Accents#614Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009

CINEMAMaribel Verdú toca el cel de la mà de FrancisFord Coppola amb«Tetro», acompanyada de Vincent Gallo >PÀG 3

CONCERTPetit formatLa banda de rock indie d’Oregon Southerly, Oriol Stardust i Hyperpotamus actuenaquesta setmana en el cafè El Cercle deGirona >PÀG 9

FESTIVAL

Músiques Religioses, 1a partRicercar Consort, Tempvs Fugit, les «Variacions Goldberg» de Bach, TheZawose Family, l’organista Lorenzo Ghilemi, Eleftheria Arvanitaki i el«Rèquiem» de Fauré protagonitzen la primera setmana del festival >PÀG 8

LA FITXAEstats Units.

Any: 2009.Durada: 90 min.

Gènere: Acció, ciènciaficció, aventures.

Direcció: Michael Bay.Intèrprets: Shia La-Beouf, Megan Fox,

Josh Duhamel.� Albèniz Centre (Gi),

Ocine (Gi.), Cinebox(Salt), CatCines (Figue-res), Cines Olot, Kyton(Palamós), Ocine (Plat-ja d’Aro), Cines Roses.

�

MENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hortEmbotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetesCalamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollir:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefortDorada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20 € (IVA 7% inclòs)

SI CELEBRES EL TEU ANIVERSARINOSALTRES POSEM EL PASTÍS DE FRANC!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especialAVUI DIVENDRES:

orada al forn

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

Diversió asseguradaTransformers era pur cinema cris-peter, una trepidant action movieque feia de la diversió el pilar fo-namental dels seus objectius, nimés ni menys.

CARLES RIBASLes seves fites eren tan atribuïblesa la (necessària) domesticació del’estil del director Michael Bay coma l’inconfusible segell del produc-tor Steven Spielberg, especialmentpalpable a l’escena de l’arribada

dels robots a la Terra (d’una di-mensió èpica francament hipnòti-ca, en bona part gràcies a la músi-ca de Steve Jablonsky) i en l’acla-paradora batalla final. Veient elsnúmeros, s’imposava una seqüela iaquesta, subtitulada La Venganzade los Caídos, arriba per arrasartaquilles seguint la màxima que lessegones parts han de ser més llar-gues, més espectaculars i més com-plexes que les seves predecessores.

Bay, Spielberg i els seus guio -

nis tes mantenen el to entre bèl·lici humorístic de la història. Aquestcop, Sam Witwicky estudia a la Uni-versitat mentre els seus amics Au-tobots viuen amagats treballant pera una organització secreta dedica-da a trobar Decepticons. La tran-quil·litat dura poc, perquè Sam co-mença a tenir visions del que sem-bla un mapa que revelaria el veri-table origen dels Transformers. Diti fet, Optimus Prime reapareix perajudar Sam, però, de les profundi-

tats també emergeix El Caído, unantic i malvat Decepticon que haviajurat venjar-se dels que l’haviendesterrat del seu planeta. El film,que fa gala de la mateixa perfecciótècnica de la primera part, incor-pora Isabel Lucas, Rainn Wilson iMatthew Marsden a un reparti-ment de nou encapçalat per ShiaLaBeouf, Megan Fox, Josh Duha-mel, Tyrese Gibson, Kevin Dunn, Ju-lie White, John Turturro i GlennMorshower.

«TRANSFORMERS. LA VENGANZA DE LOS CAÍDOS»�MICHAEL BAY I STEVEN SPIELBERG TORNEN A UNIR LES SEVES FORCESEN UN ESPECTACLE PREDESTINAT A REBENTAR TAQUILLES

Tel. 972 41 01 10 – ALBÈNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60 – ALBÈNIZ PLAÇA

http://www.cinemesalbeniz.com

e-mail: albeniz10@cinemesalbeniz.com

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

11

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

22

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

33

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

44

4.15 - 6.15Apta

55

8.35 - 10.4513 anys

55

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45Apta

66

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45Apta

77

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

88

5.30 - 8.00 - 10.3013 anys

99

4.30 - 7.15 - 10.0013 anys

1100

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1111

5.30 - 8.00 - 10.30(fins 30 de juny) 13 anys

1122

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1133

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009 | Diari de Girona

L’ESCAC (Escola Superior deCinema i Audiovisuals deCatalunya) sempre s’hacaracteritzat per les bonesmaneres d’ensenyar als seusalumnes com es construeix unapel·lícula, si més no, digna. MarColl, directora provinent de laciutat de Girona, ha sabut posar enpràctica tots els coneixementsadquirits a l’escola amb aquestfilm, sens dubte una de lesagradables sorpreses de latemporada.

La Léa ha de tornar a Girona a causa dela mort del seu avi. Amb l’excusa delsestudis i feines diverses, la noia haviaassolit fugir de la ciutat i, sobretot, delscaducs i angoixosos vincles familiars.Els tres dies que la noia passarà a la ciu-

tat serviran per concloure que la sevafamília continua mostrant una genè-tica farcida d’hipocresia i de burgesiagairebé implícita en l’ADN. Aquesta vet-lla, missa i enterrament també servi-ran per reafirmar la sàvia decisió de lanoia protagonista a l’hora d’abandonarsense miraments els seus familiars.

Difícilment una primera pel·lículad’una jove directora de la nostra ciu-tat podia haver convidat un bon grapatd’excel·lents professionals a enrolar-se en aquesta aventura: partint d’unaproducció més que discreta però ambl’aval de grans actors com Eduard Fer-nández, Nausicaa Bonnín, Francesc

Orella o Ramon Fontserè, Tres diesamb la família ha assolit un rotund èxitde crítica i públic en el darrer Festivalde Málaga. No cal dir que la versió ori-ginal d’aquest film tan nostrat és en ca-talà, idioma que esperem que respec-tin la majoria de les sales de Catalunyaon s’estreni.

CARLES RIBAS

DIARI DE GIRONA

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009

Encara incrèduls pel fet quel’Estat espanyol és l’únic lloc almón on no es va estrenarl’anterior pel·lícula de CoppolaYoung without young, almenyspodem gaudir ara el seu darrertreball, sens dubte gràcies quepart de la producció, delsintèrprets i de les localitzacionsde Tetro provenen de les nostrescontrades.

No resulta estrany que Francis FordCoppola hagi de comptar amb dinersde múltiples països per finançar lesseves darreres obres: el director ita-

loamericà, malgrat els darrers fra-cassos comercials, contínua conser-vant ben vives tant la seva ambiciócom la seva megalomania, fets que sesolen traduir en costosos rodatges quedifícilment es cobreixen econòmi-cament. Malgrat que en alguna etapaanterior el director havia acceptatrodar films d’encàrrec (Peggy Sue secasó, Jack) per pagar deutes i finançarpossibles nous projectes, Coppolava decidir oblidar-se una llarga tem-porada del setè art per dedicar-se a laproducció vinícola. El canvi va serprou profitós i ara sembla que el di-rector torna a per totes per dirigir allòque realment li vingui de gust pres-

cindint de qualsevol mena d’argu-ments comercials o de producció.

Amb Tetro, pel·lícula filmada com-pletament en blanc i negre, Coppolaens explica la història de Bennie Te-trocini, un noi de disset anys que ar-riba a Buenos Aires per trobar un ger-mà desaparegut deu anys enrere, enel moment en què tota la família vadeixar l’Argentina a causa de la feinadel pare (un reconegut director d’or-questra) i es va traslladar a viure aNova York. El retrobament dels dosgermans, però, no tindrà res d’idíl·lic:Tetro s’ha convertit en un brillantpoeta però no conserva cap engrunadel caràcter alegre i cordial que el ger-

mà petit va divinitzar en la seva in-fantesa. A mesura que la relació en-tre els germans maduri, el jove Ben-nie descobrirà aspectes del seu pas-sat que desconeixia i que canviarandel tot el concepte que tenia de la sevafamília.

Tetro, en el terreny interpretatiu,compta amb la presència de les ac-trius espanyoles Maribel Verdú i Car-men Maura, així com la participacióde dos grans actors que semblavendarrerament oblidats com VincentGallo i Klaus Maria Brandauer, elsquals prometen un duel interpretatiud’alt voltatge en els respectius papersde fill i pare.

CARLES RIBAS

«TETRO»�FRANCIS FORD COPPOLA ORQUESTRA UNA AMBICIOSA COPRODUCCIÓ QUE S’ENDINSA EN ELS DARRERSANYS DE LA HISTÒRIA ARGENTINA

LA FITXAEstats Units.

2009.Gènere: Drama.

Durada: 127 min. Di-recció i guió: FrancisFord Coppola. Intèr-prets: Vincent Gallo,

Maribel Verdú, Carmen Maura, Klaus

Maria Brandauer.� Albèniz Centre

(Girona)

Una dona constant. Tot i que fa anys i

panys que Maribel Ver-dú forma part de la pri-mera línia de les gransactrius del cinema es-panyol, el recoinexe-

ment de la crítica sem-bla haver arribat un pèltard: dona que s’implicacom poques en tots elspapers que interpreta,

ha hagut d’esperar ales actuacions realitza-

des a dos títols comSiete mesas de billar

francés i Los girasolesciegosper guanyar un

més que merescutGoya. La crida del mes-tre Coppola per partici-par a Tetrosuposa la ci-

rereta del pastís.

�

Secretsde família

LA FITXACatalunya.

2009.Gènere: Drama.

