert als articles 112 i 117 de la Llei de Costes.

Preceptes que disposen el següent:

ARTICLE 112 LLEI DE COSTES: “Corresponde también a la Administración del Estado

emitir informe, con carácter preceptivo y vinculante, en los siguientes supuestos:

a) Planes y normas de ordenación territorial o urbanística y su modificación o revisión, en cuanto al cumplimiento de las disposiciones de esta Ley y de las normas que se dicten para su desarrollo y aplicación.

(...)”

56

ARTICLE 117 LLEI DE COSTES: “1. En la tramitación de todo planeamiento territorial y

urbanístico que ordene el litoral, el órgano competente, para su aprobación inicial, deberá enviar, con anterioridad a dicha aprobación, el contenido del proyecto correspondiente a la Administración del Estado para que ésta emita, en el plazo de un mes, informe comprensivo de las sugerencias y observaciones que estime convenientes.

2. Concluida la tramitación del plan o normas de que se trate e inmediatamente antes de la aprobación definitiva, la Administración competente dará traslado a la del Estado del contenido de aquél para que en el plazo de dos meses se pronuncie sobre el mismo. En caso de que el informe no sea favorable en aspectos de su competencia, se abrirá un período de consultas, a fin de llegar a un acuerdo. Si, como resultado de este acuerdo, se modificara sustancialmente el contenido del plan o normas, deberá someterse nuevamente a información pública y audiencia de los Organismos que hubieran intervenido preceptivamente en la elaboración.

3. El cumplimiento de los trámites a que se refiere el apartado anterior interrumpirá el cómputo de los plazos que para la aprobación de los planes de ordenación se establecen en la legislación urbanística.”

Resulta evident que amb l’aprovació del Pla de Millora Urbana

s’incloïen aspectes d’ordenació del litoral, tan en alterar el traçat del camí de

ronda com en autoritzar una nova edificació a primera línia del litoral i també en

modificar el seu emplaçament, edificabilitat i dimensions amb possible afectació

a les limitacions i servituds de la legislació de costes.

I la pròpia Comissió d’Urbanisme, en emetre el seu Informe va

advertir de la necessitat de sol·licitar-lo.

L’Ajuntament es va saltar aquest supòsit amb els resultats i

gravíssimes conseqüències que ara es poden veure. Infracció que és

determinant també de la nul·litat de tot allò actuat.

Tanmateix l’expedient d’obres no va passar per l’Informe del Servei de Costes, als efectes de que revisés l’ocupació o no de la servitud

57

de trànsit i de la servitud de protecció, ni va obtenir les autoritzacions corresponents pel que fa a l’emplaçament dels murs, piscina i altres elements constructius dins la zona de servitud de protecció, amb infracció d’allò establert a l’article 26 de la Llei de Costes que exigeix aquesta autorització.

Curiosament, s’ha incorporat a l’expedient, ben recentment, una

autorització d’ocupació de la servitud de protecció per la construcció de murs,

atorgada per la Generalitat de Catalunya. Ara bé, cal referir que aquesta

autorització incorre en error, en no tenir en compte que els murs es situen no

en zona de protecció sinó en servitud de trànsit, on no es poden construir-, i a

més infringeixen les condicions requerides per la Llei de Costes, en excedir de

l’alçada permesa.

I el conjunt de l’obra, piscina, terrassa i tots els elements

constructius que s’emplacen en zona de protecció, no han estat objecte de cap

informe ni autorització.

Finalment, les condicions del mur no respecten les de la Norma

urbanística, de manera que s’impugna també, amb la present denúncia la

llicència d’obres del mur de límit de parcel·la concedida ben recentment per

Acord de Junta de Govern de data 17.3.2016.

Vint-i-sis: POSSIBLE INCOMPLIMENT DE LES LIMITACIONS PEL QUE FA A LES PLANTES SÒTAN I AL NÚMERO DE PLANTES.

