Actuacions de l’ADV de l’arròs al Delta de...
Transcript of Actuacions de l’ADV de l’arròs al Delta de...
Actuacions de l’ADV de l’arròs al Delta de l’Ebre (8.feb.2006)
Maite Martínez Eixarch David Gisbert Fornós
Trampeig massiu Superfície adjudicada a les empreses:
30% 70%
AFA PROBODELT
Col·locació i distribució de les trampes: del 15 abril al 15 maig. Retirada de les trampes: última setmana setembre i octubre.
Assaigs
Assaig de feromones Assaig de trampes
Assaigs de feromones
Objectius: Avaluar la capacitat d’atracció de les diferents feromones. Avaluar la persistència durant la campanya (Control de qualitat) Comparació entre les feromones utilitzades en el camp. Búsqueda de feromones alternatives a les ja utilitzades.
Feromones assajades
6 mg càpsula S6A Syngenta
4 mg càpsula R04 Pherolab
6 mg càpsula P6 Sedq
Càrrega Tipus suport Feromona Casa comercial
Distribució assaigs de feromones
Resultats assaigs de feromones
Gràfics de captures
Captures acumulades: La Llanada
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
25-may 11-jun 28-jun 15-jul 1-ago 18-ago 4-sep 21-sep
capt
ures PBD
AFA
SYN
La Llanada
28%
32%
40%
PBD
AFA
SYN
Captures acumulades: Zona quatre-cents
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
5000
5500
26-may 12-jun 29-jun 16-jul 2-ago 19-ago 5-sep 22-sep
capt
ures PBD
AFA
SYN
Zona quatre-cents
32%
29%
39%
PBD
AFA
SYN
Estadística assaigs feromones
atraient % Test Duncan
Test N-K
SYN 38,40 a a PBD 32,16 ab a AFA 29,36 b a
Resultats assaigs de trampes
Trampes assajades
Probodelt Funnel blanca PROBODELT
AFA nova Funnel blanca AFA
AFA vella Funnel groga i verda AFA
Nom Característiques Casa
Gràfics de captures
Índex assaig de trampes
0
2
4
6
8
10
12
8-jun 26-jun 14-jul 1-ago 19-ago 6-sep 24-sep
ind/
tram
pa*d
ia
PROBODELTAFA VELLAAFA NOVA
Estadística assaigs feromones
atraient % Test Duncan
i N-K AFA vella 47,79 a AFA nova 26,84 b Probodelt 25,37 b
Seguiment població de Chilo suppressalis
Objectius: Seguiment de l’evolució i comportament de la plaga. determinació moment idoni per al tractament químic. Mètode:
–Seguiment corba de vol.
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
nº c
aptu
res
16/05
-22/05
30/05
-5/06
13/06
-19/06
27/06
-03/07
11/07
-17/07
25/07
-31/07
08/08-1
4/08
22/08
-28/08
05/09
-11/09
19/09
-25/09
setmana
Índex setmanal de captures
–Mostrejos larvaris.
Evolució de la plaga:
Corba de vol de Chilo suppressalis Determinació de les 3 generacions: 1ª gen: finals abril-mitjans juny 2ª gen: 13 juliol -17 agost 3ª gen: 18 agost - 29 agost
Planificació campanya 2005:
1ª generació: només captura massiva. 2ª generació: captura massiva + tractament químic segons llindars
al 100% de superfície. 3ª generació: captura massiva + tractament químic segons llindars
al 100% de superfície.
Determinació del moment per l’aplicació del tractament a través de:
Corba de vol. Mostrejos larvaris.
Captures trampes de llum 2005
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
18-m
ay
23-m
ay
28-m
ay
02-ju
n
07-ju
n
12-ju
n
17-ju
n
22-ju
n
27-ju
n
02-ju
l
07-ju
l
12-ju
l
17-ju
l
22-ju
l
27-ju
l
01-a
go
06-a
go
11-a
go
16-a
go
21-a
go
26-a
go
31-a
go
05-s
ep
10-s
ep
15-s
ep
20-s
ep
25-s
ep
30-s
ep
ind/
tram
pa*d
ia
Determinació de les zones de tractament: Llindars de tractament aplicats en 2ª i 3ª generació al 100% de la
superfície.
Llindars de tractament: A través dels llindars es determinen les zones del tractament.
NO SÍCAL TRACTAR CAL TRACTAR
Valor danysper plaga
Cost deltractament
Valor danysper plaga
Cost deltractament
Taula resum de les superfícies de tractament de juliol i agost.