Direcció: Mar Coll.Intèrprets: Nausi-

caa Bonnín,Eduard Fernández,

Philippine Leroy-Beaulieu, Fran-cesc Orella, Ra-mon Fontserè.

� Ocine (Girona)

�

DIARI DE GIRONA

«TRES DIES AMB LAFAMÍLIA» � LA GIRONINAMAR COLL ENS MOSTRA LABONA SALUT DEL CINEMACATALÀ AMB UN FILM QUE VATRIOMFAR EN EL DARRERFESTIVAL DE MÀLAGA

Retorn a la Girona profunda

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 54

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009 | Diari de Girona

EL PRIMER DÍA DEL RESTO DE TU VIDA �����França. 2008. Color. 114 min. Títol original: «Le premier jour du resti de ta vie». Direcció i Guió: Rémi Bezançon. Músi-

ca: Sinclair. Fotografia: Antoine Monod. Muntatge: Sophie Regni. Intèrprets: Jacques Gamblin, Zabou Breitman, Déborah Fran-çois. Albéniz Centre (Girona). Ai, la família! Aquesta que s'estima i s'odia, s'accepta i es rebutja, es pateix i es gaudeix, itot això, a la vegada. D'això va El primer día del resto de tu vida, aquesta estupenda pel·lícula que elegeix cinc dies diferentsde la vida d'una família, amb els quals compon un relat de dotze anys. Veiem créixer els fills, envellir els pares i construir en-tre tots una complexa xarxa d'afectes, retrets, disgustos..., molt ben entreteixits en un guió intel·ligent i precís. Hi ha flas-hbacks, evocacions i fins a somnis molt ben integrats i sempre pertinents, a més de molt bellament resolts en les imatges iel muntatge. Conté escenes gairebé còmiques, en les quals a vegades rius amb ells i altres, d'ells. Té un pòsit melancòlic, ifins i tot amarg a vegades. Però potser on triomfa totalment la pel·lícula és en la utilització dels petits detalls aparentmentbanals, per on treuen el cap emocions i sentiments. Estupenda. ÁUREA ORTIZ

�

TRES MONOS�����

Turquia. 2008. Color. 113 min. Direcció i guió:Nuri Bilge Ceylan. Intèrprets: Yavuz Bingöl (Eyüp), Ha-tice Aslan (Hacer), Ahmet Rifat Sungar (Ismail). Truffaut (Girona). Si, al Llibre negre, l'escriptor Or-han Pamuk partia d'un fil argumental propi de la no-vel·la de detectius per mostrar-nos en primera ins-tància les escorrialles d'una relació de parella i, final-ment, la pèrdua de valors de l'actual societat turcadesprés de donar l'esquena a la seva tradició, el coe-tani Nuri Bilge Ceylan també opta per aquesta premi-sa en la seva darrera pel·lícula, Tres monos. Fotògrafque va optar pel cinema en el moment en què va te-nir clar que explotar la imatge en moviment podiasignificar un pas endavant en la seva recerca artísti-ca, Ceylan ha sabut construïr en tan sols cinc llargme-tratges tot un univers propi en el qual, sens dubte, elpes de la imatge representa un paper fonamental.Tot i que els seus dos primers films són inèdits a lesnostres contrades, el cert és que si que van marcar jaun camí que es va aclarir majestuosament amb Leja-no (Uzak), pel·lícula amb la qual Ceylan va guanyar elGran Premi del Jurat a Canes i, de retruc, va permetredonar-lo a conèixer internacionalment. Si a Lejanoens parlava de les dificultats d'integració de la Tur-quia rural i profunda amb la Turquia més cosmopolita

a través de la dificil convivència entre dos cosins, aLos climas, el seu següent treball, Ceylan s'atrevia aposar-se en la pell d'un matrimoni en crisi juntamentamb la seva parella (Ebru, coguionista de tots elsseus films). Cineasta ambiciós i sense límits (tot i quea vegades el seu extremat narcisisme esdevé l'únic ipetit defecte dels seus treballs), Bilge Ceylan torna altema de les relacions familiars amb Tres monos. Enaquest cas, però, a banda del citat fil argumental quebeu del cinema negre més estilitzat i fins i tot d'unneorrealisme absolutament sòrdid i devastador, el di-rector porta fins a les últimes conseqüències la histò-ria de la descomposició familiar. En el moment en quèel pare accepta assumir la culpabilitat d'un atropella-ment involuntari a canvi d'una sucosa bossa de bit-llets, el pes del passat i totes les rancúnies suposada-ment oblidades tornaran com un llampec fins al puntd'acabar amb una ja inestable convivència familiar.Una muller i mare que creu descobrir el veritableamor a través de la relació amb el cap del seu marit(precisament l'home que, literalment, vol treure's elmort de sobre), un fill que no acaba de saber assumirla seva funció dins l'entramat familiar i un pare inca-paç de digerir els esdeveniments i les conceqüènciesde les seves accions conformen els tres micos quehan degenerat en defectes les virtuts amb les qualsens alliçonava la llegenda... com si tot el desassossecque proclamava Pessoa s'hagués convertit en una

mena de virus existencial capaç de corrompre els fo-nament més consolidats. Més que allò que ens expli-ca la història, Ceylan se centra en tot allò suggerit itots aquells pensaments que mai es tradueixen enparaules. Les accions del trio familiar protagonistasempre queden encobertes a base de solitud, inco-municació i despit, unes accions que, malgrat l'espec-tador mai en tregui l'aigua clara, giren al voltant d'unfill mort massa prematurament. El fantasma del fillperdut esdevé una brillant al·legoria de la culpabilitatnecessitada de redempció i, en el fons, ens mostrauna família que en aquell precís moment ja va estim-bar-se pel precipici de la devastació. Ceylan, mitjant-çant unes imatges que posen la pell de gallina, convi-da a l'espectador a ser partícep d'aquesta mena d'e-pifania amb la qual segella la defunció de tot allò quehagués pogut ser i mai d'esdevindrà. Pel·lícula d'ares-tes punxagudes i contundents, Tres monos es diri-geix a l'espectador amb la voluntat de fer-li oblidartemps passats o futurs mínimament carregats d'es-perança: si a Lejano o a Los climas, Ceylan ens mos-traba una gent i una ciutat –Istambul– farcida de nos-tàlgia i de bellesa poètica, a Tres monos planta unabandera al sòl carregada de desesperació i núvols ne-gres. És evident que Tres monos esdevé una pel·lícu-la difícil de mastegar i terriblement crua, però tambéés evident que ens trobem davant d'una obra que so-vint, molt sovint, acaricia la perfecció. CARLES RIBAS

�

EJECUTIVA EN APUROS�����

EE UU. 2009. Color. 97 min. Títoloriginal: «News in town». Director: Jo-nas Elmer. Guió: Kenneth Rance i C. JayCoix. Música: John Swihart. Fotografia:Chris Seager. Muntatge: Troy Takaki. In-tèrprets: Renée Zellweger, Harry Con-nick Jr., J. K. Simmons, Siobhan Fallon,Frances Conroy. Ocine (Gi.), Cine-box (Salt), CatCines (Figueres), Ci-nes Olot, Ocine (Platja d’Aro). Potser que es tracti d'un fals record, quetant abunden, sobretot, entre la classepolítica, però el que és ben cert és queaquesta pel·lícula ens ha portat a lamemòria aquella altra comèdia france-sa titulada Bienvenidos al Norte, enca-ra que aquí hi ha viatgera, en lloc deviatger, i el destí és un lloc de l’Amèricaprofunda. En fi, en aquella, per des-comptat, no estàvem condemnats aveure les habituals ganyotes de RenéeZellwegger, encara que tampoc cal car -regar les tintes. Donant per establertesles pretensions de la pel·lícula (tampoccaldrà explicar-les massa...), estem da-vant una comèdia romàntica que esmou amb certa soltesa entre l'embolicsentimental sense un altre destí quefer que l'espectador s'oblidi una estonade qualsevol cosa que faci olor de reali-tat, que és el que es busca ara en el ci-nema, o no? V.T.

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009 | Diari de Girona

De l’autor guanyador del premi PulitzerLucas Davenport sap per què la gent

mata. I és que quan el seu equip abat dosatracadors en ple cop, el policia cau pres dela motivació més pura i senzilla de totes: lavenjança. I així comença tot: el marit d’unaagent és assassinat, un altre és emboscat.Amb una urgència nascuda de la ràbia,Davenport lluita per donar caça alsassassins, abans que ataquin més. | DdG

�

JOHN SANFORDPresa súbitaVÍA MAGNA, 428 PÀGINES

Crítica literària del més alt nivellA més de ser un dels novel·listes més

prestigiosos del món, Coetzee és un críticliterari d’alt nivell. En aquesta col·lecció de21 assajos, reflexiona sobre el treballd’alguns dels grans escriptors del segle XX,de Samuel Beckett i Günter Grass a GarcíaMárquez i Philip Roth. Són escrits brillants,intuïtius, desafiants però tambéassequibles, de gran perspicàcia.| DdG

�

J. M. COETZEEMecanismos internosMONDADORI, 323 PÀGINES

Una investigació ètica i veraçEl 26 d’abril de 1998, el bisbe i

coordinador de l’Oficina de Drets Humansde l’Arquebisbat de Guatemala, JuanGerardi, va ser assassinat al garatge de lacasa on vivia. Va ser dos dies després quepresentés un informe sobre les violacionsdels drets humans al país. Aquest llibredenuncia la corrupció política arran d’unaexhaustiva investigació. | DdG