Cal indicar també que les plantes subterrànies que s’han edificat en aquesta construcció, podrien no ajustar-se tampoc a la Normativa urbanística. En particular al deure d’ajustar l’ocupació de la planta sòtan a la de la planta baixa, així com al límit d’alçada del soterrani per no tenir la consideració de planta baixa. En el cas que ens ocupa, sembla que la planta subterrània s’estén més enllà, pel que fa a l’ocupació, de la pròpia planta baixa de l’edificació. Si més no, així ho

58

sembla en l’estat en que es troba en aquest moment l’edificació denunciada. I s’ha de qüestionar que en la seva ubicació i actual alçada en

relació a la cota del terreny, considerem que la planta soterrani, en determinats

punts excedeix de l’alçada permesa, i passa a tenir la consideració de planta

baixa.

De manera que l’edificació podria excedir-se també en el nombre

de plantes.

Extrem que haurà d’ésser objecte d’inspecció i revisió acurada per

tal de determinar la correcció de l’emplaçament i alçada de les plataformes

constructives i la naturalesa o no de la planta soterrani de les projectades en

relació a les finalment executades.

Vint-i-set: EXISTÈNCIA D’ALTRES POSSIBLES IRREGULARITATS I ANUNCI D’APORTACIÓ D’UN INFORME TÈCNIC I D’UNA EVENTUAL AMPLIACIÓ DELS MOTIUS DE LA DENÚNCIA..

Tanmateix procedeix referir que considerem que les obres poden

incidir en altres irregularitats constructives i de detall. En particular pel que fa

als murs de contenció, moviments de terres, piscina, garatge, ocupació,

plataformes constructives, possible incompliment de la distància de 10 metres

de separació a llindars i altres.

S’anuncia que s’aportarà un Informe Tècnic que ha estat

encarregat a l’Arquitecte Josep Ferrés i a l’Arquitecte Tècnic Antoni Biosca,

com a Dictamen Pericial de part, per tal de confirmar el conjunt d’infraccions de

l’obra que aquí ens ocupa.

Dictamen que s’aportarà tan bon punt es disposi del mateix.

59

D’altra banda, ens reservem el dret a aportar un escrit d’ampliació

de la denúncia, pel que fa a noves irregularitats o deficiències de l’obra que es

puguin detectar i concretar en el futur.

Vint-i-vuit: OBRES EXECUTADES SENSE AJUSTAR-SE A LA LLICÈNCIA.

Procedeix en aquest punt invocar que la gravetat de l’actuació

edificatòria és tan manifesta, que el Promotor ni tan sols ha ajustat les obres

executades a allò autoritzat pel propi Ajuntament.

En aquest sentit, consten ja detectades les següents irregularitats

comeses:

§ Obres executades al soterrani 1.

§ Obres executades al soterrani 2 amb augment d’alçada fins 3’30m i major superfície de 54’75m2.

§ Construcció d’un mur de 3’30m per aguantar terres que donen a la

piscina en el lateral del carrer Castellets. § Rebaix del terreny i construcció de murs de contenció a la zona del

garatge. § Excavació del terreny i pavimentació a la cara nord de l’habitatge a

tocar del garatge. § Mur de contenció de terres a la zona sud de la parcel·la i límit de la

propietat.

Aquestes obres hauran d’ésser esmenades, corregides i reposar

les coses a l’estat anterior, en haver estat ja detectades totes aquestes

discrepàncies com a conseqüència d’anteriors denúncies presentades.

Tanmateix caldrà incoar un procediment de disciplina urbanística i

imposar les sancions corresponents per execució d’obres no ajustades a

llicència.

60

Vint-i-nou: SOBRE LA MASSIVA OPOSICIÓ POPULAR CAUTELA LES OBRES DENUNCIADES.

APLICACIÓ DE LA REALITAT SOCIAL I DEURE D’ATURAR LES OBRES.