Comparació amb anys anteriors:
14.841 9.444 17.027 2004
11.652 9.503 12.497 2005
24.432 22.700 19.400 2003
Litres Superfície Superfície
Marge Esquerre
tractament 2ª gen 2006 tractament 3ª gen 2006
Marge Dret
Característiques del tractament: Producte: tebufenocida (Confirm) Volum d’aplicació: 10 l/ha Dosi de Confirm: 0,6 l/ha S’afegeix oli (Codacide) al caldo quan la temperatura supera 31ºC. Interrupció del tractament si la velocitat del vent és superior 2m/s.
Avaluació dels danys ocasionats per Chilo sp.: Valoracions de danys ocasionats al moment de collita.
Resultats de l’aplicació de llindars:
Sabent que: Preu de l’arròs: 0,21 €/Kg Cost del tractament: 6,21 €/jornal Per tant, 6,21 €/jornal equivalen a 29,71 Kg/jornal (1,92% de la producció
per jornal) A partir de 29,71 Kg/jornal de pèrdua, el cost del tractament ha
estat inferior al cost de les pèrdues El llindar s’ha situat a 1,92% de pèrdues
Resultats de l’avaluació: danys Chilo en collita 2005
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
nº camps
% p
èrdu
a
La mitjana de percentatge de pèrdua entre els camps més afectats es sitúa en 22,,1155%% (33,08Kg/j), sent el valor màxim de 4,14%. El llindar es sitúa a 11,,9922%% de pèrdues => en 6 dels 15 camps més afectats, els danys han superat el cost del tractament.
1,92%
22,,1155%%
Evolució nivells de plaga:
472
368
91 58
2002 2003 2004 2005
Possible relació clima-plaga?
22,40 21,75 23,45 21,33 Tª estiu
27,55
2003
6,29
2004
35,51 11,19 Índex chilo
2005 2002
correlació Tª mitjana estiu - índex plaga
20,0020,5021,0021,5022,0022,5023,0023,5024,00
2002 2003 2004 2005
Tem
pera
tura
est
iu
0510152025303540
índe
x ch
ilo
Tª mitjana estiu índex chilo
Campanya rosegadors
Control de la rata comú (Rattus norvegicus) al Delta de l’Ebre.
Rata noruega Rata gris Rata marró Rata parda Rata de claveguera
Característiques: Aparença general llarga i robusta. Longitud 30-45 cm. Tamany adult (pes): 200-500 g. Musell aplanat, ulls i orelles petits. Cua amb llargada inferior al cos+cap. Pelatge color cafè o gris. Excrements en forma de càpsula (2cm x 1cm). Sentit de la vista pobre, no distingeix colors. Olfacte, gust, ta cte i oïda excel·lents.
Conducta: Espècie omnívora i oportunista, amb una dieta molt variada. Al medi
urbà s’alimenta de deixalles, i al camp consumeix sobretot fruites, hortalisses i cereals, però també invertebrats, petits vertebrats, ous i polls d’aus que nidifiquen al terra. Rosegador comensal, amb hàbitat principal en medis urbans i rural.
Les poblacions silvestres sempre es troben unides a la presència d’aigua com cultius de regadiu, maresmes i arrossars. Elevat grau de neofòbia (desconfia d’aliments nous): dificulta el
control amb esquer enverinat.
Cicle de vida: Període de maduresa sexual: 2-3 mesos. Període de gestació: 22 dies. Nombre de cries: 6-12. Nombre de ventrades a l’any: 6-10. Període cria: pics a la primavera i la tardor. Nius: normalment caus subterranis. Promig de vida: 1 any.
Distribució a la Península:
Acció de la Rattus norvegicus en el Delta: Destacar que la rata comú té una forta incidència mecànica sobre la
plataforma deltaica. L’acció sobre les vies de conducció d’aigua és molt intensa, al
excavar els caus perfora i debilita les seves parets provocant esfondraments parcials que afecten l’estructura. Sovint hi ha galeries que comuniquen l’arrossar amb les anganilles i
constitueixen una via constant de pèrdua d’aigua.
Acció de la Rattus norvegicus en els camps d’arròs: Sobre la planta en peu de l’arròs, no efectua danys dignes de
consideració, tan sols, en la fase de maduració pot alimentar-se d’alguns grans d’espiga semi-tombada sobre els cordons. No realitza incursions al interior dels arrossars. Alguns “clars” que
apareixen esporàdicament en l’arròs són deguts més aviat a la rata d’aigua (Arvicola sapidus). Les verdures poden ser atacades de forma apreciable, sobretot les
plantes situades als marges del camp, properes a canals i anganilles.