�

FRANCISCO GOLDMANEl arte del asesinato políticoANAGRAMA, 528 PÀGINES

Un llibre ple d’aventures i il·lusióLa Gran Bretanya compta amb una de les

tradicions poètiques més sòlides de laliteratura occidental. Algunes de les sevesveus mai no s’havien traduït fins ara.Aquesta antologia, amb molt bon criteri ifina oïda, presenta una selecció de 49poetes d’inspiració i poètiques moltvariades, hereus dels Eliot i Graves, i querecorren la segona meitat del segle XX. | DdG

�

SELECCIÓ DE MATÍAS SERRALa isla tuertaLUMEN, 543 PÀGINES

Quan el destí et porta a solcar el celEn Conor va néixer per volar; o millor dit,

va néixer volant. En una nit fosca a l’illa grande les Saltee, una traïció li va destruir la vida ili va arrabassar el futur. Per això ara ha de serel primer a conquerir el cel, per salvar la sevafamília i reparar un dany que podria serirreparable. L’escriptor és l’autor d’una de lessèries infantils de més èxit en els darrersanys, protagonitzada per Artemis Fowl. | DdG

�

EOIN COLFERAirmanBROMERA, 437 PÀGINES

Sobre la repressió a GuatemalaEl llibre es presenta com una novel·la,

però es mou a les arenes movedissesentre allò fictici i allò històric. Aquestaelecció del gènere el permet acomodar elsfets de la seva vida personal, contaminadaper la violència d’Estat, i combinar-los ambuna dubtosa investigació en un vast icaòtic arxiu policial. Una línia argumentalobre camí i dosifica l’ambigüitat. | DdG

�

RODRIGO REY ROSAEl material humanoANAGRAMA, 179 PÀGINES

MARIA CARME ROCA

Barcino

COLUMNA, 336 PÀGINES

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La reina alpalau delscorrents d’aireSTIEG LARSSONCOLUMNA

2�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

3�La noia quesomiava unllumí i un bidó...STIEG LARSSONCOLUMNA

4�El silenciGASPAR HERNÁNDEZDESTINO

5�Olor de colòniaSÍLVIA ALCÁNTARAEDICIONS 1984

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�Plantem caraJOAN SOLÀLA MAGRANA

2�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

3�Crònica de laindependència PATRICIA GABANCHOMINA

4�Crackòvia

COLUMNA/TV3

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI, DE GIRONA

Els més venuts

Un supervendes a la catalana?AVENTURES A LA BARCELONA DE L’IMPERI ROMÀ, DE LA MÀ D’UN PERSONATGE QUE VA EXISTIR

La pedra filosofal de la literaturaés trobar el supervendes, el llibretot terreny que sigui desitjat per amilers de lectors. Que esconverteixi en un fenomen social.Fa un temps, vam descobrir laprosa elèctrica de Sánchez Piñol,autor de La pell freda o Pandora alCongo. Darrerament, hem tingutalgun best-seller, però més lligat ala personalitat mediàtica que hi haal darrere, més que no pas a laqualitat i potencia de l’obra.

Ara toquem el tema des de la novel·lamés o menys històrica, de la mà de Ma-ria Carme Roca (Barcelona, 1955),autora de diversos llibres anteriors,com El monestir proscrit (2008). La no-vel·la multivenda reclama un ritmegairebé frenètic, i segurament peraixò se’n sol ressentir la qualitat de leslletres. Que només és en mans d’unspocs privilegiats, que tenen claredat d’i-dees, capacitat narrativa i olfacte perdescobrir allò que pot interessar al granpúblic.

La novel·la, explicada com un relatmemorialístic, a la manera de Memoriasde Adriano, amb una prosa més con-tinguda que vívida o emotiva, té mésd’exposició sobre diferents facetes dela vida a l’Imperi Romà que va aixecarciutats com Barcino (l’actual Barcelo-na), Baetulo (Badalona actual) o Ta-rraco, gran capital de l’Hispània ro-mana, al voltant de la vida d’un prohomnascut a Barcino: Luci Minici NatalQuadroni Ver, del qual podem veure laseva dilatada trajectòria, coronada ambel càrrec de cònsol, sota l’emperadorAntoní Pius.

L’apartat en què ens explica les ce-

rimònies al voltant de les curses de qua-drigues, per exemple, són interes-sants i engrescadores. I les compa-rances entre Barcino i Baetulo, moltmés actuals que segurament devien sernecessàries a l’època, són curioses.

Tarraco apareix com la gran urbs delmoment, al voltant del seu amfiteatre,la ciutat on l’emperador August vaviure dos anys, i li va proporcionar lagran empenta urbanística i expansiva.

La història exposa el punt d’ombradel que es pot considerar un triomfa-dor, Luci Minici visqué des dels 7anys al costat d’un esclau, Teseu, que,com ell, seria un gran corredor de cur-ses de cavalls. A partir d’aquí veiem elsambients familiars, els esclaus de les ca-

ses benestants, la presència del metgegrec de rigor.

Com a multivendes, l’obra demanamés acció. Segurament aquell grau demorbositat que és allò que el gran pú-blic espera de la civilització romana.Aporta valors informatius, com expo-sar l’època de Trajà, i els interessos ge-opolítics de la seva expansió militar. Iconstrueix un fresc, una atmosferaprou entenedora de l’època, tot i quedesprés no emfasitza l’acció, com s’es-peraria del tipus de llibre buscat.

Aquesta relació amor-odi entre Te-seu i el seu amo, aquesta presència comuna ombra terrible al voltant de la vidade Luci, no acaba de quedar ben di-buixada, ben real. Darrerament, la li-

teratura catalana en general fa un esforçpedagògic interessant i important.Formatiu. Però, en canvi, no aconse-gueix afegir la mateixa atenció o la ma-teixa força a l’argument. A la força dela història que ens vol explicar. Com siel fet d’abocar-se en l’exposició de co-neixements, fes passar per alt aquestpunt bàsic. Ja Borges deia que era mi-llor explicar una història, que no pasque la història fos real. O que fos pro-bable que hagués passat. De vegades,té més força la invenció més fàcil, queno pas el fet real. La vida és una anèc-dota al peu del llibre de la literatura. Enel cas de la novel·la històrica, l’argu-ment ha de rutllar amb la potència dela literatura.

MOISÈS DE PABLO

Maria Carme Roca va situar «Barcino» com un dels llibres més venuts del Sant Jordi passat.

DIARI DE GIRONA

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009

El darrer Shakespeare, Ibsen o MannCom influeix l’ocàs vital a l’obra d’un

artista? La crítica acostuma a dedicar-semés a la maduresa dels creadors, quan sesuposa que floreixen les seves obresmestres, però amb aquest assaig Saids’endinsa a les darreres obres dels seusautors més admirats, fugint un cop mésdels llocs comuns i els camins transitats,buscant respostes poc habituals. | DdG

�

EDWARD W. SAIDSobre el estilo tardíoDEBATE, 228 PÀGINES

Novel·la de capçalera d’Hannibal LecterUn viatge trepidant i ple de suspens, que

desperta terror i inquietud, per la foscor delcrim a l’Amèrica del Nord. Amb una fascinaciómorbosa, l’autor aconsegueix revitalitzar lanovel·la de l’assassí en sèrie. Està molt en lalínia de la narrativa contemporània de DeanKoontz, prou equipada amb males maneres,violència exagerada i una visió pertorbadorade la realitat. | DdG

�

MICHAEL MARSHALLLos hombres de pajaMONDADORI, 426 PÀGINES

Compilació de tres novel·les esplèndidesNascut en un poble de Sicília el 1907,

quan era un adolescent Brancati es va mu-dar a Catània, la ciutat que inspiraria totala seva obra. A la seva ment, una idea fixa:la dona, una figura desitjada, devoradaamb els ulls, però sempre llunyana. Enaquest anar i venir de mirades es mouenles tres novel·les de l’autor, recollides enaquest volum. | DdG

�

VITALIANO BRANCATITríptico sicilianoLUMEN, 842 PÀGINES

De l’autor d’«El Testamento maya»La seva gana és voraç; les seves dents,

afilades com bisturís. I el seu poder ésimparable quan derriba les portes d’acerque el mantenen tancat en un aquari deMonterrey. Per primer cop Meg, elmegalodont captiu de 20 tones, ha tastatel gust de la carn humana, i ara en volmés. Comença la carnisseria. I només unpaleòleg coneix bé la bèstia. | DdG

�

STEVE ALTENMEG (La fosa)VÍA MAGNA, 491 PÀGINES

Veus d’Orient MitjàL’autora mostra en aquest llibre la sang i

la vida que flueixen pels carrers de l’OrientMitjà, i que rarament aconsegueixen treureel cap darrere els grans titulars o lesestadístiques. Amb una senzillesa neta deprejudicis i una humanitat poc habitual,l’autora ens acosta a la conflictiva zona dela mà dels seus habitants comuns. | DdG

�

OLGA RODRÍGUEZEl hombre mojado no temela lluviaDEBATE, 345 PÀGINESAmb il·lustracions d’Agustí Asensio

El Bamva és un rei, però també és unfart d’olla que menja molt: no hi ha res quel’aturi fins que arriba al seu regne un cuc dela fusta, un corc, que se li cruspeix el tron. Amés de la història de Bamva, el llibre reculltot d’altres contes que expliquen la històriade Remigi, un campaner que toca lescampanes com qui toca el violí; en Gil, untrobador a qui regalen un paraigua... | DdG