Aquest Consistori ha de conèixer la massiva oposició ciutadana

que s’ha aixecat contra aquestes obres atès l’excepcional impacte ambiental i

paisatgístic que han provocat. Oposició ciutadana que s’ha evidenciat entre

d’altres amb els següents fets:

1. Recollida de més d’un miler de signatures en contra del Projecte.

2. Realització d’actes públics i manifestacions a l’indret.

3. Constitució d’una Plataforma ciutadana amb la finalitat específica de salvar la Cala del Golfet i lluitar contra aquesta important agressió.

L’Ajuntament no pot donar l’espatlla a aquesta profunda reacció popular, en contra de l’error comès per aquest Consistori en autoritzar el Projecte. I s’ha d’esmenar, subsanar i corregir, a la major brevetat, aturant les obres i deixant sense efecte els il·legals acords adoptats anteriorment. Havent d’invocar que la voluntat popular és la de que es protegeixi el Golfet i que es rectifiqui i es reverteixi aquest greu atemptat produït contra el patrimoni natural i paisatgístic del municipi.

I havent d’invocar que la “realitat social” és un criteri a tenir en

compte també a l’hora d’aplicar i interpretar les Lleis, per així establir-ho l’article

3 del Codi Civil:

ARTICLE 3 CODI CIVIL: “1. Las normas se interpretarán según el sentido propio

de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes

61

históricos y legislativos y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquellas.

2. La equidad habrá de ponderarse en la aplicación de las normas, si bien las resoluciones de los Tribunales sólo podrán descansar de manera exclusiva en ella cuando la ley expresamente lo permita.”

Una realitat social que, tal i com ja ha assenyalat el propi Tribunal

Suprem en la sentència de data 21.11.2000, Fonament de Dret Setè, ha

d’ésser especialment valorada a l’hora d’exigir la protecció del medi natural i del

paisatge.

Trenta: ADOPCIÓ DE MESURA CAUTELAR CONSISTENT EN LA IMMEDIATA SUSPENSIÓ DE LES OBRES I DE L’EFICÀCIA DE LA LLICÈNCIA MUNICIPAL QUE LES EMPARA.

S’interessa, en aquest punt, la immediata suspensió de les obres, la paralització dels treballs i la suspensió de l’eficàcia de la llicència municipal que empara i autoritza les obres, com a mesura cautelar a adoptar mentre es tramiti la present denúncia i la mateixa no es resolgui. Mesura cautelar quina adopció es sol·licita, en base als següents preceptes:

a) Article 101 de la Llei 30/92 de 26 de novembre reguladora del règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.

b) Article 205 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 de 3

d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

Resulta evident que cal adoptar la mesura cautelar per tal d’evitar la finalització de les obres, de salvaguardar l’interès general, d’impedir l’afectació definitiva a l’entorn i la producció de majors danys i perjudicis, atès que en cas contrari, de produir-se l’acabament de les

62

obres, caldrà finalment ordenar l’enderroc de tot allò indegudament construït.

La invocació de les greus irregularitats aquí denunciades i

l’existència de causes de nul·litat de la llicència, així ho justifiquen.

Trenta-u: PETICIÓ D’INSPECCIÓ DE LES OBRES I PRÀCTICA DE PROVA.

Als efectes de que sigui verificat tot allò que ha quedat dit,

s’interessa la realització d’una inspecció de les obres i la pràctica de prova en

via administrativa, a l’empara d’allò establert als articles 80 i 81 de la Llei 30/92

de 26 de novembre de règim jurídic de les Administracions Públiques i del

procediment administratiu comú. Prova que haurà de consistir en els següents

mitjans:

I. PRÀCTICA D’INSPECCIÓ DE LES OBRES PER PART DE

L’ARQUITECTE MUNICIPAL I EMISSIÓ D’INFORME.

Consistent en que per part de l’Arquitecte Municipal es practiqui una inspecció de les obres denunciades, s’efectuïn mesuraments sobre el terreny i s’emeti informe sobre els següents extrems:

1. Informi sobre el pendent que presenta la parcel·la i el pendent dels terrenys inclosos a l’àmbit territorial del PMU Castellets 1.

2. Mesuri i certifiqui la distància en la que es situa la piscina en relació a la línia del penya-segat i al límit de parcel·la.

