ACCIO FISIOLOGICA

DE LES DESCARREGUES D'ADRENALINA

i. Per excitacio del nerr'i esplignie. -- 13. A. HOUSSAY.

2. Per puncio del bulb. -L. CERVERA i B. A. HOUSSAY.

L'adrenalina ha estat considerada com l'ormona mes

tipica, perque reuncix les segiients propietats: i.c^, d'esser

segregada cspecificament pel teixit cromafi; 2.', perque es

abocada directament a la sang venosa; ;.', perque pro-

dueix efectes funcionals determinats.

Aquests Pets han estat, pero, discutits. Hi ha qui ha dit

que l'adrenalina no es un producte exclusiu del teixit

cromafi (Abel i Macht 1'han trobada en el veri del gripau

argenti, B. fnarinus). Tambe ha estat discutida la seva

importancia fisiologica (Stewart i Rogoff), pero les darre-

res investigacions (Vincent i sos deixebles), i especialment

els treballs de Gley, semblen permetre assegurar que no

tan sols no interve l'adrenalina en la conservaci6 del to

vascular, sing que les descarregues d'adrenalina causades

per 1'excitaci6 de l'esplagnic no prcdueixen efecte fisio-

logic i que aquesta substancia desapareix de la sang de

la vena cava amb tan gran rapidesa que es fa impossible

trobar-la pcl damunt del diafragma. Gley arriba a 1'extrem

d'afirmar que 1'excitaci6 de 1'esplagnic d6na 11oc a una

mateixa hipertensi6 abans i despres de descapsular l'animal.

20 Publicacions de l'Institul de Ciencies

Per contribuir a resoldre aquesta giiestio havem expe-

rimentat sobre algunes dotzenes de gossos cloralosats, uti-

litzant la tecnica de von Anrep. Abordada la regio cap-

sular per via posterior retroperitoneal, tallem l'esplagnic

(generalment el del costat esquerre) i el carreguem sobre

1'excitador (corrent faradica tetanitzant); dissequem amb-

dos extrems de la vena lumbo-capsular, de manera que

pugui pincar- se i despincar-se sense haver de moure 1'ani-

mal. Es registra la pressio arterial i el pletismograma d'una

pota posterior desnervada. Algunes vegades havem sec-

cionat tambe la medulla a nivell de la duodecima dorsal.

EFECTES REGISTRATS: Pressio arterial. - A igualtat

d'excitacio de 1'esplagnic, la pressio es generalment mes

alta quan les venes son lliures que quan estan pincades.

Si es comenca a excitar mantenint les venes pincades i al

cap de dos o tres minuts d'excitaci6 es treuen les pinces,

s'observa tot seguit una elevaci6 de la pressio, comparable

a la que es presenta excitant el nervi amb les venes lliure .

Aquests resultats nostres, completament decisius, con-

tradiuen les observacions de Gley i, en part, les de Pearl-

men i Vincent.

Escalo inicial. - L'excita.cio de 1'esplagnic produeix,

amb les venes lliures, un augment inicial de la pressio

arterial, despres una caiguda lleugera i finalment un ascens

franc i durable. L'augment o cscalo inicial falta o esUi.

quasi sempre atenuat quan lcs venes estan pincades des

del comencament (no falta sempre, corn afirma von Anrep,

i en aixo to rao Gley quan el combat).

Els fenomens que havem descrit poden esser repetits

cinc i dcu vegades, a voluntat, en un mateix animal, exci-

tant-lo alteinativament amb les venes pincades i despin-

cades.En resum: 1'excitaci6 de 1'esplagnic produeix vaso-

constriccio directa, i descarrega d'adrenalina, la qual

.̂0.zU^.^Unr'8 ,:,0'IJ.0RIS. _^8 -=lg.0£0::: 0^.wO00£~NM'^:jB.._rR ..^^

^ qN^^ y

•. ^H

HA

W

a

N Cd V

^ ai A DCn

CL

u ur O W

CE u

m'^ y

DO

C U G

vv

O

C y ti

DD

^GL ^

rJ

y • CC uu

CC O ,C

U"

J Q Ci

a .. O Cti

Cd a u A

a^ oC w C V

v

C Cd C v

u CCd

O v Clotn p u

CibD4^ aCn O - nu v

vC)

CC

>r uN U

C U

.i C' DD

Y CLCC

u Cd ...

v._ O O

r CC U

Yy

Cd

,r^ y

J Lit

CC

L

^, ^

V

^. - ^

..r cd

N

cdi. UU Nµµ (d

ti

^ ..

(^

fjV

+^

i^+

.^

^ Nr ^ ^

^ ^^

f. ,L` ^

f

cJ

a

=[

'-

^^ /^

I ^ I--I

CJ_t H

J ^ y-^ Y

v ^^.....=.-,. _ :gn. .= F..__U.20- :. ..4' :~ 0'^ = D,,z: N ^..z,C'I-

Treballs de la Soeietat de Biologia. 1920 21

suma els sous efectes hipertensors i fa que 1'escal6 inicial

sigui gairebe constant. L'adrenalina contreu cls vases

pcriferics (pletismograma de la pota desnervada).

En los mateixes condicions havem practicat experien-

cies de puncio de quart ventricul, pero en aquesta serie

experimental es secciona sistematicament la medulla

dorsal per sota la duodecima dorsal, destruint tota la

porcio terminal, comencant per aquest punt. En la majo-

ria d'animals foren seccionats tambe els pneumogastrics (i).

Amb les venes Mures s'observa, despres de la pica-

dura bulbar, una breu dilatacio de la pota desnervada

i despres una constriccio forta i perllongada. Amb les

venes pinSades, no In ha constriccio de la pota.

Amb les venes pincades i despincades, dos o tres mi-

nuts despres de la picadura, s'observa la constriccio de

la pota en treure les pieces.

Aquests experiments demostren que la puncio del bulb

produeix una descarrega intensa i perllongada d'adrena-

lina.

Laboratoris de Fisiologia de lcs Facultats de Medicinade Buenos Aires i de Barcelona.

(I) Vegi's J. NEGRIN-J. HERNANDE2 GUERRA; La acci6n de. laepiqurc sobre in presion arterial (Boletin de in Sociedad Espanola deBiologia de Madrid, 1918); L. CERVERA; Efeetes de in picadura del quartz'entricul sobre in pressi6 arterial (TREBALLS DE LA SOCIETAT DE BIoi,o-GIA DE BARCELONA, 1917).