�

MERCÈ COMPANYBamva, el rei del tron corcatEDICIONS DEL PIRATA, 92 PÀGINES

El final de l’imperi àustro - húngarDes de la seva aparició a Polònia,

aquest llibre va confirmar el seu autorcom el més gran novel·lista polonèscontemporani. L’obra se situa en elmoment de la mort de l’arxiduc FrancescFerran a Sarajevo, que va desencadenarla Primera Guerra Mundial. Aquest és unfresc extraordinari sobre una civilitzacióagonitzant, i el final del segle XIX. | DdG

�

ANDRZEJ KUSNIEWICZEl rey de las Dos SiciliasANAGRAMA, 307 PÀGINES

Reivindicant la figura d’un gran poetaSi néixer és començar a morir, Miquel

Bauçà va començar a morir el 7 de febrerde 1940. Començar i acabar són duescoses que en el seu món no van en l’ordrehabitual. Fins que la seva vida no vaacabar el 2004, la descoberta de la sevaobra no va començar de manera general.Mai abans no havia ocupat els prestatgesprivilegiats de les llibreries. | DdG

�

ABEL CUTILLASLa mort de Miquel BauçàEDITORIAL FONOLL, 123 PÀGINES

Enfrontaments entre àrabs i cristiansAbril de 1453. Tota la cristiandat té els

ulls posats a les muralles deConstantinoble, on els defensors s’estanplegant davant els setges de 100.000turcs. Mentre el món agonitza, l’emperadorde Bizanci, Constantí, pensa en el joveescuder Pietro, a les mans del qual haposat el més valuós tresor: un secret quepodria acabar amb el món cristià. | DdG

�

ALEXANDRE BARTHÉLEMYMas líbranos del MalVÍA MAGNA, 473 PÀGINES

Sobre el visir i senyor d’AlcalàLa història d’al-Azraq, fins i tot malgrat

les limitacions dels nostres coneixements,és una de les més atractives del segle XIIIvalencià. Va viure en una època difícil per almón islàmic pensinsular, i mentredesapareixien els nuclis de poder del seuvoltant, ell va aprofitar la difícil orografia dela regió muntanyosa per convertir-se en eldarrer senyor musulmà de València. | DdG

�

JOSÉ LLULLAl - AzraqCEIC ALFONS EL VELL, 115 PÀGINES

La joventut del tercer duc de BorjaAquesta és la narració documentada

del protagonisme que pertocà als veïns deGandia en la revolta més formidable de lahistòria dels valencians. Dels 22 veïnsoblidats en vells papers que s’agermanen ivan forçar els senyors a una guerra a lesconseqüències de la qual que es vanarrossegar molt de temps. | DdG

�

FRANCESC PONS FUSTERLa Germania a Gandia i elduc Joan de BorjaCEIC ALFONS EL VELL, 288 PÀGINESUna genealogia apassionant i intensa

La història dels Wittgenstein és la delsegle XX. Karl era el clàssic jueu deViena, patrici, industrial milionari, ambuna debilitat per l’art i l’alta cultura. Elsfills van néixer sota l’imperi que acabariaamb la guerra. Però sota aquestaaparença de prosperitat s’hi amagaventensions i amargors pel despotisme delpare de Ludwig, el gran filòsof. | DdG

�

ALEXANDER WAUGHLa familia WittgensteinLUMEN, 483 PÀGINES

5�No m’ho crec.Entendrela crisi...JOAN MAJÓLA MAGRANA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�La reina en elpalacio de lascorrientes STIEG LARSSONDESTINO

2�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO

3�La mano deFátimaILDEFONSOFALCONESGRIJALBO

4�La chica quesoñaba con una cerilla...STIEG LARSSONDESTINO

5�La trampaJOHN GRISHAMPLAZA & JANÉS

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�Anatomía de un instanteJAVIER CERCASMONDADORI

2�El crash del2010. Toda la...SANTIAGO BECERRALIBROS DEL LINCE

3�España puedesalir de la crisisJOSÉ MARÍA AZNARPLANETA

4�El hombre quecambió su casapor un tulipánF. TRIAS DE BESTEMAS DE HOY

5�El secretoRHONDA BYRNEURANO

EUDORA WELTYCuentos completosLUMEN, 983 PÀGINES

Una veu femenina als EUAQuan es compleixen cent anys del seu naixement, es publiquen per primer

cop en castellà els contes complets de la gran Eudora Welty. Juntament ambFlannery O’Connor i Katherine Anne Porter, Welty és la gran renovadora, lagran mestra del relat nord-americà. «Intento– va escriure Eudora– entrar a lament, el cor i la pell d’un ésser humà que no sóc jo. No importa si és home odona, jove o vell, negre o blanc, el desafiament primordial radica en el salt. Elque més valoro és l’acte de la imaginació de l’escriptor». Aquest volum mostral’impressionant talent de Welty per encarnar el món íntim dels seus personat-ges, tant si es tracta d’un noi sordmut, com un músic de jazz o un assassí. Elsmotius i escenaris d’aquestes històries són molt variats i van des de la petitaciutat de Jackson, Mississipí, fins a Nova Orleans; dels anys de la Gran Depres-sió als seixanta, però tots contenen l’aguda sensibilitat, l’estil precís i càlid i lallum del sud que Eudora Welty va convertir en trets d’identitat. | DdG

�

JULES VERNELa isla misteriosaMONDADORI, 707 PÀGINES

El gran pare de la ciència-ficcióJules Verne és el mestre, el mag de les aventures. Els seus llibres han cap-

tivat desenes de generacions de lectors d’arreu del món, al llarg del temps isense mostrar cap símptoma d’esgotament en la fascinació que causa en totsells. Potser L’illa misteriosa és la seva novel·la més ambiciosa, intrigant i en-tretinguda. Durant la Guerra Civil americana, cinc homes aconsegueixen esca-par del setge de Richmond en un globus aerostàtic que finalment acabarà es-tavellant-se en una illa deserta dels Mars del Sud. Per tal de sobreviure, elscinc companys no tenen cap més arma ni cap altre recurs que el seu propi en-giny. I els farà molta falta, perquè ben aviat l’illa es mostrarà plena de secrets,de misteris i d’enigmes. I amb aquesta trama aparentment senzilla, la novel·laha captivat milers de lectors; i és que són infinitud els adolescents que hanentrat a la literatura de la mà d’aquest escriptor francès, pare de la ciència-fic-ció i d’obres com La volta al món en 80 dies. | DdG

�

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009 | Diari de Girona

X FESTIVAL DE MÚSIQUES RELIGIOSES I DEL MÓNRicercar ConsortCATEDRAL (GIRONA)

� Dissate 27, 21h. � 15€ / 20€.Philippe Pierlor, al capdavant de Ri-

cercar Consort, oferirà una lecturaprofunda, pura i transparent d’unprograma encarregat pel Festival: Le-çons de Ténèbres pour le Mercredy Sa-int (F. Couperin), Oda Alles mit Gottuns nicht och’ihn BWV (J. S.Bach), i Sonates (H. Purcell).

Tempvs FvgitCLAUSTRE DE LA CATEDRAL (GIRONA)

� Diumenge 28, 20h. � Entradesesgotades.

La polifonia corsa és un dels tresorsmusicals més fascinants que tenima Europa. Es tracta d’una disciplina

que combina el sentiment ancestrald’unes veus que emanen de la ter-ra amb un refinament fruit de cen-tenars d’anys de tradició.Tot i que elseu àmbit natural és el religiós, estracta d’una profunda expressió dela identitat corsa present en tots elsaspectes de la vida quotidiana.

Variacions GoldbergCAPELLA DE SANT NICOLAU (GIRONA)

� Dimarts 30, 21h. � Entrades es-gotades.

El Festival segueix en la línia de pre-sentar els talents de demà i ofereix unrecital del jove Diego Ares, aclamata tot Europa com un dels valorsmés importants de la seva generació.La seva aplaudida versió, mesuradai equilibrada de les Variacions Gold-berg de Bach permetrà escoltar els

detalls més ocults d’una partitura in-abastable. Aquesta obra monolíticaressonarà davant el retaule dinà-mic / animat de Bill Viola.

The Zawose FamilyJARDINS DE LA FRANCESA (GIRONA)

� Dimecres 1, 20h. � Gratuït. TEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

� Dijous 2, 11h. � Gratuït. La família del músic més famós i

admirat de Tanzània, Hukwe Za-wose, ofereix l’estrena del seu darrerespectacle i única actuació a l’Estat.També oferirà un concert familiar-La música d’una família wagogo.

Lorenzo GhielmiCATEDRAL (GIRONA)

� Dijous 2, 20h. � Gratuït.Un dels organistes més importants

del món proposa un viatge per unaselecció imprescindible d’obres deBach, Händel i Mendelssohn.

Eleftheria ArvanitakiESCALES DE LA CATEDRAL (GIRONA)

� Dijous 2, 22h. � 15€/24€/30€. La cantant grega més internacio-

nal dels darrers anys i una de les veusmés fascinants de la Mediterràniapresenta el seu darrer disc, Mírame.

Rèquiem, de Gabriel FauréAUDITORI (GIRONA)

� Divendres 3, 21h. � 20€/24€. El Festival celebra el seu desè ani-

versari amb una interpretació del Rè-quiem de Fauré a càrrec dels cors dela ciutat de Girona. El programa escompleta amb uns petits i melòdicshimnes de John Rutter.