3. Mesuri i certifiqui la distància a la que es situa la façana de l’edifici en relació a la línia del penya-segat i del límit de parcel·la.

4. Mesuri i certifiqui la distància dels murs de contenció construïts a tocar del mirador en relació a la línia del penya-segat.

5. Mesuri l’amplada que tindrà el camí de ronda en el punt de connexió del nou tram amb el final del carrer Castellets.

6. Informi sobre si l’obra executada, la llicència i el Pla de Millora han permès per aquesta finca una alçada reguladora màxima de 7’5 metres.

7. Informi sobre si els terrenys tenen la qualificació de zona A215, tot certificant si el POUM de Palafrugell de l’any 2006 fixava una alçada reguladora màxima per aquesta clau de 6 metres.

63

8. Informi si s’ha excepcionat singularment l’aplicació de l’alçada

reguladora màxima per aquest terreny, permetent un excés de 1’5 metres en relació a la clau A215 i de l’article 208 del POUM de l’any 2006.

9. Informi si s’ha tingut en compte, o no, en autoritzar l’obra, l’aplicació de l’article 164 de les Normes urbanístiques del POUM del 2006, que exigeix la reducció d’ocupació en terrenys amb pendent. Tot certificant el seu contingut, i concretant el percentatge de reducció de l’ocupació aplicat a l’obra. Cas de no haver-ho aplicat certifiqui aquest fet negatiu.

10. Mesuri sobre la realitat de l’obra executada, la superfície total d’ocupació de la finca i el percentatge sobre la parcel·la de 5.773m2.

11. Certifiqui la cota natural del sòl en tots els punts de la plataforma constructiva segons els plànols topogràfics del POUM, del Pla de Millora Urbana i del Projecte d’obres.

12. Mesuri l’alçada de l’edifici actual comptada des de la cota natural del sòl.

13. Informi sobre l’alçada i nombre de plantes de l’obra executada, tot efectuant els mesuraments corresponents.

14. Informe sobre si el Projecte o el PMU van analitzar alternatives d’emplaçament de l’obra. Tot certificant les propostes analitzades. Cas de no haver formulat alternatives certifiqui’s aquest fet negatiu.

15. Verifiqui l’edificabilitat total de l’obra executada i el seu ajust o no a la llicència atorgada.

II. EMISSIÓ D’INFORME PER PART DEL SECRETARI MUNICIPAL.

Consistent en què per part del Secretari Municipal s’emeti informe i es certifiquin i testimoniïn els següents extrems:

1. Certifiqui si entre la documentació integrant del Projecte d’obres

autoritzat per l’Ajuntament de Palafrugell amb l’atorgament de la llicència de data 1 d’abril de 2014 en l’expedient núm. 508/13 constava un Estudi d’impacte i integració paisatgístic. En cas de no haver-se presentat certifiqui’s aquest fet negatiu.

2. Certifiqui si en l’expedient municipal d’obres tramitat per l’Ajuntament, es sol·licità l’emissió del preceptiu Informe d’impacte i integració paisatgística a la Direcció General d’Arquitectura i paisatge. Tot lliurant

64

testimoni del mateix. En cas de no haver-se sol·licitat, certifiqui aquest fet negatiu.

3. Certifiqui si entre la documentació tècnica integrant del Projecte d’obres es va presentat un Estudi geotècnic complet, en el que s’analitzessin les condicions del terreny i de l’estabilitat del penya-segat així com la possible incidència de l’obra en la seguretat del penya-segat. De no haver-se analitzat les condicions de seguretat del penya-segat certifiqui’s el fet negatiu.

4. Certifiqui si segons l’Estudi per a la identificació de riscos geològics a Palafrugell de Desembre de 2012 elaborat per l’Institut Geològic de Catalunya i assenyala la Cala del Golfet i els seus penya-segats com a zona de risc geològic.

5. Certifiqui el contingut de les recomanacions de caràcter general efectuades per l’Institut Geològic a les pàgines 53 i 54 i informi si s’han respectat en atorgar la llicència.