Enemics naturals:
Consideracions per la desratització: ÈPOCA DE TRACTAMENT: La millor és al febrer o inicis de març, ja que encara no ha començat
el cicle de reproducció i s’eliminen els subadults i adults, que són els que tenen un potencial biològic més elevat. En cas de poder efectuar dos tractaments, es recomana fer-los al
novembre i febrer. És desaconsellable realitzar un tractament a l’agost (estiu), ja que
és durant aquest mes quan la densitat de rates és més baixa.
LLOC DE TRACTAMENT: És important per aconseguir una bona eficàcia efectuar el
tractament a tota la superfície deltaica a la vegada. Els llocs de tractament són les vores del riu Ebre, les proximitats de
les granges i ens canals d’amplada superior a 1m. Els petits canals i anganilles són colonitzats durant la fase expansiva de la població degut a l’explosió en efectius de la tardor.
Raticides. Matèries actives:
Bossetes de 25g que contenen gra de cereal impregnat.
0,005% Clorofacinona
0,005% Bromadiolona
Forma de presentació Riquesa MATÈRIA ACTIVA
Amb alternança de les zones, entre diferents anys, del tipus de matèria activa.
Distribució raticides al Delta:
clorofacinona
bromadiolona
clorofacinona
bromadiolona
Avantatges dels raticides anticoagulants: No produeixen cautela a l’esquer. Són apetitosos perquè la concentració de matèria activa és baixa. La concentració molt reduïda fa que sigui un producte econòmic. No s’observen rosegadors morts. Aconsegueixen un excel·lent control. Existència d’un antídot molt efectiu i fàcil d’obtenir, la vitamina K1.
Campanya cranc roig Control del Procambarus clarkii.
Cranc vermell Cranc americà
Característiques: Tamany des del rostre fins al telson: 10cm. Coloració des de vermella fins a gris-blavosa. Pinces estretes i allargades proveïdes d’espines. Cefalotòrax més gruixut que ample, cobert de petites excrescències i
punts negres. Closca dura i amb excrescències.
Conducta: Espècie omnívora, presenta un ampli nínxol tròfic. El cranc roig viu en substrats tous, excavant túnels per al seu refugi. No és massa fotòfob (se’l pot veure a plena llum del dia), i roman
entre la vegetació o descobert si l’aigua no està molt clara. Té una fisiologia resistent, suportant baixos nivells d’oxigen,
temperatures elevades i un alt grau de contaminació de l’aigua.
Cicle de vida: La reproducció comença amb la fecundació de la femella, a la tardor. La femella es retirarà al seu forat on tindrà lloc la posta, i els ous es
mantenen enganxats a l’abdomen. Les cries acabades de néixer també estaran adherides a la mare per un temps variable. La posta pot oscil·lar entre 200-700 ous. Per assolir la mida màxima dels adults, necessiten realitzar 13-14
mudes en un temps d’uns 6 mesos.
Danys: Danys directes: sobre infraestructura hidràulica. El cranc acostuma
a foradar prop d’estructures cimentades, on la terra és més compacta. En aquests llocs la circulació de l’aigua va erosionant i es formen coves que debiliten les estructures. Danys indirectes: sobre productivitat de conreus. Els forats que
realitza als marges dels quadres d’arròs, provoquen la fugida d’aigua i la disminució del volum necessari dins del conreu. Dificulta el maneig de l’aigua i perjudica la correcta dosificació dels productes fitosanitaris i herbicides.
Enemics naturals
Mitjans de lluita: Actualment l’únic mitjà de lluita és el químic. Característiques: gran eficàcia del producte fenitrotion, a dosi molt baixa (2cc/l). elevada degradabilitat en el medi aquàtic, avaluada en unes 12h. nul·la afectació sobre poblacions d’insectes, batracis i peixos, a la
dosi utilitzada.
Tractament geneneral: A finals de setembre-octubre té lloc una important concentració del
període de cria, el que permet una acció contra les poblacions adultes i juvenils. En el període de tardor es produeix un important descens de
l’activitat biològica de molts organismes que formen part de la fauna acompanyant, evitant així un efecte negatiu del tractament. Un cop finalitzat el cicle del conreu de l’arròs, és el moment idoni
per a poder regular l’aigua de la xarxa a uns volum reduïts i completament aturats.
Actuacions: Realització conjunta: C. Regants Dreta, C. Regants Esquerra, i l’ADV
de l’arròs. Maquinària utilitzada:
2 tractors: John Deere 3340 John Deere 5615
2 tractors: John Deere New Holland T-90
personal Com.Reg. Esquerra
personal Com.Reg. Dreta
Marge Esquerre Marge Dret