LesmúsiquesreligiosesDESPRÉS DE L’OBERTURA AQUESTA NIT DE LA MÀ DEL «CANTAOR» MIGUEL POVEDA, EL FESTIVALGIRONÍ ENCARA LA PRIMERA SETMANA GROSSA DE LA SEVA PROGRAMACIÓ, AMB THE ZAWOSEFAMILY O LA INTERPRETACIÓ DE LES FAMOSES «VARIACIONS GOLDBERG» DE J. S. BACH

A dalt, part de les corals gironines. A baix, The Zawose Family.

DIARI DE GIRONA

JAZZ A LA PERALlibert Fortuny i Tripha-sic tanquen el festival

Plaça Major (la Pera). �Dissabte 27, 22h. � 18€.

El concert de Llibert Fortuny ambel projecte Triphasic culminarà la se-gona edició del festival Jazz a laPera, el festival de jazz català delBaix Empordà. La plaça major de laPera està a punt per convertir-se enun cabaret jazz club a l’aire lliure jaque durant el concert, els assistentspodran sopar o prendre alguna cosa:hi haurà servei de càtering i bar il’organització disposarà el recinte al’estil d’un cabaret, amb taules i cadi-res. Llibert Fortuny presentarà Sha-man, el primer disc del seu trio coo-peratiu Triphasic, que forma ambGary Willis (una de les referènciesinternacionals del baix elèctric) i elbateria David Gómez. El saxofonistaLlibert Fortuny ha deixat de ser unajove promesa i ja és un músic conso-lidat. Amb Triphasic, ens ofereix unconcert peculiar en què els ele-ments electrònics es mesclen ambels sons jazzístics aconseguint nouspunts d’expressió, innovant i creanttendències. En aquest espectacle,Fortuny apareix armat amb un arse-nal de pedals analògics i un ampliequip digital que manipula hàbil-ment creant mescles irreverents. Al-hora, Gómez i Willis saben com sos-tenir els ciments amb cops rítmics ilínies de baix amb molt de funky.L’organització preveu un èxit sem-blant del primer cap de setmana delfestival, en què es van esgotar lesentrades dels concerts de SpiritGospel Singers i Biel Ballester Trio.

�

Planning

El saxofonista Llibert Fortuny.

COCINA DE VERANOMAESTROS ARROCEROS - PIZZEROS

Disfruta de este fantástico Restaurante ubicado junto a la playa, rodeado deimpresionantes rocas y con diferentes espacios para cada ocasión. Complejo conuna atmósfera familiar en el que se puede alternar el restaurante, abierto todo eldia, en el que se sirven comidas y cenas con la terraza interior, en la que se sirven«Cenas Pop». Estas últimas consisten en pizzas, bocadillos y sandwichs, desde las21.00h hasta las 02.00h.La terraza interior permanece abierta hasta las 03.00h de la mañana con serviciode bar.Los clientes que disfruten el restaurante o las «Cenas Pop» podrán jugar alMinigolf gratuitamente.Platja del Racó (principio de la Platja de Pals) Begur • Tel. 972 66 80 51 • BEGUR / PALS

MMINIGOLF SA PUNTA-RESTAURANT / MINIGOLF SA PUNTA-TERRAZA INTERIOR

TEATRE I MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009

INDIESOUTHERLY, AL CERCLE

Cafè El Cercle (Girona). � Diumenge 28, 22h. A les20h, Hyperpotamus (entrada gratuïta). � 6€.

Southerly es va formar a Portland al juny del 2003 coma projecte en solitari de Krist Krueger, que va autoeditar-se les seves primeres gravacions en format de cintacassete empaquetades a ma, i sota l’etiqueta del seusegell Dharmakayamusic / DKM. Una mostra inequívocade la seva opció per la filosofia del DIY (Do It Yourself).D’aquesta manera s’ha convertit amb els anys no nomésen autor i intèrpret de les seves cançons, sinó també enenginyer de so, agent promotor professional, i directordel seu segell discogràfic. Al 2006 però va reformar laidea de Southerly convertint-la en tota una banda, quedes de llavors ja ha girat diverses vegades tan pelsEstats Units com per Europa. Busquen amb dedicació lamelodía exquisida i el ritme exacte per a un lirismesincer. Va debutar en solitari al 2004 amb el disc: BestDressed and Expressionless, i Storyteller & the GossipColumnist és fins el moment el seu darrer disc. Un segonàlbum que Krueger va enregistrar fent-se acompanyarper la seva pròpia orquestra, tocant i composant ell totsol tots els arranjaments dels vents. A continuació, elCercle acollirà el concert del barceloní Oriol Stardustbasat en alternativa, indie i folk. A més, abans d'aquestesdues actuacions, la nova promotora gironina Pol·len haprogramat un concert d’Hyperpotamus. | DdG

PRIMER DISCDOMINI MÀGIC A L’ESTARTIT

Plaça de l’església (L’Estartit). � Dissabte 27,22h. � Gratuït.

Integrat per Juan Aguiar (violí, mandolina i veu), JosepTraver (guitarres), Pep Coca (contrabaix i veu), i AntonioSánchez (percussions), Domini Màgic va néixer a finals del’any 2006 a partir d’un encàrrec de l’entitat JazzTerrassa, que es va concretar amb tres concerts realitzatsl’octubre d’aquell mateix any a la Nova Jazz Cava. Aquellasèrie de tres concerts va servir per a iniciar ’estructuraciódel grup i, així, el mes de setembre Domini Màgic varealitzar el seu primer enregistrament discogràfic. Lamúsica de Domini Màgic defuig apriorismes ja que és lasincera expressió de quatre instrumentistes veterans,inquiets i altament compenetrats, amb moltes coses perexplicar. L’etiquetatge rebut, per part de la críticaespecialitzada, ha estat d’allò més divers: fusió, jazz-fusió, música mediterrània, folk progressiu, novesmúsiques.... No queda cap dubte, després d’escoltaraquest projecte, que la música de Domini Màgic esdefineix per ella mateixa, amb el seu propi llenguatge icontext. | DdG

�

�

Escenaris

Interessant debut el d’aquest quar-tet nordamericà d’ascendència sueca,que parteix d’un concepte èpic pròximal d’Arcade Fire, arreglat amb tocs deblues, gospel i, sobretot, americana. Te-mes com Blood orange o Vacationingpeople són atractives demostracionsd’un potencial que es gaudeix, sobre-tot, en els primers tracks, perquè la in-tensitat no es manté al llarg de tot elminutatge, que acaba diluïnt-se trista-ment. Caldrà veure aconsigueixen ferquallar la proposta en un pròxim disc.(ROCK) | JESÚS SÁEZ

�

Foreign BornPERSON

TO PERSONSECRETLY CANADIAN /

¡POP STOCK!

�����

Que Escòcia és una meravellosa pe-drera d’artistes que fan del pop quelcommés que un art, és una cosa que dia reredia ens recorden les més petites i exqui-sides discogràfiques. Després de tresdiscos, arriba I wake up dreaming, un re-copilatori dels millors moments de TheStarlets, banda de Glasgow adorada pergent com Richard Hawley, Stuart Mur-doch o Isobel Campbell (qui, per cert, facors). El detallisme de The Zephyrs al-ternat amb aquelles melodies immedia-tes que tenen arrels inconfunsbles. Unaaltra sorpresa. (POP) | J.S.

�

The StarletsI WAKE UPDREAMING

DISCOS DE PASEO

�����

Els components de Neuròtics porta-ven més de deu anys pujant als escena-ris (en bandes com Hermano Siamés oAnselmos) quan van posar en marxa elprojecte. I se’ls nota. El power trio té clarallò que busca: un so contundent, queflirteja sense miraments amb el metal,però que arrela en la lectura del hardrock que va fer el grunge. El seu àlbumdebut conté deu potents descàrregueselèctriques, entre les quals destaca laque més es distancia de la resta, un Sexesalvatge a ritme de vitalista urgènciamelòdica punk. (POST GRUNGE) | E.G.

�

NeuròticsSOMNIS

DEL MIL·LENIMÉS DE MIL

�����

Si hi ha un grup que hagi assumit l’i-deari i so del moviment riot grrrl a Es-panya, és Hello Cuca. Des de Múrcia, lesgermanes Lidia i Mabel Damunt i Alfon-so Melero es van acollir amb desimbol-tura al do it yourself i a l’ideari punk perdesenvolupar una trajectòria amb un solàlbum (Gran Sur, 2004) i multitud decol·laboracions, Ep’s i rareses, totes re-collides ara en aquest magnífic recopila-tori, que, a més, inclou quatre imprescin-dibles inèdits. Amateurisme i ingenuïtaten més de trenta cançons irresistibles.(PUNK) | E.G.

�

Hello CucaESPLENDOR

EN LA ARENAROMPEPISTAS /

AUSTROHÚNGARO

�����

Elvis CostelloSECRET, PROFANE

& SUGARCANEUNIVERSAL

�����

La delicadesa i la subtilesa sembleneines que qualsevol acurat orfebre potmanejar a l’hora de donar forma a fi-nes joies musicals. Però la realitat dic-ta sentència, i quan l’emoció es dilueixentre un so massa estudiat, mancat dela inspiració necessària, d’aquella es-pontaneïtat que emana autenticitat,el resultat és fallit i només apte per afans. No succeeix això amb el segondisc de Bowerbirds, un mirall de sensi-bilitat i preciosisme que atraurà tant aseguidors com a colindants. (FOLK) |J.S.