6. Certifiqui si l’Institut Geològic de Catalunya va informar o no el Projecte d’obres i el Pla de Millora Urbana del sector Castellets núm. 1.

7. Certifiqui si l’Administració de Costes va informar o no el Pla de Millora Urbana i la llicència d’obres de l’edifici de Castellets 1.

8. Certifiqui el contingut literal de les condicions d’ordenació de la Clau A250 fixades a l’article 208 del POUM de l’any 2006.

9. Certifiqui el contingut literal dels articles 207 i 164 del POUM del 2006 regulant la Clau A20 i les condicions d’adaptació topogràfica.

Per tot això, A L’AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL SOL·LICITEM: Ens tingueu per presentat aquest escrit amb les còpies i

documents que s’acompanyen, ordeneu admetre’ls, tingueu per formulada, en

temps i forma, DENÚNCIA URBANÍSTICA contra els actes d’edificació que

s’estan duent a terme als terrenys situats a la coronació del penya-segat de la

Platja del Golfet, al carrer Castellets núm. 1 de Calella de Palafrugell, tingueu

per impugnades les obres que s’executen, la llicència d’obres que les empara i

el planejament urbanístic PMU sector Castellets núm. 1, i en mèrits del que ha

quedat dit, ordeneu:

65

1r. Suspendre immediatament els actes d’edificació denunciats, així com l’eficàcia de la llicència municipal d’obres que els empara tot notificant la paralització dels treballs al Promotor de les obres, al Tècnic director i a la Constructora. 2n. Ordenar la realització d’una inspecció urbanística i l’emissió d’un Informe jurídic per part del Secretari municipal i d’un Informe tècnic per part de l’Arquitecte municipal en relació a la present denúncia urbanística i a les infraccions i incompliments que s’invoquen i en relació als extrems referits en l’al·legació final. 3r. Anul·lar i deixar sense efecte la llicència d’obres atorgada en data 1 d’abril de 2014 i demés llicències que hagi concedit aquest Ajuntament per edificar en els terrenys atesa la contrarietat a Dret de les mateixes.

4t. Ordenar l’enderroc de tot allò construït amb vulneració de l’ordenament jurídic i de la Normativa urbanística aplicable i ordenar la reposició de les coses a l’estat anterior.

5è. Anul·lar i deixar sense efecte la llicència d’obres atorgada en data

17.3.2016 per la construcció dels murs de contenció i tancament de la finca, per ocupar la zona de servitud de trànsit de 6 metres i garantir una amplada adequada del camí de ronda en aquest punt, respectant la legislació de costes. 6è. Incoar els corresponents expedients sancionadors per les irregularitats comeses pel que fa a les obres executades sense ajustar-se a llicència. 7è. Tenir per denunciada la il·legalitat del Pla de Millora Urbana del Sector Castellets núm. 1 en fixar la requalificació del sòl i les condicions d’edificabilitat dels terrenys amb increment d’edificabilitat, alçada i ocupació i tenir per anunciada la impugnació indirecta del planejament atesa la seva contrarietat a Dret. 8è. Tenir per denunciada la il·legalitat de la classificació dels terrenys com a sòl urbà edificable derivada del planejament general del municipi i per anunciada la impugnació indirecta de la classificació del sòl atesa la seva nul·litat de ple dret. 9è. Tenir-nos por compareguts i com a interessats en qualsevol expedient que afecti a les obres objecte de denúncia i notificar qualsevol resolució o actuació que s’efectuï al Lletrat Eduard de Ribot assenyalat com a legal representat de l’Associació Salvem El Golfet, en el despatx professional assenyalat a efectes de notificacions.

Palafrugell, a vint-i-nou de Juliol de dos mil setze.

66

Signat: Margarita Riera Xavier Luria Oller actuant en nom i representació de Salvem el Golfet Javier de Andrés Frago Elena Feijoo Gruas Gloria Pons Saez Laura Diamond Cristina Ros Marull

AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL Carrer Cervantes, 16

17200 Palafrugell