�

BowebirdsUPPER AIR

DEAD OCEAB / GREEN UFOS

�����

Guanyadors del concurs Sona la Dipu,Black Mamba debuten amb un Lp el títoldel qual defineix perfectament el seucontingut: un còctel de funk blanc (enocasions, no massa lluny dels primersPresuntos Implicados) amanit amb condi-ment jazz (latin i acid, cortesia de la flau-ta travessera), algun rap ocasional i to-nes de bon rotllo de traç gruixut, espe-cialment ruboritzant a l’apartat de la lle-tra. Una versió en castellà del conegutLong train running (The Doobie Brothers)dóna la mesura de les seves (molt relati-ves) possibilitats. (FUNK FUSIÓ) | E.G.

�

Black MambaPSICO LATIN

FUNK FUSIÓNDIPUTACIÓ DE

VALÈNCIA/RTVV

�����

Arrels profundes

A primera vista, el nou Lp d’Elvis Costello sembla un disc menor. Un treball que recull quatrecançons escrites per encàrrec per a l’Òpera Reial Danesa en commemoració del bicentenari de HansChristian Andersen, a les quals afegeix nou temes més d’aire country i bluegrass (acordió, dobro, violí,mandolina, banjo), gravats en format acústic sota l’atenta mirada del productor T Bone Burnett (ambqui ja va formar entesa a King of America i Spike). No obstant això, la classe de Costello acabaimpregnant cada nota d’un àlbum en el qual destaquen tant els músics que l’acompanyen (JimLauderdale), com els coautors d’alguns temes (el mateix Burnett, Loreta Lynn) o els artistes invitats(Emmylou Harris, que canta a The crooked line). Una deliciosa immersió en la música d’arrelsnordamericana, que conté dos temes escrits per a Johnny Cash i que inclou, com a regal exclusiu perals qui es facin amb el disc a través d’iTunes, una versió de Femme fatale (The Velvet Underground).¿Obra menor? Els grans no saben què és això. (AMERICANA) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

EL VETERÀ MÚSIC BRITÀNIC GRAVA DE NOU AMB T BONE BURNETT UN DISC DE REGUST AMERICÀ JUNTAMENT AMB COL·LABORADORS DE LUXE

10ART AccentsDIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009 | Diari de Girona

DAVID PELLICERGaleria Giart, Girona. Ram-

bla de la LLibertat, 34 � Del23 d’abril al 30 de juny. De di-marts a dissabte, d’11 a 13 i de17 a 20.30h.

�FASCINACIÓ PER GRÈCIA

Museu d’Art de Girona. Pu-jada de la Catedral, 12. � Del 2d’abril al 30 d’agost. De di-marts a dissabte, de 10 a 19h.Diumenges i festius, de 10 a14h.

�

«L’exposició que ara presen-tem —explica Josep Maria Tru-llén, director del Museu d’Art deGirona—, i que porta per títol“Fascinació per Grècia, L’art aCatalunya als segles XIX i XX”,l’hem organitzada amb motiudel centenari del descobrimentde l’Asclepi d’Empúries i per talde mostrar l’ideal homèric i Ka-vafià del viatge de retorn als orí-gens a través de l’esperit fil-hel·lènic». Paràbola intel·ligentque supera els perills del discursunívoc centrat en la filiacióhel·lènia: es tracta de mostrarun ideal de retorn que té la sevamillor metàfora en el viatge d’O-disseu. | E. CAMPS

David Pellicer (València,1977) estructura el seu universplàstic sobre la base d’unamena de joc indissimulat queacosta la pintura a la realitat vir-tual (la que s’amaga rere lesasèptiques pantalles) mitjan-çant un procés, paradoxalment,prenyat de memòria pausada ide rudiment manual. El resultatsón paisatges de geometriesperfectes il·luminats per un solmental que ens recorden la frà-gil frontera que separa les apa-rences. | E. CAMPS

ENRIC ANSESAFundació Vila Casas, Bar-

celona. Carrer Ausiàs Marc, 22.� Del 30 d’abril al 27 dejuny. De dimarts a divendres,de 17 a 20.30h. Dissabtes, d’11a 14 i de 17 a 20.30h.

�

«El repte de l’art —escriu l’ar-tista al magnífic catàleg editatpels de la Fundació Vila Casas—és, com sempre, el de possibili-tar el més enllà, materialitzar elno material, visionar allò no visi-ble i intuir d’una manera premo-nitòria el sentit del buit immensde la descoberta». És en aquestsentit dialògic que hom ha d’a-proximar-se als treballs d’Anse-sa: el seu negre omnipresent noés hermètic sinó obert, és refle-xivitat que també interpel·la, ésnomés negativitat en el sentitadornià del terme. | E. CAMPS

ZAELRestaurant La Penyora, Gi-

rona. Carrer Nou del Teatre, 3� Fins al 30 de juny. Telèfon:972 218 948.

�

L’exposició de Medina-Cam-peny (Barcelona, 1943) pot servista, si es vol, com una menade revisió en clau postmodernadels guerrers de terracota deXi’an (o Xian Han) o, també, comuna depuració formal (en el sen-tit clàssic del terme) dels errà-tics personatges decapitatsimaginats per la genial Magda-lena Abakanowicz: en tots doscasos el que s’aborda és la pe-renne necessitat humana de sa-ber-se protegit pel ramat i, almateix temps, una mica mésenllà de la mort. | E. CAMPS

La paràbola no té pèrdua:mentre que la majoria d’artistesdipositen en els seus treballs elque creuen o anhelen ser, elque pensen, conceptualitzen,afirmen o neguen, Zael fa l’e-xercici invers, cerca identitatsper a unes obres que sempreneixen orfes i a les quals nomésel temps proporcionarà paterni-tat. Per això l’efecte de les se-ves pintures és similar al del sis-mògraf: enregistren el batecsubterrani d’una vida que esdesplaça com plaques tectòni-ques fins que una col·lisió l’obli-ga a sortir a la superfície. Ales-hores l’artista es veu obligat acanviar de nom, amb tot el queaixò comporta. | E. CAMPS

MEDINA CAMPENYGaleria, Presenta.., Girona.

Carrer del Nord, 13. � Del 15de maig al 18 de juliol. De di-marts a diumenge, d’11 a 14h ide 17 a 20 h.

�

Roger Cortés (artísticamentconegut com RC) ocupa la míticaGaleria Cadaqués Dos amb unaselecció de treballs que, malgratla seva aparença escultòrica, es-tan deliberadament vinculats ala nostra tradició pictòrica (i finsi tot literària). Amb aparençad’exvot, els seus treballs rastre-gen les possibilitats d’un coshumà interpretat com a frag-ment i, en l’àmbit pulsional, ex-ploren l’univers contingut entreels pols expressats per eros i tà-natos (aquest és el títol de lamostra). | E. CAMPS

ROGER CORTÉSGaleria Cadaqués Dos, Ca-

daqués. Horta d’en Sanes, 7.� A partir del 23 de juny. Ho-rari: www.galeriacadaques.com

�

ROGER CORTÉS (RC) PRESENTA A LA GALERIA CADAQUÉS DOSLA SEVA DARRERA AVENTURA PLÀSTICA: A MIG CAMÍ DE LAPINTURA I L’ESCULTURA, ELS SEUS COSSOS FRAGMENTARIS ENSPARLEN D’UNA REALITAT HUMANA I PULSIONAL BIPOLAR

ROGER CORTÉSGaleria Cadaqués Dos, Cadaqués.

Horta d’en Sanes, 7. � A partir del 23de juny. Horari:www.galeriacadaques.com

Malgrat que Roger Cortés (RC a par-tir d’ara) utilitzi un maniqueu eros i tà-natos per titular la seva exposició, ésclar que l’interès de l’invent no es tro-ba tant en els pols abstractes d’aquestsegment com en els seus intersticis. Enaquest sentit, eros (o l’amor) tindria laseva versió més impura o bastarda (hu-mana) en el sexe o la sexualitat (ente-sa com a experiència eminentmentcorporal), mentre que tànatos (o lamort) prendria la forma d’una mena detemor o por existencial que és la quesol acompanyar la majoria de criatu-res autoconscients. És a dir: eros i tà-natos «només» serien els parèntesis de-finitius entre els quals s’escenifica eldrama o la comèdia de l’existènciahumana.Ens desplacem del binomi amor-mort,

per tant, a l’ambigu paisatge descrit pelsexe i el temor. La definició més clàs-sica la devem encara a Virgili: «[l’amorés] una ferida seca i profunda quecrema com un foc sec o secret (graviiamdudum saucia cura volnus caecoigni)»; o a Càtul, que considera l’estatsentimental com una malaltia mortal:«Oh, Déus, si sou pietosos, si concediuals homes quelcom més que el temora l’hora de morir, dipositeu la vostra mi-rada en mi (me miserum adspicite), enla meva misèria. La meva vida ha es-tat pura. Recompenseu-me. Allibe-reu-me d’aquesta pesta (pestem): l’a-mor, aquest verí (torpor) que glaça elsmeus ossos, que es destil·la en la mevasang, que foragita l’alegria (laetitia) delcor»... Bellesa terrible descrita pels au-tors clàssics que es troba en la gèneside la nostra cultura i que ha resseguitde manera ininterrompuda la històriade l’art sencer gràcies, en gran mesu-ra, al fet de disposar d’un contenidorprivilegiat que no és altre que el coshumà. Aquí és on irromp amb força la pro-

posta d’RC: la seva preocupació per larepresentació del cos desemboca enuna sintaxi feta de fragments que in-tuïm com l’única via «raonable» perpoder entendre alguna cosa en relacióamb el conflicte bipolar suara es-mentat. Els elements amb què bregaRC són amor-mort, sexe-temor i, ésclar, la perenne lluita cartesiana entreel contenidor i el contingut, entre elpensament i el cos que el suporta. Lafórmula ens la regalava Klossowski apartir de la relectura sistemàtica de

�

EUDALD CAMPS

Un cos fràgil entrel’amor i la mort

Referentsclàssics

RC manté undiàleg actiu amb latradició pictòricaoccidental.

�

EUDALD CAMPS

Nietzsche: «El cos en tant que cos ja noés sinònim de si mateix: instrument deconsciència, esdevé pròpiament l’ho-mònim de la persona»; un cos negatque es reivindica des del pensament vi-talista i que l’art quasi sempre ha pre-ferit mostrar en la seva nuesa. O negar-lo en la seva nuesa: un altre desdo-blament, el del cos vestit que només espot reconèixer plenament en els per-fils literals de la carn, en la seva sinuosai a vegades abrupta orografia. Estemparlant d’una escissió però, sobretot,d’una relació que pot escenificar-se demoltes maneres i que RC soluciona (ofa problemàtica més encara) gràcies ala manca de referents externs, gràciesal gran espai negre que engoleix comquitrà els exvots que ell hi diposita.L’exposició eros i tànatos, malgrat con-tenir moments certament irònics, enstrasllada a un espai de transcendènciaque cada vegada resulta més rar enmigde les pràctiques artístiques contem-porànies, massa preocupades per

qüestions de sociologia elemental o di-rectament immergides en l’astraca-nada de regust tecnològic. RC parla del’ésser humà i de la seva presó pulsio-nal; RC dialoga activament amb lahistòria de l’art (hom pot jugar a des-cobrir les pintures que s’amaguen rereles seves obres...) i, al mateix temps,subverteix els gèneres (pintura i es-cultura) mitjançant una hibridació dellenguatges que conforma una de lesseves característiques essencials. Al fi-nal, una gran ombra ens sobrevola. Elproblema l’anunciava l’oracle quesempre és Jean Baudrillard: «L’universno és dialèctic; està condemnat als ex-trems, no a l’equilibri. Condemnat al’antagonisme radical, no a la recon-ciliació ni a la síntesi. Aquell és tambéel principi del mal, i s’expressa en elmaligne geni de l’objecte, s’expressa enla forma extàtica de l’objecte pur».Cos esdevingut objecte i a la inversa:l’espai indeterminat és l’únic conteni-dor capaç de suportar-los.

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009

G. FERNÁNDEZ RICOGaleria d’Art Joan Plane-

llas, Tossa de Mar. Sant Pere,10. � Del 30 de maig al 30de juny. De dimarts a diumen-ge, d’11.30 a 13.30h i de 18 a21h.

�

La mateixa artista confessaquin és lengany que ha perpe-trat: «En aquest treball faig ser-vir el món màgic dels nens, coma excusa… Convertint la galeriaen una obra on l’espectador en-tra dins de l’espai i s’involucraen tota la màgia i aparent inno-cència...». D’això es tracta: defer un homenatge a les aparen-ces i a les idees preconcebudesque tots hem incorporat. | E.

CAMPS

Res més allunyat de la reali-tat: l’aparença asèptica de lespintures de Gerard FernándezRico (Barcelona, 1977) amagauna subtil estructuració feta abase de veladures i polímers se-dimentats. El resultat són unesobres formalment acuradesperò que exploren la dimensióhumana gràcies a la parcel·lad’atzar que incorporen. L’artistacompta amb la inestimablecol·laboració del químic DavidTovar a l’hora de desenvoluparnous materials. | E. CAMPS

ROSA BRUGATArt 25, Girona. Carrer Santa

Clara, 25. � Del 4 de juny al2 de juliol. Horaris:www.art25.es

�

La presència, amb certa regu-laritat, de l’escultor helvètic Ja-cob Engler a la Galeria Cort deBanyoles respon a la confiançaque mostren els seus programa-dors en una feina rigurosa fetaa base d’anys de treball i conei-xement de l’ofici. L’esculturad’Engler és, en aquest sentit, unexemple de comprensió íntimadels materials i de les possibili-tats de la forma entesa sempreen la seva tridimensionalitat. Eldiàleg permanent entre ele-ments aparentment antagònicsés el seu principal fil conductoren l’àmbit conceptual. | E. CAMPS

JAKOB ENGLERGaleria Cort, Banyoles. Pla-

ça Major, 33. � Del 4 d’abril al28 de juny. De dimarts a dis-sabte, de 2/4 de 5 a 2/4 de 9del vespre.

�

Exposició atípica que fa del’heterodòxia el seu fil conduc-tor. Es tracta de dibuixos realit-zats per artistes que resten enun semianonimat profilàcticperò que declaren les seves fi-liacions musicals sense embuts.El resultat és un mosaic on elsgrafismes tenen tants ritmescom les tendències sonores queil·lustren. La mostra es pot veu-re a La Bodega de Girona, un es-pai idoni per a aquest tipus d’in-vent... | E. CAMPS

COL·LECTIVALa Bodega, Girona. Carrer

Carreras Peralta, 2. � De l’1 al30 de juny. Horaris: consulteutel. 972 21 22 88.

�

L’exposició «Més enllà del’objecte. Obres de la Col·leccióMACBA» (organitzada per la Di-recció General de CooperacióCultural de la Generalitat) reu-neix a Figueres una selecció de82 obres significatives del fonsdel MACBA. Es tracta d’una mi-rada original a l’art català de lasegona meitat del segle XX, ones troben les arrels d’algunes deles ruptures més significativesen relació amb l’informalisme. Elmaterial exposat correspon auna trentena d’artistes. | E.

CAMPS

COL·LECCIÓ MACBAMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 6juny al 26 de juliol. De dimartsa dissabte, d’11 a 19h. Festius,d’11 a 14h.

�

Joanmiquel Font (Olot, 1964)confessa que «art és tot allòque m’emociona, que em provo-ca alguna reacció, que no emdeixa indiferent. Art és allò quepinto amb la part més honestade mi mateix, la part més pro-funda, la que no té límits». Jus-tament per això la seva obra ésel resultat d’un llarg procés: «Heanat aprenent, he anat evolu-cionant i he anat canviant d’estilfins al moment actual, que ex-perimento amb allò que mésm’agrada a l’estudi que tinc alcostat de la Fageda d’en Jordà».La seva abstracció s’exposa alFons d’Art d’Olot fins a finals dejuliol. | E. CAMPS

JOANMIQUEL FONTFons d’Art, Olot. Bisbe Gui-

llamet,4. � Del 13 de juny al31 de juliol. Horaris:www.fonsdart.com

�

ComplexitatNi pintures ni

escultures: es trac-ta d’una síntesiplàstica que nodescarta cap pos-sibilitat formal.

�

EUDALD CAMPS

DdG

GIRONACaps de setmana animatsA les 17h, al Museu del Cinema,projecció de capítols de LesTres Bessones, la Bruixa Avorri-da, Minimán i Juanito Jones.

GIRONA360 Fest A les 15 h, als Jar-dins Fora de Muralla, 360 Fest.Mostra de música i creacionsartístiques dels alumnes delsinstituts de Girona. Consevatori A les 21 h, al’Auditori del centre cultural dela Mercè, Concert de cloenda dela Temporada de Concerts delConservatori. OrquestresBrahms i Vivaldi.Concert A les 21h, a la Cate-dral de Girona, Ricercar Consort.

SALTLa Mirona A les 22 h, a la Mi-rona, 2n Concert del Salt TheMusics 2009.

GIRONABòlit A les 12h, al Bòlit, Visi-ta guiada a l'exposició Nits fos-ques de l'ànima. Banys Àrabs A les 12.30h,als Banys àrabs, Veniu a conèi-xer la història dels Banys Àrabsde Girona.Escultura A les 18.30h, Visi-ta guiada a l'exposició de Ma-nolo Valdés situada en diversospunts de la ciutat.Història A les 19h, al Museud’Història, Visita guiada a l'ex-posició Girona i França. Entre laguerra i la pau, 1659-1939.

GIRONACaps de setmana animats

A les 11h, al Museu del Cinema,projecció de diferents capítolsde Les Tres Bessones, la BruixaAvorrida, Minimán i Juanito Jo-nes.

GIRONAMúsiques Religioses A les20h, a la Catedral de Girona,Tempvs Fvgit.Acústic A les 22h, al CercleCafè, Southerly / Krist Krueger.

GIRONAHistòria A les 12h, al Museud’Arqueologia de Catalunya deSant Pere de Galligants, Unpasseig per la història de SantPere de Galligants. Pare Abat, hiha pelegrins!Escultura A les 13.00h, Visi-ta guiada a l'exposició de Ma-nolo Valdés situada en diversospunts de la ciutat.

GIRONAClub de lectura A les 21h, ala Biblioteca Ernest Lluch, Clubde lectura, a càrrec de Blai Ga-sull. Trilogia de Claus i Lucas,d'Agota Kristof.

GIRONAInterculturalitat A les 19h,a la Casa de Cultura, Inaugura-ció de la 19a Escola d'Estiu so-bre Interculturalitat.

GIRONAClub de lectura A les 20h, alPunt de lectura de Sant Narcís,Club de lectura (Grup A). Les

amnèsies de Déu, de Joan Da-niel Bezsonoff.

GIRONATruffaut A les 20.30h, al Ci-nema Truffaut, El corazón deltiempo, de Alberto Cortés.A la fresca A les 22.15h, a laPlaça Josep Pla, Muerte de unciclista, de Juan Antonio Bar-dem.

GIRONAFotografia A les 10h, al Cen-tre Cultural de Caixa GironaFontana d’Or, Jornada tècnica:El patrimoni fotogràfic de lescomarques gironines. La gestióde les imatges en els ens lo-cals.

GIRONAFinal de curs A les 19h, a laPlaça dels Jurats, Concert de fide curs de l'Escola de MúsicaModerna de Girona.Músiques Religioses A les21h, a l’església de Sant Nico-laude Girona, Johann SebastianBach: Variacions Goldberg BWV988.

GIRONAPresentació A les 20h, a laLlibreria 22, El nostre heroi Jo-sep Pla, d'Enric Vila.

GIRONAAniversari A les 20h, a laCasa de Cultura, presentaciódels actes de celebració del25è aniversari de la FederacióCatalana d'Associacions i ClubsUNESCO (1984-2009).

GIRONAContes A les 18.30h, al Cen-tre Bonastruc Ça Porta, Va d'ò-pera, a càrrec de Va de Contes.

GIRONACinema A les 22h, a l’EstacióJove, El verano de Kikujiro.

A les 22.15h, a la Plaça del’Om, Els nens de Huang Shi.

SALTAfricat A les 18h, al Teatrede Salt, Film inaugural de la 3aMostra de Cinema Africà: Letemps d'un film, de LaurenceAttali.

GIRONAMatemàtiques Al Palau deCongressos, XIV Jornades JAEMde l'Ensenyament de les Mate-màtiques.

GIRONATallers A les 19h, a la Plaçadel Pou Rodó, Dansa taller deLindy Hop, a càrrec de l'Asso-ciació Cultural de Jazz.

A les 19h, Taller obert deballs d'envelat, a càrrec delscursos de ball del Centre CívicPla de Palau.

GIRONAMúsiques Religioses A les20h, als Jardins de la Francesa,The Zawose Family.Acústic A les 22.30h, al Cer-cle Cafè, Cesk Freixas.

GIRONA

Cinema A les 21h, al museudel Cinema, Visita teatralitzada:Nosaltres som l'espectacle! Unrecorregut pels inventors quehan fet possible el cinema d'a-vui!

GIRONAMúsiques Religioses A les11h, al teatre Municipal, TheZawose Family. Concert fami-liar.Contes A les 17.30h, a la BI-blioetca Ernest Lluch, Contesdel gall, el sol, la lluna i les es-trelles, a càrrec d'Albert Esten-gre.

GIRONAAlliberament Gai A les 20h,al centre cívic Pla de Palau, Pas-si de la pel·licula Stonewall,amb motiu del Dia de l'Allibera-ment Lèsbic, Gai i Transsexual. Audiovisuals A les 20.30h,a l’Auditori Narcís de Carreras,Recipes for disaster, de JohnWebster.

SALTAfricat A les 17h, al Teatrede Salt, Expressions de l'Àfricanegra a Barcelona, de Sara Losai Tania Adam.

A les 18h, al Teatre de Salt,One Goal i Muzuzangabo, deSergi Agustí.

Al Teatre de Salt, cinefòrumEl gènere a Àfrica. Projecció deTaafe Fanga, d'Adama Drabo.

A les 20.15h, al Teatre deSalt, Africalls?, de Pere Ortín.

GIRONASalut A les 20h, al Wellness,Perdre pes sense perdre salut.

SALTAfricat A les 19h, al Parc delRec Monar, Les Veus d'Àfrica:Quan parlem d'Àfrica, parlem decooperació. Taula rodona.

GIRONAMatemàtiques Al Palau deCongressos, XIV Jornades JAEMde l'Ensenyament de les Mate-màtiques.

GIRONAGent gran A les 19h, a laPlaça Assumpció, Grans ballsper a la gent gran.

GIRONAExposició A les 20h, al cen-tre Cívic Santa Eugènia, Paraulai color: sentiments d'arreu, ambrecital de poesia.

GIRONAMúsiques Religioses A les20h, a la Catedral de Girona,Lorenzo Ghielmi. Orgue

A les 22h, a la Catedral de GI-rona, Eleftheria Arvanitaki.Concert A les 20h, a l’ESta-ció Jove, La Senyora .

SALTFinal de curs A les 20.30h,a la Mirona, Audicions de fi decurs dels alumnes de l'escolamusical Musicom Girona.

GIRONAAfricat A les 20.30h, al Cine-ma tuffaut, Les Veus d'Àfrica:U-Carmen ekhayelitsha.

SALTAfricat A les 12h, al Teatrede Salt, Cinefòrum Els fills/esde l'Africa. Projecció de LittleSenegal, de Racjid Bouchareb.Cinema A les 17h, al Teatrede Salt, Mâh Saah-sah.

A les 19h, al teatre de Salt,Ezra, de Newton Aduaka.

A les 21h, al Teatre de Salt,Drum, de Zola Maseko.Cinema A les 22.15h, Cobar-des.

GIRONAMatemàtiques Al Palau deCongressos, XIV Jornades JAEMde l'Ensenyament de les Mate-màtiques.

GIRONATallers A les 20h, a la plaçaAssumpció, Taller obert deballs llatins.

GIRONAOrquestra Superjove A les20h, a l’Auditori de la Mercè, Or-questra Superjove. Concert delsalumnes de Philippe Fournier.Músiques Religioses A les21h, al Palau de Congressos, G.Fauré: Rèquiem op.48.

SALTAfricat A les 22h, a La Miro-na, Concert Africat'09. BananKaló + Universal Rockers.

GIRONAPresentació A les 19.30h, ala Llibreteria de Girona, Delsdrets a les llibertats, del Frontd'Alliberament Gai de Catalun-ya. Laia / Atàviques feres, d'EvaBaltasar.

GIRONAFestival A les 18h, a la Ram-bla de llibertat, Festival Inter-nacional Juvenil de Teatre So-cial i de l'Oprimit. Jornada a Gi-rona.

�

�

�

�

�

Teatre

�

�

�

�

�

Literatura

�

�

�

�

�

Música

�

�

�

� Dansa

�

Jornades

�

�

Cinema

�

�

�

Música

�

Inuaguracions

�

Balls

�

Jornades

�

�

Conferències

�

�

�

�

Cinema

�

�

Infantils

�

Visites guiades

�

Música

�

�

Dansa

�

Jornades

�

�

�

Audiovisuals

�

Infantils

�

Presentacions

�

Literatura

�

Música

�

Jornades

�

�

Cinema

�

Literatura

�

Inauguracions

�

Literatura

�

Visites guiades

�

�

Música

�

Infantils

�

�

Visites guiades

�

�

�

Música

�

Infantils

DIVENDRES 3

DIJOUS 2

DIMECRES 1

DIMARTS 30

DILLUNS 29

DIUMENGE 28

DISSABTE 27

Agenda de la setmana

01/07/09 SALTAfricat’09: III Mostra de Cinema Africà

La Mostra Internacional de cinema africà a Catalunya se ce-lebrarà de l’1 al 5 de juliol al Teatre de Salt, al Parc del Rec Mo-nar, La Mirona i al cinema Truffaut de Girona. La mostra s’inau-gura amb un recorregut explicatiu per la cinematografia afri-cana il·lustrada per una selecció d’audiovisuals, i finalitza ambuna desfilada de moda afrocatalana al parc del Rec Monar.

�

DIARI DE GIRONA

27/06/09 GIRONA360º Fest

Mostra de Música i Creacions Artístiques dels Alumnes delsInstituts de Secundària. A partir de les 15 h als Jardins de ForaMuralla, i comptarà, entre d’altres, amb The Polska, Deep Insi-de Band, Red Rubik, Moskatell i Sota Pressió, a l’escenari rock;DJ Kiros & DJ Lech, Tomando Filosofía, Percu’Art!, PronósticoReservado i Comité del Micro, a l’escenari hip hop/electrònica.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#614COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 26 DE JUNY DE 2009 | Diari de Girona

4 de juliol . . . . . LLatin Swing

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

Edicte d’informació pública d’un projecte d’unaactuació d’interès públic en sòl no urbanitzableEl Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Infor-mació de la Generalitat de Catalunya, representat pel se n-yor Josep Lluís Checa i López, ha presentat davant aquestAjuntament un projecte per a la construcció d’un nou cen-tre de telecomunicacions en el marc del Pla Catalunya Con- necta, en el paratge «Puig Esteve», polígon 8, parcel. la122, del terme municipal de Terrades.D’acord amb l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2005, de26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’ur-ba nisme, s’obre un període d’informació pública pel termi -ni d’un mes, que es comptarà des de la darrera publica ciód’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província i en elDiari de Girona, a fi que les persones interessades pu guinexaminar la documentació i presentar les al.legacions queestimin pertinents.L’expedient es pot consultar a les oficines municipals, si-tuades al carrer Major núm. 7, en hores d’oficina (dilluns,di mecres i divendres, de 10.00 a 14.00 hores). Terrades, 12 de juny de 2009L’alcalde, Isidre Felip i Isern

AJUNTAMENTDE TERRADES